Bloc I - Activitat Adm. PDF
Document Details
Uploaded by HappyChlorine1846
Universidad Rovira i Virgili
Tags
Summary
This document discusses administrative activity control in Catalan, including concepts like revocation, declaration of harmfulness, and suspension. It analyzes mechanisms of administrative acts and examines legal and opportunistic control classes. The context includes administrative law, potentially for postgraduate studies.
Full Transcript
Tema 1. Control de l’Activitat Administrativa I. Aquestes potestats no poden desembocar en l’adopció de solucions arbitràries, per aquest motiu mai no pot existir una potestat plenament discrecional. L’acte adm es una decisió unilateral, que persegueix els interessos generals, que exerceix qualsevol...
Tema 1. Control de l’Activitat Administrativa I. Aquestes potestats no poden desembocar en l’adopció de solucions arbitràries, per aquest motiu mai no pot existir una potestat plenament discrecional. L’acte adm es una decisió unilateral, que persegueix els interessos generals, que exerceix qualsevol potestat que té atribuïda, que No res diferent a la potestat reglamentària. 2. Revocació dels actes. Amb aquest actes es declara una voluntat, un desig, un judici. El que analitzarem en aquest tema són els mecanismes d’actes adm: Revocació, declaració lesivitat i Suspensió. La revocació permet les administracions públiques anul·lar els seus actes que siguin inadequats (viciats, han de tenir una mancança) per a cobrir els interessos públics i substituir-los per un altre acte de contingut diferent amb una força executiva i executòria idèntica, sense necessitat de recórrer als tribunals de justícia. Aquestes decisions són sempre impugnables davant la jurisdicció contenciosa en els terminis fixats per la llei. 1. Les classes de control: de legalitat i d’oportunitat. L’adm pública és, un subjecte de dret, un subjecte que fa declaracions de voluntat, que contracta, que és titular de potestats, drets i obligacions, que és titular d’un patrimoni, que està subjecte a responsabilitat jurídica i que pot ser enjudiciat pels tribunals. Així, podem definir l’Administració com aquella organització pública dirigida pel Govern, amb el qual forma el poder executiu, dotada de personalitat jurídica i amb caràcter servicial. (Es sentra de diputació de drets i oblis, per això la seva activitat esta sotmesa al control). El principi de legalitat sorgeix amb l’estat liberal i constitueix la manifestació primària i essencial de l’estat de dret. A la Constitució espanyola, que el consagra solemnement, la subjecció a la llei i a l’ordenament jurídic en general es fa explícita tant per als poders públics en general com per a l’Administració en particular (art. 1.1, 9.1, 9.3, 103.1 i 106.1 CE). A diferència dels ciutadans, aquesta no pot fer tot allò que la llei no prohibeix (vinculació negativa a la llei), sinó que requereix apoderaments legals concrets per part d’aquesta (principi de vinculació positiva), especialment en el cas d’actuacions desfavorables o restrictives de drets. Aquesta idea s’expressa tècnicament en el concepte de potestat. La potestat administrativa és aquella situació de poder que habilita el seu titular per imposar conductes a terceres persones, de manera unilateral, mitjançant la constitució, la modificació o l’extinció de relacions jurídiques o mitjançant la modificació de l’estat material de coses existent. Es tracta d’un poder efectiu, atribuït directament per l’ordenament, previ i independent de qualsevol relació jurídica. En qualsevol cas, l’exercici d’aquest poder no es fa en benefici propi, sinó en interès d’altri (en el cas de l’Administració, en benefici dels interessos generals), i resta sotmès a les condicions establertes per la llei i al control judicial. Les potestats es classifiquen, entre d’altres, d’acord amb el criteri de la seva forma d’atribució (la situació normal consisteix en una atribució per llei, de manera expressa i amb un objecte específic, però també es donen els supòsits contraris, més problemàtics: atribució per reglament, de manera implícita i amb un contingut més genèric). 1 El control de la discrecionalitat administrativa s’articula a través: a) Del control dels elements reglats presents en tota potestat (existència de la potestat, ens i òrgan competent, procediment que cal seguir) i, b) En particular, del control dels fets determinants (realitat material que justifica l’exercici de la potestat) i del control a través dels principis generals del dret. Tot i que existeix certa confusió les paraules anul·lació i revocació no són la mateixa cosa. En principi ambdós conceptes impliquen la defunció de l'acte administratiu però es diferencien en el fet que l'anul·lació actua sobre un acte invàlid (viciat de defectes de fons o de forma) que l'aparten per sempre del món del Dret, mentre que la revocació fa el mateix, però pot fer-ho amb un acte perfectament vàlid. Si parlem de anul·lació com a tal volem dir que aquell acte té un vici de contingut o procediment. Amb un acte que reuneix tots els requisits exigits per l'ordenament jurídic per tal que produeixi els seus efectes propis i normals però per causes sobrevingudes aconsellen eliminar-ho de la vida jurídica. L'article 109 LPACAP permet la revocació per part de l'Administració, mentre no hagi transcorregut el termini de prescripció, dels seus actes de gravamen o desfavorables, sempre que tal revocació no constitueixi dispensa no permesa per les lleis, o sigui contraria al principi d'igualtat, a l'interès públic a l'ordenament jurídic. 3. Revisió d’ofici dels actes. La revisió d'ofici és la institució juridicoadministrativa que permet a les administracions públiques anul·lar les seves disposicions generals i els seus actes nuls de ple dret i substituir-los per un altre acte amb un contingut diferent, amb idèntica força executiva i executòria sense necessitat de recórrer als tribunals de justícia. Aquestes decisions són sempre impugnables, en els terminis fixats per la llei, davant la jurisdicció contenciosa. REGULACIÓ: Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. (Títol V: De la revisió dels actes en via administrativa. Capítol I: Revisió d’ofici. art.106). 2 Cal diferenciar: La declaració de lesivitat no es pot adoptar una vegada transcorreguts 4 anys des que es va dictar l’acte adm. (prescriu als 4 anys). A. Revisió d'ofici d'actes nuls: Els actes administratius definitius poden ser impugnats en via administrativa o via judicial però els terminis són curts, això en moltes ocasions provoca que els seus destinataris no hagin pogut reaccionar i aquests actes esdevinguin fermes. -> Tenim un acte que tenia un vivi de nulitat de ple dret, els interessats poden actuar contra l’acte, SÍ. Per aquest motiu la Llei permet la retirada dels actes fermes que per la seva nul·litat absoluta no han de continuar desplegant la seva eficàcia sobres les situacions jurídiques que creen, declaren, modifiquen o extingeixen. Exigeix l’audiència prèvia de tots els qui hi apareguin com a interessats. Si, un cop transcorregut el termini de sis mesos des de la iniciació del procediment, no s’ha declarat la lesivitat, es produeix la caducitat del procediment. (Sense perjudici del seu examen com a pressupòsit processal d’admissibilitat de l’acció en el procés judicial corresponent), la declaració de lesivitat no és susceptible de recurs, si bé es pot notificar als interessats als mers efectes informatius. Si l’acte prové de l’Adm General de l’Estat o de les comunitats autònomes, la declaració de lesivitat l’ha d’adoptar l’òrgan de cada Adm competent en la matèria. De la redacció donada a l'article 106.1 LPACAP, determinarem: 1. La revisió d'ofici es pot iniciar d'ofici o a instància de part. 2. L'acció per procedir a la revisió és imprescriptible. Si l’acte prové de les entitats que integren l’Adm local, la declaració de lesivitat l’ha d’adoptar el ple de la corporació o, si no, l’òrgan col·legiat superior de l’entitat. 3. Només opera en actes favorables incursos en causa de nul·litat. Per actes desfavorables s'utilitzarà la revocació. 4. Per tal que la nul·litat procedeixi és necessari que el Consell D'Estat u Òrgan similar de la Comunitat Autònoma emeti dictamen favorable, essent un dictamen preceptiu (si ho si es requereix edició de l’informe) i vinculant (obliga al que digui l’informe). B. Revisió d'Ofici de disposicions nul·les: Suspenció cautelar de l’execució Article 108. Suspensió. Un cop iniciat el procediment de revisió d’ofici a què es refereixen els articles 106 i 107, l’òrgan competent per declarar la nul·litat o lesivitat pot suspendre l’execució de l’acte, quan aquesta pugui causar perjudicis de reparació impossible o difícil. Límits de la revisió: Tanmateix les AP, en qualsevol moment, i previ dictamen favorable del Consell d'Estat Òrgan Consultiu equivalent de la comunitat autònoma, si n'hi ha, podran declarar d'ofici la nul·litat de les disposicions adm en els supòsits establerts. En l'article 47.2 LPACAP (en les que vulnerin la C.E, Les Lleis i altres disposicions administratives de rang superior, les que regulin matèries reservades a Lleis i les que estableixin la retroactivitat de disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals). Si s'escau, les AP en la resolució que declarin la nul·litat d'una disposició o acte adm podran establir indemnitzacions que procedeixi reconèixer als interessats. Art. 110 LPACAP: Les facultats de revisió no es poden exercir quan, per prescripció d'accions, pel temps transcorregut o per altres circumstàncies, el seu exercici sigui contrari a l'equitat, a la bona fe, al dret dels particulars o a les lleis. 4. Consideracions Prèvies: AP pot revisar i revocar els seus A.A o DACG, però MAI LLIUREMENT 8seguretat jurñidica i eficàcia jurídica) -> DOCTRINA DELS ACTES PROPIS. La revisió s’ha de fer seguint el PROCEDIMENT ESTABLERT (excepcionals) amb la finalitat de: Declarar-se la nul·litat. Audiència als interessats: Tot i que a la LPACAP no es parlar del tràmit d'audiència és evident que s'ha de donar audiència a les persones a qui se'ls hi reconeix drets en l'acte que es pretén anul·lar. Declarar-los lesius al IP + demanar anul·lació judicial. Revocar-los. Ratificar-los. Sistemes de revisió d’Ofici: Declaració de lesivitat d’actes anul·lables: Revisió de disposicions i actes nuls. REGULACIÓ: Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les AP. (Títol V: De la revisió dels actes en via administrativa. Capítol I: Revisió d’ofici. art.107). Declaracio de lesivitat. Podem concebre la declaració de lesivitat com el procediment que permet a l’adm impugnar davant l’ordre jurisdiccional contenciós-adm, els actes favorables per als interessats que siguin anul·lables de conformitat amb el que disposa l’article 48 (Anul·labilitat.), (amb la seva declaració prèvia de lesivitat per a l’interès públic). Rectificació. Revocació. 5. Revisió de disposicions i actes nuls: Regulat: art. 106 LPAC 1. Las Administraciones Públicas, en cualquier momento, por iniciativa propia o a solicitud de interesado, y previo dictamen favorable del Consejo de Estado u órgano consultivo equivalente de la Comunidad 3 4 Autónoma, si lo hubiere, declararán de oficio la nulidad de los actos administrativos que hayan puesto fin a la vía administrativa o que no hayan sido recurridos en plazo, en los supuestos previstos en el artículo 47.1. 2. La declaración de lesividad no podrá adoptarse una vez transcurridos cuatro años desde que se dictó el acto administrativo y exigirá la previa audiencia de cuantos aparezcan como interesados en el mismo, en los términos establecidos por el artículo 82. 2. Asimismo, en cualquier momento, las Administraciones Públicas de oficio, y previo dictamen favorable del Consejo de Estado u órgano consultivo equivalente de la Comunidad Autónoma si lo hubiere, podrán declarar la nulidad de las disposiciones administrativas en los supuestos previstos en el artículo 47.2. Sin perjuicio de su examen como presupuesto procesal de admisibilidad de la acción en el proceso judicial correspondiente, la declaración de lesividad no será susceptible de recurso, si bien podrá notificarse a los interesados a los meros efectos informativos. 3. El órgano competente para la revisión de oficio podrá acordar motivadamente la inadmisión a trámite de las solicitudes formuladas por los interesados, sin necesidad de recabar Dictamen del Consejo de Estado u órgano consultivo de la Comunidad Autónoma, cuando las mismas no se basen en alguna de las causas de nulidad del artículo 47.1 o carezcan manifiestamente de fundamento, así como en el supuesto de que se hubieran desestimado en cuanto al fondo otras solicitudes sustancialmente iguales. 3. Transcurrido el plazo de seis meses desde la iniciación del procedimiento sin que se hubiera declarado la lesividad, se producirá la caducidad del mismo. 4. Las Administraciones Públicas, al declarar la nulidad de una disposición o acto, podrán establecer, en la misma resolución, las indemnizaciones que proceda reconocer a los interesados, si se dan las circunstancias previstas en los artículos 32.2 y 34.1 de la Ley de Régimen Jurídico del Sector Público sin perjuicio de que, tratándose de una disposición, subsistan los actos firmes dictados en aplicación de la misma. 5. Cuando el procedimiento se hubiera iniciado de oficio, el transcurso del plazo de seis meses desde su inicio sin dictarse resolución producirá la caducidad del mismo. Si el procedimiento se hubiera iniciado a solicitud de interesado, se podrá entender la misma desestimada por silencio administrativo. 4. Si el acto proviniera de la Administración General del Estado o de las Comunidades Autónomas, la declaración de lesividad se adoptará por el órgano de cada Administración competente en la materia. 5. Si el acto proviniera de las entidades que integran la Administración Local, la declaración de lesividad se adoptará por el Pleno de la Corporación o, en defecto de éste, por el órgano colegiado superior de la entidad. Contra: Actes anul·lables que són favorables a l’interessat, però lesiu al IP. Finalitat: Permet la revisió d’actes anul·lables, de manera que l’AP els declara ledius al IP i posteriorment els impugna davant la Jurisdicció cont-adm, qui els anul·là. Suspensió de l’execució de l’A.A/DAGC -> Iniciat el procediment, quan el prejudicis d’oli possible o difícil reparació. Contra: Actes o reglaments nuls de ple dret. Finalitat: AP pugui declarar en qualsevol moment -sense límits temporals- la nul·litat de disposicions o actes ferms en via adm, amb el dictament previ favorable del Consell d’Estat o òrgans equivalent de la CCAA. 7. Revocació. Regulat a l’art. 109.1 LPAC. Causes d’inadmissió “acció de nul·litat”: No fonament i amb causa de l’art. 47.1 LPAC (nul·litat). Mancat manifestament de fonament. Quan desestimat sol·licitud substancialment iguals. Suspensió de l’execució de l’A.A/DAGC -> Iniciat el procediment, quan: perjudicis d’ impossible o difícil reparació. 1. Las Administraciones Públicas podrán revocar, mientras no haya transcurrido el plazo de prescripción, sus actos de gravamen o desfavorables, siempre que tal revocación no constituya dispensa o exención no permitida por las leyes, ni sea contraria al principio de igualdad, al interés público o al ordenamiento jurídico. Contra: Afectes desfavorables o de gravàmens. Finalitat: Permet a l’AP revocar A.A desfavorables, mentre no hagi transcorregut el termini de prescripció. 6. Declaració de Lesivitat: Límits de la revocació: Regulat: art. 107 LPAC. 1. Las AP podrán impugnar ante el orden jurisdiccional contencioso-administrativo los actos favorables para los interesados que sean anulables conforme a lo dispuesto en el artículo 48, previa su declaración de lesividad para el interés público. 5 No constitueix una dispensa o exempció no permesa per les lleis. Sigui contrària al principi d’igualtat. Sigui contraria a l’interès públic o a l’OJ. 6 2. Rectificació. Tema 2. Control de l’Activitat Administrativa II. Regulat: art. 109.2 LPAC. 2. Las Administraciones Públicas podrán, asimismo, rectificar en cualquier momento, de oficio o a instancia de los interesados, los errores materiales, de hecho o aritméticos existentes en sus actos. Contra: Qualsevol A.A que tingui un error material, de fet o aritmètics. 1. Els recursos Adm. Són reclamacions contra els actes adm que es plantegen davant de la mateixa adm. Que també la mateixa adm resol (NO intervenen els tribunals). Els recursos adm són actes del ciutadà o administrat mitjançant els quals sol·licita a l’adm que l’ha dictat un acte adm que l’anulli o el reformi. Finalitat: Permet a l’AP revocar A.A rectificar-los, en qualsevol moment, d’ofici o a a instancia de part. Requisits de la rectificació: No alterar el contingut o voluntat. Exemple: si el servei catala de transit em fiquen una sanció de velocitat, activar em mecanismes d’impugacio davant de l’adm corresponent a qui ha ficat la sanció. No exigència procedimental. La simple interposició del recurs NO comporta la suspensió automàtica de l’eficàcia de l’acte. Error de dret -> NO judicis valorat ius ni qualificació jurñidica. La suspensió pot ser acordada per l¡òrgan adm competent per resoldre el recurs, a sol·licitud de l’interessat i d’ofici, prèvia sempre la ponderació adequada de tots els interessos. L’error ha de ser manifest i indiscutible. L’adm també pot sol·licitar de manera indirecta l’anul·lació o la reforma d’una norma jurídica dictada per l’adm (reglament), la qual cosa succeeix quan el recurs adm es fonamenta únicament en la il·legalitat del reglament (de manera directa, un reglament només pot ser impugnat davant els tribunals, mitjançant un recurs cont-adm). Disposició de caracter general és sinònim de reglament. Un reglament es pot impugnar? NO. La forma d’aplicació es davant dels T cont-adm, davant de l’adm NO es possible presentar un recurs. La manera que es pugui impugar en via adm es de forma indirecta. - Forma Directa: Discuteixo el contingut del reglament davant del T Cont-Adm. - Forma Indirecta: Si que es pot discutir una disposició de caracter general davant de l’adm amb un recurs adm, però NO fonament el contingut del reglament, sinó que fonamentarem sobre l’aplicació d’aquest reglament. En via adm el que estem discutit són els actes adms, haurem d’anar directament al cont-adm. 2. Les seves funcions bàsiques. El recurs adm compleix 2 funcions bàsiques: A. És una garantia dels ciutadans, que poden reaccionar contra els actes de l’adm i eliminar, si s’escau, el prejudici que comporten. B. És un requisit de la impugnació davant dels tribunals, de manera que per poder accedir a la protecció dels jutges i els tribunals cal que prèviament hagi estat exhaurida la impugnació davant de l’adm. 3. Actes susceptibles de Recurs Adm. De conformitat amb l’art. 112 LPACAP: Contra les relacions i els actes de tràmit, si aquests últims decideixen directament o indirectament el fons de l’afer, determinen la impossibilitat de continuar el procedient, produeixen indefensió o perjudici irreparable a dº i interessos legítims, els interessats poden interposar els recursos d’alçada i potestatiu de reposició, que pertoca fundar en qualsevol dels motius de nul·litat o anul·labilitat previstos als art. 47 i 48 d’aquesta llei. 7 8 Cal destacar que contra les disposicions administratives de caràcter general no és pot interposar cap recurs en via administrativa (al concórrer aspectes de naturalesa governamental) s’ha d’acudir directament als Tribunals del contenciós-administratiu. Per últim cal indicar que les reclamacions ecomico-administratives es regeixen pels procediments establerts en la seva legislació específica (art. 112.4 LPACAP). Els Recurs Ordinaris, Tenen com a finalitat que l'òrgan que va dictar l'acte o, si escau, l'òrgan superior, conegui els possibles vicis que el recurrent al·lega i reconsideri la seva decisió. El recurs adm obre la possibilitat d'una revisió de l'acte que eviti precisament el recurs davant el tribunal de la jurisdicció contenciosa administrativa. Però, si el recurs judicial s'arriba a interposar, es pot plantejar aleshores qualsevol pretensió relacionada amb l'acte recorregut sense cap condicionament ni cap límit per raó del que es va al·legar en el recurs administratiu previ. Els actes de tràmit es poden impugar? NO, només si aquest actes de tràmit està qualificats. Artículo 112. Objeto y clases. 1. Contra las resoluciones y los actos de trámite, si estos últimos deciden directa o indirectamente el fondo del asunto, determinan la imposibilidad de continuar el procedimiento, producen indefensión o perjuicio irreparable a derechos e intereses legítimos, podrán interponerse por los interesados los recursos de alzada y potestativo de reposición, que cabrá fundar en cualquiera de los motivos de nulidad o anulabilidad previstos en los artículos 47 y 48 de esta Ley. La oposición a los restantes actos de trámite podrá alegarse por los interesados para su consideración en la resolución que ponga fin al procedimiento. Regulació: Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques. Títol V: De la revisió dels actes en via administrativa.Capítol II: Recursos administratius Secció Primera: Principis Generals(Art.112-126). Secció Segona: Recurs d’alçada(Art. 121-122). Secció Tercera: Recurs Potestatiu de Reposició. (Art. 123-124) Secció Quarta: Recurs Extraordinari de revisió. (Art. 125-126). 5. Tramitació dels Recursos Adm. A. Interposició del recurs: En la interposició del recurs cal tenir present: 1. Qui l’interposi ha d’estar legitimat. 2. Las leyes podrán sustituir el recurso de alzada, en supuestos o ámbitos sectoriales determinados, y cuando la especificidad de la materia así lo justifique, por otros procedimientos de impugnación, reclamación, conciliación, mediación y arbitraje, ante órganos colegiados o Comisiones específicas no sometidas a instrucciones jerárquicas, con respeto a los principios, garantías y plazos que la presente Ley reconoce a las personas y a los interesados en todo procedimiento administrativo. En las mismas condiciones, el recurso de reposición podrá ser sustituido por los procedimientos a que se refiere el párrafo anterior, respetando su carácter potestativo para el interesado. La aplicación de estos procedimientos en el ámbito de la Administración Local no podrá suponer el desconocimiento de las facultades resolutorias reconocidas a los órganos representativos electos establecidos por la Ley. 2. L’acte que s’impugna ha de ser un acte definitiu o un acte de tràmit qualificat. 3. El recurs s’ha d’interposar dins del termini corresponent. és diferent segons el recurs). 4. S’ha de fer constar certes dades (nom i cognoms, l’acte que s’impugna i la raó, lloc, data, signatura, a qui va dirigit..etc..). B. Efectes de la seva interposició: En principi interposar un recurs no suposarà la suspensió de l’acte impugnat; no obstant, l’òrgan a qui correspongui resoldre’l prèvia ponderació prou raonada, entre el perjudici que causaria la suspensió a l’interès públic o a tercers i el perjudici que s’origini al recurrent, podrà suspendre d’ofici o a instància del recurrent quan: 1. En cas d’executar pugui causar perjudicis d’impossible o difícil reparació. 3. Contra las disposiciones administrativas de carácter general no cabrá recurso en vía administrativa. Los recursos contra un acto administrativo que se funden únicamente en la nulidad de alguna disposición administrativa de carácter general podrán interponerse directamente ante el órgano que dictó dicha disposición. 4. Las reclamaciones económico-administrativas se ajustarán a los procedimientos establecidos por su legislación específica. 2. Quan es fonamenti en les causes de nul·litat de ple dret (art. 47.1 LPACAP). C. Desenvolupament del Recurs: La LPACAP, només indica a l’article 118, el tràmit d’audiència dels interessants. D. Resolució: La LPACAP, només a l’article 119 disposa que la resolució del recurs estimarà, en tot o en part, o desestimarà les pretensions formulades en el mateix o declararà la seva inadmissió. 4. Recursos Adms. Són reclamacions contra els actes administratius que es plantegen davant la mateixa Administració, que és també la que els resol. A. Els Recursos Adm que podem anomenar genèricament ordinaris, que són els que s'interposen abans d'acudir als tribunals. B. Els Recursos Especials, que només es poden interposar en alguns supòsits taxats i excepcionals. Supòsits concrets. 9 6. Recursos Ordinaris Possibles: RECURS D’ALÇADA: Quan estigui davant dun acte adm, una solucio que NO posa fi a la via adm. Recurs que es pot o cal interpossar quan la resolució NO possi fi a la via adm. El que significa es que tenim una serie d’actes que no donen fi a la via adm, que davant de l’adm encara no han finalitzar, estan viu. 10 Objecte, naturalesa i òrgan davant del que s’ha d’interposar: Les resolucions i els actes a què es refereix l’article 112.1, quan no posin fi a la via adm, poden ser recorreguts en alçada davant l’òrgan superior jeràrquic (encara hi ha un altre òrgan que es pugui pronunciar) del que els va dictar. impugnats directament davant l’ordre jurisdiccional contenciós adm és a dir que NO hi ha un superior jeràrquic. No es pot interposar cap recurs cont-adm fins que sigui resolt expressament o s’hagi produït la desestimació presumpta del recurs de reposició interposat. Artículo 112. Objeto y clases. 1. Contra las resoluciones y los actos de trámite, si estos últimos deciden directa o indirectamente el fondo del asunto, determinan la imposibilidad de continuar el procedimiento, producen indefensión o perjuicio irreparable a derechos e intereses legítimos, podrán interponerse por los interesados los recursos de alzada y potestativo de reposición, que cabrá fundar en cualquiera de los motivos de nulidad o anulabilidad previstos en los artículos 47 y 48 de esta Ley. Procediment d’interposició. El recurs es pot interposar: El termini per interposar el recurs de reposició és: És 1 mes, si l’acte és exprés. (Un cop transcorregut aquest termini, únicament es pot interposar un recurs contenciós administratiu, sense perjudici, si s’escau, de la procedència del recurs extraordinari de revisió). Si l’acte no és exprés, (el sol·licitant i altres possibles interessats poden interposar un recurs de reposició en qualsevol moment a partir de l’endemà del dia en què, d’acord amb la seva normativa específica, es produeixi l’acte presumpte). 1. Davant l’òrgan que va dictar l’acte que s’impugna o 2. Davant el competent per resoldre’l, que serà el superior. El termini màxim per dictar i notificar la resolució del recurs és d’un mes. Contra la resolució d’un recurs de reposició no es pot tornar a interposar el recurs esmentat. Si el recurs s’ha interposat davant l’òrgan que va dictar l’acte impugnat, aquest l’ha de remetre al competent en el termini de deu dies, amb el seu informe i amb una còpia completa i ordenada de l’expedient. El titular de l’òrgan que va dictar l’acte recorregut és responsable directe del compliment del que preveu el paràgraf anterior. El termini per interposar el recurs d’alçada és: Els terminis són inamovibles. D’un mes, si l’acte és exprés (NO pot fer silenci). (si un cop transcorregut aquest termini, NO s’ha interposat el recurs, la resolució és ferma a tots els efectes, és a dir que serà un silenci negatiu). EL RECURS DE REVISIÓ: Si som estrictes aquest recurs vulnera el principi de seguretat jurídica, que obliga a mantindre intalterables després de cert temps els actes administratius. No obstant això, en ocasións són admissibles determinats supòsits excepcionals que cal tenir en consideració, supòsits que si s’haguessin pogutat valorar en el seu moment, hauria pogut canviar el sentit de la decissió adoptada. D’aquí que el recurs de revisió tingui caràcter extraordinari. Si l’acte NO és exprés el sol·licitant i altres possibles interessats poden interposar un recurs d’alçada en qualsevol moment a partir de l’endemà del dia en què, d’acord amb la seva normativa específica, es produeixin els efectes del silenci adm. El termini màxim per dictar i notificar la resolució és de 3 mesos. (Si, un cop transcorregut aquest termini, no s’ha dictat una resolució, es pot entendre desestimat el recurs i la resolució serà ferma a tots els efectes). Pel que fa als recursos/impugnacions, sempre el silenci de l’adm serà NEGATIU. Objecte i terminis: Contra els actes ferms en via administrativa es pot interposar el recurs extraordinari de revisió davant l’òrgan administratiu que els va dictar, que també és el competent per resoldre’l, quan concorri alguna de les circumstàncies següents: a) Que en dictar-los s’hagi incorregut en error de fet, que resulti dels mateixos documents incorporats a l’expedient. b) Que apareguin documents de valor essencial per a la resolució de l’afer que, encara que siguin posteriors, evidenciïn l’error de la resolució recorreguda. c) Que en la resolució hagin influït essencialment documents o testimonis declarats falsos per una sentència judicial ferma, anterior o posterior a aquella resolució. - Primer sol·licitud adm dona - per silenci, presento recurs alçada que és - = silenci +. - Si la primera sol·licitud és un acte exprés, i es presenta un recurs alçada que és - = a silenci -. Contra la resolució d’un recurs d’alçada NO es pot interposar cap altre recurs adm, llevat del recurs extraordinari de revisió (casos excepcionals), en els casos que estableix l’article 125.1. d) Que la resolució s’hagi dictat com a conseqüència de prevaricació, suborn, violència, maquinació fraudulenta o una altra conducta punible i s’hagi declarat així en virtut d’una sentència judicial ferma. Termini d’interposició: RECURS POTESTATIU DE REPOSICIÓ: Objecte, naturalesa i òrgan davant del que s’ha d’interposar: Els actes adm que posin fi a la via adm poden ser recorreguts (potestativament) en reposició davant el mateix òrgan que els hagi dictat o ser 11 El recurs extraordinari de revisió s’ha d’interposar, quan es tracti de la causa a) de l’apartat anterior, dins el termini de quatre anys següents a la data de la notificació de la resolució impugnada. 12 En els altres casos, el termini és de tres mesos a comptar del coneixement dels documents o des que la sentència judicial va quedar ferma. El que estableix el present article no perjudica el dret dels interessats a formular la sol·licitud i la instància a què es refereixen els articles 106 (Revisió de disposicions i actes nuls) i 109.2 (errors materials..) de la present Llei ni el seu dret a què aquestes se substanciïn i es resolguin. 13