Anatomia de l'Aparell Genital PDF
Document Details
Uploaded by IrreproachableCanyon
Tags
Summary
Aquest document proporciona una descripció detallada de l'anatomia i fisiologia de l'aparell genital, centrant-se en els aspectes fonamentals de l'aparell genital femení i masculí.
Full Transcript
UD 11: L’APARELL GENITAL ANATOMIA DE L’APARELL GENITAL: Disposa d’un parell d’òrgans (ovaris i testicles) en els quals es formen els gàmetes i secreten hormones sexuals. Permet la copulació i, en el cas de les dones, la gestació. L’APARELL GENITAL FEMENÍ: Ovaris: Gòn...
UD 11: L’APARELL GENITAL ANATOMIA DE L’APARELL GENITAL: Disposa d’un parell d’òrgans (ovaris i testicles) en els quals es formen els gàmetes i secreten hormones sexuals. Permet la copulació i, en el cas de les dones, la gestació. L’APARELL GENITAL FEMENÍ: Ovaris: Gònades femenines y produeixen dàmetes (òvuls) i els hormones femenines (estrògens i progesterona). Les trompes uterines o de Falopi: Dos conductes d’uns 10 a 12cm de longitud i uns pocs milímetres de calibre. Surten des dels ovaris i acaben a banda i banda de l’úter. La seva funció es recollir l’ovòcit expulsat per l’ovari, a la trompa, es acaba de madurar i transformar en òvul. L’úter o matriu: L’òvul pasa a l’úter, que te forma de pera amb 7cm de longitud. Dos parts, cos (d’on surten les trompes), i el coll (conducte que continua amb la vagina). Vagina: Té 7 o 8cm de llargada i es distén amb facilitat. Entre els llavis menors es localitza l’obertura vaginal externa. Vulva: Conjunt d’elements sexuals interns, situats al perineu, àrea rica en glándules sabàcies i sudorípares. Format pel mont de Venus (acumulació de greix i pell), llavis majors (des del mont cap enrere i s’uneixen davant de l’anus), llavis menors (situat entre els llavis majors, cubren orifici sortida de uretra i vagina), clítoris (petit órgan ple de terminacions nervioses). GLÀNDULES MAMÀRIES: Proporciona aliment al neonat. Cada glándula està formada per diversos lòbuls amb forma de raim amb un conducte excretor. El pezón es el mugró i la pell pigmentada es anomena arèola. L’APARELL GENITAL MASCULÍ: Testicles: Son gònades masculines i produeixen esperma i testosterona. L’escrot o bossa escrotal recobreix les dues bosses, es una capa de pell mes fosca, rica en glàndules sudorípares i sebàcies. ·A l’interior dels testicles estan els túbuls seminífers, que és on es formen el esperma, els túbuls van confluint i forman altre conducte, l’epidídim, localitzat a l’exterior del testicle. Vesícules seminals: Glándules que secreten liquid seminal. Pròstata: Glàndula que aboca la secreció a la uretra, actúa como válvula que permet el pas de l’orina o del semen. FISIOLOGIA DE L’APARELL GENITAL: CICLE OVARIC: En néixer, les dones tenen centenar de milers d’ovòcits als ovaris, i cada mes, uno o dos continuen madurant. REGULACIÓ HORMONAL: Es detecten cuatre hormones: LH, FSH, estrògens i progesterona. FASES DEL CICLE OVÀRIC: Durante el cicle es produeix canvis a l’ovari i a l’endometri. El cicle dura 28 dies, empezando amb la menstruació. ·Fase folicular: Amb la menstruació, l’hormona foliculoestimulant FSH estimula folicles ovàrics que comenzan a creixer. Solo uno arriba a madurar i la resta degeneren. Dins del folicle hi ha un ovòcit, que mientras madura, algunes celules secreten estrògens que estimulen l’engruiximent de l’endometri para prepararse per a un embrió. ·Ovulació: Cap al día 14, l’hormona LH es molt alta, i desencadena l’ovulació, on es trenca el folicle i es llibera l’ovócit. ·Fase luteínica: Les restes del folicle es anomenan cos luti (cuerpo lúteo), i actúa per uns dies como glàndula i secreten progesterona (que inhibeix altres folicles i estimula l’endometri). L’òvul pot ser fecundat i segregar hormona HCG, que mantindrà el cos luti actiu durant el embarás. ·Menstruació: La degeneració del cos luti fa disminuir l’hormona LH i l’endometri ha de ser expulsat. Dura entre 3 i 5 dies. INICIO I FINAL DELS CICLES OVÀRICS: S’inicien a la pubertad i desapareix entre els 45-55. FORMACIÓ I EXPULSIÓ DEL SEMEN: Espermatogènesi: El esperma es formen als túbuls seminífers per la testosterona i es madure a l’epidídim. Es realiza continuament a partir de la pubertad. Formació del semen: Conductes dels vesicules seminals desemboquen als conductes deferents i formen els conductes ejaculadors. Les secrecions de tres glàndules i els espermatozoides el formen. REPRODUCCIÓ: Fecundació e implantació: Fecundació es la unió de un esperma i un òvul per a formar un zigot. Té lugar en una trompa de falopi, des d’on baixará el zigot a l’úter. ·Implantació es el proceix de penetrar a la pared uterina. Sobre el día 8-9 es forma el sac amniòtic, plena de líquid amniòtic. Gestació: Dura entre 37 i 41 setmanas. ·Etapa embrionària: Desde la setmana 2 a la 8, es forma la placenta, que proporciona nutrients al fetus i elimina els productes de rebuig. Al finalitzar aquesta etapa, ja té tots els òrgans interns. ·Etapa fetal: Fins al part, es manté el creixement i la formació d’organs. Lactància: Tras el part, el nivell de progesterona baixa i el la prolactina PRL sube per produir llet. ·La primera secreció de les mames conté anticossos, enzims, hormones, factors de creixement i moltes altres substàncies. Es manté durant un període de temps de 3 o 4 dies i es denomina calostre. PATOLOGÍA DE L’APARELL GENITAL: Aparell genital femení: ·Metrorràgies: Hemorràgies fora del període menstrual. ·Menorràgies: Sangrado més abundant que el habitual. ·Polimenorrea: Menstruació que es repeteix en cicles de menys de 24 dies. ·Hipomenorrea: Pérdua menstrual de menys de tres dies de durada. ·Amenorrea: Falta de menstruación durant més de 90 dies. ·Leucorrea: Excés de flux vaginal, es pot deure a una infecció. ·Dismenorrea: Menstruacions doloroses, de tipus còlic, amb mal d’esquena o de cap. ·Mioma uterí: Tumor benigne de les celules de l’uter, sintoma comú menorràgia. ·Endometriosi: Malaltía benigna, on es forma l’endometri fora de l’ùter. Aparell genital masculí: ·Priapisme: L’erecció es manté i no desapareix. ·Hidrocele: Acumulació de líquid al voltant d’un o dos testicles. ·Varicocele: Formació de varius a l’escrot. ·Hiperplàsia benigna de próstata: Creixement que dificulta el pas de orina.