T-1: El Sistema Processal: Concepte i Característiques PDF

T-1: EL SISTEMA PROCESSAL: CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES 1. CONCEPTE DE DRET PROCESSAL BRANCA DEL DRET: conjunt de normes jurídiques que regulen el PROCÉS JUDICIAL. El procés és un dels mètodes que es poden utilitzar per la RESOLUCIÓ DE CONFLICTES JURÍDICS. DIFERÈNCIA ENTRE DRET PROCESSAL I DRET SUBST...

T-1: EL SISTEMA PROCESSAL: CONCEPTE I CARACTERÍSTIQUES 1. CONCEPTE DE DRET PROCESSAL BRANCA DEL DRET: conjunt de normes jurídiques que regulen el PROCÉS JUDICIAL. El procés és un dels mètodes que es poden utilitzar per la RESOLUCIÓ DE CONFLICTES JURÍDICS. DIFERÈNCIA ENTRE DRET PROCESSAL I DRET SUBSTANTIU (MATERIAL) En termes generals els ciutadans són els normals aplicadors del dret, apliquem el DRET MATERIAL o DRET SUBSTANTIU: Dret que s’aplica a les relacions jurídiques. Però hi ha matèries que no poden ser resoltes pels ciutadans: DRET PENAL Ex 1: conflicte de naturalesa penal, interès públic, conductes criminals objecte de persecució pels òrgans judicials. Què passa si hi ha un conflicte amb un contracte? Acudim a la VIA JUDICIAL. Llei de PROCÉS CIVIL. Com? 1. 2. 3. AL·LEGACIÓ DE LES PARTS A LA DEMANDA. Acudim a un JUTGE O MAGISTRAT perquè sigui un TERCER IMPARCIAL qui resolgui el conflicte. El jutge ho farà A TRAVÉS DEL PROCÉS: conjunt d’actuacions que estan regulades a les lleis processals. El jutge que resol el conflicte ho farà sempre d’acord al DRET PROCESSAL (ens diuen com s’ha de desenvolupar l’òrgan judicial, com que els ciutadans no han sigut capaços d’aplicar el dret), d’acord amb les NORMES DE PROCEDIMENT. Les lleis de procediment ens serveixen per desenvolupar les actuacions que s’han de dur a terme per part de l’òrgan judicial per obtenir una SOLUCIÓ JUDICIAL. FUNCIÓ JURISDICCIONAL: ➔ POTESTAT ESTATAL ➔ JUTGES I MAGISTRATS: apliquen el dret quan acudim a ells. ➔ COM? Art. 117.3 CE “...” → jutjar (= declara a qui correspon el dret existent, qui té la raó?) + executar (s’ha de fer complir el que el jutge ha dictat a la sentència) ➔ ACCIÓ: obtenir de l’Estat (PJ) l’activitat jurisdiccional ➔ Dret a la jurisdicció: tutela drets i interessos ➔ Exercici funció jurisdiccional → jutges i magistrats = PODER JUDICIAL ➔ Com? Procés Durant un procés, l’òrgan judicial ha de resoldre diverses qüestions, que poden ser de 2 classes diferents: ➔ QÜESTIONS PROCESSAL: són les que estan regulades pel dret processal. Ex: quin òrgan judicial té competència per resoldre un determinat conflicte?, quines proves es poden practicar en aquest procés?, és necessari que l’acusat estigui defensat per un advocat, o pel contrari pot defensar-se per sí mateix? ➔ QÜESTIONS SUBSTANTIVES: són les qüestions que estan regulades pel dret material, és a dir, pel dret penal, civil, mercantil, laboral, administratiu, etc. El DRET MATERIAL proporciona a l’òrgan judicial els criteris que ha d’aplicar per resoldre un conflicte jurídic plantejat entre les parts. Ex: si el demanant està o no obligat a pagar al demandant la quantitat que aquest li demana. Ex: si el contracte de compravenda ha de ser declarat nul o vàlid. EL DRET PROCESSAL conté dos grans tipus de normes: 1. 2. Algunes normes processals estan dedicades a regular l’organització del poder judicial. Ex: normes que fixen les classes de tribunals, les funcions de cada tribunal Altres normes processals, estan dedicades a regular la forma en la que s’han de desenvolupar processos. Ex: normes que determinen si el demandat ha de ser defensat per un advocat, o quines proves es poden practicar en el procés, etc. MARTA MIQUEL CADENAS 2. PROHIBICIÓ DE L’AUTOTUTELA ➔ AUTOTUTELA: imposició unilateral de la resolució del conflicte jurídic. Una de les parts del conflicte imposa la seva solució a l’altre part. ➔ "Ningú es pot prendre la justícia per la seva pròpia mà" = Prohibida justícia privada (regla general). ➔ Conducta penalment sancionada (455 CP) = realització arbitrària del dret (es pot negociar, però no pas imposar la solució) ➔ EXCEPCIONS: ◆ LEGÍTIMA DEFENSA (20.4 CP) ◆ AUTOTUTELA DE L'ADMINISTRACIÓ (via administrativa): Ex: ajuntament + particular (però si s’esgota la via administrativa es podrà anar a la via judicial). Per exemple, si et posen una multa sense motiu es pot reclamar. ◆ La VAGA, quan aquesta es realitza no per aconseguir una modificació de les normes que regulen la relació laboral, sinó per obtenir un resultat que els treballadors pensen que tenen dret d’acord a les normes vigents. ◆ Quan es constitueix una PENYORA per garantir el pagament d’un deute, es permet que, si el deute resulta impagat, el creditor pignoratici pugui vendre la cosa pignorada per cobrar el seu crèdit amb la quantitat que s’obtingui. (ART. 1872 CC) ◆ DRET DE RETENCIÓ. En determinats casos el creditor pot mantenir en el seu poder la cosa moble que pertany al deutor com a mitjà de coerció perquè li pagui el deute. ◆ Art. 592 CC l’amo del terreny tallar les arrels dels arbres de la finca veïna que penetrin al subsol de la seva finca. ◆ Art. 546.6 CCCat permet al propietari de la finca tallar les branques d’un arbre plantat en una finca veïna que ocupin la pròpia finca i retenir la propietat de les mateixes. ◆ Art. 612 del CC permet al propietari d’un panal d’abelles perseguir-lo dins d’una d’una finca aliena, indemnitzant a l’amo d’aquesta pels danys causats. 3. SISTEMES DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES DEFINICIÓ CONFLICTE JURÍDIC: es produeix un conflicte jurídic quan un subjecte manifesta una pretensió jurídica que per ésser satisfeta necessita una col·laboració activa o passiva d’un altre subjecte. ➔ PRETENSIÓ JURÍDICA: exigència que es produeixi una modificació de la realitat que es caracteritza per: ➔ Ésser beneficiosa pel subjecte que manifesta l’exigència ➔ El subjecte considera que té el dret d’obtenir aquesta modificació de la realitat. ➔ Els únics conflictes que interessen són els referits a qüestions regulades per l’O.J, però no sobre qüestions diferents al Dret. Ex: C exigeix a D que li entregui una quantitat de diners (col·laboració activa), o que deixi d’emetre una determinada publicitat (col·laboració passiva) perquè C considera que ell té dret aconseguir allò que reclama a D. MARTA MIQUEL CADENAS QUI FORMA PART? Tant el subjecte que formula la pretensió jurídica com el subjecte que col·labora en satisfer aquesta pretensió poden ser persones físiques o jurídiques. S’anomenen “PARTS DEL CONFLICTE”. RESULTAT DE L’ACORD: D’acord al contingut de l’acord al que han arribat les parts per resoldre el CONFLICTE JURÍDIC es distingeixen els dos següents suposats: ➔ El més freqüent és que l’acord arribat per les parts consisteixi en una transacció o acord transaccional, que es produeix quan les parts sacrifiquen parcialment pretensions o postures inicials. ➔ Però també por ser l’acceptació íntegra de la pretensió d’una de es parts. MOTIUS DE L’IMCOMPLIMENT: El subjecte que no presta la col·laboració que li és reclamada pot actuar així per diferents raons ➔ Perquè creu, d’acord a l’O.J que no està obligat a prestar questa col·laboració ➔ Perquè no pot prestar la col·laboració que se li reclama ➔ No vol prestar la col·laboració que se li reclama EXECUCIÓ DE L’ACORD O DE LA RESOLUCIÓ QUE DECIDEIX EL CONFLICTE JURÍDIC ➔ Després d’un acord entre les parts (autocomposició) pot ser que alguna d’elles es negui a complir amb l’acord. En aquest cas l’altre part pot demanar la execució forçosa de l’acord a un òrgan judicial. ➔ El que no poden fer les parts, ni els mediadors, ni conciliadors és executar per sí sols l’acord mitjançant el que s’hagi resolt el conflicte jurídic. ➔ Si alguna de les parts es nega a complir amb el laude arbitral, l’altre pot demanar l’execució forçosa a un òrgan judicial. L’àrbitre pot resoldre el conflicte jurídic però no pot portar a terme l’execució del laude arbitral. Només ho pot fer un òrgan judicial. ➔ L’execució forçosa és una matèria reservada en exclusiva als òrgans públics integrants del PJ. D’HETEROCOMPOSICIÓ RESOLUCIÓ DEL CONFLICTE per un TERCER, diferent a les parts. ➔ PROCÉS (enjudiciament) → PROCÉS JURISDICCIONAL ◆ Resolució del conflicte per un ÒRGAN JUDICIAL (UN TERCER) que forma part del poder judicial: JUTGE/MAGISTRAT ◆ N’hi ha prou amb què una de les parts vulgui utilitzar aquest mètode (no cal que es posin d’acord les parts per activar la via judicial) ◆ S’anomena DEMANDANT a la part que planteja el conflicte davant els tribunals i es denomina DEMANDAT a la part contrària. ◆ La determinació de l’òrgan judicial que ha de resoldre el conflicte jurídic es realitza mitjançant l’aplicació de normes jurídiques que estableixen les funcions de cadascun dels òrgans judicials. ◆ Qui planteja el conflicte jurídic davant d’un tribunal demana la TUTELA DEL DRET que creu tenir. ◆ A través d’aquest DRET D’ACCIÓ (acudir a la via judicial per resoldre el conflicte) formula una PRETENSIÓ (allò que reclamo: que es pagui, recuperar el bé, etc) ◆ La petició de TUTELA = PRETENSIÓ ◆ El tribunal resol el conflicte a través d’una SENTÈNCIA (RESOLUCIÓ JUDICIAL) ➔ ARBITRATGE: ◆ Resolució del conflicte per un TERCER ESCOLLIT PER LES PARTS, que no forma part del Poder Judicial: ÀRBITRE ◆ PROCÉS ARBITRAL → Llei 60/2003, de 23 de desembre, d’Arbitratge (tot i que altres normes internacionals que també regulen l’arbitratge) MARTA MIQUEL CADENAS ◆ Només SI LES DUES PARTS HI ESTAN D’ACORD (CONVENI ARBITRAL): acord o pacte mitjançant el qual les parts expressen la seva voluntat que el conflicte jurídic sigui resolt per arbitratge. Pot ser atorgar per les parts com un contracte autònom o bé que s’inclogui dins d’un contracte com una clàusula d’aquest (CLÀUSULA ARBITRAL) ◆ Les parts poden fixar lliurament el nombre d’àrbitres, sempre que sigui impar. A falta d’acord es designarà un sol àrbitre. ◆ Hi ha un àmbit jurídic en el que l’arbitratge és la forma més habitual de resolució de conflictes jurídics, que és al comerç internacional, entenent per tal les relacions mercantils existents entre empreses de diferents països. Però també s’utilitza en matèries de consum, per resoldre els conflictes que susciten entre empreses i clients. L’objecte del qual sigui disposable per les parts (no pas per dret penal). ◆ TIPUS: ➔ INSTITUCIONAL: les parts solen acordar en el conveni arbitral que l’arbitratge serà gestionat per una de les diverses institucions nacionals o internacionals que es dediquen a la realització d’arbitratges. Ex: tribunal arbitral de tgn; ➔ PERSONAL : les parts poden també pactar un arbitratge personal, designació àrbitre per les parts ➔ NO DESIGNACIÓ:. En aquest cas si les parts no es posen d’acord en la designació d’àrbitres serà un tribunal el que realitzi aquest nomenament. ➔ De DRET: l’àrbitre decidirà el conflicte aplicant normes jurídiques vigents. ➔ D’EQUITAT (“leal saber y entender”, l’arbitre resol segons els seus coneixements) → Les parts poden optar per una de les dues, però si no hi ha acord serà de Dret. ◆ Ha de ser un TEMA DISPONIBLE (contractual, per ex.). ◆ Resolució mitjançant la qual l’àrbitre decideix: LAUDE ARBITRAL →VINCULAT (= EFECTES S). Té els mateixos efectes de la sentència. És d’obligat compliment. Es pot recórrer el laude, però ens anem a la via judicial. Execució forçosa en cas d’incompliment. AUTOCOMPOSICIÓ Acord entre les parts per resoldre el conflicte. És el punt de vista més econòmic i més favorable per la convivència social. ➔ MODALITATS D’AUTOCOMPOSICIÓ EN FUNCIÓ DE QUI INTERVÉ: ◆ És possible la negociació personal i voluntària entre les parts, amb o sense l’ajuda dels assessors. Quan intervenen assessors, normalment són advocats de les parts. ◆ Negociació entre professionals que actuen per compte de les parts. També en aquests casos aquests professionals solen ser els advocats de les parts. ◆ MEDIACIÓ I CONCILIACIÓ: Les parts acudeixen a un tercer per a que aproximi posicions (buscar propostes de solució) → MEDIADOR ➔ Es limita a ordenar el diàleg o debat perquè les parts arribin a un acord. No decideix res, sinó que apropa posicions. ➔ No dicta resolucions ni imposa solucions ➔ És un tercer independent i neutral ➔ Entrevistes amb les parts (conjuntes o separades) ➔ Només documenta l’acord (si s’hi arriba) o fa informe ➔ Es desenvolupa fora de l’oficina judicial ➔ Finalitat: solució del conflicte però pot acabar amb solució o no ➔ Si arriben a un acord → si compleix determinats requisits Jurídics es pot homologar pel jutge i tenir valor jurídic similar al de la sentència (obligat compliment) ➔ Ley española 5/2012, de 6 de julio, de mediación de asuntos civiles y mercantiles ➔ Ley catalana 15/2009, de 22 de julio, de mediación en el ámbito del derecho privado MARTA MIQUEL CADENAS 4. ELEMENTS FONAMENTALS DEL DRET PROCESSAL A) CIUTADANS → eix principal B) JUTGES I MAGISTRATS ➔ Estat: garantia tutela jurídica reclamada ➔ Com? Personal especialitzat → PODER JUDICIAL C) JUDICI → A + B ➔ PROCÉS: procés judicial: INSTRUMENT ➔ PROCEDIMENT: aspecte exterior de les actuacions: FORMA 5. EFICÀCIA DE LES NORMES PROCESSALS LLEI D’ENJUDICIAMENT CIVIL: TERRITORIAL (ART. 3 LEC): REGLA GENERAL: Principi de la territorialitat o lex fori ➔ Els tribunals que hagin de resoldre un determinat conflicte jurídic han d’aplicar les normes processals que estan vigents en el territori de l’Estat al que pertanyen aquests tribunals. ➔ Ex: Si es plantejava davant un tribunal espanyol un conflicte jurídic entre dos ciutadans francesos, el tribunal haurà d’aplicar el Dret processal espanyol. Això és diferent al que passa amb el dret material, ja que en alguns casos, el tribunal haurà d’aplicar el dret material d’un altre estat. ➔ Les NORMES DE PROCEDIMENT O EL DRET PROCESSAL que aplica el jutge sempre són espanyoles, és únic per tot l’Estat espanyol) ➔ Però les NORMES SUBSTANCIALS O MATERIALS poden ser tant espanyoles com estrangeres (regles de dret internacional) ➔ Excepcions: PACTES INTERNACIONALS TEMPORAL (ART. 2 LEC) Les lleis processals que apliquen els jutges és l’espanyola. Però quina? ➔ En el moment d’iniciar el procés judicial, no pas la del moment dels fets, a no ser que la llei anterior fos més beneficiosa. ➔ DRET TRANSITORI: quan entra en vigor una llei que reforma una altre llei s’ha de preveure que passa amb aquelles actuacions. Estableix quina és la norma d’aplicació per resoldre el conflicte en aquelles situacions d’impàs. ➔ Ex: Els fets (Contracte) són del 2007. S’interposa la demanda el 2009 (s’aplica la llei processal vigent) i mentre que es desenvolupa el procés hi ha un canvi normatiu. Quan hi ha una reforma normativa hem de veure què diu el dret transitori. Ex: Llei de si es si. Quin codi penal apliquem? En el dret penal sempre s’aplica la més beneficiosa pel reo. El DRET SUBSTANTIU és el dret que es regia en el moment dels fets (lleis que regien la relació jurídica) MARTA MIQUEL CADENAS El DRET PROCESSAL/PROCEDIMENT aplicable a l’assumpte és l’actual. ➔ PRINCIPI GENERAL: irretroactivitat de la llei processal. ➔ Per determinar l’eficàcia temporal de les normes processals s’ha de tenir en compte que l’objecte de regulació d’aquestes normes no és pròpiament el conflicte jurídic plantejat, sinó el procés que s’ha de tramitar per resoldre el conflicte. El dret que regula el conflicte jurídic és el dret material. ➔ LEGALITAT PROCESSAL → moment substanciació procés → regulen el procés que s’ha de tramitar per resoldre el conflicte (i no com resoldre el conflicte jurídic → DRET MATERIAL) ➔ NORMES DE DRET TRANSITORI (e.g. DT 2a LEC “Salvo lo dispuesto en la disposición transitoria primera, los procesos de declaración que se encontraren en primera instancia al tiempo de la entrada en vigor de la presente Ley se continuarán sustanciando, hasta que recaiga sentencia en dicha instancia, conforme a la legislación procesal anterior. En cuanto a la apelación, la segunda isntancia, la ejecución, también la provisional, y los recursos extraordinarios, serán aplicables las disposiciones de la presente Ley”) 6. JURISDICCIÓ CONTENCIOSA I JURISDICCIÓ VOLUNTÀRIA Un PROCEDIMENT JUDICIAL és una successió cronològica d’actes regulats per l’O.J que s’han d’efectuar perquè un òrgan judicial dicti una resolució. TIPUS: 1) 2) DE JURISDICCIÓ CONTENCIOSA (=processos): Els òrgans judicials resolen conflictes jurídics, POTESTAT JURISDICCIONAL (ART. 117 CE). DE JURISDICCIÓ VOLUNTÀRIA, que no són processos en sentit estricte. ➔ En ocasions els òrgans judicials NO INTERVENEN PER RESOLDRE CONFLICTES JURÍDICS, SINÓ PER ATOGAR TUTELTA JURÍDICA a qui ho demanda. ➔ Són procediments judicials, però no són processos pròpiament dits. ➔ Regulats en la Llei 15/2015, de jurisdicció voluntària 7. ESTRUCTURA GENERALS DELS PROCESSOS Els processos poden estar compostos per vàries fases que reben el nom de “instàncies” o “graus de jurisdicció”: ➔ 1A INSTÀNCIA: procés integrat per una sèrie d’actes que van des de l’inici del procés fins que es dicta la primera resolució sobre el conflicte jurídic plantejat. ➔ 2A INSTÀNCIA: en cas que les parts presentin un recurs, comença un altre període processal que acaba amb una altre sentència, que confirmarà o revocarà la sentència de 1a instància. ➔ En alguns suposats la llei admet un altre recurs, anomenat recurs de cassació contra la sentència de 2a instància. ➔ Resolucions definitives: resolucions que decreten la finalització del procés ➔ Resolucions firmes: resolucions contra les quals no es pot interposar un recurs. 8. PRINCIPIS DEL SISTEMA PROCESSAL PRINCIPIS COMUNS A TOTS ELS PROCESSOS PRINCIPI DE DUALITAT DE POSICIONS PROCESSALS ➔ El procés ha de tenir, almenys, dues parts, tot i que en pot tenir també més de dues. ➔ No hi pot haver un procés amb una sola part (auto procés). ➔ Exigència que cadascuna de les persones que tinguin la condició de part en un determinat procés ocupin, la posició de DEMANDANT o la posició de DEMANDAT. No pot ser simultàniament demandant i demandat. ➔ Hem de parlar de POSICIÓ ACTIVA i POSICIÓ PASIVA en conflicte per parlar de procés judicial, perquè SI NO HI HA CONFLICTE ÉS JURISDICCIÓ VOLUNTÀRIA Ex: procediment d’adopció MARTA MIQUEL CADENAS DRET A LA DEFENSA, AUDIÈNCIA O CONTRADICCIÓ (ART. 24 CE) ➔ DRET A SER ESCOLTATS: Totes les parts del conflicte poden dir el que considerin respecte a l’objecte del conflicte. ➔ DRET DE DEFENSA = les parts han de tenir la possibilitat de formular al·legacions i peticions i d'aportar proves per defensar les seves pretensions. Han de fonamentar jurídicament les seves al·legacions. → PROHIBIDA DE LA INDEFENSIÓ ➔ Oportunitat parts d’influir en la resolució judicial → Com? ➔ AL·LEGACIONS: previ coneixement de tots els materials de fet i de dret (fets + arguments jurídics de les parts). ➔ PROVA dels fets controvertits (fixar-los o no com a certs) ➔ IMPUGNACIONS: Les parts han de poder impugnar qui diu el contrari. DRET A LA IGUALTAT PROCESSAL DE LES PARTS (= IGUALTAT D’ARMES PROCESSALS) ➔ La igualtat d' armes processals exigeix que les parts disposin de similars mitjans d' atac i defensa al llarg del procés (provar, impugnar i al·legar), havent-se d' evitar el desequilibri quant a les possibilitats i càrregues processals d' una i altra part. ➔ Connexió amb l’art. 24.1 CE (reconeixement tàcit) i amb el dret a la igualtat de l’art. 14 CE ➔ Excepcions justificades: ➔ E.g. secret de sumari procés penal ➔ E.g adopció mesures cautelars (inaudita parte) PRINCIPIS DEL PROCÉS PRINCIPI D’APORTACIÓ DE PART INICI ACTIVITAT PROCESSAL ➔ APORTACIÓ DE PART (propi del procés civil). Són les parts les que decideixen començar el procés i per tant han d’aportar fets i proves i fonaments jurídics per resoldre el conflicte plantejat. ➔ Proclamat amb caràcter general en els arts. 216 i 218 LEC. ➔ Inici/continuació activitat jurisdiccional ➔ Delimitació objecte del procés ➔ Imposa als litigants la càrrega processal d' aportar els fets i les proves que l' òrgan judicial podrà tenir en compte per resoldre la contesa processal, amb el consegüent perjudici per a la part que no hagi aconseguit absoldre adequadament aquella càrrega processal. ➔ INVESTIGACIÓ D’OFICI (propi del procés penal). Amb independència de la voluntarietat de les parts, el jutge d’ofici iniciarà la investigació. Fet reprovable. ➔ Investigació per l’òrgan judicial sense prèvia instància de parts (tot i que ho pot demanar també) DISPOSITIU ➔ Arts. 216 i 218 LEC ➔ Es contraposa al principi d' oficialitat. OBJECTE PROCÉS ➔ DISPONIBILITAT: ➔ Les parts poden disposar sobre l’objecte del procés (allò que reclama la part, allò que fonamenta el procés judicial) → finalitzar anticipadament, transigir, renunciar, arribar a un acord, etc. ➔ No tot els processos civils són disponibles, per exemple on intervenen menors l’objecte no és disponible. ➔ El procés civil NOMÉS es pot iniciar a instància de part. ➔ La determinació de l' objecte del procés correspon exclusivament a les parts MARTA MIQUEL CADENAS ➔ les resolucions judicials han de ser congruents amb les pretensions oportunament formulades per les parts. ➔ L’òrgan judicial no pot basar-se en fets i títols jurídics que les parts no hagin volgut al·legar. ➔ INDISPONIBILITAT: ➔ Innegociabilitat de l’objecte del procés per les parts → és Públic ➔ (e.g. perdó de la víctima → no fi procés (excepte delicte privat)) ➔ Procés penal (+ certes matèries indisponibles p. Civil) OPORTUNITAT/NECESSITAT RESOLUCIÓ DEL CONFLICTE ➔ OPORTUNITAT: ➔ No obligatorietat d’acudir al procés per resoldre conflicte ➔ Criteris de conveniència ➔ Procés civil (excepcions: e.g. sentències constitutives, demanda de divorci necessàriament ha de passar pels tribunals, la sentència és constitutiva de la nova situació jurídica, cal una sentència per inscriure-la al registre civil) ➔ NECESSITAT: ➔ No es pot prescindir del judici → única opció (no pot escollir) davant el conflicte s’ha de recórrer pels tribunals (via judicial) ➔ Àmbit penal PRINCIPIS DEL PROCEDIMENT ➔ ORALITAT /ESCRIPTURA ➔ Forma de realització dels actes processals ➔ Predomini de l’oralitat (120.2 CE, sobre tot en matèria criminal) ◆ Oralitat: màxima expressió a la pràctica de la prova ◆ Escriptura: escrits de demanda i contestació/escrit d’acusació ➔ IMMEDIACIÓ ➔ Contacte directe del tribunal amb parts processals + material probatori ➔ Finalitat: qui presencia la prova dicta sentència → Per què? Percepció directa → resultat més just ➔ CONCENTRACIÓ ➔ Concentrar les actuacions en una sola audiència o vista → I si no? ➔ PUBLICITAT/SECRET ➔ Predomini de la publicitat ➔ Assegura transparència del sistema ➔ EXCEPCIONS (e.g. Instrucció penal, possible celebració vistes a porta tancada, etc) ➔ Regla general: actes processals =públics. ➔ Art. 120 CE i en les lleis processals. ➔ Qualsevol persona pot assistir a la realització dels actes processals que es duguin a terme de forma oral (exemple: celebració d'un judici) i pot demanar còpia dels actes processals realitzats per escrit. ➔ IMPULS PROCESSAL D’OFICI ➔ Procés = successió d’actuacions → un cop iniciades, qui avança tramitació? ◆ IMPULS PROCESSAL D’OFICI → òrgan judicial, per iniciativa pròpia ➔ I la inactivitat de les parts? ◆ No “mort” del procés ◆ Possible preclusió 9. APLICACIÓ I CREACIÓ JUDICIAL DEL DRET EN EL PROCÉS MARTA MIQUEL CADENAS