Anatomia de l'Aparell Cardiovascular PDF

TEMA 6: L’APARELL CARDIOVASCULAR ANATOMÍA DE L’APARELL CARDIOVASCULAR ELS VASOS SANGUINIS: Artèries, cap·pilars y venes. Arteries: Han de tener parets gordas, pera que no deformen i no es perda el impuls. Capa adventicía: Más externa, amb fibres elástiques i de col·lagen. Capa mitjana: Más groixuda,...

TEMA 6: L’APARELL CARDIOVASCULAR ANATOMÍA DE L’APARELL CARDIOVASCULAR ELS VASOS SANGUINIS: Artèries, cap·pilars y venes. Arteries: Han de tener parets gordas, pera que no deformen i no es perda el impuls. Capa adventicía: Más externa, amb fibres elástiques i de col·lagen. Capa mitjana: Más groixuda, cel·lules musculares llises i teixiu conjuntiu. Capa Íntima: Capa interna, presenta endoteli plá per no coagulació de sang. Ramificacions: Artéria → Arteriola → Capil·lars Capil·lars: Una sola capa de endoteli pla, que les molécules poden atravesar, la sang circula lentament, a mig mil·límetre per segon. Venes: Comparació a artéries, té capa mitjana més fina i l’adventícia més gruixuda. Per evitar el retrocés de la sang, a l’interior de les venes hi trobem unes Valvula semilunar: vàlvules, denominades vàlvules semilunars. No permet a la sang Principales artéries i venes: seguir la gravetat, a Artéria aorta: Surt del cor amb sang oxigenada. les venes que van Vena cava superior: Retorna sang del cap, coll, torax, extremitats superiors. hacia arriba. Vena cava inferior: Retorna sang del abdomen i extremitats inferiors. Abdomen: Rep sang de l’aorta, que en aquest tram es denomina aorta abdominal. L’aorta emet diverses ramificacions, per irrigar les vísceres abdominals. El retorn es produeix en paral·lel i acaba desembocant a la vena cava inferior. En aquesta zona hi ha una vena amb una funció especial: la vena porta, que duu sang amb nutrients des de l’intestí cap al fetge. Extremitats inferiors: Reben la sang de les artèries femorals. El retorn es produeix a través de les venes femorals, que s’uneixen als vasos. EL COR: Al centre de la base del tórax. Pericardo → Miocardio → Endocardio Vena cava superior i la vena cava inferior: Porten sang carregada de diòxid de carboni. Arteria pulmonar: Ix del Vdret als pulmons, on es elimina el dióxido de carboni i es oxigena. Venes pulmonars: Ixen dels pulmons al cor amb sang oxigenada. MUY IMPORTANTE Irrigació del cor: Mitjatzant les artéries coronaries, ya que no puede obtenir nutrients de la sang. La sang torna al cor per un vas anomenat si coronari (seno coronario). FISIOLOGÍA DE L’APARELL CARDIOVASCULAR: Cicle cardiac: Fenòmens entre una sístole i diàstole. *Quan la musculatura de les aurícules es contreu, la dels ventricles es relaxa. I viceversa. Frecuencia cardiaca: El pols, es rep en cada onada de sang, en cada sístole. La frecuencia cardíaca es el numero de pulsaciones per minut PPM del cor (pols). Innervació cardíaca: Sistema propi de conducció de impulsos nerviosos, format per fibres musculars modificades. ·L’impuls es genera en nòdul sinusal, a l’aurícula dreta, l’impuls s’estén per les aurícules i en provoca l’inici de la contracció (diástole). L’impuls després arriba al nòdul auriculoventricular, s’estén pels ventricles i en provoca la contracció (sístole). ·Però si el cor respongués únicament als impulsos el nòdul sinusal, sempre latiría amb la mateixa freqüència. Intervé el sistema nerviós autònom o vegetatiu, mitjançant simpàtica i parasimpàtica. L’impuls simpàtic augmenta la freqüència de la contracció cardíaca i la força de cada contracció, mentre que l’impuls parasimpàtic les redueix totes dues. Presió/tensió arterial: Forza que ejerceix sang contra parets, es mesura en mmHg. (mm de Mercurio) Filtració de la sang: Al abdomen, dues artèries de l’aorta, les renals, van als ronyons, on es filtra la sang i es realitza una regulació de la quantitat d’aigua de la sang (volum de sang). S’eliminen en forma d’orina, i la sang filtrada és conduïda a la vena cava inferior. Sistema limfatic: Recuperar el liquid intersticial i retornaro a la sang, absorver nutrients de l’aparell digestiu. El liquid captado forma la linfa, que arriba als vasos linfatics, on es filtra. L’homeostasia: Participa en la regulació del nivel de volemia (set, suor, orina), aturar una hemorragia… ·Volemia (volum de sang que hi ha en circulació). PATOLOGÍA DE L’APARELL CARDIOVASCULAR: Dolor torácic: Se associa amb una possible afecció cardíaca (16-22%) o a origen muscuesquelétic i paret torácica (36-49%). Els edemes: Acumulació de líquid intersticial (Tensió arterial baixa, augment de permeabilitat capil·lar o qualsevol circumstància que dificulti el retorn venós). Comun en cames, peus, turmells… Insuficiencia cardíaca: Incapacitat del cor de bombar suficient sang. Les causes més freqüents són les arrítmies, les cardiopaties isquèmiques, les valvulopaties i la hipertensió arterial. MALALTÍES VASCULARS: Aneurisma: Eixamplament anormal de les parets d’una arteria. La majoría es a la Aorta. Varius: Venes mes dilatades i sinuoses del normal, normalment les superficials de les cames, cuan hi ha dificultat de retorn venós i la sang es estanca. Causa dolor, pesadesa… Embòlia: Un èmbol queda encalat en un vas i l’obstrueix. Trombosi: Coagul a l’interior d’un vas sanguini, pot dificultar o actuar com émbol. Arterioesclerosi: Formació de plaques (arterioescleròtiques) en els vasos. Arritmies: Trastorn del sistema eléctric del cor, altera frecuencia i patró del ritme. Cardiopatíes isquémiques: Alteració de la funció cardíaca, falta de irrigació del cor. Valvulopatíes: Conjunt de malaltíes causades per mal funcionament de válvules del cor. Hipertensió arterial: Factor de risc cardiovascular, pot danyar el cor i arteries o ronyons. Es tracta amb buenos habits alimenticis (-sal, -greixos, -peso), medicació. MALALTÍES SANGUINIES: Anemia: Capacitat de la sang de transportar oxigen està reduida (Si hierro: ferropénica).ç Es pot desencadenar per: Hemorragia, reducció de formació de eritrocits (total o parcial), o destrucció de eritrocits superior a la normal. Leucémies: Cancer que afecta els leucocits, que es formen anormals. Trastorns de coagulació: Tromboflebitis (coagul en vena, i ésta se inflama). Coagulació intravascular diffeminada (Excés de trombina, forma coaguls als vasos).