Desenvolupament socioafectiu-comprimido PDF

1.1. Concepte i objecte d’estudi de la psicologia del desenvolupament Psicologia del desenvolupament DEF: És la disciplina que estudia els canvis psicològics, l‘estabilitat i els canvis de conducta al llarg de les diferentes edats i el desenvolupament durant to...

1.1. Concepte i objecte d’estudi de la psicologia del desenvolupament Psicologia del desenvolupament DEF: És la disciplina que estudia els canvis psicològics, l‘estabilitat i els canvis de conducta al llarg de les diferentes edats i el desenvolupament durant tot el cicle vital. Tal com diuen els diferents autors: Feldman, Palacios, López Teòrics de desenvolupament de que s’encarreguen? ESTUDIAR EL CANVI és estudiar els canvis de la conducta relacionats amb l’edat. Aquesta es pot entendre com a edat biològica, psicològica o social. ESTUDIAR és descriure, explicar i intervenir al voltant de què és el que passa a cada etapa i intenten donar-hi una explicació. CONCLUSIÓ: El desenvolupament de l’individu és GLOBAL - L’EDAT BIOLÒGICA: Edat de l’organisme de la persona, estat real del cos. Tipus d’edats: - L’EDAT PSICOBIOLÒGICA o capacitats adaptatives de les persones - L’EDAT SOCIAL o rols assignats a cada edat: expectatives, atribucions socials relacionades amb l’edat... Etapes del cicle vital: - INFÀNCIA (0 a 11 anys) - ADOLESCÈNCIA (12 a 18 anys) - JOVENTUT (19 als 35 anys) - MADURESA (36 a 65 anys) - VELLESA (+ de 65 anys) - QUARTA EDAT O VELLESA AVANÇADA (+ de 80/85 anys) 1.2. El desenvolupament psicològic i els determinants al llarg del cicle vital 1.2.1. Principis del desenvolupament humà 1) Existeixen processos lligats a l’edat: la maduració. - Calendari biològic: marca les fites a assolir, és més determinista al principi del cicle vital. - Els processos de maduració es produeixen sota el control directe de processos neurològics i hormonals controlats per l’hipotàlem. - La maduració determina que aquestes capacitats es donin però la manifestació depèn de l’ambient. 2) El desenvolupament es produeix de manera gradual: És lent, continuo i progressiu. Hi podem identificar etapes successives. Fins als 2 anys es produeix ràpidament. Es tracta d’adquirir noves habilitats i de perfeccionar les ja existents. És un procés de: → integració → diversificació → especialització 3) Es dona al llarg del cicle vital: qualsevol etapa és susceptible de patir canvis que ens fan evolucionar. 4) És multidimensional i multidireccional: En diferents àrees i cadascú té un desenvolupament diferent (cognitiu, sentits, emocions...). (Al principi ésser humà molt dependent, necessita figura de referència (adult), per posar nom a les seves emocions. 5) Algunes direccions són comunes: de la regulació externa a l’autoregulació. Dependència – autonomia. Ens autoregulem (això no ho puc fer perquè m’han dit que no ho puc fer) 6) Ens desenvolupem a diferents ritmes. Hi ha diferències individuals i les franges d’edat són arbitràries ja que podrien variar amb les cultures. 7) Explicar el desenvolupament implica atendre a diferents influències: Segons Palacios cada element és influenciat per l’altre.  8) Ens desenvolupem en contextos - No vivim aïllats. - Interacció entres els ambients en els que participem. - La persona influeix en l’ambient, i l’ambient en la persona. 9) Continuïtat i canvi. - El desenvolupament és adaptable i reversible. 10) Som fruit de la interacció. - Interacció entre Genètica i Ambient. - La genètica aporta uns marges i l’ambient els modula. Ex: Alçada. Desenv. Físic El desenvolupament del cicle de vida: ÀREES Desenv. Cognitiu Desenv. Social Desenv. De la personalitat En conclusió... NO existeixen dos perfils de desenvolupament idèntics! 1.2.2. Dominis del desenvolupament Vinculat a mobilitat gruixuda o fina Àmbit Bio social: Desenvolupament físic i psicomotor. (Creixement, talla i pes, des. cerebral, habilitats motrius,...) Àmbit Psicosocial: Desenvolupament socio emocional i afectiu. (Personalitat, des. competència emocional, autoestima, vinculacions afectives,...) Àmbit Cognitiu: D. cognitiu i lingüístic. (Pensament i cognició, intel·ligència, llenguatge,...) (ex: nen amb figures de referència sobre protectora = adult poruc, reprimit) 1.3. Teories i models d’explicació del desenvolupament (3) Què són els models? Són intents de sistematitzar i descriure quelcom en funció d’uns supòsits teòrics. Mecanicista 3 grans models: Organicista Contextual - Dialèctic. Coneixement ve donat per les experències L’èter humà ha de poder desenvolupar-se Què són les teories? Explicacions i prediccions àmplies i organitzades, sobre fenòmens d'interès, que ofereixen un marc de referència per a entendre les relacions entre un conjunt de fets o principis. S’han de sotmetre a avaluació en forma d’investigació. Teoria psicoanalística de Sigmund Freud (1856-1939) ✓ Metge vienès que va començar atenent a adults amb problemes (s.XIX-XX) Afirma: Hi ha conductes determinades per aspectes inconscients que NO es poden controlar o manipular la nostra forma de fer/ser. ✓ Va concloure que la majoria dels seus problemes es deriven a: Inconscient. Conflictes sexuals =>A l’inconscient hi ha conflictes a nivell sexual originats a causa de la nostra infància, (no és pot demostrar) Infància. ✓ La personalitat es compon de 3 instàncies psíquiques: El ID (o ello): necessitats bàsiques, després maduraràn en aspectes sexuals (agressivitat…) El EGO (yo): als 2 anys, infant és conscient de sí mateix, integració del que pot o no pot fer El SUPEREGO (superyo): a partir de 3 anys, capacitat cognitiva més gran, integra normes morals (es pot o no es pot fer, dictaminat per la societat) *Mecanismes de defensa: repressió, negació, projecció, formació reactiva, negació, racionalització, identificació. ✓ Teoria del desenvolupament psicosexual: Zones erògenes. El desenvolupament normal progressa d’estadi en estadi. L’absència o excés de satisfacció en un d’ells pot provocar fixacions o regressions. Teoria de desenvolupament psicosocial Erik Erikson ( mateix model que la psicoanalítica) (1920-1994): Influeixen més aspectes a la conducta ( interacció social, cultura, societat…) ✓La cultura i la societat ens desafien i ens modelen. ✓8 etapes del desenvolupament psicosocial, determinades per: maduració biològica exigències socials. ✓Canvi al llarg del cicle vital→ a cada etapa l’individu s’ha d’enfrontar a la realitat social per a adaptar-se.  Perspectiva conductista: El conductisme clàssic John Watson:(1878-1958): si controles l’ambient, la conducta pot ser controlada ( té en compte la conducta observable i els estímuls ambientals) Totes les persones respondràn de la mateixa manera davant del mateix entorn. Controles l’entorn per modificar el comportament ✓ Teoria predominant fins als anys 50-60. Sorgeix com a reacció al psicoanàlisi. ✓ Claus del desenvolupament➔ conducta observable estímuls ambientals ✓ Fonament de les primeres teories de l’aprenentatge ✓ Els individus NO passen per etapes universals➔ els patrons de desenvolupament són personals i estan en funció dels estímuls de l’entorn. ✓ Succeeix quan un organisme aprèn a respondre de forma particular davant d’un estímul neutra que normalment no provoca aquesta resposta. 2. Condicionament operant Skinner (1904-1990): Resposat voluntària enfortida o debilitada per l’associació a conseqüències positives o negatives. Reforç: Estímul que incrementa probabilitat de repetir conducta (+: recompensa agregada, -: elimina estímul desagradable) Càstig→ estímul que disminueix la probabilitat de que es repeteixi una conducta, a través de la introducció d’un estímul desagradable Càstig +: ex: afegir algo desagradable, (Ex: Si no fas els deures, has de netejar el lavabo) Càstig -: suprimir estímul agradable (ex: si no fas els deures no surts) ✓Les conseqüències (positives o negatives) d’una conducta determinen la probabilitat que una conducta es repeteixi o no.  3. Teoria de l’aprenentatge social d’Albert Bandura ✓ Deriva del conductisme, estudien els factors cognitius que influeixen en l’aprenentatge de les conductes. ✓ És possible aprendre una conducta a través de la observació i/o la imitació. La conducta de l’altre actua com a model. ✓No és necessari experimentar en nosaltres la conseqüència d’una conducta per a aprendre-la. ✓Les persones som processadors actius de la informació, que reflexionem sobre la relació entre la conducta i les seves conseqüències. 4. Teoria cognoscitiva-evolutiva de Joan Piaget (1896-1980) ✓ Intel·ligència → capacitat d’adaptació: procés bàsic que ajuda a l’organisme a adaptar-se. ✓ Els nens construeixen de manera activa, interpreten el món a partir de la seva experiència personal. ✓ Pensament humà estructurat en esquemes. ✓ Per a adaptar-nos → dos processos complementaris: Assimilació: interpretem les noves situacions en funció dels nostres esquemes cognitius actuals. (ex: primer contacte, aigua és liquida) Acomodació: quan es presenta una nova situació que no encaixa amb el esquemes que ja tenim, els hem de modificar per a que encaixin amb la realitat. Modificació de la forma de pensar. (ex: animal amb quatre potes diferent de un gós o gat, existeixen animals diferents amb quatre potes, acomodes aquell concepte)  Teoria del processament de la informació ( contrària al conductisme) Estudien la manera com les persones assimilen, utilitzen i emmagatzemen la informació. ✓ Camps d’estudi→ memòria, atenció i percepció, llenguatge, raonament i resolució de problemes. ✓ Metàfora de l’ordinador. ✓ El desenvolupament és un procés continuo, no es realitza per etapes, sinó com un canvi gradual de caràcter quantitatiu. ✓ Existeix una capacitat limitada per a processar la informació, però es desenvoluparan estratègies cada vegada més sofisticades per a processar-la de manera més eficient. ex: estratègies nemotècniques =>associar paraules a conceptes per aprendre, o colors amb apunts) Components: 1. Registre sensorial: La memòria registra els estímuls percebuts per els nostres estímuls 2. Memòria de curt termini o de treball: Retenció de la info durant un període curt de temps 3. Memòria de llarg termini: Emagatzema la informació Model actual d’aprenentatge 1. Atenció: Procés psicològic bàsic, on es seleccionen els estímuls percebuts amb els nostres sentits i que requereixen la nostra concentració 2. Percepció: Concentració en els estímuls 3. Codificació: El nostre cervell organitza la informació seleccionada dels nostres esquemes mentals i crea de nous (representacions o interpretacions de la realitat) 4. Emmagatzematge: Informació codificada i ordenada pasa la memòria de llarg termini, llesta per ser recuperada quan es necessiti 5. Recuperació: Quan es necessita la info, el cervell la busca en la seva organització, per portar-la a la memòria de curt termini. Al aplicar-ho en l’educació, s’ha de tindré en compte: coneixements previs de l’alumne, atenció de l’alumne, proporcionar info precisa i útil i exercitar la recuperació de la info.  Teoria del cicle vital (P.Baltes) ✓ Successor d’Erik Erikson. ✓ El desenvolupament es dóna al llarg del cicle vital incloent l’adultesa i la vellesa. ✓ Qualsevol etapa és susceptible de produir canvis que ens fan adaptar-nos de nou. Ex: Inici universitat, noves parelles, embaràs, jubilació,... ✓ Assenyala la importància de factors: generació, moment històric i factors ambientals. ✓ Cada etapa està influenciada per l’anterior i influeix en la posterior. ✓ Ha impulsat l’estudi de les etapes de l’adultesa i vellesa, tradicionalment oblidades. Teoria etològica ✓Inicis: Charles Darwin. ✓Estudia les conductes adaptatives de les espècies animals. ✓S’inspira en els treballs de Konrad Lorenz y Niko Tinbergen, zoòlegs. ✓Totes les espècies neixen amb unes conductes preprogramades que afavoreixen la supervivència. Ex: la imprompta. conducta reprogramada que influeix a la supervivència (ex. Ànecs al nèixer segueixen a primer ésser que es mou després de sortir de l’ou) ✓Van desenvolupar el concepte de període crític. període sensible que diuen que amb aquest edat ha de poder evolucionar o realitzar accions, que si no ho desenvolupés al període crític, mai podrà desenvolupar (fals) ✓Aplicació de l’etologia als humans➔ John Bowlby: El nens tenen comportaments preprogramats per ajudar-los a sobreviure, com ara el plor. ✓ Formulació de la Teoria de l’Apego. ✓Els 3 primers anys de vida són essencials.  Teoria ecològica/de sistemes (Bronfenbrenner 1917-2005) ✓ El desenvolupament és el vincle o ajust entre el medi i l’organisme. Revalora el paper de l’ambient. ✓ L’organisme és actiu i està en canvi continuo però l’ambient també. Pretén estudiar la conducta humana en el context natural. ✓ Identifica 4 nivells ambientals: Microsistema→ entorn més immediat. Meso sistema→ interrelació entre dos o més entorns. Ex: Família i escola. Exo sistema→ influeix en la persona però no hi actua directament. Ex: treball dels pares. Macrosistema→ creences, valors, actituds, lleis... de la cultura on està inscrit el subjecte. Teoria sociocultural (Vygotsky 1934-1962) (Bruner, Wertsch) ✓ Psicòleg bielorús que va qüestionar les idees de Piaget. ✓ L’organisme participa activament i està en continua interacció amb el medi físic i social que l’envolta. (L’entorn influeix en el nen, però el nen també influeix en l’entorn.) ✓ Els processos psicològics superiors, tenen una gènesi social i van de lo social a lo individual, del pla Inter psicològic a l’intra psicològic. ✓ Les interaccions educatives formen un procés de participació guiada→ Zona de desenvolupament pròxim (ZDP): distància que existeix entre allò que pot fer un sol i allò que pot fer amb ajuda. ✓ Metàfora de la bastida→ el suport o ajuda que un “expert” aporta a l’aprenent en la ZDP, funciona com un andami, ajustat a les necessitats de l’aprenent que a mesura que va sent més capaç, es van retirant. Aquesta interacció és la que produeix el desenvolupament.  Teoria humanista ✓Es centren en les qualitats úniques de cada ésser humà. ✓Cada persona té la capacitat per a controlar i decidir sobre la seva pròpia vida. ✓Carl Rogers: “Tots tenim la necessitat de ser estimats i respectats. La visió que tinguem de nosaltres mateixos depèn de com creiem que ens veuen els altres.” ✓Abraham Maslow➔ l'autorealització és la meta essencial. Consisteix en arribar al màxim potencial individual. Teories humanistes: L’ésser humà és extraordinari amb qualitats úniques que ha de desenvolupar. Priàmide de Maslow: piràmide de necessitats (nivell groc: des de petit (no hi ha consciència), necessitats d’autoestima i dignitat (ex: infant amb autoestima molt baixa, ja no buscarà metes amb les qual superar-se), si no tenim lloc on viure, menjar, ja no buscarem ampliar horitzons…) 1.4. Mètodes i dissenys per a la investigació evolutiva La psicologia del desenvolupament és considerada una disciplina ja que els seus investigadors adopten el mètode científic. Què és el mètode científic? “Procedimiento que se basa en plantear y responder cuestionamientos usando técnicas rigurosas y controladas que incluyen la observación sistemática y ordenada y la recopilación de datos, obtenint resultats rigorosos i ordenats. (Feldman, 2007)”. Definicions prèvies: ✓ Metodologia: Estudi dels procediments i estratègies regulars per a obtenir coneixement. Implica una forma de plantejar els fenòmens a estudiar i com respondre les preguntes. (Qualitativa i quantitativa.) ✓ Mètodes: Pla general d’actuació que especifica la normativa. ✓ Dissenys: Estratègies concretes per a l’aplicació del mètode a un problema. ✓ Tècniques: Procediments específics que utilitzem per a poder aplicar el mètode. ✓ Hipòtesis: Formulació de preguntes en forma de predicció que s’ha de sotmetre a prova. Ex: Els nens adoptats estableixen llaços afectius menys segurs amb els seus pares adoptius, que els fills biològics. ✓ Variable Independent: variable manipulada pels experimentadors. ✓ Variable Dependent: variable que els investigadors mesuren en l’experiment i que s’espera que canviï com a resultat de la VI. Ex: Els alumnes treuen pitjor nota si dormen menys. (Hores de son: v. Indep i la nota v.dependent) - Abans de començar amb un tema científic, cal revisa els estudis anteriors per poder innovar i afegir coses noves. ✓ Algunes consideracions... ✓ Principals mètodes d’investigació: ✓ Existeix una pluralitat de mètodes en funció: Disseny correlacional la teoria que dirigeix la investigació D. Experimental l’objecte d’estudi. D. Observacional.  A) Mètode experimental ✓OBJECTIU→ establir conclusions predictives sobre les causes i els efectes. ✓S’introdueix un canvi en una situació estructurada per a veure’n les conseqüències. ✓En un experiment es creen dues condicions diferents o tractaments: Grup experimental→ s’exposa a la variable estudiada. Grup control→ no s’exposa. Es controlen totes les variables i es poden comparar els resultats de cada grup. Les variables que no puc controlar, faré grups aleatoris (Ex: grup més edat els hi cost amén dormir, per tant els mesclare) ✓ Com controlen la influència de variables estranyes? Grups aleatoris. ✓ La investigació experimental és fonamental per a donar resposta a diferents fenòmens, però algunes hipòtesis no poden ser contrastades experimentalment per raons ètiques o tècniques. B) Mètode correlacional ✓ Comprovar si existeix una associació o relació entre dos o més factors. Ex: Els nens que veuen molta agressivitat a la TV, tendeixen a ser més agressius que els que en veuen poca (hipòtesi). ✓ NO serveix per a determinar si un factor ocasiona canvis en l’altre. ✓ Quocient de correlació (r)→ fluctua entre +1.0 i -1.0, i que representa la força i direcció de la relació entre dos factors. Quan + x, els resultats son pitjors (correlació negativa) Quan + x, els resultats son millors (correlació positiva) Es mesura la conducta a mesura que va creixent al llarg del temps (estudi longitudinal)  ✓ Si agafem l’edat com a Variable Independent (VI)... Mort experimental 1. Dissenys longitudinals, 2. D. Transversals, Pèrdua o deserció de participants 3. D. Seqüencials, en els grups de comparació 4. D. Interval – temporal. 1) DISSENY LONGITUDINAL→ Es mesura la conducta d’un o més subjectes a mesura que van creixent. S’estudien els canvis intraindividuals. Avantatges Inconvenients · Gran inversió de temps Permet observar el curs general dels canvis ·“Mort” experimental ocorreguts en diferents períodes. · Efecte d’aprenentatge i memòria. 2) DISSENY TRANSVERSAL→ Es compara a diferents persones d’edats diferents en un mateix moment. Ex. Passem un prova de record de dígits a grups de nens de 3, 4 i 5 anys, i analitzem els resultats. Avantatges Inconvenients Permet observar les ddii en el desenvolupament Influències degudes a la cohort (*), no ens en funció de l’edat. donen informació Cohort: Diferentes · És més econòmic en termes temporals. sobre els canvis en l’individu franges d’edat 3) DISSENY SEQÜENCIAL→ tècnica que combina els 2 dissenys anteriors. S’observen diferents grups d’edat en diferents moments. Ex. S’estudia un grup de nens de 3 anys, als 3, 4 i 5. Els de 4 anys, als 4, 5 i 6. Els de 5 quan en tenen 5, 6 i 7 anys.. Avantatges Inconvenients Permet observar el curs dels canvis amb el pas És car i costós del temps i les diferències en funció de l’edat.  4) DISSENY INTERVAL –TEMPORAL→ s’estudien subjectes de la mateixa edat però de generacions diferents en moments també diferents. És el menys utilitzat en P.E. Avantatges Inconvenients · Capta el canvi generacional. · Confusió entre moment històric i canvis generacionals. · Estudia la importància del canvi històric per al desenv. Disseny longitudinal (gràfic verd 3) Disseny transversal (gràfic 4) Disseny seqüencial (gràfic 2 ) Disseny interval-temporal (gràfic 1) Gràfic 1 Gràfic 2 Gràfic 3 Gràfic 4 C) Mètode observacional ✓ Estudia i descriu els fenòmens en el seu entorn natural. ✓ No es manipulen els nivells de la Variable Independent, sinó que es fan registres – mesures. TÈCNIQUES D’OBTENCIÓ DE DADES. 1) Mètodes d’Autoinforme→ consisteix en contestar a les preguntes plantejades pels investigadors. Tipus: a) Entrevistes. b) Qüestionaris / Tests. 2) Experiment→ Es creen dues condicions o tractaments diferents per comparar-ne els resultats. 3) Observació naturalista→ es dóna en l’entorn natural dels subjectes, sense intervenir en la situació. Ex. Núm. de vegades que els nens de P3 comparteixen les seves joguines. Avantatges Inconvenients · No controlem totes les variables · No interferim en l’entorn i podem veure què fan els subjectes en el seu hàbitat. · Pot ser difícil generalitzar les dades · El subjecte observat pot modificar la conducta (per la presència de l’observador) 4) Mètode clínic: Elaborat per Piaget, “La representació del món del nen (1926). Limitacions dels test per anàlisi dels resultats. Conversa oberta vs. qüestionari tancat, amb preguntes variables de diferents dificultats per seguir el curs del pensament del nen. 3 situacions: Entrevista verbal (conversa lliure), explicació d’una situació on es modifica la realitat i acció sobre la realitat. método piaget 5) Estudis de casos→ entrevistes en profunditat a un individu o grups d’individus. S’utilitzen per intentar extreure principis més generals. Ex. Genie Wiley Speaking: Genie, amb 4 o 5 anys la seva mare va morir d’accident de trànsit i el pare va tancar a la nena en un soterrani i no va poder sortir fins als 8 anys (la nena no es va desenvolupar)efecte de relacions socials amb el desenvolupament. 6) Mètode de la doble estimulació (Vygotsky): Situació experimental estructurada on es presenten una sèrie d’E al subjecte. Mediació/ajuda de l’experimentador/a. Anàlisi de les accions del subjecte (com construeix nous mitjans) que li permeten arribar a un fi determinat. Ex: Experiments sobre memorització amb proposta de crear pictogrames que ajudin a memoritzar paraules abstractes. Doble estimulació de Vigotsky: A través de doble estimulació es capaç de recordar conceptes basa tractes sense sentit Directius ètics que han de desenvolupar els investigadors del desenvolupament: No podem treballar amb un menor sense la protecció de dades signat pels pares ✓ Directrius ètiques que han de seguir els investigadors del desenvolupament: 1. Els investigadors han de protegir als participants del dany físic i psicològic. 2. Han de tindre el consentiment informat dels participants abans de l’inici de l’estudi. 3. L’ús de l’engany en la investigació ha d’estar justificat i no provocar danys. (*) 4. S’ha de mantenir la privacitat dels participants.  LES DONES EN EL CAMP DEL DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU Teories i models en l’explicació del desenvolupament Melanie Klein (1882 – 1960) - Des del naixement l’individu està en un estat de conflicte entre pulsions de vida/amor o de mort/odi. (emocions i impulsos innats). S’han de superar les etapes (conflictes). Es desenvolupa el jo i les relacions amb l’entorn. - Relacions objectals: l’individu es relaciona amb el medi a partir de les sensacions i impulsos que sent i projecta sobre els objectes. Les relacions amb els objectes generen empremtes que marcaran la futura relació amb els altres. - Defineix la presència de 2 posicions concretes en la infància en què les relacions objectals i les ansietats derivades d'elles van evolucionant cap a una integració del jo: >Posició esquizo-paranoide: Primera relació objectival, des del naixement fins als 6 mesos. Primera relació de la mare durant això, s’inicia el desenvolupament i el nen encara no identifica que es el jo i el que no es el jo. Té un pensament concret i no distingeix elements holístics (elements més enllà d’ell mateix (l’Infant) (ex: pensament de “pobre de mi que no m’alimenten”). >Posició depressiva: El nen va madurant, comença a tenir un major desenvolupament del jo i una millor capacitat de diferenciar què és el jo del què no, sent ara capaç d'observar que els objectes són independents de si mateixos. Aquesta etapa sorgeix al voltant dels 6 mesos. Anna Freud (1895 – 1982) En relació amb el seu pare, era més pragmàtica i preferia centrar-se en allò que ens fa adaptar-nos als contextos reals i a les situacions de la vida quotidiana. - Psicoanàlisi infantil. Formava psicoanalistes i educadors. Molt compromesa amb l’educació. Aplicació de la teràpia psicoanalítica als nens i a les seves famílies. Mary Ainsworth (1913 – 1999) - Pionera en els estudis sobre el vincle i per tant pel que fa a la Teoria del vincle. Se la coneix perquè, junt amb els seus col·laboradors, va crear la “Situació Estranya” >> Procediment de laboratori que consistia en escenificar dos episodis de separació entre el nen i el seu cuidador (generalment la mare) per analitzar el tipus d'aferrament/vincle del nen, a través de la seva actitud i conducta d'exploració sota condicions d'estrès (separació). -Juntament amb els seus col·laboradors van estudiar nens d'entre 10 i 24 mesos d'edat -Mitjançant 8 episodis que implicaven separacions i retrobaments amb les seves mares, així com la presència d'un estrany. A partir d'aquest experiment, van proposar una classificació segons la conducta que aquests manifestaven durant la separació, així com per l'actitud dels mateixos durant el retrobament amb la mare. Els resultats obtinguts van suggerir classificar el vincle amb 4 tipus. RECORDA! Desenvolupament socioafectiu > forma part de l’àrea de coneixement de la psicologia del Desenvolupament (juntament amb desenvolupament cognitiu i desenvolupament psicomotriu). - S’ocupa de l’estudi dels aspectes emocionals i socials al llarg de tot el cicle vital. - Començant des de la formació dels primers lligams afectius, explorem com es construeix la identitat social i moral del nen i l’adolescent. - Analitzem el desenvolupament de la personalitat a l'etapa adulta abans de concloure amb una descripció dels aspectes emocionals i socials més destacats a l'última etapa de la vida. BLOC 2: INTRODUCCIÓ A L’ESTUDI DEL DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU I.OBJECTE I ÀMBIT D’ESTUDI DEL DES. SOCIOAFECTIU. PROCESSOS I CONTEXTOS. ✓És aquella dimensió evolutiva que es refereix a la incorporació de cada nen/a que neix a la societat on viu. ✓Això suposa nombrosos processos de socialització: Formació de vincles afectius. ·L’adquisició de valors i normes. L’adquisició del coneixement social. ·L’aprenentatge de costums. La construcció d’una forma personal de ser (Identitat) ✓ Comptem amb una teoria explicativa de tot el desenvolupament socioafectiu? NO disposem de macro models teòrics capaços d’explicar tot el desenvolupament social i emocional. però SI tenim teories explicatives sobre determinades àrees d’aquest comportament. ✓ Què ens diuen els estudis actuals... S’estudia el canvi emocional al llarg de tot el cicle vital, en els entorns naturals on es produeixen les conductes, tenint en compte les interaccions entre els diferents continguts del desenvolupament. Unitat d’anàlisi: diada, triada i grup. La socialització és bidireccional: Importància del paper actiu del nen des del principi en aquest procés i es proposen nous models per estudiar al subjecte en relació al seu entorn. No totes les teories serveixen per a donar compte de tot, es parla de cert “relativisme teòric”. Es busca l’aplicabilitat de les noves teories. Ex. Gran interació diada (mare-fill), triada exemple (mare-fill-objecte (ex: pilota, pare..)), grup (petit o gran)  ✓Nous temes d’estudi sorgits en els últims 20 anys. Les emocions. La regulació emocional. El temperament. Capacitats cognitives per a establir relacions socials: comprendre els estats interns dels altres, analitzar un context social, resoldre conflictes,... El paper de la cultura en els processos de socialització. Capacitat cognicitva: fàcil d’esbrinar (a través de estudis o test) Emocions el contrari de les capacitats cognitives (es creia fa 20 anys)>> això no es cert II. DESENVOLUPAMENT DE LA COMPETÈNCIA EMOCIONAL ✓Les emocions intervenen en tots els processos evolutius i són la principal font que influeix en la presa de decisions. (NO la única) ✓L’estudi del desenvolupament emocional consisteix en detectar i explicar els canvis evolutius que es produeixen en: L’expressió emocional va evolucionant ajuden a construir i En la consciència emocional sobre els propis estats afectius adoptar una empatia. En la comprensió de les emocions En la regulació emocional o en l’empatia. ✓Teòrics actuals➔ les emocions com a organitzadores i motivadores de la conducta i com a senyals comunicatives. Temperament: el que tenim tots nosaltres a la càrrega genètica que determina com serem (nens més rabiosos…) Caràcter: carcaterístiques importants de la personalitat Caràcter d’estímul: agradable o desagradable  ✓Les emocions són tendències d’acció➔ processos que ens permeten canviar la relació amb l’entorn. ✓Què fa que un esdeveniment sigui important? Emocions no son només subjectives Caràcter dels estímuls (interiors), també són tendències d’acció. Vivència de les altres persones. Objectius del subjecte (ex: si estar amb xm’ajuda a aconseguir Y, em quedaré amb x) ✓ Funcions de les emocions, 2 nivells: Sensibilitat emocional➔ l’emoció actua com a estímul intern, una senyal que informa al subjecte de si la situació és favorable o perillosa per als seus objectius (relació entre les seves expectatives i el nivell de progrés). (Ex: por ajuda a identificar si hi ha amenaça. Resposta emocional➔ guien i organitzen la conducta, i són senyals comunicatives especialment en la infància. (Ex: la por que ens ajuda a identificar l’amenaça, a protegir-nos,...) ✓El desenvolupament de l’emoció. ✓Campos i cols. (1983) proposen una sèrie d'emocions bàsiques presentats al llarg de tot el cicle vital però hi ha aspectes que s’aniran modificant: Es produiran canvis en els objectius específics i en el comportament., tot i que la tendència d’acció serà la mateixa. Expressions de cara o cos que provoquen unes emocions a l’adult Ex: ira del nen / ira adult. que té una percepció diferent de les emocions (nadó riu, adult ho percep com la emoció d’alegria) Canviarà l’expressió emocional, que està modulada inicialment pel context familiar i més endavant pels iguals i pel llenguatge (permet noves formes d’expressió de les emocions). Tendència d’acció: En nen o adult (sentiment =) (“objectiu” de la ✓Al llarg del cicle vital evolucionarà: emoció) (pot ser continuar o eradicar aquella acció) és la Comprensió emocional➔ pròpia i aliena. predisposició a actuar. La empatia➔ mediatitza les relacions socio– afectives. La regulació emocional➔ s’aprèn amb la relació amb els cuidadors. L’evolució de la resta de processos de desenv.: maduració cerebral, desenv. Motor, llenguatge , processos d’apego,...  ✓Els canvis en la vida emocional succeeixen en relació amb: L’evolució de la resta de processos de desenv.: maduració cerebral, desenv. Motor, llenguatge , processos d’apego,... El context social, que ens aporta: Oportunitats per a experimentar diferents emocions Van evolucionant Etiquetes verbals Defineix les regles d’expressió de les emocions (com, quan,on…) Regles de sentiment: què sentir en determinades circumstàncies segons criteris morals. Saber estar. ▪ 1. Desenvolupament emocional a la primera infància. A) L’expressió emocional a la primera infància. A.1. Expressió facial. A.2. Valor comunicatiu de les expressions. B) El reconeixement de les emocions i l'empatia. B.1. Reconeixement. B.2. Empatia. C) La regulació emocional A) L’EXPRESSIÓ EMOCIONAL A LA PRIMERA INFÀNCIA. (Naixement als 2 anys) A.1. EXPRESSIÓ FACIAL. ✓A l’estudi de Johnson i col. (1982)→ les mares reconeixien en els nens d’1 mes expressions de còlera, por, sorpresa, interès i alegria. En segon terme tristesa. ✓Izard (1982), va fer un estudi similar però amb bebès i observadors que no els coneixien, i va trobar grans coincidències en el reconeixement de les expressions. Resultats d’estudi: Mares reconeixement de les expressions de còlera, de por, sorpresa.. (expressions que recorden a l’adult una emoció) ✓Aparició cronològica de les expressions emocionals bàsiques en els bebès, segons el estudis actuals: Naixement: somriure, expressió facial d’interès, fàstic i malestar. Entre el 2on-4rt mes: expressions de còlera, sorpresa i tristesa. A partir del 5è mes: la por comença a ser evident, tot i que ja en el primer mes observem expressions facials de por davant d’un moviment brusc. ✓Durant els primers mesos el bebè no mostra les expressions emocionals de manera adequada a l’estímul o a la situació. Ex: Somriuen mentre dormen. ✓ Hipòtesi: Potser es necessita de la maduració de determinades estructures neurològiques per a que es produeixi l’associació. Els diferents components del sistema emocional es desenvolupen en diferents moments fins a integrar-se en un sistema organitzat. A.2. VALOR COMUNICATIU DE LES EXPRESSIONS. ✓Segons Campos y cols, (1983)→ senyals emocionals: són avisadors potents que regulen la conducta de les figures cuidadores en la satisfacció de les necessitats infantils i regulen la interacció social. Ex: el plor i l’expressió de malestar en el nadó atreu a l’adult per a alimentar-lo, canviar-li el bolquer... ✓Què ens indiquen les següents emocions? Interès / alegria→ el nen vol prolongar la interacció. Còlera→ finalitzar l’activitat. Tristesa / por→ necessitat de protecció i consol. ✓Progressiva diferenciació de les emocions al llarg dels 2 primers anys. A mesura que passen els anys (del 1 any als 2 anys molt important, hi ha progressiva evolució i capacitat) B.2. L’ EMPATIA. “Capacidad para experimentar vicariamente las emociones de los demás (Ortiz,1999)”. ✓ Els nens no es limiten a reconèixer i interpretar les emocions dels altres, sinó que també comparteixen els seus estats afectius. ✓Hoffman (1984)→ resposta universal de base biològica➔ des dels primers dies, els nadons ploren quan senten plorar a un altre nadó, però no responen si senten el seu propi plor. ✓Als 10 mesos ja s’interessen pel malestar dels altres (imitació de gestos i expressions facials) però no poden separar les seves emocions de les dels altres.  ✓Característiques especials de la relació d’apego que ajuden a desenvolupar-les: Mirada mútua i el contacte corporal Interacció rítmica i sensibilitat Resposta de la mare a les emocions del nen i la transmissió dels seus sentiments. C) LA REGULACIÓ EMOCIONAL. Un nen es intel·ligent si pot regular les seves emocions ✓Diferents concepcions teòriques: (fals) Clàssiques→ depèn de les capacitats cognitives. Interès de la investigació: nens grans. Actuals→ sorgeix de la relació amb l’altre i té la base en la primera infància arrel de l’efecte de diferents factors: ❑Maduratius: formació de les primeres connexions neuronals, connexió Inter hemisfèrica,... ❑Psicològics. ❑Interactius: la resposta moduladora de la figura de referència a les emocions del nen, augmenta la sensació de control dels propis estats afectius. A +maduració>> interaccions més complexes. +interaccions > +riquesa 2. Entre la primera i la segona infància (2-3 anys). A) Desenvolupament del Jo i presa de consciència dels estats emocionals. B) Llenguatge i experiència emocional. C) Emergència de les emocions socio morals. D) Joc simbòlic. A) DESENVOLUPAMENT DEL JO I PRESA DE CONSCIÈNCIA DELS ESTATS EMOCIONALS. ✓El desenvolupament de la consciència d’un mateix→ experiència emocional subjectiva. ✓Implica que el nen sap que té un estat intern i que percep en ell mateix aquest estat. ✓L’experiència emocional pren forma lingüística: “estic trist”, “tinc por”,... ✓És l’entorn el que posa l’etiqueta verbal i el que dóna significat a l’emoció. Etiqueta verbal: ampliar els tipus d’emoció (ex: nenes limita a dir que te por per tot, ampliem vocabulari amb altres emocions que no son només por)  B) LLENGUATGE I EXPERIÈNCIA EMOCIONAL. ✓El llenguatge facilita la consciència de les emocions i la seva expressió. ✓Transforma les experiències globals i difuses (alló que posen paraules els demés) en experiències focalitzades➔ clarifica l’experiència emocional. (Adoptant vocabulari d’experiència aliena) ✓Disminueix la ira, i augmenta la agressió verbal i la capacitat per parlar sobre allò que els frustra➔ disminueix el plor. ✓Grans diferències en la freqüència amb la que els cuidadors parlen amb els seus fills sobre les emocions. ✓Diferències de gènere: les nenes mostren millors resultats en les proves de comprensió emocional. C) EMERGÈNCIA DE LES EMOCIONS SOCIO MORALS. ✓Orgull, culpa i vergonya. (Generats per la interacció social) ✓Als 2 anys ja trobem expressions d’orgull i vergonya davant l’èxit o el fracàs en la resolució d’una tasca→ autoavaluació: com home fet i com els altres veuen els meus estats emocionals ✓Gènesi d’aquestes emocions degut a (4): Desenvolupament del jo. Necessitem que hi hagi: Internalització de l’aprovació / desaprovació del cuidador. Referència social (sistema de valors dels cuidadors) Empatia Per a que es doni: Diferències de gènere. ✓Entre els 2-3 anys les nenes puntuen més en empatia, tenen més comportaments pro socials cap a les seves mares quan aquestes estan tristes, i presenten culpa amb més freqüència. ✓També en les nenes d’aquesta edat es troba una relació entre agressió i reparació. ✓Hipòtesi: els cuidadors utilitzen més la inducció i la retirada d’amor amb les nenes i l’afirmació de poder i la força física amb els nens. ✓A aquesta edat nens i nenes no difereixen en quant a transgressions morals (trencar les normes) ✓Però les nenes mostren més vergonya que els nens davant el fracàs en una tasca→ Hipòtesi? Agressió-reparació: si es discuteixen van ràpidament a arreglar la relació que s’ha pogut veure afectada. D) EL JOC SIMBÒLIC. ✓A aquesta edat comporta jugar amb els sentiments d’un mateix i amb els dels altres→ fonamental pel desenvolupament de la comprensió emocional. ✓Els nens es prenen com a punt de referència i la capacitat d’imaginació projectiva els ajuda a posar-se en el lloc de l’altre. ✓Dunn i cols. (1987): el 94% de les converses sobre estats emocionals es donen en el joc de ficció amb els germans i van sobre: penar, dolor, gana, son i tristesa. ✓Els mateixos autors van veure que els nens que aquesta edat més van jugar amb els seus germans, desprès van ser més capaços de comprendre les emocions dels altres. ✓El joc ajuda a accedir a sentiments suprimits i a afrontar ansietats i pors del dia a dia.  3. Desenvolupament emocional preescolar i escolar. A) Desenvolupament de la comprensió emocional. A.1 Comprensió de les emocions i presa de perspectiva emocional. A.2 Comprensió de l’ambivalència emocional. A.3 Comprensió de les regles d’expressió emocional. B) La regulació emocional. C) El desenvolupament de l’empatia. A) DESENVOLUPAMENT DE LA COMPRENSIÓ EMOCIONAL. A.1 COMPRENSIÓ DE LES EMOCIONS I PRESA DE DISTÀNCIA EMOCIONAL. Quins coneixements tenen els nens de les emocions? ✓Als 3-4 anys: associen situacions a emocions. Ex: el dia de l’aniversari – alegria. ✓Per a avançar→ descontextualitzar l’emoció de la situació i considerar l’avaluació que en fa la persona. ✓Als 4 anys: poden explicar les seves emocions i les dels altres tenint en compte els desitjos. Ex: els germans grans poden explicar les emocions dels petits fent referència als seus desitjos i sentiments. ✓Als 6 anys: consideren factors individuals (personalitat, experiència prèvia i característiques del grup social). A.2 COMPRENSIÓ DE L’AMBIVALÈNCIA EMOCIONAL. ✓Capacitat per a comprendre la coexistència de sentiments contradictoris cap a una persona en una mateixa situació. ✓Donaldson i alt. (1986): històries que coordinen tristesa – alegria. Ex: El protagonista perd al seu gos i per l’aniversari li regalen un altre. Resultats: Abans dels 5 anys: content o trist. No acceptació coexistència de sentiments contradictoris. 5-6 anys: a vegades trist, altres content. Existència d’emocions oposades però seqüenciades. 7-8 anys: està trist però menys. Presència d’emocions diferents que s’influeixen. 10-11 anys: Coexistència d’emocions oposades i explicar l’ambivalència perquè les emocions actuals es relacionen amb les del passat. Conclusions: 8 anys: poden experimentar emocions ambivalents en una mateixa situació. 10-11 anys: l’ambivalència es pot explicar per les referències del passat i per processos interns. Adolescència: s’accepta que la mateixa persona en la mateixa situació pot provocar sentiments contraris. A.3 COMPRENSIÓ DE LES REGLES D’EXPRESSIÓ EMOCIONAL. ✓Són culturalment adquirides, i dicten patrons d’intensificació, d’inhibició o emmascarament de les emocions segons les situacions o els rols socials. ✓Als 6 anys comprenen que els altres poden llegir les seves emocions i que les poden amagar. ✓El control emocional té dos funcions: Protegir-se a un mateix Protegir als altres. ✓Les diferències entre nens i nenes són degudes a estereotips de gènere: Les nenes són més capaces d’ocultar la decepció perquè tenen més pressió sobre aquest fet. Els nens oculten més sovint la por i la tristesa. B) LA REGULACIÓ EMOCIONAL. ✓La capacitat de regulació té la base en la primera infància, però les etapes escolar i preescolar són claus. Modelar: Com t’ajuden els teus models (pare i mare) per a que tu després ho pugui imitar) ✓ 2 tipus d’estratègies de control utilitzades en l’afrontament de l'estrès: Centrat en el problema: modificar la font de l’estat emocional, considerat el més utilitzat pels preescolars tradicionalment. Centrat el l’emoció: modular el propi estat emocional.  ✓L’ús d’estratègies distractores, suggereix que des de ben petits els nens saben que els estats emocionals es poden canviar però no poden explicar què ni com ho fan. ✓Des d’els 7 anys, els nens prenen consciència de que l’emoció va perdent intensitat al llarg del temps. ✓Cap als 8 anys, comencen a utilitzar la distracció cognitiva→ redirigir l’emoció pensant en altres coses o recordant successos agradables. Distracció cognitiva: puc caviar el meu estat emocional si penso en coses agradables C) EL DESENVOLUPAMENT DE L’EMPATIA. ✓La comprensió de l’experiència empàtica en un mateix. Estudi Strayer (1993) a través d’una història amb vinyetes: “Una família d’immigrants viatja en vaixell a un altre país, a l’arribar les autoritats retornen al nen al país d’origen per no tindre un certificat mèdic”. Què senten els nens en aquesta història? Amb quina intensitat (més, menys o igual) respecte el protagonista? Per què?. Els resultats mostren una progressió: 5 anys: diuen que estan tristos però no saben per què. 7 anys: se centren en el protagonista “per què es queda sol, sense els seus pares,...”, altres “quan jo em quedo sol estic trist”. 9 anys: apareix la referència a l’empatia “estic trist perquè el nen està trist” Conclusions→ Si la intensitat de la pròpia emoció és més intensa que l'atribuïda a la víctima es redueix la resposta empàtica. ✓Condicionants de l’empatia: context familiar, seguretat de l’apego, modelat, estils disciplinaris i intervenció directe dels cuidadors en episodis similars.  4. Diferències individuals. ✓Degudes a : a) Factors hereditaris relacionats amb el temperament. Existeixen ddii en: Reactivitat emocional→ temperament difícil vs temperament fàcil. Tendència a experimentar un estat d’ànim→ associat a l’activació dels hemisferis cerebrals, ritme cardíac,... b) La socialització de les emocions en la família. És el context més influent, i ho fa a través de 3 vies: Expressió emocional en la família→ proporciona i regula les oportunitats per a compartir emocions. Apego→ seguretat en l’apego es relaciona amb un ajust emocional positiu. Educació emocional→ ensenyar directament les regles d’expressió i regulació emocional. Els pares accepten les emocions dels seus fills, aquests són més confiats i empàtics,... ESTRATÈGIES PARENTALS EN L’EDUCACIÓ EMOCIONAL. ✓Minimització– evitació→ S’ignora o es treu importància als sentiments infantils utilitzant la distracció o l’humor. Són intents de cridar l’atenció i demanipular. Pares amb poc autoconeixement emocional, por a perdre el control, ansiosos,… Missatge: la teva emoció no és important o és inapropiada. Efectes: afrontament evitatiu i baixos nivells de competència social per part del nen. ✓Evitació– càstig→ Utilitzen l’amenaça, el càstig o la burla davant l’expressió emocional. Pensen que les emocions reflecteixen el mal caràcter i debilitat. Els nens han de ser durs per a sobreviure. Pares amb dificultats per a regular les seves pròpies emocions i amb por a perdre el control, preocupats per la disciplina, l’obediència i la conformitat. ✓Laissez faire→ els pares accepten incondicionalment l’expressió afectivadels seus fills, però no saben com ajudar a afrontar-les. Tampoc poden limitar l’expressió emocional (el nen plorarà sense consol o s’enfadarà fins a agredir). ✓Educació emocional→ Nombrar les emocions té un efecte de calma. Passos: - validar les emocions - escoltar empàticament i posar-se en el seu lloc - identificar i nombrar les emocions - ajudar a identificar els objectius - explorar estratègies de solució del problema. Els nens tenen raons per a les seves emocions, aquesta actitud tranquil·litza i assegura al nen. Conseqüències: nens amb menys rabietes, menys ansietat, menys problemes de conducta, millor competència social, millor rendiment acadèmic. BLOC 2 (II) : AFERRAMENT: NAIXEMENT I EVOLUCIÓ DELS VINCLES AFECTIUS. 1. INTRODUCCIÓ ✓Família→ sistema de relacions de parentiu (polític o biològic) regulat per la cultura. ✓Nucli que sustenta la família: Relacions: - De simetria (igualtat), entre pares. - Entre fills relació de simetria. - Entre pares i fills relació d’asimetria (pares posen límits i normes) ✓Paper dels cuidadors de referència: · Assegurar la supervivència dels bebès, · Integrar-los a la societat / cultura. Facilitant-los-hi l’accés al diàleg, símbols i al llenguatge. ✓Com a conseqüència de la immaduresa amb la que naixem➔ accentuació de la intensitat, individuació i perdurabilitat dels llaços d’aferrament. ✓Primers estudis➔ formació de l’aferrament degut a la satisfacció de les necessitats fisiològiques. Símbols (simbologia signes amb la mà diferent significat en països) ✓Bowlby, es va inspirar en els treballs dels etòlegs per a formular la seva teoria sobre l’apego l’any 1969. ✓Defensa la importància de l’establiment d’aquest vincle i les conseqüències negatives de la separació duradora amb la figura de referència. “Les primeres relacions que estableix el nen assenten les bases de la personalitat futura (Bowlby, 1986)”. ✓Adult únic promotor de l’apego? No, per una part els infants, les seves carcaterístiques condueixen que els adults creen aquest apego. Caràcteristiques de l’infant (cara rodona), genera que es formi una apego amb l’adult. ✓Vincle d’apego➔ 1ra necessitat afectiva del nen. ✓Bowlby: Llaç afectiu intens, durador, de caràcter singular, que s’estableix entre dues persones com a resultat de la interacció i que els porta a mantenir la proximitat i el contacte. Aconseguint→ seguretat, consol i protecció. ✓Altres autors: apego = base de seguretat i refugi. A partir de la qual explorem el món. Bowlby, va descobrir l’existència de necessitats extres: necessitat de contacte física protecció. ✓Estudis de Lorenz sobre la imprompta el van portar a parlar de períodes crítics. ✓Etòlegs actuals defensen l’existència de períodes sensibles. ✓Aquest vincle emocional i afectiu que s’estableix entre el nen i cuidador referent implica: o Conductes d’apego o Representació mental o Sentiments. II. DESENVOLUPAMENT DE L’APEGO DURANT LA INFÀNCIA. A) La formación del vincule d’apego en el primer any B) El procés de separació (3er any) A) LA FORMACIÓ DEL VINCLE D’APEGO EN EL PRIMER ANY. 3 fases (López, 1999): ✓FASE 1. Orientació cap a les persones sense reconeixement de les figures cuidadores (0-3 mesos). ✓FASE 2. Interacció privilegiada amb els cuidadors sense rebuig cap als estranys (3-7 mesos). ✓FASE 3. Vinculació i por als estranys (8-12 mesos). Impromta: carcaterística del animals, segueixen alló que es mou. (Relació nounats amb la mare)  FASE 1. FASE 2. · Nen orienta seves conductes i · Desenvolupament de la percepció visual i intermodal➔ integra senyals emocionals > a l’adult (cara, olor, veu del (sist. Afiliatiu) cuidador) = reconeixement. · El plor es relaciona amb ·Senyals que s’ha produït el reconeixement: factors externs. - Somriure - Vocalització (+ probabilitat de interaccions i vocalitzar) Elements que el detenen: la - Plor diferencial (Diferent amb la mare que amb desconeguts) veu i el rostre. - Interrupció diferencial del plor. · Aparició de interacció cara a cara. facilita (Posturals i equilibri es va desenvolupant) ·NO parlem d’apego encara · La interacció amb les figures d’apego -promou-> creació d’esquemes interns. (si ploro i no ve l mare, al final deixaré de plorar) Sistema afiliatiu: infant generarà una sèrie de conductes per a que l’adult es · A partir del 3er mes: reconeix comportament de la figura d’apego. vagi apropant i adults també respondràn a aquesta crida (bidireccional) · En aquesta etapa el nen dirigeix les seves conductes a més persones. FASE 3. · Formació del vincle afectiu➔ 7 mesos. · S’ha format si hi ha: >Ansietat de separació: l’absència de la fig. de referència genera inquietud, i quan torna el nen s’aferra a ella. · Ctes. d’apego s’integren per formar un pla de conducta➔seguretat i proximitat amb la fig. d’apego. · Modificació del sistema exploratori→ mare com a base de seguretat per a explorar el món, la seva presència activa les tendències exploratòries. · Por als estranys→ apareix al 8è mes. Teories explicatives: ❑T. Psicoanalítica: ansietat de separació. ❑Orientació cognitiva: discrepància nou/conegut. ❑Hipòtesi etològica: herència biològica, ens protegeix dels perill B) EL PROCÉS DE SEPARACIÓ (3er any). ✓A partir del 2on any de vida el nen pot predir millors les conductes dels cuidadors i expressar millor les seves demandes. ✓Representació mental dels cuidadors→ espera en la gratificació. ✓Aquesta conservació de la imatge dels cuidadors depèn del tipus d’interacció que s’ha establert amb ells. ✓Com sabem que el sistema d’apego segueix actiu quan es produeix la separació? Hi ha un període d’adaptació de 2 setmanes ales llars d’infants. Regressions i no consol (ex: dit a la boca per recordar com si prenés el pit, cuidadors no poden consolar) ✓Quina és la separació universal d’aquesta edat? - Experiència perllongada i reiterada de separació. - Pot ser una amenaça o contribuir a la seguretat emocional del nen. ✓ Noció d’objecte transicional (Winnicott): Peluix, mocador… Que vincula l’Infant amb les característiques de la - Funció asseguradora. mare (l’infant veu en aquel objecte una extrapolació de la mare). - Defensa contra l’ansietat. Procura: Funció asseguradora i defensa contra l’ansietat. III. TIPUS D’APEGO SEGONS AINSWORTH I COL·LABORADORS. ✓Experiment per avaluar la qualitat del vincle entre els nens i les seves mares a través de la situació de l’estrany. ✓Criteris utilitzats en l’estudi: - Mostren ansietat o no davant la separació amb la figura d’apego. - Reacció del nen en el retrobament. - Utilització de la figura d’apego com a base per a l’exploració. - Reacció i interacció amb la dona desconeguda (estranya).  ✓Sensibilitat materna→ associada a la seguretat / inseguretat de l’apego. ✓Aspectes de la personalitat que correlacionen amb l’apego segur: > Empatia i pro sociabilitat A.Segur: mare que respon i no interpreta sobre la seva base > Majors habilitats socials de creences, mare que observa mira i respón. Mare que poc a > Cooperació en activitats escolars poc es va separant > Més imaginatius > Bona resolució de problemes A.Ansiós-ambivalent: mare de vegades respón de forma > Bona regulació emocional adequada i de vegades no (ex: si que dona alimentació però > Més autònoms,... no l’està mirant) A.Evitatiu: mare molt poques vegades o de forma molt poc ajustada respon a les necessitats de l’infant Ex: si ha tingut un apego segur (la figura de referència es una persones aqu erespón de manera ajustada, correcta…) i jo soc mereixedor de lo positiu (autoconcepte +) si no (autoconcepte -) IV. EL MODEL MENTAL DE LA RELACIÓ: MODEL INTERN ACTIU. ✓És la representació de la figura d’apego i d’un mateix. ✓Des del naixement el bebè experimenta emocions positives i negatives: - Demanda del nen→ la mare respon→ obté benestar. - Demanda del nen→ NO es satisfà→ experimenta malestar i activa l’evocació del record de plaer associat amb la mare. ✓Des del punt de vista socio –cognitiu, l’ansietat de separació evidència la construcció d’aquesta representació mental. ✓Aquest model inclou: - Expectatives (De l’infant sobre la figura de referència) - Creences (Accessible o no) - Emocions. (+ o -) ✓És un reflex de la història afectiva, de les respostes del cuidadors a les accions dels nens, i és la base de les futures relacions socioafectives, de l’autoconcepte i l’autoestima.  ✓Construcció del model mental intern Qualitat representació figura d’apego + qualitat representació d’un mateix = IDENTITAT I AUTOESTIMA. V. CONSEQÜÈNCIES DE LA RUPTURA O LA IMPOSSIBILITAT DE CREAR EL VINCLE D’APEGO. ✓Pot retardar o fins i tot aturar el desenvolupament psicològic i social del nen. ✓Afectacions en el còrtex prefrontal dret. ✓Atròfies front límbiques. ✓Dèficits en la integració social (estudi dels nens de orfenats romanesos adoptats, citat a Lafuente et al, 2010). ✓Atròfies en l’hipocamp→ dificultats control emocional. ✓Nivells alts de noradrenalina i dopamina. ✓Absència de tacte i de moviment➔ nefast per al desenvolupament del SNC. Còrtex prefrontal dret: falta d’impuls exploratòri si hi ha un a tracte negligent L’hipocamp: dificultats en la regulació, control i expressió emocional Cerebel: moviment de contacte matern, afavoreix a la regulcaió d’hormones i el seu control. Hormones com oxcitocina afavoreix a al’abandonament o no dels fills. Revertir les conseqüències, (amb criança)