Tema 2 Els Drets Socials com a Drets Humans PDF

Tema 2 Els drets socials com a drets humans DRETS SOCIALS Grau de Treball Social Curs 2023-2024 Introducció: L’Estat de Dret Article 1 de la Constitució Espanyola: Espanya es constitueix en u...

Tema 2 Els drets socials com a drets humans DRETS SOCIALS Grau de Treball Social Curs 2023-2024 Introducció: L’Estat de Dret Article 1 de la Constitució Espanyola: Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. L'Estat de Dret és una forma d'organització política sorgida a Europa en els inicis de l'edat moderna. El poder està centralitzat i d'aquest emanen el conjunt de normes jurídiques per la resolució dels conflictes de la societat. La societat civil és sobirana i confia en l'Estat el seu poder, renunciant a la llibertat absoluta pròpia del seu estat de natura, per obtenir la màxima llibertat possible i efectiva. L’existència de l’Estat de Dret suposa una legitimació de l’exercici del poder. El principis de l'Estat de Dret es poden sintetitzar en els següents: L'imperi de la llei Orientació de la llei al reconeixement i garantia dels drets i llibertats de les persones Principi de divisió de poders Origen teòric i històric de l’Estat de Dret Origen de l’Estat-Nació contemporani la trobem a l’ Estat Absolut (segle XVI) Origen històric de l’Estat de Dret a Europa: Estat liberal (S.XVIII-XIX) Revolucions liberals del segle XVII i XVIII Desenvolupament del pensament econòmic liberal Fonaments teòrics: teories contractualistes o del pacte social (S.XVII i XVIII) L’imperi de la Llei Primacia de la llei fruit del seu caràcter d'expressió de la voluntat general (participació popular en la creació de la llei). La llei és una norma general i abstracta, emanada d'un órgan representatiu popular lliurement nomenat. Orientació de la Llei a la defensa de drets i llibertats Garantia de la llibertat, no de la felicitat. L'Estat proporciona seguretat per garantir el lliure joc dels interessos econòmics sense obstacles. Garantia vía reserva legal. Llibertat mentre que la llei no reguli.  Principi de divisió de poders LEGISLATIU LEGISLATIU EXECUTIU EXECUTIU JUDICIAL JUDICIAL La separació dels poders (legislatiu, executiu i judicial) va ser teoritzada per Montesquieu al segle XVIII, com un mecanisme per garantir un Estat més just i equitatiu. Es cerquen dues finalitats fonamentals: l'eficàcia en l'acció del poder i, sobretot, la limitació i control en l'exercici del poder (evitar l'autoritarisme). Hi ha una relació de pesos i contrapesos entre els tres.  Poder legislatiu Poder executiu Poder judicial Assemblees legislatives (en el context Govern i Administració General de l'Estat. Jutjats i Tribunals. estatal, les Corts Generals). Elabora les lleis (potestat legislativa). Potestat reglamentària. Independent de la resta de poders. Escull al President del Govern i aprova Executa les lleis. Dirigeix la política Aplica les lleis (potestat jurisdiccional). els PPGG de l'Estat. interior i exterior del país. Garantitza el compliment de la CE.  TRIBUNAL CONSTITUCIONAL CIUTADANS (Participa en l'elecció d'alguns càrrecs) Escullen (Participen en l'elecció d'alguns càrrecs) LEGISLATIU EXECUTIU JUDICIAL Assemblees legislatives (en el context Govern i Administració General Jutjats i Tribunals. estatal, les Corts Generals). de l'Estat. Independent de la resta de poders. Elabora les lleis (potestat legislativa). Potestat reglamentària. Aplica les lleis (potestat jurisdiccional). Escull al President del Govern i aprova Executa les lleis. Dirigeix la política Garantitza el compliment de la CE. els PPGG de l'Estat. interior i exterior del país. Controla (Participen en l'elecció Escull el cap d'alguns càrrecs)  Els drets humans L'Estat de Dret està estretament lligat als drets humans: el reconeixement i garantia dels drets humans és una de les condicions per tal que l’Estat pugui ser un Estat de Dret. Els drets humans són els drets que tenim pel mer fet d’existir com a éssers humans. No estan garantits per cap Estat, són inherents a totes les persones amb indepèdència de la nacionalitat, gènere, origen ètnic o nacional, color, religió, idioma o qualsevol altra condició. Per exemple: el dret a la vida, a l’alimentació, a l’educació, al treball, a la salut... L'evolució de l’Estat de Dret estretament vinculada als tipus de drets que en cada moment s’han anat incorporant als texts constitucionals: Drets de solidaritat Drets civils i polítics Drets socials, Tercera generació econòmics i culturals ESTAT CONSTITUCIONAL Primera generació ESTAT LLIBERAL Segona generació ESTAT SOCIAL  El procés d’evolució dels drets 1 3 2 Positivació Internacionalització Generalització 4 Especificació Podem distingir quatre moments (no separats en el temps): POSITIVACIÓ: reconeixement normatiu dels drets, primeres formulacions positives, positivació com a condició essencial per a l’existència del dret amb eficàcia social (finals segle XVIII i segle XIX, Estat lliberal de Dret). GENERALITZACIÓ: ampliació dels drets a tots els subjectes (titulars) i ampliació del catàleg de drets (comença amb els drets econòmics, socials i culturals, segle XX). INTERNACIONALITZACIÓ: encara en desenvolupament (segle XX), convenis internacionals per a la protecció dels drets humans, tractats sectorials. ESPECIFICACIÓ: o procés de concreció en continguts i destinataris dels drets.  El seu reconeixement: les declaracions de drets humans En un primer moment, el reconeixement de drets Precedents de les declaracions de drets: s’emmarca en el marc del moviment constitucionalista 1628 Petition of Rights Primeres cartes de drets: 1776 Declaració de Drets de Virgínia 1789 Declaració dels drets de l’home i del ciutadà Els drets reconeguts a la Constitució Espanyola s’interpreten de comú Incorporació dels drets als textos constitucionals. amb aquesta normativa internacional Provada insuficient després del període d'entreguerres i la 2GM. Internacionalització del reconeixement dels drets humans Alguns dels tractats i convenis 1948 Declaració Universal de Drets Humans (DUDH) Els drets humans són una realitat històrica, 1950 Convenció Europea de Drets Humans (CEDH) estan dotats de continguts més o menys 1966 Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP) concrets i s’han configurat a partir de l’evolució de l’Estat de Dret. 1966 Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC) 2000 Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea Els drets socials com a drets humans Els drets humans són una realitat històrica,estan dotats de continguts més o menys concrets i s’han configurat a partir de l’evolució de l’Estat de Dret (“generacions de drets”). Són pretensions morals i exigències polítiques que pretenen tenir una juridicitat manifesta o que encara no han assolit un estatus jurídic ple respecte a la seva protecció o garanties. Obrim debat! Els drets humans són útils actualment?  Els drets socials com a drets fonamentals i constitucionals En tant estiguin recollits expressament en els textos més importants de Dret positiu, les Constitucions, són els drets positivitzats i que, a més, estan dotats de garanties jurídiques (protecció jurisdiccional). Distinció formal entre drets fonamentals d'altres drets recollits a la Constitució. Constitueixen la cúspide de la piràmide jurídica dels ordenaments actuals, perquè estan dotats de “juridicitat” manifesta o “justiciabilitat”: exigibilitat jurídica; i fonamenten la resta de normes. Tot dret fonamental és a la vegada dret humà, però no tot dret humà és a la vegada fonamental.  Fi de la presentació Moltes gràcies per la vostra atenció! s a m b Àni m st udi! l'e DRETS SOCIALS Grau de Treball Social Curs 2023-2024