Apunts tema 1 - Trastorns oftàlmics PDF

T1. CURES INFERMERES A LA PERSONA AMB TRASTORNS OFTÀLMICS 1. RECORD ANATOMOFISIOLÒGIC 1ª Capa Escleròtica: la membrana més externa. Forma el pseudoesquelet del ull i dona la (la més resistència. Formada per teixit connectiu en diferents eixos per aquest motiu és de externa...

T1. CURES INFERMERES A LA PERSONA AMB TRASTORNS OFTÀLMICS 1. RECORD ANATOMOFISIOLÒGIC 1ª Capa Escleròtica: la membrana més externa. Forma el pseudoesquelet del ull i dona la (la més resistència. Formada per teixit connectiu en diferents eixos per aquest motiu és de externa) color blanc. Còrnia: part anterior. És una membrana transparent i avascular (nodreix a través del humor aquós i de la llàgrima). Està molt innervada. És la primera capa on es produeix la refracció de la llum. Davant es troba una membrana mucosa que produeix tant moc com llàgrima, es pot inflamar de vegades (conjuntiva). 2ª Capa Coroides: capa molt vascularitzada. La seva funció és nodrir la retina (de glucosa (Úvea, i oxigen). capa mitja) Cos ciliar: 2 parts. La més interna anomenada processos ciliars (produeix l’humor aquós) i l’altra part és el múscul ciliar (subjecta el cristal·lí i quan es contrau, canvia la forma del cristal·lí). Quan el cristal·lí es relaxa es pot veure de lluny, quan es contreu es pot veure de prop. Aquest procés és diu acomodació. Iris: diafragma de l’ull, regula la quantitat de llum que entra a la retina. Té 2 músculs: l’ esfínter del iris que produeix miosis (pupil·la més petita) i el dilatador del que provoca midriasis (pupil·la més gran) 3ª Capa Retina: on es transforma l’estímul lluminós en nerviós. Té diferents capes: la més (la més externa és l’epiteli pigmentari (funció: disminuir l’enlluernament), foto receptors interna) (cons i bastons), cèl·lules bipolars (tenen dos pols i transmetren la informació des de els fotoreceptors cap a les cèl·lules ganglionars). Les cèl·lules ganglionars s’uneixen formant el nervi òptic (2n parell cranial). Les fibres del nervi òptic en el quiasme es creuen fins arribar al tàlem fins el lòbul occipital (interpretació de la visió). CRISTAL·LÍ És una lent biconvexa, avascular i es nodreix a partir de l’humor aquós. Es subjectat pels músculs ciliars. Quan el cristal·lí es relaxa es pot veure de lluny, quan es contreu es pot veure de prop. Aquest procés és diu acomodació. Humor aquós: es produeix en els processos ciliars que viatja a la càmera posterior, travessa la pupil·la fins a la càmera anterior. Aquí travessa la malla trabecular (com una esponja) i drena al canal Schlemm que s’elimina cap a la circulació nerviosa. Funció: nodrir tant cristal·lí com la còrnia. Humor vitri: és d’aspecte gelatinós i està format d’aigua un 99%. Conté proteïnes, lactat, àcid úric. A més, Té una concentració de ions semblants a la del plasma. Funció: donar forma a l’ull. Actua com antioxidant del cristal·lí. Es genera quan som embrions i no es torna a regenerar. Càmera anterior (entre còrnia i iris) → angle iridocorneal (des de la còrnia fins al iris). Càmera posterior (entre iris i cristal·lí) → angle iridociliar (del iris al cos ciliar). Adaptació a la llum: Iris (regula llum) / pupil·la (enfoca) Acomodació i enfocament: Cristal·lí / múscul ciliar Formació de la imatge a la retina: Refracció de la llum: desviació de la llum en canviar a un medi de diferent densitat. Arriba la llum → còrnia (1º medi) → humor aquós (2º medi) → cristal·lí (3º medi) → humor vitri (4º medi). A la retina es projecta la imatge de forma invertida que el cervell la interpreta en el lòbul occipital de forma correcta. Visió cromàtica: retina Bastons: serveixen per diferenciar la claror de la foscor i la visió perifèrica. Cons: serveixen per veure el color i s’encarreguen de la visió central. Transmissió pel nervi òptic al cervell (explicat al quadre, apartat retina). 2. TRASTORNS DE SALUT MÉS FREQÜENTS 2.1 GLAUCOMA Definició: Neuropatia degenerativa de les fibres del nervi òptic que pot produir una pèrdua del camp visual i presenta un augment de la pressió intraocular (PIO). Aquest augment pressiona la retin (nervi òptic) i el col·loides. Per tant, no es podrà nodrir la retina i per tant es moriran les cèl·lules provocant ceguera. Per tant, s’ha d’actuar de forma ràpida. Fisiopatologia: Augment de la PIO → 10-21 mmHg (valor normal). La prova es diu Tonometria (mesura PIO). Es normal que a primera hora del matí estigui augmentada per estar en posició en decúbit supí perquè pressiona. Etiologia: Edat (degeneració a més edat) Corticoides (a dosis altes i perllongat) Malalties oculars o Despreniment retina o Cataractes o Miopia (eix anteriorposterior del ull més llarg de lo normal, convergeix abans de la retina, canal de Schemm més petit que pot provocar glaucoma) Incidència: El 3% de la població Causa més freqüent de ceguesa a Espanya (diabetis) La incidència augmenta en persones majors de 40 anys → (revisions anuals) Es compara la forma de l’angle de drenatge en el pacients amb glaucoma d’angle obert (a) i d’angle estret (b). Aquest últim, es tracta d’un angle < 20º. Tipus: A) Angle obert o crònic: Característiques: o És el més freqüent. o Afecta els dos ulls, però a intervals diferents. o L'obstrucció es troba a nivell de la malla trabecular o canal de Schlemm (acumula humor i augmenta PIO, que pressiona nervi òptic i col·loides provoca isquèmia). o L'obstrucció és deguda a que els teixits degeneren perdent permeabilitat.  Oftalmoscòpia: prova per visualitzar la retina i el nervi òptic.  Papil·la òptica: per on el nervi òptic entra dins el globus ocular. Manifestacions clíniques: o Pèrdua lenta de la visió o Pèrdua de la visió perifèrica (PIO afecta primer als cons i bastons més laterals) o Dolor ocular persistent o Dificultat per adaptar-se a la foscor o Incapacitat per rebre els canvis de color o Cefalees o Dolor retroocular o Nàusees i vòmits o Febrícula o Visió borrosa o Aparició d'halos al voltant de la llum Tractament mèdic: Objectiu o Reduir el curs de la malaltia/Control de la PIO o Reduir la PIO o Alleujar el dolor Tractament farmacològic: o Reduir la PIO ▪ Afavorir el drenatge de l'humor aquós → Prostaglandines: latanoprost local c/24h ▪ Disminuir la producció de l'humor aquós → Betabloquejants: timolol local c/12h o Alleujar el dolor → Analgèsics / compreses fredes Tractament quirúrgic: o Trabeculoplàstia: Làser per obrir petits orificis a la malla trabecular perquè pugui passa l'humor aquós. o Trabeculectomia: ▪ Es talla una part de l'escleròtica, quan la malla està molt. ▪ S'extirpa la porció defectuosa de la malla trabecular i l'humor aquós drena cap a l'espai subconjuntival ▪ Vàlvula de drenatge B) Angle tancat o agut: menys freqüent, però més urgència. Apareix en persones que neixen amb un angle irido-corneal estret. Quan aquesta pupil·la està midriàtica (com per estrès o per prendre molt cafè) provoca que l’iris xoqui contra el cristal·lí, al xocar l’humor aquós no pot passar de la càmera posterior cap a l’anterior a través de la pupil·la, fet que provoca que s’acumuli i augmenti la PIO. Això empeny l’iris cap endavant provocant que l’angle irido-corneal encara es tanqui més i no pugui passar l’humor aquos (PIO augmenta). Tipus: o Glaucoma primari: Es dona en persones> 60 anys amb angle iridocorneal estret (