Apunts d'Atenció Psicosocial PDF

**AEA1 Coneixement de la persona i la seva personalitat envers la malaltia + mirar activitats** 1. Una definició que recull més o menys tots els aspectes seria: una organització única i dinàmica de les característiques d\'una persona particular, físiques i psicològiques, que influeixen en la con...

**AEA1 Coneixement de la persona i la seva personalitat envers la malaltia + mirar activitats** 1. Una definició que recull més o menys tots els aspectes seria: una organització única i dinàmica de les característiques d\'una persona particular, físiques i psicològiques, que influeixen en la conducta i en les respostes a l\'ambient social i físic. La nostra [personalitat] determina el nostre estat d'ànim general, la nostra motivació, el nostre rendiment i la nostra activitat davant qualsevol problema com p. ex. una malaltia o un accident. Al conèixer la personalitat d'algú, serà més fàcil preveure el seu comportament. La personalitat sembla que canvia al llarg de tota la vida i hi ha determinats períodes en els quals els canvis que s'experimenten són majors i tenen més repercussió en la vida present i futura dels individus. La personalitat és una característica individual, i és el que fa que les persones siguin diferents. 2. Hi ha una sèrie de característiques comunes que són compartides per diversos autors: ❖ La personalitat és consistent i està constituïda per elements relativament estables que expliquen el comportament dels individus i fa que puguem "predir" la conducta. ❖ La personalitat és única i un tret diferenciador que fa que cada persona reaccioni de diferent manera a un estímul. Ara bé, hi ha alguns aspectes que són comuns i això fa que puguem agrupar les persones en diferents tipus de personalitats. ❖ La personalitat es desenvolupa i modela al llarg de la vida a través de les vivències viscudes, maduració de l'individu,... ❖ La personalitat no és predictiva ja que està constituïda per molts elements (motivació, estat afectiu, \...). 3. - - També de vegades s'utilitza per a dir com veuen els demés a la persona ( bon caràcter, caràcter insuportable\...) o per la fermesa o energia d'una persona ( té molt caràcter, caràcter dèbil\...) - - **3.1. Aptituds** Són molt variades i estan estretament relacionades amb la intel·ligència i amb les habilitats tant innates com adquirides, fruit d'un procés d'aprenentatge que depèn del nostre desenvolupament i del que haguem potenciat en la infància. Fa referència a l'habilitat, coneixement, talent. [Exemples:] Un músic ha de tenir aptituds musicals. Un documentalista ha de tenir aptituds verbals. **3.2. Concepte d'actitud** Quant vals tu com individu? = (C + H) x A c: coneixement h: habilitat a: actitud És la forma d'actuar d'una persona, o sigui, el comportament que té l'individu al fer les diferents tasques. Fa referència al comportament o a la conducta. És la predisposició que tenim envers les persones, els fets o els objectes i ve determinada per les nostres creences i sentiments. El fet que l'actitud sigui positiva o negativa davant una determinada situació servirà per adaptar-se millor o pitjor a les circumstàncies.  4. És el concepte que tenim de nosaltres mateixos AUTOCONCEPTE = [CONEIXEMENT DE SI MATEIX + VALORACIÓ DE SI MATEIX] 5. Per conèixer-se a un mateix cal analitzar: ❖ La imatge individual real (el que sóc) ❖ La imatge ideal (el que m'agradaria ser) ❖ La imatge social (el que crec de mi en funció de com en veuen els altres) Un cop ens hem conegut a nosaltres mateixos, ens hem de valorar. Ens avaluem, amb l'autoestima. Com avaluar l'autoestima? Amb una nota\...? **NO!** L'avaluació d'un mateix no és numèrica sinó que s'ha de fer qualitativament: ❖ Acceptant-se a si mateix ❖ Rebutjant-se a si mateix **5.1. Com millorem l'autoestima?** Quan l'autoestima i l'autoconcepte siguin alts, els individus seran emocionalment més estables. Quan l'autoestima i l'autoconcepte siguin baixos, els individus seran emocionalment més inestables perquè es desaprovaran i es menysprearan. Un pacient amb baixa autoestima, evolucionarà pitjor i tardarà més en recuperar-se que un pacient amb alta autoestima. Un professional amb baixa autoestima desenvoluparà pitjor el seu treball. 6. Les motivacions són necessitats o desitjos que sorgeixen per aconseguir un objectiu. La necessitat és el que ens mou, l'impuls per actuar cap a l'obtenció de certs objectius; els desitjos són l'eina amb què satisfem les necessitats. És a dir, els desitjos són la manera en què concretem i cobrim les nostres necessitats. [Necessito menjar alguna cosa. Vull un gelat!] NECESSITAT: Necessito menjar alguna cosa. DESIG: Vull un gelat! Sovint, si no arribem a satisfer aquestes necessitats, podem arribar a la frustració. Molts de nosaltres no sentim les necessitats directament, més aviat tenim sentiments a causa de la seva mancança i és això el que notem. Sentim que alguna cosa manca, com una necessitat urgent i imperiosa que no sabem situar ben bé. Quan les nostres necessitats no estan cobertes, puc sentir**:** [ansietat, empipament, tristesa, confusió, desorientació, preocupació, desesperança i un llarg etcètera.] A més, segurament tendim a calmar aquests sentiments amb el consum de qualsevol cosa: [menjar, compres, drogues, oci...] 7. ❖ Segons criteris estadístics dels experts: els comportaments anormals serien aquells que apareixen de manera menys freqüent en la població. ❖ Segons criteris biològics: els comportaments anormals es deuen a causes biològiques: criteris genètics, químics, immunològics\... que podrien estar afectant l\'estructura del cervell o el sistema nerviós. Davant situacions puntuals, ens podem comportar de manera estranya, la qual cosa **no** és condició per enquadrar un individu dins una personalitat anormal. En determinades situacions de febre, fam, esgotament extrem, temperatures extremes,\... Pot ser que l'organisme no funcioni correctament i això afecti l'autoregulació del comportament però quan aquestes circumstàncies cessen, la persona torna a comportar-se normalment. Parlem de personalitat anormal quan la conducta "anormal" es perpetua en el temps i comporta un deteriorament de la salut (física, psíquica i/o social). Qui s'encarrega de determinar si hi ha algun tipus de patologia en la personalitat són els [psicòlegs i psiquiatres.] 8. Són procediments que mantenen l'equilibri psicològic, de manera inconscient, per tal d'afrontar: [situacions angoixants, l'estrès, etc. , associades a un perill.] S'utilitzen inconscientment i automàticament, és a dir, no es planifiquen ni es mediten prèviament. [És un comportament que sorgeix espontàniament.] Permeten a les persones [afrontar el dolor, l'estrès i l'ansietat que provoca una situació] [que amenaça l'estabilitat emocional.] [Són comportaments que utilitzen els individus per defendre\'s d'una situació que els] [agredeix.] **8.1. Tipus mecanismes de defensa de la personalitat** Negació: L'individu nega per complet la realitat Conversió: Es transforma una càrrega emocional reprimida en un símptoma o signe. Desplaçament: L'individu desplaça la resposta cap a una altre objecte o persona. 9. [Una de les reaccions psicològiques més freqüents] davant la malaltia és l'estrès i l'ansietat. **9.1. Fonts d'estrès= Estressors**  **9.2. Estressors en el medi hospitalari** **9.3. Factors que provoquen més estrès laboral** - - - - - - - - - - - - - - - - - **9.4. Resposta davant l'estrès** [L\'estrès, a més de produir ansietat,] pot produir ràbia o ira, irritabilitat, tristesa, depressió, i altres reaccions emocionals. A part, d\'aquestes reaccions emocionals podem identificar altres símptomes produïts per l\'estrès, com són l\'esgotament físic, la manca de rendiment, etc. Finalment, si l\'estrès és molt intens i es perllonga en el temps, pot arribar a produir malalties físiques i desordres mentals, [en definitiva problemes de salut.]  **9.5. Com afrontem l'estrès?** La forma en què cada individu afronta les diferents situacions es veu condicionada per: ❖ La manera de pensar ❖ Les experiències prèvies ❖ El sistema de valors ❖ El suport que rep d'altres persones ❖ La valoració que un té de si mateix ❖ Habilitats individuals per afrontar i solucionar problemes Els recursos d'afrontament poden anar dirigits a: ❖ Afrontament dirigit a canviar la situació ❖ Afrontament dirigit a reduir l\'emoció ❖ Evitació **9.6. Consells per atendre pacients amb estrès i ansietat** - - - - - - - - 10. S'observa una reacció similar a un dol, tal com passaria davant el diagnòstic d'una malaltia crònica. La persona està molt trista i es mostra fràgil emocionalment. En casos més greus es pot arribar a una depressió. En altres pacients es manifesta en forma d'ira, ressentiment i frustració i impotència. 11. Les persones no esperem que a la nostra vida hi pugui aparèixer una malaltia greu o una lesió. Mantenim una certa actitud de negació defensiva que frena el reconèixer que hi ha un risc de malaltia o de mort. Quan apareix una malaltia o lesió aquesta negació defensiva es desploma i, es pren consciència de cop i apareix vulnerabilitat i incertesa envers el futur. La hipocondria és una preocupació exagerada a patir malalties que no es tenen, o, en cas de tenir-les, aquesta preocupació excessiva, no és justificable. Es passa doncs d'un pensament que estarà sempre sà o sana, a estar en un estat d'hipervigilància ansiosa de tipus hipocondríac. 12. Algunes persones reaccionen: - - 13. [Si la malaltia comporta pèrdua de control del propi cos o disminució de la mobilitat o funcionalitat del mateix o afectació de la imatge corporal es produeix pèrdua d'autoestima.] La pèrdua d'autoestima per afectació de la imatge és freqüent. Ex: cremades, amputacions, portadors de sondes, etc. 14. Hi ha un cert costum cultural, en la nostra societat, d'ocultar el sofriment. En alguns pacient [hi ha una reacció incial de negació davant la malaltia.] Pot suposar un problema en cas que s'hagi de seguir un tractament de manera immediata o deixar algun hàbit nociu, ja que es poden negar a seguir-ho o abandonar-los respectivament. De vegades en [malalties oncològiques, malalties progressives o lesions greus o incapacitadores] els pacient manifesten una pèrdua d'il.lusió envers el futur. 15. En [nens petits], qui ha d'informar sobre la malaltia és la família. Així afavorim la comunicació. Una bona comunicació és un recurs molt important per ajudar a afrontar la situació i disminuir l'ansietat. Cal deixar expressar les emocions, no reprimir-les ni jutjar. L'acompanyament emocional ajuda a disminuir pors i angoixes i augmentar el nivell de benestar. 2 anys: Preocupació separació pares. Sempre acompanyant el nen/a. 2-7 anys: Ús del joc simbòlic en alguns hospitals : simulació mitjançant el joc. 7-12 anys: Evitar conceptes abstractes, parlar clar. Bona comunicació. 16. \> 12 anys: Cal respectar l'ambivalència en l\'adolescència entre trobar identitat pròpia i ser tractats/des com adults/es. Afavorir la seva participació en la presa de decisions. Tenir en compte sempre. 17. Important suport emocional i bona comunicació. 18. Important suport emocional i social. 19. [Fases] per les quals passen els malalts quan els hi diuen el diagnòstic: ❖ Negació "Tot això que m'està passant no és cert!" "El diagnòstic deu ser erroni" ❖ Ràbia. Estàs enfadat amb tu mateix i amb el món. ❖ Tristesa. Et sents trist per la pèrdua de la teva salut i pel canvi que farà la teva vida. És la fase més llarga i pot conduir a una depressió. ❖ Negociació. Es comencen a veure els pros i contres i s'accepta que no hi ha culpables. ❖ Acceptació. S\'assumeix la malaltia i es comencen a buscar solucions. La durada de cadascuna d'aquestes fases dependrà dels mecanismes de resiliència que té cadascú. En el procés d'acceptació de la malaltia es passarà per totes les fases. No es necessari en aquest ordre i, de fet, es pot recaure en diferents etapes. Ara bé, l'etapa final sempre és: l'acceptació. 20. Estratègies d'afrontament de la malaltia 21. Recursos interns d'afrontament de la malaltia: - - - - 22. - - - - - - - - - - - - 23. - - - 24. - - - - -