Introducció a la Farmacologia PDF

BLOC 1: INTRODUCCIÓ A LA FARMACOLOGIA Kamila Sala Portella Segon d’Infermeria Unversitat de Bellvitge Curs 2024-2025 1. INTRODUCCIÓ A LA FARMACOLOGIA, CONCEPTES BÀSICS 1.1 DEFINICIONS FARMACOLOGIA CLÍNICA És la CIÈNCIA que estudia les PROPIETATS de...

BLOC 1: INTRODUCCIÓ A LA FARMACOLOGIA Kamila Sala Portella Segon d’Infermeria Unversitat de Bellvitge Curs 2024-2025 1. INTRODUCCIÓ A LA FARMACOLOGIA, CONCEPTES BÀSICS 1.1 DEFINICIONS FARMACOLOGIA CLÍNICA És la CIÈNCIA que estudia les PROPIETATS dels MEDICAMENTS i la RELACIÓ amb els éssers vius. Així com també els EFECTES TERAPÈUTICS (desitjables) i ADVERSOS (urticària, en penicil·lina) els fàrmacs i altres substàncies químiques sobre un organisme viu. MALALTIA És l’ALTERACIÓ de l’estat de la salut normal d’un ens biològic individual. És qualsevol TRASTORN del cos o de la ment que pot provocar malestar i/o alteració de les funcions normals. Actualment s’entén per MALALTIA un estat on el funcionament físic, emocional, intel·lectual, social (recursos econòmics de la persona), de desenvolupament o espiritual d'una persona està disminuït o alterat en comparació amb l'experiència prèvia. La malaltia té un EFECTE MULTIDIMENSIONAL que afecta MÚLTIPLES NIVELLS FISIOLÒGICS. L'Organització Mundial de la Salut posa un èmfasi especial en els FACTORS EMOCIONALS i SOCIALS. FÀRMAC És tota substància de PROCEDÈNCIA QUÍMICA o NATURAL (infusions) amb accions sobre l'organisme humà. Amb ell aconseguim restablir, corregir o modificar certes funcions orgàniques. Té EFECTES TERAPÈUTICS, ja que son substàncies que curen o alleugen signes i símptomes d'una persona malalta. A vegades no s’assoleix la resolució total. Per tant, la MISIÓ de la FARMACOLOGIA és aconseguir que una substància química tingui el màxim efecte o acció beneficiosa amb la mínima capacitat de produir efectes no beneficiosos. MEDICAMENT Forma COMERCIAL constituïda pel PRINCIPI ACTIU i els seus EXCIPIENTS (substàncies auxiliars), poden ser potencialment al·lèrgics (gluten). Un MEDICAMENT és UN o MÉS FÀRMACS integrats en una FORMA FARMACÈUTICA , creat per ús industrial o clínic, i destinat per a la seva utilització en persones / animals, dotat de propietats que milloren l’efecte farmacològic dels seus components amb la finalitat de prevenir, alleujar o millorar malalties, o ESTATS FISIOLÒGICS. CONDICIONS PERQUÈ UN FÀRMAC ES CONSIDERI UN MEDICAMENT 1. Que estigui BEN INDICAT el seu ús. 2. Que estigui BEN DOSIFICAT. ! 3. Que NO estigui CONTRAINDICAT el seu ús. TÒXIC És una SUBSTÀNCIA LESIVA per a l'organisme humà capaç de provocar la NECROSI del teixit i la mort cel·lular o, segons la dosi, la MORT de l'organisme. 2 DROGA Substància que introduïda en un organisme viu per qualsevol via és capaç d’actuar sobre el SISTEMA NERVIÓS CENTRAL, provocant una alteració física i/o psicològica. A més capaces de generar tolerància i dependència. 1.2 EFECTE PLACEBO És l’efecte que provoca una SUBSTÀNCIA INERTA capaç de provocar un efecte positiu a certs pacients malalts si aquests creuen o suposen que aquesta pot ser efectiva. Totes les substàncies que es fan servir amb finalitats curatives o pal·liatives provoquen en administrar-les un DOBLE EFECTE: EFECTE FARMACOLÒGIC REAL. EFECTE provocat per la SUGGESTIÓ o TRANSFERÈNCIA TERAPÈUTICA pel professional de la salut. 1.3 TERAPÈUTICA FARMACOLÒGICA Inclou tot els MEDICAMENTS que s’utilitzen en TRACTAMENTS: PROFILÀCTICS o PREVENTIUS: com per exemple, l’administració de VACUNES per la prevenció de les malalties. Curatius. Pal·liatius. 1.4 NORMES DE SEGURETAT PER A LA CORRECTA ADMINISTRACIÓ DE MEDICAMENTS 1. ORDRE MÈDICA 2. 5 REGLES: PACIENT, FARMAC, DOSIS, VIA I PAUTA. 3. MESURES D’ASÈPSIA bàsiques i ADMINISTRACIÓ IMMEDIATA després de la preparació del medicament i sempre per la mateixa persona amb una posterior afirmació de que l’usuari ha rebut la medicació. 4. ATENCIÓ d’INFERMERIA: valorar dades que poden influir en la administració del medicament, detectar problemes, planejar accions, determinar OBJECTIUS, EXECUTAR i EVALUAR. 5. Conèixer l’acció farmacològica, forma d’ADMINISTRACIÓ, DOSIS de seguretat, control d’EFECTIVITAT, efectes secundaris i possibles respostes adverses. EVALUACIÓ DE TO T EL PROCÉS I REGISTRE PACIENTS MEDICAMENTS DOSIS VIA D’ADMINSITRACIÓ PAUTA 1.5 VIES D’ADMINISTRACIÓ És el LLOC o ZONA per on el medicament entra a l'organisme. VIES D’ADMINISTRACIÓ ENTERAL Els FÀRMACS descendeixen pel TRACTE GASTROINTESTINAL fins arribar al TORRENT SANGUINI i ELIMINAR-SE. VIA D’ADMINISTRACIÓ ENTERAL / ORAL ABSORCIÓ en ESTÓMAG i PORCIÓN PROXIMAL de l’INTESTÍ PRIM. 3  VENTATGES DESVENTATGES Més natural, barat y fàcil d’utilitzar. Pot produir irritació gàstrica. Presenta un alt índex de seguretat (útils tt. Crònics) No útil en pacients poc col·laboradors / vòmits. En cas d’intoxicació pot realitzar-se un buidament Absorció molt variable. Depèn de la forma gàstric/ induir un vòmit. farmacèutica. No dolorosa, ni traumàtica. VIA D’ADMINISTRACIÓ ENTERAL / SUBLINGUAL ABSORCIÓ RÀPIDA: Es dipositen sota la llengua i són absorbits per la mucosa sublingual i directament cap al torrent circulatori (no passa pel FETGE). Tenen acció LOCAL i SISTÈMICA. NO en PACIENT INCONSCIENT. VIA D’ADMINISTRACIÓ ENTERAL / BUCAL Es dipositen SOBRE LA LLENGUA o entre la geniva bucal i la mucosa de la boca. Juntament amb la saliva (amilases) crea una suspensió i són ingerits. No són absorbits per la mucosa sublingual. Tenen l'EFECTE DE PRIMER PAS. És a dir, s'ABSORBEIXEN al FETGE. No té un efecte tan ràpid com la sublingual, però més ràpid que l’oral ja que el principi actiu ja està dispers. VIA D’ADMINISTRACIÓ ENTERAL / RECTAL Absorció VARIABLE o IRREGULAR. ALTERNATIVA a la via ORAL. Administració a través del RECTE (part RECTA a dintre). El pacient ha d’estar en posició DECÚBIT LATERAL ESQUERRE (SIMS). És utilitzat en l’àrea de pediatria, ènemes... Tenen acció LOCAL i SISTÈMICA. VIES D’ADMINISTRACIÓ PARENTERAL VIA D’ADMINSITRACIÓ PARENTERAL / INTRAMUSCULAR Té una ABSORCIÓ MÉS RÀPIDA que la VIA ORAL. S’utilitza una agulla d’entre 25 a 40 mm (21 -23 G). Requereix de condicions ASÈPTIQUES. Cal prèviament preparar la medicació injectable. Té dues tècniques, la CONVENCIONAL i la tècnica en Z. En PACIENTS amb TRASTORNS de la COAGULACIÓ (sintron), NO ESTÀ RECOMANAT el seu ÚS. 4  Sempre cal ASPIRAR primer, per verificar que no ens trobem en algun vas sanguini. Cal VIGILAR la zona de l’administració en presència D’HEMATOMES, ESCARES, ABSCESSOS, o signes D’INFECCIÓ. En una ÚNICA PUNXADA no es pot administrar més de 5 ml. VIA D’ADMINSITRACIÓ PARENTERAL / SUBCUTÀNIA ABSORCIÓ MÉS LENTA que la VIA INTRAMUSCULAR. S’utilitza una agulla d’entre 16 a 22 mm (24 -27 G). ZONA D'ADMINISTRACIÓ: SOTA la DERMIS. Requereix condicions asèptiques. Cal prèviament preparar l’INJECTABLE amb el medicament corresponent, per exemple, insulina, morfina,…. Pot ser AUTOADMINISTRAT en casos de malalties com la DIABETES. En PACIENTS amb TRASTORNS de la COAGULACIÓ, EDEMES, malaltia CUTÀNIA o en ESTAT de XOC, NO ESTÀ RECOMANAT el seu ÚS. VIA D’ADMINSITRACIÓ PARENTERAL / INTRADÈRMICA S’utilitza una agulla d’entre 16 mm (25 G). Cal posar-la en 1mm (cal veure-la com veus una estella que se't clava) Requereix condicions asèptiques. Cal preparar la medicació injectable i posar-la en una xeringa que quan entri a la pell sols ha d’entrar molt superficialment. S’utilitza en PROVES DIAGNÒSTIQUES com AL·LÈRGIA, o mandoux de la TBC. VIA D’ADMINSITRACIÓ PARENTERAL / INTRAVENOSA El seu EFECTE és IMMEDIAT ja que s’introdueix directament en els vasos sanguinis (NO ABSORCIÓ). Requereix condicions asèptiques. Cal preparar la medicació injectable. Pot tenir efectes TÒXICS Normalment, la medicació s’administra en forma de DILUCIONS. Hi ha tres formes: de forma DIRECTA o en BOLO, en forma de PERFUSIÓ CONTÍNUA o en forma de PERFUSIÓ INTERMITENT. 5 VIES D’ADMINISTRACIÓ: PARENTERAL/ INTRATECAL ESPAI INTRA DURAL. La realitza el METGE, i es realitza a NIVELL LUMBAR entre la L3-L4. La medicació s’administra o bé en l’ESPAI DURAL o ESPAI SUBARACNOIDEO. S’utilitza en AFECCIONS SNC, per administrar ANESTÈSIA o CORTICOIDES. Cal tenir en compte si apareixen CEFALES INTENSES, RETENCIÓ URINÀRIA, PARÀLISIS o DOLOR LUMBAR. S’utilitza en SITUACIONS d'URGÈNCIA i PEDIATRIA. VIES D’ADMINISTRACIÓ: PARENTERAL/ INTRAÒSSIA RÀPIDA ABSORCIÓ. En situacions d’URGÈNCIA i en l’àrea de la PEDIATRIA. VIES D'ADMINISTRACIÓ: PARENTERAL/INTRA ARTERIAL Per l’administració de CONTRASTOS per dura terme EXPLORACIONS RADIOLÒGIQUES. Per a l’administració de MEDICACIÓ VASODILATADORA. VIES D'ADMINISTRACIÓ: PARENTERAL/ INTRA ARTICULAR Per a l’administració de MEDICACIÓ a la CAVITAT SINOVIAL d’una ARTICULACIÓ. VIES D'ADMINISTRACIÓ: PARENTERAL/ INTRA -CARDÍACA És realitzada sempre pel PERSONAL MÈDIC. Consisteix en l’administració de MEDICACIÓ de forma DIRECTA a la CAVITAT CARDÍACA. És utilitzada en SITUACIONS de RCP, on NO HI HA BATEC, on NO HI HA ACCESSOS VENOSOS DISPONIBLES. VIES D’ADMINISTRACIÓ: PARENTERAL/ INTRALINGUAL Consisteix en la PUNCIÓ del MÚSCUL GENIOGLÓS de la LLENGUA. S’utilitza en casos de XOC ANAFILÀCTIC i SENSE ACCÉS a les VIA ENDOVENOSA. VIES D’ADMINISTRACIÓ TÒPICA Podem trobar-ne de diferents classes; CUTÀNIA, MUCOSA OCULAR, ÒTICA… En totes elles l’afecte i l’aplicació del fàrmac és de forma LOCAL. L’absorció es duu a terme a través de la PELL i de les MUCOSES. Alguns exemples de les seves formes farmacèutiques solen ser POMADES, EMULSIONS, COLIRIS, GOTES... TRANSDÉRMICA Permet una ABSORCIÓ LENTA i CONTINUADA durant hores i inclús dies. NITRITS, FENTALINO, ESTRÒGENS. Preparats amb substàncies QUÍMIQUES que faciliten la seva penetració en la pell en DOSIS BAIXES i DIÀRIES. Els PARXES no es poden trencar i el que hem de fer es doblegar-los perquè no perdin el FÀRMAC. 6 VÍA RESPIRATÒRIA Inclouen fàrmacs que s’administren per ser INHALATS, per exemple BRONCODILATADORS o FÀRMACS d’ANESTESIA. Disposen d’una ELEVADA VELOCITAT d’ABSORCIÓ. També podem trobar preparats per INSTILACIÓ en format de GOTES o NEBULITZADORS NASALS. Formes ENDOTRAQUEALS per ser administrades en casos d’URGÈNCIA. Pel que fa a la seva APLICACIÓ es fa en FORMA DILUÏDA i PRESSURITZADA on les partícules en inhalar-les es van movent i dirigint a través de l’aire inspirat a la MUCOSA dels BRONQUIS i dels ALVÈOLS PULMONARS per la qual cosa el seu EFECTE és DIRECTE. L’altra avantatge es que una persona se’l pot AUTOADMINSITRAR sense ajuda dels professionals mèdics cada cop que ho requereixi. TAULA RESUM DE LES VIES D’ADMINISTRACIÓ VIA ENTERAL VIA PARENTERAL VIA TÒPICA VIA RESPIRATÒRIA ORAL INTRAVENOSA INTRADURAL CUTÀNIA INHALACIÓ SUBLINGUAL INTRAMUSCULAR INTRACARDÍACA MUCOSA INSTILACIÓ BUCAL SUBCUTÀNIA INTRAARTERIAL OCULAR ENDOTRAQUEAL RECTAL INTRADÈRMICA INTRAARTICULAR ÒTICA INTRAÒSSIA INTRALINGUAL TRANSDÈRMICA 1.6 FORMES FARMACÈUTIQUES És la FORMA FÍSICA EXTERNA que es dona als FÀRMACS perquè puguin ser ADMINISTRATS per la via més adequada dins de l’organisme. Contenen: PRINCIPI ACTIU: constitueix la base farmacològica activa. És la molècula que conté les propietats cinètiques i dinàmiques RESPONSABLES de l’EFECTE del MEDICAMENT. EXCIPIENTS: són les SUBSTÀNCIES QUÍMIQUES INACTIVES o INERTES que permeten la dosificació exacta del fàrmacs sense interferir en la seva alliberació ni dissolució. ADDITIUS: son les substàncies que AJUDEN a MILLORAR la CONSERVACIÓ del FÀRMAC i doten al MEDICAMENT de PROPIETATS ORGANOLÈPTIQUES ADEQUADES. EXEMPLES IBUPROFENO 600 MG GRANULAT per SOLUCIÓ ORAL: ajuda a millorar l’absorció (hipersensibilitat). PRINCIPI ACTIU: ibuprofens 600 mg (arginina). EXCIPIENTS: 30 mg d’aspartat, sacarosa 1,340, sacarina sòdica, aroma de menta y aroma de anís. IBUPROFENO 600 MG RECOBERT amb CÀPSULA ECG. PRINCIPI ACTIU: ibuprofens 600 mg (arginina). EXCIPIENTS: o NUCLI: croscarmelosa de socio, cel·lulosa microcristal·lina (E-460), sílice col·loidal anhidra y àcid esteàric. 7  o RECOBRIMENT→ lactosa mono hidratada, hipromelosa, diòxid de titani (E-171) y macrogol 4000. VIA ORAL COMPRIMITS AMB COBERTA ENTÈRICA: es troben recoberts amb uns substància resistent al suc gàstric de l’estómac i això facilita que en el duodè es digui a terme tota l’absorció sense afectar a la mucosa de l’estómac. COMPRIMITS AMB RANURA: facilitat la dosificació en cas necessari. (si no s’ha de prendre sencer). COMPRIMITS EFERVESCENTS: es poden dispersar en aigua per millorar la seva absorció en l’intestí. POLVOS. FORMES FARMACÈUTICAS LÍQUIDES: xarops que contenen el fàrmac, sucre i aigua o elixirs que contenen el fàrmac, sucre, alcohol i aigua. Generalment venen en format de gotes i en ampolles de vidre. VIA PARENTERAL INJECTABLES POLVOS PER ADMINISTRACIÓ PARENTERAL: con agua destil·lada (no suero). Es necessari ajustar la mida de la xeringa i assegurar la dosis segons la dissolució. INFUSIONES INTRAVENOSAS. APLICACIÓ EXTERNA SUSPENSIONS: loció, gel, pomada, pasta, supositori. EMULSIONS: cremes. ALTRES FORMAS FARMACÉUTIQUES Cartutxos pressuritzades. Parxes Dispositius de pols seca. Nebulitzadors. Xeringa pre-carregades. 2. FARMACOPEA ESPANYOLA És el COMPENDI LEGAL de QUALITAT dels MEDICAMENTS, codi de referència per a tots els àmbits relacionats amb el medicament. Recopila les NORMES ESPECÍFIQUES, redactades en forma de monografies, que descriuen la qualitat FÍSICA, QUÍMICA i BIOLÒGICA que han d'observar les substàncies medicinals i excipients destinats a ús humà i veterinari, així com els mètodes analítics per controlar-los. La SUBSTÀNCIA que NO estigui REGISTRADA en aquest registre NO ÉS UN MEDICAMENT. (vademècum prospectes) 2.1 PRODUCTES OFICIALS DE LA FARMACOPEA ESPANYOLA Dependent del Ministeri de Sanitat i Consum. Les ESPECIFICACIONS definides a les MONOGRAFIES constitueixen exigències mínimes d'obligat compliment per tal que un medicament es pugui comercialitzar. 8 2.2 FORMULARI NACIONAL Conté les FÓRMULES MAGISTRALS i els PREPARATS OFICIALS RECONEGUTS com a MEDICAMENTS. Conté CATEGORIES: INDICACIONS i MATÈRIES PRIMERES que intervenen en la seva composició o preparació. Així com les NORMES DE CORRECTA PREPARACIÓ i CONTROL. Les FÒRMULES NO INSCRITES A LA FARMACOPEA són prescrites pel METGE i dirigides exclusivament a un pacient en particular. Són FÓRMULES MAGISTRALS INDIVIDUALS. 2.3 ESPECIALITAT FARMACÈUTICA És el MEDICAMENT de composició i informació definides i de forma farmacèutica i dosificació determinada. Està preparat pel seu ÚS MEDICINAL IMMEDIAT. Disposat i condicionat per a la seva dispensació al públic, és a dir, envasat o amb preparació específica que s'adquireix a FARMÀCIA (estoc farmàcia). 2.4 NOMENCLATURA DELS FÀRMACS NÚMERO DE CÒDIG O DESIGNACIÓ CODIFICADA Son les INICIALS del LABORATORI o equip investigador, més el NÚMERO de l’IDENTIFICADOR. A més cal tenir en compte que el nom que es dona al principi actiu no te necessàriament relació amb la seva estructura química. A més, dos principis actius poden tenir noms semblants i tot i això ser per usos diferents i tenir noms diferents, malgrat l’estructura semblant. NOMBRE QUÍMIC Descriu l’ESTRUCTURA FISICOQUÍMICA del fàrmac, segons les regles de la nomenclatura dels compostos químics. NOMBRE GENÈRIC OFICIALS DCI (IMPORTANT = ORDRES) Constitueix la DENOMINACIÓ COMUNA INTERNACIONAL. Ha de ser senzilla, concisa i significativa. Ha de ser escollida, aprovada i divulgada per la OMS, ORGANITZACIÓ MUNDIAL de la SALUT. Permet que tots els medicaments tinguin el MATEIX NOM a tot arreu independentment del país. NOMBRE COMERCIAL O RESGISTRAT El nom escollit pel fabricant, i és el que ha estat atorgat en un lloc concret i determinat. 2.5 SÍMBOLS I PICTOGRAMES DEL CARTONATGE NOMBRE DE CODI NACIONAL: per al registre de SANITAT. Serveix per poder trobar algun medicament concret LOT DE FABRICACIÓ: lot i any. DATA DE CADUCITAT: mes i any. 9  CUPÓ DE PRECINT: rectangle encunyat que el farmacèutic adjunta a la recepta de la S:S. Consta de nom medicament, laboratori, codi nacional i codi de barres. SÍMBOLS DE CARTONATGE LLEGENDA DEL CARTONATGE MEDICAMENT NO SUBJECTE A PRESCRIPCIÓ MÈDICA: en el embalatge exterior, en un lloc ben visible. 10 MEDICAMENT SUBJECTE A PRESCRIPCIÓ MÈDICA: en el embalatge exterior, en un lloc ben visible; en lletra majúscula, amb una mida superior a 2 mm d’altura, en negreta i color negre. ÚS HOSPITALARI: en el embalatge exterior, en un lloc ben visible, acompanyat de les sigles H. DIAGNÒSTIC HOSPITALARI: en el embalatge exterior, en un lloc ben visible, acompanyat de les sigles DH. MEDICAMENT HOMEOPÀTIC: en el embalatge exterior, en un lloc ben visible, en el cas de medicaments homeopàtics amb indicació terapèutica. BASAT EXCLUSIVAMENT EN EL SEU ÚSTRADICIONAL: en els medicaments tradicionals a base de plantes s’inclourà en l’apartat corresponent a la indicació de l’etiquetatge i prospecte. Acompanyat de les sigles MTP. SIGLES DEL CARTONATGE (IMPORTANT) ESPECIALITAT FARMACÈUTICA PUBLICITÀRIA (EFP o OTC): és aquell medicament per a la compra del qual NO CAL un diagnòstic previ del metge NI RECEPTA MÈDICA. FRENADOL ESPECIALITAT FARMACÈUTICA GENÈRICA (EFG): l'especialitat amb la mateixa forma farmacèutica i la mateixa composició qualitativa i quantitativa en substàncies medicinals que una altra especialitat de referència (bioequivalència), el perfil d'eficàcia i seguretat de la qual estigui suficientment establert pel seu continuat ús clínic. ESPECIALITAT DE DIAGNÒSTIC HOSPITALARI (DH): apareix en aquells medicaments que necessiten un DIAGNÒSTIC al medi hospitalari o a establiments que disposin de mitjans de diagnòstic adequats o per determinats metges especialistes, abans de ser receptats. ESPECIALITAT D'ESPECIAL CONTROL MÈDIC (ECM): medicaments que requereixen un CONTROL ESPECIAL perquè poden produir reaccions adverses severes. Periòdicament, el farmacèutic ha de notificar quants medicaments d'aquest grup ha dispensat i indicar el nom del metge i el número de col·legiat del metge que l'ha prescrit. ESPECIALITAT D'ÚS HOSPITALARI (H): medicaments que estan reservats a tractaments que es realitzen o se signen al medi hospitalari o centres assistencials autoritzats. TRACTAMENTS DE LLARGA DURADA (TLD): aquestes sigles porten els medicaments que, en general, requereixen tractament durant llargs períodes de temps, indicats en PATOLOGIES CRÒNIQUES. 3. ASPECTES ORGANITZATIUS RELACIONATS AMB LA FARMACOLOGIA 3.1 PRESCRIPCIONS DELS MEDICAMENTS A L’HOSPITAL: FULLA D’ORDRES MÈDIQUES: Prescrit pel METGE. Ha de constar-hi el medicament, la dosi, la pauta i la via d’administració i la DATA. En cas d'administració d'estupefaents o medicaments de dispensació controlada cal una recepta especial signada pel metge per a la farmàcia de l'hospital. Inclou el nom del pacient, la firma mèdica, de la infermera, la dosis, via d’administració i data del dia i hora. 11 EN LES CONSULTES EXTERNES O EN EL CAP: RECEPTA ELECTRÒNICA: El paper del METGE és prescriure un tractament. És un sistema que de manera automatitzada genera receptes. Millora la qualitat assistencial, la informació es disposa en temps real. Millora d’accessibilitat del pacient. Més seguretat en l’ús dels medicaments. Millora de la qualitat d'informació. Prestació més sostenible. SIFARE: Sistema d’informació farmacèutica de recepta electrònica ALTRES RECEPTES: RECEPTES VERDES: els usuaris aporten un %. S'utilitzaven abans o en casos en què el pacient no té targeta sanitària. RECEPTES VERMELLES: pensionistes. Amb càrrec depenent de rendes. RECEPTES NEGRES: són especials per a estupefaents (encara en paper, estan molt controlades). Consta de 2 fulles: o 1era per a farmàcia on consta el nom del medicament, forma farmacèutica, dosi… o 2nda volant per al pacient on estan anotades les instruccions. 3.2 PRESCRIPCIÓ INFERMERA En aquests moments ens trobem en ple procés per a l'acreditació de les infermeres per a l'exercici de la INDICACIÓ, l'ÚS i l'AUTORITZACIÓ de la dispensació de medicaments i productes sanitaris d'ús humà. És important anar actualitzant-te pel que fa a aquest aspecte i com s'operativitzarà. NO PODEN PRESCRIURE. ACREDITACIÓ ÀMBIT: S’estableixen 2 àmbits d’aplicació amb requisits diferents: Àmbit de les Cures Generals. Àmbit de les Cures Especialitzades: salut mental, treball i comunitària, geriatria, pediàtrica, obstètrica- ginecològica-matrona i medicoquirúrgica. Aplicable per a aquelles infermeres que prestin serveis en centres i establiments sanitaris de caràcter públic i privat. Sistema de salut i sistema de serveis socials. 12 CURS D'ADAPTACIÓ: Dissenyat de manera conjunta pel DS i el CCIC. Departament de salut i consell col·legis infermeres Catalunya Consultada la representació de les facultats i les escoles d'Infermeria. Aprovat mitjançant la resolució de la DGPROFS. Direcció general de professions Acreditat pel CCFCPS. Consell català de formació continuada de les professions sanitàries. Execució de l'oferta formativa via delegació a les organitzacions col·legials infermeres, les quals comunicaran les dades al DS de les infermeres que superin la formació a l'efecte de tramitar-ne l'acreditació. PROCEDIMENT ORDINARI: Dirigit a infermeres que treballen pel vostre compte. Emplenar el formulari de sol·licitud normalitzat: o Fer constar les dades identificaries, telèfon mòbil i correu electrònic. o Indicar les dades relatives a la titulació. Aquesta informació es verifica mitjançant els sistemes d'interoperatilbilitat administrativa amb l'administració emissora. o Ajuntar el certificat d’Empresa per a l’acreditació d’experiència professional mínima o, exclusivament en el cas de treballar pel vostre compte, presentar l’informe de la Vida Laboral. Identificació o signatura electrònica. En tot moment es podrà conèixer l'estat del tràmit i obtenir-ne la resolució des de l'espai personal de la Seu electrònica. PROCEDIMENT EXTRAORDINARI: Dirigits a centres del sistema sanitari integral d'utilització pública (SISCAT). Informar aquest procediment extraordinari a les infermeres que presten serveis al centre i que amb una experiència d'un any o més estan en condicions d'accedir a l'acreditació. Recollir el consentiment de la infermera perquè el centre comuniqui les dades al Departament de Salut. - Emplenar el formulari de comunicació normalitzat: o Fer constar les dades identificaries del centre, de la persona representant i de contacte per tal de poder comunicar de manera àgil qualsevol incidència. o Declarar responsablement que el centre que fa la comunicació està integrat al SISCAT. o Declarar responsablement que s'ha recollit el consentiment informat de les infermeres. o Ajuntar el fitxer de dades (Excel) on s'incorpora la relació d'infermeres. El centre és responsable de la veracitat de les dades del formulari i fitxer adjunt, especialment en relació amb la titulació i el temps de serveis prestats en l'àmbit indicat (cures generals o especialitzades). La persona que fa la comunicació ha de signar amb signatura digital de representació de l’entitat corresponent. En finalitzar el procediment obert de la comunicació de dades dels centres SISCAT, rebran un missatge que la comunicació s'ha cursat correctament i es tramitarà l'acreditació. QUÈ COMPORTA L’ACREDITACIÓ A partir de l'entrada en vigor del Decret, les infermeres que compleixin els requisits tenen dret a ser acreditats per la indicació, l'ús i l'autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d'ús humà, d'acord amb el procediment que s'hi estableix. Inscripció d'ofici de la seva acreditació a l'RPSC. 13 ÀMBIT DE MEDICAMENTS NO SUBJECTES A PRESCRIPCIÓ MÈDICA I PRODUCTES SANITARIS: Únic requisit: acreditació. Indicació, ús i autorització de la dispensació de productes sanitaris i medicaments no subjectes a prescripció mèdica d’acord amb el catàleg de productes farmacèutics del CatSalut. o Productes sanitaris: 4711 finançats. o Medicaments finançats: 60. o Medicaments no finançats: 1172. ÀMBIT DE MEDICAMENTS SUBJECTES A PRESCRIPCIÓ MÈDICA: Dos requisits: acreditació + disponibilitat de protocols elaborats conforme a la normativa estatal. La capacitat per indicar, fer servir i autoritzar la dispensació d'aquests medicaments no es podrà desplegar fins a disposar dels protocols elaborats per la Comissió Permanent de la Farmàcia del MSCBS. 3.3 SEGURETAT EN L’ADMINSTRACIÓ DELS MEDICAMENTS ERRORS EN LA MEDICACIÓ Qualsevol incident previsible que pugui causar danys al pacient o doni lloc a una utilització inapropiada del medicament, quan aquests estan sota el control del professional sanitari o del pacient. Poden anar relacionats amb errors en: prescripció, comunicació, etiquetatge, envasament, denominació, preparació, dispensació, distribució, administració, educació, seguiment, utilització… CAUSES MÉS FREQÜENTS DELS ERRORS EN LA MEDICACIÓ RELACIONATS AMB EL FABRICANT: Noms similars. Envasos similars. Problemes de l'etiquetatge. RELACIONADES AMB LA PRESCRIPCIÓ: Identificació errònia. Escriptura il·legible. Prescripció ambigua o error al registre d'una ordre verbal/telefònica. Procediment inadequat. RELACIONADES AMB LA DISPENSACIÓ: Ordres mal interpretades. Errors de càlcul i de comprovació de la caducitat. Etiquetatge incorrecte. RELACIONADES AMB L'ENTORN: Situacions d'alta càrrega assistencial. Interrupcions. Canvis de torn. 14 RELACIONADES AMB ADMINISTRACIÓ: Identificació inadequada del pacient. Errors al registre d'administració. Equivocacions en llegir l'etiqueta. RELACIONADES AMB EL PROCESSAMENT DE L'ORDRE MÈDICA: Identificació errònia. Error en registrar l'ordre. Error de verificació. Error o retard en enviar l'ordre a la farmàcia. RECOMANACIONS PER A LA PREVENCIÓ DELS ERRORS DELS MEDICAMENTS Errors per etiquetatge o envasament similar o inapropiat. Errors per similitud ortogràfica o fonètica en els noms dels medicaments. PRÀCTIQUES PER REDUIR ELS ERRORS PER CONFUSIÓ EN ELS NOMS DELS MEDICAMENTS Promoure l’ús dels NOMS GENÈRICS en lloc dels comercials. Abans d'incloure un nou medicament a la guia farmacològica d'un hospital avaluar el possible risc de confusió amb els noms de medicaments ja disponibles. Facilitar la diferenciació entre els medicaments amb noms similars (ex: DOBUTamina – DOPAmina). La prescripció manual ha de ser perfectament llegible. Evitar les prescripcions verbals. Evitar l'emmagatzematge de medicaments amb risc elevat de confusió a llocs propers. Abans d'administrar un medicament, comprovar que el nom, la dosi i la forma farmacèutica és la correcta. Corroborar amb el metge la prescripció sempre que hi hagi algun dubte. Instruir els pacients perquè utilitzin sempre el nom genèric. NOTIFICACIÓ DELS ERRORS EN ELS MEDICAMENTS TPSCLOUD. Metge responsable del pacient. Servei de farmàcia. FÀRMACS BIOPERILLOSOS La List of Antineoplastic and other Hazardous Drugs in Healthcare Setting (NIOSH) 2016 ordena els fàrmacs en tres llistes segons el risc: LLISTA 1: ANTINEOPLÀSTICS. Tot i això, ja està resolt, ja que es preparen en la farmàcia (individualitzada). LLISTA 2: FÀRMACS NO CITOSTÀTICS amb un o més criteris de bio-perillositat. o TERATOGENITAT: afecta els nadons principalment en els primers 3 mesos d'embaràs o una altra toxicitat que afecti el desenvolupament, toxicitat reproductiva. o CARCINOGENITAT: toxines en òrgans a baixes dosis. 15  o GENOTOXICITAT: nous medicaments amb perfils d'estructura i toxicitat similar a medicaments existents que es van determinar com a perillosos segons els criteris anteriors. LLISTA 3: FÀRMACS NO CITOSTÀTICS amb efectes adversos sobre la reproducció (tant en dones com en homes). RISC D’EXPOSICIÓ Depèn de: Perillositat intrínseca del medicament. Utilització de mesures de prevenció. Nivell d’exposició: Freqüència d’exposició o pel tipus de manipulació a aerosols i inhalació en pols. PLA D’ACCIÓ Crear una comissió multidisciplinària: adreça d'infermeria, àrea de farmàcia, responsable de materials i unitat de prevenció de riscos laborals. FASE 1: Verificar medicació bio-perillosa utilitzada al centre. Difusió de la llista. Assegurar disponibilitat d'EPIs a totes les sales. Informació al programa informàtic d'administració de medicació. FASE 2: Centralització de preparació de medicaments perillosos d'administració parental a farmàcia. FASE 3: Aplicació informàtica SAP-MIV. RRHH. Sistema de distribució/horaris. Sistemes tancats d'administració de medicaments. 4. FARMACOCINÈTICA És la CIÈNCIA que estudia els PROCESSOS FISICOQUÍMICS que pateix un FÀRMAC quan s'administra o s'incorpora a un organisme fins a la seva eliminació completa. Estudia la MANERA com l'ORGANISME pot afectar els fàrmacs durant tot el procés, des de la seva ADMINISTRACIÓ fins a l'ALLIBERAMENT. L'APLICACIÓ PRÀCTICA de la FARMACOCINÈTICA CLÍNICA permet DISSENYAR les PAUTES POSOLÒGIQUES més adequades per assolir amb la RAPIDESA necessària el lloc d'acció farmacològica i MANTENIR durant el temps necessari les CONCENTRACIONS TERAPÈUTIQUES segures i eficaces fins a assolir l'efecte terapèutic desitjat amb la MÍNIMA TOXICITAT. ACCIÓ DEL FÀRMAC Per aconseguir una bona acció d’un fàrmac és suficient amb una concentració MÍNIMA d'aquest a l'òrgan diana. 16 EFECTE TERAPÈUTIC S’assoleix quan el medicament conté la concentració mínima requerida per garantir l’efecte terapèutic suficient. Els PROCESSOS que pateix el fàrmac en entrar a l'organisme són: Alliberament i Absorció. Distribució i Metabolització. Excreció. 4.1 ALLIBERACIÓ És el procés pel qual, el MEDICAMENT entra al cos i allibera el contingut del principi actiu administrat. El fàrmac s'allibera del vehicle o l'excipient per DESINTEGRACIÓ, DISGREGACIÓ o DISSOLUCIÓ. *En alguna bibliografia podem trobar que s'engloba alliberament juntament amb absorció ja que de vegades s'administra el fàrmac ja en forma de principi actiu. ALLIBERACIÓ-ABSORCIÓ Pas al tub digestiu per l'esòfag. Dissolució del medicament en petites partícules. Absorció, que pot tenir lloc a nivell d'estómac, però que es duu a terme principalment a l'intestí. El fàrmac s'allibera de la forma farmacèutica, s'absorbeix i passa a plasma per distribuir-se pels teixits. 4.2 ABSORCIÓ El PRINCIPAL OBJECTIU és el PAS del MEDICAMENT al TORRENT SANGUINI. Consisteix en el PAS del PRINCIPI ACTIU des del LLOC de l’ADMINISTRACIÓ al TORRENT SANGUINI a través de les BARRERES CEL·LULARS corresponents segons la via d'administració. Els FÀRMACS administrat per VIA INTRAVENOSA no pateixen aquest procés, ja que NO cal que siguin ABSORBITS perquè ja es troben dintre del TORRENT SANGUINI. Les característiques FISICOQUÍMIQUES del fàrmac i de la MEMBRANA CEL·LULAR determinen el resultat del procés i n’hi ha algunes que modifiquen l'absorció del medicament: SOLUBILITAT: augmenta en aquosa i oliosa i disminueix en sòlida. FORMA FARMACÈUTICA. CONCENTRACIÓ del FÀRMAC. CIRCULACIÓ al lloc d'ABSORCIÓ. SUPERFÍCIE D'ABSORCIÓ. La MEMBRANA CEL·LULAR està constituïda per lípids i proteïnes. La PART LIPÍDICA de la membrana és una doble capa de fosfolípids que formen una pel·lícula bimolecular que confereix estructura a la cèl·lula, i constitueix una barrera que impedeix el pas de substàncies HIDROSOLUBLES. MECANISMES QUE PERMETEN EL PAS DEL FÀRMAC a través de la MEMBRANA CEL·LULAR. o DIFUSIÓ PASSIVA: es produeix SENSE DESPESA d’ENERGIA, A FAVOR del GRADIENT de CONCENTRACIÓ. TRANSPORT ACTIU: requereix d’un transportador i d’energia per al seu transport a l’interior de la cèl·lula. 17 EFECTE DEL PRIMER PAS Constitueix el PAS MÉS IMPORTANT de l’ABSORCIÓ, ja que permet la PÈRDUA de part del PRINCIPI ACTIU per absorció al tub digestiu, que és metabolitzat primer pel FETGE abans de passar a la CIRCULACIÓ SISTÈMICA. Te lloc quan l’administració del medicament es fa per la VIA ORAL. BIODISPONIBILITAT Afecta a tots els FÀRMACS. Ens indica quina és la FRACCIÓ o PERCENTATGE REAL del FÀRMAC que realment ASSOLEIX ACTIVAMENT la CIRCULACIÓ SISTÈMICA del PACIENT, és a dir, que tindrà ACCIÓ FARMACOLÒGICA. Dependrà de la VIA D'ADMINISTRACIÓ de lo liposoluble que sigui (+) si el fàrmac circula lliure o unit a proteïnes plasmàtiques del temps de semivida o el temps concentracions màximes i el volum disponible de distribució. 1. ENDOVENOSA: Conté una biodisponibilitat del 100%, és a dir tot el fàrmac administrat tindrà acció farmacològica. 2. MUSCULAR: te una major biodisponibilitat que la via subcutània o l’oral, però inferior que la intravenosa. 3. SUBCUTÀNIA: té una major biodisponibilitat que la via oral, però inferior que la via intravenosa o la muscular. 4. ORAL: és la via amb una biodisponibilitat més baixa, és a dir, la que té menys absorció i efectivitat. COM ÉS CALCULA? Es calcula comparant la de la via que cal estudiar respecte a la de la VIA INTRAVENOSA (no metabolització). Coneixent la biodisponibilitat d'un fàrmac podrem calcular quines modificacions cal fer en la seva POSOLOGIA per assolir els nivells sanguinis desitjats. DOSI EFICAÇ = BIODISPONIBILITAT X DOSI ADMINISTRADA (De = B x Da) EXEMPLE: Administrem 100 mg d’un medicament que té una biodisponibilitat del 80%, quants mg del fàrmac arribaran al torrent sanguini. DE= 0’8 X 100 = 80 mg. EXEMPLE: Un comprimit de digoxina té una biodisponibilitat del 70%, l’elixir del 77% i per via intravenosa del 100%. El pacient pren comprimits de 0’25 mg, però li costa tragar, per la qual cosa, passarem a l’elixir. Quants mg entren al torrent sanguini? DE= 0’7 X 0’25 = 0’175 mg del comprimit. Quants mg li hem d’administrar en elixir per continuar administrant la mateixa dosi eficaç? DE = 0’77 / 0’175 = 0’22 mg. 4.3 DISTRIBUCIÓ Consisteix en la fase en la qual, el medicament, ARRIBA i es DISTRIBUEIX pels diferents TEIXITS de l’ORGANISME. El FÀRMAC circula a través del COS i penetra en els DIFERENTS TEXITS fins a arribar a les CÈL·LULES DIANA, lloc on duran a terme la seva ACCIÓ i EFECTE. Prèviament, el FÀRMAC ha estat absorbit i ha entrat dintre de la circulació sanguínia. Cal tenir en compte que cada TEIXIT pot rebre QUANTITATS DIFERENTS del FÀRMAC. 18 COMPARTIMENT: és un TEIXIT o GRUP DE TEIXITS que tenen similar flux sanguini i afinitat per un fàrmac. COMPARTIMENT CENTRAL: constituït pels ÒRGANS i SISTEMES més intensament irrigats com el fetge, els ronyons, el plasma, el cor... Presenten una VELOCITAT de DISTRIBUCIÓ MÉS ELEVADA. COMPARTIMENT PERIFÈRIC: constituït per ÒRGANS menys irrigats com per exemple, el teixit adipós, la medul·la òssia, la pell, el múscul…). Presenten una VELOCITAT de DISTRIBUCIÓ MÉS LENTA. Alguns FÀRMACS tenen la capacitat d'UNIR-SE a PROTEÏNES PLASMÀTIQUES com l’albúmina amb un índex de fixació alt: que crea RESERVORIS de menor concentració del fàrmac als teixits. ! Cal tenir en compte que poden ocasionar INTOXICACIONS. DIFUSIÓ del fàrmac està lligada a la unió amb les proteïnes: Unió FÀRMAC + PROTEÏNA: NO poden TRAVESSAR la paret capil·lar i arribar al receptor. EQUILIBRI DINÀMIC Només els que van LLIURES, poden exercir un EFECTE FARMACOLÒGIC. No tot el que trobem en el torren és útil, és actiu. Albúmina lipoproteïnes i glicoproteïnes i llavors els fàrmac unit es va inactivant i per tant no farà el seu efecte farmacològic, només pot actuar si es troba lliure. COEFICIENT DE REPARTIMENT O DE SOLUBILITAT: És el resultat entre la LIPOSOLUBILITAT i la HIDROSOLUBILITAT d'un fàrmac. Determina la CAPACITAT de DIFUSIÓ a través de les membranes cel·lulars. *Hi ha una gran importància en la unió a les proteïnes plasmàtiques que modifiquen la intensitat de l’acció farmacològica i la durada de l’efecte. Tenim un SISTEMA DE REPRESENTACIÓ GRÀFICA que relaciona les variacions de concentració plasmàtica d'un fàrmac en funció del temps després de la seva administració. VIDA MITJA O SEMIVIDA D’ELIMINACIÓ Ens indica quin és el TEMPS que tarda l’organisme en reduir la CONCENTRACIÓ PLASMÀTICA del fàrmac a la MEITAT de la seva concentració inicial. Això ens permet calcular quina ha de ser la freqüència d’administració. 4.4 METABOLITZACIÓ O BIOTRANSFORMACIÓ El metabolisme dels fàrmacs es duu a terme principalment al FETGE. Transformació mitjançant 4 sistemes: OXIDACIÓ – REDUCIÓ: el fàrmac perd els electrons i facilita l’eliminació i la reducció guany d’electrons afecta a la seva eliminació. HIDRÒLISI i CONJUGACIÓ: el fàrmac es divideix amb l’ajuda de l’aigua. 19 El fàrmac passarà de la seva forma liposoluble a la seva forma hidrosoluble. Els ENZIMS són els encarregats de TRANSFORMAR les molècules dels fàrmacs en METABÒLITS. ACTIUS: augmenten o mantenen els efectes del fàrmac. PASSIUS: disminueixen els efectes. Els PROFÀRMACS à són INACTIUS, però s'activen en ser METABOLITZATS. Fàrmacs d’acció duració. Encara que no hi hagi efecte si no s'eliminen del cos a través de l’orina, aquests metabòlits tornen a la circulació sistèmica, hi provocaran una SOBREDOSI. 4.5 EXCRECIÓ El PRINCIPAL ÒRGAN EXCRETOR és el RONYÓ, tot i això, n’hi ha d’altres: Fetge, pell, pulmons, glàndules salivals, llagrimalls… Les VIES D’EXCRECIÓ poden ser diverses, entre elles: L’orina, les llàgrimes, la suor, la saliva, la respiració, la llet materna, la femta, la bilis… Pel que fa a l'ELIMINACIÓ RENAL, els fàrmacs són excretats per: FILTRACIÓ GLOMERULAR, SECRECIÓ TUBULAR o REABSORCIÓ TUBULAR. També hi ha tècniques de depuració extra-renal com la DIÀLISI. *ACLARAMENT RENAL: el volum plasmàtic que al seu pas pel ronyó queda lliure totalment del fàrmac per unitat de temps, per la qual cosa es mesura en unitats de volum per unitats de temps. 5. FARMACODINÀMICA Estudia el MECANISME D’ACCIÓ dels fàrmacs i els seus EFECTES sobre l’organisme. EFECTES FARMACOLÒGICS: A NIVELL MOLECULAR: sobre la cèl·lula diana. A NIVELL CLÍNIC. COM I ON ACTUEN? FÀRMAC LLIURE: produeix un EFECTE SISTÈMIC o FARMACOLÒGIC. Cal que el fàrmac arribi al lloc d'acció (òrgan efector) i interaccioni amb les cèl·lules diana (normalment unint-se a receptors específics). INTERACCIÓ FÀRMAC-RECEPTOR: produeix modificacions cel·lulars que produeixen un EFECTE TERAPÈUTIC. 5.1 MECANISMES D’ACCIÓ DELS FÀRMACS La majoria dels FÀRMACS actuen amb mecanismes d'acció específics i produeixen el seu EFECTE després de la seva interacció amb molècules cel·lulars anomenades RECEPTORS que es troben a la membrana o a l'interior de les cèl·lules. RECEPTORS: són macromolècules tridimensionals, de naturalesa proteica, en les quals encaixen les molècules dels fàrmacs, formant unions complexes, mantingudes mitjançant enllaços químics. El que fan es modifical el flux d’ions canvis en l’activitat enximàtica... 20  DIFERENTS TIPUS I LOCALITZACIONS: membrana cel·lular, citoplasma, nucli. És important que el FÁRMAC pugui unir-se als RECEPTORS de les cèl·lules diana, per tal de garantir que produirà l’EFECTE SISTÈMIC i per tant l’efecte FARMACOLÒGIC. COMPLEX D’UNIÓ DEL FÀRMAC -RECEPTOR CARACTERÍSTIQUES: ESPECIFICITAT: capacitat de discriminació d’una molècula de l'altra, encara que siguin semblants. AFINITAT: capacitat que té un fàrmac d´unir-se al receptor i formar un COMPLEX F-R. Probabilitat que una molècula pugui interactuar amb el receptor específic. A més cal tenir en compte que l’AFINITAT que té un fàrmac per la seva cèl·lula diana depèn de diversos factors entre els quals s’inclou: o ESTRUCTURA QUÍMICA DEL FÀRMAC: mida, forma, càrrega elèctrica i grups funcionals que conté, els quals poden influir en la seva afinitat per la cèl·lula diana. o RECEPTORS EN LA CÈL·LULA DIANA: la presència, densitat i conformació dels receptors pot afectar l’afinitat del fàrmac. o INTERACCIONS MOLECULARS i CONCENTRACIÓ del FÀRMAC a la CÈL·LULA DIANA. o Altres aspectes com la FARMACOCINÈTICA, la RESPOSTA CEL·LULAR i la INTERACIÓ amb el fàrmac, també són fonamentals per la seva efectivitat clínica. EFICÀCIA: capacitat per modificar el COMPLEX F-R (RECEPTOR) i iniciar l’acció farmacològica determinada. ACTIVITAT INTRÍNSECA: mesura de l'activitat del fàrmac % d'efectivitat biològica del fàrmac. Relaciona la quantitat de complexos formats amb la magnitud de l’efecte farmacològic produït. IGUAL A 1 El fàrmac és capaç de produir una resposta cel·lular màxima. IGUAL A 0 El fàrmac no és capaç d’induir la resposta cel·lular i de produir l’efecte farmacològic. ES EL MATEIX DIR QUE UN FÀRMAC ÉS EFICAÇ QUE DIR QUE ÉS POTENT? EFICÀCIA: capacitat que té el fàrmac per produir l’efecte terapèutic desitjat produint la resposta màxima. POTÈNCIA: capacitat que té un fàrmac per produir una resposta màxima a una menor dosis o concentració. Es refereix a la quantitat de fàrmac necessària per produir un efecte terapèutic determinat. EN FUNCIÓ DE L'AFINITAT I L'ACTIVITAT INTRÍNSECA, ELS FÀRMACS ES CLASSIFIQUEN EN: AGONISTES: tenen afinitat i eficàcia o activitat intrínseca. AGONISTES PARCIALS: tenen afinitat, però eficàcia en % inferior a l'agonista. ANTAGONISTES: tenen afinitat, però no tenen activitat intrínseca. Impedeixen l'acció del fàrmac agonista. o FARMACOLÒGIC: els dos fàrmacs competeixen pel mateix receptor, inhibint-ne l'acció farmacològica de l'altre (flumenacil antagonista dels receptors dels benzodiazepines). 21  o FISIOLÒGIC: els 2 fàrmacs ocupen els receptors específics i com que les accions farmacològiques es contraposen, queda anul·lada l'acció d'un (anticonceptius orals antagonitzen els hipoglucemiants orals). o QUÍMIC: no es realitza a nivell de receptors, sinó a nivell de circulació sanguínia. Base del tractament per intoxicacions (acetil cisteïna antagonitza el paracetamol). AGONISTES AGONISTES PARCIALS ANTAGONISTES CONCENTRACIÓ MÍNIMA EFICAÇ (CME): concentració a partir de la qual se sol observar el efecte terapèutic. En els antibiòtics es important que es mantingui dintre de la concentració mínima efectiva. Hi ha medicaments que solen tenir una pauta setmanal (àcid alendronic) o mensual ( calcifediol o vit D). CONCENTRACIÓ MÍNIMA TÒXICA (CMT): concentració per sobre de la qual hi ha efectes tòxics en l’organisme. ÍNDEX TERAPÈUTIC: marge de seguretat del fàrmac. És el quocient entre CMT/ CME. 5.2 ACCIONS FARMACOLÒGIQUES Conjunt d'efectes que apareixen a l'organisme en administrar un fàrmac: o TERAPÈUTIQUES: efecte fonamental desitjat de la droga. o EFECTES INDESITJABLES (reaccions o efectes adversos a medicaments, RAM): qualsevol resposta amb efectes NOCIUS i INVOLUNTARIS derivades de l’ús del medicament en dosis habituals i també relacionats amb ERRORS en la MEDICACIÓ i en el seu ús al marge de l'autorització comercial, com l'ús equivocat, la sobredosi i l'abús del medicament. o DEFINICIÓ RAM SEGONS OMS: "qualsevol resposta a un medicament que sigui perjudicial i involuntària i que presenti dosis utilitzades normalment en l'ésser humà com profilaxi, diagnòstic o tractament de malalties per a la modificació d'una funció biològica". EFECTES ADVERSOS CLASSIFICACIÓ RAM: IMPORTANT TIPO A (AUGMENTED) TIPO B (BIZZARRE) o Predictibles i molt freqüents. o Impredictibles, poc freqüents (al·lèrgies). o Normalment dosis-dependents o Rarament dosis-dependents o Alta morbiditat o Baixa morbiditat o Baixa mortalitat o Alta mortalitat o Respon a una reducció de la dosis. o Respon a la retirada del fàrmac. Les al·lèrgies són de tipus B, sempre i quan no estiguin encara diagnosticades, un cop ja s’han identificat passes a ser del tipus A. A més acostumen a ser força MÉS GREUS. 22 Les de tipus A són les que normalment es produeixen per un augment de la dosis habitual. CLASSIFICACIÓ RAM ARONSON & EDWARDS 2000 BASADA EN MECANISMES: TIPUS A: “augmentada” efectes COLATERALS o SECUNDARIS. TIPUS B: “estranya, rara ” idiosincràsies o per causes AL·LÈRGIQUES o GENÈTIQUES. TIPUS C: “crònica” = temps i dosi acumulada. Acostumen a generar DEPENDÈNCIES i EFECTE REBOT. TIPUS D: “retardada ” =, Efecte TERATOGEN i poden afectar a la fertilitat i són CARCINOGÈNICS. TIPUS E: “al final de l’ús” = fi del tractament, SDM. RETIRADA i efecte rebot. TIPUS F: “fracàs” = fracàs, FALLADA TERAPÈUTICA. TAULA RESUM: CLASSIFICACIÓ RAM TIPO A “Augmented” Resultat d’un augment de l’acció farmacològica quan s’administra a la dosis terapèutica habitual. Solen ser reaccions DOSI-DEPENENTS. EXEMPLE: caiguda de la TA per antiTA o hipoglucèmia x insulina. També inclouen els que no estan directament relacionats amb l’acció farmacològica (boca seca x antidepressius tricíclics, sobre infeccions x micobacteris en tt. atb, somnolència x benzos, hemorràgies x anticoagulants). TIPO B Bizzarre Abraça reaccions no conegudes de l’acció farmacològica del medicament. EXEMPLE: Anafilaxi amb penicil·lina, erupcions cutànies amb atb o hipertèrmia maligna. Requereixen d’una suspensió immediata de l’administració del medicament. TIPO C Chronic Apareixen després d’una llarga exposició al fàrmac, en tractaments crònics. Són previsibles i conegudes. EXEMPLE: SDM. de Cushing, provocat per farmacodependència. TIPO D Delayed Es produeixen després de la exposició al fàrmac, no necessita d’una exposició perllongada, sinó que guarda relació amb la dosi acumulada i es caracteritza per teratogènia i carcinogènesis. Cal ressaltar que són poc freqüents. TIPO E End of use SD. Retirada i Efecte Rebot. Podem evitar-ho amb una RETIRADA PROGRESSIVA. Per exemple, NITRATS o ANTIEPILÈTICS. TIPO F Failure Es produeixen per una falta d’eficàcia en el tractament. Són degudes a impureses, excipients o contaminants o caducats. 23 CLASSIFICACIÓ EFECTES ADVERSOS SEGONS EL SEU ORIGEN: CAUSA FARMACOLÒGICA: EFECTE SECUNDARI: són els que apareixen com a conseqüència de l'efecte terapèutic que deriva de l'acció principal del fàrmac (ex: infecció amb antibiòtics). Poden obligar a suspendre'n l'administració. EFECTE COL·LATERAL: forma part de la pròpia acció farmacològica, encara que la seva aparició és indesitjable (ex: taquicàrdia per relaxants de la musculatura llisa bronquial (salbutamol)). EFECTE ACUMULACIÓ O SOBREDOSIFICACIÓ: presentada per un augment de la concentració plasmàtica del fàrmac (marge terapèutic estret, alteracions òrgans metabolitzen o excrets). TERATOGENICITAT o CARCINOGÈNESI: fàrmacs que afecten l'embrió o comporten alteracions del genoma. EFECTE PER TOXICITAT DIRECTA: afecta els òrgans que metabolitzen o excreten el fàrmac. CAUSA ORGÀNICA: IDIOSINCRÀSIA: respostes inesperades al fàrmac, apareix en subjectes que tenen sensibilitat especial. Alteracions genètiques tradueixen dotació genètica (ex: administració d'antipalúdics amb dèficit d'enzims, provoca anèmia hemolítica). REACCIÓ AL·LÈRGICA: reacció de naturalesa immunològica degut al fàrmac o metabòlits que adquireixen característiques d'antigen. Es pot arribar a produir una REACCIÓ ANAFILÀCTICA que apareix al temps de l'administració de caràcter greu que requereix una actuació immediata (broncospasme, hipotensió, e. laringi...) CLASSIFICACIÓ RAM EN FUNCIÓ DEL TEMPS: Aquestes poden ser d’aparició: IMMEDIATES: apareixen durant els primers 60 min després de l’administració per V.IV. Solen ser les més greus. o ANAFILAXIA: reacció al·lèrgica greu que pot causar dificultat respiratòria, inflamació de la cara, coll, urticària i disminució de la pressió arterial (PA). o BRONCOESPASE: contracció dels m. bronquials que causa dificultat per respirar, sibilàncies i opressió en el pit. o HIPOTENSIÓ: disminució repentina de la PA, que pot provoca mareig, debilitat i pèrdua del coneixement. INTERMÈDIES: apareixen després de la 1 fins a la 48 hora desprès de l'administració. o NÀUSEES I VÒMITS: sensació de malestar estomacal amb necessitat de vomitar. o DIARREA: deposicions freqüents i soltes. o SOMNOLÈNCIA: sensació de son o cansament excessiu. TARDANES: apareixen a partir de les 48 hores, poden anar des de mesos o anys. Per exemple, toxicodèrmies, febre, anèmia… entre d’altres. o TOXICITAT HEPÀTICA CRÒNICA: dany hepàtic perllongat degut a l’ús continu de certs medicaments. o NEUROPATÍA PERIFÈRICA: dany dels nervis perifèrics que poden causar dolor, entumiments i debilitat en les extremitats. 24 5.3 ÍNDEX TERAPÈUTIC 𝑫𝑳 És el COEFICIENT entre la DOSI LLETAL i la DOSI EFICAÇ ( ). 𝑫𝑬 És la RELACIÓ entre EFECTES TERAPÈUTICS i els EFECTES INDESITJABLES. Un ÍNDEX ALT significa més SEGURETAT. Un ÍNDEX PRÒXIM a 1 indica més PERILL o menys segur. ÍNDEX TERAPÈUTIC ESTRET Es dona quan hi ha poca diferència entre la dosi tòxica i terapèutica, per tant, requereix CONTROL de DOSIFICACIÓ AJUSTADA segons les mesures dels nivells reals en sang (plasma) de la persona en prendre-la. Vol dir que hi ha menys marge de treball i per tant, més risc de que hi hagi efectes indesitjables. Els pacients que prenent WARFARINA o SINTRON requereixen un monitoratge regular dels nivells de coagulació en la sang a través de probes com en temps de protrombina o el índex internacional normalitzat (INR). Aquestes probes ajuden als metges a ajustar la dosis de WARFINA segons les necessitats individuals de cada pacient. EXEMPLE: El LITI té un nivell de dosis mínimes terapèutiques d’aproximadament 0’8 mEq/L i una dosi que comença a ser tòxica en nivells sèrics de 1’5 mEq/L. Quin índex terapèutic tindrà? DL / DE = 1’5 / 0’8 = 1’875 ÍNDEX TERAPÈUTIC. Podem observar que presenta un índex terapèutic estret, pròxim a 1, per la qual cosa, caldrà dur a terme un control sèric dels nivells plasmàtics del medicament, post-administració. EXEMPLE: L’AUGMENTINE té una dosis mínima terapèutica de 3 mg/L, i una dosi tòxica de 10 mg/L. Quin índex terapèutic tindrà? DL / DE = 10 / 3 = 3’33 ÍNDEX TERAPÈUTIC. Podem observar que té un índex terapèutic elevat, llunyà a 1, per la qual cosa el podem administrar amb més seguretat, sense controls sèrics. 5.4 INTERACCIONS FARMACOLÒGIQUES Són MODIFICACIONS o ALTERACIONS QUANTITATIVES o QUALITATIVES de l’efecte d’un fàrmac causades per: Administració simultània/successiva d’un altre fàrmac. Planta medicinal. Aliment, beguda o contaminant ambiental. Produint una variació en la INTENSITAT (augment o disminució de l'efecte habitual) o aparició d'efecte diferent (sub-terapèutic, terapèutic o toxicològic) a l'esperat. ! No totes les medicines es poden barrejar. 25 TIPUS D’INTERACCIONS FARMACOLÒGIQUES 1. INTERACCIONS FARMACÈUTIQUES: Es deuen a reaccions fisicoquímiques entre fàrmacs prèvies a la seva administració quan es combinen en ampolla o xeringa. Per exemple, PENICIL·LINA I AMINOGLUCOSÒDIC. Cal vigilar precipitacions, terbolesa o canvis en la coloració i reduir el temps entre associació i administració. 2. INTERACCIONS FARMACOCINÈTIQUES: Afecten l'absorció, distribució, metabolització i excreció del fàrmac. Nomes es produeixen si l’ADMINISTRACIÓ s’ha fet per VIA ORAL. Per exemple, l’administració d’ANTIÀCIDS impedeixen l'absorció d'ANTIBIÒTICS. MECANISMES DE LES INTERACCIONS FARMACOCINÈTIQUES ABSORCIÓ DISTRIBUCIÓ METABOLITZACIÓ EXCRECIÓ Quelació Proteïnes Inducció Eliminació biliar Modificacions en el plasmàtiques enzimàtica Competició per la pH Inhibició secreció tubular Canvis en la motilitat enzimàtica Canvis en el pH de intestinal l’orina Destrucció de la flora Canvis en el flux bacteriana. sanguini. 3. INTERACCIONS FARMACODINÀMIQUES: Els efectes del fàrmac canvien en presència de l'altre, clínicament es produeix: EFECTE POTENCIADOR O ADDITIU (SINERGISME): els efectes dels fàrmacs se sumen, es potencien. EXEMPLE: la interacció entre fàrmacs HIPNÒTICS + ANSIOLÍTICS. EFECTE DISMINUÏT O OPOSAT (ANTAGONISME): els efectes dels fàrmacs competeixen entre si i poden arribar a anul·lar-se. EXEMPLE: la interacció entre fàrmacs VASODILATADORS – VASOCONSTRICTORS. 4. ALTRES INTERACCIONS: Amb aliments com per exemple, els aliments amb tiramina + IMAO que poden provocar crisis HTA. Amb plantes medicinals com per exemple, l’herba de Sant Joan que disminueix l'efecte de la warfina. Amb altres substàncies com per exemple, l’alcohol o el tabac... entre d’altres. La probabilitat d’aparició d’altres interaccions està relacionat amb el nombre de medicaments que prengui el pacient. 5.5 TOLERÀNCIA És la DISMINUCIÓ de la RESPOSTA que produeix l’organisme enfront a l’administració o a la pressa del medicament com a conseqüència d’una administració perllongada d'aquest en el temps. L'administració repetida d'un fàrmac pot provocar la disminució progressiva del seu efecte farmacològic per alteració en la configuració dels receptors o la disminució del nombre. 26 5.6 FARMACODEPENDÈNCIA És la DESVIACIÓ de l'ús terapèutic d'un medicament per experimentar-ne els efectes. Això produeix DEPENDÈNCIA física i psíquica dels efectes farmacològics per fenòmens de NEUROADAPTACIÓ. Dona lloc a SÍNDROME D'ABSTINÈNCIA si se suprimeix bruscament el fàrmac. EXEMPLES: antiinflamatoris, analgèsics, ansiolítics, antidepressius, hipnòtics. *Els medicaments que modifiquen l'estat d'ànim són els que més sovint condueixen a la farmaco-dependència. 6. FARMACOVIGILÀNCIA 6.1 LLEI GENERAL DE SANITAT O DEL MEDICAMENT És la llei d’obligatorietat per als importadors, fabricants i professionals sanitaris de comunicar els efectes adversos causats per medicaments i altres productes sanitaris) creada a través del Reial Decret 577/2013 de 26 de juliol. Les notificacions es poden notificar de manera voluntària, anònima. Qualsevol persona dins del procés del medicament, des de la fabricació i el registre de la prescripció, dispensació i administració del medicament. 6.2 OBJECTIUS DE LA FARMACOVIGILÀNCIA La farmaco-vigilància de medicaments d’ús humà és una activitat de Salut Pública. OBJECTIU: dur a terme la IDENTIFICACIÓ, QUANTIFICACIÓ, AVALUACIÓ i PREVENCIÓ dels riscos derivats de l’ús dels medicaments una vegada autoritzats. La notificació de sospites de reaccions adverses a medicaments ha detectat nombrosos efectes NO desitjats que eren desconeguts. Això ha permès millorar la seguretat en l’ús dels medicaments. L'Institut Català de Farmacologia duu a terme l'execució del Programa de Farmaco-vigilància a Catalunya. 6.3 QUÈ CAL NOTIFICAR? És important que es notifiquin les sospites de reaccions adverses: DESCONEGUDES o INESPERADES. MORTALS o GREUS o que amenacen la vida de la persona. Les dels FÀRMACS NOUS i/o sotmesos a seguiment addicional (▼). REACCIONS ADVERSES en NENS. BIOLÒGICS i VACUNES ( zona de punció calenta, vermella, no cal notificar-la en un individu en concret). MEDICAMENTS HOMEOPÀTICS i tradicionals a base de plantes. 5.4 LES PRINCIPALS NOVETATS Ampliació de la definició de “reacció adversa”, incloent-hi el concepte “d’error de medicació”. 27  Potencia la vigilància dels nous medicaments i els que s'identifiqui un problema de seguretat potencial, “subjecte a seguiment addicional”. - Participació dels ciutadans a la notificació (2012). Format de la targeta groga pot ser electrònic. Abans servia per notificar els afectes adversos al centre de farmacoloiga. Creació Comitè per a l'Avaluació de Riscos en Farmacovigilància europeu (revisió de les activitats dels països de la Unió Europea per la Comissió Europea de manera biennal). Des del juliol del 2012 metges, farmacèutics, infermers, odontòlegs, podòlegs, altres professionals sanitaris i els ciutadans poden notificar reaccions adverses. EXEMPLE: Del pacient cal saber el SEXE, EDAT (per la biodisponibilitat), PES i el CIP del PACIENT i comunicar si el quadre clínic ha requerit atenció. OBJECTIUS PRINCIPALS OBJECTIUS: 1. Detecció primerenca de reaccions adverses i interaccions desconegudes fins ara. 2. Detecció de l’augment de freqüència RAM conegudes. 3. Identificació de factors de risc i mecanismes RAM. 4. Estimació relació benefici/risc i difusió de la informació per millorar la regulació i prescripció de medicaments. OBJECTIUS FINALS 1. L'ús racional i segur dels medicaments. 2. L'avaluació i la comunicació dels riscos i beneficis dels medicaments comercialitzats. 3. L’educació i la informació en matèria de seguretat de medicaments. 28 29