Anatomia UD 5 PDF

UNITAT 5: L’APARELL LOCOMOTOR L’aparell locomotor está constituit pel sistema ossi y els músculs esquelétics. El sistema ossi está format pel conjunt d’ossos del cos. El sistema muscular inclou tots éls músculs, més de 600. TEIXIT OSSI: Al teixit trobem diversos tipus de cel·lules: ·Osteoblasts: Sec...

UNITAT 5: L’APARELL LOCOMOTOR L’aparell locomotor está constituit pel sistema ossi y els músculs esquelétics. El sistema ossi está format pel conjunt d’ossos del cos. El sistema muscular inclou tots éls músculs, més de 600. TEIXIT OSSI: Al teixit trobem diversos tipus de cel·lules: ·Osteoblasts: Secreten la matriu extracelular, que forma la matriu òssia. ·Osteòcits: Osteoblasts embocalllats per matriu òssia y deixa de formar matriu. ·Osteoclasts: Celules que tenen com a funció la reabsorció òssia. ·Matriu òssia: Composta per collagen i subst. inorgániques com fosfat càlcic en cristals. El collagen proporciona resistencia a la tracció, y els cristals, a la presio (al hueso). ESTRUCTURA DELS OSSOS: Tenen un recobriment de teixit conjuntiu denominat periosti, sota aquest recobriment, es troba el teixit ossi, que pot ser compacte o esponjós. A la zona media d’alguns ossos s’hi observa un canal medular. TEIXIT OSSI COMPACTE: Els orificis de dins d’un os, es denominen conductes de Havers, sempre paralels a l’eix longitudinal de l’os. Aquests conductes estan revestits interiorment per una capa de teixit anomenada endosti (Els OSTEONES son el conjunt dels conductes amb els revestiment), i hi passen capilars sanguinis que proporcionen oxigen i nutrients a les cellules ossies. ·Els osteocits estan en la matriu extracelular, conductes que comuniquen ( de Volkmann). TEIXIT OSSI ESPONJÓS: Zona més interna, on es localitzen les célules i la medul·la roja del ossos (en costelles, columna, escápula..), on es produeix cel·lules sanguínies (teixit hematopoètic). CANAL MEDUL·LAR: Canal longitudinal a la zona central, recobert pel endosti, es localitza la medul·la groga (o moll d’os), formada per adipòcits, com a funció de reserva energética. TIPUS D’OSSOS: Els ossos llargs tenen una zona central (diàfisi) i dos extrems voluminosos (epífisis). Entre cada epífisi i la diàfisi hi ha una zona intermèdia (metàfisi). A les metàfisis hi ha teixit cartilaginós durant el creixement (cartílag de creixement), i passen a estar ocupades per teixit ossi esponjós quan el creixement s’ha completat. ·Ossos llargs: Principals ossos de extremitats (Femur, tibia, peroné, húmer, cúbit, radi). ·Ossos curts: Tenen una forma gairebé cubica (Ossos del canell, del peu..). ·Ossos plans: Els del crani i les costelles. ·Ossos irregulars: Els ossets de l’orella, el sacre, i les vértebres. TIPUS D’ARTICULACIONS: ·Sinartrosis: Permeten molt poc o cap mena de movement. Es denominen art. fibroses. ·Amfiartrosis: Permeten un cert grau de movement, Es denominen art. cartilaginoses. ·Diatrosis: Permeten moviments amplis, delimitades per una càpsula articular, dins, el líquid sinovial, que lubrica l’articulació. L’ESQUELET: Sus funcions son donar forma i consistència al cos, participar en el moviment, protegeix diferents estructures de l’organisme (destaquen el crani i la médula espinal), conté i protegeix la medul·la roja, responsable de la formació de cel·lules sanguínies, és un depòsit de calci i altres minerals (els extreu o els aboca a la sang, segons les necessitats). *L’esquelet suposa un 18% del pes del cos d’una persona adulta de pes normal* ·Podem distinguir dues zones: Esquelet Axial (Cap y tronc) Crani (Etmoide, esfenoide); Cara (Malars, Vómer, Palatins); orella (martell, enclusa i estrep); Coll (Hioide, vértebres cervicals); abdomen (sacre, coccix, coxals, lumbars). Esquelet Apendicular (Extremitats) Má (Carp, metacarp...); Genoll (Patel·la o rotula); Peu (Tars, metatars..).. ELS MÚSCULS ESQUELÈTICS: El teixit està format per cel·lules amb capacitat contràctil denominades miòcits o fibres musculars. ·Cada fibres muscular està embocallada per teixit conjuntiu (endomisi). ·Les fibres s’agrupen en feixos o fascicles, envoltats per una capa (perimisi). ·Al seu torn, els feixos s’agrupen en paquets musculars envoltats (epimisi). Finalment, la unió de paquets musculars forma el múscul, recobert per (fàscia muscular). FISIOLOGÍA DE L’APARELL LOCOMOTOR: 1. El SNC, con a resposta a tot un conjunt d’estímuls, genera un impuls nerviós. 2. El SNP, transmet l’impuls fins als músculs que s’han de contraure. 3. Cada múscul respon a l’ordre de contracció que rep del SNC. LA CONTRACCIÓ MUSCULAR: El músculs són els elements actius de l’aparell locomotor. ·Al múscul, cada axó es divideix en diverses branques terminals, cadascuna contacta amb una fibra muscular mitjançant una unió neuromuscular. ·El conjunt de branques terminals depenents d’un axó i les fibres es denomina unitat motora. *Axó trasmet impuls → Fibres de unitat motora es contreuen → Cesa impuls → Relaxació* EL MOVIMENT: Els músculs están inserits als ossos per els tendons o aponeurosis. Músculs agonistes: Responsables de generar conjuntament un determinat moviment (EJ. Bíceps). Músculs antagonistes: Realitzen moviments oposats (EJ. Tríceps). Músculs estabilitzadors: Músculs que provocan la immobilització d’una articulació cuan es contraen (EJ. Muscles del colze, deltoide, que immobilitzen l’espatlla). MANIFESTACIONS CLÍNIQUES: ·Al menys, el 85% de la població ha patit en algú moment lumbálgia. La lumbálgia es dolor a la zona baixa de l’esquena, entre les últimes costelles i el glúteo, i pot set, el dolor s’estén per la cama fins al taló o peu (ciàtica). ·Es pode deure a lesions en lligaments, músculs, discos vertebrals o vèrtebres, causades per posicions corporals incorrectes, excés o falta de activitat física. TRAUMATISMES: Contractura: Augment sostingut del to muscular. Distensió: Estirament excessiu. Esguinç: Separació de les superficies articulars, que recuperen la seva posició normal. Luxació: Separació de les superficies articulars, que NO recuperen la posició normal. Lesió de os oberta/tancada: En la oberta, l’os travessa i trenca la pell, en la tancada no. Lesió de os simple/comminuta: En la simple es fractura i manté la forma, en la comminuta, l’os se separa en dos o més fragments. Espiroide, obliqua, etc: S’aplica a fractures d’ossos largs i descriure la forma en què s’ha fracturat. Hèrnia discal: Discos intervertebrals es trencan per l’edad o desgast i el contingut gelatinós de l’interior surti cap a l’exterior, pot comprimir la medul·la espinal, cursant dolor i alteración de la sensibilitat, i deterioració de la mobilitat. Artrosi: Degeneració del cartílag articular, produent dolor i rigidesa (coxofemorals, genolls, dits de les mans i la columna, comúnmente). Artritis: Inflamació de l’articulació que causa dolor i dificultat per moure. Por ser osteoartritis (mes frequent), autoimmunitària reumatoide, infecciosa, o gota. Gota: Augment d’àcid ÚRIC, povocant el dipòsit de cristalls. Fibromialgia: Dolor generalitzat en músculs i articulacións, es deu a una anomalía en la percepció del dolor, amb carácter benigne. Neoplàsies: Son benignes i acostumen a ser metàstasis, en la mama, pulmó, pròstata, tiroide...