Anatomia de l'Aparell Urinari UD 9.1 PDF

UD 9.1: ANATOMÍA DE L’APARELL URINARI: Está format por dos ronyons que filtren la sang per extreure les substàncies de rebuig. Per una bossa que emmagatzema la orina (bufeta urinària), y per una sèrie de conductes que conecten aquestes estructures entre sí i amb l’exterior....

UD 9.1: ANATOMÍA DE L’APARELL URINARI: Está format por dos ronyons que filtren la sang per extreure les substàncies de rebuig. Per una bossa que emmagatzema la orina (bufeta urinària), y per una sèrie de conductes que conecten aquestes estructures entre sí i amb l’exterior. Aparell urinari humà: 2. Ronyó 3. Pelvis renal 4. Urèter 5. Bufeta urinària 6. Uretra. (Costat esquerre secció frontal) 7. Glàndula suprarenal Vasos: 8. Artèria i vena renals 9. Vena cava inferior 10. Aorta abdominal 11. Artèria i vena ilíaques Transparències: 12. Fetge 13. Intestí gros 14. Pelvis ELS RONYONS: Forma de mongeta, 12cm de llarg i 140g de pes. Distinguim tres zones a simple vista: ·Càpsula renal: Capa de teixit conjuntiu fibrós que recobreix el ronyó. ·Zona cortical: Color més groguenc i un aspecte granulós, forma una capa sota la cápsula. ·Columnes renals: Son les prolongacions cap a la zona de l’hil. ·Zona medul·lar: Dividida en seccions per les columnes renals. Las seccions es anomenen piràmides renals. A la base de cada una hi ha una zona anomenada papil·la renal. Totes les papiles van confluint per formar la pelvis renal, d’on surt el urèter. LES NEFRONES: Es la unitat funcional del ronyó (cada uno conté més d’un milió de nefrones). ·El corpuscle renal o de Malpighi: ·Càpsula de Bowman: Recobriment extern. ·Glomèrul: A l’interior, es forma a partir de arteriola (d’entrada es aferent, salida eferent). ·L’espai de Bowman: El que queda entre el glomèrul i la càpsula. ·El sistema tubular: La continuació de la càpsula de Bowman (parets). ·Túbul contort proximal: Primera porció. ·Nansa de Henle: Amb dues branques: Ascendent i descendent, reabsorció. ·Túbul contort distal: Desemboca en el tub col·lector. Els túbuls contorts distals de diverses nefrones desemboquen en tubs col·lectors. Els tubs col·lectors de cada piràmide renal desemboquen a la papil·la renal corresponent. Diverses papil·les convergeixen per formar un calze renal menor. Cada dos o tres calzes renals menors convergeixen per formar un calze major. Una vegada ja a la zona de l’hil, tots els calzes desemboquen a la pelvis renal, que continua amb l’urèter. ELS URÈTERS: Dos conductes de 25cm de longitud, un a cada ronyó. ·Porta l’orina desde la pelvis renal hasta la bufeta urinària. BUFETA URINÀRIA: Rep orina a través dels dos urèters i l’expulsa a través de la uretra. ·Ès una bossa de parets musculoses, que emmagatzema orina fins el momento de evacuarla. ·Múscul detrusor: La seva contracció provoca la micció, a la sortida de la uretra hi ha un anell de múscul llis (involuntari), l’esfínter uretral intern. URETRA: Tub curt, que comunica la bufeta urinària amb l’exterior (circulació d’orina). S’hi troba l’esfínter uretral extern, múscul estriat (voluntari). ·Meat urinari: Per on s’evacua l’orina. UD 9.2: FISIOLOGÍA DE L’APARELL URINARI: Además de excretar, regula el medi intern, la tensión arterial, regula l’hematòcrit, i la vitamina D. LA DEPURACIÓ DE LA SANG: Tres fases. Filtració: La sang arriba al ronyó a través de l’arteria renal fins arribar a una arteriola aferent i un glomèrul (on l’aigua i molècules petites es filtren cap al espai de bowman). Reabsorció: La sang surt per l’arteriola eferent. L’aigua i les molecules filtrades, penetren al sistema tubular i hi circulen (Aqui retornen a la sang algunes molecules necessaries). Excreció activa: Finalment, al sistema tubular s’hi produeix una excreció activa de molècules, des dels capilars hasta els conductes. Son conjunt de molècules que no s’han pogut filtrar. ·Després, la sang depurada surt de la nefrona cap a la vena renal. Les dues venes desembocan en la vena cava inferior. ·El contingut del sistema tubular (orina), desemboca en el tub colector i surt del ronyo pel uretra. ·L’orina está formada per aiga, sals minerals i molècules orgàniques (urea, producte de rebuig procedent del metabolisme de les proteínes). ·Substancies de rebuig, expulsades al exterior per mitjá de la transpiració, expiració i defecació. EQUILIBRI IÒNIC: ·Ions de calci: Contraccions musculars i transmissió d’impulsos nerviosos. ·Ions de sodi i potassi: Sistema que mantè els soluts i potencial de les membranes citoplasmàtiques. ·Ions de sodi: Intervenenen en la regulació de la pressió arterial i de la volèmia. ·Ions de ferro: Formen part de l’hemoglobina para el transport d’oxigen. -El PH normal es troba entre 7,38 i 7,42 (alt es bàsic, baix es àcid). LA TENSIÓ ARTERIAL: Volemia, si s’elimina molt líquid, es redueix la tensió. Si s’eliminen més ions, es redueix la tensió (medicaments diuretics para expulsar más). UD 9.2: PATOLOGÍA DE L’APARELL URINARI: Cólic nefritic: Dolor intens a la regió lumbar i genitals. Obstrucció en el pas de l’orina. Polaciùria: Orinar molt sovint, pero en petites quantitats (embarás, infecció). Incontinencia urinària: Incapacitat per retenir la micció. Dusúria: Micció dolorosa. Tenesme vesical: La necessitat d’orinar no desapareix amb la micció (infecció). Nictúria: Necessitat d’aixecarse tres o cuatre vegades cada nit a miccionar. Orina concentrada o diluida: Beure poc o molt. Orina tèrbola: Conté molta matèria orgànica por infecció o càlcul. Orina vermella (roja): Sangre / Orina fosca: Alteració fetge / Orina rosada: Medicaments Orina olor dolça: Olor a poma per excés de acetona en diabétiques. Orina olor putrefacció: Infecció urinària greu. PARÀMETRES RELATIUS A L’ORINA: Diüresi: Mesura la quantitat d’orina eliminada en un dia (Normal es 1.000cm3) Polúria: Volums superiors al 2500ml al dia. Oligúria: Menys de 500ml al dia. Anúria: Menys de 100cm3 al dia. Balanç hídric: Diferencia entre volums de líquid que surt o entren a l’organisme. ·L’organisme rebre entre 2.300 i 2.600 ml al dia, i elimina una quantitat similar. MALALTÍES DE L’APARELL URINARI: Infeccions de les vies urinàries: Es produeix a qualsevol zona de l’aparell. ·Les mes comuns es al ultim tram, una migració de bacteries procedents de la femta. En les dones es més frequent, perque la seua uretra es més curta que la dels homes. ·Cistitis (Infecció a la bufeta), pielonefritis (infecció al ronyó), uretritis (infecció a la uretra). Litiasi renal, urolitiasi, o nefrolitiasi: Formació de càlculs a les víes urinàries. ·La gran majoría estan formats per sals de calci, i provoquen còlics nefrítics (homes 20-55 anys). Insuficiència renal: Incapacitat del ronyons per complir les seves funcions. ·Com consecuencia, produeix acumulació d’aigua, d’ions i productes de rebuig. Incontinencia imperiosa: Buidatge involuntari de la bufeta, precedit d’alguna forma d’avís. Incontinencia d’esforç: Petit volum d’orina al riure, la tos, extornudar, o exercici. Incontinencia per lesió neurològica: Afectació de la via nerviosa o reflex medular sacre.