Bloc III - Activitat Adm. PDF

Modalitats d’intervenció: Tema 5. L’activitat de limitació. a. Int...

Modalitats d’intervenció: Tema 5. L’activitat de limitació. a. Intervenció mínima: deures o càrregues que l’AP pot exigir als particulars (donar-se d’alta a un INTRODUCCIÓ: Activitats adm. Col·legi professional). Tríada clàssica de categories: activitat de limitació, foment i prestació + noves activitats administratives: b. Intervenció mitjana: submissió de l’exercici d’un dret a una autorització (permís de conduir). planificació, arbitral, econòmica... c. Intervenció màxima: prohibició formal de fer o imposició d’una determinada conducta (ordre de tancament). Activitat de limitació: no fa referència als cossos i forces de seguretat de l’Estat sinó a una modalitat de l’activitat administrativa que es caracteritza pel fet d’incidir en l’esfera jurídica dels ciutadans. 2. La delimitació de drets dels ciutadans: L’activitat de limitació suposa una incidència que no modifica el dret subjectiu afectat, només les Principis bàsics: legalitat, igualtat, proporcionalitat, favor libertatis, bona fe i confiança legítima, interès condicions de l’exercici del dret per coordinar-lo adequadament amb la resta de drets i interessos. públic. Tipus de delimitació: Canvis en l’evolució de l’activitat de limitació: Prohibició incondicionada i absoluta Prohibició relativa. a. Incorporació de nous subjectes amb competències: de qüestió purament local, a competències de les Exercici lliure CCAA i de l’AGE. b. Model d’intervenció: del model de reglamentació integral francès a la sectorització (p.ex. Llei 11/2009, Llei 20/2009, Llei 3/2010...) 3. El règim jurídic de les autoritzacions adm. c. Sistema de control: del control ex ante al control ex post (Directiva de Serveis) Nivell màxim d’intervenció. Acte de l’AP a través del qual aquesta consent una activitat privada, prèvia valoració de la seva compatibilitat amb l’interès públic. Dualitat de concepcions doctrinals segons es consideri que hi ha o no un dret preexistent. 1. El concepte de policia i d’intervenció administrativa. Classificació: Originàriament es relaciona amb el concepte d’ordre públic, actualment en sentit ampli (ambiental, sanitari, Simples i operatives econòmic...) Per operació i de funcionament Forma d’intervenció administrativa que es deriva d’una potestat administrativa i restringeix la llibertat o drets dels particulars, sense substituir la seva activitat. Reglades i discrecionals Tècniques jurídiques: Reglaments, ordenances, bans; títols habilitants (autorització); actes de constatació Reals, personals, mixtes (registres públics); actes de comprovació (inspeccions); ordres i prohibicions + declaracions responsables i comunicacions prèvies. Característiques: - Normalment tenen caràcter reglat Article 84.1 LBRL. - S’atorguen “sens perjudici de tercers” 1. Las Entidades locales podrán intervenir la actividad de los ciudadanos a través de los siguientes - Transmissibilitat: cas per cas, regla general les reals sí amb obligació d’informar l’AP, les personals medios: (intuitu personae) no. a) Ordenanzas y bandos. - Procediment a instància de part: normativa específica, la L 39/2015. b) Sometimiento a previa licencia y otros actos de control preventivo. No obstante, cuando se trate - Extinció: realització efectiva de l’activitat autoritzada; venciment del termini establert; anul·lació del acceso y ejercicio de actividades de servicios incluidas en el ámbito de aplicación de la Ley 17/2009, administrativa; revocació; canvi o desaparició de les circumstàncies que en justificaren l’atorgament. de 23 de noviembre, sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio, se estará a lo dispuesto en la misma. 4. Les limitacions a la iniciativa econòmica i la prestacio de serveis. c) Sometimiento a comunicación previa o a declaración responsable, de conformidad con lo establecido en el artículo 71 bis de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Inicialment la regulació era proteccionista, la tendència arran la entrada en la UE és formar un mercat únic Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. europeu eliminant les barreres a la llibertat de circulació, establiment i prestació de serveis. d) Sometimiento a control posterior al inicio de la actividad, a efectos de verificar el cumplimiento Incidència de la DS (Directiva 2006/123/CE, 12 de desembre de 2006), determina el règim d’autorització de la normativa reguladora de la misma. prèvia com excepcional per les activitats del seu àmbit d’aplicació (centrat en les activitats que normalment desenvolupen les petites i mitjanes empreses). e) Órdenes individuales constitutivas de mandato para la ejecución de un acto o la prohibición del mismo. 1 2 La DS obliga als EEMM a verificar els procediments administratius, reduint tràmits innecessaris i simplificant: Lleis estatals 17/2009, de 23 de novembre, i 25/2009, de 22 de desembre + Llei catalana Tema 6. L’activitat sancionadora. 10/2011, de 29 de desembre. 1. El concepte i les característiques. Activitat sancionadora: potestat punitiva que la legislació reconeix l’AP per reprimir conductes tipificades Canvis fonamentals: com a infraccions adm. Supressió de tota intervenció administrativa prèvia a l’activitat. Només es podrà exigir autorització quan no sigui discriminatori, estigui justificat per una RIIG i sigui proporcionat. ACTIVITAT Dº ADM IUS PUNIENDI DE Autoritzacions coexisteixen amb declaracions responsables i comunicacions prèvies (art. 69 L 39/2015). SANCIONADORA SANCIONADORA L’ESTAT (art.25CE) Això es tradueix en dos papers fonamentals per l’AP: a. Posició supervisora mitjançant la informació facilitada pel particular en activitats no sotmeses a Finalitat: sancionar aquelles infraccions de l’ordre juridicoadm, a fi de garantir la legalitat i la tutela de autorització. l’interès general que té com a finalitat. b. Posició reguladora en la determinació de les RIIG que sí requeriran autorització Caràcter preventiu: Dº adm sancionador no té, estrictament, un component negatiu, sinó que també Quan no calgui autorització, les AAPP hauran de planificar els procediments de comunicació o declaració, assumeix una funció de caràcter preventiu per corregir tita conducta infractora amb la voluntat d’evitar així com els procediments de verificació posteriors. que es cometin altres accions o omissions que puguin perjudicar l’interès públic. Declaració responsable: 2. Marc normatiu. Document subscrit per l’interessat en què declara, sota la seva responsabilitat, que compleix els requisits Marc normatiu bàsic: establerts per la normativa vigent; que disposa de la documentació acreditativa corresponent; i que es CE compromet a mantenir-ne el compliment durant la vigència de l’activitat. Aspectes substantius (PPIS) -> Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic (LPAC) Aspectes processals (procediment) -> Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de Procediment administratiu Comú Comunicació prèvia: (LPAC). Document subscrit per l’interessat en què es posa en coneixement de l’AP fets relatius a l’exercici d’un RECORDA: Procediment sancionador s’integra com una ESPECIALITAT del PAC. dret o inici d’una activitat. Marc normatiu Catalunya: L’activitat administrativa es trasllada de la verificació prèvia a la comprovació posterior de la veracitat de Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de les dades. Catalunya (títol VIII) Decret 278/1993, de 9 de novembre (Reglament de procediment per a l’exercici de la potestat La inexactitud, falsedat o omissió de caràcter essencial en qualsevol dada o document que acompanya o sancionadora). consta en una DR o una CP comporten deixar sense efecte el tràmit corresponent i impedeixen l’exercici del dret o activitat des del moment que es coneix. Fins i tot podria donar lloc a responsabilitat de l’interessat i a l’inici d’un procediment sancionador. 3. Principis de la Potestat Sancionadora. 3.1. Principis de Legalitat. Pel que fa a la finestreta única: 2 Garantia: És un instrument mitjançant el qual els ciutadans poden obtenir informació relativa als serveis públics i - Material -> Predeterminació de les conductes il·lícites i sancions. procediments administratius, i realitzar els tràmits corresponents per mitjans electrònics i a distància. - Formal: Concretament s’inclou: Reserva de llei -> però, NO exclou COL·LABORACIÓ REGLAMENT. a. Requisits, procediments i tràmits necessaris per l’exercici d’una activitat NO és admissible una remissió en blanc de la llei al reglament sense una prèvia determinació dels b. Dades dels òrgans competents elements essencials de la conducta antijurídica a la pròpia llei. c. Mitjans i condicions d’accés als registres i bases de dades públics El reglament NO pot crear ex novo infraccions no previstes per la llei. d. Vies de reclamació i recurs La col·laboració reglamentària s’ha de limitar a precisar la definició dels tipus legal, concretar el seu significat. e. Dades d’associacions sectorials o altres organitzacions que presten assistència pràctica sobre l’activitat econòmica. 3 4 La potestat SAN Andorra de les AAPP només s’exercirà quan hagi estat EXPRESSAMENT reconeguda per una norma amb rang de llei. COMPATIBILITAT -> responsabilitat amb “REPOSICIÓ SITUACIÓ JDCA ALTERADA” + “INDEMNITZACIÓ DiP”. Com l’exercirà?? D’acord amb l’aplicació del procediment previst pel seu exercici. Obligació a VARIES PERSONES CONJUNTAMENT -> Responsabilitat SOLIDARIA! D’acord amb l’establert a la llei LRJSP i LPAC. Però, si és sanció “pecuniària” + “possible individualització”= determinació segons “GRAU I quan es tracti de EELL, ho faci d’acord amb el Títol XI de la Llei 7/1985. PARTICIPACIÓ”. Correspon als ÒRGANS ADMINISTRATIUS que la tinguin EXPRESSAMENT atribuïda per disposició Les lleis reguladora dels diferents règims sancionadors poden: d’una norma amb rang de llei o reglamentària. TIPIFICAR com infraccions el incompliment de l’obligació de PREVENIR LA COMISSIÓ DE INFRACCIONS ADM per aquells que es trobin subjecte a una relació de DEPENDÈNCIA o VINCULACIÓ. 3.2. Principi de Irretroactivitat (art. 26 LRJSP). Preveure els SUPÒSITS en què determinades persones respondran del PAGAMENT de les Són d’aplicació les DISPOSICIONS SANCIONADORES VIGENTS en el moment de produir-se els fets SANCIONS PECUNIÀRIES imposades a aquells de qui depenguin o estiguin vinculats. que constitueixin infracció administrativa. EFECTES RETROACTIUS: quan AFAVOREIXIN al infractor, tant pel que fa a: 3.5. Principi de Proporcionalitat (art. 29 LRJSP). La TIPIFICACIÓ dels fets, La imposició de sancions administratives, siguin o no de naturalesa pecuniària, EN CAP CAS podrà La SANCIÓ i implicar PRIVACIÓ DE LLIBERTAT (ni directe ni subsidiàriament). Als TERMINIS DE PRESCRIPCIÓ, inclús respecte de les SANCIONS PENDENTS DE COMPLIMENT al entrar en vigor la nova disposició. Les sancions pecuniàries hauran de preveure que la comissió de les infraccions tipificades NO resulti MÉS BENEFICIÓS per l’infractor que el compliment de les normes infringides. 3.3. Principi de Tipicitat (art. 27 LRJSP). Només constitueixen infracció administratives les vulneracions al OJ previstes com a tals per una Deguda IDONEÏTAT i NECESSITAT de la sanció a imposar i la ADEQUACIÓ a la gravetat del fet LLEI, sense perjudici del que disposa el Títol XI de la LBRL. constitutius a la infracció. Les infraccions es classificaran per una llei com a: lleu, greu o molt greu. Criteris de Graduació: Per les infraccions administratives comeses NOMÉS es poden imposar SANCIONS que, en tot cas, - Grau de culpabilitat. estaran DELIMITADES PER LLEI. - Continuïtat o persistència ⛔ - Perjudicis causats - La reincidència, per comissió en el termini d’un any de més d’una infracció de la mateixa Prohibició que les sancions tinguin una formulació tan oberta o àmplia que la seva efectivitat depengui de decisions arbitràries o lliures. naturalesa quan així hagi estat declarat per resolució FERMA en via adm. Prohibició d’aplicació analògica de les normes sancionadores administratives 3.6. Prescripció (art. 30 LRJSP). Prohibició de clàusules generals o indeterminades d’infraccions i de sancions. NORMA GENERAL: Les INFRACCIONS + SANCIONS prescriuen en el TERMINI QUE DIGUI LA LLEI! A falta de previsió expressa… 3.4. Principi de Responsabilitat (art. 28 LRJSP). Qui pot ser sancionat: Persones Físiques. Persones Jurídiques. I quan, la llei els reconegui capacitat d’obrar: Grups d’afectats. Unions i Entitats sense personalitat jurídica. Patrimonis indispensables o autònoms. 5 6  3.7. Concurrència de sancions (art. 31 LRJSP). No podran sancionar-se els fets que ho hagin estat penal o adm, en els casos en que s’apreciï 4.3. Finalització (reconeixement responsabilitats): identitat del subjecte, fet i fonament. Iniciat un procediment sancionador, si l'infractor reconeix la seva responsabilitat, es pot resoldre el Non bis in ídem: impossibilitat de sancionar doblement un mateix fet. procediment amb la imposició de la sanció que sigui procedent. Quina via preval? TC afirma que preval la via jurisdiccional penal. Quan la sanció tingui únicament caràcter pecuniari, o bé es pugui imposar una sanció pecuniària i una Conseqüències: altra de caràcter no pecuniari però s'ha justificat la improcedència de la segona, el pagament voluntari pel presumpte responsable, en qualsevol moment anterior a la resolució, implica la terminació del Òrgan administratiu sancionador ha de suspendre el procediment. procediment, excepte quant a la reposició de la situació alterada o a la determinació de la Durant el procediment fer coneixedor al MF i suspendre el procediment. indemnització pels danys i perjudicis causats per la comissió de la infracció. Si la sentència judicial es condemnatòria: l’AP no pot sancionar. Si la sentència judicial es absolutòria: l’AP pot continuar el procediment. Reduccio de la sanció PECUNIÀRIA: Fets considerats provats a la sentencia penal vinculen a l’òrgan administratiu. Quan la sanció tingui únicament caràcter pecuniari, l'òrgan competent per resoldre el procediment aplicarà reduccions d'almenys el 20 % sobre l'import de la sanció proposada. 4. Procediment Sancionador. Les reduccions esmentades han d'estar determinades en la notificació d'iniciació del procediment. 4.1. Particularitats. L’efectivitat de la reducció estarà condicionada al desistiment o renúncia de qualsevol acció o Especialitat del procediment administratiu comú. recurs en via adm contra la sanció. Separació entre les fases d’instrucció i sancionadora, que s’han d’encomanar a O.A diferents. Garantia dels drets de la persona investigada: art. 53 LPAC + Drets addicionals: Ser informada de l’acusació; Defensa; Presumpció d’innocència (no responsabilitat administrativa). Resolució del procediment que imposa la sanció no té eficàcia immediata (dictada i notifica al PAC), sinó només quan posa fi a la via administrativa. 4.2. Procediment. 7 8  2. La crisi del concepte: del servei públic a la iniciativa econòmica pública. Tema 7. L’activitat de prestació. Crisi del concepte: del servei públic a la iniciativa economica pública. INTRODUCCIÓ: Al s. XIX els Estats duien a terme activitats de servei públic uti universi (necessitats abstractes) com la Què és l’activitat de prestació?? defensa o la justícia. L’activitat prestacional o de servei públic és l’activitat mitjançant la qual l’AP dispensa determinades Amb el règim liberal apareixen els serveis uti singuli (dirigits a persones concretes), en tres etapes: prestacions materials a la ciutadania, mitjançant formes jurídico-públiques o juridico-privades. 1. Serveis assistencials (beneficència, sanitat, educació...) 2. Infraestructures (ponts, canals, ferrocarrils...) Característica -> Activitat dinàmica i evolutiva: depèn de les necessitats socials de cada moment històric, 3. Activitats empresarials (hidrocarburs, electricitat...) per tant, molt heterogènia. Exemple: aigües, transport urbà, sanitat i ensenyament. Les tendències en què es manifesta aquesta crisi del servei públic són dues: La liberalització de serveis públics: es suprimeixen monopolis i s’obren sectors a la lliure iniciativa 1. El concepte de servei públic i la doctrina del Dret comunitari. econòmica (telecomunicacions, gas, postal...). Problema conceptual = no concepte legal ni compartit entre Estats. Privatització o venda d’empreses públiques. Concepte ampli: tota activitat administrativa és actuació de servei públic (Duguit, Jéze). El servei públic és Tanmateix, en aquells serveis liberalitzats l’AP continua sent un agent extern regulador de l’activitat. La la justificació teleològica del poder. preocupació de l’AP davant la prestació dels serveis per la iniciativa econòmica privada és garantir-ne la Concepte estricte: només són serveis públics aquells destinats a la col·lectivitat, i que es troben en mans prestació present i futura, en uns nivells adequats de qualitat-preu (activitats regulades). d’ens públics (de Vallés, Zanobini). “Activitat dirigida a procurar utilitat als particulars, sigui d’ordre jurídic (inscripció d’hipoteques) o econòmico-social (transport, telecomunicacions)”(Alessi) Serveis públics estatals En qualsevol cas: Prestació directa de grans SP no traspassats a CCAA: ocupació, sanitat, educació, serveis socials... És SP -> Prestacions ofertes al públic per una AP. Caràcter residual. L’AP ha d’assegurar la continuació i uniformitat en la prestació, garantint-la i procurant la seva gratuïtat. Prestació indirecta: concessions (autopistes, ports) + legislacions específiques. Funció reguladora en sectors liberalitzats (telecomunicacions, sector elèctric, gas...) Caracteristiques de l’activitat prestaciobnal: - Qualificació legal (no sempre es dona). - Configuració sota criteris d’universalitat o Serveis públics autonòmics - Activitat tècnica (identificable materialment). generalitat. Prestació directa: sanitat, benestar social, cultura, educació... - Existència d’usuaris (imprescindible). - Condicions de continuïtat i regularitat. Prestació indirecta: concessió (autopistes), concert (sanitat) + legislacions específiques. - Als usuaris se’ls procuren utilitats que satisfan - Vincle de finalitat, matèria i competència amb Funció reguladora en sectors liberalitzats. les seves necessitats. l’AP prestadora. - Concurrència de raons d’interès públic. - Decisió política en cas que no sigui un SP Serveis públics locals: obligatori (publicatio). Serveis obligatoris mínims (26.1 LBRL): tots els municipis: enllumenat, cementiri, residus, aigua potable, La doctrina de la UE: clavegueram, altres en funció dels habitants (+5mil biblioteca..., +20mil protecció civil..., +50mil transport...) El concepte que s’utilitza és el de SERVEIS PÚBLICS D’INTERÈS GENERAL: Serveis voluntaris: clàusula d’apoderament limitada (25.1 LBRL) Serveis que, sotmesos o no a la disciplina de mercat, les autoritats consideren d’interès general i comporten obligacions de servei públic. Competències pròpies (25.2 LBRL) Subtipus dels serveis econòmics d’interès general. Serveis essencials (86.2 LBRL) La lliure competència no és compatible amb els serveis públics econòmics, es dóna entrada al model Serveis delegats (27 LBRL) d’empreses encarregades de la gestió dels serveis d’interès econòmic general. Modificacions LRSAL en aquest àmbit. 2 interpretacions: El sistema competencial de la LBRL és un límit màxim per CCAA. Les determinacions de la LBRL són un mínim de garantia per EELL (STC 3.3.2016 FJ 10è) 9 10  3.2. Gestió Indirecta: Actualment el concepte es troba en crisi -> crisi de l’Estat social, per diverses raons: GESTIÓ INDIRECTE: L’AP encarrega la prestació a un TERCER (vinculat CONTRACTUALMENT), Es considera un obstacle pel desenvolupament i el creixement. traslladant-li el ric i ventura i els poders de decisió sobre el servei, però l’AP conserva els poders de policia i la competència sobre el servei. Inviabilitat econòmica i financera de serveis deficitaris. Ineficiència de l’Estat com prestador de serveis. La decisió de la gestió indirecta és fruit d’una DECISIÓ ADMINISTRATIVA PRÈVIA a l’empara del “principi Tendències europees sobre lliure competència. de llibertat d’elecció en el mode de gestió”= potestat discrecional (MOTIVAR per raons de “sostenibilitat El lliure comerç com a pilar de la globalització. i eficiència”). LÍMITS -> NO es poden gestionar de manera indirecta els SSPP que impliquin exercici d’autoritat. 3. Les formes de gestió de serveis públic (SSPP). REDEFINICIÓ DE LA GESTIÓ INDIRECTA COM A CONSEQÜÈNCIA DE LA LCSP. Desaparició de la figura del “contracte de gestió de SP” i la regulació dels diferents modes de gestió indirecta dels SSPP que es feia a l'article 277 TRLCSP 2011: gestió interessada; concert; societat d’economia mixta. Nova figura: contracte de concessió de serveis = transferència risc operacional al contractista (risc demanda + risc subministrament). Contracte de concessió de serveis: acull dos objectes possibles: Els que integren prestacions que constitueixen serveis públics (satisfan les necessitats dels usuaris, sota criteris de generalitat i igualtat i en condicions de continuïtat i regularitat). Els que integren aquelles altres prestacions que, constituïdes per utilitats i sent rebudes efectivament pels ciutadans, la seva gestió no respon a un mandat vinculat directament amb competències de 3.1. Gestió Directa: l'Administració, raó per la qual cal identificar-les com a serveis no públics. Què significa? L’A, per sí o persona interposada, presta el servei assumint el risc i ventura de l’activitat i exercint tots els poders de decisió i de gestió. Contracte de serveis: susceptible d'allotjar tres objectes contractuals diferents: Tres modalitats: El desenvolupament d'activitats per a les entitats del sector públic (serveis en favor de l’AP, com ara: neteja d'oficines, vigilància, activitats logístiques). Gestió indiferenciada: Quan opta per prestar el servei sense crear cap òrgan dins la mateixa AP. Distribuir prestacions constitutives de serveis públics en favor de la ciutadania (serveis sanitaris o Amb òrgan específic: s’opta per crear un òrgan específic sense personalitat (responsabilitat de l’Adm assistencials). que el crea) encarregat de prestar el servei (POTESTAT ORGANITZATÒRIA). La realització d'activitats els destinataris de les quals siguin els ciutadans, però el seu objecte no tingui la Ens instrumental: s’opta per crear una persona jurídica (responsabilitat imputable en primer lloc a ella consideració de servei públic (serveis de restauració i allotjament en un parc natural o serveis de mateixa) que pot ser que es trobi sotmesa a Dret públic (organisme autònom, entitat pública fotocopisteria a una universitat). empresarial) o a Dret privat (societat de capital íntegrament públic). Contractes de serveis que comportin prestacions directes en favor de la ciutadania (art. 312 LCSP) -> Dins la gestió directa, també podem trobar que la prestació del servei es dugui a terme per dues o més aplicable tant per a “serveis públics” com “serveis no públics” AAPP (fórmules col·laboratives) i aquestes poden exercir la prestació a través de la constitució de: Forma de gestió indirecta. Mancomunitats Contractista assumeix el risc i ventura i potestats de direcció i gestió. Consorcis (condicionat per la LRSAL) AP conserva els poders de policia: en cas de incompliment pot intervenir el servei o resoldre el Societat mercantil amb capital social públic i participació de diverses AAPP (condicionat per la LRSAL) contracte. Conveni entre Administracions: delegació, encomanda de gestió... 11 12 4. El règim jurídic de la concessió i relacions entre concessionari i els usuaris.El concepte Durada del contracte: de servei públic i la doctrina del Dret comunitari. Element essencial del contracte. Consagrats els serveis públics de caràcter econòmic, la concessió no es considera com un més dels La durada ha de ser LIMITADA (no indefinida). possibles mitjans de gestió, sinó com un element consubstancial del sistema. Es calcula en funció del serveis, objecte de concessió. On està regulada? Per norma general: no + de 5 anys. Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic (art. 15 i 284 a 297) En qualsevol cas, no pot excedir amb pròrrogues incloses els següents terminis: 40 anys: que comprenguin l'explotació de servei. El contracte de concessió de serveis: aquell en virtut del qual un o diversos poders adjudicadors 25 anys: quan compren explotació d’un servei NO sanitari. encomanen a títol onerós a una o diverses persones, naturals o jurídiques, la gestió d'un servei la 10 anys: quan compren explotació d’un servei sanitari. prestació del qual sigui de la seva titularitat o competència, i la contrapartida dels quals vingui constituïda pel dret a explotar els serveis objecte del contracte, o bé per aquest dret acompanyat amb el de percebre un preu. Extinció del contracte Regla general -> compliment del contracte = finalització termini de concessió Elements: Formes d’extinció anormal Contracte on hi ha una relació bilateral amb drets i obligacions per cada part, però l’AP- com a titular Mort o incapacitat del contractista sobrevinguda. del servei - disposa de les potestats administratives de: Ius variandi; Fiscalització; Intervenció; Declaració de concurs o de insolvència del contractista Sancionadora. Mutu acord entre AP i contractista Contraprestació (que rep el contractista): pot consistir en: Demora en el compliment (contractista) o en el pagament (AP) Dret a percebre el preu, o bé; Incompliment de la obligació principal. Dret a percebre el preu + explotar el servei. A més, causes específiques de la concessió (art. 294 LCSP) Transferència del risc operacional (al contractista) -> quan no té garantit que, en condicions normals de funcionament, recuperi les inversions realitzades ni cobreixi els costos en què hagi incorregut com a Rescat de la concessió conseqüència de l’explotació. El rescat del servei per l’AP per a la seva gestió directa per raons dinterès públic. Caldrà acreditar que aquesta gestió directa és més eficaç i eficient que la concessional = motivació Segrest de la concessió (intervenció). Potestat de l’AP Quan per causes alienes al concessionari, o bé per incompliment per part d'aquest, se'n deriva pertorbació greu i no reparable per altres mitjans al servei. Durada màxima: 3 anys (pròrrogues incloses). L’AP es fa càrrec de la gestió del servei per reparar o corregir el supòsit que justifica la intervenció. Conclosa la intervenció del servei i normalitzada la prestació, el contractista assumeix de nova la gestió i queda obligat a indemnitzar els danys i perjudicis produïts i a assumir les penalitats aplicables. 13 14  No obstante, la legislación española parte de una concepto más amplio de subvención que comprende Tema 8. L’activitat de foment. toda clase de ayuda económica pública. 1. El concepte i la tipologia. Se entiende como aquella modalidad de intervención administrativa que consiste en dirigir la acción de los Reglamento de Servicios de las Corporaciones Locales: particulares hacia fines de interés general mediante el otorgamiento de incentivos diversos. “cualquier auxilio directo o indirecto, valorable económicamente, a expendas de las entidades “acción de la Administración encaminada a proteger o promover aquellas actividades, locales, que otorguen las Corporaciones, y entre ellos las becas, primas, premios y demás gastos de ayuda establecimientos y riquezas debidas a los particulares y que satisfacen necesidades públicas que se estiman personal”. de utilidad general, sin usar de la coacción ni crear servicios públicos” (JORDANA DE POZAS). “el fomento es una acción persuasoria, estimulante, ejercida desde el poder: determinación, primero Ley 38/2003, de 17 de noviembre, General de Subvenciones, aplicable a todas las administraciones, e impulsión, despúes, de actividades privadas que es de interés promover. Significa también excitar, también contempla un concepto amplio. promover (...)” (MARTÍN RETORTILLO). Se entiende por subvención toda disposición dineraria realizada por una administración pública a favor de personas públicas o privadas, y que cumpla los siguientes requisitos: Modalidades: Que la entrega se realice sin contraprestación directa de los beneficiarios. El fomento puede consistir en medidas: Que la entrega esté sujeta al cumplimiento de un determinado objetivo, la ejecución de un Honorificas: condecoraciones militares o civiles. proyecto, la realización de una actividad, la adopción de un comportamiento singular, ya Otorgamiento de títulos nobiliarios realizados o por desarrollar, o la concurrencia de una situación, debiendo el beneficiario cumplir las obligaciones materiales y formales que se hubieran establecido. Títulos y calificaciones académicas Económicas: primas, subvenciones, desgravaciones fiscales... Que el proyecto, la acción, conducta o situación financiada tenga por objeto el fomento de una actividad de utilidad publica o interés social o de promoción de una finalidad pública. Jurídicas: carácter de beneficiarios de la expropiación forzosa, otorgamiento de concesiones a los descubridores de minas o aguas subterráneas... No están comprendidas las aportaciones dinerarias entre Adms. No es fácil reconducir a un mismo régimen jurídico las numerosas acciones de fomento, ni calificarla de NATURALEZA JURÍDICA DE LA SUBVENCIÓN: reglada o discrecional porque depende de las diversas regulaciones y procedimientos. Es una relación jurídica de naturaleza jurídico- adm y en consecuencia la litigiosidad que engendra es competencia de la Jurisdicción Cont-Adm. Discrecional: otorgamiento de condecoraciones civiles porque la iniciativa de su otorgamiento Regulación minuciosa en la Ley 58/2003, a la que debe de ceñirse la actividad de todas las AP. corresponde a la Administración, aunque siempre hay que partir de una causa justificadora, de unos Principios y reglas que regulan los procedimientos de otorgamiento de subvenciones se inspiran y hechos determinantes. siguen la legislación de los contratos adm. Reglada: PRINCIPIOS: Condecoraciones militares (ej. Premio a la buena conducta y a la permanencia en el ejercito). La Ley General de Subvenciones obliga a las Adm a concretar un plan estratégico Becas para el estudio. Objetivos y efectos que se pretenden. Premios científicos o literarios Plazo necesario para su consecución Estímulos económicos ni en general los beneficios de carácter jurídico Costes previsibles Fuentes de financiación 2. La subvenció: concepte i classes. Mayor trascendencia judicial tiene el mandato de que el otorgamiento de las subvenciones se ajuste a los principios de: Concepto -> Según la doctrina debe distinguirse de otras ayudas económicas en función de las siguientes Publicidad Objetividad notas: Transparencia Igualdad Subvención es ante todo una atribución patrimonial a fondo perdido. Concurrencia Nodiscriminación De una AP como sujeto activo otorgante en favor de un particular. Afectación inicial de la atribución patrimonial al desarrollo de una actividad del beneficiario (a falta de Consecuencia = otorgamiento de la subvención se condiciona a la aprobación y publicidad de las bases este requisito se excluyen los premios cuya cuantificación se hace a posteriori de una determinada para su otorgamiento + existencia de crédito+ tramitación del procedimiento de concesión+ fiscalización actividad). 15 16 previa de los actos administrativos de contenido económico+ aprobación del gasto por el órgano - PROCEDIMIENTO DE CONCESIÓN DIRECTA competente. Por razón de la cuantía venga impuesto por una norma con rango legal o cuando las subvenciones estén previstas nominativamente en los presupuestos públicos. Esta regulación consiste en que la iniciativa es de la Administración que anuncia, con sujeción a un plan estratégico y los principios de publicidad y concurrencia. RELACIÓN DE SUBVENCIÓN: Otro principio capital es el de riesgo compartido. Este principio impide considerar la subvención como La relación de subvención puede quedar sin efecto si el título por el que se rige, el acto de otorgamiento, pura donación que libere al beneficiario de todo riesgo o aportación de capital propio a la actividad está afectado de invalidez. subvencionada. Casusa de nulidad: la carencia o insuficiencia de crédito. Además debe respetarse la libre competencia entre los operadores económicos del sector sin crear Causas de anulabilidad: las demás infracciones del ordenamiento jurídico. situaciones de desigualdad entre unos y otros. Es posible la modificación de la subvención y su prórroga si está pactada en el convenio. GESTIÓN INDIRECTA DE LAS SUBVENCIONES: ¿Que derecho tiene el beneficiario? Percibir los fondos. Ley General de Subvenciones permite que la distribución de la concesiones se haga a través de una ¿Que obligaciones tiene el beneficiario? Cumplir el objetivo, ejecutar el proyecto, realizar la actividad o ENTIDAD COLABORADORA que actuando en nombre y por cuenta del órgano concedente a todos lo adoptar el comportamiento que fundamenta la concesión de la subvención. efectos relacionados con la subvención, entregue y distribuya los fondos públicos a los beneficiarios. Obligación solidaria de los beneficiarios y entidades colaboradoras de reintegro en caso de ¿Quién puede ser entidad colaboradora? incumplimiento la cantidad percibida + interés de demora legal del dinero incrementado en un 25% desde Personas privadas el momento del pago de la subvención. Organismos y demás entes públicos Sociedades mercantiles con capital mayoritariamente público. 3. El control i sancions. CCAA y entidades locales podrán actuar como entidades colaboradoras de las subvenciones Control: concedidas por la Administración del Estado. La LGS hace de la Intervención General del Estado la pieza clave para el control de las subvenciones estatales. ¿Qué obligaciones tienen las entidades colaboradoras? A solicitud de los entes locales también puede controlar a los beneficiarios de las subvenciones. Entregar a los beneficiarios los fondos; comprobar el cumplimiento y efectividad de las condiciones o La LGS también prevé la colaboración con empresas privadas de auditorias para la realización de requisitos determinantes para su otorgamiento. controles financieros. ¿Qué relación mantiene el órgano concedente y la entidad colaboradora? Esta relación se formaliza a través de un convenio de colaboración. Sanciones: La potestad sancionadora cede ante la infracción penal cuando el hecho es constitutivo de delito. PROCEDIMIENTO DE OTORGAMIENTO DE LAS SUBVENCIONES: Art. 308 CP - ORDINARIO EN RÉGIMEN DE CONCURRENCIA COMPETITIVA “1. El que obtenga subvenciones o ayudas de las Administraciones Públicas en una cantidad o por Se inicia de oficio. un valor superior a ciento veinte mil euros falseando las condiciones requeridas para su concesión u Anuncio en los diarios oficiales de la convocatoria + bases reguladoras. ocultando las que la hubiesen impedido será castigado con la pena de prisión de uno a cinco años y Establece una prelación de solicitudes según los criterios de valoración fijados en las bases multa del tanto al séxtuplo de su importe salvo que lleve a cabo el reintegro a que se refiere el apartado reguladoras y en la convocatoria. 5 de este artículo. Órgano colegiado emite informe concretando el resultado de la evaluación de las solicitudes. 2. Las mismas penas se impondrán al que, en el desarrollo de una actividad sufragada total o parcialmente con fondos de las Administraciones públicas los aplique en una cantidad superior a ciento Órgano instructor a la vista del expediente y del informe, formula propuesta de resolución provisional (motivada) veinte mil euros a fines distintos de aquéllos para los que la subvención o ayuda fue concedida salvo que lleve a cabo el reintegro a que se refiere el apartado 5 de este artículo (…)”. Notificación al interesado Plazo 10 días para presentar alegaciones. INFRACCIONES LEVES: incumplimiento de las obligaciones recogidas en la Ley y en las bases Otorgamiento en un plazo máximo de 6 meses a partir de la publicación de la convocatoria reguladoras de subvenciones que no constituyan infracciones graves. Tope máximo de la sanción no exceda del importe de la subvención concedida. 17 18  Tema 9. L’activitat de planificació. INFRACCIONES GRAVES: no comunicar la obtención de subvenciones, ayudas publicas, ingresos o recursos para la misma finalidad; el incumplimiento sustancial de los fines de la subvención; falta de 1. Marc Jurídic Català justificación del empleo dado a los fondos recibidos. Llei 2/2002, d’Urbanisme. Modificada per la Llei 10/2004, que continua amb el Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual INFRACCIONES MUY GRAVES: obtención de una subvención falseando u ocultando las condiciones s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (TRLUC). requeridas para su concesión; la no aplicación, en todo o en parte, de las cantidades recibidas a los fines Per tal d’adequar-lo a les noves previsions de la Llei 8/2007 i posterior RDL 2/2008, de 20 de juny, pel qual para lo que fue concedida; resistencia, excusa, obstrucción o negativa a los controles… s’aprova el text refós de la llei de sòl (TRLS), el Govern Català va aprovar el Decret Llei 1/2007, de 16 Tope máximo de la sanción no supere el triple del importe de la cantidad. d’octubre (DOGC número 4990, de 18 d’octubre de 2007), de mesures urgents en matèria urbanística, que adequa les previsions del TRLUC (àrees residencials estratègiques”, com a un nou instrument per Sanciones pecuniarias o no pecuniarias (pérdida durante un plazo de hasta 5 años de la posibilidad de intentar resoldre el dèficit acumulat de sòl residencial). obtener subvenciones. El TRLUC es modifica per la Llei 26/2009, de 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives. Posteriorment es va aprovar el Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la llei d’Urbanisme, que incorpora totes les modificacions anteriors. Aquest text refós és de nou modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer. El Decret Llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge modifica la Llei d’Urbanisme introdueix modificacions al TRLU. La Llei 5/2020 de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient introdueix modificacions importants al TRLU La situació de crisi sanitària i econòmica generada per la COVID 19 podria afectar a la normativa urbanística, la qual podria ser objecte de noves modificacions en breu. En tràmit la nova Llei de Territori. 2. El concepte i les classes de plans. PLANIFICACIÓ TERRITORIAL. L’ordenació del territori és una competència exclusiva del Govern de la Generalitat que, com a tal, es va recollir a l’Estatut de Catalunya de l’any 1979 i del 2006. L’any 1983 es va aprovar la primera Llei de política territorial, encara vigent, en què es regulen els objectius d’aquesta matèria així com els instruments que s’hauran de redactar per assegurar-ne el compliment. L’any 1995 es va aprovar per llei el Pla territorial general de Catalunya, que és la figura de rang superior del sistema de planificació territorial i que actua com a marc de coherència i d’orientació per a la resta de figures d’aquest sistema de planificació, que són els plans territorials parcials i els plans territorials sectorials. Entre el 2004 i el 2010 s’han aprovat els diferents plans territorials parcials que comprenen els àmbits de planificació territorial definits a la Llei 1/1995 així com el de l’Alt Pirineu i Aran, àmbit que s’aprova l’any 2001. 19 20 Quant als plans territorials sectorials, la situació és més diversa ja que la redacció d’aquestes figures de INSTRUMENTS: planejament depèn de l’òrgan responsable en la matèria, tot i que el Departament n’ha aprovat alguns, L'article 13 de la Llei d'urbanisme (TRLUC) estableix la relació jeràrquica del planejament urbanístic relacionats especialment amb la mobilitat. respecte al planejament territorial. Als articles 55 i següents (TRLUC) s’especifiquen els diferents tipus de plans urbanístics: - PLANS TERRITORIALS PARCIALS: Plans directors urbanístics (PDU) Els PTP són una figura de planificació territorial derivada del Pla territorial general de Catalunya (PTGC) que Plans d’ordenació urbanística municipal (POUM) estableixen el model territorial dels àmbits funcionals amb un horitzó de 15-20 anys. Normes de planejament (NPU) Han estat elaborats sobre la base dels Criteris de planejament territorial, en coherència amb les Programes d’actuació urbanística municipal (PAUM) determinacions del PTGC i amb interacció amb la planificació sectorial. Estableixen determinacions per als tres sistemes territorials bàsics en què s’estructuren els plans: LEGISLACIÓ BÀSICA: el sistema territorial d’espais oberts, que són de referència prioritària per al planejament urbanístic Decret 305/2006 de 18 de juliol pel qual s’aprova el Reglament de la llei d’urbanisme el sistema territorial d’assentaments en què s’estableixen directrius que els plans urbanístics han Decret Legislatiu 1/2010 de 3 d’agost pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme desenvolupar Llei 3/2012 de 22 de febrer de modificació del Text Refós de la Llei d’urbanisme aprovat pel decret el sistema territorial d’infraestructures de mobilitat en interacció amb la planificació sectorial, per tal legislatiu 1/2010 de 3 d’agost d’establir una xarxa que estructuri el territori. Decret 64/2014 de 13 de maig pel qual s’aprova el reglament sobre protección de la legalitat urbanística. Pla Territorial Parcial de Ponent (Terres de Pla Territorial metropolità de Barcelona Lleida). Pla Territorial Parcial de les Comarques Pla Territorial Parcial de de l’Alt Pirineu i Aran. Gironines. Forma part del planejament general: Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals. Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre El Pla Director Urbanístic El POUM Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona El Programa d’actuació urbanística. Les normes de planejament urbanístic *Tots potestatius excepte el POUM. 3. El Plantejament Urbanístic General. L’ordenació detallada dels municipis de Catalunya es duu a terme mitjançant el planejament urbanístic. 4. Plans directors urbanístics. El nostre marc legal, defineix quins són els instruments tècnics per dur a terme una planificació Els plans directors urbanístics (PDU) són una figura de la planificació urbanística en coherència amb la coordinada amb el desenvolupament territorial, sectorial i en el seu cas supramunicipal. planificació territorial. És la peça clau del sistema de planejament urbanístic Defineix l’ordenació bàsica d’un terme municipal Estan regulats pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la llei No requereix l’aprovació de cap pla previ d'urbanisme (article 56) (DOGC núm. 56867 de 5 d'agost), modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació d'aquest Decret legislatiu (DOGC núm. 6077 de 29 de febrer de 2012). En el Planejament general s’estableix el model urbanístic, on es fixen els objectius que es consideren més adequats per al conjunt del territori ordenat. Correspon als plans directors urbanístics establir: També determina els instruments de gestió, execució i seguiment. a. Les directrius per coordinar l'ordenació urbanística d'un territori d'abast supramunicipal. El planejament general es bàsic per determinar els objectius dels municipis i establir el marc de referència, b. Determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible, la mobilitat de persones i mercaderies i a la vegada ha de ser suficientment flexible per acollir els canvis i matisos que esdevenen amb el temps i i el transport públic. que introduirà el planejament derivat. c. Mesures de protecció del sòl no urbanitzable, i els criteris per a l'estructuració orgànica d'aquest sòl. d. La concreció i la delimitació de les reserves de sòl per a les grans infraestructures, com ara xarxes Cal tenir en compte que la durada mitjana d’un planejament general és de 15 anys. viàries, ferroviàries, hidràuliques, energètiques, portuàries, aeroportuàries, de sanejament i abastament Les diverses figures de planejament són instruments tècnics parcials d'un procés únic, que és la d'aigua, de telecomunicacions, d'equipaments i altres de semblants. construcció de la ciutat, i que aquesta és sempre feta d'un diàleg continu entre el tot i les diferents e. La programació de polítiques supramunicipals de sòl i d'habitatge, concertades amb els ajuntaments parts, entre l'administració i els particulars i entre l'interès general i l'interès particular. afectats en el si de la tramitació regulada per l'article 83. 21 22  Aquesta programació ha de garantir la solidaritat intermunicipal en l'execució de polítiques Aprovació definitiva: d'habitatge assequible i de protecció pública, la suficiència i la viabilitat d'aquestes polítiques per El Conseller/a del Departament competent, amb l'informe de la Comissió de Territori de Catalunya garantir el dret constitucional a l'habitatge i el compliment dels principis que estableix l'article 3. (CPTUC). f. La delimitació d'una o de diverses àrees residencials estratègiques i les determinacions necessàries També cal informe de la Comissió Territorial d'Urbanisme (CTU), si aquesta no ha intervingut en la per procedir a l'execució directa d'aquestes actuacions. tramitació. g. La delimitació i l’ordenació de sectors d’interès supramunicipal per a l’execució directa d’actuacions d’especial rellevància social o econòmica o de característiques singulars. PLANS DIRECTORS URBANÍSTICS (PDU): Els PDU poden: Els plans directors urbanístics poden establir determinacions per ésser directament executades o bé - Determinar directrius per a la formulació de planejament urbanístic que vinculen les administracions per ésser desenvolupades mitjançant plans especials urbanístics que facin possible l'exercici de competents. competències pròpies dels ens supramunicipals. - Contenir normes d’aplicació directa sobre el sòl que comporten la seva classificació o qualificació El planejament que resulti afectat per les determinacions d'un pla director urbanístic s'hi ha d'adaptar en Resum: els terminis que aquest estableixi, sens perjudici de l'entrada en vigor immediata del pla director i salvant les disposicions transitòries que inclogui. - Determinacions PDU: 1. establir directrius per coordinar l’ordenació urbanística d’un territori d’abast supramunicipal ELS PLANS DIRECTIUS URBANÍSTICS: 2. establir determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible Han d'especificar els criteris per fer-ne el seguiment i per a la modificació o la revisió 3. establir mesures de protecció del SNU i criteris per a l’estructuració orgànica d’aquest sòl Han d'incloure les determinacions adequades per a les finalitats que persegueixen. 4. efectuar la concreció i delimitació de les reserves de sòl per a grans infraestructures: xarxes viàries, ferroviàries, hidràuliques, energètiques, portuàries, aeroportuàries, de sanejament i abastament d’aigua, de telecomunicacions, d’equipaments... Els Plans Directors Urbanístics han de contenir la documentació següent: Els estudis justificatius. Les bases tècniques i econòmiques per 5. programar polítiques socials de sòl i d’habitatge concertades amb els ajuntaments que desenvolupar-los. garanteixin la solidaritat intermunicipal en l’execució de polítiques d’habitatge assequible. La memòria. Els plànols d'informació i d'ordenació. 6. delimitació d’una o de diverses àrees residencials estratègiques i determinacions necessàries La programació de les actuacions per aplicar- per a procedir a l’execució directa d’aquestes actuacions los. Les normes que s'han de complir obligadament. 7. delimitació i ordenació de sectors d'interès supramunicipal per a l’execució directa PROCEIDMENT PER ELEABORAR UN PLA DIRECTOR URBANÍSTIC: d’actuacions d’especial rellevància social o econòmica o de característiques singulars. Formula i redacta l’organisme que determini el Conseller del Departament de Territori i Sostenibilitat (TES), amb la participació dels ajuntaments, vist l'informe de la Comissió de Territori de Catalunya. Tipus de PDU: En desenvolupament dels articles 79 i 83 TRLUC, i dels articles 107.3 i 112.2 RLUC. A. PDU de delimitació i ordenació de les àrees residencials estratègiques Tramita la Comissió Territorial d'Urbanisme (CTU) corresponent si tots els municipis són del seu àmbit, i el B. PDU de delimitació de sectors d’interés supramunicipal Conseller/a del Departament de Territori i Sostenibilitat (TES) si l'àmbit comprèn més d'una comissió. Es poden determinar en 3 categories d’acord amb la DOCTRINA: Aprovació inicial i provisional: 1) PDU que tenen com a objectiu ordenar el desenvolupament d’àrees urbanes mitjanes La Comissió Territorial d'Urbanisme (CTU) corresponent, si tots els municipis són del seu àmbit Ex: PDU Camp de Tarragona-Reus. o el Conseller/a del Departament competent si comprèn més d’una Comissió. 2) PDU que tenen com a objectiu preservar i valoritzar el patrimoni ambiental, paisatgístic, arquitectònic i Abans de la inicial: consulta d’1 mes als ajuntaments afectats urbà d’un conjunt d’àrees especialment sensibles Un cop feta la inicial: informació pública d'1 mes. Ex: PDU Gallecs, PDU de les Colònies industrials del Llobregat , PDU d’enoturisme). Petició d'informe a Departaments i Organismes afectats 3) plans que tenen com a àmbit d’aplicació àrees amb forta pressió urbanística associada principalment a Audiència als ajuntaments: 1 mes. l’activitat turística, com algunes comarques del Pirineu o del litoral català. Avaluació ambiental (si cal per la legislació específica). Ex: PDU del Pallars Sobirà // PDU de la Cerdanya // PDU del sistema costaner català // PDU de les estacions d’esquí de La Molina i Masella // PDU de les activitats de càmping. 23 24 Cal destacar els plans que venen determinats per l’ordenació i el traçat d’infraestructures : PDU de delimitació i ordenació de sectors d’interès supramunicipal: - PDU per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per a l’establiment de l’eix transversal a) Classifiquen i qualifiquen el sòl i comporten la delimitació de sectors de sòl urbanitzable delimitat ferroviari. o de sòl urbà no consolidat. Amb aquesta finalitat, poden modificar la classificació urbanística del - PDU de la línia orbital ferroviària. sòl o les condicions de desenvolupament previstes pel planejament urbanístic vigent. b) Estableixen l’ordenació detallada del sòl amb el nivell i la documentació propis d’un pla urbanístic derivat i les altres determinacions pròpies d’aquest instrument. Exemples de plans directors c) Poden incorporar la concreció del traçat i les característiques de les obres d’urbanització amb el Pla director urbanístic del sistema costaner nivell i la documentació propis d’un projecte d’urbanització. Pla director urbanístic de les ARE’s d) Legitimen l’inici de l’execució urbanística de l’actuació, sense necessitat de fer l’adaptació prèvia Crítiques: del planejament urbanístic general municipal, la qual s’ha de dur a terme en els terminis que el pla - principi d’autonomia local (Art. 137 i 140 CE) director urbanístic estableixi. - exercici legítim de les competències urbanístiques per les entitats locals. e) Especifiquen l’adm actuant. 5. Plans Directors Urbanístics APROVATS: 7. EL POUM. L’art. 57 TRLUC defineix el POUM com l’instrument d’ordenació urbanística integral del territori que pot abastar un o més d’un terme municipal. Correspon com a mínim als POUM: Classificar el sòl Definir el model d’implantació urbana i les determinacions per al desenvolupament urbanístic, d’acord amb el principi de desenvolupament urbanístic sostenible. Definir l’estructura general per a l’ordenació urbanística del territori i establir les pautes per desenvolupar-lo. No obstant, es poden formular plans especials urbanístics autònoms per implantar altres elements integrants de l’estructura general del territori, tal i com preveu l’art. 68 TRLUC. Contemplar les circumstàncies que poden determinar la seva revisió o modificació. També han de preveure les oportunes reserves per construcció d’habitatges de protecció pública: 30% del sostre d’ús residencial de nova implantació, tant en sòl urbà no consolidat com en sòl urbanitzable. 6. Les àries residencials Estratègiques. D’aquest, un 20% com a mínim s’ha de destinar a habitatges amb protecció oficial de règim general, 1. Les àrees residencials estratègiques: un model de creixement urbanístic règim especial , o d’ambdós règims (o els equivalents que determini la normativa d’habitatge), destinats a la venda, el lloguer o altres formes de cessió d’ús. A l’octubre de l’any 2007 el Govern de la Generalitat va aprovar el Decret Llei 1/2007 de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística. Amb aquest Decret Llei es pretenia com a objectiu principal obtenir sòl per a habitatge arreu del Estan exempts d’aquesta reserva els POUMS dels següents municipis: País, a banda d’aprofitar el Decret per tal d’adaptar la normativa vigent a la Llei del Sòl estatal Els d’escassa complexitat urbanística que només distingeixen entre sòl urbà i sòl no urbanitzable. Els de municipis de menys de 5.000 habitants no capital de comarca que compleixin els següents Modificació legislativa: Llei 3/2012 de 22 de febrer de modificació del Text Refós de la Llei d’Urbanisme requisits: aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost. - En els 2 anys anteriors a l’aprovació inicial del POUM, la dinàmica d’atorgament de llicències ha estat inferior a 5 habitatges per cada 1000 habitants i any - Si el plano admet més de 200 habitatges de nova implantació pel conjunt dels àmbits d’actuació urbanística en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable. 25 26 D’acord amb l’art. 57.4 TRLUC, es considera sostre residencial de nova implantació: Sòl urbà consolidat i SUNC -> En sòl urbà consolidat i en àmbits de sòl urbà no consolidat no El previst per sectors de sòl urbanitzable. inclosos en sectors subjectes a un pla de millora urbana: El previst en polígons d’actuació urbanística en sòl urbà no consolidat. Detallen l’ordenació urbanística del sòl. Els previst en sectors subjectes a Pla de Millora Urbana, amb les finalitats del 70.2.a TRLUC. Delimiten els Polígons d’actuació urbanística. Fixen els paràmetres urbanístics necessaris per a l’atorgament de llicències d’edificació. No es considera sostre residencial de nova implantació: Assenyalen alineacions. Les construccions existents amb ús residencial. Pot preveure una ordenació de volums obligatòria o vàries d’alternatives. Sostre de Sectors amb planejament urbanístic derivat i projecte de reparcel·lació definitivament aprovats. Regeixen les determinacions del planejament urbanístic derivat. En sòl urbà consolidat fixen rasants, característiques i traçat de les obres d’urbanització, i elements d’urbanització que cal completar per adquirir la condició de solar. DETERMINACIONS GENERALS: En el no consolidat amb PAU, s’han de definir en el projecte d’urbanització. Determinacions dels POUM -> Les determinacions que ha de contenir un POUM estan regulades a l’art. En sòl urbà no consolidat inclòs en un PAU, poden preveure la possibilitat de l’obligació de conservació 58 TRLUC, tenint en compte les diferents classes de sòl. de la urbanització per part dels propietaris: Fins a la consolidació de l’edificació en 2/3 parts, o un termini inicial de 5 anys, prorrogable per 5 anys més si no s’ha arribat a l’esmentat grau de consolidació. (68.7 RLUC). Determinacions Generals -> les determinacions generals que ha de contenir el POUM són: Classifiquen el sòl, establint les determinacions que corresponen a cada classe de sòl per aconseguir SUNC en PMU -> En sòl urbà NO consolidat inclòs en sectors subjectes a plans de millora urbana: la plena efectivitat del règim respectiu. Concreten la delimitació dels sectors. Desenvolupen per a cada classe de sòl l’estructura general i el model del