Tema 1: Introducció al Dret de l'Empresa PDF
Document Details
Uploaded by MindBlowingFir9520
Universitat de Barcelona
Tags
Summary
Aquest document presenta una introducció al dret de l'empresa per a estudiants de primer any d'Administració i Direcció d'Empreses a la Universitat de Barcelona. Tracta conceptes bàsics sobre la constitució d'una empresa i la llibertat d'empresa.
Full Transcript
Tema-1.pdf user_4109231 Introducció Al Dret de L'empresa 1º Grado en Administración y Dirección de Empresas Facultad de Economía y Empresa Universitat de Barcelona Reservados todos los derechos. No se permite la e...
Tema-1.pdf user_4109231 Introducció Al Dret de L'empresa 1º Grado en Administración y Dirección de Empresas Facultad de Economía y Empresa Universitat de Barcelona Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. TEMA 1: INTRODUCCIÓ AL DRET DE L’EMPRESA 1.1 ADQUISICIÓ DE LA CONDICIÓ D’EMPRESARI 1.1.1 Constitució Segons la constitució espanyola, tots tenim accés i permanència en unes determinades condicions al mercat. La llei modularà l’accés al mercat i la llibertat d’empresa, és a dir, la llei ens diu que tenim el dret d’accedir en el mercat (adquirir la condició d’empresari), de permanència en el mercat i de cessació o sortida del mercat (DRET CONCURSAL: intentar minimitzar els danys de les sortides traumàtiques del mercat (fallides, suspensió de pagaments...)). 1986 Espanya entra a la UE i obté llibertat d’establiment i llibertat de circulació. ART. 128 La constitució reconeix el dret de crear empreses a l’administració pública. La riquesa d’un país, sigui quina sigui la seva titularitat, està subordinada a l’interès GENERAL, no importa si es pública o privada. La iniciativa privada està permesa per afecta el lliure joc del mercat a l’economia social. ART. 45 Es pot entrar al mercat i desplegar-se sempre tenint en compte la lliure competència. (Lleis orgàniques de l’Estatut Autonòmic de Catalunya) 1.1.2 Dret Mercantil El dret mercantil és el dret dels empresaris i empresàries. El dret dels amos de l’empresa tant sigui petites, mitjanes o grans. Constitució : norma suprema, la norma de normes. o Constitució econòmica : Art.38 CE, “se reconoce la libertad de la empresa en un marco de una libertad de mercado”. Es a dir, la llibertat de convertir-se en empresàries i empresàries. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10688458 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. La llibertat de l’empresa presenta una triple projecció. ▪ L’entrada: la definim com la adquisició de la condició de l’empresari/a. ▪ Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Estada: em dona la llibertat de dur a terme una activitat en funció de uns factors, em permet romandre al mercat en una sèrie de condicions i característiques. Aquí apareix el dret de la competència amb la seva principal regla: la llibertat, es a dir, tenir dret d’estar al mercat amb un esperit competitiu. Tots els empresàries lluiten per aconseguir els seus objectius i beneficis a traves de l’augment dels seus clients. ▪ Sortida: Pot haver-hi una sortida ordenada o traumàtica: La sortida ordenada es dona quan el nostre empresari arriba a la conclusió que la seva empresa no es viable, llavors intenta fer una operació per tal de donar els calers que deu i cobrar el que li deuen i fer un balanç final i s’ha acabat. Sortida traumàtica quan aquesta ve d’una crisis empresarial, es produeix quan el nostre projecte empresarial fracassa, quan això fracassa es produeix “el concurs de creditors” on no es pot afrontar els deutes i es per això que s’intenta minimitzar els danys. 1.1.3 Iniciatives en l’economia En l’economia hi ha dues iniciatives: Iniciativa privada, on aquesta és un inversió privada dels recursos propis de cada individu. També cap la possibilitat de trobar una iniciativa pública de l’article 38, La diferencia entre una empresa pública i privada és la procedència dels recursos inicials. Normalment en l’economia hi ha un debat sobre les diferents qüestions que un país hauria de tenir, és per això que per exemple en el cas de la comunicació: un país crearia una institució pública per tal de subministrar aquest “dret general” en canvi sinó es fa això “s’obliga” a crear una institució privada que dugui a terme aquest concepte. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10688458 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin 1.1.4 Piràmide normativa segons Kelsen Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Cada esglaó de la piràmide no pot contradir l’esglaó del vèrtex superior, és a dir, no poden contradir a l’esglaó de dalt. Les normes inferiors desenvolupen però aquestes no poden contradir les lleis/decrets imposats per els esglaons superiores. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10688458 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin 1.1.5 Codi de Comerç Art. 1. “Son comerciantes para los efectos de este Código: Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 1.º Los que, teniendo capacidad legal para ejercer el comercio, se dedican a él habitualmente. 2.º Las compañías mercantiles o industriales que se constituyeren con arreglo a este Código.” Resum: Tots els que es consideren empresaris. Art. 2. “Los actos de comercio, sean o no comerciantes los que los ejecuten, y estén o no especificados en este Código, se regirán por las disposiciones contenidas en él; en su defecto, por los usos del comercio observados generalmente en cada plaza, y, a falta de ambas reglas, por las del Derecho común. Serán reputados actos de comercio los comprendidos en este Código y cualesquiera otros de naturaleza análoga.” Resum: Que fan els empresaris, com actuen Art 4. “Tendrán capacidad para el ejrcicio habitual del comercio las personas mayores de edad y que tengan la libre disposición de sus bienes”. Ens parla de qui pot aconseguir la disposició d’empresari i empresàries, les quals posa dos requisits: (Adquisició de la condició d’empresari/a): Requisits legals: la majoria d’edat, això vol dir, obtenir la capacitat jurídica i la capacitat d’obrar. On la capacitat jurídica tothom la té des de la naixença. La capacitat d’obrar s’obté amb la majoria d’edat, ja podem mobilitzar la nostre escala jurídica, ja que tenim drets i ara ja podem aplicar-los, i es per això que ara som plenament responsables dels nostres actes. La segona exigència legal és tenir lliure disposició patrimoni, tingui disponibilitat econòmica, es a dir, plena disponibilitat dels seus bens i tingui la plena decisió de si vol invertir. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10688458 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Articles 13 i 14 estableixen algunes limitacions i condicions a l’exercici de l’adquisició de la empresa. Artículo 13. No podrán ejercer el comercio ni tener cargo ni intervención directa administrativa o económica en compañías mercantiles o industriales: 1.o (Suprimido) 2.o Las personas que sean inhabilitadas por sentencia firme conforme a la Ley Concursal mientras no haya concluido el período de inhabilitación. Si se hubiera autorizado al inhabilitado a continuar al frente de la empresa o como administrador de la sociedad concursada, los efectos de la autorización se limitarán a lo específicamente previsto en la resolución judicial que la contenga. 3.o Los que, por Leyes o disposiciones especiales, no puedan comerciar. Aquest s’ocupa de les prohibicions. Les persones inhabilitades per una sentencia en l’àmbit d’un procediment concursal (procediment tramitat jurídicament complexa que te diverses fases, una de les quals es la de la qualificació del concurs, en la qual el jutge concursal ha de decidir si el concurs es declara fraudulenta, dolenta, positiva (algú així) no podran estar al cap d’una empresa, un projecte. Artículo 14. No podrán ejercer la profesión mercantil por sí ni por otro, ni obtener cargo ni intervención directa administrativa o económica en sociedades mercantiles o industriales, dentro de los límites de los distritos, provincias o pueblos en que desempeñan sus funciones: 1.o Los Magistrados, Jueces y funcionarios del Ministerio Fiscal en servicio activo. Esta disposición no será aplicable a los Alcaldes, Jueces y Fiscales municipales, ni a los que accidentalmente desempeñen funciones judiciales o fiscales. 2.o Los Jefes gubernativos, económicos o militares de distritos, provincias o plazas. 3.o Los empleados en la recaudación y administración de fondos del Estado, nombrados por el Gobierno. - Exceptúanse los que administren y recauden por asiento, y sus representantes. 4.o Los Agentes de Cambio y Corredores de Comercio, de cualquier clase que sean. 5.o Los que por leyes o disposiciones especiales no puedan comerciar en determinado territorio. Aquest article s’ocupa de la incompatibilitat de les coses. Les incompatibilitats presents sobre tot sobre els funcionaris públics. Aquesta incompatibilitat es genera quan els legisladors volen prevenir els conflictes d’interessos públics i privats. Ja que aquests han de preocupar pel benefici de la població, no pel seu propi benefici. Quan aquests vetllen pel propi interès i no per l’interès públic, és a dir, que afavoreixen l’interès privat. Produeixen CORRUPCIÓ. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10688458 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. ART. 38 Es reconeix la llibertat d’empresa en el marc de l’economia del mercat. Els poders públics garanteixen i protegeixen el seu exercici i la defensa de la productivitat, acord amb les exigències de l’economia general i de la planificació. ART. 13 i 14 La llei, però, també estableix qui no és apte per a ser empresari, és a dir, les prohibicions i les incompatibilitats. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Persones inhabilitades en virtut d’una sentència en aplicació d’una llei concursal. Hi ha diferents sentències: - Fallida fortuïta: (ha fet el que ha pogut i s’ha mantingut en el seu lloc) No té cap responsabilitat (no culpable). - Fallida negligent: (no ha fet tot el possible i ha contribuït en l’enfonsament) Aquest serà culpable i serà sentenciat amb una multa oamb la inhabilitació. - Fallida fraudulenta: (n’ha tingut pràcticament la culpa) Aquest ha delinquit, per tant és culpable i serà sentenciat amb l’ inhabilitació. Persones incompatibles: ja tenen una activitat (es guanyen la vida) i també s’interessen pel món empresarial, però pel seu càrrec, no poden dedicar-se al món empresarial (ex: funcionaris públics). La llei vol evitar conflicte d’interessos (corrupció). Aquesta llei no s’aplica a alçades, jutges i fiscals municipals ni que accidentalment desenpenyin funcions judicials o fiscals 1.1.6 Controls Administratius Abans d’iniciar l’activitat empresarial ens caldran superar una sèrie de controls administratius: donar-nos d’alta en l’acte censal d’Hisenda i en la Seguretat Social (RETA TGSS). També ens faran falta uns permisos i llicències: Permís d’obertura i Llicència d’activitat, els quals es demanaran a l’Ajuntament presentant les nostres credencials (ens demanaran un seguit de documentació i passar una sèrie de requisits (distribució de residus, plans antiincendis...)). Totes aquestes mesures, però, no poden perjudicar o negar la llibertat d’empresa que es reconeix a la constitució. S’han de prendre mesures de prevenció, però que no perjudiquin a la llibertat d’empresa. Una vegada complert això, ja podrem iniciar l’activitat empresarial. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10688458 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin 1.1.7 Característiques del concepte d’empresari Notes característiques, des del punt de vista del dret mercantil el concepte d’empresari/a es un subjecte, i l’empresa és un objecte. Habilitats dues idees: Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. - Organització - Professionalitat L’empresari no és una persona que es dedica puntualment a una activitat econòmica, sinó que es dedica a dur-la a terme de forma organitzada i professional. Ell es qui organitza els recursos, es qui disposa de tots els elements qui imparteix les ordres, assigna els llocs de treball, les feines a dur a terme... Lidera un organització. Un empresari té un perfil d’organització, una persona organitzada, que organitza a tots i totes al seu càrrec. La professionalitat suposa un coneixement específic, una determinada experiència, el nostre empresari/a es consideren especialistes en el seu camp. Aquesta es la nota de professionalitat. Exercici en nom propi → l’empresari/ assumeix tots els riscos de la seva activitat. La “compensació”, si es generen beneficis, la rebrà l’empresari. Finalitat lucrativa → tenir ànim de lucre, és a dir, afany de guanyar. La finalitat assumint els riscos, es que l’empresa sigui rendible, que tingui guany i beneficis. Amb aquestes característiques es pot construir el concepte d’empresari: DEFINCIÓ D’EMPRESARI: Persona física o jurídica que de forma professional desplega una activitat econòmica constitutiva d’empresa, i ho fa en nom propi (es fa directament responsable de tot allò que es produeixi en la seva empresa, assumint riscos) i de forma organitzada amb una finalitat última: l’obtenció de beneficis. - Tipologia empresarial Les categories/classes més habitual d’Empresas i empresaris. o Empresari/a individual: persona física → autònoms, son els titulars de les empreses. La característica principal es que son ells a títol personal davant de tothom. o Empresari/a col·lectiu: persona jurídica => societats mercantils; ▪ S.A (societat anònima) és el subjecte. ▪ S.L (societat limitada) petites/mitjanes empreses, empreses familiars. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10688458 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Distinció de les empreses pels seus recursos/titularitat: Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. - Empresa privada: es crea amb recursos privats i particulars, estan en mans dels titulars de les accions (art.38 de la constitució). 35 es més gran en Espanya (IBEX) són S.A, tenen el capital dividit en accions (es negocien en la brosa) BORSA: és un mercat d’accions (es compren in es venen). Si tens accions, ets accionista i reps els guanys i els beneficis de l’empresa. - Empresa pública: (art 128) reconeix el dret de l’empresa pública, però no se’n fomenta la seva creació (les decisió que més ens afecten es prenen a Brussel·les i al parlament europeu, i es des d’on no es fomenten les empreses públiques, consideren que els recursos es reparteixen de manera més eficient si l’empresa es privada => grupo hunosa exemple d’empresa pública que encara es conserva, ningun li ha donat una alternativa ni tampoc l’han privatitzada). - Empresa mixta: combinació de capital públic i privat. Com totes, han de generar benefici (un exemple, societat pública municipal => funcionaris (treballant molt poc)(grup Mémora (PRIVAT) => serveis públics que es cobren com privat (4000-1600 euros) l’administració pública mai es pot desentendre de les funeràries perquè tothom tingui un transit final digne. Servicios funerària BCN (MIXTA). Es classifiquen segons la seva dimensió: o Petites; empreses individuals, autònoms, petits professionals/industrials/comerciants.... → entre 1 i 50 treballadors - Mitjanes; tenen una dimensió més rellevant però tot i així no arriben a la categoria següent. → entre 51 i 250 treballadors. o PIMES: son les petites i mitjanes empreses. - Grans; trobarem mes representació sindical que a les petites i mitjanes. → més de 250 treballadors. - Molt grans; són empreses que tenen una dimensió extraordinària, global i que el seu control en ocasions s’escapa de la capacitat que tenen alguns governs i alguns estats per exercir-la. (Microsoft, amazon, meta...). En algunes ocasions tenen fons i recursos propis que superen els de molts països i estats del planeta. Per tant necessiten un tractament molt diferent a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10688458 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin La distinció és rellevant però s’aplicarà amb un major grau d’intensitat a mesura que la dimensió augmenta, que la empresa és més gran. Exemple 1: declaracions fiscals. Les empreses petites poden complir-ho de forma simplificada (no han de presentar tanta informació, pel contrari les empres més grans volen que presentin tot detall). Exemple 2: Comptabilitat. Davant d’empreses petites i mitjanes tenen una comptabilitat es pot formular de forma abreujada. (ens treu “feina” ja que es poden simplificar i sintetitzar tot allò que s’ha de presentar) Exemple 3: Legislació laboral. Classificació segons núm. De treballadors de la perspectiva laboral: 1-49 persones (petita), 50-200 (mitjanes), +250 grans Segons al dimensió canvia la legislació mercantil que se’ls aplica. Les obligacions de detall depenen de la dimensió empresarial, com a les petites que no tenen un representant sindical. Tenen més legislacions laborals que han de complir. Activitat econòmica => moviments econòmics continus (compatibilitat) - Les Pimes (empreses petites i mitjanes) només se els requereix presentar una compatibilitat abreujada, però depèn del treballadors, els beneficis anuals. La memòria explicativa pot ser un simètric. Empresas molt grans: Abast global (multinacionals), s’escapen de les legislacions. S’exerceix un control però es difícil portar un control rigorós degut a la seva gran dimensió d’ingressos, que en algun casso es major que el global d’alguns estats. Un altra classificació de les empreses es la que distingeix les empreses en funció del seu origen (aquesta distinció ja no s’utilitza freqüentment): el lloc on s’hagi constituït serà on se li aplicaran les legislacions. Actualment ja es demanda a totes les empreses una direcció electrònica, ja que hi ha empreses que es creen i desapareixen virtualment. Hi ha les empreses nacionals: les quals s’han creat i constituït dins el territori de l’estat espanyol. Empreses estrangeries: La resat de empreses que s’havien constituït en altres països. I per tant, se’ls aplicaven les legislacions dels països d’origen. Conclusió: depenent d’on es creaven les empreses se’ls aplicava una legislació o una altra. La cosa ha anat més enllà i s’ha suprimit la divisió anterior i s’aplica el següent: Empreses comunitàries europees. Empreses extracomunitàries: són les nord americanes, xineses, japoneses, és a dir, les de fora d’Europa. INVERSIONS: generen uns reptes pels legisladors, sobretot per les comunitàries europees. Ja que moltes empreses extracomunitàries embarquen aquí i les dificultat es fer que tributin aquí. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10688458 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Encara queden empreses que es creen en un “paradís fiscal”, el qual es un indret on es pot crear una empresa la qual pagarà molt pocs impostos o es paguen 0 impostos. Actualment existeixen molt pocs llocs així. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 1.1.8 Extensió del concepte d’empresari Comerciant (intermediaris) => Empresari (organitzadors de l’activitat empresarial/econòmica). Activitats professionals: professionals liberals: vivien al marge de la legislació empresarial: arquitecte, metge. És a dir, persones amb qualitat específica per exercir la seva professió. En les darreres dècades aquests professionals s’han agrupat i en part han convertit en empresaris. Passen a actuar empresarialment. (batlleiroig (arquitectes), cuatrecases (advocats), quiónsalud (metges). Activitats artístiques: artistes que es dediquen a les activitats musical les quals per si soles creen una empresa. Cantants, youtubers, esportistes... (Per considerar que es té residència a Barcelona es ha d’estar 183 dies aquí i per tant ha d’atributar aquí.) COMERCIANT: Aquell que mou la riquesa, no la genera, es un intermediari (empresaris organitzadors i professionals S. XXI). Tenen un exercici en nom propi (assumpció de riscos). XIX Comerciant és aquell que es dedica habitualment al comerç. XXI Comerciant és aquell que es dedica al comerç d’una manera continuada. Abans, tots dos, tant el comerciant com l’empresari, cercaven el benefici, encara que tenia més prestigi l’empresari. Hi havia activitats que no corresponien al patró d’empresari, eren les anomenades professions liberals (advocats, metges...). Actualment, totes aquestes professions s’han organitzat de forma empresarial (s’ha estès el concepte d’empresari a totes aquestes professions). També s’ha estès a les activitats artístiques i en l’àmbit esportiu (esport d’elit). També en les activitats agrícoles, ramaderes i pesqueres i l’artesania. Hi ha activitats econòmiques marcadament socials sense ànim de lucre. Totes aquelles activitats que no persegueixen benefici no seran considerades empresarials. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10688458 Elimina la publicidad de este documento con 1 coin