Bases del ordenament tributari.pdf

Núm. 11 1/56 28 de febrer del 2018 Legislació delegada Correcció d’errata Vist que s’ha constatat un error de transcripció al Decret legislatiu del 7-02-2018 de publicació del text refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, publicat al BOPA núm. 9 de data 14-02-2...

Núm. 11 1/56 28 de febrer del 2018 Legislació delegada Correcció d’errata Vist que s’ha constatat un error de transcripció al Decret legislatiu del 7-02-2018 de publicació del text refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, publicat al BOPA núm. 9 de data 14-02-2018, es procedeix a publicar de nou el text refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. “Decret legislatiu de publicació del text refós de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari Vist l’article 59 de la Constitució andorrana, segons el qual, mitjançant llei, el Consell General pot delegar l’exercici de la funció legislativa en el Govern; Vist l’apartat 3 de l’article 8 de la Llei de 21/2014 del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari que encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos a comptar de les modificacions normatives, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant el decret legislatiu corresponent, el text refós de les normes tributàries, incloent-hi totes les modificacions aportades; A proposta del ministre de Finances, el Govern, en la sessió del 7 de febrer del 2018, ha aprovat el Decret següent: Article únic S’ordena la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del text refós de l’articulat de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, modificada per la Llei 36/2014, de l’11 de desembre, de modificació de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, per la Llei 10/2017, del 25 de maig, d’intercanvi d’informació mitjançant sol·licitud prèvia i d’intercanvi d’informació espontani en materia fiscal i per la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial i de modificació de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats; de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques; de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, i de la Llei 21/2006, del 14 de desembre, de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries. Disposició final única Aquest Decret entra en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Cosa que es fa pública per coneixement general. Andorra la Vella, 7 de febrer del 2018 Govern Antoni Martí Petit Cap de Govern www.bopa.ad Dipòsit legal: AND.2-2015 Núm. 11 2/56 28 de febrer del 2018 Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari Títol I. Disposicions generals Capítol primer. De la naturalesa, el concepte i els principis generals Article 1. Naturalesa i abast 1. Aquesta Llei estableix les normes generals i els principis bàsics que constitueixen el règim jurídic del sistema tributari i pels quals, a manca de llei específica en contra, es regeixen els tributs i les relacions entre l’Administració tributària i els obligats tributaris. 2. Allò establert en aquesta Llei és aplicable a tot el territori del Principat d’Andorra i a tots els obligats tributaris, tant si són residents com si no ho són. Article 2. Concepte, fins i classes de tributs 1. És tribut el recurs de les finances públiques consistent en una prestació dinerària obligatòria, establerta a càrrec dels obligats tributaris que, com a conseqüència de la realització del supòsit de fet establert a la Llei, tinguin el deure de contribuir, per tal d’atendre la realització dels principis i les finalitats que conté la Constitució. 2. El rendiment dels tributs es destina a finançar indistintament el conjunt de les obligacions econòmiques de les finances públiques, llevat de les contribucions especials o dels tributs als quals la llei atribueix finalitats determinades. 3. Són elements essencials dels tributs les determinacions del fet generador, dels obligats tributaris, de la base de tributació, dels tipus de gravamen, de la meritació, de la quota i del deute tributari. 4. Les multes i sancions pecuniàries administratives o penals no són tributs. 5. Tampoc no són tributs els preus públics o les contraprestacions en diner satisfetes per la prestació de serveis públics o la realització de funcions administratives que no són de sol·licitud o de recepció obligatòria. 6. Els tributs es classifiquen en impostos, taxes i contribucions especials. a) Els impostos són tributs, el fet generador dels quals és un negoci, un acte o un fet indicador de capacitat econòmica de l’obligat tributari o de la persona o entitat que ha de suportar el gravamen i que mai no depèn d’una activitat de l’Administració. b) Les taxes són tributs el fet generador dels quals és la utilització privada o l’aprofitament especial del domini públic, la prestació d’un servei públic o la realització d’una funció administrativa de sol·licitud o de recepció obligatòria que es refereix a l’obligat tributari, o l’afecta o el beneficia de manera particular. c) Les contribucions especials són tributs el fet generador dels quals és l’acord de realització de determinades obres o l’establiment o l’ampliació dels serveis públics, sotmès al requisit d’eficàcia de la realització efectiva, que produeixen, ultra el benefici general per a tota la comunitat, un augment de valor dels béns de l’obligat tributari o el beneficien especialment d’alguna manera. Article 3. Principis de l’ordenació i aplicació del sistema tributari 1. El criteri de repartiment just de les càrregues tributàries en el Principat d’Andorra de tots els que contribueixen al seu sosteniment es basa en el principi de capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari basat en els principis de generalitat, igualtat i progressivitat que, en cap cas, podrà tenir abast confiscador. Govern 2. L’aplicació del sistema tributari es basa en els principis de proporcionalitat, eficàcia i limitació de les despeses indirectes derivades del compliment d’obligacions formals i ha d’assegurar el respecte dels drets i les garanties dels obligats tributaris als que es refereix l’article 27. Article 4. Potestat tributària 1. Els tributs només poden ser establerts per llei. www.bopa.ad Dipòsit legal: AND.2-2015 Núm. 11 3/56 28 de febrer del 2018 2. Els comuns poden exigir tributs d’acord amb el que estableix la Constitució, la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals, la present Llei i altres disposicions amb rang de llei. 3. La competència relativa a la regulació dels elements no subjectes a reserva de llei, i també pel que fa al desplegament reglamentari de la legislació tributària fixat en la present Llei, i a les lleis reguladores dels tributs, correspon al Govern i als comuns quan aquestes lleis ho autoritzin. 4. A banda dels supòsits esmentats, atès que no són tributs, el Govern i els comuns poden crear i regular preus públics, amb el benentès que la potestat d’ambdues administracions s’estén als preus públics de les entitats parapúbliques i de dret públic que els siguin pròpies. Article 5. Actes impugnables L’exercici de la potestat reglamentària i els actes d’aplicació dels tributs i d’imposició de sancions tenen caràcter reglat i són impugnables en via administrativa i jurisdiccional en els termes previstos en aquesta Llei i en la resta de l’ordenament jurídic. Capítol segon. De les normes tributàries Secció primera. Sistema normatiu Article 6. Fonts de l’ordenament 1. Els tributs es regeixen, per ordre de prelació normativa: a) Per la Constitució. b) Pels tractats o convenis internacionals que continguin clàusules de naturalesa tributària i, en particular, pels convenis per evitar la doble imposició subscrits pel Principat d’Andorra amb tercers estats. c) Per aquesta Llei i les lleis pròpies de cada tribut. d) Pels reglaments dictats per al desenvolupament d’aquesta Llei, de les lleis reguladores de cada tribut i de qualsevol altra llei d’abast tributari. 2. Amb caràcter supletori, també es regeixen per les disposicions generals del Codi de l’Administració, per les normes del dret administratiu i pel dret comú. Article 7. Reserva de llei 1. Es regulen necessàriament per llei: a) El fet generador, l’obligat tributari, la base de tributació i de liquidació, el tipus de gravamen, la meritació i la resta dels elements determinants del deute tributari. b) Els supòsits que donen lloc al naixement de les obligacions tributàries de realitzar pagaments a compte i el seu import màxim. c) L’establiment, la modificació, la supressió i la pròrroga de les exempcions, de les reduccions, de les deduccions i de la resta de bonificacions tributàries. d) L’establiment i la modificació dels recàrrecs i de l’obligació d’abonar interessos de demora. e) L’atorgament de perdons, condonacions, rebaixes, amnisties o moratòries. f) Els acords tributaris especials relacionats amb inversions estratègiques, establerts a l’article 67. g) Les infraccions i les seves sancions correlatives. Govern h) Els terminis de prescripció i caducitat, així com les causes d’interrupció dels terminis de prescripció. i) Les conseqüències que l’incompliment de les obligacions tributàries pugui comportar per a l’eficàcia dels actes o dels negocis jurídics. www.bopa.ad Dipòsit legal: AND.2-2015 Núm. 11 4/56 28 de febrer del 2018 j) Els supòsits d’autoliquidació per a obligats tributaris. k) Les obligacions entre particulars resultants dels tributs. 2. La Llei del pressupost general únicament pot modificar el tipus de gravamen dels tributs, i només si ho preveu la llei pròpia del tribut de què es tracti. Article 8. Identificació i derogació expressa de les normes tributàries 1. Les lleis i els reglaments que continguin normes tributàries ho han d’esmentar expressament en el seu títol i en la rúbrica dels articles corresponents. 2. Les lleis i els reglaments que modifiquin normes tributàries han de contenir una relació completa de les normes derogades i la nova redacció de les que siguin modificades. 3. S’encomana al Govern per tal que, en el termini màxim de tres mesos a comptar de les modificacions normatives, publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, mitjançant el decret legislatiu corresponent, el text refós de les normes tributàries, incloent-hi totes les modificacions aportades. El Govern promourà la difusió i el coneixement de la normativa tributària general i comunal, vigent en cada moment. Secció segona. Àmbit d’aplicació de les normes tributàries Article 9. Àmbit temporal 1. Les normes tributàries entren en vigor d’acord amb allò que es disposi amb caràcter general per a la vigència de les normes, si en les lleis respectives de cada tribut no es disposa altrament. 2. Les normes tributàries no tenen efecte retroactiu. S’apliquen als tributs que no tenen període impositiu meritats a partir de la seva entrada en vigor, i a la resta de tributs a partir del principi del període impositiu que s’iniciï un cop hagin entrat en vigor. No obstant això, les normes que regulen el règim d’infraccions i sancions tributàries i el règim dels recàrrecs només tenen efectes retroactius respecte dels actes que no siguin ferms quan la seva aplicació resulti més favorable per a la persona o entitat interessada. 3. Les normes tributàries romanen en vigor fins a la vigència que determini la llei corresponent o fins que una altra la derogui de forma expressa o tàcita. 4. La derogació té l’abast que es disposi expressament i s’estén a tot allò que en la llei nova, sobre la mateixa matèria, sigui incompatible amb l’anterior. Article 10. Àmbit territorial 1. Les normes reguladores de cada tribut estableixen l’àmbit territorial del fet generador. 2. Són obligats tributaris els definits per aquesta Llei i la resta de l’ordenament tributari, tant si són residents al Principat d’Andorra com si són no residents. Secció tercera. Interpretació i qualificació de les normes Article 11. Interpretació de les normes 1. Les normes tributàries s’interpreten segons el sentit propi de les seves paraules, en relació amb el context, l’evolució legislativa i la realitat social i econòmica del temps en què han de ser aplicades, atenent principalment el seu esperit, la seva finalitat i el principi d’equitat. Govern 2. En la mesura en què no els defineixi la normativa tributària, els termes utilitzats en les seves normes s’entenen d’acord amb el seu sentit jurídic, econòmic, tècnic o usual, segons que escaigui. Així mateix, tothom pot recórrer als principis generals del dret com a mitjà d’interpretació de les normes tributàries escrites. 3. El fet generador o les exempcions o bonificacions no poden ser utilitzats més enllà dels seus termes estrictes, i no admeten l’analogia. www.bopa.ad Dipòsit legal: AND.2-2015 Núm. 11 28 de febrer del 2018 5/56 4. En l’àmbit de l’Administració general, la facultat de dictar disposicions interpretatives o explicatives de les lleis i de les altres normes en matèria tributària, correspon de forma exclusiva i no delegable al ministre encarregat de les finances, excepte en el que disposa l’article 65, on el ministre podrà delegar en el director de departament que correspongui. 5. Les disposicions interpretatives o explicatives d’abast general seran exclusivament d’obligat compliment per tots els departaments de l’Administració tributària competents en l’aplicació de les normes contingudes en la present Llei i es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Article 12. Qualificació de les normes tributàries L’impost s’exigeix segons la naturalesa jurídica del fet, acte o negoci realitzat, independentment de la forma o la denominació utilitzades per les parts per qualificar-lo. Article 13. Abús de les normes tributàries 1. Es considera abús de la norma tributària el fet que l’obligat tributari utilitzi mitjans jurídics o econòmics que no són els naturals, habituals o propis establerts per l’ordenament jurídic per aconseguir el resultat obtingut o que es creïn realitats jurídiques artificioses o aparents que amaguin la veritable realitat jurídica buscada i, com a conseqüència d’aquest fet, s’eviti el fet generador, totalment o parcialment, o es minori o es difereixi la tributació que hauria correspost. 2. Els actes de l’Administració tributària en què es posi de manifest un abús, requereixen una motivació especialment referida a les circumstàncies i els fonaments de dret que justifiquin aquesta qualificació, en qualsevol cas l’obligat tributari pot provar que els mitjans jurídics o econòmics utilitzats no pretenen l’elusió de les normes tributàries o que no es tracta de la utilització artificiosa de les normes tributàries amb finalitat elusiva dels seus deures tributaris, de conformitat amb les raons econòmiques o de negoci habituals en el tràfic jurídic i econòmic ordinari; a quins efectes l’Administració tributària haurà de concedir a l’obligat tributari, amb caràcter previ a la resolució o liquidació tributària, un tràmit d’al·legacions, posant en el seu coneixement l’existència d’un abús de la norma tributària. 3. En les liquidacions que es dictin per corregir l’abús de la norma tributària s’exigeix el tribut que hauria correspost si s’hagués aplicat la norma que es pretenia evitar o bé s’eliminen els avantatges aconseguits. En aquests casos s’exigeixen interessos moratoris sense que procedeixi la imposició de sancions. Títol II. El règim tributari Capítol primer. De la naturalesa de l’obligació tributària Secció primera. Principis de l’obligació tributària Article 14. La relació jurídica tributària 1. S’entén per relació jurídica tributària el conjunt de drets i obligacions generats per a l’aplicació dels tributs. La relació jurídica tributària pot generar obligacions principals o accessòries, materials o formals, i pot comportar la imposició de sancions tributàries en els casos d’incompliment dolós o culpós de les obligacions establertes legalment. 2. Són obligacions tributàries materials les de caràcter principal, les de realitzar pagaments a compte, les establertes entre particulars resultants del tribut i les accessòries. Són obligacions tributàries formals les que defineix l’article 26. Govern 3. Els elements de l’obligació tributària no poden ser alterats per actes o convenis dels particulars, que no produeixen efectes envers l’Administració, sense perjudici de les seves conseqüències jurídiques privades. Article 15. No disponibilitat del crèdit tributari El crèdit tributari és indisponible llevat que la llei estableixi una altra cosa i sense perjudici d’allò que disposa aquesta Llei. www.bopa.ad Dipòsit legal: AND.2-2015 Núm. 11 6/56 28 de febrer del 2018 Secció segona. Obligació tributària principal Article 16. Definició L’obligació tributària principal consisteix en el pagament de la quota de tributació. Article 17. Fet generador 1. El fet generador és el supòsit fixat per la llei per configurar cada tribut la realització del qual produeix el naixement de l’obligació tributària principal. 2. La realització del fet generador determina el naixement de la facultat de l’Administració per quantificar i exigir el deute tributari, sense perjudici de la resta de facultats relatives a la gestió del tribut, que l’ordenament atribueix a la mateixa Administració. 3. La llei de cada tribut, si és el cas, delimita el fet generador i pot establir supòsits de no-subjecció. Article 18. Meritació i exigibilitat 1. La meritació és la generació de l’obligació tributària i es produeix quan es fa efectiu el fet generador d’acord amb el que estableix la llei. La data de la meritació determina les circumstàncies rellevants per a la configuració de l’obligació tributària, tret que la llei de cada tribut disposi una altra cosa. 2. La llei pròpia de cada tribut pot fixar un moment diferent de la meritació del tribut per exigir la quota que s’ha d’ingressar o una part d’aquesta quota. Article 19. Beneficis fiscals, deduccions, bonificacions i exempcions 1. Són supòsits d’exempció aquells en què, malgrat que es realitzi el fet imposable, la llei de cada tribut eximeix del compliment de l’obligació tributària principal. La prova del caràcter procedent de l’exempció correspon a l’obligat tributari. 2. La llei particular de cada tribut pot establir, així mateix, supòsits de deducció, bonificacions o d’altres beneficis fiscals que concretin el deute tributari. La prova de l’aplicació d’aquests beneficis fiscals correspon a l’obligat tributari. 3. La llei de cada tribut pot regular els beneficis per als acords tributaris especials, previstos a l’article 67. Secció tercera. Obligació tributària de realitzar pagaments a compte Article 20. Obligació tributària de realitzar pagaments a compte 1. La llei particular de cada tribut pot establir supòsits de pagaments a compte de l’obligació tributària principal. Els pagaments a compte poden consistir en retencions, ingressos a compte o pagaments fraccionats. 2. L’obligació tributària d’efectuar pagaments a compte de l’obligació tributària principal consisteix en satisfer un import a l’Administració pel retenidor, per l’obligat a realitzar ingressos a compte o per l’obligat a realitzar pagaments fraccionats. 3. L’obligat tributari en tot cas pot deduir de l’obligació tributària principal l’import dels pagaments a compte suportats o satisfets, segons el que la llei pròpia de cada tribut estableixi, sense que, en cap cas, sigui responsable dels deutes tributaris de retenidors i obligats a realitzar ingressos a compte. 4. Aquesta obligació té caràcter autònom respecte de l’obligació tributària principal. L’Administració pot exigir el pagament a compte no realitzat al retenidor, a l’obligat a realitzar ingressos a compte o a l’obligat a realitzar pagaments fraccionats. En qualsevol cas, pot exigir els interessos moratoris i la sanció que eventualment sigui procedent per no haver complert aquesta obligació. Govern Secció quarta. Obligacions entre particulars resultants del tribut Article 21. Obligacions entre particulars resultants del tribut Són obligacions entre particulars resultants del tribut les que tenen per objecte una prestació de naturalesa tributària exigible entre obligats tributaris. Són obligacions d’aquest tipus les que es generen com a www.bopa.ad Dipòsit legal: AND.2-2015 Núm. 11 7/56 28 de febrer del 2018 conseqüència d’actes de repercussió, de retenció o d’ingrés a compte previstos legalment, a més de les que puguin ser establertes per llei. Secció cinquena. Obligacions tributàries accessòries Article 22. Obligacions tributàries accessòries 1. Són obligacions tributàries accessòries aquelles que consisteixen en prestacions pecuniàries i que són diferents de les mencionades en aquest capítol. L’exigència de les obligacions tributàries accessòries s’imposa en relació amb una altra obligació tributària. 2. Són obligacions accessòries, entre altres, l’obligació de satisfer els recàrrecs o els interessos moratoris. La llei particular de cada tribut pot establir obligacions accessòries addicionals. Article 23. Interès moratori 1. L’interès moratori és una obligació accessòria generada pel retard en: a) El pagament del deute tributari per part de l’obligat tributari o del subjecte infractor. b) El pagament d’una devolució tributària per part de l’Administració. Tant en els supòsits de les devolucions tributàries a què té dret l’obligat tributari a què es refereix l’article 29, com en els que s’assenyalen en l’article 30 de devolució d’ingressos indeguts, inclosos els que poguessin produir-se com a conseqüència del previst a l’article 82, tenint en compte el regulat en l’article 145. 2. L’interès moratori és el que s’estableixi per cada any en la Llei del pressupost general, excepte si una altra llei disposa una altra cosa. 3. L’interès moratori s’exigeix, entre altres, en els casos següents: a) Quan s’acaba el termini establert per al pagament en període voluntari d’un deute resultant d’una liquidació practicada per l’Administració, o de l’import d’una sanció, sense que l’ingrés s’hagi efectuat. b) Quan s’acaba el termini establert per presentar una autoliquidació o una declaració si en resulta quota sense que hagi estat presentada o havent estat presentada incorrectament, llevat del que disposa l’article 24 relatiu a la presentació de declaracions extemporànies tant sense requeriment previ com amb requeriment previ. c) Quan se suspèn l’execució d’un acte administratiu de liquidació, excepte en el cas de recursos contra sancions, durant el temps que transcorri fins a l’acabament del termini de pagament en període voluntari obert amb la notificació de la resolució que exhaureixi la via administrativa. d) Quan se sol·licita l’ajornament, el fraccionament del deute tributari, o un altre tipus de pròrroga que es pugui determinar legalment o reglamentàriament. e) Quan s’iniciï el període de constrenyiment, llevat del que es disposa a l’article 106. f) Quan l’obligat tributari hagi obtingut una devolució improcedent. 4. En el cas del cobrament improcedent d’una devolució, els interessos moratoris s’exigeixen a partir de la data en què l’obligat tributari hagi obtingut la devolució esmentada. Govern 5. L’interès moratori és exigible fins al moment en què l’obligat tributari regularitzi la seva situació amb l’Administració i es calcularà sobre l’import no ingressat en el seu termini o sobre l’import de la devolució cobrada indegudament. No s’exigeixen interessos moratoris a l’obligat tributari o al subjecte infractor en els casos d’incompliment per part de l’Administració dels terminis fixats per llei o qualsevol altra norma reglamentària, per causa imputable a l’Administració, durant el temps que duri aquest incompliment. 6. Quan sigui necessari dictar una nova liquidació en substitució d’una anterior anul·lada per resolució administrativa o judicial, s’exigirà l’interès moratori sobre l’import de la nova liquidació. En aquests casos la data d’inici i la data final del còmput de l’interès moratori seran les mateixes que les de la liquidació anul·lada. www.bopa.ad Dipòsit legal: AND.2-2015 Núm. 11 28 de febrer del 2018 8/56 7. Excepte en els casos en que es disposi el contrari en les lleis corresponents a cada un dels impostos o en aquesta mateixa Llei, l’interès moratori a que té dret l’obligat tributari començarà a comptar-se a partir de transcorreguts dos mesos des que es sol·liciti la devolució de l’ingrés corresponent. Article 24. Recàrrecs per presentació extemporània de la declaració o autoliquidació 1. Els recàrrecs són prestacions accessòries que han de satisfer els obligats tributaris com a conseqüència de la presentació d’autoliquidacions o declaracions fora de termini, amb requeriment previ o sense, quan impliquin el pagament del deute tributari. 2. Quan els obligats tributaris presenten fora de termini les declaracions o les autoliquidacions de forma voluntària sense requeriment previ, s’apliquen els recàrrecs següents, en funció del temps transcorregut entre la data d’acabament del termini per pagar el deute tributari i la data de presentació de les declaracions o autoliquidacions: a) Si ha transcorregut menys de dos mesos, el recàrrec és del 2% de l’import ingressat fora de termini. b) Si ha transcorregut entre dos i dotze mesos, el recàrrec és del 5% de l’import ingressat fora de termini. c) Si han transcorregut més de dotze mesos, el recàrrec és del 10% de l’import ingressat fora de termini. 3. Quan els obligats tributaris presenten les declaracions o les autoliquidacions havent rebut un requeriment previ per a la seva presentació, s’aplica el recàrrec del 15% sempre que es declari o s’autoliquidi el que correspongui dintre dels terminis que s’estableixin en el requeriment. Als efectes d’aquest article, es considera requeriment previ qualsevol actuació administrativa realitzada per tal de posar formalment en coneixement de l’obligat tributari les actuacions conduents al reconeixement, regularització, comprovació, inspecció, assegurament o liquidació del deute tributari. 4. El recàrrec esmentat es calcula sobre l’import ingressat fora de termini resultant de les autoliquidacions o sobre l’import de la liquidació derivada de les declaracions extemporànies i exclou les sancions que s’hagin pogut exigir i els interessos moratoris meritats fins a la presentació de l’autoliquidació o la declaració. 5. No obstant l’apartat 4 anterior, si la presentació de l’autoliquidació o la declaració s’efectua una vegada transcorreguts sis mesos des de la fi del termini establert per a la presentació o hi ha requeriment previ per part de l’Administració, s’exigeixen interessos moratoris i les sancions que s’escaiguin. En el primer cas, pel període transcorregut des de l’endemà del període de sis mesos posteriors a l’acabament del termini establert per a la presentació fins al moment en què l’autoliquidació o la declaració s’hagi presentat. Si hi ha hagut requeriment previ, els interessos moratoris es meriten pel temps transcorregut des de l’endemà de l’acabament del termini establert per a la presentació fins al moment en què l’autoliquidació o la declaració s’hagi presentat. 6. Quan els obligats tributaris no efectuïn l’ingrés ni presentin sol·licitud d’ajornament, fraccionament o compensació en el moment de la presentació de l’autoliquidació extemporània, la liquidació administrativa que sigui procedent per recàrrecs i interessos moratoris derivada de la presentació extemporània segons el que disposen els apartats anteriors no impedeix l’exigència dels recàrrecs i els interessos del període executiu que corresponguin sobre l’import de l’autoliquidació i dels recàrrecs i interessos derivats de la presentació extemporània. 7. Perquè sigui aplicable el que disposa aquest article, les autoliquidacions extemporànies han d’identificar expressament el període impositiu de liquidació al qual es refereixen i han de contenir únicament les dades relatives al període esmentat. A les quantitats ingressades fora de termini en una autoliquidació a la qual no corresponguin no se’ls aplica el règim de recàrrecs, sense perjudici de les sancions que corresponguin, si escau, a les infraccions comeses. Govern 8. El pagament de les quantitats degudes en el termini de període voluntari però fet mitjançant un model o davant d’una administració incorrecta, no comporta la imposició de recàrrecs ni de sancions. www.bopa.ad Dipòsit legal: AND.2-2015 Núm. 11 9/56 28 de febrer del 2018 Article 25. Recàrrecs del període executiu 1. Els recàrrecs del període executiu es meriten a l’inici d’aquest període, d’acord amb l’establert en la present Llei. Els recàrrecs són incompatibles entre sí i es calculen sobre la totalitat del deute no ingressat. 2. El recàrrec executiu és del 2% del deute tributari i s’aplica quan se satisfà la totalitat del deute no ingressat en període voluntari abans de la notificació de la provisió de constrenyiment. 3. El recàrrec de constrenyiment reduït és del 10% del deute tributari i s’aplica quan se satisfà la totalitat del deute no ingressat en període voluntari i el mateix recàrrec abans de l’acabament del període de pagament a què es refereix l’apartat 4 de l’article 51. 4. El recàrrec de constrenyiment ordinari és del 20% del deute tributari i és aplicable quan no concorren les circumstàncies previstes als dos apartats anteriors. 5. El recàrrec de constrenyiment ordinari és compatible amb l’interès moratori meritat des de l’inici del període executiu. D’altra banda, el recàrrec executiu i el recàrrec de constrenyiment reduït exclouen l’interès moratori. Secció sisena. Obligacions tributàries formals Article 26. Obligacions tributàries formals 1. Tenen la naturalesa d’obligacions tributàries formals les obligacions que no tinguin caràcter pecuniari i estiguin vinculades als procediments i a l’aplicació dels tributs. 2. A més de les altres que pugui establir la normativa tributària, duanera o comptable, els obligats tributaris han de complir les obligacions següents: a) Presentar declaracions censals quan desenvolupin o hagin de desenvolupar al Principat d’Andorra activitats o operacions empresarials i professionals, residents o no, o quan satisfacin rendiments subjectes a retenció. b) Sol·licitar i utilitzar un número de registre tributari (NRT) en les seves relacions de naturalesa tributària. c) Presentar declaracions, autoliquidacions i comunicacions que s’exigeixin per a cada tribut. d) Portar i conservar llibres de comptabilitat, registres i la resta de documents que en cada cas es puguin considerar amb transcendència tributària, previstos a la norma de cada tribut, així com a la normativa comptable. e) Expedir, lliurar i conservar factures o documents substitutius d’aquestes factures. f) Permetre i facilitar a l’Administració la pràctica d’inspeccions i comprovacions administratives. En els casos que sigui necessària l’entrada al domicili de l’obligat tributari, s’aplicarà el que preveu l’article 72. g) L’obligació de lliurar un certificat de les retencions o ingressos a compte practicats als obligats tributaris perceptors de les rendes subjectes a retenció o ingrés a compte. 3. Les disposicions reglamentàries que desenvolupin les normes tributàries poden regular les modalitats i circumstàncies en relació al compliment de les obligacions tributàries formals. Secció setena. Drets, garanties i obligacions Article 27. Drets i garanties de l’obligat tributari Els obligats tributaris són titulars dels drets següents en les seves relacions de naturalesa tributària: Govern a) Dret a ser informats i assistits per l’Administració en l’exercici dels seus drets i en el compliment de les seves obligacions tributàries, incloses les declaracions i autoliquidacions tributàries. www.bopa.ad Dipòsit legal: AND.2-2015 Núm. 11 28 de febrer del 2018 10/56 b) Dret a obtenir una resolució expressa per part de l’Administració en relació amb tots els procediments iniciats d’ofici o bé a instància de l’obligat tributari. c) Dret a què els procediments administratius es desenvolupin en terminis que no alterin el funcionament normal de les seves activitats. Aquests terminis s’han d’establir reglamentàriament. d) Dret a conèixer, en qualsevol moment del desenvolupament, l’estat de tramitació dels procediments de què siguin part o, si no en són part, dels procediments dels quals puguin provar un interès directe i legítim. e) Dret a conèixer la identitat de les persones responsables de les actuacions i els procediments tributaris en què són part o interessats. f) Dret a sol·licitar a l’Administració certificació i còpia de les declaracions, autoliquidacions, o comunicacions que hagin presentat; a obtenir còpia segellada dels documents que hi hagin presentat, sempre que els aportin conjuntament amb els originals per a la seva confrontació; i a la devolució dels originals dels documents esmentats, si no han de pertànyer a l’expedient. g) Dret a no aportar els documents ja presentats i que es trobin en poder de l’Administració, sempre que indiquin el dia i el procediment en què els van presentar. h) Dret a obtenir les devolucions derivades de la normativa de cada tribut i les devolucions dels ingressos indeguts que siguin procedents i també els ingressos realitzats degudament però que es declarin improcedents en virtut de qualsevol procediment tributari o judicial. En tots els casos, amb abonament de l’interès moratori que correspongui. i) Dret, en els termes previstos legalment, al caràcter reservat de les dades, els informes o els antecedents obtinguts per l’Administració, que no poden ser cedits o comunicats a tercers, excepte en els supòsits establerts a les lleis. j) Dret a ser tractats amb el respecte i la consideració deguts pel personal al servei de l’Administració. k) Dret a què les actuacions de l’Administració es duguin a terme de la manera menys costosa possible, sempre que no perjudiqui el compliment de les obligacions tributàries, d’acord amb les disposicions legals i reglamentàries que corresponguin. l) Dret a formular al·legacions i a aportar documents que siguin tinguts en compte pels òrgans competents a l’hora de redactar la proposta de resolució corresponent. m) Dret a ser escoltats en el tràmit d’audiència o en qualsevol moment respecte de qualsevol tràmit administratiu, en els termes previstos a les lleis, els reglaments i la resta de l’ordenament. n) Dret a ser informats, a l’inici de les actuacions de comprovació o inspecció, sobre la seva naturalesa i abast, sobre els seus drets i les seves obligacions en el decurs d’aquestes actuacions, i que aquestes actuacions es desenvolupin en els terminis establerts a les lleis. o) Dret al reconeixement dels beneficis o dels règims fiscals que resultin aplicables. p) Dret a formular queixes i suggeriments en relació amb el funcionament de l’Administració tributària. q) Dret a què les manifestacions amb rellevància tributària dels obligats tributaris es recullin a les diligències esteses en els procediments tributaris. r) Dret a presentar davant l’Administració la documentació que estimin convenient i que pugui ser rellevant per a la resolució del procediment tributari que s’estigui desenvolupant. Govern s) Dret a obtenir còpia dels documents que integrin l’expedient administratiu, un cop posat de manifest, en els termes previstos en la present Llei. t) Dret a la devolució dels costos de garanties que hagi assumit en els procediments administratius o judicials de caràcter tributari, per tal de suspendre l’execució d’un acte o per ajornar o fraccionar el pagament d’un deute, si l’acte o deute esmentat és declarat totalment o parcialment improcedent per sentència o resolució administrativa ferma, amb abonament de l’interès moratori sense necessitat d’efectuar www.bopa.ad Dipòsit legal: AND.2-2015 Núm. 11 28 de febrer del 2018 11/56 requeriment a l’efecte, així com a la reducció proporcional de la garantia aportada en els supòsits d’estimació parcial del recurs o de la reclamació interposada. Article 28. Obligacions i drets de l’Administració 1. L’Administració està subjecta al compliment dels deures i les obligacions establerts en la present Llei i a la resta de l’ordenament jurídic. 2. Són obligacions de l’Administració, entre altres, l’obligació de fer efectives les devolucions derivades de la normativa de cada tribut, la devolució dels ingressos indeguts i també dels ingressos realitzats degudament però que hagin decaigut en virtut de qualsevol procediment tributari o judicial. En tots els casos, amb l’abonament de l’interès moratori que correspongui. 3. L’abast d’aquestes obligacions es determina reglamentàriament. 4. L’Administració tributària té dret a obtenir dades amb transcendència tributària sobre els obligats tributaris de qualsevol altra Administració andorrana, i també d’altres estats en virtut de convenis i tractats internacionals. Article 29. Devolucions a què té dret l’obligat tributari 1. L’Administració tributària retorna les quantitats que siguin procedents d’acord amb la normativa de cada tribut. 2. Transcorregut el termini fixat per les normes reguladores de cada tribut sense que s’hagi ordenat el pagament de la devolució per causa imputable a l’Administració tributària, aquesta Administració ha d’abonar l’interès moratori regulat a l’article 23, sense necessitat que l’obligat tributari ho sol·liciti. A aquest efecte, l’interès moratori es merita des de l’acabament del termini esmentat fins a la data en què s’emeti l’ordre de pagament de la devolució. En el cas que la norma reguladora d’un tribut no fixi un termini de devolució, l’Administració tributària haurà de procedir a la mateixa en un termini no superior a dos mesos des de la data de presentació de la declaració. 3. L’obligat tributari té dret a la devolució dels costos de garanties que hagi assumit en els procediments administratius o judicials de caràcter tributari, d’acord amb el que preveu la lletra t) de l’article 27, sense perjudici dels casos que s’estableixin reglamentàriament. Addicionalment al reemborsament dels costos de les garanties, l’Administració tributària abonarà l’interès moratori vigent al llarg del període en què es meriti, sense necessitat de sol·licitud per part de l’obligat tributari. Aquest interès es meritarà des de la data degudament acreditada en què s’hagués incorregut en aquests costos fins a la data del corresponent abonament. Article 30. Devolucions d’ingressos indeguts 1. L’Administració tributària retorna als obligats tributaris, als subjectes infractors o als successors d’uns o d’altres, els ingressos que s’hagin realitzat indegudament a l’Administració tributària en ocasió del compliment de les seves obligacions tributàries o del pagament de sancions. 2. Amb la devolució dels ingressos indeguts l’Administració tributària abona l’interès moratori regulat a l’article 23, sense necessitat que l’obligat tributari ho sol·liciti. A aquest efecte, l’interès moratori es merita des de la data de realització de l’ingrés indegut fins a la data en què s’ordeni el pagament de la devolució. 3. El procediment per al reconeixement del dret a la devolució en cada supòsit d’ingrés indegut i la forma de fer-la efectiva s’estableix reglamentàriament. Capítol segon. Dels obligats tributaris Govern Secció primera. Subjectes d’obligacions tributàries Article 31. Classes d’obligats tributaris Són obligats tributaris les persones físiques o jurídiques i les entitats a qui les lleis particulars de cada tribut imposen el compliment de les obligacions tributàries. www.bopa.ad Dipòsit legal: AND.2-2015 Núm. 11 12/56 28 de febrer del 2018 També tenen la consideració d’obligats tributaris quan una llei particular així ho estableixi, les societats civils, les herències jacents, les comunitats de béns i totes les entitats o els patrimonis autònoms que malgrat no tenir personalitat jurídica constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. Els obligats tributaris ho són: 1. A títol de deutors directes, en els casos següents: a) El contribuent és l’obligat tributari que realitza el fet generador determinat per la llei. Les lleis particulars de cada tribut fixen els casos en què aquests obligats tributaris poden o han de transferir les quotes de tributació a terceres persones. b) El substitut del contribuent és l’obligat tributari que per imposició de la llei està obligat, en lloc d’aquell, a complir les prestacions materials i formals de l’obligació tributària. El substitut pot exigir del contribuent l’import de les obligacions tributàries, tret que la llei assenyali una altra cosa. c) El qui està obligat a realitzar una retenció o un pagament a compte o a favor de les finances públiques de quantitats pagades subjectes a tributació i els qui, segons les lleis particulars de cada tribut, han de realitzar ingressos a compte de deutes tributaris, tant propis com aliens. d) L’obligat a qui les normes tributàries imposen l’obligació de suportar retencions o repercussions. e) El subjecte infractor de normes tributàries per les sancions pecuniàries que se li imposin. 2. A títol de deutors indirectes, en els casos d’incompliment dels deutors directes: a) Els responsables solidaris i subsidiaris. b) Els adquirents de béns afectats per la llei al compliment de deutes tributaris. c) Els successors dels obligats tributaris. 3. A títol de deutors tercers, altres obligats sotmesos per llei al compliment de deures de naturalesa tributària. Article 32. Successors dels obligats tributaris 1. Les obligacions tributàries pendents en el moment de dissoldre i liquidar entitats de qualsevol naturalesa es poden transmetre d’acord amb aquesta i altres lleis als socis, partícips o cotitulars. Aquests successors queden obligats solidàriament fins al límit del valor de la quota de liquidació que els correspongui. En els casos indicats expressament en la present Llei es transmeten també les sancions. 2. A la mort dels obligats tributaris, les obligacions tributàries pendents del causant, tret de les sancions, es transmeten als hereus d’acord amb l’ordenament jurídic vigent. Article 33. Responsabilitat tributària 1. Només per llei es pot configurar com a responsables, solidaris o subsidiaris, del deute tributari, juntament amb els deutors directes, altres persones o entitats. Els deutors directes són els definits com a tals a l’article 31. 2. La responsabilitat pot ser solidària o subsidiària. Si la llei no diu expressament el contrari, la responsabilitat serà sempre subsidiària. 3. La responsabilitat no s’estén a les sancions, llevat de les excepcions que s’estableixin legalment. 4. La responsabilitat exigeix en tot cas un acte administratiu previ de declaració de la responsabilitat, en els termes de l’article 115. Govern 5. La responsabilitat solidària, que és exigible en cas d’incompliment de l’obligat tributari en el període voluntari, s’estén a la totalitat del deute tributari definit a l’article 47 i eventualment a les sancions quan s’estableixi legalment. www.bopa.ad Dipòsit legal: AND.2-2015 Núm. 11 13/56 28 de febrer del 2018 Derivada la responsabilitat, s’insta el responsable solidari perquè pagui en període voluntari. Si el responsable solidari no compleix en període voluntari, l’Administració pot exercir l’acció de constrenyiment de forma indistinta contra l’obligat tributari, contra el responsable solidari o contra tots dos. 6. La responsabilitat subsidiària, que és exigible en cas d’incompliment de l’obligat tributari i del responsable solidari en període de constrenyiment, comprèn només la quota de tributació i eventualment a les sancions quan s’estableixi legalment. L’exigència de responsabilitat subsidiària requereix la declaració d’insolvència del deutor directe i, si és el cas, del responsable solidari, i també un acte previ de derivació de responsabilitat del deutor directe, sense perjudici de les mesures cautelars que es puguin adoptar, d’acord amb la present Llei. 7. Els responsables tenen dret al reintegrament per part del deutor directe de les quantitats satisfetes, d’acord amb la legislació civil. Article 34. Responsables solidaris 1. Són responsables solidaris del deute tributari les persones i les entitats següents: a) Les que col·laborin activament en la comissió d’una infracció tributària. La seva responsabilitat s’estén també a la sanció. b) Els partícips o cotitulars de les herències jacents, les comunitats de béns i d’altres entitats sense personalitat jurídica, en proporció a les seves participacions respectives, respecte a les obligacions tributàries de les entitats esmentades. En aquest cas, també responen per les eventuals sancions imposades. 2. També són responsables solidaris del pagament del deute tributari pendent i, si és el cas, de les sancions tributàries, inclosos els recàrrecs i l’interès moratori que resulti exigible, quan sigui procedent, fins a l’import del valor dels béns o drets que l’Administració tributària hagi pogut embargar o disposar, i sense perjudici de la possible responsabilitat penal, les persones següents: a) Les que causin l’ocultació de béns o drets de l’obligat al pagament o hi col·laborin. b) Les que per dol, culpa o negligència incompleixin les ordres d’embargament. c) Les que, amb coneixement de l’embargament, de la mesura cautelar o de la constitució d’una garantia, col·laborin en la disposició dels béns o drets embargats, o de l’objecte de mesura cautelar o garantia, o la consentin. d) Les persones o entitats dipositàries dels béns del deutor que, un cop han rebut la notificació de l’embargament d’aquests béns, col·laboren en la disposició dels béns esmentats o la consenten. 3. També són responsables solidàries les persones o entitats que tinguin el control efectiu, directe o indirecte, total o parcial, de persones jurídiques que hagin estat creades o utilitzades de forma abusiva per eludir la responsabilitat patrimonial davant l’Administració. En aquest cas, l’Administració ha de provar i motivar l’existència d’abús de la norma tributària, d’acord amb l’article 13. 4. Les lleis en general i en particular les de cada tribut poden establir altres supòsits de responsabilitat solidària, diferents dels previstos anteriorment. 5. El procediment per declarar la responsabilitat solidària es regula reglamentàriament. Govern Article 35. Responsables subsidiaris 1. Són responsables subsidiaris del deute tributari les persones o les entitats següents: a) Els administradors de fet o de dret de persones jurídiques, quan aquestes persones jurídiques hagin comès infraccions tributàries i els administradors no hagin realitzat els actes necessaris perquè complissin les obligacions tributàries, quan hagin consentit que les persones que depenen d’ells incompleixin les obligacions tributàries o quan hagin adoptat acords que hagin fet possible les infraccions. La seva responsabilitat també s’estén a les sancions. No obstant això, si el fet deriva d’una decisió col·lectiva, aquesta www.bopa.ad Dipòsit legal: AND.2-2015 Núm. 11 14/56 28 de febrer del 2018 responsabilitat no s’estén a aquells que s’hi hagin oposat. La constància de l’oposició a la decisió és un requisit necessari a aquest efecte. b) Els administradors de fet o de dret de persones jurídiques que hagin cessat en l’activitat, per les obligacions tributàries meritades que es trobin pendents en el moment del cessament, si no han fet tot el raonablement possible per pagar-les, o bé si han adoptat acords o pres mesures que siguin causa de l’impagament. c) Les persones que succeeixin en la titularitat o en l’exercici d’activitats econòmiques, per les obligacions tributàries del titular anterior derivades del seu exercici. d) Els adquirents de béns afectes al pagament de deutes tributaris en els termes de l’article 37. 2. Les lleis en general, i en particular les de cada tribut, poden establir altres supòsits de responsabilitat subsidiària, diferents dels previstos anteriorment. 3. El procediment per declarar la responsabilitat subsidiària s’estableix reglamentàriament. Article 36. Transmissió de negocis amb deutes tributaris pendents 1. Els adquirents de negocis en el supòsit de la lletra c) de l’apartat 1 de l’article 35, poden sol·licitar a l’Administració un certificat de deutes tributaris pendents. En aquest cas, la seva responsabilitat queda limitada als deutes indicats. L’Administració disposa d’un mes per emetre i lliurar el certificat al sol·licitant. La responsabilitat de l’adquirent quedarà limitada als deutes, sancions i responsabilitats contingudes en el certificat. En el cas que el certificat s’emetés sense fer menció de deutes, sancions o responsabilitats, o no s’emetés en el termini previst, el sol·licitant quedarà exempt de la responsabilitat a la que es refereix l’article 35. 2. La tramitació i el contingut del certificat es regula reglamentàriament. Article 37. Adquirents de béns afectats per llei al compliment de deutes tributaris 1. L’adquirent de béns afectats per llei al compliment de les prestacions tributàries respon amb aquests béns del deute tributari si aquest no ha estat satisfet per l’obligat tributari o, si escau, pel responsable solidari o subsidiari. Mai no respon de les sancions imposades als obligats tributaris esmentats. 2. L’adquirent de béns afectats a què es refereix l’apartat anterior no té la condició d’obligat tributari si, abans de perfeccionar l’adquisició dels béns, sol·licita de l’Administració un certificat dels deutes tributaris pendents a càrrec del transmissor en els termes indicats reglamentàriament i aquest certificat és negatiu. L’Administració disposa d’un mes per a emetre i lliurar el certificat al sol·licitant. En el cas que l’Administració no lliuri el certificat dins el termini fixat, es considerarà que el certificat és negatiu, i per tant, l’adquirent referit a l’apartat 1 no tindrà la consideració d’obligat tributari. 3. La derivació d’acció administrativa contra els béns afectats requereix acte administratiu previ. Secció segona. Capacitat d’obrar i representació Article 38. Capacitat d’obrar i representació 1. Tenen capacitat d’obrar en l’ordre tributari, les persones físiques i jurídiques que la tinguin conforme al dret. 2. Les persones jurídiques actuen per mitjà de les persones que exerceixin, en el moment en què es produeixin les actuacions tributàries corresponents, la seva administració, ja sigui de manera individual o formant part de l’òrgan a qui correspongui aquesta administració, bé sigui per disposició legal bé sigui per acord adoptat vàlidament. Govern 3. Els obligats tributaris amb capacitat d’obrar poden actuar mitjançant representant, amb el qual es mantenen les actuacions administratives successives, si no es fa cap manifestació en sentit contrari. La representació dels obligats tributaris es determinarà reglamentàriament. 4. Els obligats tributaris que no tinguin capacitat d’obrar actuen per mitjà dels seus representants legals. www.bopa.ad Dipòsit legal: AND.2-2015 Núm. 11 28 de febrer del 2018 15/56 5. Per als procediments d’aplicació dels tributs, per interposar recursos o desistir-ne, renunciar a drets, assumir o reconèixer obligacions en nom de l’obligat tributari, sol·licitar devolucions d’ingressos indeguts i per actuar en la resta de supòsits en què sigui necessària la signatura de l’obligat tributari, cal acreditar-ne la representació amb poder mitjançant document públic o privat amb signatura legitimada notarialment o compareixença davant l’òrgan administratiu competent, o amb el model normalitzat aprovat a aquest efecte. Per als actes de tràmit es presumeix que està concedida la representació. 6. La manca o insuficiència del poder no impedeix que es consideri realitzat l’acte de què es tracti, sempre que s’acompanyi o s’esmeni en el termini de deu dies, que ha de donar a aquest efecte l’òrgan administratiu, o que es pugui provar coneixement o anuència de l’obligat tributari amb la representació de fet. 7. En els casos d’herències jacents, fundacions, comunitats de béns i d’altres entitats sense personalitat jurídica, té la representació qui l’exerceixi, sempre que resulti acreditada de forma fefaent; si no es designa representant, es considera com a tal qui exerceixi la gestió o direcció de l’entitat; i si no n’hi ha, qualsevol dels membres o partícips de l’entitat. 8. Quan es presenti per mitjans telemàtics qualsevol document o declaració davant l’Administració tributària, el presentador ha d’actuar amb la representació que sigui necessària per a cada supòsit. L’Administració tributària pot requerir l’acreditació de la representació esmentada en qualsevol moment. 9. Als efectes de les seves relacions amb l’Administració tributària, els obligats tributaris que no resideixen al Principat d’Andorra han de designar un representant persona física o jurídica amb residència en territori andorrà quan actuïn a Andorra per mitjà d’un establiment permanent, o quan ho estableixi expressament la normativa tributària. Aquesta designació s’ha de comunicar a l’Administració tributària en els termes que la normativa del tribut assenyali. El nomenament d’un representant no supleix l’obligació d’obtenir un NRT per part de l’obligat tributari no resident, llevat que la llei pròpia de cada tribut estableixi el contrari. 10. Quan el representant fiscal tramiti per l’obligat tributari al que representa les devolucions tributàries dels articles 29 i 30, l’abonament es realitzarà directament a l’obligat tributari. Article 39. Domicili a efectes tributaris 1. El domicili fiscal és el lloc de localització de l’obligat tributari en les seves relacions amb l’Administració tributària. 2. A efectes tributaris el domicili es determina de la manera següent: a) Per a les persones físiques residents al Principat d’Andorra, el domicili fiscal és el domicili habitual. L’Administració tributària pot considerar que a efectes fiscals és domicili de les persones físiques que desenvolupin activitats econòmiques el lloc on sigui efectivament centralitzada la gestió administrativa i la direcció de les activitats desenvolupades. b) Per a les persones jurídiques residents, el domicili fiscal és el domicili social, sempre que hi siguin efectivament centralitzades la seva direcció i gestió. Altrament, ho és el domicili dins del Principat d’Andorra on radiquin efectivament la direcció o gestió esmentades. c) Per a les societats civils, herències jacents, comunitat de béns i totes aquelles entitats o patrimonis autònoms residents que malgrat no tenir personalitat jurídica constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició, el domicili fiscal és el domicili social, sempre que hi siguin efectivament centralitzades la direcció i la gestió. Altrament, ho és el domicili dins del Principat d’Andorra on radiquin efectivament la direcció o gestió esmentades. Govern 3. Els obligats tributaris no-residents fiscals en el territori andorrà tenen el seu domicili fiscal, a l’efecte del compliment de les seves obligacions tributàries, a Andorra: a) Quan operin a Andorra a través d’un establiment permanent, al lloc on radiqui la gestió administrativa efectiva i la direcció de l’empresa en el territori andorrà. www.bopa.ad Dipòsit legal: AND.2-2015 Núm. 11 16/56 28 de febrer del 2018 b) Quan obtinguin rendes derivades de béns immobles, en el domicili fiscal del representant i, si no n’hi ha, al lloc de situació de l’immoble corresponent. c) En els casos restants, en el domicili fiscal del representant o, si no n’hi ha, en el del retenidor o el del responsable solidari. 4. L’Administració tributària pot exigir a l’obligat tributari que declari el seu domicili als efectes d’aquesta Llei. La manca de designació, a banda de les sancions que escaiguin, no impedeix l’aplicació dels tributs d’acord amb aquesta Llei. Quan un obligat tributari canviï de domicili, ho ha de posar en coneixement de l’Administració en el termini d’un mes, mitjançant el model de formulari normalitzat aprovat a aquest efecte. El canvi de domicili no produeix efectes davant de l’Administració fins que no es presenta aquesta declaració. L’Administració pot rectificar el domicili tributari dels obligats tributaris mitjançant la comprovació pertinent. Capítol tercer. Dels elements de l’obligació tributària principal i de l’obligació tributària de realitzar pagaments a compte Secció primera. Base de tributació: mètodes de tributació Article 40. Base de tributació 1. La base de tributació és una magnitud mesurada en o no en diner, que resulta de la valoració del fet generador. 2. El mesurament de la base de tributació es pot fer, d’acord amb la llei particular de cada tribut, mitjançant els sistemes següents: a) Determinació directa. b) Determinació objectiva. c) Estimació indirecta. 3. Les lleis de cada tribut poden establir diferents modalitats de cadascun dels sistemes de mesurament de la base de tributació. Article 41. Sistema de determinació directa La base de tributació es mesura de manera general mitjançant el sistema de determinació directa. S’empra per mesurar-la o quantificar-la exactament conforme a la realitat dels fets, mitjançant les declaracions o els documents presentats o les dades o els registres existents. Article 42. Sistema de determinació objectiva El sistema de determinació objectiva de la base de tributació s’empra per mesurar-la o quantificar-la aproximadament en els supòsits d’impossibilitat o de greu dificultat de delimitar-la amb exactitud, a partir dels signes, índexs o mòduls, o d’altres elements disponibles relacionats directament amb la base de tributació i assenyalats específicament per la normativa particular de cada tribut. Article 43. Sistema d’estimació indirecta 1. El sistema d’estimació indirecta de la base de tributació s’empra, com a sistema subsidiari del de determinació directa, per mesurar o quantificar aquesta base en els supòsits de manca de presentació de declaracions, autoliquidacions o documents o d’inexistència de dades, llibres o de registres comptables o en qualsevol altre cas d’impossibilitat de determinació directa fonamentada per l’Administració. Govern 2. Les bases o els rendiments es determinen mitjançant l’aplicació de qualsevol dels mètodes següents, indistintament o conjuntament: a) Aplicació de dades i d’antecedents disponibles que siguin rellevants a l’efecte. www.bopa.ad Dipòsit legal: AND.2-2015 Núm. 11 28 de febrer del 2018 17/56 b) Utilització d’elements indiciaris que acreditin indirectament l’existència de béns, drets o rendes, ingressos, vendes, costos i rendiments que siguin típics del sector econòmic, ateses les circumstàncies de cada obligat tributari i de la seva situació específica. c) Valoració de magnituds, índexs, mòduls o dades que concorrin en els obligats tributaris, segons les dades que es posseeixin en supòsits similars o equivalents. 3. Les bases determinades per aquest mètode requereixen d’una motivació especialment referida a les causes determinants per a l’aplicació del mètode d’estimació indirecta i la justificació dels mitjans elegits per a la determinació de les bases; que poden ser rebatudes per l’obligat tributari mitjançant les proves corresponents. No és admissible l’aportació de proves relatives a la comptabilitat si aquesta no ha estat aportada en el procediment d’inspecció. Secció segona. Altres elements de l’obligació tributària Article 44. Base de liquidació La base de liquidació és la magnitud resultant de practicar en la base de tributació, si escau, les reduccions establertes en les normes tributàries. Article 45. Tipus de gravamen 1. Tenen la consideració de tipus de gravamen les quantitats fixes expressades en una quantitat de moneda per la base o trams de la base de tributació, així com les quantitats percentuals de caràcter proporcional o progressiu que correspongui aplicar sobre la base de tributació o base de liquidació respectiva, segons que escaigui, per determinar la quota de tributació. 2. La llei de cada tribut pot preveure l’aplicació d’un tipus zero, així com de tipus reduïts o bonificats. Article 46. Quota de tributació i de liquidació 1. La quota de tributació es pot determinar en funció del tipus de gravamen aplicable a la base de tributació, segons una quantitat fixa assenyalada en la norma corresponent, o conjuntament per ambdós procediments. 2. La quota de liquidació és el resultat de restar a la quota de tributació les deduccions, les bonificacions, les addicions o els coeficients previstos, si escau, en la llei de cada tribut, sense perjudici dels possibles acords tributaris especials subscrits entre l’Administració i els inversors d’interès general, segons s’estableix a l’article 67. 3. La quota diferencial és el resultat de restar a la quota de liquidació l’import dels pagaments a compte, en qualsevol de les seves modalitats, conforme a la normativa de cada tribut. 4. Cal reduir-se d’ofici el deute tributari quan, de l’aplicació dels tipus de gravamen, resulti que a un augment de la base li correspon una proporció de la quota superior a aquest augment. La reducció ha de comprendre, com a mínim, aquest excés. S’exceptuen d’aquesta regla els casos en què el deute tributari s’hagi de pagar mitjançant quotes fixes. Capítol quart. Del deute tributari Secció primera. Disposicions generals Article 47. Contingut del deute tributari 1. El deute tributari consisteix en la quota o import a ingressar derivat de l’obligació tributària principal o de l’obligació de realitzar pagaments a compte. 2. La llei de cada tribut pot establir deduccions i reduccions de qualsevol tipus de la quota de tributació. Govern 3. El deute tributari inclou també, si és el cas: a) Els recàrrecs, establerts sobre la base de tributació o sobre la quota de liquidació. b) Els interessos d’ajornament i fraccionament, exigibles al tipus d’interès moratori. www.bopa.ad Dipòsit legal: AND.2-2015 Núm. 11 18/56 28 de febrer del 2018 c) Els recàrrecs per declaració extemporània. d) El recàrrec del període executiu, en els casos i pels imports establerts en la present Llei. e) L’interès moratori. 4. Les sancions tributàries establertes en la present Llei no formen part del deute tributari. Article 48. Extinció del deute tributari 1. Els deutes tributaris es poden extingir per pagament voluntari o executiu, prescripció, compensació, condonació o insolvència provada de l’obligat tributari, sense perjudici de la possible derivació de responsabilitat, pels mitjans que preveu la normativa duanera i pels altres mitjans que estableixen les lleis, i sense perjudici també de la rehabilitació dels crèdits en cas de cessament de la insolvència del deutor. 2. El pagament, la compensació, la deducció sobre transferències o la condonació del deute tributari té efectes alliberadors exclusivament per l’import pagat, compensat, deduït o condonat. Secció segona. Pagament Article 49. Modalitats de pagament 1. Com a norma general, el pagament voluntari s’ha de fer en efectiu, xec o taló conformats de compte o dipòsit bancari, transferència bancària o qualsevol altre document mercantil equivalent, i també per qualsevol altre mitjà que es determini reglamentàriament o per la llei, en particular per les pròpies de cada tribut. 2. Els pagaments en efectiu s’han de fer en la moneda oficial del Principat d’Andorra llevat que la llei pròpia de cada tribut disposi una altra cosa. 3. El pagament en termini voluntari o executiu es pot realitzar en espècie, mitjançant béns d’interès general, culturals o d’una altra naturalesa, en les condicions establertes en aquesta Llei i en particular en la llei de cada tribut, i també reglamentàriament. 4. Concretament, s’han de regular reglamentàriament els requisits i les condicions perquè el pagament es pugui efectuar utilitzant tècniques i mitjans electrònics, informàtics o telemàtics. 5. La utilització d’altres mitjans de pagament només allibera el deutor quan han estat expressament autoritzats. 6. S’entén pagat en efectiu el deute tributari en el moment en què s’efectuï l’ingrés del seu import en els òrgans competents, mitjançant les caixes principals i auxiliars respectives, les entitats bancàries en cas de conveni de col·laboració aprovat pel Govern o a qualsevol altra entitat autoritzada a aquest efecte. Pel que fa a altres formes de pagament, el deute tributari s’entén satisfet tal com es determini reglamentàriament. Article 50. Subjectes legitimats per percebre i realitzar el pagament 1. Els òrgans competents de cada tribut, per mitjà de les caixes principals i auxiliars respectives, estan legitimats per rebre el pagament de les quotes i dels deutes tributaris, de les quantitats retingudes a títol de tribut i dels imports a compte de quotes de tributació. Així mateix, hi estan legitimades les entitats bancàries en cas de conveni de col·laboració aprovat pel Govern. Govern Els pagaments efectuats a òrgans de l’Administració diferents de l’òrgan al qual correspon legalment realitzar el pagament alliberen l’obligat tributari i el responsable de la seva obligació de pagament a l’òrgan competent, sense perjudici de la possible responsabilitat del pagador. No obstant això, el pagament realitzat a tercers no vinculats amb l’Administració no allibera l’obligat tributari ni els possibles responsables solidaris o subsidiaris. 2. Els obligats tributaris corresponents, així com qualsevol persona que manifesti actuar en nom o representació seus, estan legitimats per realitzar el pagament de les quotes i els deutes tributaris, de les quantitats retingudes a títol de tribut i dels imports a compte de quotes de tributació. www.bopa.ad Dipòsit legal: AND.2-2015 Núm. 11 19/56 28 de febrer del 2018 Article 51. Temps de pagament 1. El deute tributari resultant d’una autoliquidació s’ha de pagar en el termini establert en la normativa de cada tribut. 2. En el cas de deutes tributaris derivats de liquidacions practicades per l’Administració, el pagament s’ha de fer efectiu en el termini d’un mes a comptar de la notificació de l’acte de liquidació. La llei particular de cada tribut pot, però, fixar terminis diferents. 3. El venciment del termini establert per al pagament sense que s’hagi fet efectiu podria determinar la meritació de l’interès moratori, sense perjudici del que s’estableix en els articles 24 i 25 en relació amb els recàrrecs per extemporaneïtat i del període executiu. 4. Un cop iniciat el període executiu, el pagament del deute tributari s’ha de realitzar en el termini d’un mes a comptar de la notificació de la provisió de constrenyiment. 5. Els deutes duaners es paguen d’acord amb la seva normativa respectiva. Article 52. Imputació de pagaments 1. Els deutes tributaris són independents entre si, tant per la totalitat de l’import respectiu com quant a les porcions en els casos de fraccionament, de tal forma que el pagament d’un deute tributari o d’un ingrés a compte de venciment posterior no extingeix la facultat de l’Administració d’exigir els anteriors no pagats. 2. L’obligat al pagament de diversos deutes tributaris pot imputar cada pagament al deute que lliurement determini. Si els deutes es troben en període executiu, la imputació es farà al deute més antic. Article 53. Ajornament i fraccionament del pagament 1. El pagament ha de comprendre l’import total del deute tributari perquè produeixi l’efecte d’extingir l’obligació tributària. Això no obstant, l’obligat tributari pot sol·licitar l’ajornament o el fraccionament del deute tributari, tant en període voluntari com de constrenyiment, amb oferta de garantia, quan la seva situació economicofinancera li impedeixi efectuar, de forma transitòria, el pagament en els terminis establerts. No poden ser objecte d’ajornament o fraccionament els deutes tributaris corresponents a obligacions tributàries que hagin de complir el retenidor o l’obligat a realitzar ingressos a compte, excepte en els supòsits excepcionals admesos per la norma tributària. 2. L’ajornament o el fraccionament comporten la meritació de l’interès moratori sobre les quantitats ajornades o fraccionades. 3. La sol·licitud d’ajornament o fraccionament en període voluntari impedeix l’inici del període de constrenyiment. En qualsevol moment abans de l’execució de l’embargament, es pot sol·licitar l’ajornament o el fraccionament, i es poden oferir com a garantia els mateixos béns embargats. 4. El procediment de sol·licitud d’ajornament o fraccionament s’ha de determinar reglamentàriament. 5. En cas d’ajornament i un cop vençut el termini atorgat, la falta de pagament determina: a) En període voluntari, l’exigència immediata per via de constrenyiment de la part del deute ajornat que ha esdevingut impagat. b) En període de constrenyiment, la represa del procediment executiu. 6. En cas de fraccionament, la falta de pagament d’un sol termini determina: Govern a) En període voluntari, l’exigència immediata per via de constrenyiment de les quantitats vençudes; si aquestes quantitats no s’ingressen, es consideren vençuts la resta de terminis pendents, els quals, així mateix, s’exigeixen per via de constrenyiment. b) En període de constrenyiment, la represa del procediment executiu en relació amb els terminis pendents. www.bopa.ad Dipòsit legal: AND.2-2015 Núm. 11 20/56 28 de febrer del 2018 7. En el supòsit d’incompliment reiterat, l’Administració considera vençuda la totalitat del deute fraccionat i exigeix a l’obligat tributari el pagament per la via de constrenyiment. A aquest efecte, es considera incompliment reiterat la falta de pagament per part de l’obligat tributari de dues o més fraccions del deute, tant de forma consecutiva en el temps com de forma no consecutiva. Secció tercera. Prescripció Article 54. Terminis i còmput de prescripció 1. Prescriuen al cap de tres anys els drets i les accions següents: a) El dret de l’Administració a determinar el deute tributari mitjançant la liquidació oportuna. b) L’acció per imposar sancions tributàries. c) El dret a sol·licitar, i en el seu cas obtenir, les devolucions derivades de la normativa de cada tribut i les devolucions d’ingressos indeguts. d) El dret de l’Administració a exigir el pagament dels deutes tributaris liquidats i autoliquidats. e) El dret de l’Administració a exigir el pagament de les sancions tributàries. 2. El termini de prescripció comença a comptar, respectivament: a) Des de la data en què s’acabi el termini reglamentari per presentar la declaració o l’autoliquidació corresponent. b) Des del moment en què s’hagin comès les infraccions respectives o, si és el cas, des de la data en què s’acabi el termini reglamentari per presentar l’autoliquidació corresponent al període en què s’ha comès la infracció. c) Des de la data en què s’acabi el termini per sol·licitar la devolució corresponent derivada de la normativa de cada tribut o, en defecte de termini, des del dia en què la dita devolució es va poder sol·licitar. d) Des de la data en què s’hagi fet efectiu l’ingrés indegut. e) Des de la data de la notificació de la liquidació. f) Des de la data en què s’acabi el termini per fer el pagament del deute tributari en període voluntari. g) Des de la data de la notificació de l’acord d’imposició de sanció. h) Des de la data en què s’acabin els terminis establerts per efectuar les devolucions derivades de la normativa de cada tribut o des de la data de notificació de l’acord on es reconegui el dret a percebre la devolució dels ingressos indeguts. 3. El termini de prescripció per exigir l’obligació de pagament als responsables solidaris comença a comptar el dia en què s’acabi el termini de pagament del deutor directe en període voluntari. En el cas dels responsables subsidiaris, comença a partir de l’última actuació del procediment de constrenyiment realitzada amb coneixement formal del deutor directe. Això no obstant, si els fets que originen la responsabilitat solidària són posteriors a la data esmentada, el termini de prescripció comença a comptar des de la data en què s’originin els fets que donen lloc a la responsabilitat solidària. 4. El termini de prescripció per exigir l’obligació de pagament als responsables subsidiaris comença a comptar des de la notificació de l’última actuació recaptadora practicada al deutor directe, o si és el cas de qualsevol dels responsables solidaris. Govern 5. El termini de prescripció indicat en l’apartat 1 es pot ampliar en un termini màxim d’un any si es produeix la interrupció de la prescripció com a conseqüència de la realització d’alguna de les actuacions previstes en l’article 55. En qualsevol altre cas el termini de prescripció serà el previst en l’apartat 1 d’aquest article. Article 55. Interrupció de la prescripció 1. El termini de prescripció s’interromp per: www.bopa.ad Dipòsit legal: AND.2-2015 Núm. 11 28 de febrer del 2018 21/56 a) Qualsevol acció de l’Administració, notificada a l’obligat tributari d’acord amb la present Llei, conduent al reconeixement, la regularització, la comprovació, la inspecció, la recaptació, l’assegurament o la liquidació de la totalitat o part de l’obligació tributària. b) Per qualsevol actuació de l’obligat tributari conduent al pagament o el reconeixement del deute directament davant l’Administració o, indirectament, per la interposició de recursos de qualsevol mena. c) En relació amb la devolució d’ingressos indeguts, el termini de prescripció s’interromp en el moment en què l’Administració reconegui el deute, notificant-ho fefaentment a l’obligat tributari o, si aquest li n’exigeix el pagament per qualsevol via, quan l’Administració en tingui coneixement també de forma fefaent. També s’interromp quan es reiteri la sol·licitud o s’interposin recursos de qualsevol mena. 2. El període d’interrupció de la prescripció s’inclou dintre del còmput total del període de prescripció de l’impost, excepte en el supòsit establert en l’apartat següent. 3. Si el termini de prescripció s’ha interromput per la interposició d’un recurs judicial, el termini de prescripció es reprèn de nou quan l’Administració rebi la notificació de la sentència o de la resolució ferma que posi fi al procediment judicial. En qualsevol cas, el temps transcorregut abans de l’inici de la interrupció s’inclourà igualment dintre del còmput total del període de prescripció de l’impost. 4. Si el termini de prescripció s’ha interromput per la declaració en estat de cessació de pagaments o fallida del deutor, el termini de prescripció es reprèn en el moment en què es clausuri el procediment concursal. 5. Si hi ha diversos deutes en relació amb un obligat tributari, la interrupció de la prescripció tan sols té efectes en relació amb el deute de què es tracti. 6. Interromput el termini de prescripció per un obligat tributari, aquest efecte s’estén a tots els altres obligats tributaris, inclosos els responsables. 7. Les interrupcions indicades en els apartats anteriors no poden suposar un allargament del termini de prescripció inicial superior a un any, excepte el previst en l’apartat 3. Article 56. Efectes de la prescripció 1. La prescripció s’aplica d’ofici, mitjançant resolució de l’òrgan competent, sense necessitat que s’invoqui o s’exceptuï per part de l’obligat tributari. La prescripció guanyada extingeix el deute tributari. 2. L’obligació de justificar la procedència de les dades, documents i la resta d’obligacions formals, que tinguin el seu origen en operacions realitzades en períodes impositius prescrits, però amb efectes en períodes no prescrits, es manté durant el termini de prescripció del dret a determinar els deutes tributaris afectats per l’operació corresponent. Secció quarta. Altres vies d’extinció del deute tributari i sancions Article 57. Compensació 1. Les quotes i, si és el cas, els deutes tributaris en general i les sancions, es poden extingir, totalment o parcialment, mitjançant compensació amb els crèdits tributaris de manera principal i no tributaris de manera subsidiària, dels obligats tributaris envers l’Administració, reconeguts, en les condicions que s’estableixin reglamentàriament. 2. La compensació pot tenir lloc d’ofici o a instància de l’obligat tributari. En aquest últim cas, si s’adequa als requisits reglamentaris, l’Administració hi ha d’accedir. En tot cas, la sol·licitud de compensació interromp el termini de pagament, que s’ha de reprendre en cas de denegació. Govern 3. El procediment i els requisits per a la compensació de crèdits es determinen reglamentàriament. Article 58. Condonació Les quotes i els deutes tributaris només poden ser objecte de condonació durant el temps, en la quantia i amb els requisits que estableixi una llei específica per a cada cas o cada grup de casos homogenis. www.bopa.ad Dipòsit legal: AND.2-2015 Núm. 11 22/56 28 de febrer del 2018 Article 59. Insolvència provada de l’obligat tributari 1. L’Administració pot declarar provisionalment extingit, en la forma que es determini reglamentàriament, qualsevol dret de cobrament tributari a favor seu, en el cas d’insolvència provada, total o parcial, dels obligats tributaris segons s’estableix en la lletra b) de l’apartat 1 de l’article 114. No obstant això, els mateixos obligats tributaris poden ser rehabilitats dins del termini de prescripció, segons s’estableix en l’apartat 2 de l’article 114. 2. Un cop vençut el termini de prescripció sense que s’hagi procedit a la rehabilitació esmentada, l’Administració declara definitivament extingits els crèdits afectats. Secció cinquena. Garanties Article 60. Tipus de garanties Els crèdits a favor de l’Administració poden quedar garantits mitjançant les garanties següents: a) Aval d’una entitat bancària degudament autoritzada a operar al Principat d’Andorra. b) Fiança personal o solidària, prestada per dues persones de reconeguda solvència a criteri de l’Administració. c) Hipoteca. d) Dret de prelació, consistent a atorgar a l’Administració la preferència de cobrament de deutes tributaris vençuts i no satisfets respecte a la resta de creditors, amb el producte obtingut de la realització de béns de l’obligat tributari de què es tracti. e) Dret d’afectació, consistent, en cas d’establir-ho la llei en general, i en particular la de cada tribut, que determinats béns objecte de tràfic quedin sotmesos a responsabilitat patrimonial per raó dels deutes tributaris, liquidats o no, del transmissor. El dret d’afectació no s’estén a l’adquisició per un tercer amb bona fe i just títol d’un bé o d’un establiment mercantil o industrial. f) Dret de retenció, envers tothom, que afecta les mercaderies subjectes a tributs indirectes, per l’import del crèdit liquidat i no satisfet respectiu, si no se’n garanteix suficientment el pagament. Article 61. Garanties en l’ajornament i el fraccionament 1. Per tal de garantir els fraccionaments i els ajornaments del crèdit administratiu, l’Administració tributària exigeix una garantia suficient consistent en un aval o una fiança d’una entitat bancària degudament autoritzada a operar al Principat d’Andorra. 2. En el supòsit que es justifiqui fefaentment la impossibilitat d’obtenir l’aval o la fiança esmentats, o que es demostri que el fet d’obtenir-la perjudicaria greument la viabilitat de l’activitat econòmica de l’obligat tributari, l’Administració pot exigir que es constitueixi una hipoteca, una penyora, una fiança personal i solidària o qualsevol altra garantia que estimi convenient, en la forma en què es determini reglamentàriament. 3. L’Administració pot dispensar totalment o parcialment de garantia l’obligat tributari en els supòsits següents: a) Quan les quanties siguin inferiors a la que es determini reglamentàriament. b) Quan l’obligat a realitzar el pagament del deute tributari provi fefaentment que no disposa de béns suficients per garantir el deute i que l’execució del seu patrimoni pot afectar greument la capacitat productiva i de treball de la seva activitat econòmica, o pot produir greus perjudicis a l’Administració tributària, en la forma en què es determini reglamentàriament. En aquest cas es poden adoptar les mesures cautelars regulades a l’article següent. Govern c) En qualsevol altre cas que s’estableixi en la normativa tributària. Article 62. Mesures cautelars de caràcter provisional 1. Per tal d’assegurar el cobrament dels crèdits liquidats a favor de l’Administració, l’Administració tributària pot adoptar mesures cautelars de caràcter provisional, si hi ha indicis racionals que el cobrament esmentat www.bopa.ad Dipòsit legal: AND.2-2015 Núm. 11 23/56 28 de febrer del 2018 es pot veure impedit o greument dificultat considerant la situació patrimonial del deutor o la realització d’actuacions per reduir la seva solvència. 2. Si adopta mesures cautelars, l’Administració ho ha de notificar a l’obligat tributari, amb una exposició de motius suficientment raonada que les justifiqui. 3. Les mesures adoptades han de ser proporcionals a la situació que es pretengui evitar i al deute que es pretengui cobrar. L’Administració tributària no pot adoptar mesures cautelars que comportin un perjudici difícil o impossible de reparar. 4. L’Administració tributària pot adoptar com a mesura cautelar la retenció del pagament de devolucions tributàries. 5. L’Administració adopta les mesures cautelars mitjançant un procediment tributari, quan es produeixin les causes relacionades a l’apartat 1. 6. Les mesures cautelars deixen de tenir efecte al cap de sis mesos de ser adoptades, tret que hagin desaparegut abans les circumstàncies que les van motivar, que es produeixi el pagament del deute tributari o que siguin substituïdes per una garantia suficient a criteri de l’Administració tributària si ho sol·licita l’obligat tributari. El termini de sis mesos esmentat pot ser ampliat en sis mesos més, per resolució motivada de l’Administració tributària. Títol III. Aplicació dels tributs Capítol primer. Dels principis generals de l’aplicació dels tributs Secció primera. Principis generals Article 63. Àmbit d’aplicació i competència 1. L’aplicació dels tributs comprèn les activitats següents de l’Administració tributària: a) Informació i assistència dels obligats tributaris. b) Gestió, inspecció i recaptació dels tributs. c) Qualsevol actuació de l’obligat tributari en exercici dels seus drets en el marc de la relació jurídica tributària. d) Qualsevol altra actuació determinada per llei. 2. L’Administració tributària té competència territorial i funcional en l’aplicació dels tributs, respectant les competències en l’àmbit tributari dels comuns. Secció segona. Informació i consultes tributàries Article 64. Deure d’informació i assistència als obligats tributaris 1. L’Administració té l’obligació d’informar i assistir els obligats tributaris en relació amb els seus drets i les seves obligacions. 2. Els mitjans a través dels quals informa són els següents: a) Publicació de textos actualitzats i consolidats de les normes tributàries. b) Publicitat dels criteris administratius en relació amb les normes i els models tributaris. Govern c) Respostes de les consultes escrites que són comunicades als consultants, que seran publicades, preservant-ne la privacitat. d) Actuacions i acords previs de valoració de determinades operacions. www.bopa.ad Dipòsit legal: AND.2-2015 Núm. 11 28 de febrer del 2018 24/56 e) Acords especials relatius a determinades inversions estratègiques. f) Informació verbal, mitjançant comunicació telefònica o cites presencials. g) Publicitat dels criteris generals que constitueixen el pla anual de control fiscal. h) Campanyes d’informació i difusió. i) Altres que es determinin reglamentàriament. 3. L’Administració assistirà als obligats tributaris en el compliment de les seves obligacions tributàries. Article 65. Consultes tributàries escrites 1. Els obligats tributaris tenen dret a formular consultes escrites a l’Administració tributària. El contingut mínim de la consulta és: a) Dades identificadores del consultant. b) Antecedents i circumstàncies detallades del cas. c) Dubtes que origina en matèria tributària i períodes en què en seria aplicable. 2. A més dels obligats tributaris, estan legitimats per presentar consultes les associacions que agrupin col· lectius que representin persones físiques o jurídiques, els col·legis professionals, les cambres oficials i les organitzacions patronals o sindicals, en relació a qüestions que afectin una pluralitat dels seus membres o associats. 3. L’Administració tributària arxivarà sense donar resposta aquelles consultes que no compleixin amb els requisits contemplats en aquest article. 4. La resolució de la consulta té caràcter vinculant per a l’Administració tributària respecte a la situació jurídica tributària del consultant en el mateix període de l’entrada de la consulta. Mentre no es modifiquin les circumstàncies de fet, l’aplicació del criteri al consultant es manté fins que canviï la normativa o la interpretació jurisprudencial del precepte. Aquests efectes es seguiran per a qualsevol tercer, sempre que els fets i circumstàncies d’aquest obligat tributari siguin assimilables als inclosos en la resposta de la consulta. 5. No es pot interposar recurs contra la resolució d’una consulta, sense perjudici del dret a sol·licitar-ne l’aclariment. No obstant això, els actes de liquidació o de sanció derivats dels criteris continguts en la resposta de la consulta són susceptibles de recurs sota el seu règim general. 6. En els procediments d’aplicació dels tributs l’Administració tributària ha d’aplicar els criteris continguts a les consultes tributàries escrites, sempre que el supòsit de fet sigui assimilable. En tot cas, l’acte de liquidació que es produeixi en relació amb l’operació econòmica o el règim jurídic tributari objecte de la consulta haurà de respectar el contingut de la resposta vinculant, estant obligats tots els òrgans de l’Administració tributària, en tot cas, a respectar el contingut de la mateixa. El criteri de l’Administració contingut en una consulta es pot modificar de forma raonada i amb efectes a partir de la data en què s’emeti la resolució que modifica la posició doctrinal de l’Administració. En el cas que es modifiqui aquest criteri, l’Administració haurà de notificar-ho explícitament i de forma fefaent al consultant, i haurà de realitzar una difusió pública i efectiva de la modificació del criteri, essent d’aplicació un mes després de la mencionada difusió. 7. Les consultes han de ser contestades en un termini màxim de dos mesos a comptar des de la seva entrada a l’Administració tributària. La resposta a la consulta serà vinculant per l’Administració tributària. En el cas de què l’Administració tributària no contesti en el termini indicat, s’aplicarà el criteri de silenci administratiu positiu, entenent-se admesa la proposta realitzada per l’obligat tributari. Govern 8. A l’inici de cada trimestre natural es portarà a terme per part de l’Administració tributària la difusió pública i efectiva de les respostes a les consultes tributàries vinculants a les que hagi donat resposta durant el trimestre anterior, així com les modificacions de criteri indicades en l’apartat 6. 9. El procediment de tramitació i contestació es determina reglamentàriament, prenent en consideració els criteris de subordinació, desenvolupament i complementarietat del contingut de la present Llei. www.bopa.ad Dipòsit legal: AND.2-2015 Núm. 11 28 de febrer del 2018 25/56 Secció tercera. Acords de valoració Article 66. Acords previs de valoració 1. Els obligats tributaris poden sol·licitar a l’Administració tributària, quan ho hagi previst la norma de cada tribut, que determini amb caràcter previ i vinculant la valoració a efectes fiscals de rendiments, productes, béns, serveis, despeses i qualsevol altre element determinant del deute tributari. 2. La sol·licitud ha de ser prèvia a l’acabament del termini per presentar l’autoliquidació o la declaració corresponent. 3. El contingut mínim de la sol·licitud, els terminis i la resta de requisits del procediment es regulen reglamentàriament. 4. Mentre no canviïn les circumstàncies indicades a la sol·licitud o a la normativa, la valoració té efectes vinculants per a l’Administració tributària i per al sol·licitant, i no és susceptible de recurs. No obstant això, la liquidació fonamentada en la valoració sí que és susceptible de recurs. 5. La valoració té la vigència que s’estableixi en el mateix acord, tret que la normativa pròpia de cada tribut disposi una altra cosa. Article 67. Acords especials 1. En el cas que un obligat tributari, resident o no resident, estigui interessat a realitzar una inversió estratègica en territori del Principat d’Andorra, pot sol·licitar davant l’Administració general un acord especial. 2. S’entén com a estratègica la inversió que sigui d’interès general o d’utilitat pública per al poble andorrà. Entre altres elements, es valoren els efectes que la inversió pot suposar en el producte interior brut, l’ocupació, els serveis socials, el medi ambient, el progrés tecnològic o en altres àmbits d’interès. L’acord ha d’estar degudament raonat per l’òrgan competent. 3. La norma de cada tribut estableix quins paràmetres poden ser modificats en l’àmbit d’un acord especial. Entre altres, l’acord pot tractar dels elements següents: a) Base de tributació. b) Tipus de gravamen. c) Exempcions i deduccions. d) Terminis de pagament. e) Exoneració de suportar retencions o de realitzar ingressos a compte. 4. El contingut mínim de la sol·licitud és: a) Identificació de les persones o entitats inversores. b) Descripció de la naturalesa de la inversió i fonamentació dels beneficis econòmics i socials que suposaria per al Principat d’Andorra. c) Pla d’inversió, amb indicació de les fonts de finançament i de l’extensió temporal. d) Especificació dels beneficis fiscals sol·licitats. Govern 5. L’òrgan competent arxiva l’expedient si no es presenta la documentació mínima i, si un cop requerida la correcció, no s’esmenen els defectes en el termini d’un mes des de la notificació. També s’arxiva si considera que no ha de suposar un benefici substancial per al Principat d’Andorra. L’arxiu de l’expedient no és susceptible de recurs. 6. Una vegada admesa a tràmit la sol·licitud, el ministre encarregat de les finances sol·licita al ministre competent en matèria d’economia un informe sobre la justificació de l’interès general o d’utilitat pública, així com la viabilitat econòmica del projecte i del retorn que a llarg termini pot tenir per a l’economia del Principat d’Andorra. www.bopa.ad Dipòsit legal: AND.2-2015 Núm. 11 28 de febrer del 2018 26/56 7. Prenent com a base aquest informe, el ministre encarregat de les finances elabora una proposta de tractament tributari especial. 8. Aquesta proposta se sotmet a exposició pública durant un mes perquè qualsevol persona o entitat interessada hi pugui presentar al·legacions. 9. Acabat aquest període, el ministre encarregat de les finances presenta al Govern el projecte d’inversió, l’informe del ministre competent en matèria d’economia, la proposta de tractament tributari especial i les al·legacions presentades per les persones interessades. 10. El Govern decideix bé acceptar l’acord de tractament fiscal especial proposat pel ministre, bé esmenar-lo, bé arxivar l’expedient. En cas de ser aprovada la proposta, el Govern presenta davant el Consell General un projecte de llei que contingui tota la informació justificativa del projecte per la seva aprovació. En el cas de ser aprovat en seu del Consell General, l’acord és enviat al sol·licitant, que disposa d’un mes per acceptar-lo. Secció quarta. Col·laboració social en l’aplicació dels tributs Article 68. Obligacions d’informació 1. Les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, així com les entitats de caràcter civil nacionals o estrangeres, estan obligades a proporcionar a l’Administració tributària les dades, informes, antecedents i justificants amb transcendència tributària relacionats amb el compliment de les seves pròpies obligacions tributàries i de tercers quan existeixi un requeriment previ individualitzat dins l’àmbit d’un procediment d’inspecció, de recaptació en període executiu o d’embargament que justifiqui degudament la transcendència de la informació requerida i que s’han utilitzat tots els mitjans disponibles per obtenir la informació sol·licitada. Les obligacions relatives als requeriments d’informació realitzats d’acord amb el que s’estableix en els acords d’intercanvi d’informació tributària o en els convenis per a l’eliminació de la doble imposició conclosos pel Principat d’Andorra es regeixen pels corresponents acords, convenis i la legislació vigent relativa a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal. Els retenidors i els obligats a realitzar ingressos a compte han de presentar relacions dels pagaments dineraris o en espècie realitzats a d’altres persones o entitats, en els termes i condicions que estableixi la normativa reguladora de cada tribut. 2. Els requeriments han de precisar la transacció objecte de la investigació, els obligats tributaris o els titulars afectats i el període de temps a què es refereixen. 3. Els funcionaris públics, així com qualsevol altra persona investida de funció pública, resten obligats a col·laborar amb l’Administració tributària subministrant tot tipus d’informació amb transcendència tributària de què disposin, tret que sigui aplicable: a) El secret de les dades que s’hagin subministrat a l’Administració per a una finalitat exclusivament estadística. b) El secret del protocol notarial. c) El secret del contingut de la correspondència i de les comunicacions. 4. L’obligació dels professionals de facilitar informació amb transcendència tributària no afecta les dades privades no patrimonials que es coneguin per motiu de l’exercici de la pròpia activitat, la revelació de les quals atempti contra l’honor o la intimitat personal i familiar. Tampoc no afecta les dades confidencials dels clients de les quals tinguin coneixement com a conseqüència de la prestació de serveis professionals d’assessorament o de defensa. Govern 5. Els professionals no poden invocar el secret professional per impedir la comprovació de la seva pròpia situació tributària. 6. L’obligació d’informació afecta a qualsevol persona física o jurídica resident o no, que operi al Principat d’Andorra i que actuï mitjançant relacions o acords fiduciaris de qualsevol tipus, trust, fundacions públiques www.bopa.ad Dipòsit legal: AND.2-2015 Núm. 11 28 de febrer del 2018 27/56 o privades o qualsevol altre vehicle anàleg subjecte o no al dret andorrà, en relació als beneficiaris de dites relacions o acords fiduciaris, trust, fundacions públiques o privades o qualsevol altre vehicle anàleg, així com les persones que estableixin dits acords i els pagaments realitzats als eventuals beneficiaris de les rendes obtingudes derivades d’aquesta gestió. Sempre que la fidúcia, el trust, les fundacions públiques o privades o qualsevol altre vehicle anàleg no tingui beneficiaris designats, la informació lliurada ha de correspondre a la persona o persones que les han formalitzat així com les distribucions de beneficis i rendes realitzades durant la seva vigència. Quan no es pugui identificar la o les persones que han formalitzat aquestes relacions o acords fiduciaris, trust, fundacions públiques o privades o qualsevol altre vehicle anàleg, per motiu de defunció de la o les mateixes o bé per a qualsevol altre motiu, l’obligació d’informació afecta únicament els pagaments efectuats durant els últims 15 anys a comptar de la data de defunció de la o les persones que les han formalitzat, en relació a rendes obtingudes pel seu gestor. A tal efecte, s’estableix i es desenvolupa per via reglamentària un registre específic dels professionals o de qualsevol altra persona que gestioni els acords contractuals aquí recollits amb l’obligació de comunicar a aquest registre la informació a la qual es refereix el present article. Les entitats financeres regulades queden exemptes d’aquesta obligació sempre i quan una informació similar hagi de ser transmesa a algun organisme regulador andorrà o de qualsevol estat membre de la Unió Europea. Article 69. Autoritats sotmeses al deure d’informar i col·laborar 1. Les autoritats de qualsevol naturalesa, els titulars dels òrgans del Govern, els comuns i els òrgans que en depenen, els organismes autònoms o les entitats parapúbliques o de dret públic, així com qualsevol altra entitat pública, entre altres,