T-2.pdf

TEMA 2: LES FONTS DEL SISTEMA PROCESSAL El DRET PROCESSAL es regeix pel PRINCIPI DE JERARQUIA NORMATIVA 1. LA CONSTITUCIÓ/NORMES INTERNACIONALS NORMES INTERNACIONALS ➔ Normes processals incloses en el dret comunitari europeu i tractats internacionals subscrits per Espanya. Només s’apliquen aquelles...

TEMA 2: LES FONTS DEL SISTEMA PROCESSAL El DRET PROCESSAL es regeix pel PRINCIPI DE JERARQUIA NORMATIVA 1. LA CONSTITUCIÓ/NORMES INTERNACIONALS NORMES INTERNACIONALS ➔ Normes processals incloses en el dret comunitari europeu i tractats internacionals subscrits per Espanya. Només s’apliquen aquelles que han estat RATIFICADES PER FORMAR PART DEL NOSTRE O.J. I TENEN RANG SUPERIOR A LA CONSTITUCIÓ. Art. 1.5 CC: Las normas jurídicas contenidas en los tratados internacionales no serán de aplicación directa en España en tanto no hayan pasado a formar parte del ordenamiento interno mediante su publicación íntegra en el «Boletín Oficial del Estado». ➔ e.g. Convenio sobre reconocimiento y ejecución de sentencias arbitrales extranjeras, hecho en Nueva York el 10 de junio de 1958. (adhesió d’Espanya ‘77) ➔ e.g. Convenio relativo a la competencia judicial y a la ejecución de resoluciones judiciales en materia civil y mercantil, hecho en Lugano el 16 de septiembre de 1988. (adhesió d’Espanya ‘94) Poca tradició en matèria processal → molt rellevant en l’actualitat (sobre tot Dret de la UE) e.g àmbit civil (cooperació, lliure circulació de sentències, insolvència,...) ➔ Reglamento (CE) nº 1896/2006 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 12 de diciembre de 2006, por el que se establece un proceso monitorio europeo. ➔ REGLAMENTO (UE) N o 1215/2012 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 12 de diciembre de 2012 relativo a la competencia judicial, el reconocimiento y la ejecución de resoluciones judiciales en materia civil y mercantil e.g. Àmbit penal ➔ Directiva 2011/99/UE, de 13 de diciembre de 2011, sobre la orden europea de protección (EPO) ➔ Directiva 2014/41/UE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 3 de abril de 2014, relativa a la orden europea de investigación en materia penal CE La vigent CE 1978 conté nombroses disposicions de caràcter processal: ➔ Art. 1 CE → Valors superiors ord. jur.: llibertat, justícia, igualtat, pluralisme polític ➔ Art. 9 CE → Principi de legalitat: “els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la constitució i a la resta de l’ordenament jurídic” ➔ Art. 24 CE → Important paper en la interpretació de les normes processals → “Totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva dels jutjats i tribunals en l’exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que es pugui produir indefensió” ➔ Títol VI “Del poder judicial” → regulació independent resta poders de l’estat ➔ Arts. 117 a 127 ➔ Exercici de la funció jurisdiccional de jutges i magistrats ➔ Com ha de ser la seva actuació, òrgans de govern... ➔ Quina és la llei que ha de regular la seva constitució, funcionament i govern 2. LES LLEIS PROCESSALS ➔ PRINCIPAL FONT DEL DRET PROCESSAL: llei: com es desenvolupa el procés judicial (per això no cap el costum) MARTA MIQUEL CADENAS 2 GRANS ÀMBITS: ÀMBIT ORGANITZATIU ➔ LLEI ORGÀNICA 6/1985, D’1 DE JULIOL, DEL PODER JUDICIAL: El 1985 es promulga la LOPJ, que estableix les bases generals de l’organització judicial, però també preveu nombrososes normes processals de caràcter general. ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ORGANITZATIU REGULADOR LOPJ LEC LD i PJ LeCrim Activitat jurisdiccional Extensió de la jurisdicció espanyola Classes de jutjats i tribunals espanyols Criteris essencials de la constitució i funcionament dels tribunals espanyols Regulació bàsica dels actes processals Autogovern de jutjats i tribunals Regulació bàsica de tot el personal judicial Accés, provisió de places, condicions laborals, responsabilitat Altres subjectes intervinents en els processos LRJS LRJCA LLEI 38/1988, DE 28 DE DESEMBRE, DEMARCACIÓ I PLANTA JUDICIAL: regula l’organització judicial (tots els jutjats que tenim no tenen competències en tot el territori n’hi ha que tenen competència en àmbit de província, CA, estat, etc.) Ens diu quants jutjats hi ha d’haver de cada. ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ Circumscripció territorial dels òrgans judicials Número de jutjats, tribunals, sales i seccions en cada àmbit territorial Com es dividiran les sales i seccions Organització de la feina Jutges que els integren ÀMBIT REGULADOR ➔ La jurisdicció és única: què s’atribueix al PJ, però s’especialitza per 4 ordres jurisdiccional (lleis ordinàries), en funció de la matèria. ➔ LLEI 1/2000, DE 7 DE GENER, D’ENJUDICIAMENT CIVIL: ➔ regula el procediment processal civil. ➔ Conflictes de dret privat ➔ També de dret mercantil (jutjat mercantil). L’àmbit mercantil no té una jurisdicció pròpia sinó que pertany al civil. ➔ Qualsevol assumpte que no puguin estar en les altres categories correspondran a la LEC (funciona en part de manera subsidiària). ➔ LLEI DE 17 DE SETEMBRE DE 1882, D’ENJUDICIAMENT CRIMINAL: ➔ Conjunt de normes legals que regulen les actuacions judicials relatives a qualsevol procés penal. ➔ Delictes o conductes tipificades en el codi penal ➔ LLEI 29/1998, DE 13 DE JULIOL, REGULADORA DE LA JURISDICCIÓ CONTENCIOSAADMINISTRATIVA: ➔ Processos contenciosos-administratius ➔ Es tramiten per resoldre conflictes entre els ciutadans i l’Administració Pública. ➔ LLEI 36/2011, DE 10 D’OCTUBRE, REGULADORA DE LA JURISDICCIÓ SOCIAL: ➔ Tracta de regular els procediments laborals, així com la resolució de conflictes, tutela judicial efectiva i seguretat jurídica en l’àmbit de dret laboral. ➔ Conflictes col·lectius, conflictes entre empresari-treballador. ➔ Altres: ➔ LOPM (Llei Orgànica 2/1989, de 13 d’abril) ➔ Llei d’Arbitratge MARTA MIQUEL CADENAS ➔ Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta ➔ Llei Concursal: insolvència, quan una persona física o jurídica no pot afrontar el pagaments als creditors. Es vol tramitar la situació per arriba a un acord amb el deutor o bé com es liquida. La tramitació de la situació d’insolvència que és una llei processal i substantiva. ➔ Llei de la Jurisdicció Voluntària,... 3. PRINCIPIS GENERALS DEL DRET ➔ Regles generals del nostre O.J ➔ No expressament integrats, però són fonament de normes particulars ➔ Principi d’igualtat de parts en el procés ➔ Comprendre el dret ➔ Sovint expressats en llatí, tot i que no sempre... ➔ Nemo iudex sine actore (ppi dispositiu) ➔ Da mihi factum, dabo tibi ius (ppi d’aportació de part) ➔ Ppi d’audiència, ppi de bona fe processal, principi d’oportunitat, etc. ➔ Per què serveixen? ➔ Interpretar normes jurídiques ➔ Integrar llacunes legals Hi ha principis que no estan positivitzats però que ens ajuden a aplicar el dret. Ens ajuden a entendre i aplicar el dret processal. 4. COSTUM (LA DESCARTEM) ➔ Reiteració d’una conducta social determinada → forma espontània de crear dret ➔ NO ÉS FONT DEL DRET PROCESSAL→ no obstant, s’ha introduït al dret processal com a “ús forense” ➔ Pràctica seguida a cada jutjat en la tramitació dels procediments ➔ Pq? Falta de claredat legal o llacunes: usos forenses per realitzar determinades actuacions però no estan regulades a la llei. 5. LA JURISPRUDÈNCIA “En un sentido amplísimo se denomina jurisprudencia a la misma ciencia del Derecho. En sentido menos amplio se conoce con este nombre al conjunto de decisiones de los tribunales en la resolución de los conflictos ante ellos planteados (la jurisprudència són les sentències dels tribunals). En un sentido estricto y por lo que hace al Derecho español, se ha considerado tradicionalmente jurisprudencial al criterio constante y uniforme de aplicar el Derecho mostrado en las sentencias del Tribunal Supremo” (Antonio M. García Cuadrado) ➔ art. 1.6 CC (sentit estricte) = “la jurisprudència complementarà l’ordenament jurídic amb la doctrina que, de manera reiterada, estableixi el TS en interpretar y aplicar la llei, el costum i els principis generals del Dret” ➔ Hi podrem anar si anem amb un recurs extraordinari, es donen les circumstàncies per interposar recurs extraordinari davant el TS (no és la via directa de resolució de conflictes) ➔ El mateix assumpte està resolt de manera diferent (disparitat) i s’ha d’anar al TS perquè resolgui. ➔ Amb una sentència no hi ha prou per fer jurisprudència. ➔ NO ÉS FONT DEL DRET, PERÒ EL COMPLEMENTA → important per a la correcta interpretació de les lleis processals ➔ Jutges→ aplicadors del dret (sempre atenent la voluntat del legislador) → a través de la jurisprudència FUNCIÓ: ➔ Interpretar + clarificar l’O.J ➔ Integrar llacunes MARTA MIQUEL CADENAS