Teoria 1r Parcial - Desenvolupament Psicomotriu PDF

lOMoARcPSD|30761819 Teoria 1r parcial Desenvolupament Psicomotriu (Universitat Rovira i Virgili) Escanea para abrir en Studocu Studocu no está patrocinado ni avalado por ningún colegio o universidad. Descargado por Brisa Vid...

lOMoARcPSD|30761819 Teoria 1r parcial Desenvolupament Psicomotriu (Universitat Rovira i Virgili) Escanea para abrir en Studocu Studocu no está patrocinado ni avalado por ningún colegio o universidad. Descargado por Brisa Vidal ([email protected])  lOMoARcPSD|30761819 Desenvolupament psicomotriu – TEMA 1 TEMA 1: APROXIMACIÓ CONCEPTUAL AL DESENVOLUPAMENT PSICOMOTRIU 1.DESENVOLUPAMENT FÍSIC, MOTRIU I PSICOMOTRIU El desenvolupament físic són els canvis corporals. És la base de tot, que permet un desenvolupament motriu. (Pes i alçada, estructura òssia, muscular i nerviosa, òrgans interns). El desenvolupament moriu són canvis en la conducta motiu. Es divideix en 2 branques: ˗ Motricitat gruixuda es refereix al control de grups grans de músculs. Per exemple la locomoció (desplaçaments) i desenvolupament postural (postures que adoptem: gatejar, asseure’ns, estar de peu...). ˗ Motricitat fina que és el control de grups de músculs més petits. Per exemple amb la prensió (agafar alguna cosa) només hem de controlar la musculatura de les mans. Aquests dos són la base del desenvolupament psicomotriu, que són els canvis en la utilització i control del propi cos, entès com a significant de les emocions i relacions entre el jo i el món i la seva relació amb aspectes cognitius. Engloba el to muscular, la respiració, la relaxació, el nostre esquema corporal, la lateralitat, la coordinació i l’equilibri i la relació temps i espai). 2. PSICOMOTRICITAT: INICIS Durant molts segles s’ha tingut una concepció dualista de l’ésser humà que entenia la ment i el cos, com a dues entitats diferents. Va ser una visió compartida per Plató, el Cristianisme, Descartes... Dins d’aquesta dualitat, la prioritat estava en els aspectes psíquics més que en els corporals. A inicis del s.XX va aparèixer el concepte de psicomotricitat vinculat a la patologia, amb què es volia destacar la relació entre allò psicològic (psico) i la forma de manifestar-se (motriu). Era com una tercera concepció dualista que defensava la persona com a ésser global. En aquests inicis hi ha diversos autors que van contribuir a la concepció. ˗ Charcot i Freud (s.XIX) van fer estudis sobre la histèria i la hipnosis. Deien que l’inconscient fa que es manifesti hormonalment en una sèrie de símptomes. Hi ha interferències del psiquisme sobre el cos i viceversa. ˗ Dupré (1920) és el primer en formular el concepte de psicomotricitat, que la va denominar com