Tema 1: Administració de l'Estat PDF

**TEMA 1. L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA EN L'ORDENAMENT ESPANYOL. ADMINISTRACIÓ DE L'ESTAT. ADMINISTRACIONS AUTONÒMIQUES. ADMINISTRACIÓ LOCAL. ADMINISTRACIÓ INSTITUCIONAL I CORPORATIVA** **L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA EN L'ORDENAMENT ESPANYOL** Es pot considerar l\'**Administració** al conjunt d\'òrgans admi...

**TEMA 1. L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA EN L'ORDENAMENT ESPANYOL. ADMINISTRACIÓ DE L'ESTAT. ADMINISTRACIONS AUTONÒMIQUES. ADMINISTRACIÓ LOCAL. ADMINISTRACIÓ INSTITUCIONAL I CORPORATIVA** **L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA EN L'ORDENAMENT ESPANYOL** Es pot considerar l\'**Administració** al conjunt d\'òrgans administratius que fan uns treballs per a satisfer les necessitats dels ciutadans, organitzacions i institucions (serveis públics). Quan es parla d'**òrgan administratiu**, s'està referint a un grup de persones que dins de l\'Administració s\'ocupa d\'un treball concret i les decisions del qual tindran conseqüències legals sobre els ciutadans, les organitzacions o les institucions. Com aquests òrgans administratius han de treballar sempre per a atendre les necessitats dels ciutadans, les lleis reconeixen a aquests òrgans **personalitat** **jurídica**, és a dir, que aquests òrgans, tenen drets i obligacions i han de respondre jurídicament de les seves accions. **Principis constitucionals** La Constitució Espanyola és la llei més important d\'Espanya. Va ser aprovada pels espanyols en referèndum en 1978. La Constitució s\'ocupa de regular els òrgans més importants de l\'Estat Espanyol com la Corona, el Govern d\'Espanya o les Corts. També diu quins són els drets i deures més importants que tenim els ciutadans. La Constitució diu que a Espanya l\'Administració ha de fer les coses sense favoritismes (amb objectivitat), i només pensant en el que és bo per a tots (interessos generals). També diu que l\'Administració ha de complir uns requisits (normes o principis): Eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració, coordinació i legalitat, **aplicables a totes les administracions públiques: administració general de l'Estat, l'administració de les CCAA i l'administració local.** **1. Principi d\'eficàcia i principi d\'eficiència** L\'eficàcia en l\'actuació de l\'Administració Pública és una idea íntimament **relacionada amb la celeritat i agilitat**, i el que pretén aquest principi és evitar les demores, retards, molèsties innecessàries i pertorbadores per a l\'administrat en l\'actuació de l\'Administració. En tot cas, és necessari que existeixi el necessari equilibri entre la necessitat d\'eficàcia i el formalisme en l\'actuació administrativa, és a dir, ha d\'existir eficàcia però sense minvament de les garanties formals dels interessats. **A aquest principi d\'eficàcia responen les mesures relatives a normalització de documents administratius, racionalització de procediments o creació de les finestretes úniques.** **2. Principi de jerarquia** El principi de jerarquia és un **criteri d\'organització interna de cada Administració Pública**. Consisteix en un sistema d\'ordenació dels òrgans els quals es distribueixen en una escala jeràrquica, en la qual uns són qualificats com a inferiors i altres com a superiors. Això vol dir que els diferents òrgans i persones que formen l\'Administració s\'organitzen repartint les responsabilitats i la presa de decisions. No existeix relació de jerarquia entre Administracions Públiques autònomes. **3. Principi de descentralització** El principi de descentralització fa referència a l\'existència de **diferents nivells d\'Administració Pública en el nostre ordenament.** És el trasllat de la titularitat de competències per part d\'una Administració a una altra, o a ens pertanyents a la mateixa Administració però dotats de personalitat jurídica pròpia. La descentralització pot ser de dos tipus: \- la **descentralització territorial** per tal de servir millor la seva funció d'atendre les necessitats públiques, les competències han de ser atribuïdes a les Administracions més properes al ciutadà. En el nostre sistema d' "Estat de les Autonomies", hi ha tres Administracions territorials (estatal, autonòmica i local). \- la **descentralització funcional** que consisteix en el fet que una Administració territorial crea -per llei o d\'acord amb la llei- un ens instrumental amb personalitat jurídica pròpia per a l\'exercici d\'alguna de les seves funcions. **4. Principi de desconcentració** La desconcentració és l\'atribució de competències d'un òrgan superior a un altre inferior, o del central a un altre perifèric, en l\'àmbit de la mateixa persona jurídic-administrativa. La transferència de funcions, sempre serà, d\'un òrgan superior a un altre inferior dins d\'una mateixa Administració Pública. La **finalitat** és descarregar de feina els òrgans superiors i apropar l\'Administració al ciutadà. **5. Principi de coordinació** Aquest principi significa que els diferents òrgans i persones que formen l\'Administració han de posar-se d\'acord i fer les coses de manera organitzada i conjunta com si fossin una sola Administració. D\'aquesta manera, s\'evitaran repeticions i fallades. **6. Principi d'objectivitat** L\'Administració Pública ha de servir amb objectivitat els interessos generals. La **imparcialitat** fa referència a l\'aspecte *subjectiu* del principi d\'objectivitat: deure de tot servidor públic d\'actuar en la forma indicada. **7. Principi de legalitat: Submissió plena a l'ordenament jurídic** L\'Administració Pública està sotmesa al principi de legalitat, que és límit i condició de l\'actuació administrativa: les Administracions Públiques estan sotmeses a la Constitució, a la llei i a tot el Dret aplicable (i això inclou l'autonòmic i l'internacional, dintre del seu àmbit de competències, i el que és més importat: estan subjectes a la normativa emanada de l'Administració mateixa). La vigilància del compliment s\'exerceix mitjançant diferents tipus de control sobre l\'Administració Públiques: - **Controls jurisdiccionals** (els controls de constitucionalitat i de legalitat). - **Controls institucionals** (el control parlamentari i a través del control del Defensor del Poble, i del Síndic de Greuges, a Catalunya; i del Tribunal de Comptes, etc.). Les Administracions Públiques hauran de respectar en la seva actuació i relacions una sèrie de principis: \- Servei efectiu als ciutadans. \- Simplicitat, claredat i proximitat als ciutadans. \- Eficàcia en el compliment dels objectius fixats. \- Economia, suficiència i adequació estricta dels mitjans als fins institucionals. \- Eficiència en l\'assignació i utilització dels recursos públics. \- Participació, objectivitat i transparència de l\'actuació administrativa. \- Racionalització i agilitat dels procediments administratius i de les activitats materials de gestió. \- Bona fe, confiança legítima i lleialtat institucional. \- Responsabilitat per la gestió pública. \- Planificació i direcció per objectius i control de la gestió i avaluació dels resultats de les polítiques públiques. \- Cooperació, col·laboració i coordinació entre les Administracions Públiques. **L'ADMINISTRACIÓ GENERAL DE L'ESTAT (AGE)** L\'organització de l\'Administració General de l\'Estat respon als principis de **divisió funcional** en Departaments ministerials i **de gestió territorial** integrada en Delegacions del Govern en les Comunitats Autònomes, excepte les excepcions previstes per aquesta Llei. **L\'Administració General de l\'Estat** comprèn: a\) **L\'Organització Central**, que integra els Ministeris i els serveis comuns. Té la seva seu a Madrid. b\) **L\'Organització Territorial**: té la seva seu per tot el territori espanyol. c\) **L\'Administració General de l\'Estat en l\'exterior**: té la seva seu fora d\'Espanya i representen a Espanya davant altres països. **Organització Central de la AGE** En **l\'organització central** són òrgans superiors i òrgans directius: a\) **Òrgans superiors**: 1r Els Ministres. 2n Els Secretaris d\'Estat. b\) **Òrgans directius**: Són els que fan complir el que manen els òrgans superiors. 1r Els Sotssecretaris i Secretaris generals. 2n Els Secretaris generals tècnics i Directors generals. 3r Els Subdirectors generals. L\'Administració General de l\'Estat s\'organitza en **Presidència del Govern** i en **Ministeris**, als quals corresponen un o diversos sectors funcionalment homogenis d\'activitat administrativa. En els **Ministeris** poden existir **Secretaries d\'Estat** i **Secretaries Generals**, per a la gestió d\'un sector. Els Ministeris comptaran, en tot cas, amb una **Sotssecretaria**, i depenent d\'ella una **Secretaria General Tècnica**, per a la gestió dels serveis comuns. Les **Direccions Generals** són els òrgans de gestió d\'una o diverses àrees funcionalment homogènies. Les Direccions Generals s\'organitzen en **Subdireccions Generals** per a la distribució de les competències encomanades a aquelles, la realització de les activitats que els són pròpies i l\'assignació d\'objectius i responsabilitats. **Organització Territorial de la AGE** En l\'organització territorial de l\'Administració General de l\'Estat són **òrgans directius** tant els **Delegats del Govern en les Comunitats Autònomes**, que tindran rang de Sotssecretari, com els **Subdelegats del Govern a les províncies**, els quals tindran nivell de Subdirector general. **Delegacions del Govern** Existeix una Delegació del Govern en cadascuna de les **Comunitats Autònomes.** Exerceixen la direcció i la supervisió de tots els serveis de l\'Administració General de l\'Estat i els seus Organismes públics situats en el seu territori (serveis integrats i no integrats). Representen al Govern en el territori de la Comunitat Autònoma. Les Delegacions del Govern tindran la seva seu en la localitat on radiqui el Consell de Govern de la Comunitat Autònoma, tret que el Consell de Ministres acordi situar-la en una altra distinta i sense perjudici del que disposi expressament l\'Estatut d\'Autonomia. **Subdelegacions del Govern i Direccions Insulars** Existeix un Subdelegat del Govern en cadascuna de les **províncies de les Comunitats Autònomes pluriprovincials.** En les Comunitats Autònomes uniprovincials, poden crear-se Subdelegacions del Govern quan circumstàncies com la població del territori, el volum de gestió o les seves singularitats geogràfiques, socials o econòmiques així ho justifiquin. A les illes de Menorca, Eivissa-Formentera, Lanzarote, Fuerteventura, La Palma, El Hierro i La Gomera, existeix un **Director insular** de l\'Administració General de l\'Estat. Els Directors insulars dependran jeràrquicament del Delegat del Govern en la Comunitat Autònoma o del Subdelegat del Govern a la província quan aquest càrrec existeixi. **Administració General de l\'Estat en l\'exterior** En l\'Administració General de l\'Estat en l\'exterior són òrgans directius els **ambaixadors** i **representants permanents davant Organitzacions internacionals**. **ADMINISTRACIONS AUTONÒMIQUES** Segons el sistema constitucional espanyol, l\'organització de les institucions i del sistema d\'autogovern de cada Comunitat correspon a la pròpia Comunitat Autònoma. Les seves institucions polítiques bàsiques estan previstes i regulades en els Estatuts d\'Autonomia. Les Comunitats Autònomes han seguit un model organitzatiu similar a l\'estatal: a\) l\'**Administració central** (òrgans centrals) b\) l'**Administració territorial o perifèrica** (òrgans territorials o perifèrics). L\'Administració General de la Comunitat Autònoma s\'organitza, generalment, en conselleries. Al seu torn, les Conselleries s\'estructuren en una Secretaria General i en Direccions Generals. De les Conselleries depenen igualment la resta d\'entitats del sector públic. Les competències autonòmiques sobre les diferents matèries estan concretades als seus **Estatuts d\'Autonomia**. De forma resumida, existeixen quatre tipus de matèries sobre les quals recauen altres tantes manera d\'exercir la competència: 1\. Les que corresponen en exclusiva a l\'Estat 2\. Aquelles en les quals l\'Estat legisla i les Comunitats Autònomes executen aquesta legislació. 3\. Correspon a l\'Estat aprovar la legislació bàsica, mentre que el seu desenvolupament legislatiu i execució correspon a les Comunitats Autònomes. 4\. Les competències exclusives de les Comunitats. **Estructura de l'Administració de la Generalitat** L\'Administració de la Generalitat de Catalunya, sota la dependència o direcció del Govern, **s\'organitza en Departaments** (cada departament correspon a un Conseller) i s\'estructura de la següent manera: **a) L'Administració central:** òrgans que tenen competència sobre tot el territori - **Òrgans Superiors:** - el President de la Generalitat, - el Govern (Consell Executiu), - el Conseller primer, - el Vicepresident, de haver-hi, - els Consellers. - **Òrgans Mitjos:** són *Alts Càrrecs*, (personal que ocupa llocs de direcció política a l'Administració, arran d'un acte de lliure nomenament del Govern de la Generalitat de Catalunya, a proposta de la persona titular del Departament d'adscripció, o que ocupa llocs assimilats retributivament a alt càrrec).  de designació política i no és necessari que tinguin la categoria de funcionaris. No tenen una responsabilitat política davant del Parlament: - els Comissionats (càrrec no necessari), pot dependre d'un sol Departament (i dependrà del S.Gral.) o del Departament de la Presidència (i pot ser *viceconseller*) - el Secretari General a cada Departament (necessari),és el Cap Administratiu del Departament - els Secretaris Sectorials (rang de S.Gral., càrrec no necessari) - els Directors Generals (necessari, en quantitat indispensable) - els Directors de Serveis (categoria de DG, no necessari) - **Òrgans Inferiors:** han de ser funcionaris: - Subdirector general - Cap de Servei - Cap de Secció - Cap de Negociat **b) L'Administració territorial o perifèrica:** els òrgans territorials, estan estructurats en **Delegacions territorials del Govern**, amb seu a les diferents capitals de província (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, més la de les Terres de l\'Ebre).  També s\'han creat **subdelegacions del Govern** en altres indrets. D\'aquesta manera, es pretén acostar l\'Administració de la Generalitat a tot el territori. Els **delegats territorials del Govern**: - Representen el Govern i són la màxima autoritat de la Generalitat a la delegació territorial respectiva. - Corresponen als delegats territorials del Govern les funcions de representació, d\'informació, de coordinació i de règim interior que siguin establertes per reglament. - Correspon al Govern d\'acordar, per decret, el nomenament i el cessament dels delegats territorials. **ADMINISTRACIÓ LOCAL** Sota la denominació d\'Administració Local es designa un conjunt d\'ens que posseeixen personalitat jurídica pròpia i gaudeixen d\'autonomia, susceptible de diversos graus. L\'article 137 de la Constitució Espanyola determina que l\'Estat s\'organitza territorialment en Municipis, en Províncies i en les Comunitats Autònomes que es constitueixin; i atribueix a aquestes Entitats (Municipis i Províncies) **autonomia per a la gestió dels seus respectius interessos**. L\'Administració Local està integrada per ens locals territorials i no territorials. Els **ens locals territorials** són el Municipi, la Província i l\'Illa en els arxipèlags balear i canari, i les **entitats locals no territorials** són les Comarques, les Àrees Metropolitanes i les Mancomunitats de Municipis i els Ens Locals Menors (d\'àmbit territorial inferior al Municipi). **ADMINISTRACIÓ INSTITUCIONAL** Són Ens institucionals aquells creats per voluntat d\'un fundador, (bé sigui aquest persona física o jurídica, pública o privada) qui els atribueix un fi i els facilita els mitjans materials i personals per a la seva consecució. Quan aquests ens són creats per l\'Administració de l\'Estat o la de les CCAA, per a la realització de fins específics de caràcter públic en règim de descentralització funcional, ens trobem enfront de la denominada "Administració Institucional". Amb la Llei d\'Organització i Funcionament de l'Administració General de l'Estat, s\'ha optat per denominar genèricament **Organismes Públics al conjunt d\'ens que conformen l\'Administració Institucional de l\'Estat**. Dins d\'aquesta denominació genèrica, cal distingir al seu torn dos models d\'organismes públics: 1\) Els **Organismes Autònoms**: realitzen activitats fonamentalment administratives i se sotmeten plenament al Dret Públic. Aquests, **depenen d\'un Ministeri,** al qual li correspon la direcció estratègica, l\'avaluació i el control dels resultats de la seva activitat, a través de l\'òrgan al qual estigui adscrit. 2\) Les **Entitats Públiques empresarials**: són Organismes Públics als quals s\'encomana la realització d\'activitats de naturalesa empresarial o econòmica, la gestió de serveis o la producció de béns d\'interès públic susceptibles de contraprestació. **Depenen d\'un Ministeri o un Organisme Autònom**. **Administració institucional de la generalitat de Catalunya** El sector públic institucional de l'Administració de la Generalitat (SPI) és l'integrat pel conjunt d'entitats amb personalitat jurídica diferenciada de l'Administració que gestionen serveis públics, produeixen béns i serveis o fan funcions i/o activitats de la competència d'aquesta en règim de descentralització funcional i amb autonomia de gestió. Aquestes entitats mantenen una relació d'instrumentalitat respecte de l'Administració de la Generalitat, en qui recau la responsabilitat política última del compliment dels objectius, l'eficàcia, l'eficiència i la qualitat dels resultats, en tant que és la titular de la competència. Dins de l\'Administració institucional catalana es distingeixen: a\) Les **entitats autònomes**, que poden tenir: - **Caràcter administratiu** (per exemple, l'Escola d'Administració Pública, l'Escola de Policia de Catalunya, l'Institut Català de la Dona\...) - **Caràcter comercial, industrial o financer** (per exemple, l\'Institut Català del Sòl, l\'Entitat Autònoma de Jocs Apostes, l\'Institut Català del Crèdit Agrari). b\) **Les entitats de dret públic sotmeses al dret privat** (per exemple, l\'Agència de Residus de Catalunya, l\'Agència Catalana de l\'Aigua, Ferrocarrils de la Generalitat, Institut Català de Finances, Ports de la Generalitat\...). **ADMINISTRACIÓ CORPORATIVA** Conjunt d\'entitats de dret públic que tenen l\'**objectiu** de **representar els interessos d\'un sector social davant els poders públics** i desenvolupar les funcions d\'ordenació del sector més directament vinculades a l\'activitat que els és pròpia. L\'Administració corporativa està integrada per dos tipus d\'entitats: - **Cambres oficials:** són corporacions de dret públic representatives d\'interessos econòmics (cambres agràries, cambres oficials de comerç, indústria i navegació i confraries de pescadors) - **Col·legis Professionals:** són corporacions de dret públic representatives d\'interessos professionals (col·legis professionals). Grups i ens que es consideren **administració corporativa:** - Corporacions representatives d\'interessos professionals i que s\'inscriguin en els Col·legis Professionals: Col·legi d\'advocats. - Corporacions de caràcter assistència: ONCE - Corporacions representatives d\'interessos econòmics: - Les cambres de comerç indústria i navegació. - Les cambres agràries. - Les comunitats d\'usuaris d\'aigua. - Les confraries de pescadors. - El comitè nacional de Transport per carretera. - La corporació de Reserva Estratègica de Productes petrolífers.