PPT1 (Tema 19)-Actualitzat 01062024.pdf

Cos Administratiu Generalitat de Catalunya TEMA 19 La normativa reguladora de la funció pública. Les classes d’empleats i empleades públics. L’estructura de l’ocupació pública. L’adquisició i pèrdua de la relació de servei Juny 2024 ÍNDEX 1) NORMATIVA REGULADORA DE...

Cos Administratiu Generalitat de Catalunya TEMA 19 La normativa reguladora de la funció pública. Les classes d’empleats i empleades públics. L’estructura de l’ocupació pública. L’adquisició i pèrdua de la relació de servei Juny 2024 ÍNDEX 1) NORMATIVA REGULADORA DE LA FUNCIÓ PÚBLICA 2) LES CLASSES D’EMPLEATS I EMPLEADES PÚBLICS 3) ORDENACIÓ DELS COSSOS I CATEGORIES PROFESSIONALS 4) ESTRUCTURA DE L’OCUPACIÓ PÚBLICA: PLANTILLA DEL PERSONAL 5) ESTRUCTURA DE L’OCUPACIÓ PÚBLICA: RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL 6) ESTRUCTURA DE L’OCUPACIÓ PÚBLICA: REGISTRE GENERAL DEL PERSONAL 7) L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI 1) NORMATIVA REGULADORA DE LA FUNCIÓ PÚBLICA NORMATIVA REGULADORA DE LA FUNCIÓ PÚBLICA Funció pública: conjunt de recursos humans a disposició de les administracions públiques per tal de desenvolupar les seves potestats d’acord amb la llei. Administracions públiques Servei a l’interès general Restriccions i particularitats en la relació administració-personal Art. 103.3 CE: “La llei regularà l’estatut Art. 149.1.18a CE: Les bases del règim dels funcionaris públics, l’accés a la estatutari dels funcionaris correspon de funció pública d’acord amb els principis forma exclusiva a l’Estat de mèrit i capacitat, les peculiaritats de l’exercici del seu dret a sindicació, els sistema d’incompatibilitats i les garanties per a la imparcialitat en 4 l’exercici de les seves funcions” NORMATIVA REGULADORA DE LA FUNCIÓ PÚBLICA El règim estatutari de la funció pública: Definició de l’estatut de la funció pública JURISPRUDÈNCIA TRIBUNAL CONSTITUCIONAL Elements que integren el règim estatutari dels funcionaris públics, contingut mínim, configuració i forma d’aprovació La reserva de llei respecte de l’estatut de la funció pública: STC 99/1987 d’11 de juny: L’estatut de la funció pública està protegit per la garantia de la reserva de llei, que impedeix als poders públics competents per a regular-lo la utilització de normes reglamentàries independents. Les matèries de l’art. 103.3 CE han de ser regulades necessàriament a través de llei El govern podrà utilitzar normes reglamentàries únicament per complementar o particularitzar aspectes instrumentals amb la deguda subjecció a l’ordenació legal de la matèria reservada 5 NORMATIVA REGULADORA DE LA FUNCIÓ PÚBLICA Contingut del règim estatutari dels funcionaris públics: STC 99/1987, d’11 de juny: integren el règim estatutari dels funcionaris públics els elements següents:  Creació i integració de cossos i escales funcionarials  Adquisició i pèrdua de la condició de funcionari  Provisió de llocs de treball  Promoció en la carrera administrativa  Situacions administratives  Drets i deures dels funcionaris  Responsabilitat i règim disciplinari 6 NORMATIVA REGULADORA DE LA FUNCIÓ PÚBLICA Funció pública i estat autonòmic: Determinar les bases del règim jurídic de les Art. 149.1.18 CE administracions públiques i del règim estatutari dels seus funcionaris, que, en tot cas, garantiran als Competència exclusiva administrats un tractament comú enfront d’aquestes de l’Estat  Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la funció pública  RDL 5/2015 (Llei 7/2007), de 30 d’octubre, Text refós de la llei Estatut Bàsic de l’Empleat Públic Art. 149.3 CE: El dret estatal serà, en tot cas, supletori del dret de les comunitats autònomes. STC 76/1983, de 5 d’agost: A l’Estat en exclusiva li correspon regular l’estatut dels funcionaris públics i les comunitats autònomes, de conformitat amb les competències que hagin assumit als seus estatuts, podran desenvolupar aquestes bases en exercici de la seva potestat d’autoorganització (DL 1/1997) 7 NORMATIVA REGULADORA DE LA FUNCIÓ PÚBLICA Règim estatutari i règim laboral: La naturalesa de la relació jurídica que lliga el personal amb l’administració pot ser:  Administrativa o estatutària regulada pel dret administratiu Teoria del contracte administratiu: relació a través d’un contracte regit pel dret administratiu i l’administració ocupa una posició de “supremacia” que li permet alterar el contracte per motius juridicoadministratius o per l’interès general. Teoria de la relació estatutària: relació que no sorgeix de cap contracte sinó directament de la llei i els reglaments que regulen els seus drets i deures. La relació neix de l’”acte” administratiu del nomenament. Teoria dominant.  Laboral regulada pel dret laboral Les administracions per realitzar les seves funcions poden tenir un cos de treballadors sotmesos al dret laboral. Se’ls apliquen les normes del dret laboral i determinades normes del dret administratiu per la singularitat de prestar els seus serveis a l’administració. 8 NORMATIVA REGULADORA DE LA FUNCIÓ PÚBLICA Dualitat de règims a la Constitució:  La Constitució no preveu la possibilitat d’un doble règim (laboral o funcionari) o un model de funció pública dual.  La Constitució només preveu un model, el funcionarial.  La STC 99/1987, d’11 de juny admet la dualitat de règims en una mateixa organització: Règims jurídics distints aplicables a situacions diferents, és a dir, un estatutari i l’altre laboral, ja que no són els mateixos els drets i deures d’un i altre personal i és raonable aquesta distinció.  Tanmateix, aquesta sentencia considera inconstitucional l’exercici de la potestat governativa en la determinació dels llocs que hagin d’ésser proveïts per funcionaris o per laborals: Amb caràcter general, els llocs de treball de l’administració seran desenvolupats per funcionaris públics, encara que es podran determinar (per llei) els llocs que poden ésser desenvolupats per personal laboral. 9 NORMATIVA REGULADORA DE LA FUNCIÓ PÚBLICA RDL 5/2015: Text refós de la llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic: Títol I del TREBEP:  L’objectiu del TREBEP és establir les bases del règim estatutari dels funcionaris públics inclosos en l’àmbit d’aplicació i determinar les normes aplicables al personal laboral al servei de les administracions  Del TREBEP emana el mandat al legislador estatal i autonòmic de desenvolupar-lo. Això s’ha de traduir en una llei reguladora de la funció pública per l’AGE i per a cadascuna de les CCAA (DL 1/1997)  Totes les actuals lleis de funció pública de les CCAA hauran d’adaptar les seves previsions al contingut imperatiu del TREBEP  Col·lectius d’aplicació del TREBEP (de forma directa o supletòria): Administració General de l’Estat Administracions de les comunitats autònomes Administracions de les entitats locals Entitats de dret públic depenents de qualsevol administració Universitats publiques. 10 NORMATIVA REGULADORA DE LA FUNCIÓ PÚBLICA REIAL DECRET LEGISLATIU 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic  Títol I. Objecte i àmbit d’aplicació  Títol II. Personal al servei de les administracions públiques  Títol III. Drets i deures. Codi de conducta dels empleats públics Capítol I. Drets dels empleats públics Capítol II. Dret a la carrera professional i a la promoció interna. L’avaluació del rendiment Capítol III. Drets retributius Capítol IV. Dret a la negociació col·lectiva, representació i participació institucional. El dret de reunió Capítol V. Dret a la jornada de treball, permisos i vacances Capítol VI. Deures dels empleats públics. Codi de conducta  Títol IV. Adquisició i pèrdua de la relació de servei Capítol I. Accés a l’ocupació i adquisició de la relació de servei Capítol II. Pèrdua de la relació de servei  Títol V. Ordenació de l’activitat professional Capítol I. Planificació de recursos humans Capítol II. Estructuració de l’ocupació pública Capítol III. Provisió de llocs i mobilitat  Títol VI. Situacions administratives  Títol VII. Règim disciplinari  Títol VIII. Cooperació entre administracions públiques  Disposicions addicionals  Disposicions transitòries  Disposició derogatòria 11  Disposicions finals NORMATIVA REGULADORA DE LA FUNCIÓ PÚBLICA El Decret Legislatiu 1/1997 Objecte: ordenar i regular els aspectes de la relació de serveis professionals del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, d’acord amb els principis de legalitat, objectivitat, economia, eficàcia i eficiència. Àmbit d’aplicació: l’àmbit d’aplicació de la norma serà la funció pública entesa com el conjunt de persones que presten serveis en l’administració de la Generalitat mitjançant una relació de serveis professionals, retribuïda i de caràcter especial, per raó dels serveis públics que desenvolupen i regulada per la normativa administrativa o laboral: Personal funcionari, eventual i interí. Personal laboral, només els casos en què expressament hi fa referència. Personal d’universitats Personal al servei de les corporacions locals, en els termes establerts per la seva legislació. Personal al servei del Consell Consultiu (actual Consell de Garanties Estatutàries), sens perjudici del que disposa la seva llei reguladora. Ara bé, queden exclosos d’aquesta norma el personal al servei del parlament de Catalunya, del Síndic de Greuges, de la Sindicatura de Comptes i el personal que treballa en entitats de dret públic subjectes al dret privat. 12 NORMATIVA REGULADORA DE LA FUNCIÓ PÚBLICA DECRET LEGISLATIU 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública  Títol 1: De l'objecte de la Llei, principis en què s'inspira i l'àmbit d'aplicació  Títol 2: Dels òrgans competents en matèria de personal  Títol 3: De l'estructura i l'organització de la funció pública  Títol 4: De l'adquisició i pèrdua de la condició de funcionari  Títol 5: De la provisió de llocs de treball  Títol 6: De les situacions administratives  Títol 7: Dels drets i deures dels funcionaris de l'Administració de la Generalitat  Títol 8: Del personal no funcionari  Disposicions Addicionals  Disposicions Transitòries  Disposicions Finals 13 2) LES CLASSES D’EMPLEATS I EMPLEADES PÚBLICS LES CLASSES D’EMPLEATS I EMPLEADES PÚBLICS Les administracions espanyoles per tal de dur a terme les finalitats i les competències han de dotar-se d’una organització administrativa. Organització administrativa? Conjunt de relacions recíproques entre els diferents ens públics i unitats administratives, els diferents recursos materials i els recursos humans. Estat Espanyol tres administracions: AGE, CCAA i EELL. Totes tenen diferents fórmules jurídiques descentralitzades: consorcis, organismes autònoms, societats mercantils, ens públics, etc. Personal al servei de les administracions públiques: funcionaris, laborals, polítics, becaris, col·laboradors, contractistes, subministradors, concessionaris, etc. En sentit estricte personal al servei de les administracions públiques és el que conforma la funció pública. Funció pública? Conjunt de personal que presta el servei a l’administració pública d’acord amb els principis de mèrit i capacitat mitjançant una relació de serveis professionals de caràcter especial a canvi d’una retribució a càrrec dels pressupostos de l’administració on treballa i regulada per la legislació15 administrativa o laboral. LES CLASSES D’EMPLEATS I EMPLEADES PÚBLICS CONCEPTE D’EMPLEATS PÚBLICS (Art. 8 TREBEP) Aquells que ocupen funcions retribuïdes en les administracions públiques al servei dels interessos generals. CLASSIFICACIÓ DELS EMPLEATS PÚBLICS 1. Funcionaris de carrera. 2. Funcionaris interins. 3. Personal laboral, ja sigui fix, per temps indefinit o temporal. 4. Personal eventual. 16 LES CLASSES D’EMPLEATS I EMPLEADES PÚBLICS FUNCIONARIS DE CARRERA (Art. 9 TREBEP) Personal que, en virtut de nomenament legal, estan vinculats a una Administració pública per una relació estatutària regulada pel dret administratiu per a la realització de serveis professionals retribuïts de caràcter permanent. Trets definidors Incorporació  Prestació de serveis duradora (permanent) i incorporació mitjançant un nomenament Professionalitat  Exclusió de la condició política. Serveis especials  prestació de serveis marcat pel principi dels interessos generals, la objectivitat i la imparcialitat. Retribució  Derivada de l’exercici de les funcions i a càrrec dels pressupostos de l’administració on presta serveis Subjecció al Dret administratiu  Ordenament jurídic administratiu regulador de les relacions entre l’Administració i els seus funcionaris. 17 LES CLASSES D’EMPLEATS I EMPLEADES PÚBLICS FUNCIONARIS DE CARRERA (Art. 9 TREBEP) L’exercici de les funcions que impliquin la participació directa o indirecta en l’exercici de les potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals de l’Estat i de les administracions públiques corresponen exclusivament als funcionaris públics  Reserva funcional funcionarial (Art. 9.2 TREBEP)  Donar fe amb presumpció de veritat.  Exercir l'autoritat  Imposar sancions  Exercir la potestat arbitral, etc. SELECCIÓ I NOMENAMENT Principis d’igualtat, mèrit i capacitat Oferta d’ocupació pública Convocatòria pública 18 LES CLASSES D’EMPLEATS I EMPLEADES PÚBLICS FUNCIONARIS INTERINS (Art. 10 TREBEP) Personal que, per raons expressament justificades de necessitat i urgència, són nomenats com a tals per a l’exercici de funcions pròpies de funcionaris de carrera quan es doni algun dels següents supòsits: a) L’existència de places vacants quan no sigui possible la seva cobertura per funcionaris de carrera per un màxim de tres anys. D’acord amb l’art. 10.4 TREBEP, aquestes places hauran de ser cobertes mitjançant qualsevol dels mecanismes de provisió o mobilitat previstos a la normativa de cada administració. No obstant, transcorreguts 3 anys des del nomenament del funcionari interí es produirà el seu cessament i la vacant només podrà ser ocupada per un funcionari de carrera. Si el procés queda desert, es podrà efectuar nou nomenament de funcionari interí. Excepcionalment, el funcionari interí podrà romandre a la plaça temporalment, sempre que s’hagi publicat la corresponent convocatòria dins del termini dels tres anys comptats des del nomenament de funcionari interí. En aquest cas podrà romandre fins la resolució de la convocatòria sense que el cessament doni lloc a compensació econòmica. 19 LES CLASSES D’EMPLEATS I EMPLEADES PÚBLICS FUNCIONARIS INTERINS (Art. 10 TREBEP) b) La substitució transitòria dels titulars, durant el temps estrictament necessari. c) L’execució de programes de caràcter temporal (màxim tres anys, ampliable fins a dotze mesos més per les lleis de funció pública que despleguin el TREBEP). En el cas de la Generalitat de Catalunya  Apartat 1.8 de l’Acord de Govern de 17 de juny de 2013: programes temporals màxim 3 anys. d) L’excés o l’acumulació de tasques per un termini màxim de 9 mesos, dins d’un període de 18 mesos. Art. 124.1 DL 1/1997 a) Per tal de cobrir transitòriament places que han de ser ocupades definitivament per funcionaris de carrera. b) Per a la realització de programes estrictament temporals o per situacions urgents degudament motivades. c) Per ocupar llocs de treball en substitució de funcionaris que gaudeixin del dret de reserva de plaça i destinació. 20 LES CLASSES D’EMPLEATS I EMPLEADES PÚBLICS FUNCIONARIS INTERINS Règim jurídic:  Li és aplicable el règim general del personal funcionari de carrera quan sigui adequat a la naturalesa de la seva condició temporal i al caràcter extraordinari i urgent del seu nomenament, excepte els drets inherents a la condició de funcionari de carrera. Li serà aplicable el règim del funcionari de carrera per analogia  Art. 122.b) DL 1/1997  Es classifiquen igual que els funcionaris de carrera.  Tenen dret a percebre les mateixes retribucions que els funcionaris de carrera.  Poden cobrar triennis (article 25.2 de l’RDL 5/2015, de 30 d’octubre (TREBEP). Dret ja reconegut per l’article 25.2 de la derogada Llei 7/2007, de 12 d’abril (EBEP)).  Cotitzen per la contingència d’atur.  Tenen dret a llicències per estudis i per assumptes propis (art. 122 b) del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre)  No tenen dret a l’excedència voluntària per interès particular (art. 86.2 a) del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre) ni a l’excedència voluntària per manteniment de la convivència (art. 2.2 a) Llei 8/2006, de 5 de juliol).  Tenen dret a la consolidació de grau personal (apartat 3.3 Instrucció 3/2019, de 2 d’abril)  El temps de serveis prestats en un lloc de treball com a funcionari interí és computable als efectes de consolidació del grau inicial de la carrera administrativa, en cas de superar el procés selectiu del mateix cos i escala.  La prestació de serveis com a funcionari interí no pot constituir dret preferent per a l’accés a la condició de funcionari. Tanmateix, el temps de serveis prestats podrà ser valorat en la fase de concurs (art. 126 Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre).  El funcionari interí per programes o acumulació de tasques pot prestar serveis en la unitat en què es produeixi el nomenament o en altres unitats en les que desenvolupi funcions anàlogues, 21 sempre que participin en l’àmbit d’aplicació del programa temporal o l’acumulació de tasques. LES CLASSES D’EMPLEATS I EMPLEADES PÚBLICS FUNCIONARIS INTERINS (Art. 10 TREBEP i DL 1/1997) Selecció Mitjançant convocatòria pública que garanteixi els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i celeritat i tindran la finalitat de la cobertura immediata de la plaça. El nomenament derivat d’aquests procediments de selecció en cap cas donarà lloc al reconeixement de la condició de funcionari de carrera. Cessament Arts. 10.3 i 63 TREBEP Art. 124.4 DL 1/1997 Per la cobertura reglada del lloc per funcionari Quan no calen els seus serveis. de carrera Quan la plaça a la qual és adscrit és ocupada Per raons organitzatives que doni lloc a la per un funcionari. supressió o amortització del lloc. Pel transcurs del temps especificat en el Per la finalització del termini expressament nomenament. recollit en el nomenament. Per renúncia. Quan finalitzi la causa que va donar lloc al Quan, un cop instruït un expedient disciplinari, nomenament. s'acorda de revocar-ne el nomenament. Per renúncia. Per pèrdua de la nacionalitat. Per jubilació. Per sanció disciplinària de separació del servei que tingui caràcter ferm. Per pena d’inhabilitació per a càrrec públic 22 que tingui caràcter ferm. LES CLASSES D’EMPLEATS I EMPLEADES PÚBLICS PERSONAL LABORAL (Art. 11 TREBEP i DL 1/1997) Personal que, en virtut de contracte de treball formalitzat per escrit, en qualsevol de les modalitats de contractació de personal que preveu la legislació laboral, presta serveis retribuïts per les administracions públiques. En funció de la durada el contracte pot ser fix, per temps indefinit o temporal. No poden ocupar llocs de treball que impliquin participació directa o indirecta en l’exercici de les potestats públiques o en la salvaguarda dels interessos generals de l’Estat i de les administracions públiques. Relació sotmesa al Dret del treball (ET, legislació laboral, convenis col·lectius i contractes de treball). Els procediments de selecció seran públics, d’acord amb els principis d’igualtat, mèrit i capacitat. En el cas del personal laboral temporal es regirà igualment pels principi de celeritat, amb la finalitat d’atendre necessitats expressament justificades de necessitat i urgència. Personal laboral de la Generalitat de Catalunya  VIè Conveni Col·lectiu Únic per al personal laboral. 23 LES CLASSES D’EMPLEATS I EMPLEADES PÚBLICS PERSONAL LABORAL (Art. 11 TREBEP) Dins l’àmbit de la Generalitat de Catalunya el personal propi de la funció pública és el funcionari i com excepció poden ser ocupats per personal en règim laboral els següents llocs de treball (Art. 30 DL 1/1997):  Llocs de naturalesa no permanent, de caràcter periòdic i discontinu.  Els llocs que realitzen activitats pròpies d’oficis.  Llocs de treball de caràcter instrumental (conservació, manteniment, protecció civil, arts gràfiques, comunicació, d’enquestes, d’expressió artística, serveis socials, protecció de menors, etc) i no hi ha cap cos o escala amb les funcions adequades.  Els llocs que realitzen activitats que requereixen uns coneixements específics o especialitzats i no hi ha cap cos o escala amb aquesta preparació.  Els llocs d’investigació.  Els llocs docents, que d’acord amb la seva especialitat, no poden 24 ser ocupats per funcionaris dels cossos i les escales docents. LES CLASSES D’EMPLEATS I EMPLEADES PÚBLICS PERSONAL EVENTUAL (Art. 12 TREBEP) Personal que, en virtut de nomenament i amb caràcter no permanent, exerceix funcions expressament qualificades de confiança o assessorament especial i és retribuït amb càrrec als crèdits pressupostaris consignats per a aquesta finalitat. El nombre màxim l’han d’establir els respectius òrgans de govern. Aquest nombre i les condicions retributives són públics. Ocupen un lloc de treball no reservat als funcionaris i el nomenament i cessament són lliures. El cessament ha de tenir lloc, en tot cas, quan es produeixi el de l’autoritat a la qual es presti la funció de confiança o assessorament. La condició de personal eventual no pot constituir mèrit per a l’accés a la funció pública o per a la promoció interna. Els és aplicable per analogia, el que sigui adequat, el règim general 25 dels funcionaris de carrera. LES CLASSES D’EMPLEATS I EMPLEADES PÚBLICS PERSONAL DIRECTIU PROFESSIONAL (Art. 13 TREBEP) Personal que exerceix funcions directives professionals en les administracions públiques, definides com a tals a les normes específiques de cada administració pública. Cada comunitat autònoma pot desenvolupar si així ho estima oportú el règim específic del personal directiu professional. Designació  D’acord amb el principi de mèrit i capacitat i criteris d’idoneïtat, segons procediments que garanteixin la publicitat i concurrència. Si és tracta de personal laboral tindrà la consideració de relació laboral de caràcter especial d’alta direcció. Criteri d’avaluació  Criteri d’eficàcia i eficiència, responsabilitat per la seva gestió i control de resultats en relació amb els objectius que els hagin estat fixats. La determinació de les seves condicions d’ocupació no tindrà 26la consideració de matèria objecte de negociació col·lectiva. 3) ORDENACIÓ DELS COSSOS I CATEGORIES PROFESSIONALS ORDENACIÓ DELS COSSOS I CATAGORIES PROFESSIONALS COSSOS I ESCALES DE FUNCIONARIS Articles 16 a 19 Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre: La creació, la modificació i la supressió de cossos i escales, la denominació, la definició de les funcions, el nivell de titulació o les titulacions concretes per a l’ingrés es fan per llei del Parlament. Els funcionaris s'agrupen per cossos en raó del caràcter homogeni de les funcions a realitzar. Dins els cossos, per raó de l'especialització de les funcions, poden existir escales que seran agrupades en grups i subgrups d’acord amb la titulació exigida per al seu ingrés a la funció pública Els cossos dels funcionaris es poden dividir en:  Cossos generals  Tasques administratives que requereixen el desenvolupament defuncions comunes en l’exercici de l’activitat administrativa  Cossos especials  Tenen com a funció el desenvolupament de les 28 activitats específiques d’una carrera, professió o ofici ORDENACIÓ DELS COSSOS I CATEGORIES PROFESSIONALS COSSOS I ESCALES DE FUNCIONARIS (Art. 19 Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre). L’article 76 i la DT 3a del TREBEP reclassifiquen els grups previstos pel DL 1/1997. GRUP DL 1/1997 GRUP TREBEP Grup A Grup A Subgrup A1 Títol universitari de Grau Grup B Grup A Subgrup A2 Títol universitari de Grau Grup B Títol de Tècnic Superior Grup C Grup C Subgrup C1 Títol de Batxiller o Tècnic Grup D Grup C Subgrup C2 Títol de Graduat en ESO Grup E Agrupacions No s’exigeix titulació (DA 6a TREBEP) professionals (AP) 29 ORDENACIÓ DELS COSSOS I CATAGORIES PROFESSIONALS COSSOS I ESCALES DE FUNCIONARIS: COSSOS GENERALS El Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre crea els següents cossos: Grup A (A1)  DA 6a. Cos Superior d’Administració de la Generalitat de Catalunya  Desenvolupa activitats de nivell superior corresponents a tasques administratives de gestió, d'inspecció, d'execució, de control o similars. Comprèn sis escales (subgrup A1): Escala Superior d’Administració Escala d’Inspecció Tributària Escala d’Inspecció Financera Escala d’administració superior, en l’àmbit d’estadística computacional Escala d’estadística i d’anàlisi Escala d’administració superior, juristes criminòlegs. 30 ORDENACIÓ DELS COSSOS I CATAGORIES PROFESSIONALS COSSOS I ESCALES DE FUNCIONARIS: COSSOS GENERALS Grup B (A2)  DA 7a. Cos de Gestió d’Administració de la Generalitat de Catalunya Desenvolupa activitats de col·laboració en les tasques administratives de gestió, d'inspecció, d'execució, de control o similars que no corresponguin al cos superior d'administració, i també les tasques d'aplicació de normativa, de proposta de resolució d'expedients normalitzats, d'estudis i d'informes que no corresponguin a tasques de nivell superior i les que específicament li siguin atribuïdes per raó de l'especialització de la seva funció. Comprèn dues escales (subgrup A2): Escala de Gestió d’Administració General Escala de Gestió d’Administració General, en l’àmbit funcional 31 estadístic ORDENACIÓ DELS COSSOS I CATAGORIES PROFESSIONALS COSSOS I ESCALES DE FUNCIONARIS: COSSOS GENERALS Grup C (C1)  DA 8a Cos Administratiu de la Generalitat de Catalunya Dona el suport administratiu a les activitats de gestió, d'inspecció, d'execució, de control o similars adients amb el nivell de titulació i d'especialització que es requereix. Comprèn una única escala (subgrup C1) Escala Administrativa Grup D (C2)  DA 9a. Cos Auxiliar d’Administració de la Generalitat de Catalunya Desenvolupa les tasques de caràcter auxiliar en matèries administratives, de gestió, d'inspecció, de control o similars adients amb el nivell de titulació i d'especialització que es requereix. Comprèn una única escala (subgrup C2): 32 Escala Auxiliar Administrativa ORDENACIÓ DELS COSSOS I CATAGORIES PROFESSIONALS COSSOS I ESCALES DE FUNCIONARIS: COSSOS GENERALS Grup E (Agrupació professional)  DA 10a Cos Subaltern d’Administració de la Generalitat Complir les funcions de vigilància dels locals; de control de les persones que accedeixen a les oficines públiques, tot informant-les de la situació dels locals; de custòdia del material, del mobiliari i de les instal·lacions; d'utilització de màquines reproductores, fotocopiadores i similars, i, en general, altres tasques de caràcter similar. En el cas que es prestin serveis en centres educatius li correspondrà també l'atenció a l'alumnat d'aquests. No comprèn cap escala 33 ORDENACIÓ DELS COSSOS I CATAGORIES PROFESSIONALS COSSOS ESPECIALS La Llei 9/1986, de 10 de novembre, de cossos de funcionaris de la Generalitat de Catalunya creà els diferents cossos especials en aquesta administració Cos de Titulació Superior (Grup A – Subgrup A1) Cos de Diplomatura (Grup A – Subgrup A2) Cos de Tècnics Especialistes (Grup C – Subgrup C1) Cos d’Auxiliars Tècnics (Grup C – Subgrup C2) 34  ORDENACIÓ DELS COSSOS I CATAGORIES PROFESSIONALS COSSOS DE TITULACIÓ SUPERIOR Arquitectura Química Ambientòlegs Cartografia Enginyeria Industrial Geografia Enginyeria de Camins, Canals i Ports Planificació Lingüística Enginyeria de Telecomunicacions Patrimoni Artístic, Enginyeria de Forests conservació de museus Enginyeria Aeronàutica Patrimoni Artístic, patrimoni Enginyeria Agrònoma històric i arts plàstiques Enginyeria de Mines Arxivística Enginyeria Química Veterinària Inspecció de Seguretat Nuclear i Protecció Radiològica Educació Física (INEF) Geologia Salut Pública Geofísica Metges Avaluadors Psicologia Pedagogia Biologia 35  ORDENACIÓ DELS COSSOS I CATAGORIES PROFESSIONALS COSSOS DE DIPLOMATURA Enginyeria Tècnica Agrícola Enginyeria Tècnica Forests Enginyeria Tècnica de Mines Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions Enginyeria Tècnica d'Obres Públiques Enginyeria Tècnica Industrial Enginyeria Tècnica en Topografia Arquitectura Tècnica Biblioteconomia Educació Social Salut Pública Treball Social Intèrprets informadors turístics 36 ORDENACIÓ DELS COSSOS I CATAGORIES PROFESSIONALS COSSOS DE TÈCNICS ESPECIALISTES Analistes de Laboratori Delineació COSSOS AUXILIARS TÈCNICS Auxiliars de Laboratori Auxiliars de Clínica 37 ORDENACIÓ DELS COSSOS I CATAGORIES PROFESSIONALS COL·LECTIUS ESPECÍFICS Col·lectius específics enquadrats en els cossos especials en atenció a la naturalesa de les seves funcions, l’estatut jurídic del seu personal, incloent-hi els seus processos de selecció, els seus drets i deures, la protecció social, etc. Es regiran per la normativa general aplicable a la resta de funcionaris de la Generalitat així com per una normativa específica pròpia adequada a les tasques que desenvolupen i als drets i els deures inherents a les funcions que compleixen: 38 ORDENACIÓ DELS COSSOS I CATAGORIES PROFESSIONALS COL·LECTIUS ESPECÍFICS Cos d’Intervenció (Grup A1)  Llei 16/1984, de 20 de març, de l’Estatut de la funció interventora Cos d’Advocacia de la Generalitat (Grup A1)  Llei 7/1996, de 5 de juliol, d’organització dels serveis jurídics de l’Administració de la Generalitat de Catalunya Cos de Bombers  Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis i salvaments de Catalunya Cos d’Agents Rurals  Llei 17/2003, de 4 de juliol, del Cos d’Agents Rurals Cos de Mossos d’Esquadra  Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra 39 ORDENACIÓ DELS COSSOS I CATAGORIES PROFESSIONALS COL·LECTIUS ESPECÍFICS Personal estatutari de Salut  Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut. Personal docent no universitari  Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació. Personal de l’administració de justícia  Llei Orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial. Personal serveis penitenciaris àmbit funcional d'execució penal  Decret 329/2006, de 5 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització i funcionament dels serveis d'execució penal a Catalunya. Comprèn els llocs de treball en el marc d’un procés penal, desenvolupen funcions de custòdia, de control de l’execució de penes i mesures, de suport a la reinserció i de rehabilitació en l’àmbit de la justícia juvenil. Corresponen a personal funcionari dels grups de classificació A i C (psicòlegs, juristes, treballadors socials, educadors socials i tècnics especialistes de serveis penitenciaris). 40 ORDENACIÓ DELS COSSOS I CATAGORIES PROFESSIONALS PERSONAL LABORAL: CATEGORIES PROFESSIONALS La classificació professional té per objecte assignar a cada treballador unes funcions, dins d’un sistema ordenat en grups, subgrups i categories professionals. Els grups i subgrups determinen el nivell salarial basic de cada categoria professional  Art. 20 VIè Conveni Col·lectiu GRUP SUBGRUP CATEGORIA PROFESSIONAL A1 Periodista, professor, metge, arquitecte, musicòleg, etc A A2 Cap 1a administració, analista informàtic, protocol, etc A3 Cap 2a administració, director llar infants, etc B Logopeda, fisioterapeuta, arquitecte tècnic, podòleg, etc C1 Tècnic especialista, delineant, analista laboratori, governant, etc C C2 Especialista oficis, monitor, cap d’equip, guarda, etc D1 Oficial 1a oficis, vigilant obres, aux. geriatria, aux. admin, etc D D2 Oficial 2a oficis, telefonista, motorista, recepcionista, etc 41 E Peó, mosso, porter, subaltern, guaita, ajudants d’oficis, etc 4) ESTRUCTURA DE L’OCUPACIÓ PÚBLICA: PLANTILLA DEL PERSONAL ESTRUCTURA DE L’OCUPACIÓ PÚBLICA: PLANTILLA DEL PERSONAL D’acord amb el que s’estableix a l’art. 28 del DL 1/1997 “la plantilla de personal estarà formada per les places que són dotades als pressupostos, classificades en grups de cossos i, dins dels grups, d’acord amb les escales de cada cos. Inclourà igualment el personal eventual i laboral”. La plantilla de personal compleix dues funcions fonamentalment: a) Pressupostària: la plantilla estarà ajustada a les corresponents dotacions pressupostàries de manera que no podrà haver places no dotades. b) Selecció: les escales, Subescales, classes i categories en què es classifiquen les places de la plantilla funcionen com unitats de reclutament i selecció. L’accés a la funció pública es produeix amb l’ingrés en una d’aquestes unitats. El nombre de places ofertades i convocades depèn del de vacants existents en cada unitat i també el contingut dels processos selectius està en funció de cada una d’elles. 43 5) ESTRUCTURA DE L’OCUPACIÓ PÚBLICA: RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL ESTRUCTURA DE L’OCUPACIÓ PÚBLICA: RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL Lloc de treball  unitat mínima operativa que amb caràcter objectiu s’identifica en una estructura administrativa. Cada òrgan o unitat administrativa integra un conjunt de llocs de treball que, entre tots compleixen les funcions o competències assignades. L’instrument tècnic d’ordenació del personal és la Relació de Llocs de Treball (RLT) L’art. 15 de la Llei 30/1984, no derogat pel TREBEP, defineix les RLT com l’instrument tècnic per mitjà del qual es realitza l’ordenació del personal, d’acord amb les necessitats dels serveis, i on s’estableixen els requisits necessaris que s’han de reunir per desenvolupar els diferents llocs de treball. La creació, la modificació, la refosa i la supressió de llocs de treball es fan mitjançant la RLT. Per a la modificació d’estructures, per a la reestructuració, per a la creació o l’eliminació de noves unitats o per a modificar qualsevol característica d'un lloc de treball (retribucions, requisits, 45 adscripció, mecanismes de provisió, etc.) cal modificar la RLT. ESTRUCTURA DE L’OCUPACIÓ PÚBLICA: RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL Legislació estatal (art. 74 TREBEP) Les administracions públiques han d’estructurar la seva organització a través de relacions de llocs de treball o altres instruments organitzatius similars que comprenguin, almenys, la denominació dels llocs, els grups de classificació professional, els cossos o escales, si s’escau, a què estiguin adscrits, els sistemes de provisió i les retribucions complementàries. Aquests instruments són públics Legislació de la Generalitat de Catalunya (art. 29 a 33 DL 1/1997, de 31 d’octubre) L’art. 29 DL 1/1997 disposa que té caràcter públic i ha d’incloure tots els llocs de funcionaris, laborals i eventuals existents en l'Administració de la Generalitat (dotats i no dotats pressupostàriament). 46 ESTRUCTURA DE L’OCUPACIÓ PÚBLICA: RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL El contingut de les RLT ha de ser almenys el següent:  Denominació i les característiques essencials dels llocs.  Requisits essencials per ocupar-los  Complement de destinació i, si s'escau, l'específic, si són llocs de personal funcionari.  Grup, categoria professional i règim jurídic aplicable per als llocs de caràcter laboral.  Forma de provisió dels llocs.  Requisits que han de complir els funcionaris d'altres administracions per poder accedir als llocs de treball mitjançant la corresponent convocatòria de provisió. 47 ESTRUCTURA DE L’OCUPACIÓ PÚBLICA: RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL Elaboració i modificació de la RLT  Art. 31 DL 1/1997, de 31 d’octubre  Correspon al Govern a proposta conjunta de les conselleries competents en economia i en matèria de funció pública:  Determinar l’assignació dels nivells dels complements de destinació i dels complement específics dels nous llocs de treball.  Les modificacions produïdes per la variació del nombre de llocs i les modificacions del grup, del complement de destinació i del complement específic dels llocs de treball inclosos en les relacions inicials.  El Govern pot delegar en la Comissió Tècnica de la Funció Pública l'aprovació i la modificació de les normes de valoració de llocs de treball, de la relació de llocs de treball i de la valoració i la classificació d'aquests llocs També pot establir les condicions que consideri pertinents per a l'exercici de les competències atribuïdes  Delegació efectuada mitjançant l’Acord de Govern de 26 de juliol de 1995. 48 ESTRUCTURA DE L’OCUPACIÓ PÚBLICA: RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL Només es podrà proveir un lloc de treball quan hi consti en aquest instrument de planificació, llevat que es s’hagin de realitzar temporalment tasques urgents mitjançant personal de durada determinada per la realització de programes. Els llocs reservats a funcionaris es classifiquen en trenta nivells valorats en funció de:  La titulació  L’especialització  La responsabilitat  La competència  El comandament 49 ESTRUCTURA DE L’OCUPACIÓ PÚBLICA: RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL Funcions de les RLT  Concreció de l’organització fins el nivell més elemental: el lloc de treball. La RLLT és segurament l’instrument organitzatiu més important i més determinant  En tractar-se d’un veritable inventari, permet planificar quantitativament i qualitativament les necessitats dels recursos humans de l’organització.  Determina el sistema de provisió dels llocs de treball  Aprovació de tot el sistema retributiu de l’organització, especialment pel que fa a les retribucions complementàries.  Instrument regulador de la carrera administrativa i de la mobilitat  Relació de Llocs de Treball - Generalitat de Catalunya 50 6) ESTRUCTURA DE L’OCUPACIÓ PÚBLICA: REGISTRE GENERAL DE PERSONAL ESTRUCTURA DE L’OCUPACIÓ PÚBLICA: REGISTRE GENERAL DE PERSONAL MARC NORMATIU Art. 71 RDL 5/2015, TREBEP Arts. 20 – 24 DL 1/1997 Decret 71/1997, de 15 de gener, d’aprovació del reglament del registre general del personal de la Generalitat de Catalunya CONCEPTE El registre de personal és l’instrument tècnic de gestió del personal en el qual s’haurien d’inscriure totes les dades significatives de la vida administrativa o professional de tots els empleats que presten serveis a la Generalitat de Catalunya. 52 ESTRUCTURA DE L’OCUPACIÓ PÚBLICA: REGISTRE GENERAL DE PERSONAL ART. 71 TREBEP Cada Administració Pública ha de disposar d’un registre en què s’han d’inscriure les dades relatives al personal inclòs en l’àmbit d’actuació del TREBEP Mitjançant un conveni de conferència sectorial s’han d’establir els continguts mínims comuns dels registres de personal i els criteris que permetin l’intercanvi homogeni de la informació entre administracions, amb respecte al que estableix la legislació en matèria de protecció de dades Les administracions públiques han d’impulsar la gestió integrada i coordinada dels diferents registres de personal. 53 ESTRUCTURA DE L’OCUPACIÓ PÚBLICA: REGISTRE GENERAL DE PERSONAL ARTS. 20 A 24 DL 1/1997 Tot el personal a què fa referència el DL 1/1997 ha de constar inscrit en el Registre General de Personal (s’adscriu al departament que té atribuïdes les competències en matèria de funció pública). El Registre General de Personal funciona informàticament. És competència de cada departament la introducció de les dades inicials i el manteniment permanentment actualitzat de la informació relativa a tot el personal que té adscrit, i també la protecció de l'accés al Registre. Es regula mitjançant el Decret 71/1987, de 15 de gener, d’aprovació del Reglament del Registre General de Personal de la Generalitat de Catalunya. És constituït pels expedients personals, en els quals es reuneixen els documents que incorporen els actes referents a la vida administrativa del personal de la Generalitat, i pel Registre Informàtic, conjunt 54 d’inscripcions i anotacions relatives a aquells actes. ESTRUCTURA DE L’OCUPACIÓ PÚBLICA: REGISTRE GENERAL DE PERSONAL ARTS. 7 I 8 DECRET 71/1987 Les inscripcions i les anotacions es realitzaran dins del termini d’un mes des de la producció de l’acte a què es refereixen (Art. 17 Decret 71/1987) Contingut del Registre Informàtic. Dades relatives a: La identificació personal. La vinculació amb la Generalitat, el seu inici i la seva finalització. Els llocs de treball o els càrrecs ocupats. Les situacions administratives o laborals: L’antiguitat. Reconeixements de serveis previs i data d’efectes del reconeixement El grau personal. Les retribucions i el sistema de previsió social. Les titulacions acadèmiques, els cursos de perfeccionament i altres mèrits d’interès. Les faltes greus i molt greus, i les sancions mentre no hagin estat cancel·lades. Els expedients d’incompatibilitat i de compatibilitat. 55 Reconeixement de premis. 7) L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI L’OFERTA D’OCUPACIÓ PÚBLICA Article 70 TREBEP El TREBEP regula l’oferta d’ocupació pública com a un dels principals instruments de planificació de recursos humans. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS Inclou les necessitats de personal amb assignació pressupostària que s’han de proveir mitjançant personal de nou accés. Obligació de convocar processos selectius per a cobrir les places incloses a l’oferta d’ocupació pública fins a un 10% addicional, tot fixant el termini màxim per a la convocatòria de les places (dins el termini improrrogable de tres anys). Aprovació anual pels òrgans de govern de les administracions públiques (publicació al butlletí o diari oficial corresponent) 57 L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI ÀMBIT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (Art. 25 i següents DL 1/1997) Inclou les places vacants necessàries que no poden ser proveïdes amb els efectius de personal existents i han de ser, doncs, proveïdes per personal de nou accés. S’instrumenta mitjançant un acord del Govern de la Generalitat que es publica en el DOGC a través d'una resolució del departament competent en matèria de funció pública en la qual es detallen les places necessàries de personal funcionari dels diferents cossos i escales i de les categories de personal laboral que han de ser proveïdes amb personal de nou accés. Ha de determinar les places vacants que, a proposta dels departaments, es considerin necessàries per al funcionament adequat dels serveis i hagin de ser proveïdes per personal de nou accés dins l'exercici pressupostari, classificades per cossos, escales o categories laborals. Les convocatòries corresponents de proves selectives poden incloure fins a un 10% de places addicionals. 58 L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI RESERVA (ART. 59 TRLEBEP I ART. 27 DL1/1997) Obligatorietat de reservar una quota no inferior al 7% de les vacants per a ser cobertes entre persones amb discapacitat, sempre que superin els processos selectius i acreditin la seva discapacitat i la compatibilitat amb l'exercici de les tasques, de manera que progressivament s'arribi al 2% per cent dels efectius totals en cada administració pública. La reserva del mínim del 7% es realitzarà de manera que, almenys, el 2% de les places ofertes ho sigui per a ser cobertes per persones que acreditin discapacitat intel·lectual i la resta de les places ofertades ho sigui per a persones que acreditin qualsevol un altre tipus de discapacitat. 59 L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI ELABORACIÓ I APROVACIÓ DE L’OFERTA D’OCUPACIÓ PÚBLICA GENERALITAT DE CATALUNYA (Decret 28/1986, de 20 de gener) 1) Transcorregut 1 mes des de l’entrada en vigor els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya  Els departaments proposen al/a la conseller/a competent en matèria de FP (mitjançant la DG de Pressupostos) les places vacants dotades pressupostàriament (art. 10 Decret 28/1986) Format de la llista de places vacants: - Distinció entre places de funcionaris i de laborals incloent-hi la previsió de vacants que es produiran durant l’exercici. - Llistes de places de funcionaris agrupades per grups (cossos i escales). - Ha de constar-hi la població de cadascuna de les places vacants. - Indicació de quines places vacants es pretenen cobrir dins l’exercici pressupostari i quines en exercicis successius. 60 L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI ELABORACIÓ I APROVACIÓ DE L’OFERTA D’OCUPACIÓ PÚBLICA GENERALITAT DE CATALUNYA (Decret 28/1986, de 20 de gener) Article 11 Decret 28/1986 2) El Departament competent en matèria d’FP  Elabora el projecte d’oferta d’ocupació pública, 3) La Comissió Tècnica de la FP  Elabora l’informe preceptiu. 4) El Consell Executiu  Aprova i n’ordena la publicació al DOGC. 61 L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI L’ACCCÉS A LA FUNCIÓ PÚBLICA MARC LEGAL Article 23 CE  Igualtat en l’accés a la funció pública segons principi de mèrit i capacitat. Article 103.3 CE  La llei regularà l’estatut dels funcionaris públics, l’accés a la funció pública d’acord amb els principis del mèrit i de la capacitat. Article 55 TRLEBEP  Els ciutadans tenen dret a l'accés a l'ocupació pública d'acord amb els principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat. Principis rectors de la selecció a) Publicitat de les convocatòries i de les seves bases. b) Transparència. c) Imparcialitat i professionalitat dels membres dels òrgans de selecció. d) Independència i discrecionalitat tècnica en l'actuació dels òrgans de selecció. e) Adequació entre el contingut dels processos selectius i les funcions o tasques a desenvolupar. 62 f) Agilitat, sense perjudici de l'objectivitat, en els processos de selecció. L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI MARC LEGAL Article 42 DL 1/1997  Principis de la selecció: a) Igualtat, mèrit i capacitat dels aspirants mitjançant convocatòria pública. b) En el procés de selecció s'ha d'acreditar el coneixement de la llengua catalana, tant en l'expressió oral com en l'escrita. Art. 43 DL 1/1997  Per tal d’adequar el sistema de selecció al contingut del lloc de treball es poden incloure en els procediments selectius: a) Valoració d’experiències assolides. b) Coneixements teòrics. c) Proves mèdiques o físiques. d) Tests psicotècnics. e) Entrevistes. f) Proves pràctiques. g) Altres instruments. 63 L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI MARC LEGAL Article 44 DL 1/1997  Competències de l'Escola d'Administració Pública en matèria de selecció a) Donar suport tècnic als tribunals en la realització de les proves. b) Realitzar estudis previs sobre processos selectius. c) Impartir cursos de formació i capacitació i reciclatge. 64 L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA CONDICIÓ DE FUNCIONARI DELA GENERALITAT DE CATALUNYA (ART. 34 I SEGÜENTS DL 1/1997, DE 31 D’OCTUBRE) REQUISITS PER A L'ADQUISICIÓ DE LA CONDICIÓ DE FUNCIONARI Superar els processos selectius. Ser nomenat per l'autoritat competent. Jurar o prometre complir les lleis vigents en el compliment de les funcions que li siguin atribuïdes. Prendre possessió del lloc de treball en el termini reglamentari. 6 655 L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA CONDICIÓ DE FUNCIONARI DELA GENERALITAT DE CATALUNYA (ART. 34 I SEGÜENTS DL 1/1997, DE 31 D’OCTUBRE) PÈRDUA DE LA CONDICIÓ DE FUNCIONARI Per renúncia escrita de l'interessat. Com a conseqüència d'una sanció disciplinària que suposi la separació del servei. Per pena principal o accessòria d'inhabilitació absoluta o especial per a un càrrec públic. Per pèrdua de la ciutadania espanyola. Per jubilació forçosa o voluntària. Per defunció 6 43 6 L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI REQUISITS GENERALS PER PARTICIPAR EN UN PROCÉS SELECTIU (ART. 56 TREBEP) a) Tenir la nacionalitat espanyola, sens perjudici accés ciutadans d’altres estats recollits a l’article 57 TREBEP b) Posseir la capacitat funcional per al desenvolupament de les tasques. c) Tenir complerts 16 anys i no excedir, si escau, de l'edat màxima de jubilació forçosa. Per llei podrà establir-se una altra edat màxima, diferent de l'edat de jubilació forçosa, per a l'accés a l'ocupació pública. d) No haver estat separat mitjançant expedient disciplinari del servei de qualsevol de les Administracions Públiques o dels òrgans constitucionals o estatutaris de les comunitats autònomes, ni trobar-se en inhabilitació absoluta o especial per a ocupacions o càrrecs públics per resolució judicial. Nacionals d’un altre Estat  No trobar-se inhabilitat o en situació equivalent ni haver estat sotmès a sanció disciplinària o equivalent que impedeixi en els mateixos termes l'accés a l'ocupació pública al seu Estat. 67 e) Posseir la titulació exigida. L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI ACCÉS A LA FUNCIÓ PÚBLICA DE NACIONALS D’ALTRES ESTATS (ART. 57 TREBEP) Els nacionals dels estats membres de la Unió Europea podran accedir, com a personal funcionari, en igualtat de condicions que els espanyols a les ocupacions públiques. EXCEPCIÓ  ocupacions que directament o indirectament impliquin una participació en l'exercici del poder públic o en les funcions que tenen per objecte la salvaguarda dels interessos de l'Estat o de les Administracions Públiques. També s’aplica: - Al cònjuge dels espanyols i dels nacionals d'altres estats membres de la UE si no estan separats de dret. - Als seus descendents i als del seu cònjuge sempre que no estiguin separats de dret, siguin menors de 21 anys o majors d'aquesta edat dependents. 68 L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI ACCÉS A LA FUNCIÓ PÚBLICA DE NACIONALS D’ALTRES ESTATS (ART. 57 TRLEBEP) També s’aplica: - Persones incloses en l'àmbit d'aplicació dels Tractats Internacionals celebrats per la Unió Europea i ratificats per Espanya en els que s'apliqui la lliure circulació de treballadors. RÈGIM ESPECÍFIC APLICABLE AL PERSONAL LABORAL (art. 57.4 TREBEP) Accés en les mateixes condicions que els espanyols a places de personal laboral: - Estrangers esmentats en el cas de places de funcionaris. - Estrangers amb residència legal a Espanya. 69 L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI SISTEMES DE SELECCIÓ (ARTICLE 61 TREBEP) Personal funcionari de carrera Personal laboral Oposició Oposició Concurs oposició Concurs oposició Concurs (amb caràcter excepcional) Concurs de valoració de mèrits Els processos selectius han de tenir caràcter obert i garantir la lliure concurrència, sense perjudici del que està establert per a la promoció interna i de les mesures de discriminació positiva que preveu el TREBEP. Els procediments de selecció han de cuidar especialment la connexió entre el tipus de proves que s’han de superar i l’adequació a l’acompliment de les tasques dels llocs de treball convocats, incloses, si s’escau, les proves pràctiques que siguin necessàries. Els processos selectius que incloguin, a més de les proves de capacitat preceptives, la valoració de mèrits dels aspirants (puntuació proporcionada que no pot determinar, en cap cas, per si mateixa el resultat del procés selectiu). Les proves es poden completar amb la superació de cursos, períodes de pràctiques, exposició curricular pels candidats, proves psicotècniques o entrevistes. També 70 es poden exigir reconeixements mèdics. L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI PROCEDIMENTS DE SELECCIÓ 1. OPOSICIÓ (arts. 47 i 48 DL 1/1997) La selecció per oposició consisteix en la realització per l'opositor de les proves que estableixi la convocatòria orientades a determinar la idoneïtat dels aspirants. Les proves de selecció s'han d'establir de manera que s’avaluïn les condicions d'aptitud i de coneixements dels candidats que es considerin necessàries atesa la naturalesa de la funció. Els programes de les proves de selecció i, si s'escau, dels cursos de formació han de procurar especialment que les matèries exigides siguin adients amb el desenvolupament posterior de les tasques a acomplir. 71 L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI PROCEDIMENTS DE SELECCIÓ DE PERSONAL FUNCIONARI 1. OPOSICIÓ (arts. 47 i 48 DL 1/1997) Període de prova (art. 53 DL 1/1997) Si la convocatòria ho determina, els aspirants han de superar un període de prova  Durada en funció del cos o de l'escala. Es nomena un tutor de funcionari que tingui cura que la persona adquireixi la formació pràctica que demana l'exercici de la funció pública i se n'ha d'avaluar la capacitat d'aprenentatge. Finalitzat el període de prova  El tutor i el cap corresponent emeten un informe. Es notifica l’informe a l’interessat i pot fer-ne al·legacions. 72 L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI 2. CONCURS-OPOSICIÓ (arts. 49 DL 1/1997) És el sistema general. La selecció per concurs oposició consisteix: - En la superació de les proves corresponents i, si s'escau, del curs selectiu de formació. - En la possessió prèvia, degudament valorada, de determinades condicions de formació, de mèrits o de nivells d'experiència. - Art. 49.3 DL 1/1997  La valoració de la fase del concurs no pot significar més d’un quaranta per cent de la puntuació total del conjunt del procés selectiu de concurs oposició. - Amb la finalitat d’assegurar la idoneïtat dels aspirants, aquests han de superar, en la fase d’oposició, la puntuació mínima establerta a les bases de la convocatòria. 73 L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI 3. CONCURS (art. 50 DL 1/1997) Consisteix en la valoració dels mèrits, d'acord amb el barem inclòs en la convocatòria corresponent, la qual ha de ser en tots els casos pública i lliure. És una modalitat de selecció excepcional que només es podrà aplicar en virtut de llei  Art. 61.6 TREBEP  Només es pot utilitzar per adquirir la condició de funcionari amb caràcter excepcional i només si es tracta de proveir places especials dels grups A1 i A2 que, per raó de les seves funcions i característiques i de la tecnificació requerida per al seu desenvolupament, han de ser proveïdes amb persones de mèrits rellevants i condicions excepcionals.  Processos excepcionals d’estabilització de l’ocupació. Les places han de figurar especificades en un annex del pressupost de la Generalitat i també en la relació de llocs de treball. Article 6 del Decret 28/1986 - Han de figurar degudament especificades en un Annex del Pressupost. - Figuraran a part, amb nivell retributiu. 74 - Ocuparan places singulars. L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI REDUCCIÓ NOMENAMENT PERSONAL INTERÍ: Decret Llei 14/2022 ha afegit una DA 30a DL 1/1997 en relació a les persones aspirants aprovades sense plaça:  Les convocatòries de proves selectives podran incloure, a més de les places autoritzades a les ofertes d'ocupació pública, un nombre de places addicionals per cobrir futures vacants, a càrrec de les ofertes d'ocupació pública dels dos anys següents.  Les places adjudicades s'han de descomptar de les ofertes d'ocupació pública dels dos anys següents.  Les noves vacants s'adjudicaran a les persones aspirants que hagin aprovat el procés selectiu sense obtenir plaça, segons l'ordre d’aspirants aprovats, i seran nomenades personal funcionari de carrera i es destinaran amb caràcter provisional a aquestes vacants.  La relació d'aspirants aprovats sense plaça queda automàticament sense efecte un cop transcorreguts tres anys a comptar de la data de resolució de la convocatòria del procés selectiu o quan es resolgui una posterior convocatòria d'un altre procés selectiu del mateix cos, escala o especialitat.  Les convocatòries dels processos selectius poden disposar que la superació de proves selectives anteriors sense obtenir plaça pugui eximir de la realització d'alguna prova o exercici o bé que es valori com a mèrit en la fase de concurs.75 L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI TRIBUNALS O ÒRGANS TÈCNICS DE SELECCIÓ (art. 60 TRLEBEP) Els òrgans de selecció han de ser col·legiats i la seva composició s'ha d'ajustar als principis d'imparcialitat i professionalitat dels seus membres. També paritat entre dona i home. No poden formar part dels òrgans de selecció  Personal d'elecció o de designació política, funcionaris interins i personal eventual. Pertinença als òrgans de selecció a títol individual. No es pot ostentar en representació o per compte de ningú. Art. 54 DL 1/1997  Cal garantir la presència en els tribunals o òrgans tècnics de selecció de funcionaris amb coneixements especialitzats sobre el contingut dels llocs de treball que se seleccionen. 1 membre de l’EAPC i un representant de política lingüística amb veu però sense vot. No en poden formar part  Funcionaris que impartir cursos de preparació 76 d’aspirants els dos anys anteriors a la publicació de la convocatòria. L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI TRIBUNALS O ÒRGANS TÈCNICS DE SELECCIÓ (art. 15 Decret 28/1986) La convocatòria inclourà un Tribunal o òrgans seleccionador que qualifica les proves selectives. Composició  Nombre senar de membres, no inferior a 5. Mateix nombre de suplents. Mínim ½ +1 dels membres han de tenir la titulació o pertànyer a un cos corresponent a l’àrea de coneixements exigida per a l’ingrés. Tots han de tenir igual o superior nivell acadèmic. Poden incorporar assessors especialistes si ho preveuen les bases de la convocatòria. 77 L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI CONVOCATÒRIES I PROCEDIMENT SELECTIU (Decret 28/1986) Les bases de la convocatòria vinculen l’Administració i els Tribunals o òrgans tècnics que han de qualificar les proves. Una vegada publicades només poden ésser modificades segons normativa de procediment administratiu. Excepció: augment de places vacants ofertes en el marc de l’oferta d’ocupació pública. Bases generals dels processos selectius: Resolució GAP/1644/2007, de 28 de maig, per la qual s’aproven i es fan públiques les bases generals que regiran els processos selectius per a l’accés a cossos i escales de l’Administració de la Generalitat de Catalunya competència de la Direcció General de la Funció Pública. (requisits de participació, sol·licituds, tribunals, etc.) 78 L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI CONVOCATÒRIES I PROCEDIMENT SELECTIU (Decret 28/1986) CONTINGUT DE LA CONVOCATÒRIA (Art. 17) a) Nombre i característiques de les places tretes a concurs. b) Declaració expressa que els Tribunals o òrgans de selecció no podran aprovar ni declarar que han superat les proves selectives un nombre superior d’aspirants al de places convocades. c) Centre o dependència al qual s’han de dirigir les instàncies i termini de presentació. d) Condicions i requisits que han de reunir o complir els aspirants. e) Proves selectives que s’hagin de realitzar, i, si s’escau, relació de mèrits que s’han de tenir en compte en la selecció. Determinació, si s’escau, de les característiques, la durada i el termini màxim per al començament del curs de formació o del curs selectiu. 79 L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI CONVOCATÒRIES I PROCEDIMENT SELECTIU (Decret 28/1986) CONTINGUT DE LA CONVOCATÒRIA (Art. 17) f) Designació del Tribunal qualificador que hagi d’actuar i la seva categoria. Pel que fa als cursos selectius de formació, l’òrgan selectiu estarà format pels professors designats per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. g) Sistema de qualificació i puntuació mínima de cada prova. h) Programa sobre el qual versaran les proves o indicació del DOGC en què s’hagi publicat amb anterioritat. i) Període d’inici de les proves, tenint en compte que aquestes s’efectuaran dins el termini màxim de durada del procés de realització dels exercicis, que no serà superior a 8 mesos. j) Ordre d’actuació dels aspirants segons el resultat del sorteig celebrat prèviament. k) Característiques, durada i termini màxim per al començament del període de pràctiques. 80  L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI CONVOCATÒRIES I PROCEDIMENT SELECTIU (Decret 28/1986) ORDRE D’ACTUACIÓ DELS ASPIRANTS (Art. 17 j)) Anualment la DG de la Funció Pública fa un sorteig per determinar l’ordre d’actuació de les persones aspirants. SOL·LICITUDS (Art. 21) Document normalitzat  Presentació en el termini de vint dies naturals (20 dies hàbils  Llei 39/2015) a partir del dia següent al de la publicació de la convocatòria respectiva en el DOGC. Per ésser admès  Els aspirants han de manifestar en les seves instàncies que reuneixin totes les condicions exigides, referides sempre a la data d’expiració del termini assenyalat per a la presentació de les instàncies. Persones amb discapacitat  Han de presentar, abans de l’inici de les proves, un certificat d’un equip multiprofessional que acrediti la possibilitat de portar a terme les tasques pròpies de les places a proveir (segons Decret 66/1999) 81 L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI CONVOCATÒRIES I PROCEDIMENT SELECTIU (Decret 28/1986) LLISTA PROVISIONAL D’ADMESOS I EXCLOSOS (Art. 22) Finalitzat el termini de presentació d’instàncies  L’autoritat convocant ha de dictar resolució en el termini màxim d’un mes i declararà aprovada la llista d’admesos i exclosos. Publicació al DOGC. Ha d’incloure els llocs en què es troben exposades al públic les llistes completes certificades d’aspirants admesos i exclosos (10 dies per a esmenes i possibles reclamacions). LLISTA DEFINITIVA D’ADMESOS I EXCLOSOS (Art 22) 15 dies després  Publicació de les llistes definitives d’admesos i exclosos. Hi inclou el lloc i la data de començament dels exercicis i l’ordre d’actuació dels aspirants. Publicació al DOGC. 82  L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI CONVOCATÒRIES I PROCEDIMENT SELECTIU (Decret 28/1986) Una vegada iniciades les proves selectives  No és necessari publicar al DOGC (art. 23). Els anuncis s’hauran de fer públics pel Tribunal en els locals on s’hagin celebrat les proves anteriors, almenys, amb dos dies d’antelació al seu començament, si es tracta del mateix exercici, o de tres dies si es tracta d’un nou exercici. RELACIÓ D’APROVATS (art. 24) Per ordre de puntuació  No podrà contenir un nombre superior al de places vacants ofertes. S’eleva a l’òrgan competent. Altrament nul·litat de ple dret. APORTACIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ (art. 25) Termini  20 dies naturals des de la publicació de les llistes d’aprovats. Documentació acreditativa del compliment dels requisits. 83 L’ADQUISICIÓ I PÈRDUA DE LA RELACIÓ DE SERVEI CONVOCATÒRIES I PROCEDIMENT SELECTIU (Decret 28/1986) PRÀCTIQUES I CURS SELECTIU Si la convocatòria ho preveu prèviament al nomenament. NOMENAMENTS (art. 26) L’autoritat que hagi efectuat la convocatòria ha de nomenar funcionaris els aspirants proposats. Els nomenaments s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. JURAMENT O PROMESA I PRESA DE POSSESSIÓ (art. 28) Publicat els nomenaments al DOGC  Un mes per al jurament o promesa i la presa de possessió. Fórmula de la promesa (Decret 359/1986, de 4 de desembre) 84 FUNCIONARIS 10% ADDICIONAL (art. 27)  Expectativa de nomenament.