Psicologia criminal, Tema 4: PRÉS DE DECISIONS JURÍDIQUES PDF

Psicologia criminal, Tema 4: PRESA DE DECISIONS JUR DIQUES Influències extrajudicials en jutges i tribunals Cada jutge, m s enll de les proves aportades, t unes creences i valors diversos sobre...

Psicologia criminal, Tema 4: PRESA DE DECISIONS JUR DIQUES Influències extrajudicials en jutges i tribunals Cada jutge, m s enll de les proves aportades, t unes creences i valors diversos sobre diferents elements relacionats amb el veredicte i la sent ncia. L nies de recerca sobre la in u ncia en la sent ncia dels jutges i els tribunals: 1. Els resultats d'una decisi judicial - Acte que afecta el sistema penal i, en grau variable, la societat en general, l'agressor, la v ctima i el sistema penitenciari. - Els elements m s tinguts en compte pel jutge, de major a menor, són: Societat > Agressor > V ctima > Sistema penitenciari 2. Actituds personals dels/de les jutges/es - El jutge, com tot sser hum , posseeix un determinat posicionament cap als fets criminals i l'autor dels mateixos. - Tot i que les seues ideologies personals són menys rellevants del que inicialment es podria esperar, són m s signi catives en dos tipus de situacions: Quan l'acusat s'enfronta davant una sent ncia molt greu (Ex: assassinat i homicidi) En casos de crims amb motivacions sexuals (Ex: violacions i agressions sexuals) 3. Atribuci responsabilitat moral - Es pot dividir en dos grans grups segons si la consideració de que el veredicte i la sentència posterior s’orienten cap a: L’acusat: la seua rehabilitaci es considera restituci social pel fet criminal realitzat. La responsabilitat de l’acusat desde la perspectiva del jutge uctua en funció de tres factors: La v ctima: la rehabilitaci es considera repres lia cap a l'acusat pel mal causat cap a la v ctima. 1 í í í ó í é é é à é í ó ó à fl fi ó è è è Í à é ó è fl  Si l’orientació de la sentència és cap a l’acusat, la visió del jutge sobre la responsabilitat del criminal in ueix al veredicte. Aquesta visió uctua en funció de tres factors: A. Locus de control - Intern: la responsabilitat del comportament és del individu ( s capa de controlar el comportament). - Extern: la responsabilitat és de la societat o l'entorn (no ho s capa de controlar). B. Estabilitat del comportament - Estable: creença de que l’acte delictiu és continuat i estable al temps. - Inestable: creen a que l'acte delictiu s a llat. C. Grau de control - Amb control: capacitat de l'acusat per autoregular la conducta criminal. - Sense control: hi ha factors externs que en limiten el control La sentència que s’imposa es veu agravada quan el comportament del individu és intern, estable i amb control. 4. Objectiu de la sent ncia Hi ha dues visions sobre la utilitat de la condemna: Utilitarista/pragm tica - La condemna s vista com a til per a l'acusat i la societat, la funci b sica de la qual és la prevenci d'actes criminals, tant directes (del mateix subjecte) com indirectes (causats per altres persones). Retribucionista/moralista - La condemna serveix per compensar el mal produ t per l'acusat als fets jutjats 5. Experi ncia i sexe - Experi ncia Inexperts: Clara tend ncia a imposar sent ncies m s moderades Experts: Visi m s pessimista de la rehabilitaci. Menor tend ncia a l'acceptaci dels punts de vista de la defensa, generant sent ncies m s severes 2 è è ó fl é é ç à ó è è ú é è ï è fl ó ï é é é é è ó ç ç à ó  - Sexe Homes: M s import ncia als informes socials que les jutges dones Dones: Tendeixen a imposar sent ncies m s severes en els delictes contra els menors 6. Personalitat dels jutges Les principals difer ncies són pel grau d’autoritarisme. Els jutges més autoritaris tendeixen a la imposició de sent ncies més greus en delictes socialment considerats com a greus. 7. Ideologia dels jutges Els jutges m s liberals solen mostrar una major preocupaci per la prevenci del delicte. Conseqüentment, també tenen més en compte la protecci i prevenci social, el que comporta una major acceptaci de les mesures alternatives a la pres. 8. Avaluaci de proves forenses Les proves que són m s tingudes en compte pels jutges i tribunals són les proves cient ques. A més, del conjunt de testi cacions, la procedent dels p rits forenses s la de m s impacte en les seues decisions. 9. Caracter stiques del cas In ueixen en els jutges depenent de tres factors: Gravetat del delicte: Es relaciona amb les caracter stiques que l’envolten (viol ncia gratu ta, nivell de preparaci , so sticaci dels mitjans utilitzats, etc.) Tipus de delicte: Els delictes sexuals s n vistos de forma m s desproporcionada respecte a la resta Caracter stiques de l’acusat: és el factor m s rellevant dels tres - Més severitat: homes, minories ètniques, davant risc alt de reincidència - Menys severitat: dones, persones atractives físicament, actuacions en grup - Si n'hi ha una hist ria psiqui trica pr via, sent ncies de tractament 3 fl é í ï fi í ó í é é ò è à è é ó à ó fi è è ó fi ó é é è í ó ó é è ó ó ó è é  La persuasió amb jutges i tribunals Quatre grans fonts d'in u ncia en els rgans jutjadors: 1. L’opini p blica Els estudis diferencien entre consideracions a curt termini i a llarg termini. Són les de m s in u ncia en les decisions judicials per “l’alarma social”. 2. Els arguments orals dels advocats i scals Es divideixen en tres tipus: a) Preguntes a rmatives: - Tendeixen a con rmar punts de vista de l'interrogador - Faciliten al jutge una nova visi sobre un tema b) Preguntes inquisitives (no pots respondre s o no): - Permeten un proc s de dissecci del cas, permetent al jutge la possibilitat d'endinsar-se en aspectes espec cs del cas c) Canvis al to de veu o manera d'interrogar: - Quan s n abruptes destaquen signi cativament entre la resta 3. Discussions judicials - Hi ha una font de persuasi entre aquells membres que opinen de manera diferent davant del veredicte o la sent ncia. - Poden ser paral·lels o posteriors a la vista oral - En Espa a, import ncia del ponent (proposa la resoluci de nitiva) a la sent ncia nal i de gran rellev ncia quan el seu vot s contrari a la resta de membres. 4. In u ncia d’interaccions extrajudicials - Poc conegudes i acceptades, per signi catives en aquells casos de decisi dubtosa o complicada. - Tribunal homes (majorit riament): biaix condemnatori - Declaraci de testimonis no afecta la sent ncia quan aquesta s de tipus absolutori (no es prova la culpabilitat), per s quan s condemnat ria. 4 fl fl è è ó ñ ó ó ú à fi fi à í fi é fl à è ó ò è í ò ó é fi é ò fi fi è í ò ó fi é ó è fi é ó  Procés de presa de decisions de jutges i tribunals La sent ncia és l’objectiu fonamental de la presa de decisions de jutges i tribunals. La disparitat de sent ncies en casos similars s atribu ble a factors tecnicojudicials o legals i a factors psicol gics i socials o extralegals. Factors legals 1. Llei. La interpretaci personal i professional del jutge de la mateixa, de nir el resultat nal. Per comprendre el sentit i el contingut de les sent ncies, s'han de tenir en compte elements com l'experi ncia, la preparaci professional, etc. 2. Jurisprud ncia. Li exigeix al jutge m s preparaci i actualitzaci continuada, sense oblidar l'obligada interpretaci que exigeix amb l nies no sempre convergents. 3. Procediment. Segons la posici ocupada pel jutge o magistrat al n dul decisori (instrucci , audi ncia provincial, etc.), l'obliga a seguir un procediment concret per assolir la seua decisi , per alhora li limita, quant al temps disponible, el tipus de decisi concreta a prendre, proves disponibles o susceptibles d'obtenir, etc. Factors extralegals 1. Context judicial de la decisi (nivell i mbit de la decisi judicial). a) Informes professionals legals presentats per la defensa en temes penals in ueixen en la decisi dels jutges, per no s n tan importants com el tipus de delicte, les condemnes pr vies, o l'edat de l'acusat. b) Informes pericials i d’altres professionals. Molt importants segons l'opini dels jutges. c) In u ncia social de la decisi. Dimensi politicoideol gica innegable de tota decisi judicial. d) Context social. El jutge/tribunal tindr en compte el context social, pol tic i econ mic on se'n produir la resoluci e) Tipus de proc s de presa de decisi. Personal i individual i el conjunt de professionals de la judicatura. f) Tend ncia del jutjador (decisor). - Davant casos similars hi ha baixa consist ncia entre veredictes de diferents tribunals i jutges. 5 fi fl fl ò ó ó è è è ó è ò è é è ó ó ó à è ò ó ó è ó ó é ó ó ò à à è ó é ó ó í ó ï è ò ó ó ò fi í à ó  - Les sent ncies imposades per un mateix tribunal o jutge davant de casos similars poden tindre tamb baixa consist ncia interna. g) Interpretaci personal de la llei i la jurisprud ncia. - Disparitat d'estructuraci a les reglamentacions legals - Llibertat per interpretar personalment la llei i la jurisprud ncia 2. Personalitat del jutge El jutge és una persona que té un sistema de valors i creences propi, amb què tracten de comprendre, explicar i actuar respecte al m n que els envolta. Entre els factors que in ueixen poden estar la ideologia, les actituds cap al cas jutja i la implicaci emocional en els fets. 3. Caracter stiques del jutge: processament de la informaci A les decisions judicials no hi ha element objectiu que done informaci sobre si la resoluci s correcta o no, és a dir, no s el resultat d’una tasca ben o mal desenvolupada. Com que no hi ha un m tode de nit per prendre la decisi , la presa de decisions judicials és un m tode intu tiu i autom tic, resultat de l’aplicaci d'un conjunt de criteris morals, tics, jur dics i socials. Les característiques que in ueixen són: Informaci pr via disponible per prendre la decisi. Els problemes que tendeix a presentar són els casos on és escassa o sobreabundant. Tipus d'informaci processada a la decisi : - Documental: acumulada al llarg del proc s d'instrucci - Formal: informaci analitzada dins del mateix acte decidor, vista oral, etc., i la contemplada en el proc s en curs - Informal: procedent d'agents externs o canals no regulats pel sistema procedimental de mitjans de comunicaci , interpersonal, etc. Processos de simpli caci de la informaci : - El jutge recull priorit riament aquella informaci que m s i millor s'adequa als esquemes mentals i a les regles de decisi autoestablertes per formaci o experi ncia professional pr via. - Es reforcen les hip tesi b siques i es rebutgen les dissonants. 6 è ó è ó í ó é è fl ó è è ó ó ò é à fi è é í ó à ó ï è fi è à é ó é ó ó ó è ó ó ó é ó è ó ó ó fl ó ó  Diferències entre jutges i jurats La primera difer ncia del jurat respecte als jutges i els tribunals s que adopta la forma de grup i, per aix , s regulat per aquells principis que afecten el comportament grupal. Algunes caracter stiques són: - Abs ncia de voluntarietat - Desconeixement interpersonal entre els membres - Abs ncia d'un inter s com inicial - Representativitat social - Anonimat dels seus components - Abs ncia d'explicaci de la seua decisi El jurat a Espanya està format per 9 persones sense coneixements en dret i un president del jurat que és jutge o jurista, quina funció és mantenir una posici neutral per facilitar la informaci que necessiten els membres del jurat per arribar a un veredicte just. A més, el president hauria d’oferir l'assessorament jur dic per desenvolupar la seua activitat de manera competent, vetllar per garantir el proc s segons establisca la llei i reduir els con ictes i les limitacions individuals dels membres. Les cr tiques a aquest sistema principalment són: Facilitat per ser persuadits i manipulats pels advocats Desconeixement de la llei del jurat Els factors que in ueixen en la presa de decisions del jurat són: Factors lligats al membre component d'un jurat (com ara la ideologia la personalitat, els factors sociodemogr cs i els processos psicosocials) Cas jutjat (com la gravetat del delicte i caracter stiques espec ques) Persona acusada (sociodemogr cs, psicol gics, socials) Proc s judicial (el tipus de proves presentades, el grau de abilitat, el grau de credibilitat atribu da a les persones i proves i la reacci social observada durant la vista oral) Conclusions nals de les parts. Aquest escrit t una in u ncia molt variable sobre el jurat. Deliberaci del jurat. El jurat espanyol, pel nombre dels seus membres, es considera de volum elevat, i aix facilita l'an lisi i la discussi 7 fl è è è é ï í ó ó fi ò è é í ò fl è à fi ó ú à à fi ó ó ò í é é ó í fl è fi í fi é ó  La persuasió amb els jurats Per al correcte funcionament i coherència del procés judicial, es fan diverses assumpcions quant al jurat. S’assumeix que: - Els membres d'un jurat s n una tabula rasa Els seus integrants acudeixen a llats de precondicionants sobre la possible innoc ncia o culpabilitat de l’acusat. No obstant, els estudis indiquen que l'experi ncia personal pr via hi juga un paper molt rellevant. - El jurat es immune a la focalitzaci probat ria La focalització probatòria en l'àmbit legal es referix a concentrar proves per a recolzar o refutar fets en un judici. Totes dues parts seleccionen les proves més convincents per a donar suport als seus arguments i desa ar els de l'altra part, la qual cosa pot incloure testimoniatges, documents o peritatges rellevants. El jurat emfatitzar en l'an lisi de les proves aportades per donar-ne el veredicte. Alguns factors rellevants en aquest àmbit seran l’efecte publicitat (la in u ncia de mitjans de comunicaci al veredicte), l’impacte de les a rmacions (la in u ncia de les verbalitzacions i a rmacions professionals del dret durant la vista oral, la qual tandeix a confondre'ls amb els fets provats) i els efectes de la negaci probat ria (les proves i testimonis no acceptats però que tamb s n escoltats i in ueixen) - El jurat pot postergar la decisi ns el nal del judici S’ha de considerar que el jurat t la capacitat de postergar la decisi ns a la nalitzaci del conjunt de proves aportades per les parts durant la vista oral. - Les persones del jurat tenen capacitat de processar completament la informaci. És a dir, s’assumeix que són capaços de tindre en compte tota la informació rellevant i d’excloure la no vàlida o irrellevant, a més de otorgar la importància corresponents a les proves. S’està assumint que presenten un biaix d’atenció que no rebutja ni es desconcentra, per exemple. - Hi ha llibertat de les deliberacions del jurat El jurat desenvolupa les seues deliberacions sobre la base d'elements objectius i fets demostrats. Es assumeix que la seua deliberació es basa enterament a les proves, sense prenir en conte prejudicis, etc. 8 fi è è ó à fi ó è à ó ï é ó fi ó fi ò é ó fi fi ó fi fl ó fl fl è è ò ó  Respecte a persuadir els jurats, s’han fet diversos estudis que demostren diferents tendències a la persuasió segons diferents factors, tant personals, com contextuals. Entre aquestos podem trobar: 1. Factors personals: - Sexe: m s benevol ncia en les dones. Relaci amb el tipus de delicte enjudiciat: quan es tracta d'una violaci , la tend ncia benvolent s'inverteix. - Edat: jurats joves presenten biaix cap a la benevol ncia (especialment < 30 anys). - Ideologia pol tica: els jurats autoritaris tendeixen m s a la condemna, s n m s severs i contemplen amb m s atenci aspectes extralegals. 2. Factors contextuals: - Actuaci dels professionals del dret (advocats i scals), especialment quan connecten amb les seues actituds, sentiments i creences mitjan ant el missatge i l'actitud transmesa. - Complexitat del proc s: Els jurats tendeixen a atendre de manera m s precisa la creaci contextual dels fets per part del scal i la defensa, i les al·legacions inicials formulades - Relaci entre defensor i scal: Si l'actitud de la defensa s positiva envers les argumentacions i proves del scal i, a m s, en t bon coneixement i les utilitza en les seues pr pies argumentacions, l'actitud del jurat ser m s favorable cap a ell. En canvi, si aquesta actitud positiva i de cordialitat parteix del scal cap a la defensa, el jurat ho valora de manera negativa. - L’ordre d’intervenci de les parts en el proc s: “efecte rec ncia”. Efecte rec ncia sol recaure en l'advocat defensor i en la fase de conclusions nals, exerceix una in u ncia en la decisi dels jurats per ser m s recents i m s f cils de recuperar a la mem ria. 9 é ó ó ó é è é í fl è è ò à ó é é é fi ó é ó ó è fi é ó fi è é é ò è fi ç é é ó à fi fi é  3. Factors que in ueixen en el veredicte nal: Segons Paul, 1995 existeixen dos grups de factors in uents en el veredicte nal: A) Factors estructurals Nombre de membres. - La reducci de membres no implica difer ncies signi catives en el veredicte nal, per s en els processos decisionals intermedis, com que hi ha m s elements recordats, manegen m s informaci i tenen m s opinions durant la deliberaci , pel que tarden m s a decidir. Posici a la taula - Persones que a l'inici de la deliberaci s n a la cap alera de la taula tenen m s probabilitats de ser elegit portaveu. - Persones als extrems tendeixen a participar m s Paper del portaveu (elegit entre els membres del jurat): - Responsable de 1/3 de les comunicacions verbals. - Tendeix a ser considerat element clau per aconseguir un consens o acord - Tend ncia a donar menys informaci sobre les seues intencions de veredicte B) Factors d’in u ncia social/ grupal La in u ncia de la majoria s molt rellevant i la in u ncia de la minoria s més infreq ent. La benevol ncia del jurat es caracteritza per una menor tend ncia a la condemna despr s de la deliberaci que abans. Estil de deliberació: 10 fi é è fl ü é ó è ò ó ó è í fl fl è ó é é é ó ó ó è fi ó é fl ç è fi fl é è é é fi  El procés en presa de decisions en jurats El veredicte d'un jurat és conseq ncia directa d'un doble proc s. Aquest procés es caracteritza per la constant retroalimentaci entre una presa de decisi individual i una discussi grupal. El bon o mal funcionament del jurat dep n del proc s de selecci , el qual s elaborat activament per professionals de l' mbit jur dic. Si hi haguera una selecci de cient dels membres components (esbiaixada) es desviaria el veredicte nal cap als interessos d’una de les parts. En general, els estudis jur dics sobre les decisions de jurats demostren que la majoria de vegades s n coincidents amb els veredictes que s'obtindrien mitjan ant jutges professionals. Hi ha dos models utilitzats per analitzar els processos de presa de decisions dels jurats: Story Model Els decidors construeixen una representaci resumida de la prova. Aquest resum (i no tota la prova original) s la base de la decisi nal. Aquesta organitzaci mental facilita la comprensi i la integraci de les evid ncies aportades, determina les infer ncies i permet arribar a un acord nal. 11 ó ó ó í è ü à è è é í ó ó ó é fi ó ó é fi ó fi ç ó ó é è fi  Psicosocial-seq encial S’estableix un proc s seq encial de presa de decisions basada en dues fases consecutives, cadascuna amb elements diferents: 1. Decisi individual A aquesta primera fase individual, el membre del jurat s'esfor a per assolir una decisi individual basant-se en m ltiples factors jurídics i psicosocials: La decisi d'un jurat es va creant, elaborant i donant forma a partir de les dades que li s n presentades a la sala de just cia pels professionals del dret, els testimonis, els p rits, el mateix acusat, etc. No obstant, a difer ncia dels jutges professionals, els membres del jurat no disposen de documentaci o informaci formal pr via sobre el cas. D’aquesta forma, la vista oral s un element nic decisional en jurats, per s'associen dades amb la informaci informal que tenien, creences, valors personals, etc. El jurat com a individualitat basar la seua decisi en la percepci de la realitat creada per les parts i les proves sobre l'acusat i els fets; per aix , cada membre del jurat ha de construir una realitat social utilitzant en aquesta fase tres processos psicosocials b sics: Atribuci social - Atribuir unes causes a uns fets observats per explicar la causalitat dels fets amb l’objectiu de comprendre i predir el m n. - Es pren el sup sit de què sempre hi ha un responsable (p.ex., persones (interna), atzar (externa)), és a dir, les coses no passen perqu s. Categoritzaci social - Selecció de la informaci rebuda - Procés de situar-la a les categories mentals de cada persona, que es deriven de les seues experi ncies, valors, estereotips… 12 ó ó ó ó è ó ò é é ü ó ú ü í à ú ó ó è ó ó è ò í è ç ò ó è à ó ó  Representaci social - Creaci d'imatges mentals sobre els fets i les persones en funci de la informaci rebuda, la valoraci de la font d’informaci. - Té com a objectiu organitzar la informaci en un “tot” organitzat i amb sentit per comprendre de forma integral el que ha passat 2. Decisi grupal Aquest segon procés es mitjançant el qual el membre del jurat limita, complementa i modi ca la informació i decisions individuals. La presa d'una decisi grupal s'estructura sobre la base de diversos processos psicosocials: Interdepend ncia. El comportament de cada membre afecta la resta. La decisi nal no s la suma de les decisions individuals, sin aquella que assumeixen i accepten tots els membres. In u ncia social. Aquesta és la capacitat d'una o m s persones per modi car opinions i judicis d'altres persones (in u ncia de la minoria/majoria). Les regles m nimes recomanades perqu els jurats arriben a un nivell d'acord elevat davant de casos similars: - Evitar l'homogene tat sociodemogr ca (ideol gica, racial, de classe, etc.) - Delimitar de forma precisa les instruccions clares respecte als l mits de la seua tasca - Evitaci de.. El pensament grupal És la tend ncia a suprimir les difer ncies dels membres del grup per arribar a consens i unitat. Al cas de un jurat implicaria que els membres no avaluen cr ticament totes les alternatives per prendre una decisi , prenent així decisions pobres i mal fonamentades. La polaritzaci Els grups polaritzats nom s discuteixen proves que con rmen la seua opini , pel que prenen una postura justi cacionista que impedeix la re exi i l'an lisi de totes les coses que s'han dit a la sala de just cia. 13 é fl í è fi ó ó è ó è í ó ó ó ï ó é fi fl è è à fi í ó ó è ó ò é ó fi fl ó ó í à fi ó ó fi ó