Anatomia UD 8 PDF

UNIDAD 8: L’APARELL DIGESTIU LA FARINGE: Comú als aparells digestiu i respiratori (nasofaringe, bucofaringe, laringofaringe). ·Epiglotis: Está entre la laringe i l’esòfag. Es un cartílag que tanca la laringe durant la deglució para evitar que els aliments passin a les vies respiratòries. ·Múscul con...

UNIDAD 8: L’APARELL DIGESTIU LA FARINGE: Comú als aparells digestiu i respiratori (nasofaringe, bucofaringe, laringofaringe). ·Epiglotis: Está entre la laringe i l’esòfag. Es un cartílag que tanca la laringe durant la deglució para evitar que els aliments passin a les vies respiratòries. ·Múscul constrictor inferior de la faringe: Está on conecta amb l’esòfag. Es relaxa durant la deglució per obrir el pas a l’esòfag. L’ESÒFAG: 25 a 30cm de llarg, descendeix pel mediastí, penetra la cavitat abdominal a l’estómac. ·Peritoneu: Doble membrana que entapissa internament cavitat abdominal (capa parietal), i recobreix vísceres (capa visceral), entre ells, líquid (igual que la pleura). L’ESTÒMAC: Porció dilatada y musculosa del tub digestiu. A la pared gástrica tenim: ·Cel·lules secretores d’enzims: Que formarán part del suc gàstric. ·Glàndules secretores: Àcid clorhídric, component del suc gàstric. ·Ions bicardbonat i moc: Protegeixen la paret gàstrica de l’àcid clorhídric. L’INTESTÍ PRIM: Porció més llarga del tub digestiu es 6-7m (2-3cm diámetre). ·Paret recoberta per epiteli especial / microvellositats que amplia superficie per l’absorció. ·Dividit en 3 parts: Duodè, Jejú e Ili. L’INTESTÍ GROS: Mide 1,5 - 2m amb 6cm de diámetre. Inicia a vàlvula ileocecal, acaba al recte. ·Cec: Es el primer tram de 5cm, a l’obertura está la vàlvula ileocecal (actúa como esfínter). ·Còlon: Todas las demás partes del intestí gros. EL RECTE: Tub de 15 a 20cm que s’uneix amb el conducte anal. EL CONDUCTE ANAL: 3cm de llargada, se abre al exterior pel anus. ·Dos esfínters: Intern (Involuntari) i el extern (Voluntari). EL FETGE (HÍGADO): Pesa al voltant d’uns 1,5kg. ·Funcions de digestió i de emmagatzematge de alguns nutrients o eliminació de toxines de la sang. ·Produceix la bilis, almacenada en la vesícula biliar i s’aboca al duodè a través del conducte biliar. ·Celula propia es l’hepatòcit, forma estructura donimanada acin hepàtic. EL PÀNCREES: És una glàndula allargada (dividida en cap, cos i cua). Desemboca al duodè (i hormones a la sang). FISIOLOGÍA DE L’APARELL DIGESTIU: La digestió. Fase oral: Masticació i insalivació para converteix la comida en el bol alimentari. Fase deglució: Pas del bol alimentari desde la boca a l’esòfag. Voluntaria: La llengua empeny el bol a la faringe i es tanca la nasofaringe. Involuntaria: Inicia el reflex de deglució (epiglotis tanca laringe, constrictor es relaxa). Fase esofàgica: No modifica bol alimentari, realitza constracciones peristàltiques para bajarlo. Fase gástrica: El bol entra i el càrdies (esfínter del estómac) es tanca para evitar reflujos a l’esòfag. A l’estòmac, el bol es sotmès a sucs gàstrics i a contraccions de musculatura. Fase intestinal: Absorció de la majoría dels nutrients i s’inicia la reabsorció d’aigua. Fase colónica: Al còlon s’hi produeix la reabsorció d’aigua, també substàncies procedents de la microbiota de la zona, que no podem digerir i ens formen gasos. Moviments intestinals: Moviments de segmentació divideixen, i els peristàltics moven el bol. Absorció: Mentre el bol avança, els enzims van actuant i completen la digestió, els nutrients travessen la paret i acaben a la vena porta, fins al fetge. LA DEFECACIÓ: Quan hi ha cert volum de femta acumulat, receptors del sistema nerviós vegetatiu estimulen el reflex de defecació. EL METABOLISME: ·Carbohidrats: Es degraden en monosacàrids, confluint a la venta porta i al fetge. Al fetge, els monosacàrids que no son glucosa (fructosa, galactosa), s’hi converten per acció enzimàtica. I la glucosa es almacena como glucogen, que es trenca en glucógen para ser utilitzat. ·Lípids: Insolubles en aigua (no absorbibles), por lo que les sals biliars i la bilis emulsionen els lípids i els enzims poden actuar. ·Proteínes: Els enzims els degrada i llibera els aminoàcids. ·Vitamines i minerals: Se absorben al instestí prim i després a la vena porta. ·Vitamines A, D, E, i K se absorbeixen com les lípids. ·Tareas del FETGE: Secreta bilis; produeix colesterol i proteínes per al transport de lípids; emmagatzema glucosa a glucogen; regula nivels de aminoàcids; procesa hemoglobina, eliminando components no aprofitables; depura fàrmacs i substancies tóxiques; regulació de coagulació sanguínia; colabora amb el sistema immunitari. MANIFESTACIONS CLÍNIQUES: Alteracions en el procés digestiu. ·Pirosi o acidesa: Cremor al pit o la gola, per el reflux del estómac a l’esófag. ·Ictericía: Coloració groguenca (amarilla) per excés de bilirubina (trastorn hepàtic). ·Acòlia pigemtària: Femta de color molt clar per obstruccions biliars o hepatitis. ·Esteatorrea: Femta sabonosa (por grasa), malaltía pancreàtica. ·Melenes: Femta negra, brillant i olorosa. Sagnia a l’esòfag, estómac o duodè. MALALTÍES: ·Gastritis: Inflamació de la mucosa de l’estómac, per alcoholisme o helicobacter pylori. ·Úlceres pèptiques: Lesió en forma de cràter a la mucosa per helicobacter pylori. ·Càncer colorectal: Segona causa de mort per cáncer en España, dolor, rectorràgies i melenes. ·Hepatitis: Inflamació del fetge. Necrosis, insuficiència hepàtica i càncer de fetge. ·Cirrosi: Dany progressiu i irreversible al fetge, amb cicatrizacions i formació d’estructures anómales. Normalment causat per el alcohol. ·Pancreatitis: Inflamació del pàncrees, per activació de les propies enzims, càlculs biliars, alcohol, fibrosi quística, malaltíes autoimmunitàries… ·Colelitiasi: Presència de càlculs a les vies biliars, especialment a la vesícula biliar. *Helicobacter pylori: ¾ de la població el tenen, però son asintomátic. *La vesícula biliar produce la bilis, se almacena en la vesícula biliar, bolsa ubicada al lado del hígado, y se libera hacia el duodeno durante la digestión a través del conducto biliar o colédoco.