Tema 1 Història - PDF
Document Details
Uploaded by TrendyFermat
Col·legi Pare Manyanet Les Corts
Tags
Summary
Aquest document proporciona un resum del tema 1 d'història, concentrant-se en l'Europa de l'Antic Règim, la societat estamental, la població estancada del segle XVIII, l'economia agrària i senyorial, el poder polític i les relacions internacionals a Europa al segle XVIII i la guerra de successió.
Full Transcript
T.1 L’EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM LA SOCIETAT ESTAMENTAL Societat dividida en tres estaments: Clergat, Noblesa i Plebeus, basada en la desigualtat legal, social i econòmica. Privilegiats: Clergat i noblesa (drets, privilegis i exempts d’impostos) No privilegiats: Cap...
T.1 L’EUROPA DE L'ANTIC RÈGIM LA SOCIETAT ESTAMENTAL Societat dividida en tres estaments: Clergat, Noblesa i Plebeus, basada en la desigualtat legal, social i econòmica. Privilegiats: Clergat i noblesa (drets, privilegis i exempts d’impostos) No privilegiats: Cap privilegi, impostos. 85% de la població i influència en l’estat nula. -Treballar a terres que no eren seves - No tenien dret al descans -No tenien permís ni ajuda - Estaven sotmès a la llei contra ells -Tenien una vida molt dura -Decis Grups tancats: Pertinença per naixement. Ascens únicament dins del propi estament. (Podia haver alguna excepció) POBLACIÓ ESTANCADA (s.XVIII) ➔ Mortalitat molt elevada: 30-40% ➔ Alta natalitat (entre un 35 i 40%) Creixement demogràfic nul ➔ Escassa producció d’aliments = males collites =epidèmies =malalties=població mal alimentada ➔ Crisis de subsistència = Mortalitat catastròfica ECONOMIA AGRÀRIA I SENYORIAL Inici s. XVIII agricultura font de riquesa més important. Poc productiva i tècnicament molt enderrerida. Les terres eren propietat de rendistes, cobraven drets senyorials. Obligacions camperols: Pagamanet de rendes als propietaris de les terres vinculades Treballs al camp sense remunerar Pagament del Delme, impost de l’esglèsia (10% de la collita) Tributs de l’estat com Talla o Gabella Excedents ECONOMIA AGRÀRIA DE SUBSISTÈNCIA Comerç mínim, per necessitats imperioses i de consum local (eines, estris) controlat pels GREMIS.(entitat que regula l’activitat econòmica d’un ofici)Formats per la burgesia o noblesa. PODER POLÍTIC I RELACIONS INTERNACIONALS A EUROPA AL SEGLE XVIII ABSOLUTISME MONÀRQUIC El rei tenia el poder de tots, i podia desfer i fer segons els seus interessos Poder per dret diví i exercici en nom de Déu Assistència de consells (el rei donava ordre de com volia ser el territori) ,ministres i funcionaris (s’encarregaven de que es fessin complir les lleis): Administrar ,recaptar impostos i fer-l’ós complir ordres reials DIFERENTS PODERS Legislatiu:on es fan les lleis:parlament Executiu:aplicar lleis:govern Judicial:garanteix que siguin adequades i es facin complir : jutges Mateix regnat,capital com a cord central, on estava el palau reial LIMITACIONS DEL MONARCA Havia de respectar els privilegis de la noblesa i el clergat: van acceptar que el rei estigues a sobre d’Ells però si disposaven dels mateixos drets que són dret propietat privada i la examció d’impostos Limitat per les corts i els parlaments:era important que el rei fos flexible i que escoltes la seva paraula. Si el parlament estava en contra de lo que deia el rei ,el rei podia perdre la importancia. Les corts defensava tot el projecte. Exemple a partir d’ara els pagesos no tindran els seus recursos i depenia de l’acció legislativa que feien. Primers en implementar controls monàrquica : Anglaterra i Holanda GUERRA DE SUCCESSIÓ 1700-1713 Conflicte local iniciat a Espanya que es va expandir a nivell internacional Carles ll: va ser rei d’Espanya ,darrer monarca hispànic , ell era de la casa dels Àustria No va conseguir tenir descendència Testament:Felip de Enjou (Borbó) màxim enemics austríacs , ho fa per renegar i pel que anirà després que serà millor monarca Família de la casa dels Handburgs s’oposaven als testaments Gran Bretanya i Àustria no reconeixien a Felip V , ja que suposava la unió entre França i Espanya , per la po d’una unió entre França i Espanya i poder derivar-se en una súper potencia europea. Reclamen a Carles d’Austria 2 dinasties:s’inicia una guerra internacional:1700 al 1713 Carlistes:Gran Bretanya,Holanda, Portugal i l'imperi austríac Borbons:França i Espanya TRACTAT D'UTRECHT (1713)(fi del conflicte ) Reconeixent a Felip V com a rei d’Espanya Tots els països estaven malament econòmicament,políticament i amb la població. Negativa a crear una aliança entre França i Espanya com a un mateix imperi Gran Bretanya a llarg termini guanya un gran poder econòmic , ja que era el únic que podia traficar amb esclaus de Sudamèrica en la que va esdevenir la primera potencia marítima i comercial. POLÍTICA EQUILIBRI EUROPEU S.XVIII Equilibri entre noves potències internacionals que hagi d’haver diplomàcia ,tractats per evitar guerres i fomentar el creixement econòmic i expansió colonial :més poder aconseguien les noves potències. S’instaura una política de drets Es van anant expandint on l’economia estava controlada per les grans potències de les colònies i comerç colonial on van sugerir conflictes parcials com la guerra de set anys. LA GUERRA DELS SET ANYS Florida espanyola PARLAMENTARIA ANGLESA TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES i SOCIALS S.XVIII -Creixement població Noves fonts d’alimentació que provenen d'Amèrica: - noves tècniques agrícoles =menys fam ,menys mortalitat i menys malalties - patata i el blat Menys conflictes armats Augment poder burgesia Menys fam Augment de població Colònies requereixen molt producte manufacturat: generen molta producció per les colònies d’Amèrica. Aparició de les primeres manufactures :les primeres indústries que van existir:eren grans espais en la que la monarquia ficaven a treballar la gent on creaven diferents coses cada sector COMERÇ COLONIAL: COMERÇ ECONÒMIQUES Inici s.xv -al s.xvii “Caiguda de Constantinoble”: la fi de l'imperi bizantí (1453) ➔ Cau constantinoble les potències europees van tindre que refer les rutes perquè tancaven l'accés marítim a asia. ➔ Han de buscar noves rutes per entrar a l’Índia ➔ Els otomans eren musulmans ➔ Es considera que la terra era plana, van descobrir finisterre i se lis va desquadrar el mapa. Es plantegen a fer el nord d'àfrica per arribar a Asia,això va provocar molts accidents marítims. ➔ Puja l’imperi Tomà (musulmans ) a regnar i tanquen les fronteres ➔ Al nord d'àfrica hi havien recursos,tribus que podien servir d’esclaus. ➔ Batalla entre portugal i españa es van dividir els territoris del nord d'àfrica, portugal es va quedar amb Açores i madeira i espanya es va quedar amb canàries. Va pasar 1479 i es deia tractat d’Alcaçoves , repartiment de terres entre espanya i portugal. ➔ Fa que millori els exploradors,mariners ,petita noblesa observen oportunitats. A l’abril de 1492 , Cristòfor Colom. Va anar a portugal a presentar el seu projecte per anar a l'índia creuant l'atlàntic, al final dels segle 15 es pensaven que era rodona. Com la terra es rodona creuara l’atlantic i apareixara a l’india. Va anar a la corona de castella i si que van creure en ell. Abril 1492 amb Cristòfol Colom , Creació de diversos acords: Finançament del projecte: baixells,homes,mercaderies Nom d’Espanya: que sortis com a primera potencia mundial de tota l’historia % de beneficis repartit 12 octubre de 1492, arriba a cuba i a l’hispaniola i descobreix america colon i els seus mariners pensen que estan ubicats en una altre part del continent. Començen a enviar vaixells, i tot era dominats per espanyols menys brasil. A 1494 es crea el tractat de tordesillas: pacte entre portugal i la corona de castella per no evitar un conflicte armat a america del sud , permeten a dividir els territoris, i es pensaven que estaven dividint india, estava ple d’especies. Al 1519 s’inicia l’etapa de la conquesta: Mitjançant Hernán Cortés es fa amb mèxic Al 1519-1522 es fa la 1a volta al món , descobreixen el pas de panama. Havien descobert que no estaven en india sino que estaven en un altre territori. Al 1513 Vasco Nuñez de Balboa va descubrir el mar atlàntic, creuan el pas de panama van veure un nou mar. Les dues persones que van anar donar la volta al món van ser Elcano i Magallanes CONSEQÜÈNCIES AMB EL COMERÇ Comerç colonial recíproc: entre Espanya i América S’exportava primeres matèries com: mineria (or i plata) , agrícoles (verdures com patata), cafe, tabac , coto i sucre. Pujen les manufactures:espais cedits per la monarquia on construïren i produïen a les colònies :provisonar el material per les colònies Burgesos i petita noblesa S’introdueixen noves rutes marítimes amb ELCANO i MAGALLANÉS La burgesia va ascendir gràcies a les manufactures a partir d’aquest comerç : pretenia trencar l’ordre estamental:encarregats de comerciar , cedir diners a la noblesa i eliminar la fam. Comerç triangular: entre Africa, America i Espanya Espanya a africa esclaus i matèries primeres , d’africa a america esclaus i d’africa a espanya matèries primeres Totes les manufactures servien per portar tot el material per els comerçiants El gran gruix de les manufactures que es feien a Europa tenien com a destí les colònies colonials -Retorn a Europa de primeres matèries = tabac ,cafè ,cotó,fusta, cacau, sucre ,espècies - Va donar grans beneficis a comerciants i armadors (qui creaven els vaixells) ,ascens de la burgesia dins de l’àmbit econòmic i social. Burgesia (no privilegiats) - Control del comerç colonial -Control sobre les manufactures -Actuaven com a prestamistes de comerciants , noblesa i monarquia: cobraven comissions:van generar aparició de bancs BURGESIA: No tenien drets dels estaments privilegiats Han de pagar molts impostos Discriminació legal No poden participar a la vida política : volíen tenir pes en les decisions i afavorir el seu poder econòmic També demanen la fi dels privilegis legals i polítics de la noblesa IL·LUSTRACIÓ BASES DEL PENSAMENT IL·LUSTRAT - Moviment intel·lectual, EUR, especialment FR. S.XVIII - Filòsofs sostenen que la RAÓ és únic mitjà x entendre i explicar el món en oposició a la concepció medieval basada en Déu - Defensa de la llibertat de consciència i pensament → Rebuig superioritat de qualsevol religió - Proposen nou model d’organització política basat en els principis de llibertat i igualtat - Idees il·lustrades van ser la fi dels fonaments ideològics de l’Antic Règim CRÍTICA DE L’ANTIC RÈGIM - Crítica de l’absolutisme i nova doctrina política LIBERALISME - Montesquieu: Propicia la separació de poders - Rousseau → Propicia contracte social entre governats i governants. Sobirania Nacional del poble - Voltaire → Defensor de la llibertat de consciència (tolerància religiosa) - Il·lustrats també es van posicionar en contra de la societat estamental. Prohibició d’heretar privilegis. LIBERALISME ECONÒMIC - Llibertat econòmica, iniciativa individual - Fi de l’acumulació de metalls preciosos - Fi a la reglamentació i intervencionisme de l’estat EL DESPOTISME IL·LUSTRAT - Influència pensament il·lustrat arriba a les corts europees - Monarquies absolutistes (sense deixar de ser-ho) van permetre experiències reformistes → unir autoritat reial amb idees de progrés - Monarques il·lustrats europeus: Carles III d’Espanya Maria Teresa d’Àustria la Tsarina Caterina a Rússia - Característiques de monarquies il·lustrades: Foment de l’educació, modernització econòmica. desenvolupament agrícola i industrial i desenvolupament del comerç - Aplicació molt difícil si es mantenia la societat estamental i el poder absolut → CONTRADICCIONS del despotisme il·lustrat i camí a revolucions per posar fi a l’Antic Règim. ESTATS UNITS D’AMÈRICA (pg 14 i 15) LA REVOLTA DEL TE :EL PRECEDENT Protesta contra impostos sense representació Colonies llençant te al port maritim de boston Procedent per la revolta LA GUERRA D'INDEPENDÈNCIA (1775-1783) Colònies nord-americanes vs Gran Bretanyaç Lluiten per la independència Suport de França als rebels LA DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA Redactada per Thomas Jefferson Proclama la llibertat de 13 colonies Inspirada en idees il·lustrades LA CONSTITUCIÓ DEL 1787 Primer document governamental que estableix una república federal Separació de poders: executiu,legislatiu i judicial Bases del govern d’estats units LA CARTA DELS DRETS Primeres deu esmenes de la constitució Garantia de llibertats fonamentals (llibertat d’expressió,religió,dret a judici just)