Psicologia de la Investigació Criminal PDF

Psicologia Criminal, Tema 2: PSICOLOGIA DE LA INVESTIGACIÓ CRIMINAL Què és la psicologia criminalista? - És l’aplicaci professional dels coneixements de la psicologia a les tasques policials...

Psicologia Criminal, Tema 2: PSICOLOGIA DE LA INVESTIGACIÓ CRIMINAL Què és la psicologia criminalista? - És l’aplicaci professional dels coneixements de la psicologia a les tasques policials operatives (la investigaci criminal). - Els seus inicis a Espanya Gu rdia Civil: en 1995, la Secci de An lisi de la Conducta Delictiva (SACD) Policia Nacional: en 2011, la Secci de An lisi de la Conducta (SAC) No s’ha de confondre amb la criminalística, que és la recollida de vestigis o indicis de l’escena del crim, que despr s es converteixen en evid ncia a trav s del seu processament als laboratoris i, nalment en les proves a c rrec en el judici oral (an lisi d’ADN extret de restes biol giques, bal stica i estudi d’armes, empremtes dactilars, documents, pintures, bres, etc.). La seua metodologia consisteix en: 1. L’obtenci de dades quantitatives i qualitatatives - Entrevista policial o d’investigaci - Interrogatori - Valoraci de la credibilitat dels testimonis obtinguts - Detecci de l’engany 2. La interpretaci i an lisi de les dades, formulaci d’infer ncies i deduccions encertades, racionals i sense biaixos *Inferència: procés interpretatiu efectuat per l'interlocutor per a deduir el signi cat implícit d'un enunciat, tenint en compte les dades que posseïx del context. Les persones o individus presentem difer ncies de personalitat (pel que s’ha de adaptar la tècnica que es vulga emprar a la persona que s’entrevista. Aquest procés o tècnica s’anomena individualitzaci ). 1 à fi ó ó ó ó ó à fi ó ò é ó fi ó ó ó à í è à ó è è à é à  Un observador especialitzat, és a dir, amb un bon entrenament, pot “veure’’ en les escenes dels crims rastres conductuals del delinqüents. Aquest observador tindrà la capacitat de formular hip tesis sobre quin tipus de persona ha pogut estar implicada en el delicte. Després d’aquesta interpretació, s’haurà de seleccionar i descartar persones sospitoses, vincular els diferents actes comesos pel mateix autor i prioritzar zones o mbits de recerca. (Per lació) Perfilació criminal La per lació és una tècnica de la investigació criminal que es caracteritza per emetre una hipòtesi sobre les característiques personals i demogrà ques (sexe, raça, edat, nivell socioeconòmic,…), estil de vida i personalitat del presumpte autor d'un crim. El per l criminal no pot determinar qui és l’autor de forma única, no obstant això, pot acostar i orientar als investigadors cap a l'autor o autors. El principal objectiu del per l criminal és establir alguns punts de partida per a disminuir al màxim el llistat de possibles culpables. Enfocant així als investigadors i policies cap a una línia concreta que perseguisca blancs realistes. Així i tot, cal destacar que la per lació criminal no és una ciència exacta. Es basa en les petjades psicològiques que pot deixar l'autor o autors en els seus crims. És a dir, és aproximativa o probabilística, no determinant. Actualment, els objectius principals i comuns a tots els tipus de per lació són: 1. Establir les caracter stiques psicol giques i socials m s probables del criminal. 2. Col·laborar en la pauta de comunicaci directa o indirecta (mitjans de comunicaci ) amb el criminal. 3. Relacionar actuacions o delictes amb els possibles autors. 4. Facilitar estrat gies i informacions rellevants en els interrogatoris de sospitosos. 5. Analitzar els entorns vitals dels sospitosos. 6. Establir les caracter stiques psicol giques de l’imputat i la seua relaci amb el delicte i la v ctima. 7. Aportar proves sobre la seua imputabilitat, perillositat, risc de reincid ncia... 8. Col·laborar en la comprensi del fet delictiu. 9. Aportar dades per a l’establiment de regularitats estad stiques. 2 fi í fi è í í à fi ò ó ò ò ó fi é í fi fi è ó fi ó  Per lació deductiva Aquest tipus de pro ling s’empra a la fase de valoració i va orientat a les proves. És el tipus de per lació que en base a les característiques del crim i les proves criminalístiques trobades pretén crear un per l que abarque les característiques del delinqüent, per així reduïr la recerca. 1. An lisi de l’Escena del Crim a) Per laci geogr ca (mapa mental geogr c): - Temporalitat. - Localitzacions. - Victimol giques relacionades amb l’escena: caracter stiques del lloc (lloc obert, tancat, dif cil localitzaci o accés...) b) Arma: blanca, estrangulament, contundent, de foc... c) Objectes que falten, alterats... d) Fets extraordinaris: ritualitzacions, missatges… e) Cad ver/V ctima: disposici , lesions,… 2. Anàlisi victimològic a) Per l de la v ctima b) Nivell de Risc: factors personals i situacionals de risc c) Selecci de la v ctima d) Relaci pr via e) Signi cat simb lic 3. An lisi de la Din mica Delictiva a) Com es va contactar amb la v ctima? b) Com es va relacionar amb ella? c) M tode de control d) Actes amb la v ctima abans, durant i despr s e) M tode de nalització 3 à à è è fi fi fi à fi ò ó ó í ó è í fi í à ò í fi à í fi fi ó ó í à fi fi é í  4. Empremta Psicol gica a) Modus operandi (la manera en la qual un crim s'ha comés) b) Signatura ( totes aquelles conductes i actes accessoris a l'homicidi, que no són necessaris per a matar i que ens parlen de la motivació nal, del perquè s'ha comés eixe crim [Ex: agredir o de gurar a les víctimes post-mortem] ) c) Conductes d’esceni cació o organització ( contempla les alteracions a l’escena del crim, com la modi cació d’aquesta per simular uns fets que no han ocorregut, o bé la colocació d’objectes per comunicar algun missatge [Ex: una carta com l’assassi de la baralla] ) Les característiques analitzables a través del tipus de per l deductiu són: 1. Localitzaci de Resid ncia 2. Biogra a Criminal 3. Trets F sics: edat, sexe, races, complexi , aparen a f sica general, domin ncia hemisf rica, problemes de salut 4. Trets Sociol gics: estat civil, nivell econ mic i educatiu, entorn familiar, equilibri i habilitats professionals, mobilitat 5. Trets Psicol gics: nivell de intel·lig ncia, equilibri… Per lació inductiva Aquest tipus de pro ling es dona a la fase d’investigaci i va orientat al descobriment. És l’anàlisi que es realitza als diferents patrons conductuals en els agressors coneguts, per així de nir i crear tipologies que puguen ajudar en la resolució de crims en els casos on es desconeix al responsable. Nous per ls Els nous per ls criminològic van orientats de distinta forma que els clàssics. Aquests es centren de forma més extens a la víctima i s’enfoquen a valorar el risc de reincidència. També hi ha noves variables que es prenen en compte a l’actualitat, com pot ser la freqüència dels delictes i l’espai entre ells. 4 fi fi è fi í fi fi ó ò ò ò fi fi fi è fi è ò ó ç í fi ó fi à  HISTÒRIA I INICIS DE LA PERFILACIÓ AL FBI Els inicis del pro ling es remunten a la dècada dels 70, al FBI, a la unitat de Quantico, Virginia. Els criminòlegs que van iniciar aquesta tècnica van ser Robert Ressler i John E. Douglas, junts van ser essencials per al desenvolupament de l’Unitat d’Anàlisi de Conducta del FBI. La metodologia inicial fou l’enmtrevista a assassins en sèrie per cercar patrons, estandaritzar els criminals o ajustar-los a un model. El FBI va establir dos tipus generals bàsics de delinqüents: ORGANITZAT DESORGANITZAT Antecedents penals freq ents ( sobretot de Rarament amb antecedents penals viol ncia f sica) Antecedents psiqui trics Rarament antecedents psiqui trics Baixa compet ncia social s d’alcohol i estupefacients Crim sense premeditaci , amb desordre i Alta compet ncia social viol ncia Crim premeditat, plani cat i executat de Conducta perillosa que anuncia el crim forma prolongada al temps Abandonament de la v ctima Disimulaci de la v ctima Sense tortures ni sadisme (però sí Tortures i sadisme sexual violencia) Possible c mplice Sense c mplices Rarament su cidi posterior Freq entment su cidi posterior 5 Ú è è ü ò í ó ò è ï è fi ï í à fi í ó ü à  Perillositat i risc PERILLOSITAT RISC Concepte Jur dic (Gar falo, 1893) Concepte Actuarial Tret impl cit en el subjecte segons la seua Caracter stica o circumstància associada a personalitat, predisposició natural. un augment de la probabilitat de cometre o ser víctima d’un delicte Heretat de conceptes de la psiquiatria. PREDICTOR associat al risc de delinquir o CAUSAL del delicte, de la viol ncia reincidir. VALORACIÓ DEL RISC És l’estimaci del risc de tornar a reincidir o cometre conductes violentes. - Risc: “ s un perill que pot esdevindre amb certa probabilitat en el futur i del que no comprenem totalment les seues causes o estes no es poden controlar de manera absoluta” (Hart, 2001) - Risc de viol ncia: continu que pot anar de menys a m s o a l’inversa, per tant, probabil stic, gestionable i modi cable. La Valoraci del Risc com a t cnica permet: a) Identi car els factors que estan in uint en el comportament violent (predictors) b) Adoptar estrat gies de control i gesti d’aquest ris 6 fi é í í í ó è ó í è ó è è fi fl ó é  RNR (Risc-Necessitat-Responsivitat) d’ Andrews y Bonta (2010) Desenvolupat en la dècada de 1980 i formalitzat per primera vegada en 1990, el model RNR s'ha utilitzat amb cada vegada major èxit per a avaluar i rehabilitar als criminals al voltant del món. Com suggerix el seu nom, es basa en tres principis: 1) el principi de risc, a rma que el comportament criminal es pot predir de manera able i que el tractament ha de centrar-se en els delinqüents d'alt risc, 2) el principi de necessitat, que destaca la importància de les necessitats *criminógenas en el disseny i administració d'un tractament, i 3) el principi de *responsividad, que descriu com ha de ser el tractament. - PRINCIPI RISC: hi ha una correlació positiva entre la disminució de risc en la intervenció de casos (sols als casos de mitjà a alt risc de reincidència, ja que als altres pot ser contraproduent) - PRINCIPI NECESSITAT CRIMINOGÈNICA: valoració de quins motivadors s’han donat per a eixa conducta i de quin tipus són (historial, consum, estàtic o dinàmics, precipitant). La intervenció sols pot estar dirigida als factors dinàmics. (estàtic més difícils, no modi cació real, tècnica de reestructuració cognitiva) - PRINCIPI RESPONSIVITAT: manera d’intervenció adequada a cada persona de forma individualitzada/ ajustada. metodologia especí ca. manera que se respon al tractament tenint en compte les necessitats criminogeniques ***No està al power, però Mònica va dir que entrava a l’exàmen aquests tres principis que explicà en classe. Els grans factors de risc d’Andrews i Bonta (1994-2010) 1) Les cognicions antisocials Actituds, valors, creences i racionalitzacions que donen suport a la delinq ncia Estats emocionals i cognitius de ira Ressentiment i rebel·lia cap al sistema de just cia Identi caci amb el rol de delinq ent 2) Les xarxes o vincles antisocials Relacions properes amb altres delinq ents i a llament respecte a persones prosocials Refor ament immediat de la conducta delictiva 7 fi ç fi ó fi ü ü í ï fi fi ü è  3) La hist ria individual de conducta antisocial Inici preco i participaci continuada en nombrosos i diversos comportaments antisocials delictius, en diferents situacions Mala conducta penitenci ria 4) El patr de personalitat antisocial Pres ncia d’un trastorn de personalitat antisocial segons criteris diagn stics Patr habitual i generalitzat de baix autocontrol, impulsivitat i cerca de sensacions, hostilitat i baixa empatia Conducta problem tica en la inf ncia i comportament antisocial 5) Circumst ncies problem tiques en l’ mbit familiar Baixa satisfacci marital o de parella Mala qualitat de les relacions amb els pares i altres familiars propers 6) Circumst ncies problem tiques en l’ mbit escolar o laboral Inestabilitat i baixos nivells de rendiment i de satisfacci acad mica i/o laboral 7) Circumst ncies problem tiques en el temps d’oci o recreatiu Baix nivell d’implicaci i satisfacci en activitats no delictives durant el temps lliure 8) Ab s de substàncies Problemes de consum i depend ncia a l’alcohol i/o altres drogues 8 ó è ú ó ò ç à à à ó à ó ó à à à à è à ó à à ó è ò  Nous delictes Cyberbullying: és l'ús de mitjans digitals per a molestar o assetjar a una o diverses persone mitjançant atacs personals, divulgació d'informació personal o falsa entre altres mitjans. Sextorsi : és una forma de superposició física i mental per a extorsió i explotació sexual, en la qual una persona és induïda o feta xantatge —generalment per aplicacions de missatgeria per Internet— amb una imatge o vídeo de si mateixa nua o realitzant actes sexuals, mitjançant sèxting. Mail Bombing: consistix en un atac en el qual s'envien una gran quantitat d'emails a una adreça per fer inútil l’ús d’aquesdta direcció de correu. Suplantaci Identitat: és un acte il·lícit i fraudulent en el qual s'utilitza informació privada i dades personals d'una altra persona, sense el seu consentiment, amb l'objectiu d'obtindre algun tipus de bene ci o cometre qualsevol delicte. Grooming: és una pràctica en la qual un adult es fa passar per un menor en Internet o intenta establir un contacte amb xiquets i adolescents que done peu a una relació de con ança, passant després al control emocional i, nalment al xantatge amb nalitats sexuals. Happy Slapping: consistix en la gravació d'una agressió física, verbal o sexual i la seua difusió en línia mitjançant les tecnologies digitals. Phishing: conjunt de tècniques que perseguixen l'engany a una víctima guanyant-se la seua con ança fent-se passar per una persona, empresa o servici de con ança, per a manipular-la i fer que realitze accions que no hauria de realitzar Romance Scam: El romanç scam és un tipus de ciberdelicte que té lloc a través de les xarxes socials o aplicacions de cites, on els estafadors virtuals creen per ls falsos per a contactar amb la víctima i guanyar la seua con ança. Pornogra a infantil: Es denomina pornogra a infantil a tota representació de menors d'edat de qualsevol sexe en conductes sexualment explícites. Pot tractar-se de representacions visuals, descriptives, com per exemple en cció, o ns i tot sonores. 9 fi s​ ó fi fi ó fi fi fi fi fi.​​ fi fi fi fi  DISTORSIONS COGNITIVES (característiques dels agressors sexuals de menors) 1. Sexe com a mostra de “carinyo” i de bona relaci - El sexe millora la relaci amb un xiquet/a - Els contactes sexuals s n una mostra d’estima - El/la menor gaudeix amb la relaci sexual 2. Minimitzaci (de l’efecte) - Les car cies sexuals no s n realment sexe i per aix no fan cap mal - Si no hi ha viol ncia, el menor no desenvolupar trastorns 3. Projecci : atribuci a la seducci - No ho conten perqu els agrada el sexe - Quan pregunten per sexe es perqu desitgen experimentar - La falta de resist ncia f sica signi ca que el contacte sexual es desitjat 4. Racionalitzaci : utilitat i context - El sexe pr ctic s una bona manera d’instruir als menors sobre el sexe - La societat arribar a recon ixer que el sexe amb els menors s acceptable Parts més importants; concepte psicologia criminalista, diferenciació àmbits d’aplicació de la psicologia jurídica, concepte de per lació, característiques per ls inductius i deductius, model RNR, factors de risc Watt i Andrews i Bonta 10 í à ó è ó é è ó à è ó ó í ó ó è fi ó è ó fi à ò ó é fi  PROBLEMES B SICS DE LA PREDICCI 1. ACC S A LA MOSTRA I INFREQ NCIA - Des del operador Operador= delinqüent. Existeix di cultat donat a que els perpetradors del delicte no ho solen admetre obertament. - Des del moment - Prevenció primària: xarrades instituts, programes tv (població general) - Prevenció secundària: activitats en centres de dia (població de risc) - Prevenció terciària: evitar reincidència (població penada) - Prevenció quaternària: en termes de salut o clínics, paliar efectes del fet 2. PUNT DE TALL - Complicacions estadístiques 3. EFICÀCIA PREDICTIVA I IMPLICACIONS 4. FACTORS DE PREDICCIÓ SEGONS EL TIPUS DELICTIU - Segons el tipus de delicte hi ha diverses formes de valorar el risc de reincidència. [Ex: SARA i EPV per a la violència contra la parella, PCL-YV i SAVRY per a la delinqüència juvenil, SVR-20 per a la violència sexual, HCR-20 per a la violència general] 11 É À fi Ü È Ó  Violència juvenil - SAVRY: Structured Assessment of violence risk in Youth. (Borum et al. 2003) Adaptada per Hilterman i Vall s (2007). s un instrument dissenyat de forma espec ca per a avaluar el risc de viol ncia futura (f sica i sexual) en j vens de 12 a 18 anys d'edat. El risc de viol ncia futura s'ent n com el resultat de la interacci rec proca entre factors que augmenten i factors que disminu xen el risc de viol ncia en el jove en cada moment. Presenta un format semblant a la prova per a adults HCR-20 (Historical Clinical Risk- 20; Webster, Douglas, Eaves i Hart, 1997). SAVRY consta de 30 tems agrupats en 4 tipus de factors: a) Factors hist rics: 10 tems, per exemple, viol ncia pr via, baix rendiment b) Factors socials/contextuals: 6 tems, per exemple, delinq ncia primerenca, abs ncia de suport. c) Factors individuals/cl nics: 8 tems, per exemple, esc s control de la ira, actituds negatives, abs ncia d'empatia. d) Factors protectors: 6 tems, per exemple, entorn prosocial, suport social fort. - PCL-YV : Psychopathy Checklist: Youth Version (Forth, Kosson and Hare, 2003). Adaptaci del PCL-R d’adults per avaluar trets psicopàtics a adolescents, és aplicable dels 12 als 18 anys. Adaptaci espanyola realitzada per Torrubia, Molt i Garrido (2000). Està composta per 20 tems i utilitza un format d'entrevista semiestructurada (a m s de valorar informaci col·lateral) Avalua les caracter stiques de personalitat i conductes t piques de la personalitat psicop tica entorn de 4 factors: a) Interpersonal: manipulaci , grandiositat, engany i encant super cial b) Emocional: insensibilitat, abs ncia de remordiments,emocions super ciales i frac s en acceptar la responsabilitat c) Conductual: impulsivitat, irresponsabilitat, cercade sensacions i abs ncia d'objectius d) Antisocial: versatilitat criminal, violaci de la supervisi , delinq ncia juvenil severa i pobre control de la ira 12 É í è à à ï ó ò ó í ó í í è í í è í ó é ó ó è í í í ó í fi è í è ó à ü è è ü fi è ó è fi è é é  Cada un dels tems es valora per mitj d'una escala de 3 punts: 0 ( tem absent) , 1 (pres ncia parcial) i 2 ( tem present) , obtenint-se una puntuaci nal que varia de 0 a 40 punts - APSD: Antisocial Process Screening Device (Frik y Hare, 2001): Adaptada igual que l’anterior pels grups dirigits pels professors Torrubia, Molt i Garrido. Existeix una versió d’autoinforme anomenada APSD-SR. - IGI-J: Youth Level of Service/Case Management Inventory (YLS/CMI) desenvolupat per Hoge i Andrews (2003) (adaptaci espanyola de Garrido, L pez i Silva, 2006) igual que la versi per a adults (Level of Service Inventory-Revised, LSI-R; Andrews i Bonta, 1995) Factors que mesura aquest test: 1) Delictes i mesures judicials passades i actuals. 2) Pautes educatives 3) Educaci formal/Empleo 4) Relaci amb el grup d'iguals 5) Consum de subst ncies 6) Oci/Diversi 7) Personalitat/Conducta 8) Actituds, valors i creences IGI-J classi car els menors infractors en tres nivells de risc de reincid ncia per a cada un dels huit factors de risc avaluats (baix, mitj i alt) , aportant tamb un nivell de risc de reincid ncia general que es dividix en quatre graus: davall (0 - 8) , mig (9 - 22) , alt (23 - 34) i molt alt (35 - 42) Agressors de parella Viol ncia dom stica: la viol ncia es desenvolupa entre les persones que conviuen dins del “domo”. Estan incloses diferents persones (homes i dones) que, sense ser fam lia, convisquen en una vivenda (estudiants que comparteixen pis, cuidadors de gent gran o persones que treballen fen les tasques dom stiques, etc.). 13 è è ó è ó fi ó ó í è à í è ó à è à ó ó ó fi í é è í  - Es du a terme en un determinat espai f sic: la llar, sense que haja d’estar dirigida necess riament a persones de la mateixa fam lia. - El terme “dom stica” es m s ampli que el terme “familiar” Viol ncia intrafamiliar: viol ncia exercida entre els integrants del nucli familiar (homes i dones), en el context de la vida privada. - Relacions asim triques pr pies de l’estructura familiar - Viol ncia lio-parental, contra la gent gran, maltractament infantil… Viol ncia contra la parella: viol ncia comesa entre els membres d’una parella (independentment del gènere). - C njugue o persona que est o haja estat lligada de manera estable per an loga relaci d’afectivitat. Viol ncia contra les dones: qualsevol classe o tipus de viol ncia comesa per qualsevol persona o grup contra la dona/es pel fet de ser-ho. Viol ncia de g nere: totes aquelles agressions produ des contra les dones pel fet de ser dones. *G nere: conjunt de normes, costums o h bits socials que condicionen el comportament depenent de que es tracte de un home o una dona. - Arrel en la subordinaci estructural existent (construcci patriarcal) succeeix com a manifestaci de la discriminaci , la situaci de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones. - És un re ex d’estructures socials sexuades de dominaci - Una part de la viol ncia pot dur-se a terme dintre de l’ mbit dom stic. - Est present dins i fora de la llar: Nivell social -> agressi sexual Nivell laboral -> assetjament Nivell dom stic -> viol ncia dins de la llar 14 ò è à è è è è è à fl fi è ó è è è è è ó ó ò é è é ó è í à ó í à ï ó ó è è à ó  - SARA: (Kropp, Hart ,Webster y Eaves, 1995; Andr s-Pueyo, L pez y lvarez, 2008) Risc de violència greu, física o sexual, contra la parella o ex-parella Llistat de revisió mèdica clínica de factors de risc estàtics i dinàmics, genèrics de criminalitat i especí cs de VCP Bona e càcia predictiva (AUC 0,82) Inclou procediment especial de valoració qualitativa per a situacions especials. Risc alt de reincidència A g si el risc concernix exclusivament a la parella o a altres membres de la família - Valoració policial: Al txer de la persona s’inclou el seu risc. Es du a terme tan sols quan hi ha denúncia. Es valora mitjançant un sistema informàtic. VioGen Valoraci Policial de Risc (VPR): és revisable, presenta bona validesa, encara que no és able al 100% VPER: nou incident que actualitza el per l d’una persona ja registrada. - Blau= protecció - Roig= factors de més risc 15 fi fi fi ó fi fi fi é ó Á