Relacions Internacionals Contemporànies FINAAAAAAAAL PDF

Mariona Carerach Arnau TEMA 1. COMPETÈNCIA I CONFLICTE AL SISTEMA INTERNACIONAL DE LA GUERRA FREDA: EL REALISME POLÍTIC 1) LA POLARITZACIÓ DEL SISTEMA INTERNACIONAL DESPRÉS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL ENTORN DELS ESTATS UNITS I LA UNIÓ SOVIÈTICA ANTECEDENTS Perquè comencem parlant de la 2a Guerr...

Mariona Carerach Arnau TEMA 1. COMPETÈNCIA I CONFLICTE AL SISTEMA INTERNACIONAL DE LA GUERRA FREDA: EL REALISME POLÍTIC 1) LA POLARITZACIÓ DEL SISTEMA INTERNACIONAL DESPRÉS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL ENTORN DELS ESTATS UNITS I LA UNIÓ SOVIÈTICA ANTECEDENTS Perquè comencem parlant de la 2a Guerra Mundial? → la fi del conflicte suposa la construcció d’un nou ordre internacional. Com es reconeix un nou ordre internacional? Noves dinàmiques, institucions, actors… Elements distintius 2a GM: - Número elevat de víctimes - Abast geogràfic - Armament desenvolupat (Armes nuclears) - Centre polític deixa d'estar a Europa: EEUU i URSS com a noves “superpotències” ALIANÇA CONTRA LES POTÈNCIES DE L’EIX 1939 - 1941: Guerra principalment a Europa 1941 → Aliança Unió Soviètica, EEUU i Gran Bretanya, amb 2 objectius: 1. Guanyar la Guerra 2. Creació d’un nou ordre internacional de postguerra… per aconseguir-los → sistema de conferències LES CONFERÈNCIES DE PAU (1941 -1945)  Mariona Carerach Arnau CONFERÈNCIA D’EL CAIRE I DECLARACIÓ D’EL CAIRE (27/11/1943) Acords: 1. Japó s’haurà de retitrar de totes les illes del Pacífic que havia ocupat o requisat des de l’inici de la Primera Guerra Mundial al 1914. 2. La República de Xina haurà de veure restituïts tots els territoris ocupats per Japó, incloent Manxúria, l’illa de Fromosa i les illes Pescadors. 3. Arribat el moment, Corea haurà d’esdevenir un Estat independent i lliure. Participants: 1. Franklin D. Roosevelt (EEUU) 2. Winston Churchill (Gran Bretanya) 3. Chiang Kai-shek (Xina) CONFERÈNCIA DE TEHERÁN (28/11 - 1/12/1943) Acords: 1. Els partisans de Iugoslàvia han de rebresubministres, equips i comandaments 2. Turquia ha d’entrar en guerra al costat dels aliats abans que acabi l’any 3. Si Turquia entrava en guerra, la Unió Soviètica li donaria suport 4. Operació Overlord s’iniciaria al maig de 1944, vinculada a una operació des del sud de França 5. Els Estats Majors de les Tres Potències haurien de mantenir-se en estret contacte 6. GB i EEUU promet a Stalin l’enviament de tropes a l’Europa Occidental per a que arribessin la primavera del 1944 7. Les fronteres poloneses de la postguerra es determinaran seguint el recorregut dels rius Oder i Neisse, i la línia Curzon 8. Acord provisional sobre l’Organització de les Nacions Unides 9. La URSS acorda declarar la guerra al Japó un cop Alemanya sigui derrotada Participants: 1. Josif Stalin (URSS) 2. Franklin D. Roosevelt (EEUU) 3. Winston Churchill (Gran Bretanya) “ACORD DE PERCENTATGES” - TROBADA ENTRE W.CHURCHILL I J.V. STALIN“El momento era favorable para actuar. Evitemos chocar por cuestiones que no vale la pena. Gran Bretaña y Rusia ¿qué diría usted de un predominio del 90% en Grecia para nosotros, y de una paridad del 50/50 en Yugoslavia?”  Mariona Carerach Arnau CONFERÈNCIA DE IALTA (4-11/03/1945) Acords: 1. Alemanya: desarmament , partició (4 zones ocupació), desnazificació, i reparacions 2. Polònia: fixació fronteres i futur govern Discrepàncies! 3. Futur dels territoris alliberats (Declaració sobre l’Europa Alliberada) 4. Organització de les Nacions Unides 5. Intervenció de la URSS contra Japó (a canvi, rebrà les illes Kurils, la part meridional de l’illa Sakhalín i altres privilegis Participants: 1. Josif Stalin (URSS) 2. Franklin D. Roosevelt (EEUU) 3. Winston Churchill (Gran Bretanya) CONFERÈNCIA DE POTSDAM (17/07 - 2/08/1945) Acords 1. Devolució de tots els territoris europeus annexionats per Alemanya des del 1937 i separació d’Àustria 2. Objectius durant la ocupació aliada d’Alemanya: desmilitarització, desnazificació i democratització 3. Zones d’ocupació per Alemanya i Àustria (i per Berlin i Viena) 4. Persecució dels criminals de guerra nazis 5. Establiment provisional de les fronteres poloneses a la línia Oder-Neisse 6. Reubicació de les minories alemanyes de Polònia, Hongria i Txecoslovàquia dins de les noves fronteres establertes d’Alemanya i Àustria 7. Acords sobre la reconstrucció i sobre el pagament de reparacions per part d’Alemanya 8. Declaració de Potsdam amb els termes de la rendició per a Japó. Participants: 1. Josif Stalin (URSS) 2. Harry Truman (EEUU) 3. Clement Atlee (Gran Bretanya) PÈRDUES HUMANES: PROP DE 50 MILIONS DE PERSONES  Mariona Carerach Arnau DESPLAÇAMENTS MASSIUS DE LA POBLACIÓ A EUROPA NOVES FRONTERES: COM QUEDA EL REPARTIMENT DESPRÉS DE LA GUERRA? Les fronteres de Polònia abans i després de la Segona Guerra Mundial. L’ALEMANYA DIVIDIDA DESPRÉS DE LA GUERRA No acord sobre el model d’organització política i econòmica. 1948: fusió zones aliats occidentals. 1949: Neix RFA i RDA *Mirar diapos després  Mariona Carerach Arnau SITUACIÓ ECONÒMICA I MILITAR DELS ESTATS UNITS L’economia nord-americana a la immediata post-guerra. · No destruccions materials rellevants · Economia surt reforçada del conflicte → necessitats bèl·liques donen un impuls a la seva producció industrial · Societat de consum · La superioritat militar dels Estats Units · La possessió d’armament nuclear SITUACIÓ DE LA URSS: DE IALTA A LA CONSTRUCCIÓ DEL BLOC DE L’EST La posició negociadora avantatjosa de Stalin a les conferències de pau. La Declaració de l’Europa alliberada i el seu incompliment posterior (“els països sota domini Nazi, un cop alliberats, celebraran eleccions democràtiques..”). El control sistemàtic dels règims polítics d’Europa Central i Oriental. LA RUPTURA DE L’ALIANÇA DESPRÉS DE LA GUERRA La política expansionista de la URSS a Europa Central i Oriental. Les divergències en relació a temes essencials: la nova Alemanya, les reparacions de guerra, les institucions de postguerra, … La definició d’una nova política exterior per part d’Estats Units (1946 - 1947) Les primeres crisis de la guerra freda: - Guerra civil grega (1943/1946-1949) - Situació a Turquia: crisi dels estrets trucs del Bòsfor i els Dardanels - Crisi de l’Iran (1946) - La Nova Alemanya dividida 2) LA CONSTRUCCIÓ DELS BLOCS I LA CONSOLIDACIÓ DE LA FRACTURA EST-OEST (1947 - 1962) Què fou el teló d’acer i on rau la seva importància? DISCURS WINSTON CHURCHILL: “EL TELÓ D’ACER” “Els pilars de la pau”, Westminster College, Fulton, Missouri, 5 març de 1946. “Desde Stettin, en el Báltico, a Trieste, en el Adriático, ha caído sobre el continente un telón de acero. Tras él se encuentran todas las capitales de los antiguos Estados de Europa central y orientas (...) y la esfera soviética, y todos estatán sometidos, de una manera u otra, no sólo a la influencia soviética, sino a una altísima y, en muchos casos, creyente medida de control por parte de Moscú (...) los rusos (...) nada  Mariona Carerach Arnau admiran más que la fuerza y nada respetan menos que la debilidad (...) es precioso que los pueblos de lengua inglesa se unan.” RESPOSTA D’STALIN “Churchill está tomando ahora el camino de los belicistas, tiene un impresionante parecido a Hitler y sus amigos (...) Los alemanes hicieron la invasión de la URSS a través de Finlandia, Polonia, Rumania, Bulgaria y Hungría. Los alemanes pudieron hacer la invasión a través de estos países, porque al mismo tiempo tenían gobiernos hostiles a la Unión Soviética. La Unión Soviética perdió un total de siete millones de personas. (...) Posiblemente en algunos lugares existe una inclinación en el sentido de olvidar estos colosales sacrificios del pueblo soviético (...) Pero la Unión Soviética no puede olvidarlo. Y así es sorprendente que se critique el hecho de que la Unión Soviética, ansiosa por un futuro seguro, esté intentando que existan en estos países gobiernos leales a las actitudes de la Unión Soviética. ¿Cómo puede cualquiera, que no ha tenido en cuenta estos sentimientos, describir estas aspiraciones pacíficas de la Unión Soviética como tendencias expansionistas en esta parte de nuestro Estado?” IDEOLOGIA ALS ESTATS UNITS D’AMÈRICA Laissez - faire Llibertat individual Propietat privada Competitivitat Lliure comerç Economies de lliure mercat Drets individuals, civils i polítics Democràcia liberal (La ideologia interna a la política dels Estats Units: MacCarthisme i Red Scare…)  Mariona Carerach Arnau IDEOLOGIA A LA URSS Partit Comunista de la Unió Soviètica Marxisme - Leninisme com a ideologia Socialisme d’estat (propietat pública dels Anti - imperialisme mitjans de producció) i economia planificada Col·lectivisme Democràcia Popular Contra tota oposició Gulags (Glavnoye Upravleniye Lagerei) = “camps de treball” per a minories ètniques i dissidents polítics. … La ideologia a la política exterior dels Estats Units i la Unió Soviètica LA POLÍTICA DE CONTENCIÓ El “Llarg Telegrama” de George Kennan, 22 de febrer de 1946 “La política soviética se ha orientado siempre hacia un fin último que es la revolución mundial y la dominación del mundo por los comunistas. No cambiará en el futuro”. “Los principios de base del leninismo-estalinismo son intangibles y hasta qué punto son opuestos a los objetivos, los deseos y las vías de la democracia occidental (...) La consigna que se mantiene siempre es: la hostilidad fundamental a la democracia occidental, al capitalismo, al liberalismo, a la socialdemocracia y a todos los grupos y elementos que no estén completamente sometidos al Kremlin” “En estas circunstancias, queda claro que el elemento principal de cualquier política estadounidense hacia la Unión Soviética debe ser la contención paciente y a largo plazo (…) A la luz de lo hasta aquí expuesto, se verá claramente que la presión soviética contra las instituciones libres del mundo occidental puede ser contenida mediante una hábil y vigilante aplicación de barreras en una serie de puntos geográficos y políticos constantemente cambiantes, correspondientes a los cambios y maniobras de la política soviética, pero dicha presión no puede ser conjurada ni su existencia negada. Una política de contención diseñada para hacer frente a los rusos.” “Y de su aceptación de las responsabilidades de liderazgo moral y político que la historia le tenía manifiestamente reservado”. LA DOCTRINA TRUMAN (1947) Discurs davant el Congrés dels EEUU, Washington, 12 març de 1947 “En la presente etapa de la historia mundial casi todas las naciones deben elegir entre dos modos alternativos de vida. Uno de dichos modos de vida se basa en la voluntad de la mayoría, instituciones  Mariona Carerach Arnau libres, un gobierno representativo, elecciones limpias, libertad individual, libertad de palabra y religión y el derecho a vivir sin opresión política (…) El otro se basa en la voluntad de una minoria impuesta mediante la fuerza a la mayoría. El terror y la opresión, prensa y radio controladas, en elecciones fraudulentas y en la supresión de las libertades individuales (...) Creo que debemos ayudar a los pueblos libres a cumplir sus propios destinos de la forma que ellos mismos decidan. Ayuda debe ser principalmente económica y financiera (...) La supervivencia e integridad de la nación griega tiene gran importancia dentro del marco más amplio de la política mundial (...) Si dejáramos de ayudar a Grecia y Turquía en esta hora decisiva, las consecuencias, tanto para Occidente como Oriente, serían de profundo alcance”. KOMINFORM Komeinform = Oficina d’Informació dels Partits Comunistes i Obrers Creació = Setembre 1947 (reacció a la Doctrina Truman) Objectiu = coordinar els partits comunistes a l’Europa del Est (controlar els estats satèl·lit). Sovietització Democràcies populars Dissolta l’abril del 1956 INFORME DJANOV Informe Djanov, Sessió inaugural de la Kominform, Polònia, 22 de setembre de 1947. “Reaccionarios e imperialistas del mundo entero, y particularmente de Inglaterra, de los Estados Unidos y de Francia, habían depositado ciertas esperanzas en Alemania y en Japón (...) El sistema capitalista mundial, ha sufrido nuevamente un duro revés (…) Separación del sistema capitalista de toda una serie de países de la Europa central y sudoriental (...) Las fuerzas democráticas progresistas del mundo entero están agrupadas en torno a la Unión Soviética. La nueva corriente expansionista de los Estados Unidos. Pero en el camino de sus aspiraciones a la dominación mundial los Estados Unidos se han encontrado con la URSS (...) El campo imperialista y antidemocrático, antiimperialista y democrático. Los Estados Unidos representan el primero, ayudados por Inglaterra y Francia (…) Las fuerzas antiimperialista y antifascistas forman el otro campo. La URSS y los pueblos de la nueva democracia son su fundamento. Los países que han roto con el imperialismo y que resueltamente se han incorporado a la democracia, como Rumania, Hungría, Finlandia, forman parte de este campo, al que se han añadido además Indochina, Vietnam y la India.”  Mariona Carerach Arnau INSTITUCIONS I INSTRUMENTS ECONÒMICS MULTILATERALS Les institucions del bloc capitalista: Bretton Woods: es crea el FMI i el BM Pla Marshall Organització Europea de Cooperació Econòmica (OECE) (1960: OECD, Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) Pla Dodge d’estabilització (Japó, Alemanya) Ajut pel desenvolupament Comunitats Europees (CECA, CEE, Euratom) → la CECA permet limitar i vigilar la producció d’acer i carbó per part dels EEUU Les institucions del bloc soviètic CAME EL DISCURS DE GEORGE MARSHALL Universitat de Harvard, 5 de juny de 1947 “La situación mundial es muy seria (...) Al considerar lo que se precisa para la rehabilitación de Europa,(..) se ha hecho obvio en los últimos meses que esta destrucción visible era probablemente menos era que la dislocación de toda la fábrica de la economía europea.” “Las consecuencas para la economia de los estados unidos parecen evidentes a todos. Es lógico que los estados unidos hagan cuanto esté en su poder para ayudar a volver a una salud economica normal en el mundo, sin la cual no cabe estabilitdad política ni paz segura. Nuestra política no va sirigida contra ningún país, ni niguna doctrina, sino contra el hambre, la pobreza, la desesperación y el caos.” “ tiene que haber algun acuerdo entre los paises de europa en cuanto a lo que requiere la situacion y a la parte que estos paises mismos tomarán en orden a dar el adecuado efecto a cualquier accion que pueda ser emprendida por este gobierno. No resultaria ni conveniente ni eficaz para este gobierno intentar montar unilateralmente un progama encaminado a poner a europa a pie económicamente. Este es el asunto de los europeos”. EL PLA MARSHALL (ABRIL 1948 – JUNY 1951) · A Europa, va permetre recuperar els nivells de producció previs a la guerra. · Va permetre exportar els excedents de producció americana. · Va millorar les condicions de vida de l’Europa Occidental. · Però també va formalitzar la divisió a Europa (Ajuda condicionada a les economies de mercat).  Mariona Carerach Arnau $ 13 milions de dòlars (equivalent a $130 milions de dòlars el 2019) REPARTIMENT DE L’AJUDA NORD-AMERICANA EN DONACIONS ENTRE ELS PAÏSOS EUROPEUS, EN MILIONS DE DÒLARS AGRUPACIONS ECONÒMIQUES A EUROPA  Mariona Carerach Arnau MEMBRES DEL CAME O COMECON (1949) INSTITUCIONS I ALIANCES MILITARS DURANT LA GUERRA FREDA L’aliança Atlàntica (OTAN) → Antecedents: Tractat de Dunkerque (FR+GB) (Març 1947), Unió Occidental (FR+GB+Benelux) (Març 1948), Bloqueig de Berlin (25 juny 1948 – 12 maig 1949), Resolució Vandenberg (11 de juny de 1948), 4 abril 1949: Creació OTAN. El pacte de Varsòvia → Funcions extra-bloc, funcios intra-bloc: Hongria 1956, Txecoslovàquia 1968, La Doctrina Breznev (1968). ANTECEDENTS OTAN: BLOQUEIG BELIN L’Alemanya dividida després de la guerra. No acord sobre el model d’organització política i econòmica. 1948: fusió zones aliats occidentals 1949: neix RFA i RDA  Mariona Carerach Arnau EL BLOQUEIG DE BERLIN (25 JUNY DE 1948 – 12 DE MAIG DE 1949) 318 dies de pont aeri Durant alguns mesos, 900 vols diaris, que transportaren més de 9.000 tones de béns al dia. En total, 277.728 vols, que arribaren a transportar uns dos milions de tones de béns bàsics (aliments, medicines, combustible, carbó...) CORREDORS A BERLIN ENTRE LES ZONES OECCIDENTALS LA “RESOLUCIÓ VANDERBERG”, 11 DE JUNY DE 1948 “ Organizar gradualmente alianzas colectivas regionales y otras para la defensa individual y colectiva, de acuerdo con las decisiones de la Carta de las Naciones Unidas, dirigidas en relidad contra la URSS; Asociar a EEUU por vía constitucional, a este tipo de alianzas, sobre la base de una ayuda eficaz y recíproca, de acuerdo con las necesidades de la seguridad nacional de EEUU”. EL TRACTAT DE L’ATLÀNTIC NORD (4 ABRIL DE 1949) Artículo 5 Las partes acuerdan que un ataque armado contra una o más de ellas, que tenga lugar en Europa o en América del Norte, ser considerado como un ataque dirigido contra todas ellas, y en consecuencia, acuerdan que si tal ataque se produce, cada una de ellas, en ejercicio del derecho de legítima defensa individual o colectiva reconocido por el articulo 51 de la Carta de la Naciones Unidas, ayudar a la Parte o Partes atacadas, adopatando seguidamente, de forma individual y de acuerdo con las otras Partes, las mediad que juzgue necesarias, incluso el empleo de la fuerza  Mariona Carerach Arnau armada, para restablecer la seguridad en la zona del Atlántico Norte. Cualquier ataque armado de sta naturaleza y todas las medidas adoptadas en consecuencia seran immediatamente puestas en conocimiento del Consejo de Seguridad. Estas medidas cesarán cuando el consejo de seguridad haya tomado als disposiciones necesarias para restablecer y mantener la paz y la seguridad internacionales. “L’OTAN va ser creada per a mantenir els soviètics fora, els americans a dins i els alemanys controlats”. Jens Stolentenberg > Mark Rutte (1 oct. 2024) (2014-2024) MEMBRES I EVOLUCIÓ OTAN... n’hi ha prou amb la OTAN per “contenir l’amenaça comunista? EL DOCUMENT NSC, 14 ABRIL DE 1950 The Soviet Union, unlike previous aspirants to hegemony, is animated by a new fanatic faith, antithetical to our own, and seeks to impose its absolute authority over the rest of the world. Conflict has, therefore, become endemic and is waged, on the part of the Soviet Union, by violent or non-violent methods in accordance with the dictates of expediency. With the development of increasingly terrifying weapons of mass destruction, every individual faces the ever-present possibility of annihilation should the conflict enter the phase of total war. (...) Allowing for the immediacy of the danger, the following statement of Soviet threats, contained in NSC 20/4, remains valid: 14. The gravest threat to the security of the United States within the foreseeable future stems from the hostile designs and formidable power of the USSR, and from the nature of the Soviet system.  Mariona Carerach Arnau 15. The political, economic, and psychological warfare which the USSR is now waging has dangerous potentialities for weakening the relative world position of the United States and disrupting its traditional institutions by means short of war, unless sufficient resistance is encountered in the policies of this and other non -communist countries. 16. The risk of war with the USSR is sufficient to warrant , in common prudence, timely and adequate preparation by the United States. a. Even though present estimates indicate that the Soviet leaders probably do not intend deliberate armed action involving the United States at this time, the possibility of such deliberate resort to war cannot be ruled out ACORDS POLÍTIC – MILITARS OCCIDENTALS  Mariona Carerach Arnau ACORDS POLÍTIC – MILITARS SOVIÈTICS EL PACTE DE VARSÒVIA (14 MAIG DE 1955) Teniendo en cuenta, a la vez, la situación creada en Europa por la ratificación de los Acuerdos de París, que preveen la formación de un nuevo grupo militar bajo la forma de "Unión de la Europa Occidental", con participación de una Alemania Occidental remilitarizada y con sus integración en el bloque nordatlántico, lo cual aumenta el peligro de una nueva guerra y crea una amenaza a la seguridad de los Estados amantes de la paz. (…) han resuelto concluir el presente Tratado de Amistad, Cooperación y Asistencia Mutua Artículo 3 Las Partes contratantes se consultarán mutuamente sobre todas las cuestiones internacionales importantes que afecten a sus intereses comunes, con miras al fortalecimiento de la paz y la seguridad internacionales. Las Partes contratantes se consultarán inmediatamente cada vez que, en opinión de una de ellas, surja una amenaza de ataque armado contra uno o varios Estados Partes en el Tratado, a fin de proveer para la defensa colectiva y de mantener la paz y seguridad. Artículo 4 En cada caso de ataque armado en Europa contra uno o varios de los Estados Partes en el Tratado, por cualquier Estado o grupo de Estados, cada Estado Parte en el Tratado, en el ejercicio de su derecho de legitima defensa individual o colectiva, conforme al articulo 51 de la Carta de las Naciones Unidas, prestará al Estado o Estados victimas de tal ataque una inmediata asistencia,  Mariona Carerach Arnau individualmente o por acuerdo con los otros Estados Partes en el Tratado, por todos los medios que considere necesarios, incluso el uso de la fuerza armada. Los Estados Partes en el Tratado se consultarán inmediatamente sobre las medidas colectivas necesarias para restablecer y mantener la paz y la seguridad internacionales. Las medidas tomadas de acuerdo con este artículo se comunicarán al Consejo de Seguridad confonne a las disposiciones de la Carta de las Naciones Unidas. Tales medidas quedarán sin efecto tan pronto el Consejo de Seguridad haya tomado la acción necesaria para el restablecimiento de la paz y la seguridad internacionales ALIANCES MILITARS A EUROPA DURANT LA GUERRA FREDA INSTITUCIONS I ALIANCES MILITARS EL MÓN DURANT LA GUERRA FREDA  Mariona Carerach Arnau ON SÓN LA OTAN I EL PACTE DE VÀRSOVIA AVUI? LA GUERRA FREDA (1947)  Mariona Carerach Arnau LA GUERRA CIVIL XINESA (1946 – 49) I L’ESTABLIMENT DE LA RPC LA GUERRA DE COREA (1950 – 1953) Kim Jong – Un / Moon Jae – in 27 d’abril de 2018: els dos líders es van comprometre a treballar per a la “desnuclearització completa de la península de Corea”, intentar declarar el final oficial de la Guerra de Corea dels anys 50 i establir un acord de pau permanent.  Mariona Carerach Arnau ELS ESCENARIS CANVIANTS DE LA GUERRA FREDA LA CONSTRUCCIÓ IMPERIAL NORD-AMERICANA (1948 – 1988)  Mariona Carerach Arnau 3. CURSA ARMAMENTÍSTICA, ARMES NUCLEARS I DISSUASIÓ NUCLEAR EN EL SISTEMA INTERESTATAL BIPOLAR La cursa d’armament: pauta de conducta recíproca entre Estats que perceben una hostilitat mútua, de manera que el nivell d’armaments d’un és un factor que influeix sobre les aspiracions i la conducta de l’altre. El dilema o la paradoxa de la seguretat MODELS EXPLICATIUS DE LA CURSA D’ARMAMENTS 1. Model d’acció – reacció 2. Model d’estructura interna (complex industrial – militar, discurs de comiat del president D.Eisenhower) 3. Model de l’imperatiu tecnològic: innovar per no quedar-se obsolet EL PROJECTE MANHATTAN I LA UTILITZACIÓ DE LA BOMBA ATÒMICA PER EUA  Mariona Carerach Arnau Hiroshima i Nagasaki... L’inici de la cursa d’armament ? Era necessària la bomba atòmica per posar fi a la guerra? INTENTAR EVITAR LA PROLIFERACIÓ NUCLEAR (I): EL PLA BARUCH Proposta del govern dels EUA a la Comissió d’Energia Atòmica de les Nacions Unides Juny 1946. Punts principals de la proposta: a) Creació d’una autoritat internacional sobre desenvolupament atòmic b) Posada de mines d’urani i plutoni sota el control de l’autoritat c) Creació d’una brigada d’inspectors per supervisar el desenvolupament atòmic al món...rebuig soviètic al Pla Baruch. INTENTAR EVITAR LA PROLIFERACIÓ NUCLEAR (II): LLEI MACMAHON Estats Units guarda el secret nuclear i adopat la Llei d’Energia atòmica o llei MacMahon (1946), que estableix: a) Transferència de la responsabilitat de l’energia atòmica de mans militars a mans civils b) Obligació de mantenir un secret rigorós sobre la fabricació d’armament nuclear c) Pena de mort pels qui divulguin secrets al respecte EVOLUCIÓ DE LA CURSA NUCLEAR ENTRE ELS BLOCS (1945 – 1975)  Mariona Carerach Arnau EVOLUCIÓ CURSA NUCLEAR ENTRE ELS EUA I LA URSS (1945 – 1975) PERQUÈ SERVEIXEN LES ARMES NUCLEARS? LA DISSUASIÓ NUCLEAR La dissuasió nuclear és la relació segons la qual una de les parts (dissuasor) intenta induir a l’altra (dissuadit) per a què relitzi o eviti realitzar una determinada conducta amenaçant-lo amb la utilització de l’arma nuclear. Condicions: capacitat bèl·lica nuclear + credibilitat... que perdurin en el temps Si qualsevol d’aquests valors és 0, la dissuasió no funciona. LES DOCTRINES NUCLEARS DURANT LA GUERRA FREDA Doctrines nuclears evolucionen al llarg de la guerra freda. Evolució lligada als avenços tecnològics en armament nuclear de les dues potències: - Doctrina de la represàlia massiva (John Foster Dulles): si m’ataques, et destrueixo de cop - Doctrina de la resposta flexible i graduada (Robert S. Mc Namara): escalada gradual de forces i armes utlitzades. Armes nuclears són l’últim recurs - Destrucció Mútua assegurada (Mutual Assured Destruction, MAD): les potencies nuclears han de tenir armes suficients per a dissuadir a les demés d’una atac, perquè el contraatac seria massa costós (ESTABILITAT ESTRATÈGICA)  Mariona Carerach Arnau REVISIÓ PRODUNDA DE LES DOCTRINES DE DISSUASIÓ NUCLEAR A LA POSTGUERRA FREDA La guerra freda va estar marcada per dues pautes de conducta fonamentals: 1) La URSS i EUA es comprometien a utilitzar la bomba atòmica només en resposta a un atac militar. 2) La URSS i els EUA es comprometien a utilitzar-la només sobre l’estat agresor (en possesió armament nuclear).... però les bases de la dissuasió nuclear canvien a partir dels anys 90 *Mirar diapositives 116, 117 4)EL REALISME POLÍTIC: CONTEXT ACADÈMIC I IDEES PRINCIPALS Per a què serveixen les teories de les relacions internacionals? · Els fet no parlen per si sols → cal englobar-los en marcs interpretatius. · Els fets s’ajusten a un determinat concepte, aquest concepte està vinculat a una teoria, i aquesta teoria a una imatge subjacent del món (mapa mental)  Mariona Carerach Arnau · Mapa mental = paradigma · I com es construeixen mapes mentals? Alguns criteris: - Unitat privilegiada d’estudi (qui és un actor internacional?) - Problemàtica d’estudi - Imatge del món o dinàmica predominant EL REALISME POLÍTIC: ORIGEN I DESENVOLUPAMENT Context internacional · La societat internacional acaba de viure una guerra mundial... que no s’ha pogut evitar · Nou conflicte associat amb la Guerra Freda · L’idealisme wilsonià molt qüestionat · Paradigma tradicional però amb objectius molt pragmàtics (George Kennan, Henry Kissinger) · Els altres paradigmes sorgeixen com a alternatives a l’hegemonia del realisme polític Màxims exponents: · Hans J. Morgenthau: “Politics Among Nations: The Struggle for Power and Peace” (1948) · Reinhold Niebuhr · Kenneth Waltz (neorealisme) HANS J. MORGENTHAU, POLITICS AMONG NATIONS (1948) Els sis principis del realisme polític 1. La política, com la societat, està governada per lleis objectives i immutables que tenen el seu origen en la naturalesa humana. 2. L’element clau del realisme polític és el concepte d’interès definit en termes de poder. Racionalitat. 3. El realisme assumeix que l’interès definit en termes de poder és una categoria objectiva, universalment vàlida, pero que no té un significat fixe i permanent. El poder s’adapta a les circumstàncies. 4. El realisme és conscient de l’existència de moralitat en la política, pero defensa que no es poden aplicar principis morals universals en l’acció política dels estats. 5. El realisme, per tant, rebutja equiparar les aspiracions morals d’una nació amb les lleis morals que governen l’univers. És l’interès definit en termes de poder el que ens salva de l’excés en política.  Mariona Carerach Arnau 6. El realisme defensa que l’esfera política és autònoma i no es regeix per cap altre lògica que la del poder. L’acció política es deriva de l’anàlisi política i aquesta és una anàlisi del poder. L’ESTAT COM A UNITAT D’ANÀLISI: EL MODEL DE LES BOLES DE BILLAR · Les boles del billar són unitats impermeables (com els estats)i s’afecten les unes amb les altres a través de pressió externa. · en el joc del billar, les boles xoquen entre elles permanentment. · Estat anarquia = la taula del billar és un espai obert on les boles no tenen uns moviments regulats. · El model suggereix una clara distinció entre “interior” i “exterior”, així com “domèstic” i “internacional”. Les fronteres importen. · El model suggereix que la cooperació i el conflicte en el sistema internacional venen determinades per la distribució del poder entre estats. EL REALISME POLÍTIC: PRINCIPALS PREMISSES L’estat com a unitat d’anàlisi. Actor racional i unitari (busca maximitzar el poder). Problemàtica d’estudi: l’interès nacional i la seguretat nacional. - Guerra com a mitjà per resoldre conflictes i maximitzar el poder  Mariona Carerach Arnau - Preeminència del poder militar (les institucions i el dret internacional són una funció del poder) Dinàmica predominant en les relacions internacionals (imatge del món) és el conflicte. - Imatge del tauler de billar - Concepció pessimista de la naturalesa (Hobbes): “l’home és un llop per l’home”. Rebuig a tota idea de comunitat → estat d’anarquia. Equilibri de poder (power balancing). No s’actua segons principis morals, només per interessos. EL REALISME ESTRUCTURAL O “NEOREALISME” La figura de Kenneth Waltz. El neorealisme ignora la naturalesa dels actors i se centra en l’estructura del sistema internacional. Identifica una sèrie d’actors principals que dominen els sistema (“great powers”). Què explica les accions d’aquests poders? - L’anarquia (self-help system) - La diferenciació entre unitats (balance of power) - Canvis en la configuració de les polaritats internacionals Els estats poden tenir varis comportaments depenent d’aquests factors. VARIANTS DEL “NEOREALISME” Realisme ofensiu John Mearsheimer, els estats busquen maximitzar el seu poder en relació a altres estats perquè el sistema internacional és anàrquic i la inseguretat és dominant. La dominació i l’hegemonia asseguren el poder que, a l’hora, garanteix la seguretat (expansió agressiva). Realisme defensiu Kenneth Waltz, els estats buquen minimitzar les pèrdues de poder en relació als altres. Mantenir la posició. L’anarquia de l’esfera internacional fa que els estats tinguin una actitud moderada i prudent per mantenir la seva seguretat. QUÈ ENS PERMET EXPLICAR EL REALISME? El realisme permet explicar molt bé... - Long Telegram (Kennan) - Doctrina Truman  Mariona Carerach Arnau - National Security Council 68 (NSC 68) - Cursa d’armaments...però té més problemes amb: - Distensió - Auge actors no estatals - Augment importància esfera econòmica  Mariona Carerach Arnau TEMA 2. EL SISTEMA INTERANCIONAL DE LA GUERRA FREDA: L’EVOLUCIÓ DE LA FRACTURA EST – OEST I EL TRANSNACIONALISME COM A MARC INTERPRETATIU 1) EVOLUCIÓ I CONSOLIDACIÓ DELS BLOCS I DE LA FRACTURA EST-OEST ELS CANVIS A LA UNIÓ SOVIÈTICA ELS ANYS 50: JRUSHEV I LA “COEXISTÈNCIA PACÍFICA” 1953: Mor Stalin XX Congrés del PCUS (febrer 1956): Informe secret i idea de “desestalinització” Jrushev advoca per la “coexistència pacífica” amb les potències capitalistes Existeixen diferents vies per arribar al socialisme (reconciliació amb lugoslàvia). 1955: “reconciliació” URSS – lugoslàvia Maig 1955: Tractat de Pau Àustria Abril 1956: dissolució Kominform NOUS LIDERATGES TAMBÉ A WASHINGTON: EISENHOWER & KENNEDY Dwight D. Eisenhower (1953-1961) Comandant suprem de les forces aliades a Europa durant la 2aGM. 1951: primer comandant suprem OTAN. Cal no només contenir el comunisme, sinó fer-lo retrocedir (roll back). Secretari d’Estat: John Foster Dulles, pare de la “doctrina de la represàlia massiva”. John F. Kennedy (1961 – 1963) Necessitat de demostrar capacitats com a líder fort davant el comunisme. Alguns “fracassos”: Bahía de los Cochinos, mur de Berlín (1961). Crisi míssils Cuba. Secretari d’estat: Robert McNamara (“doctrina de la resposta flexible”) ANTECEDENTS A LA CRISI DELS MÍSSILS 1959: Fidel Castro arriba al poder després d’enderrocar la dictadura pro-americana de Fulgencio Batista. Intents nord-americans per acabar amb Fidel Castro (invasió Bahía de los Cochinos, Playa Girón, complots de la CIA per assassinar a Castro...) Règim de Castro busca suport en la Unió Soviètica... i Jrushev ho aprofita per desafiar a EEUU al seu “pati del darrera”. LA CRISI DELS MÍSSILS CUBANS (16 – 28 OCTUBRE 1962) Enfrontament més perillós de tota la Guerra Freda (risc guerra nuclear). 13 dies. Octubre 1962: avió U2 nord- americà reconeix plataformes de llançament de míssils a Cuba.  Mariona Carerach Arnau Presència míssils és inacceptable per EEUU. Resposta: bloqueig vaixells soviètics. Acord final: URSS es compromet a retirada míssil de Cuba a canvi de promesa dels EEUU de no envair Cuba + retirada míssils de Turquia. CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI DELS MÍSSILS Telèfon vermell: comunicació directa Kremlin – Casa Blanca. Desenvolupament de comerç entre els dos blocs. Paritat nuclear (URSS accelera cursa armaments) Acords sobre el control armamentístic: · Tractat prohibició limitada de proves nuclears, PBTB (1963) · Tractat de no – proliferació nuclear (1968) · SALTs (Strategic Arms Limitation Talks), 1968 EL CONCEPTE DE DISTENSIÓ O DÉTENTE (1962 – 1975) De la crisi dels míssils cubans (1962) fins la derrota americana a Vietnam (1975) o invasió soviètica a Afganistan (1979). Es relaxa la tensió entre les superpotències → el conflicte es regula a través de pacts bilaterals. No desapareix la confrontació, però s’introdueix una nova lògica de negociació. Què fa possible la distensió? Proximitat de l’enfrontament nuclear. Antecedents de negociacions bilaterals / multilaterals durant coexistència pacífica. Consolidació estatus territorial europeu. La distensió interessa a les dues superpotències. 2) DESENVOLUPAMENT I IMPLICACIONS DE LA DISTENSIÓ, ESPECIALMENT A EUROPA (1962- 1975) LA DISTENCIÓ ENTRE LES SUPER POTÈNCIES · Canvis a la politica exterior nord-americana des de principis dels anys seixanta: represa de l’esperit de la coexistència pacífica, signatura PTBT (1963), signatura TNP (1968) · Els canvis a l’equilibri nuclear a nivell mundial: Xina aconseguiex la bomba d’hidrògen (1967), URSS aconsegueix la paritat nuclear (1969). · Les dificultats de la distenció als anys seixanta: Johnson als EUA (1963), Breznev a la URSS (1964), guerra de Vietnam desde 1964, cop de Praga i doctrina Breznev (1968) La distensió segons Nixon: suport a la coexistència pacífica i abandonament de la política de la contenció, defensa dels interessos vitals i política del linkage.  Mariona Carerach Arnau LA DOCTRINA BREZNEV O DE LA “SOBIRANIA LIMITADA” (1968) “cada partido Comunista es responsable no solo de su propio pueblo sino también de todos los países socialistara y de la totalidad del movimiento comunista. Si alguine vive en un sistema de otros estados constituyendo una comunidad socialista, no puede estar libre de los instreses comunes de esa comunidad”. “Hay también leyes xomunes de gobierno en la construcción del socialismo. Y cuando fuerzas hostiles internas y externas que son contrarias al socialismo atentan para cambiar el desarrollo de cualquier pais socialista en la direccion del sistema capitalista, cuando una amenaza de esta naturalieza aparece en un país soccialista, y se produce una amenaza a la seguridad de la comunidad socialista, se convierte no sólo en un problema para el pueblo de ese país, sino también en un problema general, que concierne a todos los paises socialistas”. LA PRIMAVERA DE PRAGA (1968) Gener de 1968: Alexander Dubcek és elegit primer secretari del Partit Comunista de Txecoslovàquia. Abril 1968: Dubcek intenta reformes: “socialisme amb rostre humà” (descentralització econòmica, democratització, llibertats personals). Agost de 1968: aixafament de la Primavera de Praga per les tropes liderades pels països del Pacte de Varsòvia (Polònia, Bulgària, Hongria) LA GUERRA DE VIETNAM (1954/55 – 1975) Conflicte amb múltiples cares (i capes!): de guerra d’alliberament nacional a ser el principal teatre de la guerra freda. Cronologia: Primera Etapa: guerra Indoxina (1946-54), 1954: Acords de Ginebra, 1955-1964: Guerra civil Nord/Sud...que acabarà tenint lògica de guerra freda, 1964: Incident Golf Tonkín, 1964-69: EEUU va enviant efectius, 1968: Ofensiva del Tet, 1973: Acord de Paris, 1975: Saigon cau, fi de la guerra. PRIMERA ETAPA: GUERRA INDOXINA (1946 – 54) Viet Minh (maig de 1941 – 1954) – “Lliga per a la Independència del Vietnam”. Batalla de Dien Bien Phu – “13 de març – 7 maig de 1954” 1954: Acords de Ginebra França accepta retirar les seves forces de totes les seves colònies a la Indoxina francesa. Vietnam, dividit temporalment al paral·lel 17. Nord = Control del Viet Minh (República Democràtica del Vietnam. Sud = l’emperador Bao Dai → evitar que Hi Chi Minh prengui el control de tot el pís. República del Vietnam del Sud · Emperador Bao Dai (1954 – 1955) · Ngo Dinh Diem (1955 – 1963)  Mariona Carerach Arnau Viet Cong (“Front d’Alliberament Nacional del Vietnam del Sud”) · Crida als vietnamites del sud per “enderrocar el règim colonial camuflat dels imperialistes nord- americans” + unificació amb el Vietnam del Nord. · Els nord – americans es referien a ells com a “Victor Charlie” VC (alfabet fonètic de l’OTAN). Charlie = “forces comunistes”. Le Duan Construcció d’un estat comunista seguint el model soviètic. Forta repressió. 1957 – 1960: bones relacions amb Moscou i Pequín. 1957: Lauch of attacks on the South. Ho Chi Minh Trail. TEORIA DEL DÒMINO Si un país d’una regió quedés sota la influència del comunisme, els països veïns el seguirien amb un efece dòmino. Objectiu: evitar que els estats postcolonials i/o del tercer món caiguin sota règims comunistes. Què explica la participació dels Estats Units a la Guerra del Vietnam? LA DOCTRINA NIXON (1969) 1. Els Estats Units mantindran els compromisos ja adquirits. 2. Els Estats Units proveirà de protecció a altres països si una potència nuclear amenaça la llibertat d’un país aliat o d’un país la supervivència del qual es consideri vital per la seguretat nord-americana. 3. En casos que impliquin altres tipus d’agressió, els EUA proporcionarà assistència militar i econòmica quan calqui d’acord als compromisos adquirits pels EUA. El país amenaçat assumirà directament la responsabilitat primària de proveir els recursos humans per a la seva defensa. → “vietnamització”. I LA POLÍTICA DEL LINKAGE, SEGONS KISSINGER “Relació entre les qüestions polítiques i militars”. · Combinació diplomàtica i poder militar per als problemes de la guerra freda i per la promoció dels interessos vitals dels EEUU. · Crear entramat de relacions mútuament beneficioses per URSS / EEUU. · Avançar o progressar en àrea A depèn del progrés que es faci en àrea B LA DIPLOMÀCIA TRIANGULAR DELS ESTATS UNITS Diplomàcia triangular Aprofitar la rivalitat l’URSS-Xina per reforçar els interessos dels EUA. Vincular l’interès dels tres estats poderosos per aconseguir l’equilibri de poder → estabilitat → reduir les tensions militars i politiques.  Mariona Carerach Arnau Context: les disputes sino-soviètiques i la reconsideració de Xina a la política exterior nord-americana (pels seus actes, no per la seva retòrica). I com s’introdueix Xina en el triangle de la distensió? El reconeixement diplomàtic de Xina pels Estats Units. Comunicat de Shanghai (trobada entre Nixon i Txu Enlai), febrer de 1972. La resposta soviètica: apropament als Estats Units i augment de la competència amb la Xina. LA XINA AL TRIANGLE ESTRATÈGIC DE LA DISTENSIÓ: EL RECONEIXEMENT DIPLOMÀTIC PELS ESTATS UNITS EL COMUNICAT DE SHANGHAI (TROBADA ENTRE NIXON I TXU ENLAI) 28 – 02- 1972 El progrés cap a la normalització de les relacions entre Xina i Estats Units respon a l’interès de tos els països. Tots dos desitgen reduir el perill d’un conflicte militar internacional. Cap perseguirà l’hegemonia a la regió Àsia – Pacífic, i tots dos s’oposaran als esforços de qualsevol altre país o grup de països per establir aquesta hegemonia. Cap està disposat a negociar en nom de terceres parts o a arribar a acords o arranjament mutus en contra d’altres Estats....i la resposta soviètica?  Mariona Carerach Arnau VISITA NIXON A MOSCOU I SIGNATURA DE TRACTATS – MAIG 1972 Acord sobre els principis bàsics de les relacions soviètic nord-americanes. Tractat ABM (anti-ballisticc missile treaty). Tractat SALT (strategic arms limitation talks). Acords sobre temes diversos (sanitat, mediament, comerç, primera filial de Pepsi Cola a la URSS. ACORD SOBRE ELS PRINCIPIS BÀSICS DE LES RELACIONS EEUU – URSS (29/05/1972) · Els Estats Units i la URSS procediran amb una determinació comuna perquè en l’era nuclear no hi hagi cap altra alternativa al desenvolupament de les seves mútues relacions sobre la base de la coexistència pacífica. · Concediran una gran importància a la prevenció del sorgiment de situacions que puguin causar una tensió perillosa en les seves relacions (...) faran tot el possible per evitar enfrontaments militars i per prevenir l’inici d’una guerra nuclear. · Reconeixen que els esforços per obtenir avantatges unilaterals a costa de l’altre, directa o indirectament son incompatibles amb aquests objectius. · Tenen una especial responsabilitat, juntament amb els altres països que són membres del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, per utilitzar el seu poder perquè els conflictes o les situacions que puguin sorgir no serveixin per incrementar les tensions internacionals. · Intentaran ampliar les bases jurídiques de les seves relacions mútues.  Mariona Carerach Arnau · Reafirmen la seva voluntat per continuar la pràctica d’intercanviar els seus punts de vista sobre els problemes de mutu interès i, quan siguin necessaris, desenvolupar els seus contactes al més alt nivell. · Continuaran els seus esforços per a la limitació dels armaments tant d’una forma bilateral com a multilateral. · Consideren els vincles comercials i econòmics com un important i necessari element en l’enfortiment de les seves relacions bilaterals. LA DISTENSIÓ A EUROPA OSTPOLITIK I CSCE La diplomàcia independent de França i Alemanya amb la URSS després de la crisi dels míssils cubans. El nou paper de la RFA a Europa i la política cap a l’Est (Ostpolitik) per Brandt. Efectes de l’Ostpolitik: l’apropament RFA-URSS i l’apropament RFA-RDA. El procés de la CSCE. LA OSTPOLITIK (1966 – 1973) Willy Brandt Líder socialdemòcrata i canceller de la RFA del 1969 al 1974. Anteriorment: alcalde de Berlín Occidental (1957 – 1966). Mur de Berlín es construeix el 1961. Ostpolitik, política d’apropament a la República Democràtica Alemnaya (RDA) i al Bloc de l’Est. · Molt pragmàtica: obertura a canvi de més reconeixement (Egon Bahr) · RFA té interessos tan polítics com econòmics en la millora de les relacions amb el bloc de l’Est · Efectes: apropament RFA-URSS i apropament RFA – RDA DESPLEGAMENT DE LA OSTPOLITIK (1966 – 1973)  Mariona Carerach Arnau CONFERÈNCIA PER A LA SEGURETAT I LA COOPERACIÓ A EUROPA (1975) Agost – juliol 1975 (EUA + Canada + països Europeus) Seguretat – Cooperació – Drets Humans CONFERÈNCIA PER A LA SEGURETAT I LA COOPERACIÓ A EUROPA, ACTA D’HELSINKI 1975 1. Igualtat sobirania i respecte dels drets inherents a la sobirania 2. Abstenció de recórrer a l’amenaça o a l’ús de la força 3. Inviolabilitat de les fronteres 4. Intefritat territorial dels Estats 5. Arranjament de les controvèrsies per mitjans pacífics 6. No intervenció en els assumptes interns 7. Respecte dels drets humans i de les llibertats fonamentals, incloses a la llibertat de pensament, consciència, religió o creença 8. Igualtat de drets i lliure determinació dels pobles 9. Cooperació entre els estats 10. Compliment de bona fe de les obligacions contretes segons el dret internacional. "Ningú hauria d'intentar dictar als altres pobles com han de gestionar els seus afers interns. Només la gent de cada estat, i ningú més, té dret a decidir els seus propis afers interns”  Mariona Carerach Arnau Mandat: abordar les qüestions relacionades amb la seguretat (prevenció de conflictes, control d’armes, lluita contra el terrorisme, seguretat ambiental...) + promoció dels drets humans, la democràcia i les llibertats fonamentals + seguiment just de les eleccions (observació electoral). Seu: Viena (Àustria) Gènesi: Successor de la Conferència sobre Seguretat i Cooperació a Europa (CSCE) La caiguda de l'URSS requereix repensar el paper de la CSCE. 1990: Carta de París per a una nova Europa 1995: Establiment de l'OSCE L'organització de seguretat més gran del món (57 membres)..... Tot i el caràcter no vinculant del seu tractat constitutiu (sense tractat formal, només compromís polític) 3) LA FI DE LA DISTENSIÓ I LA SEGONS GUERRA FREDA (1979 – 1985) LA REALITAT DESIGUAL DE LA DISTENSIÓ: LA GUERRA FREDA A LA PERIFÈRIA Procés de distensió no és igual a tot el món: conflictes a la perifèria es mantenen actius. Les intervencions militars soviètiques (directes o indirectes) durant els últims anys de la distensió: · Cambodja 1978 (invasió Vietnam i fi règim de Pol Pot) · Nicaragua 1978 (revolució sandinista) · Etiòpia 1977 (segona guerra etíop-somali) · Angola i Moçambicc 1974/75 (guerres independència) Les intervencions militars xineses: Vietnam 1979 REACTIVACIÓ DEL CONFLICTE I LA FI DE LA DISTENSIÓ Empitjorament de les relacions entre els EUA i la URSS: retorn a les polítiques unilaterals per a l’enfortiment de respectives àrees d’influència. Catalitzador: la invasió soviètica de l’Afganistan (1979) 1978: govern centrista és enderrocat per 2 forces d’ideologia Marxista-Leninista, que instauren govern de coalició. Govern de coalició té poc suport popular.  Mariona Carerach Arnau Insurgència liderada per Mujahidins (“aquelles que fan la Gihad”), que controlen sobretot les zones rurals (estratègia de guerrilles) 1979: URSS envaeix el país en suport del govern de coalició marxista-Leninista......i els EEUU també hi intervenen, donant suport als Mujahidins. Conflicte enquistat (”el Vietnam dels soviètics”) 1988/89: Acord de retirada dels soviètics. LA POLÍTICA EXTERIOR NORD-AMERICANA DE RONALD REAGAN Presidència Ronald Reagan (20 gener 1981 – 20 gener 1989) Crític amb la distensió → opina que només afavoreix la URSS. Cal guanyar la guerra freda. Ideologia neoliberal molt marcada (reagonomics). Enfrontaments al Tercer Món. Nou programa de rearmament (crisi Euromíssils + Iniciativa de Defensa Estratègica) LA DOCTRINA REAGAN I ELS ENFRONTAMENTES AL TERCER MÓN Causa inestabilitat al Tercer Món no són factors locals sinó “virus extern del comunisme”. Per resoldre problemes Tercer Món → no cooperar amb la URSS: combatre – la. Cal suprimir qualsevol règim pro-comunista al Tercer Món (operacions obertes i encobertes). Doctrina aplicada principalment a: · Invasió de Grenada (1983) · Nicaragua: escàndol Iran – Contra (1985/87) · Afganistan (1979/89) Invasió dels Estats Units de Grenada 1983: assassinat de Maurice Bishop (marxista) Amenaça que Grenada es converteixi en una base revolucionària comunista. Invasió de 1.900 soldats (població = 107.00) Les tropes nord-americanes “restauren” un govern representatiu. Nicaragua (escàndol Iran – contra) Somoza (dictadura) enderrocat (1979) pel Front Sandinista d’Alliberament Nacional (marxista). Objectiu: enderrocament del govern sandinista donant suport a “CONTRA” Oposició internacional a aquestes tàctiques.... ho continuen fent, però a través de l’IRAN.  Mariona Carerach Arnau LA NOVA CURSA ARMAMENTÍSTICA: LA CRISI DELS EUROMÍSSILS (1977-1983) Eix conflicte: instal·lació a països Europeus de míssils nuclears (primer la URSS, després la OTAN). URSS instal·la míssils balístics d’abast mitjà. Resposta OTAN: “doble decisió” (1979) 1. Termini de 4 anys per negociar amb el Kremlin 2. Si fracassa apropament diplomàtic... OTAN també instal·larà míssils a Europa Davant desplegament euromíssils → forta protesta moviments anti-nuclears i pacifiste. 1987 = Tractat INF (intermediate range nuclear forces) LA INICIATIVA DE DEFENSA ESTRATÈGICA NORD-AMERICANA (1983)...o la “guerra de les galàxies” · 1983: programa rearmament (26.000 milions dòlars) creació sistema nacional de defensa antímissils balístics – IDE. · Sistema de defensa de varis nivells... armes a l’espai, per destruir míssils balístics. · Objectiu IDE no és només militar, sinó també econòmic (arruïnar l’URSS!) · Detractors IDE: (a) no és efectiu; (b) cal preservar la dissuasió nuclear. LA CRISI INTERNA DE LA URSS: FACTORS INTERNS I FACTORS EXTERNS FACTORS INTERNS FACTORS EXTERNS Protestes al bloc-soviètic des dels 80 Duresa posicions Reagan Polònia (sindicat solidaritat) Iniciativa de Defensa Estratègica (superioritat econòmica i tecnològica dels EEUU) Problemes econòmics estructurals (dependència gra Euromíssils nord-americà i obsolescència tecnològica)  Mariona Carerach Arnau Deteriroament condicions de vida població Invasió Afganistan (1979 Crisi política: surten a la llum horrors Gulags Crisis lideratge soviètic: Andrópov>Chernenko>Gorbachov 4) EL TRANSNACIONALISME: CONTEXT ACADÈMIC I IDEES PRINCIPALS El món ha canviat: context de distensió, augment del nombre d’estats (descolonització), importància creixent dels actors econòmics i no estatals, problemes nous o reformulats (desequilibri Nord/Sud, crisi energètica, crisi del sistema monetari...), disminució dels conflictes militars directes i l’ús de la força en les relacions internacionals. Finals de 1970: crítiques a la naturalesa restrictiva del realisme. → Sistema internacional d’autoajuda → estats preocupats per la seva pròpia supervivència i seguretat...... però en realitat, la cooperació és més habitual que el conflicte en les relacions internacionals! Com s’explica això? NEOLIBERALISME VS. LIBERALISME / IDEALISME Liberalisme: mai va prestar massa atenció a l’anarquia i posa l’accent en la centralitat de la naturalesa humana (els conflictes són el resultat de “mals actors” + cooperació fracassada). Neoliberalisme: el sistema internacional és anàrquic, però això no porta necessàriament al conflicte. → En un sistema internacional caracteritzat per l’anarquia, per què la guerra no és més habitual? Perquè les INSTITUCIONS mitiguen l’anarquia (“liberalisme institucionalista”) · Fomentar la comunicació i el diàleg entre estats (fòrum per negociar les seves diferències). · Promoure la transparència en les interaccions i en els acords. · Ajudar a configurar les expectatives i desenvolupar normes col·lectives (més estabilitat i predictibilitat). · Establir un marc per promoure la reciprocitat i la negociació (facilitar la resolució pacífica de disputes). · Facilitar la coordinació de polítiques (redueix la tensió entre els estats + evita el dilema de seguretat). · Les OI creen processos i normes que faciliten la cooperació, redueixen les tensions entre estats, mitigant així la condició d’anarquia en el sistema internacional. LA INTERDEPENDÈNCIA COMPLEXA La societat està connectada a través canals múltiples: - Interestatals (formals i informals)  Mariona Carerach Arnau - Entre governs subnacionals - Transnacionals (ONGs, empreses, societat civil, actors públics i privats...) No hi ha jerarquia de temes → creixent importància de l’economia (high and low politics) - No hi ha distinció entre política domèstica i estrangera (contaminació, immigració, etc) - Connexió entre temes El poder militar és menys important (la cooperació sovint és més efectiva que les relacions coercitives) PRINCIPALS PREMISSES Unitat d’anàlisi: actors transnacionals, no només estats (actor fragmentat) Objecte d’estudi: relacions d’interdependència (la interdependència és “complexa”) Dinàmiques predominants: interacció cooperativa, no conflicte. - La cooperació entre estats és més probable (menys ús del poder militar, estats independents i, per tant, menys interès en la lluita). - Societat mundial, globalisme... - Teories de la integracó; règims internacionals Imatge del món: xarxa o web (connexions múltiples, interdependència) TEMA 3. LA DEPENDÈNCIA I EL SUBDESENVOLUPAMENT EN EL SISTEMA INTERNACIONAL: L’ESTRUCTURALISME 1) DE LA DESCOLONITZACIÓ I LES INDEPENDÈNCIES POLÍTIQUES AL NEOCOLONIALISME Colonialisme: “la pràctica de controlar un altre país o àrea i explotar la seva població i recursos”. Descolonització: “procés pel qual les colònies s’independitzen del país colonitzador”.  Mariona Carerach Arnau IMPERIS I COLÒNIES EL 1914 (ABANS 1A GM) IMPERIS I COLÒNIES EL 1936 (ABANS 2A GM) IMPERIS I COLÒNIES EL 1945 (DESPRÉS 2A GM)  Mariona Carerach Arnau DESCOLONITZACIÓ PER FASES LA DESCOLONITZACIÓ COM A RESULTAT DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL Gran conflicte bèl·lic deixa a les potències europees devastades (impossibilitat material de seguir mantenint econòmicament les colònies). Constatació que les potències europees no són invencibles (ex: ocupació japonesa colònies europees a Àsia). Transició de poder entre potències. Posició hostil de les superpotències (EUU i la URSS) davant el colonialisme... però la descolonització no és NOMÉS resultat de la 2A GM (sorgiment consciència nacional, malestar després 1GM, principis d’autodeterminació en els textos fundacionals de les Nacions Unides...)  Mariona Carerach Arnau INDEPENDÈNCIES A ÀSIA (1945-1965) INDEPENDÈNCIA DE LA ÍNDIA I CREACIÓ PAKISTAN INDEPENDÈNCIES A L’ÀFRICA  Mariona Carerach Arnau EL NEOCOLONIALISME Es mantenen relacions de dependència (treball barat, recursos naturals, etc). Formes de domini polític, econòmic, tècnic, cultural... Antigues potències colonials, multinacionals... també institucions internacionals? (Banc Mundial). 2) L’EMERGÈNCIA DEL TERCER MÓN A LES RELACIONS INTERNACIONALS L’APARICIÓ DEL TERME “TERCER MÓN” DE LA MÀ D’ALFRED SAUVY (1952) L’EMERGÈNCIA DEL TERCER MÓN  Mariona Carerach Arnau CARACTERÍSTIQUES COMUNES DEL “TERCER MÓN” Ex colònies en la seva majoria. Creixement demogràfic molt elevat. Economies subdesenvolupades. Sistemes polítics peculiars, tot i que heterogenis (Dictadures presidencialistes llatinoamericanes o àrabs, monarquies absolutes en alguns caos, règims socialistes o “socialitzants”). Aspiracions comunes (lluita anticolonial, desenvolupament econòmic, lluita antiracial, neutralisme actiu i no aliniament).... el tercer món durant la guerra freda 3) ORIGEN I DESENVOLUPAMENT DEL MOVIMENT DE PAÏSOS NO ALINIATS I ELS FÒRUMS DE REIVINDICACIÓ DELS NOUS ESTATS LA CONFERÈNCIA DE BANDUNG (1955) Els participants: 29 estats  Mariona Carerach Arnau 5 organitzadors (Grup Colombo): índia, pakistan, birmània, celian, indonèsia 12 asiàtics: japó, xina, nepal, república democràtica de vietnam (nord) i estat de vietnam (sub), filipines, tailàndia, laos, cambodja, afganistn, iran, iraq 8 àrabs: líbia, egipte, líban, jordània, aràbia, saudita, síria, lemen 4 africans: llibèria, ghana, el sudan i etiòpia ALGUNS LÍDERS DESTACATS... OBJECTIUS I RESULTATS DE LA CONFERÈNCIA DE BANDUNG Objectius: a) Fomentar les relacions afroasiàtiques b) Examinar els problemes existents per Àfrica i Àsia: colonialisme, racisme, i la posició d’aquestes països en el context de la Guerra Freda. 2 posicions diferenciades: pro – occidentals vs. pro-comunistes Resultats: a) Afirmació de la independència i igualtat entre els països afroasiàtics – proclamació de la coexistència pacífica en conferències afroasiàtiques posteriors. b) Condemna al colonialisme. c) Exaltació de l’esperit de rebel·lió moral contra la dominació europea d) Formulació d’un neutralisme actiu e) Aparició dels pobles afroasiàtics com a força internacional 10 PRINCIPIS DE LA “COEXISTÈNCIA PACÍFICA” SEGONS SÓN ADOPTATS A LA CONFERÈNCIA DE BANDUNG 1. Respecte als Drets Humans 2. Respecte a la sobirania i integritat territorial de totes les nacions  Mariona Carerach Arnau 3. Reconeixement de la igualtat de races i nacions 4. Respecte al principi de no intervenció i al de no ingerència en els afers interns 5. Dret a la defensa individual i col·lectiva 6. Rebuig als acords de defensa col·lectiva al servei dels interessos de les superpotències 7. Condemna de l’ús de la força a les relacions internacional 8. Solució dels conflictes per mitjans pacífics 9. Foment dels interessos mutus i la cooperació 10. Respecte a la justícia i les obligacions internacionals LA CONFERÈNCIA DE BELGRAD (1961) Participants 25 estats membres de ple dret del Moviment dels No Alineats: Afganistan, Algèria, Birmània, Cambodja, Ceilan, Congo, Cuba, Xipre, Etiòpia, Ghana, Guinea, Índia, Indonèsia, Iraq, Líban, Mali, Marroc, Nepal, Aràbia Saudita, Somàlia, Sudan, Tunísia, República Àrab Unida (Egipte + Síria), Iemen, Iugoslàvia. +3 observadors + 27 comitès d’alliberament nacional de territoris dependents Criteris de participació molt estrictes que no es van complir totalment. OBJECTIUS I RESULTATS DE LA CONFERÈNCIA DE BELGRAD Objectius: reforçar el no-alineament 2 posicions diferenciades: radicals anti-imperialistes vs. moderats del no alineament. Resultats: a) Crida a EUA i URSS en favor de la política de coexistència pacífica i de la pau mundial, en un marc de col·laboració amb els països no alineats. b) Afebliment de les tensions del sistema bipolar, que entraria a la fase de “coexistència pacífica” poc després -crisi dels míssils de Cuba. c) Promoció i extensió del no alineament, que pren més força que l’afroasiatisme. EL NOU EQUILIBRI DE FORCES A L’ASSAMBLEA DE LES NACIONS UNIDES Les Nacions Unides van adaptant les seves institucions i agenda política per fer front al repte del desenvolupament. Agenda del desenvolupament a Nacions Unides: 4 Dècades de Nacions Unides pel Desenvolupament: 1960-1970 / 1971-1980 / 1981-1990 / 1991-2000 2 dècades dedicades a l’eradicació de la pobresa 1997-2006 / 2008 - 2017 2000: Cimera del Mil·lenni de les Nacions Unides, la Declaració del Mil·lenni i els ODM Agenda de Desenvolupament Sostenible 2030 + Objectius de Desenvolupament Sostenible  Mariona Carerach Arnau Altres iniciatives: UNCTAD (1964) PNUD (1965) ONUDI (1966) DESENVOLUPAMENT DEL MOVIMENT DELS PAÏSOS NO-ALINEATS EL GRUP DELS 77 Es funda el 1964 en el marc de la UNCTAD. Inicialment, 77 membres; actualment: 134 (Xina és un cas especial). Acció col·lectiva / coordinació dels països del tercer món a l’assemblea general → declaració per a l’establiment d’un nou ordre econòmic internacional (NOEI), 1974. 4) LA TRANSFORMACIÓ DEL SUD: DEL NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL A LA FRAGMENTACIÓ DE LA PERIFÈRIA EL GIR ECONÒMIC DEL MOVIMENT DE PAÏSOS NO ALINEATS La Cimera d’Alger (1973) Context: 1971, col·lapse del sistema de Bretton Woods (“vell” ordre). Oportunitat per crear un nou ordre econòmic internacional. Resultats de la cimera –-> “sessions especials de les Nacions Unides sobre Desenvolupament” (1974 i 1975) per formalitzar la crida a un Nou Ordre Econòmic Internacional vinculant drets econòmics i objectius de desenvolupament: Nous principis: eliminar injustícies i corregir desigualtats  Mariona Carerach Arnau Fi restriccions importants del 3er món Estabilitat de preus Ajuda i préstecs L’ADOPCIÓ DE LA DECLARACIÓ PER A L’ESTABLIMENT D’UN NOEI (1974)  Mariona Carerach Arnau RESOLUCIÓN 3201 (S-VI) – DECLARACIÓN SOBRE EL NOEI (1974) L’APOGEU DEL TERCER MÓN El gir econòmic del Moviment de Països No Alineats: la Cimera d’Alger (1973) La crisi del petroli: la “rebel·lió” del Sud i l’arma del petroli · la guerra del Yom Kippur i la reacció del món àrab · las seven sisters al mercat mundial del petroli · el paper líder d’Àrabia Saudita, l’OPAEP I L’OPEP *La declaració per l’establiment d’un NOEI (1974)  Mariona Carerach Arnau LA TRANSFORMACIÓ DEL SUD: PÈRDUA DE COHESIÓ, DIVERSIFICACIÓ DE SITUACIONS I FRAGMENTACIÓ DE LA PERIFÈRIA Heterogeneïtat interna del Tercer món · els efectes de la crisi del petroli per als països no productors · la crisi del deute 1980 · crisis del petroli posteriors 1979 Evolució econòmica desigual · diversitat de recursos · diversitat de polítiques · diversitat de lligams amb l’estructura econòmica internacional  Mariona Carerach Arnau · coexistència de països productors de petroli, economies de nova industrialització (NIEs), països menys desenvolupats (LDC)... Els conflictes entre països del Tercer Món... a l’origen de la crisi: reciclatge de petrodòlars CRISI DEL DEUTE DELS ANYS 80 (“LA DÈCADA PERDUDA D’AMÈRICA LLATINA”)  Mariona Carerach Arnau POBLACIÓ I PNB A LES PRINCIPALS REGIONS DEL MÓN L’EVOLUCIÓ DESIGUAL DEL PNB PER HABITANT I DEL PNB PER REGIONS  Mariona Carerach Arnau MÉS ENLLÀ DE LA FRACTURA NORS-SUD: ON ÉS AVUI EL TERCER MÓN? PAÏSOS DEL MOVIMENT DELS NO-ALINEATS EN L’ACTUALITAT  Mariona Carerach Arnau 5)L’ESTRUCTURALISME: CONTEXT ACADÈMIC I IDEES PRINCIPALS EL MARC INTERPRETATIU DE L’ESTRUCTURALISME Objecte d’anàlisi: estructura del sistema capitalista mundial. - Naturalesa relacions internacionals determinada per l’estructura de l’economia capitalista mundial. Interdependència econòmica mundial > relacions de dominació, explotació i desigualtat. Origen: sistema econòmic capitalista mundial. Dinàmica predominant: dominació estructural.  Mariona Carerach Arnau - sistema internacional basat en el conflicte entre dominadors / dominats, opressors/oprimits, explotadors / explotats, guanyadors / perdedors, nord/ sud, centre / perifèria... Problemàtica d’estudi: subdesenvolupament i dependència. - Estudi del comerç internacional, relacions nord-sud, empreses transnacionals, mecanismes generadors/perpetuadors de les desigualtats (subdesenvolupament), lògiques de depenència... Principals actors: els estats són rellevants... però també ho són les empreses transnacionals, classes socials transnacionals, els moviments d’alliberament... L’aproximació teòrica estructuralista beu de contribucions marxistes i neomarxistes TEORIA DE LA DEPENDÈNCIA Origen: corrent de pensament llatinoamericà (1960/70). Raúl Prebisch, André Gunder Frank, Theonio dos Santos, Enzo Faletto, Fernando Henrique Cardoso , Osvaldo Sunkel.. Món dividit entre un centre i una perifèria (països dominants i països subdesenvolupats).  Mariona Carerach Arnau La pobresa i el subdesenvolupament s’expliquen per factors externs, que són el resultat del sistema econòmic internacional (que té un disseny profundament desigual). L’economia global està estructurada per facilitar la dependència i explotació del Sud global. TEORIA DE LA DEPENDÈNCIA Desenvolupament del subdesenvolupament: el colonialisme ha comportat un subdesenvolupament actiu i conscient del sud global. El subdesenvolupament està directament relacionat amb l’expansió dels països industrialitzats. Desenvolupament i subdesenvolupament són dues cares de la mateixa moneda. Subdesenvolupament no és ni una etapa ni una condició prèvia per al desenvolupament. El comerç internacional debilita els països pobres: termes de l’intercanvi desiguals (només beneficia els països centrals).  Mariona Carerach Arnau TEORIA DEL SISTEMA – MÓN Principal unitat d’anàlisi per comprendre les relacions internacionals: sistema-món (no els estats). → aproximació holística Sistema-món Una única divisió del treball a escala mundial. Especialització productiva. CENTRE → domina i explota la perifèria (Extracció treball barat i matèries primeres). Industrialitzat, políticament estable, econòmicament diversificat. PERIFÈRIA → poc industrialitzat, depèn del centre (inversió capital i tecnologia) SEMIPERIFÈRIA → comparteix característiques dels dos.  Mariona Carerach Arnau ON ESTÀ EL CENTRE I LA PERIFÈRIA? PERSPECTIVES NEO-MARXISTES Antonio Gramsci Per què la classe treballadora s’alinea amb al dreta i els moviments feixistes, amb qui no tenen res en comú, quan haurien d’estar disposats a sumar forces amb altres partits progressites? El major poder és aconseguir que les teves idees siguin considerades “sentit comú”. HEGEMONIA = lideratge moral i intel·lectual. La societat en el seu conjunt adopta la posició moral, política i cultura de l’elit. Robert Cox: les institucions, idees i capacitats materials són fonts de poder. Si un actor pot combinar-les en un mateix règim polític i ser acceptades pels altres, aquest actor pot assolir hegemonia en el sistema internacional. “Els poder internacionals dominants modelen el món d’acord amb els seus interessos, però no només a través de la coerció, sinó també generant consentiment (o suport) pel seu ordre mundial fins i tot entre aquells que hi tenen més a perdre”. Neoliberalisme LA RECERCA ESTRUCTRALISTA Unitat d’anàlisi: el sistema capitalista i les seves parts. Les relacions entre els actors d’interpreten des d’una perspectiva històrica (desenvolupament del capitalisme) i econòmica (centre – perifèria).  Mariona Carerach Arnau Temes de recerca: comerç internacional, sistema monetàri internacional, relacions nord-dus, empreses transnacionals, problemes econòmics globals, funcionament del sistema capitalista, lògiques de dependència. Economia política internacional. ALGUNES CRÍTIQUES A L’APROXIMACIÓ TEÒRICA ESTRUCTURALISTA Aproximació molt determinista. - La posició dels actors dins l’estructura del sistema determina com es comporten - Els països del tercer món (perifèria) estan condemnats - Com s’explica el desenvolupament d’alguna països asiàtics? (Corea del Sud, Japó, Singapur) Apunta als mals del sistema capitalista mundial, però no ofereix cap proposta per canviar-lo. Reduccionisme: aquesta aproximació teòrica redueix totes les explicacions a la dinàmica de classes i al patró centre-perifèria. TEMA 4. DE LA FI DE LA GUERRA FREDA A LA POSTGUERRA FREDA 1) LA DOCTRINA I LES POLÍTIQUES DE GORBATXOV RENOVACIÓ DE LA CÚPULA DEL PCUS LEONID BRÉJNEV IURI ANDRÓPOV KONSTANTÍN TXERNENKO (14 oct 1964 – 10 nov 1982) (12 nov 1982 – 9 feb 1984) (13 feb 1984 – 19 març 1985) -Vella guàrdia del PCUS -Esperit conservador -Ex-director KGB -Candidat de la Nomenklatura -Esperit reformador -Es passa la major part de la -Moments màxima tensió Presidència a l’hospital De la 2a Guerra Freda  Mariona Carerach Arnau L’ARRIBADA DE GORBATXOV AL PODER Mikhaïl Gorbatxov (març 1985 – agost 1991) Les necessitats de reforma: Crisi política profunda fins l’arribada de Gorbatxev Estancament econòmic i problemes a la indústria i l’agricultura Problemes socials greus: proveïment, habitatge, alcoholisme... Crisi i vulnerabilitat: accident nuclear de Txernòbil (1986), atterratge de Mathias Rust a la plaça roja (1987)... LA DOCTRINA I LES POLÍTIQUES DE GORBATXEV: REFORMES POLÍTIQUES El XXVII Congrés del PCUS: de la Perestroika a la Glasnost Perestroika (reestructuració) Paquet de reformes econòmiques i socials, on destaca: Liberalització d’algunes activitats econòmiques Possibilitat de crear cooperatives al marge d’empreses públiques Reorganització de l’Administració i reducció del nombre de ministeris Descentralització Glasnost (transparència) Destinada a la liberalització del sistema polític soviètic: Relaxar el control sobre premsa, llibertats individuals, d’expressió i de religió Primers passos cap a un sistema pluripartidista Socialisme de rostre humà (alliberament de presos polítics o dissidents) “desetalinització del règim” 2) EFECTES INTERNACIONALS: NEGOCIACIONS ARMAMENTÍSTIQUES I RESOLUCIÓ DE VELLS CONFLICTES REGIONALS LA NOVA POLÍTICA DE LA URSS Nova “coexistència pacífica”, com a part de la cooperació amb EEUU. Fi vigilància sobre el Bloc de l’Est. Reducció de la despesa en defensa. Negociació amb Estats Units per la reducció d’armaments. Reducció del suport a règims comunistes del Tercer Món.  Mariona Carerach Arnau CIMERES REAGAN-GORBATXEV (1985 – 1988) Ginebra, 19-20 novembre 1985´ Bona predisposicó i enteniment entre els dos líders Però sense acords concrets en temes que preocupaven els EEUU (intervencions soviètiques al Tercer Món i drets humans a la URSS) i a la URSS (IDE nord-americana, reduir cursa armaments) Empitjorament posterior de les relacions bilaterals Rejkiavik, 11-12 octubre 1986 Fracàs rotund perquè no es va arribar a cap acord Tema principal a l’agenda: qüestió dels armaments Empitjorament posterior de les relacions bilaterals (proves nuclears 1987) Preacord de “opció zero) (setembre 1987): eliminació total armes nuclears d’abast intermedi i objectiu de reduir en un 50% les armes de llarg abast Washington, 7-10 desembre 1987 Signatura del tractat de Washington: reducció total entres anys de totes les armes d’abast intermedi (500- 5.500 Km) basades a Àsia i a Europa (elimiació de SS-20 soviètics i dels Pershing i creuer nord-americans); establiment de mecanismes de verificació de la destrucció de les armes (acceptats per URSS) Importants concessions per part de la URSS: cap esment a la IED nor-americana; EUA manté desplegades 4.000 armes tàctiques nuclears a la RFA. Moscou, 20 maig-2 juny 1988 Intercanvi dels instruments de ratificació del Tractat de Washington. Obertura de les negociacions encaminades a la reducció del 50% de les armes nuclears estratègiques de les dues superpotències. Operació de propaganda sobre les relacions bilaterals (Reagan i Gobatxez passegen junts per la Plaça Vermella; Reagan realitza conferència a la Universitat de Moscou; Reagan parlant amb la falç i el martell al fons,...)  Mariona Carerach Arnau CIMERES BUSH – GORBATXOV (1989 -1991) · Cimera de Malta 2-3 desembre de 1989: fi simbòlica de la Guerra Freda · Cimera de Washington 30 maig – 3 juny 1990 · Cimera de Hèlsinki: URSS accepta intervenció EEUU a Kuwait · Cimera de Paris 19 novembre 1990 · Cimera de Londres 17 juliol 1991 · Cimera de Moscou 30-31 juliol 1991: signatura Tractat de Reducció d’Armes Estratègiques (START I) · Cimera de Madrid 30 octubre – 1 novembre 1991: procés pau Israel – Palestina AVENÇOS EN DESARMAMENT ENTRE LES SUPERPOTÈNCIES · Tractat de Washington (desembre 1987) per la destrucció d’armes nuclears de curt i mig abast - desmantellament dels SS-20 soviètics i dels Pershing i Cruise nordamericans a Europa. · Avenços significatius a les negociacions START durant 1988 fins a la signatura de tractat START I (juliol 1991). · Anunci soviètic al desembre de 1988 de reducció unilateral de 500.000 efectius del seu exèrcit i retirada de tropes i carros de combat d’Europa Oriental. · Negociacions de Viena iniciades al març de 1989 per a la reducció de forces convencionals a Europa, que culminarien amb l’Acord d’Ottawa de febrer de 1990, signat pels ministres d’afers exteriors de tots els països membre de l’OTAN i el Pacte de Varsòvia. LA RESOLUCIÓ DE VELLS CONFLICTES REGIONALS I LA FI DELS COMPROMISOS SOVIÈTICS A PAÏSOS DEL TERCER MÓN Fi del suport a Cuba i greus dificultats econòmiques per la Cuba castrista. Retirada de les tropes cubanes d’Angola (1988). Fi de la guerra civil a Nicaragua (1988) i sortida del poder dels sandinistes a les eleccions generals de 1990. Fi de la guerra entre Etiòpia i Eritrea, i caiguda del règim pro-soviètic de Mengisu (1991). Sortida militar d’Afganistan (Acord de Ginebra, 1988), derrota militar del bàndol pro-soviètic i triomf de les guerrilles islamistes (1992). Retirada de l’exèrcit vietnamita de Cambodja (1989).  Mariona Carerach Arnau 3) LA DESCOMPOSICIÓ DEL BLOC DE L’EST: DE LA “DOCTRINA BREZNEV” A LA “DOCTRINA SINATRA” DE LA DOCTRINA BREZNEV A LA DOCTRINA SINATRA “we now have the Frank Sinatra doctrine. He has a song, I did it My Way. So every country decides on its own which road to take... political structures must be decided by the people who live there”. Tant Doctrina Breznev com Sinatra es realitzem amb retospectiva. Desembre 1986: violència nacionalista a Kaahkstan Maig 1989: Hongria obra la frontera amb Àustria (els ciutadans de la RDA poden fugir cap a l’Alemanya Occidental, refugiats) 4 Juny 1989: Polònia escull el seu primer govern no-comunista (Lech Walesa, Solidarnosc) 9 Novembre 1989: Caiguda del mur de Berlín 4 Desembre 1989: el Pacte de Varsovia condemna la invasió a Txecoslovàquia de 1968. Caiguda dels règims comunistes en menys de sis mesos de 1989: Polònia, Hongria, RDA, Bulgària, Txecoslovàquia, Romania I A LA URSS.... Moviments secessionistes des de 1986. Moscou inicia canvis legals per frenar deriva independentista: 7 febrer 1990 → Renúncia del PCUS al monopoli sobre poder polític (regular secessió però evitar trencadissa). No serveixen de res = Lituània, Estònia i Letònia inicien procés independència.  Mariona Carerach Arnau El darrer intent: celebració referèndum (17 març 1991) → A Rússia també es pregunta si cal crear càrrec electe. 20 agost 1991 → el dia que s’ha de produir la signatura del nou Tractat de la Unió... Cop d’Estat a la URSS COP D’ESTAT FALLIT A LA URSS (AGOST 1991) Reclusió de Gorbatxev a Crimea. Contraatac de Boris Ieltsin (comunicat: el cop d’Estat és “reaccionari”)... que passa a ser el gran heroi LES INDEPENDÈNCIES  Mariona Carerach Arnau LA DESARTICULACIÓ DEL BLOC DE L’EST (1989-1991) Caiguda dels règims comunistes en menys de sis mesos de 1989 (Polònia, Hongria, RDA, Bulgària, Txecoslovàquia, Romania,...) Desaparició del Pacte de Varsòvia (1 juliol de 1991). Cop d’estat fallit en la URSS (agost de 1991), reclusió de Gorbatxev, contraatac de Boris Ieltsin. Proclamació d’independència de les repúbliques bàltiques (setembre de 1991) Abandonament del poder de Gorbatxov, dissolució de la URSS i Boris Ieltsin com a nou President de la Federació Russa (desembre de 1991) Creació de la Comunitat d’Estats Independents (1991) FITES QUE MARQUEN LA FI DE LA GUERRA FREDA (1989 – 1991) ✓ Obertura del mur de Berlín (1989) i Acord 4+2 (EUA, RU, Fr, URSS + RFA, RDA) que obria el procés d’unificació alemanya (3 d’octubre de 1990). ✓ Cimera de Malta entre Bush i Gorbatxov (1989) i proclamació d’una “nova era a les relacions internacionals” ✓ Adopció de la Carta de París per part de 32 Estats en la CSCE (1990)  Mariona Carerach Arnau ✓ Tractat sobre forces convencionals a Europa (1990) i reducció de la presència militar nord- americana i soviètica en territori europeu -fins a 195.000 efectius cada exèrcit. ✓ Acord entre EUA i URSS (1990) per articular una intervenció militar a través de Nacions Unides a la Guerra del Golf contra l’Iraq (1991) ✓ Desaparició del Pacte de Varsòvia (1 juliol de 1991) ✓ Signatura entre EUA i la URSS dels tractats START I (1991) i START II (1992) LES TRANSFORMACIONS DEL SISTEMA INTERESTATAL La fi de la Guerra freda comporta CANVIS EN......L’ESTUCTURA · Desaparició de la fractura Est-Oest · Fi del sistema bipolar: unipolaritat?...LA DINÀMICA · Del conflicte entre blocs a la cooperació interestatal · Reducció del nombre de conflictes armats · Transformació de la naturalesa dels conflictes armats? · Revitalització de les Nacions Unides...ELS ACTORS ESTATALS · Aparició de nous Estats · Divisió d’Estats prèviament existents · Reunificació alemanya: una nova Alemanya Federal · Proliferació d’actors no estatals · Transformació de les funcions i activitas d’actors no estatals  Mariona Carerach Arnau 4) LA DESINTEGRACIÓ DEL PACTE DE VARSÒVIA I LES TRANSFORMACIONS DE L’OTAN L’AMPLIACIÓ DE LA OTAN DES DE LA SEVA CREACIÓ INSTITUCIONS DE SEGURETAT A EUROPA, 2012  Mariona Carerach Arnau EL CONCEPTE ESTRATÈGIC DE L’ALIANÇA ATLÀNTICA, 1999 PAÏSOS MEMBRES DE L’OTAN A L’ACTUALITAT I RELACIONS ESPECIALS AMB ALTRES GRUPS DE PAÏSOS EL CONCEPTE ESTRATÈGIC DE L’ALIANÇA ATLÀNTICA, 2010  Mariona Carerach Arnau EL NOU CONCEPTE ESTRATÈGIC DE L’ALIANÇA ATLÀNTICA, 2022 5) LA TEORIA DE LES RELACIONS INTERNACIONALS A LA FI DE LA GUERRA FREDA: DE LES APROXIMACIONS DOMINANTS ALS CORRENTS REFLECTIVISTES Teoria de les relacions internacionals a la fi de la Guerra Freda Evolució i transformació de les aproximacions teòriques: el “debat interparadigmàtic”. Les reformulacions teòriques: neorealisme i neoliberalisme. De les aproximacions racionalistes dominants a les corrents reflectivistes: ·Qüestionament ontològic i metodològic: rebuig de l’otologia materialista ·Qüestionament normatiu: la impossible neutralitat axiològica ·Qüestionament epistemològic: la realitat social construïda i la reflexivitat teòrica Especial referència a alguns corrents reflectivistes: ·Constructivisme, ·Teoria crítica, ·Estudis de gènere i feminismes, ·Estudis post-colonials, ·post- estructuralisme.  Mariona Carerach Arnau CONSTRUCTIVISME La centralitat d’idees i valors a les relacions internacionals, en contrast amb les aproximacions materialistes. La influència de les normes i institucions en el comportament dels Estats i altres agents. La construcció d’identitats i interessos. La rellevància dels significats intersubjectius i la intencionalitat col·lectiva. La constitució mútua d’agents i estructures. Una epistemologia post positivista (radical o moderada). TEORIA CRÍTICA Els orígens de la teoria crítica a l’Escola de Frankfurt. · Fets i valors inextricablement vinculats · Els límits de la racionalitat i la teoria científica per a comprendre els fets socials · La naturalesa totalitària del capitalisme com a totalitat social · La teoria de l’acció comunicativa d’Habermas L’objectiu emancipatori de la Teoria Crítica a les Relacions Internacionals. Reflexivitat crítica: l’estudi dels modes d’interacció reflexius a les forces socials i al pensament.  Mariona Carerach Arnau La lògica de la comunicació per establir un pont entre aproximacions racionalistes i constructivistes (Thomas Risse). Les aproximacions neo-Gramscianes i el marc teòric de R.W. Cox ESTUDIS DE GÈNERE I FEMINISMES El concepte de gènere com a jerarquia i la introducció del feminisme a la teoria de les relacions internacionals. El paper de la dona a la política internacional. La problematització de conceptes teòrics dominants des d’una perspectiva feminista (feminitat/masculinitat): poder, seguretat, diplomàcia, la distinció públic/privat, la guerra, el desenvolupament... La visualització de les dones a la política internacional. Els feminismes com a projectes emancipatoris.  Mariona Carerach Arnau ESTUDIS POSTCOLONIALS La rellevància contemporània del colonialisme. L’èmfasi en el llegat de les ideologies i les pràctiques colonialistes. La relació entre colonialisme / neocolonialisme i capitalisme. Una agenda d’investigació alternativa a la dels temes dominants: Tercer Món, justícia, desigualtats.. Un examen crític de diferents formes de dominació cultural i de la política de representació -les narratives colonialistes dominants. · Edward Saïd i l’orintalisme · Les concepcions dominants de la modernització i el “desenvolupament” · Els fonaments colonials del Dret Internacional Una comprensió de la política global apoiada la coexistència de móns múltiples i solapats. POSTESTRUCTURALISME Més enllà del positivisme, el modernisme i l’estructuralisme a la filosofia i les ciències socials.  Mariona Carerach Arnau La relació entre coneixement i poder, i el paper de la interpretació i la representació a la política internacional. Una crítica metateòrica de les teories realistes i neorealistes. Crítica i emancipació com a crítiques per a la teoria. La construcció de la realitat a través del discurs i la intertextualitat. Una agenda d’investigació alternativa a les teories dominants: actors i temes oblidats, així com veus i perspectives marginades. La genealogia i la desconstrucció com a mètodes d’investigació postestructuralistes.  Mariona Carerach Arnau TEMA 5. L’ORDRE POLÍTIC MULTILATRAL DE LES NACIONS UNIDES DURANT LA GUERRA FREDA 1) DE LES CONFERÈNCIES INTERNACIONALS DURANT LA GUERRA FREDA A LA CARTA DE SAN FRANCISCO I L’ORDRE INTERNACIONAL DE POSGUERRA EL CONSENS INCIAL DURANT LA GUERRA LES CONFERÈNCIES INTERNACIONALS DURANT LA GUERRA · Conferència de Moscou (octubre 1943) - EUA, RU, URSS i Xina - Organització de les NNUU · Conferència de Dumbarton Oaks (agost-octubre 1944) - Primer esborrany de la Carta · Conferència de Ialta (febrer 1945) - Idea del Consell de Seguretat - Cinc permanents, França un d’ells  Mariona Carerach Arnau - Ucraïna i Bielorússia tindran representació diferenciada · Conferència de San Francisco (abril-juny 1945) - Adopció de la Carta de les Nacions Unides · Principals punts de discussió - Consell de Seguretat - Assemblea General - Inclusió dels drets humans a la Carta CONFERÈNCIA DE SAN FRANCISCO (ABRIL-JUNY DE 1945) 50 estats + Polònia. Els cinc grans es van assegurar que el nou sistema de seguretat col·lectiva adoptat a la Carta no podria ser utilitzat contra ells (imposició 5P). Adopció de la Carta de les Nacions Unides (24 octubre 1945), 9 capítols, 111 articles. PREÀMBUL DE LA CARTA DE LES NACIONS UNIDES “Nosaltres, els pobles de les Nacions Unides, decidits”: a) preservar les generacions futures del flagell de la guerra, que durant la nostra vida ha infligit dues vegades uns sofriments indicibles a la Humanitat b) refermar la fe en els drets fonamentals de l’home, en la dignitat i en el valor de la persona humana, en la igualtat de drets dels homes i les dones, com també de les nacions, grans i petites c) crear les condicions necessàries per al manteniment de la justícia i del respecte a les oblicacions derivades dels tractats i d’altres fonts del dret internacional d) promoure el progrés social i instaurar unes millors condicions de vida dintre d’una llibertat més àmplia, i amb aquestes finalitats, e) practicar la tolerància i a conviure en pau com a bons veïns f) unir les nostres forces per mantenir la pau i la seguretat internacionals g) acceptar els principis i adoptar els mètodes que assegurin que no es farà ús de la força de les armes si no és en l’interès comú i,  Mariona Carerach Arnau h) recórrer a les institucions internacionals per promoure el progrés econòmic i social de tots els pobles, he decidit associar els nostres esforços per realitzar aquests designis. En conseqüència, els nostres Governs respectius, per mitjà dels seus representats, reunits a la ciutat de San Francisco, proveïts de plens poders que han estat trobats en bona i deguda forma, han adoptat la present Carta de les Nacions, per la qual estableixen una organització internacional que serà coneguda amb el nom de Nacions Unides. PROPÒSITS I PRINCIPIS DE LA CARTA DE LES NACIONS UNIDES PRÒSITS Article 1: els propòsits de les Nacions Unides són: 1. Mantenir la pau i la seguretat internacionals 2. Desenvolupar entre les nacions unes relacions amistoses 3. Realitzar la cooperació internacional en la solució dels problemes internacionals de caràcter econòmic, social, cultural o humanitari. 4. Ésser un centre d’harmonització dels esforços de les nacions per a l’obtenció d’aquests fins comuns PRINCIPIS Article 2: l’organització i els seus membres, per a la consecució dels Propòsits enunciats a l’article 1, actuaran d’acord amb els principis següents: 1. L’Organització es fonamenta en el principi de la igualtat sobirana de tots els seus Membres. 2. Els Membres de l’Organització, a fi d’assegurar-se els drets i beneficis resultants de la seva condició de Membres, han de complir de bona fe les obligacions per ells assumides de conformitat amb aquesta Carta. 3. Els Membres de l’Organització han de resoldre les seves controvèrsies internacionals per mitjans pacífics, de tal manera que ni la pau ni la seguretat internacionals ni la justícia no siguin posades en perill. 4. Els Membres de l’Organització s’abstindran, en les seves relacions internacionals, de recórrer a l’amenaça o a l’ús de la força contra la integritat territorial o la independència política de qualsevol  Mariona Carerach Arnau Estat, o a qualsevol altra manera incompatible amb els Propòsits de les Nacions Unides. 5. Els Membres donaran a l’Organització tota classe d’assistència en qualsevol acció que s’emprengui de conformitat amb aquesta Carta i s’abstindran de prestar ajuda a cap Estat contra el qual les Nacions Unides hagin emprès una acció preventiva o coercitiva. 6. L’Organització farà per manera que els Estats que no són Membres de les Nacions Unides actuïn d’acord amb aquests Principis en la mesura necessària per al manteniment de la pau i de la seguretat internacionals. 7. Cap disposició de la present Carta no autoritzarà les Nacions Unides a intervenir en assumptes que són essencialment de la jurisdicció interna de qualsevol Estat, ni obligarà els Membres a sotmetre aquests assumptes a procediments de solució d’acord amb la present Carta; aquest principi, però, no podrà comportar cap perjudici en l’aplicació de les mesures coercitives previstes al Capítol VII. PAÏSOS DE LES NACIONS UNIDES, 1946  Mariona Carerach Arnau PAÏSOS MEMBRES DE NACIONS UNIDES DURANT LA GUERRA FREDA  Mariona Carerach Arnau 2) EL PODER DELS ESTATS A L’ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES: ESTRUCTURA INSTITUCIONAL I MECANISMES DE PRESA DE DECISIONS ASSEMBLEA GENERAL Caràcter plenari. 1 Estat = 1 vot. Articulació de voting blocks (ex; G77) Estats no-membres amb estatus observador (Ex: ciutat del vaticà, palestina...) però sense dret a vot. Resolucions no vinculants...però amb enorme valor moral i polític.  Mariona Carerach Arnau ASSAMBLEA GENERAL: PRESA DE DECISIONS Article 18 1. Cada Membre de l’Assemblea General tindrà un vot. 2. Les decisions de l’Assemblea General sobre qüestions importants es prendran per majoria de dos terços dels membres presents i votants. Aquestes qüestions comprendran: les recomanacions relatives al manteniment de la pau i de la seguretat internacionals, l’elecció de membres no permanents del Consell de Seguretat, l’elecció de membres del Consell Econòmic i Social, l’elecció de membre del Consell de Tutela d’acord amb el paràgraf 1 c de l’article 86, l’admissió de nous membres a l’Organització, la suspensió dels drets i privilegis dels Membres, l’expulsió de Membres, les qüestions relatives al funcionament del règim de tutela i les qüestions pressupostàries. 3. Les decisions sobre altres qüestions, incloent-hi la determinació de categories addicionals de qüestions que s’hagin de resoldre per majoria de dos terços es prendran per majoria dels membres presents i votants. CONSELL DE SEGURETAT Caràcter restringit. Responsabilitat primordial en manteniment de la pau i la seguretat internacionals. Resolucions vinculants. CONSELL DE SEGURETAT: PRESA DE DECISIONS Article 27 1. Cada membre del Consell de Seguretat tindrà un vot.  Mariona Carerach Arnau 2. Les decisions del Consell de Seguretat sobre qüestions de procediment es prendran amb el vot afirmatiu de nou membres. 3. Les decisions del Consell de Seguretat sobre tota altra qüestió es prendran amb el vot afirmatiu de nou membres, entre els quals hi ha d’haver els vots afirmatius de tots els membres permanents; queda entès que, en les decisions preses d’acord amb el Capítol VI i el paràgraf 3 de l’Article 52, la part en un controvèrsia s’abstindrà de votar. RESOLUCIONS DEL CONSELL DE SEGURETAT APROVADES I VETADES 1946 – 1992 VETS EXERCITS PELS MEMBRES PERMANENTS DEL CONSELL DE SEGURETAT ENTRE 1946 – 2007  Mariona Carerach Arnau VETS EN EL CONSELL DE SEGURETAT DE NACIONS UNIDES, 1946 – 2012 EXEMPLES UNIÓ PRO PAU  Mariona Carerach Arnau RESOLUCIÓ 377 (V) – “UNIÓ PRO PAU” – DE L’ASSAMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES (3 DE NOVEMBRE DE 1950) 3) PRINCIPALS ÀMBITS D’ACTUACIÓ: ESPECIAL REFERÈNCIA AL MANTENIMENT DE LA PAU I LA SEGURETAT INTERNACIONAL PRINCIPALS ÀMBITS D’ACTUACIÓ DE NACIONS UNIDES 1. La seguretat internacional - Objectiu principal de les Nacions Unides - Les previsions de la Carta en mat