Funcions Bàsiques de l'organisme PDF

FUNCIONS BÀSQIUES DE L’ORGANISMES 01. La consciència 02. La respiració 03. La circulació LA CONSCIÈNCIA ÉS L’APORTACIÓ D’OXIGEN DES DE L’AIRE FINS A LES CÈL.LULES I L’EXPULSIÓ DEL DIOXID DE CARBONI DES DE LES CÈL.LULES FINS A L’EXTERIOR DE L’ORGANISME Bases fisiològiques Està for...

FUNCIONS BÀSQIUES DE L’ORGANISMES 01. La consciència 02. La respiració 03. La circulació LA CONSCIÈNCIA ÉS L’APORTACIÓ D’OXIGEN DES DE L’AIRE FINS A LES CÈL.LULES I L’EXPULSIÓ DEL DIOXID DE CARBONI DES DE LES CÈL.LULES FINS A L’EXTERIOR DE L’ORGANISME Bases fisiològiques Està format per una xarxa de cèl.lules especialitzades que perceben,transmeten i processen informació sobre l’entorn / estimuls externs ) i el mateix organisme ( estímuls interns) i generen la resposta.Tipus de resposta: -Voluntàries: Conscients a estimuks externs ( parlar,caminar, mastegar) -Involuntàries: - Respostes automatiques: No es poden modificar, ritme cardíac, secreció salival. - Actes reflexos: Rwspostes que es donen de manera automàtica. Per valorar el nivell de consciencia les respostes de més interès són les voluntàries.  Trastorns de la consciència Són aquelles alteracions del sistema nerviós que es manifesten amb una falta de resposta o inadequades a estimuls externs -Somnolència: Tendència a la son, però respon adequadament a ordres simples o complexes i a estímuls dolorosos -Confusió: Incapaç de pensar amb claredat i velocitat usual, desorientada i dificultat per prestar atenció, pendre decisions. -Estupor: Victima casi insconscient i nomes es desperta breument quan l’estimulen de forma energètica i repetida. Si es desperta respon de manera lenta i incoherent -Coma: La víctima no respon a estímuls, però manté les funcions vegetatives ( circulació,respiració...)Pèrdua total consciència) Causes de la inconsciencia -Lesions orgàniques de l’encèfal: Hemorràgies, traumatismes, falta reg sanguini, infeccions, tumors -Trastorns metabòlics: No hi ha lesió orgànica, però concentració inadequada d’alguna substància. Ex: falta O2, excés de diòxid de carboni, glucosa, urea... -Intoxicacions: Substàncies no endògenes, sinó externes: Drogues, tòxics, medicaments Valoració del nivell de consciència Escala AVDI Reactivitat pupil.lar ( iscòria, miosi, midriasi,anisicòria) Escala de Glasgow/Glasgow lactants Exploració motora( postura de decorticació, postura de descebració) Valoració patró respiratori ( res Cheyne-Stokes, biot o atàxica, Kussmaul)  ACTIVITATS Busqueu i expliqueu i interpreteu les diferents maneres de valorar la consciència esmentades a la diapositiva anterior LA RESPIRACIÓ Que és? La respiració consisteix en l’aportació d’oxigen des de l’aire fins a les cèl·lules i en l’expulsió de diòxid de carboni des de les cèl·lules fins a l’exterior de l’organisme. Bases fisiològiques En la definició anterior distingim dos objectius de la respiració: Proporcionar a totes les cèl·lules de l’organisme l’oxigen (O2) que necessiten per dur a terme el metabolisme cel·lular. Expulsar de l’organisme el diòxid de carboni (CO2) resultant del metabolisme cel·lular. Per realitzar aquests objectius calen diversos processos i la participació dels sistemes respiratori i circulatori.  Respiració externa/interna En la primera, anomenada respiració externa, l’oxigen (O2 ) passa des de l’aire ambiental fins a la sang i el diòxid de carboni (CO2 ), des de la sang fins a l’aire. La segona fase de la respiració, o respiració interna, és el procés pel qual l’oxigen passa des de la sang a totes les cèl·lules de l’organisme; allí és utilitzat per a obtenir energia i en aquesta reacció es produeix diòxid de carboni, que s’abocarà a la sang. 01. Freqüència respiratòria -Apnea: Absència de respiració -Eupneica: 12-18 rpm, primer any de vida 30-40 rpm -Taquipneica: superior a 20 rpm -Bradipneica: Inferior a 12 rpm 02. Altres signes/simptomes -Sibilàncies: Xiulet -Estridor: Esgarip, es produeix a la inspiració, obstrucció parcial de la gola -Asfixia: Obstrucció via aèria. OVACE -Tos -Dispnea o ofec -Hemoptisi -Cianosi -Alateig nasal -Tiratge intercostal: Músculs de les costelles es mouen cap endins -Utilització musculatura accessòria -Respiració paradoxal: Inspiració el tòrax i abdomen es desplaça cap enfora i l’expiració s’enfonsa  LA INSUFICIÈNCIA RESPIRATÒRIA La insuficiència respiratòria és la fallada de les funcions de l’aparell respiratori  Alteració de paràmetres sanguinis La insuficiència respiratòria ve definida per una hipoxèmia o una hipercàpnia. Hipoxèmia: la pressió parcial d’oxigen que té la sang arterial és baixa (< 80 mmHg). Hipercàpnia: la pressió parcial de diòxid de carboni que té la sang arterial és alta (> 45 mmHg). En la pràctica, sempre que hi ha hipercàpnia també hi ha hipoxèmia; però moltes vegades hi pot haver hipoxèmia sense hipercàpnia. És a dir, les dues opcions possibles són: Hipoxèmia més hipercàpnia. La insuficiència es deu a una fallada ventilatòria. Hi ha un dèficit en el volum d’aire efectiu que intercan- vien els alvèols i els capil·lars pulmonars (hipoventilació). La conseqüència de tot això és un intercanvi gasós deficient que ocasiona una disminució de l’eliminació de diòxid de carboni (hipercàpnia) i una oxigenació deficient (hipoxèmia). Hipoxèmia sola. La insuficiència es deu a una disminució de la difusió de gasos o a l’augment en la quantitat de sang que arriba al pulmó i no s’oxigena; no existeix hipoventilació. La conseqüència de tot això és una fallada aïllada de l’oxigenació (hipoxèmia), però no de l’eliminació de diòxid de carboni. Hipoxèmia La pressió parcial d’oxigen a la sang arterial no es pot mesurar directament en l’entorn extrahospitalari. Però existeix una forma indirecta de mesura que resulta molt útil i que és molt senzilla d’aplicar: la mesura de la saturació d’oxigen de sang capil·lar. La saturació d’oxigen de sang capil·lar (SatO2) expressa en tant per cent la concentració d’oxigen que hi ha a la sang capil·lar. Els pulsioxímetres són molt fiables, però hi ha algunes situacions en les quals es poden produir lectures errònies: Interferències. Alguns aparells elèctrics poden provocar interferèn- cies en el pulsioxímetre i causar lectures falses. Moviment. Tremolors o moviments de la persona o els derivats de la circulació amb l’ambulància afecten la fiabilitat de l’aparell. Mala perfusió perifèrica. El fred ambiental, la disminució de temperatura corporal, la hipotensió o una compressió de l’extremitat fan que la perfusió perifèrica es redueixi i, per tant, que l’aparell mostri un valor inferior al real Obstacles a l’absorció de la llum. El pulsioxímetre utilitza un emissor de llum i un fotodetector per dur a terme la mesura. Qualsevol obstacle que bloquegi l’absorció de la llum, com l’esmalt d’ungles, un tatuatge o una pigmentació de la pell, ocasionarà falses lectures. Patologies relacionades amb l’hemoglobina. Una anèmia severa o alguns estats anòmals de l’hemoglobina donen lectures de saturació errònies ( Hipercàpnia Igual que passa amb la pressió parcial d’oxigen a la sang arterial, la de diòxid de carboni tampoc es mesura directament. En aquest cas s’estima a partir de la mesura de la concentració de CO2 El dispositiu que efectua aquesta mesura és el capnòmetre, que té un sensor que es col·loca a la tubuladura per on surt l’aire expirat durant l’oxigenoteràpia. La lectura, en funció del tipus de capnòmetre, s’efectua en una pantalla que té el mateix dispositiu o en un monitor desfibril·lador. El capnòmetre s’utilitza en suport vital avançat, quan es col·loca un tub endotraqueal  Signes i símptomes IR Les manifestacions clíniques de trastorn respiratori comunament reflecteixen els signes i els símptomes de la malaltia causal, i els de la hipoxèmia o de la hipercàpnia que l’acompanyen. De forma resumida, podem agrupar els símptomes de la manera següent  Valoració i conducta terepèutica L’absència de consciència i de respiració ens situa davant d’un quadre d’ACR, que ens obliga a actuar de forma ràpida i ordenada segons els protocols de suport vital bàsic. La presència dels següents signes clínics indiquen una insuficiència respiratòria greu i risc d’aturada respiratòria. Taquipnea superior a 40 rpm. Ús de la musculatura respiratòria auxiliar, signes de fatiga. Aparició de cianosi en pell i mucoses. Signes d’alteració del sistema circulatori, principalment hipotensió i pell suada i freda. Signes d’afectació del sistema nerviós central, obnubilació, coma. Taquicàrdia superior a 130 ppm. Quan s’identifiquen aquests signes és important demanar ajuda urgent. Les primeres actuacions han de ser l’administració d’oxigen i el monitoratge de les funcions vitals Davant un quadre d’asfíxia per obstrucció de la via aèria superior (OVACE), hem d’actuar de forma ràpida, ja que ens trobem en una situació de risc vital. En el proper nucli estudiarem el protocol establert per a aquestes situacions. Si hi ha ferides obertes al coll o el pit, s’hauran de tancar immediatament aplicant un embenat, sobretot si s’observen bombolles d’aire a la ferida. L’asfíxia Anomenem asfíxia una suspensió de la respiració, o bé una dificultat en aquesta, que es pot deure a diverses causes, principalment: ennuegament, ofegament, traumatismes i intoxicacions Les causes són, per tant: Ennuegament. Un objecte estrany bloqueja les vies respiratòries i dificulta o impedeix el pas de l’aire. Aquesta situació es coneix com a OVACE (obstrucció de la via aèria per un cos estrany). Ofegament. És un procés que ocasiona una insuficiència respiratòria primària en una persona pel fet que el cap i la via aèria n’han estat immersos en l’aigua. Traumatismes. Traumatismes sobre estructures anatòmiques necessàries per a la respiració o sobre estructures del sistema nerviós central que la regulen poden impedir que la funció respiratòria es dugui a terme de forma Intoxicacions. Diversos tòxics poden dificultar la respiració. Els més comuns són gasos tòxics, tot i que també poden fer-ho alguns medicaments i drogues Les ACR derivades d’una asfíxia en persones adultes són situacions poc freqüents i que requereixen una intervenció específica, que estudiarem en els propers nuclis. Cal destacar que en el cas de víctimes pediàtriques, l’asfíxia és la primera causa d’ACR. Les causes d’asfíxia en aquestes edats les podem identificar Accidents de trànsit (48%). Lesions no intencionades, entre les quals destaca l’ennuegament (21%). Ofegaments (13%). Caigudes (6%). Foc: cremades, i també asfíxia per fum (3%). Intoxicacions (2%). Suïcidi (2%) (c) Editorial Altamar, S.L. Tots els drets reservats  ACTIVITATS Explica què és la respiració, en quines fases es divideix i quins aparells i sistemes hi participen. Per què és tan important en l’atenció a situacions d’emergència? Explica en quines situacions un pulsioxímetre pot donar lectures falses A què corresponen les sigles OVACE? LA CIRCULACIÓ Bases fisiològiques La sang circula per tot l’organisme per proveir les cèl·lules d’oxigen i nutrients, i retirar els residus que generen aquestes. També transporta diverses substàncies que s’ocupen de transmetre’ls informació, protegir-les, etc. Perquè aquests processos siguin possibles, cal un sistema de conductes pels quals pugui circular la sang (sistema vascular) i una bomba que la impulsi per aquests (cor) Existeixen dos paràmetres fisiològics que aporten informació rellevant sobre el funcionament de l’aparell cardiovascular: la tensió arterial i la freqüència cardíaca. Una altra font d’informació, que resulta essencial durant el suport vital avançat, és l’electrocardiograma, que mostra l’activitat elèctrica del cor. La lectura i interpretació d’un electrocardiograma la duu a terme personal mèdic. Tensió arterial La tensió arterial (TA) és la pressió que la sang impulsada pel cor exerceix sobre les parets de les artèries. Valors anormals de TA (120-140/70-90) En emergències podem trobar dues situacions de risc vital, per elevació o disminució excessives de la tensió: Crisi hipertensiva. És una elevació aguda de la TA que es manté durant almenys 15-30 minuts, amb una TAS ≥ 180 mmHg i/o amb una TAD ≥ 120 mmHg. Quan la crisi va acompanyada d’alteracions orgàniques greus, principalment a nivell cardíac, cerebral o renal, existeix risc vital immediat, per la qual cosa s’ha d’iniciar un tractament específic per via parenteral i efectuar el trasllat hospitalari. Si no es presenten aquestes alteracions, no hi ha risc vital immediat Xoc hipovolèmic. La causa més habitual d’aquesta situació en emergències és una pèrdua de sang (hemorràgia) que redueix el volum de sang circulant (volèmia) Davant d’un xoc hipovolèmic, el suport vital inclou actuacions destinades a controlar l’hemorràgia, ja que si no s’aconsegueix aturar la pèrdua de sang la resta de maniobres no assoliran el seu propòsit Freqüència cardiaca La freqüència cardíaca és el nombre de pulsacions per minut (ppm) del cor El pols La freqüència cardíaca es pot mesurar fàcilment prenent el pols. Anomenem pols la dilatació transitòria de l’artèria que es produeix en cada cicle cardíac, susceptible de ser palpada quan es pressiona l’artèria sobre una superfície dura  Signes/símptomes Els principals signes i símptomes que ens poden fer sospitar d’una alteració cardiocirculatòria són: Dolor toràcic. El dolor al tòrax d’origen cardíac acostuma a ser un dolor opressiu, cremor o rigidesa al pit que es pot irradiar als braços, les espatlles, el coll, la mandíbula, la gola o l’esquena. Palpitacions. Són sensacions de batecs cardíacs que es perceben com si el cor estigués bategant amb violència o accelerant-se. El ritme cardíac pot ser normal o anormal, i les palpitacions es poden sentir al pit, la gola o el coll. Síncope. La síncope és la pèrdua brusca, completa i transitòria de la consciència, associada a una pèrdua de to muscular; habitualment va seguida de la recuperació completa de l’episodi de forma espontània. Les causes de la síncope són múltiples, tot i que en són un motiu freqüent els trastorns del ritme cardíac. L’aturada cardiaca La interrupció dels batecs cardíacs durant un període superior a uns segons s’anomena aturada cardíaca. La situació més greu d’aturada cardíaca és l’aturada cardíaca sobtada L’aturada cardíaca sobtada (ACS) o mort sobtada cardíaca és una pèrdua brusca del pols i el coneixement causada per una fallada inesperada de la capacitat del cor per bombar eficaçment sang al cervell i a tot l’organisme Causes: Els que estan relacionats amb la tensió, com les crisis hipertensives i del xoc hipovolèmic. Les hemorràgies, possible causa de xoc, són un altre accident que pot desembocar en una aturada cardíaca. Els que deriven de malalties o accidents relacionats amb el cor, com, per exemple, les arrítmies, la insuficiència cardíaca o les cardiopaties isquèmiques.  Arritmia S’anomena arrítmia qualsevol trastorn en els batecs o el ritme del cor. Les arrítmies es deuen a un mal funcionament del sistema elèctric del cor. Podem distingir els tres trastorns següents: Taquicàrdia: el cor batega massa ràpid (a més de 100 ppm). Bradicàrdia: el cor batega massa lent (a menys de 60 ppm). Patró irregular: els batecs no segueixen el ritme normal. Els símptomes de les arrítmies inclouen: batecs cardíacs ràpids o lents, batecs perduts, mareig, vertigen, dolor al pit, falta d’aire, etc. Si aquests símptomes són prolongats o intensos, cal traslladar la persona afectada a un centre hospitalari. https://www.youtube.com/watch?app=desktop&v=qpfe2z-YLLE Insuficiència cardiaca La insuficiència cardíaca és la incapacitat del cor de bombar la quantitat suficient de sang per tal de mantenir les necessitats de l’organisme Les causes més freqüents d’insuficiència cardíaca són el fet d’haver patit un infart de miocardi, la hipertensió arterial, lesions de les vàlvules cardíaques  Cardiopatia isquèmica La cardiopatia isquèmica o malaltia coronària és una lesió del múscul cardíac deguda a una falta d’irrigació per obstrucció en alguna artèria coronària (els vasos sanguinis que irriguen el cor). Aquesta falta d’irrigació del múscul cardíac es pot manifestar de tres maneres diferents: L’angina de pit o angor inestable (AI) és un dolor toràcic a causa d’una isquèmia en una zona del miocardi. Acostuma a ser d’una durada curta, d’entre 2 i 20 minuts, i no causa lesions permanents, tot i que també pot evolucionar cap a un infart agut de miocardi. L’infart agut de miocardi (IAM) o atac cardíac és un quadre de dolor més intens a causa d’una necrosi de teixit cardíac per falta d’irrigació. El dolor no cedeix amb el repòs, i acostuma a persistir més de trenta minuts. La mort sobtada és una interrupció de l’activitat cardíaca que provoca de forma fulminant un estat d’inconsciència i la mort. El conjunt de símptomes clínics que són compatibles amb una cardiopatia isquèmica aguda s’anomenen síndrome coronària aguda (SCA) Signes i símptomes Els símptomes més destacats d’aquesta síndrome són: Dolor isquèmic. És un dolor opressiu i difús, amb una sensació de pes al centre del tòrax. Es localitza a la regió esternal i al costat esquerre del tòrax, i sol irradiar-se al braç esquerre, el coll i la mandíbula. Vegetatisme, és a dir, símptomes deguts a una afectació del sistema nerviós vegetatiu: nàusees, vòmits, dispnea, suor freda, mareig, palpitacions, etc. La síndrome coronària aguda és una situació de risc vital, per la qual cosa s’hi aplica el protocol de suport vital bàsic: Si la persona està inconscient, s’apliquen les maniobres de suport vital. Si està conscient, és important dur a terme un seguiment continu del seu estat per detectar de forma immediata si entra en aturada car- díaca. Les freqüències cardíaca i respiratòria, la temperatura, la tensió arterial i la saturació d’oxigen en sang capil·lar (pulsioximetria) proporcionaran dades rellevants sobre l’estat de la persona  Fibril.lació auricular La fibril·lació ventricular (FV) és un trastorn del ritme cardíac (arrítmia) que descoordina els batecs dels cor i fa que aquest deixi de ser eficaç quan bomba la sang En la fibril·lació ventricular hi ha una contracció o tremolor incontrolable de les fibres musculars durant la qual el cor no es contreu i no bomba sang, cosa que dona com a resultat la mort cardíaca. Taquicàrdia ventricular En alguns casos la primera manifestació és una taquicàrdia ventricular (TV). Es tracta d’un batec ràpid però uniforme del cor generat per impulsos elèctrics anormals que comencen als ventricles Les manifestacions clíniques que han de fer sospitar que s’estigui produint una taquicàrdia ventricular que pugui desencadenar una fibril·lació són les següents: Dolor al pit. Taquicàrdia. Mareig. Nàusees. Sensació de falta d’aire. Pèrdua del coneixement.  Causes La fibril·lació ventricular es pot produir en qualsevol situació que impedeixi que el miocardi rebi oxigen suficient. Les més comunes són: Cardiopaties isquèmiques. Cardiopaties congènites. Malalties del miocardi que n’afecten l’estructura muscular. Commocions cardíaques. Electrocucions. Cirurgies cardíaques. Alguns medicaments. Nivells de potassi en sang molt alts (hipercalèmia) o molt baixos (hipocalèmia). Tots dos trastorns poden tenir diverses causes, com: Hipercalèmia: cremades sobre grans zones del cos, sagnia intensa de l’estómac o els intestins, alguns fàrmacs per reduir la pressió arterial o alguns tumors. Hipocalèmia: diarrees o vòmits abundants, malaltia renal crònica, alguns trastorns alimentaris o alguns medicaments  ACTIVITATS Explica que és el dolor toràcic les palpitacions i la síncope. Què indiquen aquestes manifestacions? Defineix aturada cardíaca i aturada cardíaca sobtada Explica el procediment de com miraries el pols Explica que és el dolor toràcic les palpitacions i la síncope. Què indiquen aquestes manifestacions? Defineix aturada cardíaca i aturada cardíaca sobtada Explica el procediment de com miraries el pols