Els Tribunals de Justícia PDF

T-4: ELS TRIBUNALS DE JUSTÍCIA 1. CRITERIS D’ORGANITZACIÓ COM SABER A QUIN ÒRGAN JURISDICCIONAL ANAR? CRITERIS D’ATRIBUCIÓ DE LA COMPETÈNCIA? JURISDICCIÓ (jutjat + executar)… activitat del jutge i magistrat (jurisdicció ordinària = PJ) → volum genèric de treball dels tribunals LA JURISDICCIÓ S’ORGAN...

T-4: ELS TRIBUNALS DE JUSTÍCIA 1. CRITERIS D’ORGANITZACIÓ COM SABER A QUIN ÒRGAN JURISDICCIONAL ANAR? CRITERIS D’ATRIBUCIÓ DE LA COMPETÈNCIA? JURISDICCIÓ (jutjat + executar)… activitat del jutge i magistrat (jurisdicció ordinària = PJ) → volum genèric de treball dels tribunals LA JURISDICCIÓ S’ORGANITZA EN 4 ORDRES JURISDICCIONALS → especialitzar la funció jurisdiccional: Tots jutgen i tots executen, per un tema d’organització de jurisdicció s’organitza en 4 branques: CIVIL Art. 2 LOPJ LEC Dret privat (civil i mercantil) Vis attractiva CONTENCIÓSADMINISTRATIU PENAL Art. 9.3 LPJ LECrim Causes criminals Excepte jurisdicció militar Art. 9.4 LOPJ LRJCA Conflictes amb administració SOCIAL Art. 9.5 LOPJ LRJS Conflictes entre treballadors i empreses Seguretat Social Els òrgans jurisdiccionals poden desenvolupar les seves funcions: ➔ Dins d’un ordre jurisdiccional: e.g. Jutjat Mercantil, Jutjat Penal, Jutjat Menors, Jutjat Social ➔ En més d’un ordre jurisdiccional: e.g. Audiències Provincials, Tribunal Suprem ➔ Pot ser que un òrgan que només conegui sobre un ordre jurisdiccional o bé que tingui competència en més d’un. ➔ Les competències les estableix a les LOPJ però també hem d’anar la les lleis específiques de cada ordre ➔ Un jutjat de violència sobre la dona és un òrgan jurisdiccional dins de l’òrgan penal però que té competències penal i civil. En ocasions si hi ha aspectes de l’òrgan civil dins del conflicte. ➔ Òrgans col·legiats: TS (òrgan que té competència en tots els ordres jurisdiccionals) ➔ VIS ATTRACTIVA, pel coneixement de totes les matèries que no tinguin un òrgan jurisdiccional atribuït. LA COMPETÈNCIA ➔ Coneixen tots de tot? NO ➔ Com es reparteixen la feina? ➔ COMPETÈNCIA = criteris distribució de tasques dins del PJ en l’exercici de la funció jurisdiccional. ➔ Com s’organitzen, com sabem qui és competent per conèixer un determinat assumpte? Es reparteix a partir de les regles de competència entre els membres del PJ. ➔ Criteris que ens permeten repartir les tasques dins de la jurisdicció: ➔ COMPETÈNCIA OBJECTIVA: ➔ Fa referència a l’objecte del procés, a la matèria que es discuteix (divorci, acomiadament, reclamació contra l’administració, robatori, insolvència deutor, blanqueig de capitals, etc.) ➔ Ens permetrà saber l’ordre jurisdiccional en el que ens movem. ➔ COMPETÈNCIA FUNCIONAL: ➔ En relació a la fase o tasca que es realitza dins del procés o la tasca d’aquests determinats òrgans (1a o 2a instància) ➔ O la tasca a realitzar dins del procés (instruir, enjudiciar, executar, mesures cautelars...) MARTA MIQUEL CADENAS 1 ➔ Quan anem a un procés penal hi ha una fase prèvia instructora on esbrinem quins són els fets (aquesta tasca la fa el jutge d’instrucció). Un jutge penal té una determinada funció, atribuïm una competència tenint en compte el criteri objectiu i funcional. ➔ COMPETÈNCIA TERRITORIAL: ➔ Si apliquem el criteri objectiu i funcional encara no sabrem l’òrgan competent del conflicte, perquè hi ha més d’un òrgan de la mateixa naturalesa. ➔ Ex: Matèria civil (objecte), 1a instància (funcional). → tipus d’òrgan competent. Però entre tots aquests òrgans, quin? → Criteri territorial. Quin jutjat de 1a instància és competent per resoldre el conflicte? ➔ En TS el criteri territorial no és necessari, té jurisdicció a tot l’estat espanyol. ➔ On presento la demanda? Cada llei processal determinarà les regles de distribució competencial des del punt de vista del territorial. Quin òrgan és competent entre òrgans de la mateixa naturalesa, quina circumscripció? Això està a les lleis d’enjudiciament, les lleis de procediment, LEC (art. 50 i 51 que regulen l’atribució competència territorial i seran competents els jutjats del domicili de la part actora). ➔ En relació al territori. Sempre, posterior a la determinació de la competència objectiva i funcional. Possible “pròrroga de la jurisdicció”... Submissió → excepte fur legal imperatiu L’atribució REGLES OBJECTIVA I FUNCIONAL que resulti d’aplicar resultarà competent un tribunal no es podrà modificar. No es pot alterar les regles de competència objectiva i funcional → IMPRORROGABILITAT DE LA JURISDICCIÓ En canvi en l’atribució de COMPETÈNCIA TERRITORIAL hi ha EXCEPCIONS. Pot passar que a les dues parts els interessi alterar la competència territorial. Ex: ens va millor que l’assumpte es resolgui a TGN enlloc de BCN. Es pot alterar el tercer criteri de territorialitat, les parts es posen d’acord decidint que la demanda es presentarà a TGN enlloc de BCN (SUBMISSIÓ EXPRESSA). O també pot ser SUBMISSIÓ TÀCITA (que la part actora faci la demanda a TGN i l’altre part ho accepti). Aquesta alteració de la competència territorial no es podrà fer en l’ordre penal. LA MATÈRIA PENAL ÉS INTOCABLE. L’art. 15 LECrim regula els furs territorials i diu que és competent per conèixer de l’assumpte el tribunal dels llocs on s’han comès els fets. Tampoc opera quan trobem un fur (normes en funció de territori) legal imperatiu. Quan una norma explícitament ens digui que per un determinat conflicte la competència ha de ser d’un determinat lloc (art. 52 i ss. LEC) → competència territorial en casos especials. Ex: conflictes amb béns immobles. S’ha de presentar la demanda en el lloc on es troba el bé immoble (regulen les excepcions). → sinó s’aplica la regla general LES NORMES DE REPARTIMENT (152.1, 159.2, 160.9, 167.1 I 2 LOPJ) ➔ Repartiment dels assumptes entre ➔ Òrgans d’idèntica classe dins d’una mateixa circumscripció ➔ Diran quin tribunal de la mateixa classe i territori ha de resoldre el conflicte. ➔ Seccions d’un mateix tribunals ➔ Qui les aprova? → Òrgans de govern ➔ Cas dels tribunals → Sales de Govern (entre les diferents Seccions de cada Sala) ➔ Cas dels jutjats d’una població → Sala de Govern del TSJ, a proposta de la Junta de jutges del respectiu ordre jurisdiccional. ➔ Qui fa el repartiment? ➔ Lletrat de l’administració de justícia, supervisat pel jutge degà ➔ President del tribunal o audiència ➔ Han de ser públiques ➔ Possible alliberament del repartiment → acumulació excessiva d’assumptes en un jutjat MARTA MIQUEL CADENAS 2 2. ÒRGANS UNIPERSONALS I COL·LEGIATS ➔ JUTJATS: ➔ Unipersonals (únic jutge que exerceix la funció jurisdiccional), també hi podem trobar magistrats (jutge és la primera categoria que s’adquireix amb la carrera judicial, quan ens promocionem ens convertim en magistrat. Pot ser que un jutge que adquireixi la categoria de magistrat es pot quedar en un jutjat i no cal que vagi a un tribunal). ➔ Funció jurisdiccional de manera individual ➔ Únic jutjador = jutge o magistrat ➔ Solen conèixer de la primera instància. TS ➔ Hi ha més volum de jutjats que tribunals. ➔ Arts. 84 i ss. LOPJ A. Nacional ➔ TRIBUNALS: ➔ Col·legiats ➔ Funció jurisdiccional de manera col·lectiva ➔ Més d’un jutjador = magistrat ➔ Sempre estan integrats per magistrats. ➔ Menys que d’unipersonals ➔ L’òrgan col·legiat en bloc és qui dicta la sentència. ➔ Arts. 53 i ss. LOPJ JUTJATS CENTRALS TRIBUNALS SUPERIORS DE JUSTÍCIA (17 TSJ) AUDIÈNCIES PROVINCIALS J. INSTÀNCIA, J. INSTRUCCIÓ, J. MERCANTIL, J. VIOLÈNCIA SB DONA, J. PENAL, J. CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU JUTJATS DE PAU ARTS. 53 A 103 LOPJ ÒRGANS UNIPERSONALS JUTJATS DE PAU (ART. 99 I SS. LOPJ) ➔ ÀMBIT TERRITORIAL: municipi → només en el cas que no hi hagi jutjat de primera instància. ➔ QUANTS?: Integrat per un jutge que no és expert en dret. ➔ COMPETÈNCIES: ➔ Civil: assumptes de quantia no superior a 90 € (47 LEC) ➔ Penals: ss art. 100.2 LOPJ → coneix determinades faltes especificades al CP → NO!!! Però les faltes ja han desaparegut! ➔ Actuacions penals de prevenció/ per delegació ➔ No és necessari que sigui un jurista → jutge llec (“lego”) ➔ Reunir resta de requisits per ingressar a la carrera judicial ➔ Espanyol, major d’edat, no incapacitat (302-303 LOPJ) ➔ Com s’escull? Pel ple de l’ajuntament, amb vot favorable de la majoria dels seus membres. ➔ 4 anys (nomenat per Sala de Govern TSJ) JUTJAT DE 1A INSTÀNCIA (art. 85 LOPJ) ➔ ÀMBIT TERRITORIAL: la seva jurisdicció s’estén en l’àmbit del PARTIT JUDICIAL = UNITAT TERRITORIAL integrada per un o més municipis limítrofes, pertanyents a la mateixa província (32 LOPJ). ➔ QUANTS? Un o més. ➔ COMPETÈNCIES: civils ➔ En 1a instància de la majoria d’assumptes civils (excepte els atribuïts als Jutjats de pau i als Jutjats mercantils) ➔ Actes de jurisdicció voluntària en els termes establerts per les lleis ➔ Recursos contra resolucions dels Jutjats de Pau del partit judicial ➔ Qüestions de competència en matèria civil entre Jutjats de Pau del partit ➔ Les sol·licituds de reconeixement i execució de sentències i altres resolucions judicials estrangeres, i execució de laudes o resolucions arbitrals estrangeres MARTA MIQUEL CADENAS 3 JUTJAT D’INSTRUCCIÓ (art. 87 LOPJ) ➔ ÀMBIT TERRITORIAL: partit judicial que tinguin assignats (on s’estén la seva jurisdicció als municipis que formen part del partit judicial). Cada partit judicial estén la seva jurisdicció a un nombre determinats de municipis. S’ha d’aplicar les regles de la competència. Si passa a Salou haurà de conèixer un partit judicial del tarragonès. Arribem aquí aplicant les regles de la competència. Un jutjat d’instrucció no pot conèixer fets que no s’han comès en un partit judicial que no sigui el seu. Aplicar normes de competència territorial. ➔ QUANTS? Un o més. Ex: Si els fets es comencen a Salou, com pertany al partit judicial de tgn la investigació la porta un jutjat d’instrucció de tgn ➔ COMPETÈNCIES: penals ➔ Instrucció de les causes per delicte, l’enjudiciament de les quals correspongui a les Audiències Provincials i als Jutjats Penals, excepte de les que siguin competència dels Jutjats de VIDO ➔ Enjudiciament de les faltes no atribuïdes als Jutjats de Pau o als VIDO. → NO!!! OBLIT LEGISLADOR (87.1.c)→ delictes lleus!!! ➔ Sentència de conformitat en els Judicis Ràpids + processos d’acceptació per decret. ➔ Procediment habeas corpus: mecanisme de defensa contra detencions il·legals ➔ Ordre de Protecció Víctimes violència gènere quan funcions de guàrdia (excepte VIDO) En Conflicte penal: (sempre ha de prevaldre la presumpció d’innocència) ➔ Tribunals jurisdicció penal ➔ Conductes tipificades al CP ➔ FASE D’INSTRUCCIÓ DEL PROCÉS PENAL: 1a fase. Investigar els fets i qui els ha pogut cometre. (primer investigació), Després determinar si amb aquests elements es pot anar a la fase d’enjudiciament. Però encara no hi ha una solvència per sostenir una acusació. Qui coneix la instrucció: el jutge d’instrucció. El jutge d’instrucció és el responsable d’investigar els fets criminals. ➔ FASE D’ENJUDICIAMENT: Quan tinguem clar que els fets són constitutius de delicte. Tenim indicis de criminalitat. Aquesta persona s’ha de poder defensar. En aquesta fase d’enjudiciament s’obrirà amb una acusació formal (sabran quins són els fets que se li atribueixen, etc). L’enjudiciament ho fa el jutge penal (penes privatives de llibertat fins a 5 anys) o audiència provincial, dependrà de la gravetat dels fets, Investigació sempre jutge penal a excepció de l’art. 65 TOT AIXÒ ÉS LA PRIMERA INSTÀNCIA (primera vegada que es coneix del conflicte fins que es dicta sentència per primera vegada) DEL PROCÉS PENAL ➔ Art. 65 LOPJ: competències de l’audiència nacional. Relaciona uns seguit de fets que s’atribueix a l’audiència nacional pel tipus de delicte, no pas per al gravetat. Ex: cremar una foto del rei. ➔ La investigació dels fets la fa el jutjat central d’instrucció. Tots els altres supòsits al jutjat d’instrucció. ➔ L’enjudiciament depèn de la gravetat dels fets. Si els fets no arriben a la gravetat de privació de llibertat fins a 5 anys (l’enjudiciament el fa el jutjat central penal) Si és privació de llibertat de més de 5 anys (ho porta la sala penal de l’audiència nacional) Dins de la seu de l’audiència nacional, un òrgan amb jurisdicció a tot l’estat, hi ha jutjats centrals. Conseqüències jurídiques: multa, inhabilitació per exercir càrrec públic i pena privativa de llibertat. MARTA MIQUEL CADENAS 4 JUTJAT MERCANTIL (art. 86 a 86 quinquies LOPJ) ➔ ÀMBIT TERRITORIAL: província (capital). EX. jutjat mercantil de Tarragona ➔ QUANTS? Un o més ➔ Excepció: possibilitat que un Jutjat mercantil estengui la seva jurisdicció a 2 o més províncies de la mateixa CA ➔ COMPETÈNCIES: civils ➔ En matèria de propietat intel·lectual i industrial, competència deslleial i publicitat, societats mercantils, cooperatives, dret marítim, dret aeri,... ➔ Determinades exclusions: art. 86 bis.1, apartat 2on ➔ Concurs de creditors, amb independència de la condició civil o mercantil del deutor. JUTJATS DE VIOLÈNCIA SOBRE LA DONA (Arts. 87.bis i 87.ter LOPJ) ➔ ÀMBIT TERRITORIAL: partit judicial (amb seu a la capital) ➔ QUANTS? 1 o més. Excepcionalment, es pot establir VIDOS que estenguin la seva jurisdicció a 2 o més partits dins de la mateixa província. ➔ COMPETÈNCIES: ➔ PENALS: àmbit de conductes criminals produïdes en el marc de la violència de gènere (es detallen a l’art. 87. ter.1 LOPJ) ➔ Normalment d’instrucció ➔ Si bé, també enjudiciament + decisió → delictes lleus contra víctimes de violència de gènere ➔ CIVILS: coneixement de qüestions civils relacionades amb els fets delictius referits a la violència de gènere (art. 87.ter. 2 i 3 LOPJ). El legislador ha voluntat unificar de totes les derivades de violència de gènere. Quan està relacionat amb qüestions civils (divorci, fills, etc), el coneixerà també el jutge de violència sobre al dona en primera instància. Són jutjats d’instrucció especialitzats. JUTJAT PENAL (art. 89 bis LOPJ) ➔ ÀMBIT TERRITORIAL: província (seu a la capital), però es poden crear més. Ex: A Tarragona hi ha 5 jutjats penals, però també n’hi ha a Reus. Es poden crear més jutjats penals per raons de necessitat. ➔ QUANTS? 1 o més a cada província. Poden també estendre la seva jurisdicció a un o més partits judicials de la mateixa província ➔ COMPETÈNCIES: penals ➔ Coneixement i decisió de les causes per delictes (instruïdes pels Jutges d’Instrucció) amb: ➔ Pena privativa de llibertat no superior a 5 anys ➔ Pena de multa (qualsevol quantia) ➔ Pena de qualsevol altra naturalesa que no excedeixi de 10 anys (art. 14.3 LECrim) ➔ Execució de sentències dictades en causes per delicte pels Jutjats d’Instrucció JUTJAT CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU (arts. 90 i 91 LOPJ) ➔ ÀMBIT TERRITORIAL: si el conflicte es dona en un òrgan administratiu els efectes de la seva decisió s’estén a l’àmbit provincial (seu a la capital). Contenciós administratiu de Tarragona. Ex: contra l’ajuntament, contra la URV. Si el conflicte el tinc amb una MARTA MIQUEL CADENAS 5 administració que té conseqüències més enllà de la província, aniré al TSJ (sala contenciós-administratiu)Ex: efectes de la decisió afecta a la comunitat autònoma. Sala contenciós administrativa del suprem (en el cas que afecti més enllà de la comunitat autònoma) ➔ QUANTS? Un o més ➔ Quan el volum de feina ho requereixi, 1 ó més en les poblacions que per llei es determini ➔ Excepcionalment se’n podran crear que estenguin la seva jurisdicció a més d’una província dins la mateixa CA ➔ COMPETÈNCIES: ➔ En primera instància o única, coneixeran dels recursos contenciosos-administratius contra actes que expressament els atribueixi la llei ➔ Reclamacions contra l’actuació de les AAPP subjecta a Dret Administratiu Jutjat contenciós-administratiu. Mecanisme per accedir a la via judicial per litigar amb l’administració. Iniciar un recurs contenciós-administratiu. Si no ens posem d’acord amb l’administració (autotutela). JUTJAT SOCIAL (art. 92 i 93 LOPJ) ➔ ÀMBIT TERRITORIAL: provincial (seu a la capital) ➔ CCAA: TSJ (sala social del tribunal superior de justícia) ➔ Estatal: TS (sala social del TS) ➔ QUANTS? 1 o més ➔ També poden establir-se a poblacions diferents de la capital quan sigui necessari ➔ Excepcionalment se’n podran crear que estenguin la seva jurisdicció a més d’una província dins la mateixa CA ➔ COMPETÈNCIES: ➔ 93 LOPJ → es concreten a la Llei R de la Jurisdicció Social ➔ En única instància, coneixeran de tots els processos atribuïts a l’ordre social, excepte que els seus efectes s’estenguin a l’àmbit de la Comunitat Autònoma o a tot l’Estat. Conflictes dins de l’àmbit laboral, social, ERTO JUTJAT DE VIGILÀNIA PENITENCIÀRIA (art. 94 LOPJ) ➔ ÀMBIT TERRITORIAL: provincial (seu a la seva capital) ➔ QUANTS? 1 o més ➔ També és possible a poblacions diferents de la capital quan sigui necessari ➔ Excepcionalment se’n podran crear que estenguin la seva jurisdicció a més d’una província dins la mateixa CA ➔ COMPETÈNCIES: penals ➔ Funcions jurisdiccionals previstes a la Llei General Penitenciària en: ➔ Execució de penes privatives de llibertat i mesures de seguretat ➔ Control jurisdiccional de la potestat disciplinària de les autoritats penitenciàries ➔ Empara drets i beneficis dels interns en establiments penitenciaris ➔ Destacar la compatibilitat del càrrec de Jutge de Vigilància Penitenciària amb el d’un altre òrgan de l’ordre jurisdiccional penal ➔ S’encarreguen de garantir el compliment de condemnes penals. Hi ha d’haver un òrgan de naturalesa jurisdiccional que s’encarrega de vetllar pels drets i llibertats dels presos. Resol el temes de llibertat condicional, decisions que afecten al pres als seus drets i llibertats. Si la persona ha estat condemnada perquè ha comès un dels delictes MARTA MIQUEL CADENAS 6 de l’art. 65 (falsificació de moneda) i el jutge de vigilància penitenciària que s’encarregarà serà el jutjat central de vigilància penitenciària. JUTJATS DE MENORS (art. 96 LOPJ) ➔ ÀMBIT TERRITORIAL: provincial (seu a la capital) ➔ QUANTS? 1 o més ➔ Quan el volum de treball ho aconselli → també és possible que estenguin la seva jurisdicció ➔ A un partit judicial determinat, o ➔ A una agrupació de partits, o ➔ A dues o més províncies de la mateixa CA ➔ COMPETÈNCIES: penals ➔ Coneixen de la responsabilitat de les persones majors de 14 anys però menors de 18 per la comissió de delictes ➔ Prèvia instrucció del MF ➔ És de l’ordre penal ➔ Els menors de 14 anys no tenen responsabilitat penal ➔ La instrucció la fa el ministeri fiscal no pas el jutge d’instrucció ➔ A tgn hi ha un jutjat de menors ÒRGANS COL·LEGIATS ORGANITZACIÓ (ho controla el CGPJ) ➔ Tribunal organitzat per Sales (matèria: ordres jurisdiccionals, algunes no totes) i Seccions (organitzar la tasca dins de les sales) → repartiment del treball en funció de l’especialització. Un assumpte no el coneix l’òrgan en bloc sinó que s’organitzen en sales en funció de la matèria que han de conèixer. ➔ En funció de la temàtica → alhora, cada Sala es pot organitzar en Seccions ➔ TS té 5 Sales (55 LOPJ) Ex: recurs de cassació no ho coneix tot el TS ➔ Sala Civil ➔ Sala Penal ➔ Sala Contenciós-administratiu ➔ Sala Militar (jurisdicció especial) ➔ Sala Social ➔ AN té 4 Sales (64.1 LOPJ) ➔ Cada TSJ té 3 Sales (72 LOPJ) ➔ AAPP no tenen Sales, sinó Seccions (81 i 82 LOPJ) ➔ Tant les sales com seccions són sistemes organitzatius dels tribunals. Però de vegades les sales no són suficient. De vegades s’organitzen al seu torn amb seccions. L’òrgan jurisdiccional no és pas la sala civil, sinó la secció 2a de la sala civil del TS, aquests és l’òrgan jurisdiccional. ➔ Pleno: tots els membres que formen part de la sala civil (però és habitual que la sala s’organitzi en seccions, per tal de treure el volum de treball, fragmentament del treball) ➔ Manera d’organitzar-se per exercir la funció jurisdiccional És possible que es puguin especialitzar seccions, segons el que determina el CGPJ. No està explícitament reconeguda l’especialització de seccions, però a vegades per raó de la matèria es poden crear seccions especialitzades (matèria mercantil, violència contra les dones) DIFERÈNCIA ENTRE SALES I SECCIONS ➔ Les Sales, al seu temps, es poden dividir en Seccions (repartiment en fº del volum de treball) ➔ Les Seccions ja no es poden desdoblar → I si volum de treball molt elevat? Possible creació de noves Seccions ➔ Cap diferència respecte les seves funcions jurisdiccionals MARTA MIQUEL CADENAS 7 ➔ Són vertaders òrgans que imparteixen justícia (decideix la Sala o la Secció, i no el tribunal en bloc) → la Sala Civil del TS, i no el TS; o la Secció 2ª de l’AP de Tarragona, i no l’AP de Tarragona) ➔ La creació d’una nova Secció = crear un nou òrgan de justícia LA SEVA VÀLIDA CONSTITUCIÓ ➔ Mínim de magistrats per realitzar actuacions jurisdiccionals vàlides = “Formar Sala” ➔ Quin és el mínim? Llei ➔ Si no diu res ➔ Tres (entre els quals s’inclou el president) ➔ També es poden cridar tos els magistrats que la composen si així ho considera el president o la majoria (196 i 197 LOPJ) ➔ Assumptes de gran rellevància ➔ Unificació criteris de l’òrgan (de la Sala) QUI PRESIDEIX? ➔ Un dels seus magistrats (Sala o Secció). ➔ Algú ha de gestionar el funcionament d’aquell òrgan jurisdiccional. Algú ha de presidir l’audiència provincial, però a més com que és un òrgan col·legiat , quan s’organitza en seccions, quan ha d’exercir la funció jurisdiccional, algú ha d’organitzar la secció. ➔ President: dirigeix els debats, dona el torn de les paraules, és un càrrec burocràtic, de gestió, administratiu. A més forma part d’aquella funció o sala, per tant també té funció jurisdiccional, perquè és part de l’òrgan judicial) ➔ Funcions del president ➔ Administratives o governatives: Relacionades amb el funcionament de la Sala o Secció: mantenir l’ordre a la Sala, assenyalar vistes, regular l’ús de la paraula a les vistes, dirigir els votacions,... ➔ Jurisdiccionals: Com a membre de la Sala o Secció funcionant com a òrgan jurisdiccional (vota com un magistrat més – ho fa l’últim → no vot de qualitat) MAGISTRAT PONENT ➔ Exerceix aquest càrrec però en relació a l’exercici de la funció jurisdiccional ➔ És un dels membres de l’òrgan judicial al que se li encarrega el coneixement més a fons de l’assumpte perquè faci una proposta de decisió ➔ Els 3 magistrats han de decidir, però hi ha un ponent que analitzarà la prova de manera més detallada i ho presentarà als altres companys i si ho accepten el magistrat ponent és qui redacta la sentència. ➔ Si la resta de membres del tribunal estan d’acord serà qui farà la sentència definitiva. ➔ Torn de repartiment de les ponències segons els casos (repartiment de feines) ➔ I si els companys no estan d’acord en una proposta de decisió? Poden emetre el vot particular (el ponent si no està d’acord amb el que pensen els altres membres del tribunal pot emetre el seu vot particular a través d ela qual donarà constància de la seva opinió) Llavors no podrà redactar la sentència. S’haurà de buscar un altre membre del tribunal perquè redacti la sentència. ➔ És un dels magistrats que ha format Sala o Secció ➔ Com es determina? (203 LOPJ) ➔ Torn anualment objectiu establert per cada Sala/Secció ➔ A cada cas un és el ponent ➔ Tasques (205 LOPJ) ➔ Anàlisi més detingut de l’assumpte  proposta de resolució per sotmetre-la a la resta de magistrats de la Sala/Secció + redacció definitiva, en el seu cas ➔ Vot particular (206 LOPJ) MARTA MIQUEL CADENAS 8 AUDIÈNCIES PROVINCIALS (arts. 80 a 82 bis LOPJ) ➔ Àmbit on estenen la seva jurisdicció: província → seu a la capital ➔ Composició: formades per seccions (civils i penals) → normalment cada secció l’integren 3 magistrats ➔ En l’àmbit civil, coneix de: ➔ En general, dels recursos d’apel·lació contra resolucions dictades pels Jutges de Primera Instància ➔ Recursos contra resolucions dictades en primera instància pels Jutjats Mercantils (...) ➔ En l’àmbit penal, coneix de: ➔ Enjudiciament dels processos per delictes castigats amb penes de presó de més de 5 anys + penes de qualsevol altra naturalesa de més de 10 anys ➔ Recursos que estableixi la llei contra resolucions dels Jutges d’Instrucció, J Penals, J de Violència sobre la dona i dels Jutjats de Menors de la província ➔ Qüestions de competència en matèria civil i penal entre jutjats de la província sense superior comú ➔ Particularitat: RECURSOS en els judicis per delictes lleus (penal) i judicis verbals per raó de la quantia (civil, fins 6.000 €) → NO tota la secció → competència només UN dels magistrats ➔ S’organitzen en seccions ➔ Jurisdicció estesa a la província ➔ Normalment l’integren 3 magistrats ➔ Coneix en recursos de primera instància en matèria civil i penal. Decidirà el recurs. TRIBUNALS SUPERIORS DE JUSTÍCIA (70 a 79 LOPJ) ➔ Àmbit on estén la seva jurisdicció: CA ➔ Competències: civil, penal, social, cont.-adm. → però 3 Sales (es poden subdividir en Seccions) ➔ Sala Civil i Penal ➔ Sala Contenciosa-administrativa ➔ Sala Social ➔ A més, Sala especial de recusacions (art. 77) ➔ No permanent ➔ Només quan alguna recusació contra: president TSJ, presidents de Sala, president de AAPP amb seu a la CA, o dos o més magistrats d’una Sala o Secció o d’una AP SALA CIVIL I PENAL ➔ En matèria Civil ➔ Quan la reclamació sigui contra alguns subjectes, contra algunes autoritats públiques. ➔ Essencialment, recursos de cassació fonamentats en dret civil propi de la CA ➔ En única instància, demandes de responsabilitat civil, per fets comesos en l’exercici del seu càrrec, contra: ➔ President i membres del consell de govern de la CA ➔ Tots o la major part dels magistrats de l’AP, o qualsevol de les seves seccions ➔ Qüestions de competència entre òrgans jurisdiccionals de l’orde civil amb seu a la CA que no tinguin un altre superior comú ➔ Hi ha CCAA que tenen dret civil propi (Catalunya. Els recursos de cassació d’assumptes que s’inicien pel tret civil propi de la comunitat autònoma no arribarem mai al suprem, sempre resol del TSJ. MARTA MIQUEL CADENAS 9 ➔ En matèria penal: ➔ Si qui dicta la sentència en primera instància és l’audiència provincial el coneixerà la sala civil i penal del TSJ ➔ Recursos d’apel·lació contra les resolucions dictades en primera instància per les Audiències Provincials ➔ Instrucció i enjudiciament en primera instància contra determinades autoritats de l’àmbit de la CA (art. 73.3 LOPJ) → com es garanteix la imparcialitat? Art. 73.4 LOPJ ➔ Les qüestions de competència entre òrgans jurisdiccionals de l’orde penal amb seu a la CA que no tinguin un altre superior comú ➔ Les causes penals reservades als Estatuts d’Autonomia ➔ Si per ex. si presumptament qui comet del delicte és el conseller de la generalitat (Ex: laura borràs, està sent jutjada al TSJ, pel càrrec que ocupava) La instrucció i enjudiciament les coneix el TSJ (és la particularitat) però per garantir la independència dels seus membres la instrucció s’encomana a un dels magistrats de la sala i la resta s’encarrega de l’enjudiciament. SALA CONTENCIOSA-ADMINISTRATIVA En única instància ➔ Recursos contenciosos-administratius contra actes i disposicions de: ➔ Òrgans administratius de la CA i Corporacions locals del seu territori (excepte que la competència la tinguin atribuïda els Jutjats Contenciosos-administratius) ➔ En algunes ocasions també contra òrgans de l’Administració de l’Estat En segona instància ➔ Apel·lacions contra sentències i autos dictats pels Jutjats contenciososadministratius i també dels recursos de queixa ➔ Recurs de cassació quan es fonamenta en normativa autonòmica Qüestions de competència entre J. Cont-Adm de la CA SALA SOCIAL ➔ En única instància: processos que la llei estableix sobre controvèrsies que afectin interessos dels treballadors i empresaris d’àmbit superior al del Jutjat Social i que no superi el de la CA ➔ Recursos contra les resolucions dictades pels Jutjats Socials de la CA ➔ Recursos de suplicació i els que la llei prevegi contra les resolucions dels Jutjats Mercantils de la CA en matèria laboral ➔ Qüestions de competència entre Jutjats socials de la CA AUDIÈNCIA NACIONAL (62 a 69 LOPJ) ➔ ➔ ➔ ➔ Àmbit on estén la seva jurisdicció: Estat L’audiència nacional no només té competències nacionals. Competències: penal, social i contenciós-administratiu Composició: 4 Sales (es poden dividir en seccions) ➔ JUTJATS CENTRALS D’INSTRUCCIÓ ➔ ALTRES JUTJATS CENTRALS ADSCRITS SALA PENAL ➔ Enjudiciament de delictes de l’art. 65 LOPJ (major rellevància social) + connexos. ➔ Sempre que més de 5 anys de privació de llibertat (I si menys de 5 anys? / Qui instrueix? ➔ Recursos contra resolucions de JC Penal, JC Instrucció, JCMenors MARTA MIQUEL CADENAS 10 SALA APEL·LACIÓ R contra les resolucions de Sala Penal de l’AN CONT.-ADM.: resolucions de l’Administració de l’Estat ➔ En única instància: recursos cont.-adm. contra: ➔ Actes i disposicions Ministres i Secretaris d’Estat no atribuïts per llei als JC cont.-adm. ➔ Actes dictats per Comissió de Vigilància d’Activitats de Finançament del Terrorisme ➔ Recursos devolutius que la llei estableix contra resolucions dels JCcont-adm. ➔ Qüestions de competència entre JC cont.-administratius SOCIAL ➔ En única instància ➔ Processos especials d'impugnació de convenis col·lectius → àmbit territorial d’aplicació superior CA ➔ Processos sobre conflictes col·lectius → efectes àmbit territorial superior a la CA JUTJAT CENTRAL D’INSTRUCCIÓ (art. 88 LOPJ) ➔ ÀMBIT: Estenen la seva jurisdicció a l’àmbit nacional ➔ QUANTS: N’hi pot haver un o més. ➔ S’ocupa, entre altres, de: ➔ La instrucció de les causes, l’enjudiciament dels delictes de les quals correspongui a: ➔ Sala Penal de l’AN, o ➔ Jutjat Central Penal ➔ La tramitació de: ➔ Expedients d’execució d’OED ➔ Procediments d’extradició passiva JUTJAT CENTRAL PENAL (art. 89. Bis. 3 LOPJ) ➔ ÀMBIT: Estenen la seva jurisdicció a l’àmbit nacional. ➔ QUANTS: N’hi pot haver un o més. ➔ S’ocupa de l’enjudiciament dels delictes de l’art. 65 LOPJ, quan la pena privativa de llibertat que es reclami no superi els 5 anys o pena de multa que no excedeixi dels 10 anys. JUTJAT CENTRAL CONTENCIÓS-ADMINISTRATIU (art. 90.4 LOPJ) ➔ ÀMBIT: Estenen la seva jurisdicció a l’àmbit nacional ➔ QUANTS: N’hi ha més d’un ➔ Coneixen: ➔ En primera o única instància dels recursos contenciosos-administratius contra determinades disposicions i actes d’autoritats, organismes, òrgans i entitats públiques amb competència a tot el territori estatal JUTJAT CENTRAL DE MENORS (96.2 LOPJ) ➔ ÀMBIT: Estenen la seva jurisdicció a l’àmbit nacional ➔ QUANTS: N’hi ha un ➔ Essencialment coneix dels delictes de terrorisme comesos per persones d’entre 14 i 18 anys MARTA MIQUEL CADENAS 11 JUTJAT CENTRAL DE VIGILÀNCIA PENITENCIÀRIA (art. 94.4 LOPJ) ➔ ÀMBIT: Estenen la seva jurisdicció a l’àmbit nacional ➔ QUANTS: N’hi pot haver un o més ➔ S’encarrega del control jurisdiccional dels presos, els delictes dels quals siguin competència de l’Audiència Nacional TRIBUNAL SUPREM (53 a 61sexies LOPJ) ➔ Cúspide de l’estructura judicial → art. 123.1 CE ➔ Òrgan Jurisdiccional superior de tots els ordres ➔ Àmbit on estén la seva jurisdicció = Estat ➔ Sèu a Madrid ➔ Competències: civil, penal, social, contenciosa-administrativa, militar (actuant fora de la jurisdicció ordinària) ➔ Motius per accedir-hi → taxats (normalment a través del recurs cassació) ➔ Composició: ➔ Sales ordinàries → 5 Sales = civil, penal, contenciosa-adm., social, militar (totes, excepte la militar, dividides en Seccions) ➔ Sales especials SALES ORDINÀRIES DEL TS SALA 1A = SALA CIVIL ➔ Recursos de cassació, revisió i altres extraordinaris ➔ Demandes de responsabilitat civil pels fets realitzats en l’exercici del seu càrrec contra ➔ President del govern, presidents del Congrés i del Senat, President del TS, del TC i del CGPJ...(56.2 LOPJ) ➔ Magistrats TS, TC, AN, TSJ SALA 2A = SALA PENAL ➔ Recursos de cassació, revisió i altres extraordinaris ➔ Instrucció i enjudiciament de les causes contra ➔ President del govern, presidents del Congrés i del Senat, President del TS i CGPJ,... (57.2 LOPJ) ➔ Magistrats de TS, TC, AN, TSJ ➔ Causes determinades als EEAA → exemple *** Com es garanteix la imparcialitat? 57.2 LOPJ SALA 3A = SALA CONTENCIOSA-ADMINISTRATIVA En primera instància: recursos contenciosos-administratius contra actes i disposicions de: ➔ Consell de Ministres, comissions Delegades del Govern i del CGPJ, dels òrgans competents del Congrés dels Diputats i del Senat,... (58 LOPJ) Recursos de cassació i revisió que estableixi la llei SALA 4A = SALA SOCIAL ➔ Recursos de cassació, revisió i altres extraordinaris (59 LOPJ) Cada sala: recusacions + qüestions comp. SALA 5A = SALA MILITAR ➔ Remissió a la legislació específica LO 4/1987 (supletòriament LOPJ) MARTA MIQUEL CADENAS 12 SALES ESPECIALS DEL TS ➔ SALA ESPECIAL DE L’ART. 61 LOPJ ➔ Formada per: president del TS, presidents de Sala i magistrat més antic i més modern del TS ➔ Assumptes: art. 61.1 LOPJ ➔ Recusació (mecanisme que tenim les parts per impugnar la falta d’imparcialitat del jutge) president TS, presidents de sala, 2 o + magistrats d’una sala ➔ Responsabilitat civil contra presidents de sala o contra tots o majoria magistrats d’una sala en exercici de les seves funcions ➔ Instrucció i enjudiciament causes contra presidents de sala o tots o majoria magistrats d’una sala en ex de les seves funcions ➔ TRIBUNAL DE CONFLICTES DE JURISDICCIÓ (38 LOPJ): Conflictes de jurisdicció entre jutjats o tribunals i l’Administració ➔ SALA DE CONFLICTES DE JURISDICCIÓ (39 LOPJ): Conflictes de jurisdicció entre jurisdicció ordinària i jurisdicció militar ➔ SALA DE CONFLICTES DE COMPETÈNCIA (42 LOPJ): Conflictes de competència entre jutjats o tribunals de diferent ordre jurisdiccional 3. JURISDICCIÓ ESPECIAL TC (explicat a constitucional) TRIBUNAL DEL JURAT (art. 125 CE, 19.2 i 83 LOPJ, LO 5/1995) ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ Òrgan judicial però que no forma part del poder judicial Possible participació dels ciutadans espanyols a l’Administració de Justícia Funcions reduïdes en l’àmbit penal Un jurat està integrat per integrants. La LOTJ descriu com s’escull els seus integrants. ➔ REQUISITS ➔ Ser espanyol major d’edat ➔ Saber llegir i escriure ➔ Ple exercici drets polítics ➔ Veí, en el moment de la designació, de qualsevol dels municipis de la província comissió del delicte ➔ No impediment físic, psíquic o sensorial ➔ Deure, però possibles: ➔ Incompatibilitats: art. 10 LOTJ ➔ Prohibicions: art. 11 LOTJ ➔ Incapacitats: art 9 LOTJ ➔ Excuses: art. 12 LOTJ ➔ Retribuït ➔ El tribunal del jurat coneix de les matèries previstes a l’art. 1 LOTJ ➔ Aquest jurat el constituiran 9 ciutadans. ➔ On es celebren els judicis amb Jurat? AP(83.1LOPJ) ➔ Competències: ➔ Coneix de l’enjudiciament de determinats delictes (art. 1 LOTJ) ➔ Contra les persones (homicidi i assassinat) ➔ Comesos per funcionaris públics en l’exercici dels seus càrrecs (...) MARTA MIQUEL CADENAS 13 ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ Contra l’honor ➔ Contra la llibertat i seguretat ➔ Omissió deure de socors ➔ “Allanamiento” de morada ➔ Amenaces ➔ Incendis forestals ➔. (vid. Article) Composició: LOTJ 9 jurats titulars + 2 suplents → Qui? Els ciutadans s’escullen del cens electoral. El jurat es constitueix a la seu de l’audiència provincial La funció dels ciutadans és decidir si és culpable o no culpable desprès d’escoltar prèviament les proves durant el judici. Art 37. És necessari que el magistrat descrigui quins són els fets conflictius, de quines possibles responsabilitats estem parlant. El tribunal del jurat ha de tenir una pauta. Una vegada es celebra el judici i abans de dictar sentència (el tribunal del jurat ha de ser un veredicte, d’acord al que diu l’art. 52) algú els hi haurà de pautar quin ha de ser l’objecte del veredicte. El president pacta a través d’una resolució com ha de ser aquest veredicte. VEREDICTE ➔ Només sobre el presumpte fet delictiu, NO sobre la participació o grau d’execució atribuït a l’acusat + delictes connexos → provat o no provat ➔ Proclamen culpabilitat/no culpabilitat de cada acusat 1 magistrat president (carrera judicial) → Qui? És ell a qui li correspon quina és la possible qualificació jurídica en cas d’atribuir-se a les persones que han estat jutjades. Aquesta resolució es podrà recórrer com qualsevol altre sentència. ➔ REDACTA LA SENTÈNCIA ➔ Recull el veredicte del Jurat ➔ Imposa pena / mesura de seguretat ➔ Si s’escau també resol RC Quan anem al TJ? Seran objecte d’enjudiciament del TJ només les conductes de l’art. 1 de la LOTJ. 4. TRIBUNALS SUPRANACIONALS TRIBUNAL EUROPEU DE DRETS HUMANS, TEDH (Tribunal d’Estrasburg) ➔ ➔ ➔ ➔ ➔ Previst al CEDH de 1950 Estén la seva jurisdicció sobre 47 estats membres del Consell d’Europa Reglament de funcionament (1/05/2013) Funció: enjudiciar vulneracions CEDH i els seus Protocols Composició ➔ Nombre de jutges igual al d’Estats part del Consell d’Europa ➔ Per 9 anys, no possible reelecció TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA (TJUE) ➔ Seu a Luxemburg ➔ És la institució jurisdiccional de la UE ➔ Finalitat: ➔ Garantir compliment normativa europea pels EEMM i Institucions europees. Resol conflictes entre governs nacionals i institucions europees ➔ Garantir aplicació + compliment uniforme de la normativa europea a cada EM MARTA MIQUEL CADENAS 14 CORT PENAL INTERNACIONAL (CPI) Seu a la Haya. Òrgan que neix a iniciativa d eles nacions unides Text normatiu bàsic: Estatut de Roma de la CPI (1998) → en vigor des de 2002 Delictes contra la comunitat internacional comesos per nacionals dels Estats signants de l’Estatut de Roma →Crims més greus contra la humanitat (genocidi, lesa humanitat, guerra i agressió...) ➔ Competència complementària dels tribunals dels Estats → només: Estats no puguin jutjar ➔ Aquest tribunal es crea a partir del que es coneix com l’Estatut de Roma. Els tribunals que han signat l’estatut de roma és d’aplicació la CPI perquè resolgui el conflicte. Primer ha de poder actuar l’estat afectat, només en cas que aquell estat no prevegui la persecució del delicte però hagi ratificat l’estatut de Roma. ➔ Els fets d’Ucraïna poden ser perseguits per la CPI tenint en compte que no han firmat l’Estatut de Roma???. Es cometen crims per la humanitat però el requisit és haver firmat el conveni de Roma i no l’han firmat... ➔ ➔ ➔ ➔ MARTA MIQUEL CADENAS 15