Aparell Circulatori PDF

Aparell circulatori Pereira JA - Merí À APARELL CIRCULATORI GENERALITATS Els vasos es diferencien tant per la seva estructura com per la seva funció, es distingeixen: Artèries. Distribueixen la sang pels diferents òrgans del co...

Aparell circulatori Pereira JA - Merí À APARELL CIRCULATORI GENERALITATS Els vasos es diferencien tant per la seva estructura com per la seva funció, es distingeixen: Artèries. Distribueixen la sang pels diferents òrgans del cos. Venes. Reben la sang dels òrgans i la transporten cap al cor. Capil·lars. Són vasos de petit calibre interposats entre les artèries i les venes que permeten l'intercanvi de substàncies entre els teixits i els vasos sanguinis. Aquest intercanvi es pot fer tant en sentit teixit/sang com a la inversa. Limfàtics. Constitueixen un sistema circulatori especial que funciona per separat de la circulació sanguínia excepte a la part final (finalitza a les grans venes que desemboquen al cor) i amb funcions específiques diferents de les de la circulació sanguínia. CIRCULACIÓ SANGUÍNIA La circulació sanguínia s'inicia al ventricle esquerre del cor d'on, gràcies a la contracció cardíaca, la sang oxigenada és impulsada a la resta de l'organisme a través de l'artèria Aorta. Un cop realitzats tots els intercanvis fisicoquímics a nivell dels teixits, la sang retorna al cor a través de les venes perifèriques, que van confluint progressivament cap a les venes caves superior i inferior per, finalment, desembocar a l'atri1 dret, completant el circuit anomenat “circulació major”. La sang de l'atri dret passa al ventricle dret on la contracció cardíaca la impulsa cap a l'artèria pulmonar, i és transportada fins als capil·lars pulmonars. Allà és oxigenada mitjançant la interacció amb els alvèols pulmonars, retornant cap a l'atri esquerre a través de les venes pulmonars i transportada des d'aquest al ventricle esquerre per reiniciar novament tot el cicle circulatori. Aquest circuit rep la denominació de “circulació menor”. Hi ha alguns casos particulars en la circulació en què es presenta una doble circulació: Pulmons. Coexisteixen dos tipus de circulació: la circulació funcional, que es correspon amb la circulació menor, i la circulació nutrícia, que pertany al circuit major (procedeix del ventricle esquerre). Els pulmons reben la sang de la circulació major mitjançant les artèries bronquials, procedents de l'aorta. 1 Un sinònim és “aurícula” darrera revisió oct-24 1 UPF Aparell circulatori Pereira JA - Merí À Cor. La circulació nutrícia del cor procedeix de les artèries coronàries, que són branques de l'aorta. Les venes desemboquen a l'atri dret, mitjançant el si coronari, i no passen per les venes caves. Tub digestiu. La circulació de retorn del tub digestiu es realitza mitjançant un sistema especialitzat que fa convergir totes les venes cap al fetge, es coneix com a sistema portal (a través de la vena Porta). A l'interior del fetge, la sang pateix profundes modificacions prèviament a ser abocada a la vena cava inferior. D'aquesta manera, el fetge, igual que els pulmons, té dos tipus de circulació: la funcional, mitjançant el sistema portal, i la nutrícia, a través de l’artèria hepàtica procedent de l'aorta. COR: teixits i situació Teixits cardíacs El cor és un òrgan imprescindible per al manteniment de la vida humana. Es tracta d'un òrgan d'estructura bàsicament muscular, compost per un teixit muscular especialitzat, el múscul cardíac, la peculiaritat funcional del qual consisteix en la seva contracció espontània i periòdica que permet el manteniment continu de la funció cardíaca. Es troba compost de quatre cavitats a través de les quals circula la sang, es distingeixen: Atris o aurícules. Cavitats de recepció de la sang. Atreuen la sang quan el cor es distén (diàstole). Els atris estan separats entre si per la presència d’un septe que evita la barreja de la sang oxigenada i desoxigenada. D'altra banda, es troben comunicades amb les grans venes (venes caves superior i inferior amb l'atri dret i les venes pulmonars amb l’atri esquerre) i amb els ventricles contigus mitjançant la presència de vàlvules atrioventriculars (vàlvula tricúspide a la dreta i vàlvula mitral a l'esquerra), que s'obren o es tanquen depenent de la fase del cicle cardíac. Ventricles. Són les cavitats d'impulsió de la sang cap a l'exterior del cor quan es contrau (sístole). Es troben separats entre si per la presència del septe interventricular i comuniquen amb els atris per les vàlvules atrioventriculars. També comuniquen amb les grans artèries que s'originen del cor mitjançant dos orificis sobre amb formacions valvulars anomenades “vàlvules semilunars” (vàlvula pulmonar a la dreta i vàlvula aòrtica a l'esquerra) que permeten o impedeixen la sortida de sang depenent de la fase del cicle cardíac. El teixit que forma el cor està disposat en capes, es distingeixen: Endocardi, capa més interna que entapissa l'interior de les cavitats cardíaques. Miocardi, capa intermèdia, es correspon amb el gruix del múscul cardíac. Pericardi, teixit seròs que separa i aïlla el cor dels òrgans veïns. darrera revisió oct-24 2 UPF Aparell circulatori Pereira JA - Merí À Situació del cor El cor se situa a l'interior de la cavitat toràcica, a l'espai situat entre els dos pulmons que rep la denominació de mediastí. Concretament, ocupa la part anterior i inferior d'aquest, col·locant-se per darrere del peto esternocostal, entre tots dos pulmons, per sobre del centre tendinós del diafragma i per davant de la columna vertebral, a l'alçada de les vèrtebres toràciques (T IV a T VIII ), davant de l'esòfag i de l'aorta descendent. ESTRUCTURA DEL COR. Miocardi. Aparell de conducció. Vascularització del cor. Pericardi Miocardi El miocardi és el teixit cardíac per excel·lència. Està format per teixit muscular cardíac (específic del cor) i és l'encarregat de mantenir la funció cardíaca. Podem distingir dos tipus ben diferenciats de teixit miocàrdic: el dels atris i ventricles, i un teixit miocàrdic especialment diferenciat per a la conducció d'estímuls que mantenen la contracció cardíaca rítmica i l'adapten a les diferents situacions funcionals de l'organisme. El teixit miocàrdic dels ventricles és espès, especialment al ventricle esquerre. A més, posseeix una capa muscular endocavitària que forma els músculs papil·lars. Als atris, el miocardi és molt més prim. Aparell de conducció Al cor s'ha diferenciat un teixit muscular específic que és capaç de mantenir la contracció cardíaca rítmica i periòdica fins i tot quan aquest es troba denervat. L'ordre de les contraccions i la seva transmissió harmoniosa a totes les parts del cor, és gràcies al denominat sistema de conducció del cor. Aquest sistema està compost per diversos elements dels quals només estudiarem la seva denominació i localització anatòmica. Generalment, es descriuen dues parts per la seva localització anatòmica: el node sinoatrial2 (formació en forma de fus localitzada a l'atri dret) on apareixen les primeres contraccions i el conjunt atrioventricular integrat pel node atrioventricular3, situat a la paret de l'atri dret, i el fascicle atrioventricular4, és el fascicle de connexió entre el node atrioventricular i els ventricles. 2 Sinoauricular o sinusal 3 Node d’Aschoff-Tawara 4 Feix de His darrera revisió oct-24 3 UPF Aparell circulatori Pereira JA - Merí À Vascularització del cor Artèries coronàries Es descriuen dues artèries coronàries (dreta i esquerra) que, a diferència de les artèries bilaterals de la resta de l'organisme, no tenen una distribució simètrica i irriguen zones segmentàries del cor. Totes dues s'originen a l'aorta ascendent, a nivell de la vàlvula semilunar aòrtica. Venes del cor El drenatge venós del cor es realitza mitjançant una estructura desenvolupada a nivell del costat esquerre del solc atrioventricular posterior que es coneix com a si coronari, que finalitza desembocant en un orifici propi a l'atri dret. Pericardi El pericardi és el teixit de recobriment del cor, l'aïlla de les estructures veïnes, el fixa i en permet el moviment rítmic a l'interior. Està format per dues parts: el pericardi fibrós i el pericardi serós. El pericardi fibrós s'aplica sobre el cor seguint la forma externa. Pericardi serós inclou dues làmines: interna o visceral que entapissa íntimament el cor i vasos adjacents i externa o parietal, que entapissa la cara profunda del pericardi fibrós. Entre les dues fulles hi ha la cavitat pericàrdica amb líquid pericàrdic. Artèria aorta L'artèria Aorta és el principal conducte arterial del cos humà. Recorre tota la longitud del tronc, transportant sang oxigenada cap als territoris perifèrics mitjançant les seves branques arterials. Té un calibre entre 25-30 mm en tot el trajecte fins a l'inici de l'aorta descendent, lloc on es produeix una disminució del calibre a 18-20 mm (istme de l'aorta) que es manté fins a la finalització de l'aorta abdominal. S'estén entre les vèrtebres T IV i L IV. S'origina a nivell del ventricle esquerre i en el seu trajecte es distingeixen diverses parts: Aorta ascendent. Abarca el trajecte de l'aorta des del seu origen al ventricle esquerre fins a l'alçada de la quarta vèrtebra toràcica. Comprèn un segment ascendent i un segment horitzontal. Arc aòrtic. S'estén entre l'aorta ascendent i la descendent. El seu límit superior arriba a la primera costella, a la vora esquerra de l'estèrnum. En aquesta porció estableix relacions de gran importància i emet branques de calibre considerable. Al voltant de darrera revisió oct-24 4 UPF Aparell circulatori Pereira JA - Merí À l'arc aòrtic es localitzen illots de cèl·lules cromafins que actuen com a baroreceptors i quimioreceptors. Les branques de l'arc aòrtic són: tronc braquiocefàlic, artèria caròtida comuna esquerra i artèria subclàvia esquerra. Aorta descendent ○ Aorta toràcica. És la part de l'aorta descendent que s'origina de l'arc aòrtic i segueix un trajecte longitudinal en direcció caudal, seguint l'eix del cos, per finalitzar en travessar el hiat aòrtic del diafragma. ○ Aorta abdominal: Correspon a la porció de l'aorta que travessa l'abdomen des del hiat aòrtic del diafragma fins a finalitzar a l'alçada L IV, bifurcant-se a les artèries ilíaques comunes. Les seves branques principals inclouen artèries per irrigar les principals vísceres abdominals i gonadals. Retorn venós. Venes Caves Venes del cap i coll El drenatge venós de les regions del cap (cefàlica) i cervical és a càrrec d'una vena principal a cada costat, la vena jugular interna i cinc venes secundàries. Venes del membre superior Vena subclàvia. És la continuació de la vena axil·lar procedent del membre superior. Finalitza a la confluència jugulosubclàvia, formant les venes braquiocefàliques. Venes braquiocefàliques. S'originen a dreta i esquerra per fusió de les venes jugulars internes i subclàvies de cada costat i finalitzen unint-se en un tronc únic, la vena cava superior. Vena cava superior Es forma per la unió de les dues venes braquiocefàliques a l'interior del mediastí superior. Segueix un trajecte vertical i penetra al pericardi per finalitzar a l'atri dret. L'afluent principal de la vena cava superior és la vena àziga, que constitueix una via anastomòtica entre el retorn venós de la vena cava superior i el de la inferior, i que recull la sang venosa procedent de les venes lumbars i intercostals (drenatge segmentari). Vena cava inferior El sistema de la vena cava inferior es correspon amb el que recull la sang venosa dels membres inferiors i pelvis a través de les venes ilíaques comunes, la reunió de les quals darrera revisió oct-24 5 UPF Aparell circulatori Pereira JA - Merí À constitueix l'origen de la vena cava inferior. Així mateix, rep la sang de la paret abdominal i vísceres intraabdominals. Rutes limfàtiques Els limfàtics, com les venes, són conductes amb ramificacions convergents encarregats de recollir i aportar al sistema venós dos líquids de l'organisme: la limfa i el quilo. En el curs del seu trajecte, travessen formacions annexes, els ganglis o nòduls limfàtics. Dels ganglis limfàtics s'originen vasos limfàtics eferents que desembocaran als conductes limfàtics majors o centrals, o bé a les principals venes de drenatge de la regió. El conducte toràcic és el principal vas limfàtic del cos humà. S'inicia a l'abdomen, darrere de l'artèria aorta, a l'alçada del hiat aòrtic, i ascendeix per l'interior del tòrax (mediastí posterior) fins a desembocar a l’angle jugulosubclavi esquerre. Recull la limfa de l'abdomen, els membres inferiors, part esquerra del tòrax, del coll i del cap. El conducte limfàtic dret rep la limfa dels limfàtics supradiafragmàtics del costat dret del cos que no van al conducte toràcic: membre superior dret, meitat dreta del cap i coll, meitat dreta del tòrax i part inferior del pulmó dret. El conducte limfàtic dret així formant, és de escassos mil·límetres de longitud i finalitza a la cara anterior de l’angle jugulosubclavi dret. darrera revisió oct-24 6 UPF