Manual d'Emergències Sanitàries PDF

MANUAL DE EMERGENCIAS SANITARIAS 1  Índex de continguts Índex de continguts........................................................................................................ 2 Asistencia a una caída...............................

MANUAL DE EMERGENCIAS SANITARIAS 1  Índex de continguts Índex de continguts........................................................................................................ 2 Asistencia a una caída.................................................................................................... 3 Traumatisme.................................................................................................................. 4 Oxigenoterapia............................................................................................................... 7 MPOC (MALALTIA PULMONAR OBSTRUCTIVA CRONICA)....................................... 8 ASMA – MALALTIA CRONICA..................................................................................... 10 El maneig del pacient amb crisi asmàtica implica una sèrie d'accions no farmacològiques............................................................................................................... 11 EDEMA AGUT DE PULMÓ...................................................................................... 13 Insuficiència Cardíaca.................................................................................................. 14 2  Asistencia a una caída 3.5, 3.7 i 3.18 per si de cas A la nostra arribada haurem de fer PAS, 3.4 i comunicació amb CECOS i recursos si cal Nº d' afectats, recursos si cal Consciència o motiu de la caiguda poden ser per 3 punts Accidental Patologia cardíaca IAM És diabètic? Mare o no recorda Valorem la consciència amb resposta verbal, motora i ocular i la respiració si el pacient està conscient i respira seguim amb l'ABCDE i el col·locarem en PLS, però si no està conscient ens preguntem si respira si la resposta és no iniciarem la RCP i solem un 3.14 per un 3.0 i també ens preguntem si tolera el guedel o no si ho tolera farem 3.1 Serra perquè tolera el Guedel mentre que si no ho tolera 3.14 En la nostra valoració primària comencem mirant si hi ha hemorràgies exsanguinants si n'hi ha haurem de mirar en lloc aquesta l'hemorràgia perquè es poden donar en diversos llocs per exemple a EESS, EEII abdomen, tòrax i Cap X: Mirarem si hi ha Hemorràgies exsanguinants o sanguinants si haurem de fer compressió directa depenent del lloc on estigui localitzada l'hemorràgia ja que si està localitzada a l'abdomen no li podrem posar un torniquet per tant farem compressió directa mentre que a l'EESS si que es pot posar un torniquet A: Via aèria permeable ja que ens parla i a més passa l'aire per les vies aèria, li posarem el collaret cervical per així disminuir els possibles danys en un futur a causa de la caiguda B: Saturació, FR, Disnea = Té tiratge, o cianosi C: Ferides, Fx, pal·lidesa, diaforètic, pols, FC, si pot moure les EE, controlarem si hi ha hemorràgies farem compressió directa palparem l'ompliment capil·lar, si té la pelvis inestable, monitoritzarem el pacient amb el CORPULS 1 que tenim a l'ambulància per saber l'estat hemodinàmic del pacient que ens donarà la FC, FR, Saturació i EKG D: Escala de Glasgow, Glicèmia, Pupil·lar, TCE, TC = PTC ferides o sagnants l'haurem d'anar reavaluant per si canvia alguna cosa Sample: Signes, símptomes, anticoagulants i patologies si ha pres medicació, anticoagulants els signes i símptomes per exemple si s'ha marejat que ha notat com s'ha marejat i si recorda perquè 3  Traumatisme Definició: Els traumatismes, són les lesions causades per l’impacte del cos contra un objecte extern o per un moviment de gran acceleració, poden afectar diversos òrgans i també que pot resultar de diferents causes, com ara cops, caigudes, accidents de trànsit, lesions esportives, entre d'altres, hi ha diferents formes de classificar els traumatismes, depenent del tipus de lesió, la gravetat i la zona afectada. Els tipus de traumatisme poden ser a través de caigudes o contusions les contusions Les contusions són lesions produïdes per un cop que no causa ferides exteriors, dintre de les caigudes poden ser de 2 tipus: Caigudes i precipitats Hi poden hi haver diferents tipus de lesions com per exemple: Ferides Els tipus de ferides poden ser: Contuses: Són les lesions ocasionades per l' impacte d' un objecte com una pedra o un martell. En aquestes ferides, les vores són irregulars i solen presentar un hematoma. Incises: Són les lesions ocasionades per objectes tallant, com un ganivet o un vidre. Les vores de la ferida estan netes i definides. En aquest tipus de ferides, el sagnat sol ser abundant. Luxacions: Son les lesions que consisteixen en el desplaçament de les estructures òssies que formen una articulació, de manera que els ossos se separen. També poden ser que sangrin o que no sangrin. Abrasions: Són les ferides causades per fricció contra algun objecte aspre, com les voreres. Les abrasions són molt sovint contaminades per la sorra o grava. Fx: TC Tòrax Pelvis Cadera 4  EESS Obertes: o Sagnat i ós extern nosaltres en la extrahospitalària mai recol·locarem farem servir la tècnica cura humida i alinearem la extremitat per poder immobilitzar EEII - Tancades El pacient notarà: o Dolor o Impotència funcional o Inflamació o Deformitat o Cos calent o Rubor A les nostres mobilitzacions en extrahospitalària el que farem seria col·locar Els dispositius de mobilització / immobilització més utilitzats en un malalt traumàtic són els següents : ∞ Collaret Cervical ∞ Camilla de Cullera ∞ Tauló Espinal ∞ Matalàs de Buit ∞ Aranya 5  Luxacions 3.14 si es precisa segons la tolerància del nostre pacient 3.14 administrarà medicació (Fentanil) i immobilitzarem la zona afectada El tractament serà alinear mobilització per las articulacions i 3.14 per administrar la medicació Hemorràgies Els tipus de hemorràgia poden ser de 3 tipus; apart de que també poden ser exsanguinants. Les hemorràgies externes són aquelles en què la sang surt a l’exterior mitjançant una ferida. Les hemorràgies exterioritzades són aquelles que es produeixen a l’interior de l’organisme, però on la sang surt a l’exterior a través d’un orifici natural del cos. És el cas, per exemple de la majoria de les hemorràgies nasals. Les internes es produeixen a l’interior de l’organisme humà sense sortida a l’exterior. Depenent de la localització d’on estigui la hemorràgia farem una cosa o una altre. Per exemple si tenim una hemorràgia al crani el que farem serà fer compressió directe i farem la capelina, mentre que ferides facials quan hi ha sagnat i comprensió directe i li farem un vendatge. Hemorràgies on farem empaquetament Coll Abdomen Tòrax Ingle Mentres que a les EESS, EEII farem compressió directe + SFF + Gases + si no podem controlar fiquem torniquet Que es la cura humida La cura humida és un tipus de cura que conté SFF + Gases que això es positiu per quan la ferida cicatritzi millor en la atenció extrahospitalària 6  Oxigenoterapia Definició: L'oxigenoteràpia és un tractament de prescripció mèdica en el qual s'administra oxigen en concentracions elevades amb la nalitat de prevenir o tractar la deciència d'oxigen (hipòxia) en la sang, les cèl·lules i els teixits de l'organisme Disnea: subjectiva (sensació del pacient) Es coneix com a disnea a la dificultat respiratòria o falta d' aire que Es tracta d'una afecció que provoca incomoditat en respirar i, per tant, genera en la persona una sensació de no estar rebent l'aire suficient. Dificultat respiratòria: objectiva El tipus fluix pot ser de 2 tipus de baix fluix o alt fluix al apartat de baix fluix estan les ulleres nassals i la nebus Mentre que en el alt fluix estarà la VMSK i la monaghan La nebus és un altre dispositiu de plàstic transparent que cobreix boca, nas i mentó del pacient amb dos orificis que permeten l’entrada de l’aire ambient. No es pot menjar ni beure o expectorar es ficarà la medicació per via oral. La VMSK és una mascareta que ens permet administrar Oxigenoterapia al pacient en una concentració de 24 – 50% si necessitem administració més elevada a 24% en 3L haurem de sol·licitar 3.1 CECOS i quan ho hàgim fet, demanarem que ens passin a un sanitari. VTISK = 24 % = 3L 50% = 15 L Si això no dona fruit passem al Monaghan La monaghan és una mascareta d'alta concentració amb reservori que ens permet administrar oxigenoteràpia a una concentració de 50 – 100 %. Aconseguirem sobre el 98-100 % amb 15 L, això ens alertés de la situació del pacient amb MPOC i aquest material és utilitzada pels pacients més greus. El FiO2 aa (aire ambient) és d’un 21% Si te una sat correcte i segueix tenint dificultat respiratòria si així no remonta passarem a la VMSK ja que si no administrem oxigen podrà arribar a claudicar que estarà a punt de fer un 3.0 VMNI: (Ventilació Mecànica No Invasiva) Mascara facial VMI: (Ventilació Mecànica Invasiva) IOT 7  MPOC (MALALTIA PULMONAR OBSTRUCTIVA CRONICA) Definició: És una afecció respiratòria crònica que es caracteritza per una obstrucció persistent i poc reversible del fluix aeri, aquesta obstrucció pot ser principalment causada per una reacció inflamatòria a substancies nocives com per exemple el fum del tabac que es la causa més comuna. La MPOC és un terme que engloba dues condicions principals: Bronquitis Crònica: Es defineix clínicament per la presència de tos i expectoració (producció de mucositat) Sibilants: Provoca inflamació al bronquis això provoca una producció excessiva de mucositat i dificultat per respirar Crepitants: Mocos Agudicacions/exacerbació = EPOC Emfisema pulmonar: Qualitat formada per el alquitran Sibilants Els pulmons augmenta el tamany i es redueix el diafragma Sat O2 EPOC : 88- 92 % Hi ha unes claus diagnostiques del MPOC La diagnosi de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) es basa en la identificació de diversos símptomes clau que ajuden a determinar la presència i la gravetat de la malaltia. Els símptomes més freqüents inclouen: 1. Tos i Expectoració: La tos és un dels símptomes més comuns en la MPOC, i sovint és crònica i productiva, és a dir, acompanya la producció de mucositat. Aquesta tos es presenta amb més freqüència al matí, i l'esput (mucositat expectorada) és habitualment de color blanc. Un augment en el volum de l'esput o un canvi en el seu color (per exemple, a un color més groc o verd) pot indicar una exacerbació de la malaltia, que sovint és causada per una infecció. 2. Dispnea: La dispnea, o dificultat per respirar, és el símptoma principal de la MPOC. Els pacients poden experimentar una sensació de falta d'aire que pot variar en intensitat. És important destacar que la percepció de la dispnea pot ser desigual entre pacients amb el mateix grau de limitació del flux aeri. Això significa que dues persones amb una obstrucció similar poden sentir-se de manera diferent en termes de dificultat respiratòria, i això és especialment comú en pacients d'edat avançada. 8 Escala de dispnea del Medical research council: L'escala de dispnea del British Medical Research Council és una eina utilitzada per avaluar la gravetat de la dificultat respiratòria en pacients amb malalties pulmonars, com la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). Aquesta escala classifica la dispnea en cinc graus, que ajuden a determinar l'impacte de la dificultat respiratòria en les activitats diàries del pacient. 9  ASMA – MALALTIA CRONICA Definició: L'asma és considerada una malaltia crònica, la qual implica que els pacients poden experimentar símptomes durant un període prolongat de temps. També es caracteritza per ser una malaltia inflamatòria de les vies respiratòries, on diversos factors influeixen en la seva manifestació i gravetat. En les crisis asmàtiques els sibilants s’escolten sense la auscultació Les exacerbacions asmàtiques es defineixen com un empitjorament dels símptomes respiratoris (com sibilàncies, tos, dificultat per respirar) i de la funció pulmonar en comparació amb l'estat habitual del pacient. Una crisi asmàtica es defineix com un episodi de sibilàncies en un pacient amb diagnòstic d'asma, un episodi previ de sibilàncies, o un primer episodi en un nen de més de 2 anys amb antecedents d'atòpia (al·lèrgies) o amb resposta a broncodilatadors. Ficarem al pacient en una posició de 45 -90º Li administrarem oxigenoteràpia a mes de 96% La nostre valoració primària Preguntar pels inicis dels símptomes Si té dificultat respiratòria, cianosis o edemes Canvis recents Tractament habitual Episodis similars si hi ha estat a la UCI o IOT Temps desde l’inici per determinar la actuació adequada Patologies associades Ultima administració de medicació Situació del habitatge Per saber els criteris de la gravetat utilitzarem tres taules: Escala de Borg: Aquesta escala s'utilitza per avaluar la gravetat de la dispnea (dificultat per respirar). 10 Escala de Coma de Glasgow: Aquesta escala s'utilitza per avaluar el nivell de consciència del pacient. La puntuació es basa en la resposta ocular, verbal i motora del pacient. Un nivell de consciència disminuït pot ser un signe de gravetat i pot requerir una atenció immediata. El maneig del pacient amb crisi asmàtica implica una sèrie d'accions no farmacològiques A continuació, s'explica cada una de les accions esmentades: 1. És essencial assegurar que les vies respiratòries del pacient estiguin obertes i lliures d'obstruccions. Això pot incloure la neteja de secrecions o la col·locació del pacient en una posició que faciliti la respiració. 2. Posar el pacient en una posició vertical (o semi-vertical) ajuda a millorar la respiració, ja que redueix la pressió sobre el diafragma i facilita l'expansió pulmonar. No obstant això, si el pacient no tolera aquesta posició a causa d'una alteració del nivell de consciència o inestabilitat hemodinàmica, s'ha d'ajustar la posició segons les necessitats del pacient. 3. Monitoritzarem i farem el seguiment continu de les constants vitals és crucial per avaluar l'estat del pacient. La tensió arterial (TA), la freqüència cardíaca (FC), la freqüència respiratòria (FR), la saturació d'oxigen (SpO2) i el diòxid de carboni exhalat (EtCO2) proporcionen informació important sobre la seva estabilitat i la gravetat de la crisi asmàtica. 4. Sol·licitarem el 3.14 per la canalització d'una via intravenosa (i.v.) o intraossia (i.o.) és important per administrar medicaments i fluids de manera ràpida i eficient, especialment en situacions d'emergència on el pacient pot necessitar tractament immediat 5. Aquestes accions no farmacològiques són essencials per garantir una atenció adequada i segura al pacient amb crisi asmàtica, ajudant a estabilitzar la seva condició abans d'iniciar el tractament farmacològic. La classificació de la gravetat de la crisi asmàtica es defineix de la següent manera: 1. Crisi lleu PS < 3 i SpO2 > 94% Reavaluació: Es recomana revalorar cada 10-15 minuts durant la primera hora. Si hi ha empitjorament, s'ha de seguir l'algoritme d'exacerbació moderada; si hi ha millora, es pot considerar l'alta mèdica o el trasllat a un CUAP. 2. Crisi moderada PS entre 4 i 6 i/o SpO2 entre 91% i 94% 3. Crisi greu: PS > 6 i/o SpO2 < 91% Reavaluació: Considerar complicacions com pneumotòrax bilateral i valorar el suport ventilatori segons la situació clínica del pacient. 11  Oxigenoteràpia: Mantenir SpO2 >92% o >95% segons el cas. Indicacions per al Trasllat a l'Hospital 1. Si el pacient presenta una crisi asmàtica que es classifica com a moderada o greu, és essencial traslladar- lo a un hospital per a una atenció més intensiva. 2. Si després del tractament inicial no hi ha millora en l'estat del pacient o si es requereix oxigenoteràpia 3. Si el pacient ha tingut episodis d'agudització asmàtica en les darreres dues setmanes que han requerit hospitalització. 4. Pacients amb un historial d'ingressos a la Unitat de Cures Intensives (UCI) o que han necessitat ventilació mecánica en crisis prèvies 5. Si la crisi asmàtica evoluciona de manera ràpida i severa 6. Si el pacient no pot seguir el tractament prescrit adequadament 7. Pacients amb altres condicions mèdiques que poden complicar la seva situació asmàtica Ideas - Aquesta metodologia assegura una comunicació clara i efectiva entre els professionals de la salut durant la transferència del pacient Identificació (I): Incloure dades com el gènere, l'edat, el nombre de pacients afectats i el pes aproximat. Diagnòstic (D): Indicar la sospita diagnòstica actual, signes guies i diagnòstics previs, incloent antecedents i al·lèrgies. Estat del pacient (E): Destacar elements clau de la valoració clínica, com la freqüència respiratòria, el patró respiratori, la saturació d'oxigen, i qualsevol signe de cianosi o dificultat per parlar. Actuacions (A): Descriure breument les actuacions realitzades, especificant si s'ha requerit oxigenoteràpia, farmacoteràpia o suport ventilatori. Suport (S): Sol·licitar prealerta a l'hospital segons la gravetat del pacient. 12  EDEMA AGUT DE PULMÓ Un edema pulmonar és una acumulació anormal de líquid en els pulmons, en especial els espais entre els capil·lars sanguinis i l'alvèol, que sol ser d'origen cardiogènic és a dir provocat per una insuficiència del ventricle esquerre per bombar la sang cap a l'aorta. 13  Insuficiència Cardíaca La insuficiència cardíaca és una síndrome clínica que agrupa símptomes típics i signes específics com a conseqüència d’un trastorn estructural i funcional dels ventricles que provoca pressions intracardíaques elevades o un cabal cardíac inadequat en repòs o durant l’exercici físic. Els símptomes típics de la IC són: Ortopnea Dispnea paroxística nocturna Bendopnea Dispnea (símptoma guia) Reducció de la tolerància a l’exercici Fatiga, cansament Nictúria Disminució del ritme diürètic Hi ha signes específics: Bufs cardíacs (no específic però apunta a favor) IC ESQUERRA Ritme de galop (sumatori del tercer i quart soroll cardíac) Respiració de Cheyne-Stokes (IC avançada) IC DRETA Cardiomegàlia Tercer soroll cardíac Crepitants bi-basals Ingurgitació jugular Anasarca La identificació de la causa que provoca la disfunció ventricular és essencial davant del diagnòstic d’IC ja que pot determinar el tractament posterior ja que hi ha causes especifiques que s’anomena el acrònim de CHAMPIT C: Síndrome Coronària Aguda H: Emergència Hipertensiva A: Arrítmia cardíaca M: Causa Mecànica (patologia valvular, del pericardi o endocardi) P: Embòlia Pulmonar I: Infeccions T: Taponament cardíac 14 La IC es pot classificar segons la funció del ventricle afectat i segons el temps d’evolució Segons la funció del ventricle afectat IC de predomini dret. El pacient presenta signes d’IC dreta amb afectació predominant de ventricle dret (ex: tromboembolisme pulmonar, tamponament cardíac). IC de predomini esquerra. El pacient presenta signes d’IC esquerra amb afectació predominant de ventricle esquerre (ex: estenosi aòrtica, IAM, emergència Hipertensiva...). Segons el temps d’evolució Crònica: pacients amb cardiopatia ja coneguda. Poden estar en seguiment per alguna Unitat d'Insuficiència Cardíaca. Aguda: descompensació respecte a la situació basal que segons l’estat del volum i el perfil hemodinàmic pot classificar-se en: descompensació lleu, edema agut de pulmó (EAP) o xoc cardiogènic Valoració inicial/ PAS Assegurarem que l’entorn d’actuació sigui segur per a realitzar l’activitat assistencial. En cas contrari sol·licitarem els recursos adequats (policia, bombers, etc.). Descartarem la possibilitat del factor ambiental com a origen de la dispnea (ex. intoxicacions ambientals, al·lèrgens…). Per aquesta valoració el que farem serà utilitzar el triangle d’avaluació En la fase aguda de la IC descompensada, el problema principal estarà relacionat amb la hipòxia, pel què ens trobarem un pacient combatiu a nivell respiratori: presentarà taquipnea amb molt treball respiratori, saturacions baixes i presentarà una posició per afavorir l’expansió de la caixa toràcica (tipus trípode). Mentre que en els estadis més avançats, quan el pacient porti estona lluitant, trobarem signes clínics d’esgotament respiratori i possiblement estarà claudicant (possible 3.0) tindrà una hipoventilació i disminució del nivell de consciència. Fem la nostre valoració primària a traves de la valoració primària XABCDE En la insuficiència cardíaca dreta afecta a les extremitats mentre que la esquerra afecta al pulmó 15  TEP És un bloqueig en una de les artèries pulmonars a més és potencialment greu que en general això passa quan un coàgul o trombe és localitzat en una de les venes de les cames o de la pelvis i es deixa anar i viatja per tot l'organisme i s'allotja en una de les artèries del pulmó, obstruint el flux de la sang. Te com a característiques: Inici sobtat DT (Dolor toràcic) Eufòria El nostre pacient segurament tindrà: Cianosis Diaforesis Pal·lidesa Hipertensió (HTA) Hipotensió (HTO) 16  TVP La trombosi venosa profunda ( TVP) és un procés agut que consisteix en la formació d'un coàgul en les venes profundes de les extremitats sent més freqüent que es produeixi a les extremitats inferiors i el nostre pacient tindrà l’extremitat amb rubor calentura 17