FARMACOLOGIA CLÍNICA Grau en Infermeria 2on Curs, 1er SEMESTRE PDF

FARMACOLOGIA CLINICA Grau en Infermeria 2on Curs, 1er SEMESTRE Presentació , continguts i avaluació Equip Docent Dr. Joan Francesc Mir Prof. Aina Surroca Farmacèutic Farmacèutica [email protected] [email protected] DOA Ass...

FARMACOLOGIA CLINICA Grau en Infermeria 2on Curs, 1er SEMESTRE Presentació , continguts i avaluació Equip Docent Dr. Joan Francesc Mir Prof. Aina Surroca Farmacèutic Farmacèutica [email protected] [email protected] DOA Assignatutra Farmacologia Clinica Grau Infermeria  Continguts Farmacocinètica DOA Assignatutra Farmacologia Clinica Grau Infermeria  O BJEC TIUS Introduïr-se en l’ús de Conèixer els fàrmacs medicaments, avaluant els de diferents grups Conèixer les formes beneficis i riscs i els efectes de farmacològics i els farmacèutiques i les la seva administració. particularitats de la seva Conèixer les fonts aspectes més rellevants documentals fiables per infermeria administració Conèixer l’ús i la Adquirir estratègies per indicació dels fer un ús segur dels productes sanitaris medicaments  M ETO D O LOG IA Sessions presencials , casos clinics exemple , tests repàs Activitats avaluació continuada. Es fan a classe. Si no assisteix, 2ª conv. Cal entregar i ≥5. Quizziz Examen parcial- alliberador si ≥ 6 Examen final – aprovat ≥ 5 AVALUAC IÓ Avaluació 1a i 2a convocatoria ( quizziz i extra no 2ª convocatoria) Activitats avaluacio continuada 35% EXERCICI GRUPAL 10% ( obligatori , cal > 5 per aprovar asignatura ) EXERCICI INDIVIDUAL 15% ( Obligatori, cal > 5 per aprobar asignatura ) QUIZZIZZ (10) 10% ( sense nota mínima , no obligatoris per aprovar , nomes 1ª conv) Examens 65% Parcial 30% , es considera aprovat i allibera materia ≥6 ( no es obligatori ) Final 35% ó 65% per als que no aprovin el parcial. Aprovat ≥5 Extra 1% si estan fets els 10 quizziz identificats +0.1 ( nomes 1ª conv ) Font : DOA assignatura curs 2024/25 DATES IMPORTANTS AVALUACIO CONTINUADA 1- EXERCICI EN GRUP : 7 OCTUBRE EXAMEN PARCIAL ALLIBERATORI : 11 NOVEMBRE AVALUACIO CONTINUADA -2- EXERCICI INDIVIDUAL : 5 DESEMBRE QUIZZIZ AMB % D’AVALUACIO CONTINUADA: 26/09, 3/!0, 14/10, 21/10, 4/11, 21/11, 28/11, 9/12, 16/12, 19/12 EXAMEN FINAL PRIMERA CONVOCATORIA 8 GENER EXAMEN FINAL SEGONA CONVOCATORIA 24 GENER I C O M ESTUDIO FARMACOLOGIA? I C O M ESTUDIO FARMACOLOGIA? CONSELLS 1.Relació amb casos i exemples que ens ajudin a entendre i recordar conceptes 2. MEMORIA Esquemes , mapes conceptuals i llistes dels grups terapèutics , principals principis actius. STEM S ( terminacions ). 3. Fonts fiables informació 4. Activitats a classe 5. Temps d’estudi des del primer dia I C O M ESTUDIO FARMACOLOGIA? PLANTILLA EXEMPLE STEMS Nomenclatura dels fàrmacs Principis científics en la nomenclatura dels fàrmacs Sistemes de Nomenclatura The International Union for Pure and Applied Chemistry (IUPAC) The Lineus’ System of Binomial Nomenclatures The International Union of Biochemistry and Molecular Biology (IUBMB)...  Nom estructura química - IUPAC 5-cloro-N-[2-[4-(ciclohexilcarbamoilsulfamoil) fenil]etil]-2-metoxi-benzamida Denominació comuna internacional o Nom Genèric – (Intrnatonal Nonproprietary Name (INN)- OMS Glibenclamida Nom registrat o comercial  INN / DCI (International Nonproprietary Names) (Denominació Comú internacional) https://extranet.who.int/soinn/ OMS, te el mandat de “ desenvolupar, establir i promocionar estàndards internacionals en relació a productes biològics, farmacèutics i similars. Reconeix que la seguretat del pacient es una preocupació bàsica i que és important per els laboratoris farmacèutics, professionals de la salut, pacients i consumidors, el ser capaços de identificar els principis actius amb noms únics. El programa per INN es va establir al 1950, i va ser operatiu el 1953 amb la publicació del primer llistat de INNs. Actualment conte amb més de 10000 noms. Cada anys s’incorporen aproximadament més de 160 nous INNs. Es formulen en anglès i es tradueixen a àrab, xinés, francès, japonès, llatí, rus i espanyol. Grup experts Relació amb les agències  INNs ( DCI ) - Nom únic - Distintiu en so i ortografia - Sense possibilitat de confusió amb altres nom d’ús comú - La OMS el llista en un lloc de domini públic - Pot ser utilitzat sense cap restricció per identificar substàncies farmacèutiques La sol·licitud de INN es pot fer després de que la Fase preclínica hagi estat satisfactòria La base per la construcció de un nou INN ve donada per la farmacologia i altres evidències d’aquesta substància. Un INN està format per: prefix + un stem enoxaparin = enoxa + parin Fraxiparina, deltaparina, enoxaparina… mateixa terminació NOVES TERÀPIES… Els stems es basen en tres criteris Mecanisme d’acció Ús clínic Estructura química Objectiu: Agrupar els fàrmacs amb el mateix mecanisme d’acció Per a saber-ne més: https://extranet.who.int/soinn/?lang=es Definicions bàsiques  Definicions http://www.termcat.cat/ca/ Farmacologia Ciència que estudia els fàrmacs (substàncies que modifiquen les estructures i les funcions de l'organisme). Fàrmac Substància orgànica o inorgànica, natural o sintètica, capaç de produir en un organisme viu modificacions amb utilitat preventiva, diagnòstica o terapèutica. La denominació anglesa “drug” es pot traduir per fàrmac, principi actiu, substància farmacèutica o especialitat farmacèutica. Farmacologia Branca de la farmacologia que estudia les accions i efectes dels fàrmacs en clínica humans --> objectiu: ús el més segur i eficaç possible  Definicions http://www.termcat.cat/ca/ Nota: 1. Un excipient pot servir com a vehicle del principi Excipient Substància químicament farmacològicament inactiva que serveix de suport o vehicle als fàrmacs que i actiu, permetre'n la preparació i l'estabilitat, modificar-ne les propietats organolèptiques o determinar les propietats fisicoquímiques del medicament i la seva biodisponibilitat. constitueixen un medicament. Té per 2. Són exemples d'excipients el manitol, la lactosa, objecte assegurar-ne l'estabilitat i facilitar-ne l'estearat de magnesi, el talc i la sílice col·loïdal anhidra. l'administració. La denominació llatina anima s'usava antigament per Principi Constituent principal d'un fàrmac, responsable de les seves propietats farmacodinàmiques. referir-se al principi actiu. actiu Matèria Substància d'origen animal, vegetal o químic a partir de la qual s'inicia l'elaboració d'un medicament. prima  Definicions http://www.termcat.cat/ca/ Forma Qualsevol de les varietats en què es pot presentar un medicament, segons la disposició de principis actius i excipients, per a facilitar-ne l'administració. = Forma farmacèutica galènica Exemples de formes farmacèutiques els comprimits, les càpsules, els xarops, les pomades i els supositoris. Medicament destinat a un pacient concret que prepara el farmacèutic d'acord amb els Fórmula components, les dosis i les instruccions de preparació especificades en la recepta mèdica. magistral Composició medicamentosa, establerta pel metge, en la qual les distintes dosis són establertes a la recepta. Consta de la prescripció, les instruccions de preparació, la signatura del metge i la data. Medicament elaborat, garantit i dispensat per un farmacèutic seguint el que s'estableix en el Preparat formulari nacional vigent. oficinal Nota: En els formularis nacionals s'enumeren els medicaments elaborats per l'autoritat de salut competent a cada país. FORMES FARMACEUTIQUES Qualsevol de les varietats en què es pot presentar un medicament, segons la disposició de principis actius i excipients, per a facilitar-ne l'administració. = Forma farmacèutica Exemples de formes farmacèutiques els comprimits, les càpsules, els xarops, les pomades i els supositoris. Font: www.farmaceuticonlone.com ( SESSIO ESPECIFICA SOBRE FF , ADMINISTRACIO I DOSIFICACIO)  Definicions http://www.termcat.cat/ca/ MEDICAMENT Substància, simple o composta, emprada amb una finalitat terapèutica contra les manifestacions patològiques. Nota Els medicaments es classifiquen en medicaments d'ús humà i d'ús veterinaei, d'una banda, i, de l'altra, en preparats oficinals, fórmules magistrals i medicaments especials. Segons el context, la denominació anglesa drug es pot traduir per fàrmac, principi actiu, substància farmacèutica o medicament. PRINCIPI/ S ACTIU /S+ EXCIPIENTS EN LA FORMA FARMACÈUTICA ADEQUADA Classificació i tipus de fàrmacs  Anatomical Therapeutic Chemical (ATC) 1st Level Classification The system has fourteen main anatomical or pharmacological groups (1st level). The ATC 1st levels (2016 edition) is shown in the figure. A: Alimentary tract and metabolism B: Blood and blood forming organs C: Cardiovascular system D: Dermatologicals G: Genito urinary system and sex hormones H: Systemic hormonal preparations, excluding sex hormones and insulins J: Antiinfective for systemic use L: Antineoplastic and immunomodulating agents M: Musculo-skeletal system N: Nervous system P: Antiparasitic products, insecticides and repellents R: Respiratory system S: Sensory organs V: Various Anatomical therapeutic chemical (ATC) classification [Internet]. Who.int. [citado el 10 de septiembre de 2024]. Disponible en: https://www.who.int/tools/atc-ddd-toolkit/atc-classification In the Anatomical Therapeutic Chemical (ATC) classification system, the active substances are divided into different groups according to the organ or system on which they act and their therapeutic, pharmacological and chemical properties. Drugs are classified in groups at five different levels. ATC 1st level The system has fourteen main anatomical or pharmacological groups (1st level). The ATC 1st levels are shown in the figure. ATC 2nd level Pharmacological or Therapeutic subgroup ATC 3rd& 4th levels Chemical, Pharmacological or Therapeutic subgroup ATC 5th level Chemical substance Anatomical therapeutic chemical (ATC) classification [Internet]. Who.int. [citado el 10 de septiembre de 2024]. Disponible en: https://www.who.int/tools/atc-ddd-toolkit/atc-classification ATC Classificació dels fàrmacs. anatòmica-terapèutica-química TIPUS DE MEDICAMENTS ( SEGONS REGISTRE ) AMB RECEPTA MÈDICA ESTUPEFAENTS PSICOTROPS US HOSPITALARI DIAGNOSTIC HOSPITALARI BIOLÒGICS GENÈRICS SENSE RECEPTA MÈDICA OTC. SIMPTOMES MENORS / MTP ( FITOTERÀPIA ) ALTRES PRODUCTES D’INTERES PER INFERMERIA PRODUCTES SANITARIS DIETOTERAPEÙTICS CURA DE LA PELL ORTOPÈDIA … TIPUS DE MEDICAMENTS ( SEGONS REGISTRE ) (!) AMB RECEPTA MÈDICA Tots aquells que per normativa necessiten de la recepta mèdica per a ser dispensats. En cas d’haver-se d’indicar per part d’infermeria s’hauria de fer amb autorització de les guies de prescripció enfermeria A nivell pràctic els fàrmacs que a nivell clínic administrareu estaran dins aquesta categoria HEM DE SABER QUE ESTEM ADMINISTRANT , INTERACCIONS I REACCIONS ADVERSES TIPUS DE MEDICAMENTS ( SEGONS REGISTRE ) (!) AMB RECEPTA MÈDICA ESTUPEFAENTS I PSICOTROPS REQUEREIXEN UN CONTROL ESPECIAL PER PART DE FARMÀCIA. - LLIBRE DE COMPTABILITAT ESTUPEFAENTS - REGISTRES - ELS VEUREM EN DETALL QUAN TRACTEM ELS GRUPS TERAPÈUTICS - VIGILÀNCIA EXTRA SEMPRE TIPUS DE MEDICAMENTS ( SEGONS REGISTRE ) US HOSPITALARI Aquells que per la seva tipologia NO es podran dispensar en OF i s’usen directament als centres hospitalaris. DIAGNOSTIC HOSPITALARI Requereixen una recepta perque son de diagnostic hospitalari pero no d’us exclusiu a l’hospital TIPUS DE MEDICAMENTS ( SEGONS REGISTRE ) GENERICS Citant la llei de Garanties i us racional del medicament: “todo medicamento que tenga la misma composición cualitativa y cuantitativa en principios activos y la misma forma farmacéutica, y cuya bioequivalencia con el medicamento de referencia haya sido demostrada por estudios adecuados de biodisponibilidad". Las diferentes sales, ésteres, éteres, isómeros, mezclas de isómeros, complejos o derivados de un principio activo se considerarán un mismo principio activo, a menos que tengan propiedades considerablemente diferentes en cuanto a seguridad y/o eficacia. Las diferentes formas farmacéuticas orales de liberación inmediata se considerarán una misma forma farmacéutica. En resumen, se trata de un medicamento con las mismas características farmacocinéticas, farmacodinámicas y terapéuticas que otro medicamento cuya patente ha caducado y que se denomina “medicamento de referencia”. TIPUS DE MEDICAMENTS ( SEGONS REGISTRE ) GENERICS Concepte de Bioequivalencia, a més de tenir la mateixa composició ha de demostrar que el seu comportament es equivalent “Se entiende por bioequivalencia entre dos productos cuando presentan una biodisponibilidad comparable en condiciones experimentales apropiadas que se realizan en ensayo clínico. La bioequivalencia demuestra la intercambiabilidad entre el medicamento genérico y el medicamento original desde el punto de vista de la calidad, seguridad y eficacia. Los estudios de bioequivalencia se realizan para demostrar que el medicamento genérico es equivalente e intercambiable con el medicamento original.” TIPUS DE MEDICAMENTS ( SEGONS REGISTRE ) FARMACS BIOLÒGICS i BIOSIMILARS principis actius que s'obtenen a partir de material biològic, fluids, teixits humans o animals, o microorganismes. Quan aquests medicaments s'obtenen a partir de sistemes vius en els quals s'ha implantat material genètic amb la tecnologia de l'ADN recombinant, s’anomenen medicaments biotecnològics. Els fàrmacs biològics són molècules de mida gran formades per proteïnes produïdes per organismes vius. Són principis actius de diferents grups terapèutics com ara hormones, factors de creixement, citocines, anticossos monoclonals, fragments de receptors, vacunes, enzims, etc. https://cima.aemps.es/cima/publico/detalle.html?nregistro=13853001 TIPUS DE MEDICAMENTS ( SEGONS REGISTRE ) SENSE RECEPTA MÈDICA OTC. SIMPTOMES MENORS / MTP ( FITOTERÀPIA ) ALTRES PRODUCTES D’INTERES PER INFERMERIA PRODUCTES SANITARIS DIETOTERAPEÙTICS CURA DE LA PELL ORTOPÈDIA … LA INFORMACIÓ A L’ENVÀS ORIGINAL https://www.aemps.gob.es/industria /etiquetado/docs/index.html FARMACOLOGIA INFERMERIA 2022-2023 [email protected] [email protected] https://www.aemps.gob.es/industria/etiquetado/docs/index.html Fonts d’informació I AL PROSPECTE O A LA FITXA TÈCNICA ? HI HA DIFERÈNCIES ? QUÈ CONSULTO ? ON? FONTS D’INFORMACIÓ FIABLE AEMPS – AGENCIA ESPAÑOLA DEL MEDICAMENTO BOTPLUS ( LITE ) BASE DE DADES DEL CONSEJO GENERAL DE COLEGIOS DE FARMACÉUTICOS EMA - AGENCIA EUROPEA FDA – AGENCIA AMERICANA AEMPS – AGENCIA ESPAÑOLA DEL MEDICAMENTOS https://www.aemps.gob.es/ https://cima.aemps.es/cima/publico/home.html CIMA AEMPS ( ACCES LLIURE ) https://cima.aemps.es/cima/publico/home.html CIMA AEMPS EMA Rol de la infermera i la medicació  informació terapéutica del medicament amb especial referencia a la seva administració col.laboració en el seguiment farmacoterapèutic i adherència. importància de les RAM concepte de prescricpió infermera - nous escenaris de futur VISIO DE LA PART CLINICA I PRÀTICA PER GRUPS TERAPÈUTICS “PRESCRIPCIÓ INFERMERA” à indicació de dispensació https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=856614 FONT COIB: https://www.coib.cat/ca-es/actualitat-professional/regulacio-professional/prescripcio-infe rmera/preguntes-frequents-sobre-la-prescripcio-infermera.html La infermera pot indicar medicaments SI subjectes a prescripció mèdica (spm) d’acord amb el que indiquin els protocols i guies de pràctica clínica i assistencial, on es conté l'adequat procedir en el procés assistencial. Aquests protocols i guies de pràctica clínica i assistencial els han d’elaborar centralitzadament la Comisión Permanente de Farmacia del Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud i validar la persona titular de la Dirección General de Salud Pública, Calidad e Innovación del Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social. És d’assenyalar que la disposició addicional segona del Reial Decret 1302/2018 estableix un termini màxim de dos anys a partir de l'entrada en vigor del Reial Decret (novembre de 2018) per a la seva aprovació i validació. CADA CCAA HO ESTA DESPLEGANT DE DIFERENT FORMA FONT COIB: https://www.coib.cat/ca-es/actualitat-professional/regulacio-professional/prescripcio-infe rmera/preguntes-frequents-sobre-la-prescripcio-infermera.html Actualment, estan publicades la "Guía para la indicación, uso y autorización de dispensación de medicamentos sujetos a prescripción médica por parte de las/los enfermeras/os de: Heridas", les "Guías para la indicación, uso y autorización de dispensación de medicamentos sujetos a prescripción médica por parte de las/los enfermeras/os de: Hipertensión, y la de: Diabetes mellitus tipo 1 y tipo 2". GUIA 1 FERIDES GUIA 2 : HTAI DIABETES MELLITUS 1 i 2 FONT COIB: Actualment, estan publicades la "Guía para la indicación, uso y autorización de dispensación de medicamentos sujetos a prescripción médica por parte de las/los enfermeras/os de: Heridas", les "Guías para la indicación, uso y autorización de dispensación de medicamentos sujetos a prescripción médica por parte de las/los enfermeras/os de: Hipertensión, y la de: Diabetes mellitus tipo 1 y tipo 2". En el cas de medicaments SI spm que no estiguin contemplats en les esmentades guies, la infermera pot fer una proposta de tractament que valida el/la metge/metgessa en el marc d'un protocol consensuat al centre o a la institució per la qual treballa. En els centres privats dependrà de cada entitat com desplegar la indicació de medicaments subjectes a prescripció mèdica a mesura que es vagin aprovant i publicant les diferents guies. ENCARA ESTÀ EN FASE DE DESENVOLUPAMENT CONCRET 16/09 SEGURETAT: RAM’S. INTERACCIONS ERRORS DE MEDICACIO EL PROCES FARMACOTERAPÈUTIC