Concepte de Personalitat

La forma d'actuar d'una persona, és a dir, el comportament que té l'individu al fer les diferents tasques. Fa referència al comportament o a la conducta. És la predisposició que tenim envers les persones, els fets o els objectes i ve determinada per les nostres creences i sentiments.

El concepte que tenim de nosaltres mateixos. Es compon del coneixement que tenim sobre nosaltres (el que sabem) i la valoració que fem d'aquest coneixement (el que pensem sobre això).

La imatge que tenim de nosaltres mateixos, basada en el que creiem que som.

La imatge que ens agradaria tenir de nosaltres mateixos, basada en el que ens agradaria ser.

La imatge que creiem tenir de nosaltres mateixos, basada en el que creiem que els altres pensen de nosaltres.

La valoració que fem de nosaltres mateixos. Es basa en l'acceptació o el rebuig de la nostra pròpia persona.

Un impuls que ens mou a actuar per aconseguir un objectiu. Pot ser una necessitat bàsica (com menjar) o un desig (com un gelat).

Un estat emocional que s'experimenta quan no es pot assolir una necessitat o objectiu.

Un conjunt únic i dinàmic de característiques físiques i psicològiques d'una persona que influeixen en el seu comportament i les respostes a l'entorn.

La personalitat és estable i ajuda a predir el comportament de l'individu.

La personalitat fa que cada persona reaccioni de manera especial a un estímul.

La personalitat es modela al llarg de la vida a través de les experiències, la maduració, etc.

La personalitat està formada per molts factors i no és un predictor perfecte del comportament

La percepció que tenim de nosaltres mateixos com a individus, el nostre valor propi.

Fer referència al comportament habitual d'una persona, sovint relacionat amb la seva naturalesa i caràcter.

Quan no s'aconsegueixen satisfer les necessitats, poden aparèixer sentiments com ara ansietat, ràbia, tristesa, confusió, desorientació, preocupació, desesperança, entre d'altres.

Enfrontar-se a situacions que generen estrès, por o ansietat per mitjà de conductes inconscients per mantenir l'equilibri emocional.

El comportament es torna anormal quan és persistent en el temps i causa perjudici a la salut física, mental o social.

Consisteix en negar la realitat com a manera de protegir-se de la por.

Transformar els sentiments reprimits en un símptoma físic.

Dir o actuar malament amb una altra persona o objecte per expressar la ràbia o la frustració.

Estressors són factors o situacions que provoquen estrès.

Reacció psicològica que es manifesta amb estrès i ansietat.

És una reacció habitual davant d'un diagnòstic de malaltia on els pacients s'aferren a la creença que la notícia no és real, negant la seva veracitat.

Aquesta fase s'expressa a través de la ira, sentint-se frustrat i enfadat amb la situació, amb un mateix, i amb el món en general.

El pacient s'enfronta a sentiments de tristesa, desànim i melangia per la pèrdua de la salut i les possibilitats que tenia.

En aquesta fase, la persona comença a buscar explicacions, responsabilitats i solucions a la seva situació, a la vegada que accepta la realitat de la malaltia.

La persona accepta la malaltia sense negar-la ni lluitar-hi, s'adapta a la nova realitat i busca maneres d'afrontar-la, amb un enfocament més obert.

Comprendre el procés per afrontar la malaltia és un factor crucial, no només per al mateix malalt, sinó també per als seus familiars i amics.

Són recursos interns de l'individu que pot utilitzar per a afrontar la malaltia amb més força i optimitzar el seu benestar.

Són recursos externs que cal utilitzar per a complementar els recursos interns i facilitar l'afrontament de la malaltia

La resposta davant l'estrès pot manifestar-se de formes diverses, incloent reaccions emocionals com ansietat, ràbia, tristesa, depressió i irritabilitat. A més, pot comportar símptomes físics com esgotament, manca de rendiment, i fins i tot, en casos greus, malalties físiques i desordres mentals.

La forma en què cada persona afronta l'estrès està influenciada per factors com la seva manera de pensar, les experiències passades, els seus valors, el suport social, la seva autoestima i les seves habilitats per gestionar problemes.

Els recursos d'afrontament es poden classificar en tres tipus: afrontament dirigit a canviar la situació, afrontament dirigit a reduir l'emoció i evitació.

La reacció al diagnòstic d'una malaltia greu o una lesió pot ser similar a un dol. La persona pot experimentar tristesa, fragilitat emocional, fins i tot depressió, o expressar ira, ressentiment i frustració.

La negació defensiva o la tendència a no voler acceptar la possibilitat de malaltia, es trenca amb el diagnòstic, fent que la persona se senti vulnerable i insegura davant el futur.

La hipocondria es caracteritza per una preocupació excessiva i injustificada per tenir malalties, fins i tot en absència d'evidències mèdiques.

La pèrdua d'autoestima pot ser un efecte derivat de la pèrdua de control del cos, la disminució de la mobilitat o la funcionalitat física, o l'impacte en la imatge corporal.

La societat occidental té un cert costum d'ocultar el sofriment, fet que pot dificultar el procés de recuperació i el suport emocional.