Summary

This manual provides an overview of lymphatic drainage. It details the history, structures, functions, and characteristics of the lymphatic system, including concepts like lymph, lymphatic vessels and the lymphatic system's role in the body's immune response and waste removal. It also covers the technique of manual lymphatic drainage (MLD).

Full Transcript

DRENATGE LIMFÀTIC MANUAL Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP0748 Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 1 de 27 ...

DRENATGE LIMFÀTIC MANUAL Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP0748 Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 1 de 27 ÍNDEX CONTINGUTS Pàgina 3 1. Història i inicis 4 2. Introducció al Sistema Circulatori 2.1. Sistema Circulatori Sanguini 5 2.2. Sistema Circulatori Limfàtic 6 2.3. Sistema Intersticial 6 8 3. Sistema Circulatori Limfàtic. Estructures i Funcions 3.1. Components principals del Sistema Limfàtic 8 3.1.1. Vasos Limfàtics 8 3.1.2. Els Ganglis 12 3.1.3. La Limfa 15 3.1.4. Els Edemes 17 3.1.5. Òrgans Limfoides 19 3.2. Funcions del Sistema Limfàtic 21 23 4. Concepte de Drenatge Limfàtic Manual DLM 4.1. Característiques principals del DLM 23 4.2. Indicacions i Contraindicacions del DLM 24 4.3 Durabilitat del DLM 25 4.4 Característiques de les maniobres del DLM 25 4.5 Diferències entre DLM i quiromassatge 27 Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP0748 Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 1 de 27 1. Història i inicis: Ja en l'època d'Hipócrates i Aristòtil es parlava de l'existència en el cos humà d'uns conductes que eren travessats per un líquid transparent ,al qual se li atribuïa el nom de sang blanca. Durant l'Edat Mitja s’atura tota investigació degut que es considerava pecat tot el relacionat amb l'exploració del cos humà. L'any 1622 Gaspar Aselli, és el primer en practicar la dissecció de la limfa a un gos. L'any 1651, el Sr. Jean Pecquet, descobreix una formació al inici del conducte toràcic que es denomina cisterna de Pecquet en honor al cognom del seu descobridor. L'any 1652, Thomas Bartolin, és el primer en demostrar el recorregut de la limfa injectant una substància de contrast en el sistema limfàtic i posteriorment observant-ho a través d'una radiografia. L'any 1892, el Dr. Winy Water, va ser el primer en aplicar un massatge suau a gent amb edema important, però no va ser gaire considerat. L'any 1930 Emil i Estrid Vodder (matrimoni alemany), ell era fisioterapeuta i ella naturòpata, van introduir un suau massatge als ganglis observant, la millora dels pacients. El Sr Vodder va ser el creador de la tècnica de drenatge, la qual es basa en que abans de drenar les parts de baix és necessari buidar les de més amunt. S'aplica mitjançant una sèrie de manipulacions específiques l'objectiu de les quals és, ajudar al sistema limfàtic, en la recollida i filtrat de residus, afavorint l'eliminació de toxines i enfortint el nostre sistema immunològic. Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP0748 Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 1 de 27 2. Introducció al Sistema Circulatori Està format per: - Sistema Circulatori Sanguini. - Sistema Circulatori Limfatic. - Sistema Intersticial. Funcions del sistema circulatori són: 1- S’encarrega de mantenir el mitjà intern en equilibri. 2- Subministra a totes les cèl·lules les substàncies necessàries per al seu bon funcionament, com a l'oxigen i nutrients. 3- Elimina els productes de rebuig resultants del metabolisme cel·lular com són el CO, la urea, etc... 4- Manté constant la temperatura corporal. 5- Transporta les substàncies que regulen l'activitat cel·lular, com les hormones. 6- Transporta les cèl·lules i les substàncies que intervenen en la defensa de l'organisme. Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP05/ UF1: Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 4 de 27 2.1 Sistema Circulatori Sanguini Està format per un òrgan motor que és el cor i pels vasos sanguinis, pels quals circula la sang realitzant un recorregut cíclic i tancat. Vasos sanguinis Els vasos sanguinis són els conductes per on circula la sang que bomba el cor. Hi ha tres tipus de vasos sanguinis: 1- Artèries: Són els conductes que surten dels ventricles del cor i porten la sang als teixits. Les artèries tenen successives ramificacions i donen lloc a artèries molt fines denominades arterioles i que es comuniquen amb els capil·lars. 2- Capil·lars: Són vasos sanguinis microscòpics, la seva paret està formada per endoteli molt fi que permet el intercanvi de substàncies entre la sang i els teixits. 3- Venes: són els conductes que recullen la sang de les vènules i la porten al cor, desemboquen a les aurícules. En el seu interior hi ha una sèrie de plecs o vàlvules impedeixen el retrocés de la sang. Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP05/ UF1: Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 4 de 27 2.2 Sistema Circulatori Limfàtic - És una via accessòria o xarxa paral·lela al sistema circulatori sanguini que s'encarrega de reabsorbir les substàncies i components que no poden ser reabsorbits pels capil·lars sanguini (proteïnes, hormones..). La seva missió és conduir la limfa des dels teixits a la sang. *Per les venes es retornarà tot el que sigui soluble en aigua i molècules petites. * Pels vasos limfàtics es retornarà tot el que sigui soluble en greix i molècules més grans (proteïnes). - És un sistema obert i terminal a diferència del sistema circulatori sanguini que és, tancat i circular. - El sistema limfàtic no té òrgan motor, per això la limfa circula molt lentament pels vasos limfàtics,encara que igual que en algunes zones del sistema circulatori sanguini, la limfa és impulsada per l'acció dels seus vasos i per la presència de vàlvules que eviten el seu retrocés. - El sistema limfàtic està format per : 1. Vasos limfàtics 2. Ganglis limfàtics 3. Limfa 2.3 Sistema Intersticial Per aquest sistema, circulen substàncies que s’ intercanvien entre la sang i les cèl·lules i estructures tissulars; per tant, el filtre capil·lar i la formació de limfa es veu afectat per aquest espai i els seus components. Està format per: 1.- Cèl·lules del teixit conjuntiu lax: - Cèl·lules mòbils: Macròfags, limfòcits, etc.. - Cèl·lules fixes: Fibroblasts i cèl·lules mesenquimatoses indiferenciades (mesènquima: capacitat d’originar qualsevol altre cèl·lula del teixit conjuntiu). 2.- Substància fonamental. Composta per: Aigua, minerals, electròlits, àcid hialurònic, mucopolisacàrids (Molècules formades per polímers de sucre amb aspecte mucós), proteïnes. Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP05/ UF1: Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 4 de 27 Depenent de la quantitat de mucopolisacàrids i proteïnes; la substància fonamental es presenta: A) Estat de gel o col·loïdal o pobre amb aigua. B) Estat líquid o ric amb aigua. NOTA: La substància fonamental te propietats tixotròpiques, això vol dir que passa de gel a líquid amb aplicacions de vibracions suaus o lleugeres pressions amb desplaçament cutani o amb l’ aplicació de la tècnica. Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP05/ UF1: Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 4 de 27 3. EL SISTEMA CIRCULATORI LIMFÀTIC. Estructura i Funcions. 3.1Components principals del sistema limfàtic 3.1.1 VASOS LIMFÀTICS Els vasos limfàtics formen una xarxa de conductes que s'inicien en l' interstici i que desemboquen progressivament en altres conductes més grans i desemboquen en el torrent circulatori sanguini a nivell de la base del coll, en l'angle format per les venes jugular interna i subclàvia: “TERMINUS”. Els vasos limfàtics tenen diferents grandàries: - Canals pre-limfatics: En realitat no són vasos limfàtics. La seva funció és conduïr la prelimfa (líquid intersticial) fins als capil·lars limfàtics. - Capil·lars limfàtics: Són els vasos conductors més petits del sistema limfàtic. S'inicien en els teixits en forma de dit de guant. Presenten una espècie de mecanisme d'obertura i tancament que permet una ràpida entrada de la càrrega limfàtica a l'interior dels capil·lars limfàtics i de partícules de grans mides molecular (proteïnes, restes cel·lulars,...) que no podrien sortir d'una altra manera dels teixits on es produeixen. - Precol·lectors limfàtics: Junt amb els capil·lars limfàtics, formen una espècie de de xarxa. Aquestes noves estructures, presenten en el seu interior vàlvules que donaran lloc als limfangions o angions limfàtics. Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP05/ UF1: Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 4 de 27 - Col·lectors limfàtics: Estan formats per una successió de petites bosses separades entre si per vàlvules antiretorn amb dilatacions i estretors (angions).Aquests tenen la funció de bombejar la limfa i impedir el seu retrocés. Aquest procés rep el nom de “peristaltisme dels vasos limfàtics”. Tota la limfa procedent de les diferents regions del cos la recullen els grans vasos limfàtics. Aquests grans troncs o gots limfàtics són els que desemboquen en el sistema venós, molt a prop del cor (terminus). - Conducte toràcic: Es el vas limfàtic més gran del cos humà.S'origina en l'abdomen, en l'extrem superior de la Cisterna de Pecquet (Cisterna de Chyli), i desemboca en l’anomena’t “ angle venós” ( terminus esquerre). - La Cisterna de Pecquet : és una àrea receptora de la limfa provinent de tres vasos limfàtics majors – el lumbar dret, el lumbar esquerre i troncs abdominals -. Tota la limfa produïda per sota del melic serà transportada pel conducte toràcic, que en el seu trajecte intratoràcic van a parar els vasos limfàtics que porten limfa de la meitat esquerre del tòrax. Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP05/ UF1: Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 4 de 27 Terminus dret Terminus esquerre Conducte toràcic Cisterna de Pecquet Ganglis Troncs Lumbars - Gran vena Limfàtica: La limfa de la part superior dreta del cos desemboca en la vena subclàvia dreta, en la seva unió amb la vena jugular interna dreta (terminus dret) Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP05/ UF1: Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 4 de 27 Limfoteràpeuticament parlant, es pot considerar al cos humà en dos meitats: QUADRANT DRET RESTA DEL COS (gran vena limfàtica/terminus dret) (conducte toràcic/ terminus esquerre) Hemicrani dret Hemicrani esquerre. Hemicervical dreta Hemicervical esquerre. − Cor dret − Cor esquerre − Pulmó dret − Pulmó Hemitòrax dret esquerre Hemitòrax − Mamella dreta esquerre − Braç dret − Mamella esquerra − Braç esquerre − Abdomen − Pelvis − Extremitats inferiors. Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP05/ UF1: Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 4 de 27 3.1.2 ELS GANGLIS Són components del sistema limfàtic que actuen com a filtres per a partícules estranyes. En el seu interior contenen leucòcits (cèl.lules inmunitàries) encarregades de de detectar,reconèixer i neutralitzar cossos estranys o elements nocius com bacteris,virus Es troben al llarg del recorregut limfàtic. Principals estacions ganglionars: - Coll. - Aixelles. - Engonals - Zona poplítia. Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP05/ UF1: Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 4 de 27 Característiques dels ganglis: - Són de petita mida, encara que aquest pot variar des del cap d'una agulla a la mida d'una cirera. (de 0.5 a 2 cm). - La seva forma pot ser rodona, ovalada, arronyonada o allargadda. - Tenim aproximadament de 600 a 700 ganglis. Els ganglis tenen un conducte d'entrada (conducte aferent) i un conducte de sortida (conducte eferent) Funcions dels ganglis: - És un filtre biològic. A través del gangli passa la limfa on és depurada quedant en l'interior del d’aquest totes les partícules estranyes (bacteris..) - Funció immunitària gràcies a la presència en l'interior del gangli dels limfòcits B, T macròfags. - Espessament de la limfa: al llarg de les estacions ganglionars es reabsorbeix un 40% de limfa que després es reintegra al sistema capil·lar venós del gangli i per tant s'incorpora, ja depurada, al sistema circulatori sanguini. Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP05/ UF1: Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 4 de 27 Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP05/ UF1: Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 4 de 27 Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP05/ UF1: Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 4 de 27 3.1.3 LA LIMFA La limfa es forma a partir de la recol·lecció dels líquids dels espais intersticials. La seva composició és semblant a la del plasma sanguini: − Proteïnes plasmàtiques − Àcids grassos de cadena llarga (absorbits del contingut intestinal). − Fibrinogen. − Cèl·lules hemàtiques,(macròfags, limfòcits, grànuls.. responsables de la defensa). − Gèrmens. − Restes cel·lulars i metabòlics. Els ganglis limfàtics són a més estacions de filtratge de la limfa. Prelimfa Constitueix la càrrega limfàtica que es troba en els teixits i encara no ha penetrat en l'interior dels gots limfàtics. Quantitat de limfa Depèn de la circulació sanguínia. Davant de tota dilatació capil·lar sanguínia per aplicació de calor o esforç muscular, es produeix un augment de la filtració i de la quantitat de limfa. Al cap de 24 hores, circulen uns dos litres de limfa (conducte toràcic). En aquells òrgans que sempre romanen actius, com ara cor, pulmó i glàndules, contínuament s'està produint limfa. De quin color és la limfa? En un primer moment, quan s’està recollint dels teixits, és transparent. Després es torna més blanquinosa a mesura que es va espessint i els teixits van quedant més secs de líquids. És groguenca quan s'han menjat grasses (els capil·lars limfàtics tenen moltes molècules grasses per absorbir i molt poca quantitat d'aigua). Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP05/ UF1: Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 4 de 27 Factors que determinen el moviment de la limfa El flux limfàtic es verifica gràcies als mecanismes següents: − Motricitat dels angions limfàtics: Per motricitat pròpia. Per estimulació reflexa (quan s’estiren) − Per acció d' empènyer i pressionar sobre el sistema limfàtic: Pulsació de les artèries veïnes. Contracció dels músculs veïns. Al practicar D.L.M. Equilibri de Starling - Equilibri: el volum de líquid que surt dels capil·lars sanguinis arterials, es igual al volum de líquid que torna a la circulació per absorció dels capil·lars sanguinis venosos i capil·lars limfàtics. - Quan hi ha un desequilibri entre les forces de filtració i absorció s’origina un excés de líquid a l’espai intersticial. - Si l’equilibri es trenca es forma un excés de líquid a l’espai intersticial. EDEMA El 90% del líquid intersticial es filtra pels capil·lars venosos, ric en aigua i pobre en proteïnes. El 10% es filtren per via limfàtica, rica en proteïnes i partícules grans. Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP05/ UF1: Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 4 de 27 3.1.4 ELS EDEMES Quan es produeix un excés de líquid que queda acumulat en l'espai intercel·lular o intersticial, el sistema limfàtic respon davant això augmentant la seva capacitat de transport, arribant a ser fins 100 vegades superior a la normal. Quan es supera aquesta capacitat o es produeix un error en el propi sistema limfàtic, té lloc un entollament del teixit conjuntiu, que anomenem edema. És important distingir dos conceptes: 1- Edema venós, flebedema o edema limfodinàmic: Es produeix per un error o mal funcionament de les vàlvules venoses que fan que la sang s'acumuli i es produeixi un augment de la pressió hidrostàtica del capil·lar, filtrant-se líquid a l'exterior del mateix(espai tissular).En principi és tou (deixa fòvea) però després es converteix en dur per aparició d'una fibrosi subcutània que fa fallar el sistema limfàtic. Aquest tipus d’edema es pot tractar amb DLM tenint en compte la delicadesa de l'estat varicós. Signes d'un edema venós: - Peus calents (perquè té sang acumulada) - Sabata assenyalada (és tou, es produeix el fenomen a què anomenem Fòvea) - Removible (baixa amb el descans perquè és un edema sanguini). Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP05/ UF1: Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 17 de 27 2-Limfedema, edema limfàtic o limfostàtic: La causa està en un error o funcionament deficient del sistema limfàtic. El limfedema és la inflor dels teixits tous per acumulació de líquid i incapacitat del sistema limfàtic per drenar. El DLM està molt indicat. En aquest tipus d'edemes és on la tècnica aconsegueix els seus majors èxits, convertint-se en tècnica indispensable per a la seva recuperació. Signes d'un edema limfàtic: - Sensació tèrmica freda - Edema dur (no deixa senyal) - És irremovible (no baixa elevant l'extremitat ni amb descans) Causes del limfedema: - Trastorns reversibles del sistema limfàtic com per exemple els espasmes del sistema en les inflamacions. - Funcionament deficient de la bomba muscular en estats de repòs - Temperatures elevades. Quan aquestes causes desapareixen, el sistema limfàtic recupera el seu funcionament normal. - Absència de vasos a determinades zones o existència d'un nombre reduït de vasos (per les inevitables lesions que es produeixen en les intervencions quirúrgiques) - Per extirpació de ganglis (com en el cas del tractament quirúrgic d'extirpació en càncer de mama) - Per traumatismes importants que lesionen les vies limfàtiques, o cicatrius profundes que tallen els vasos limfàtics - Per aplicació de radioteràpia en el tractament de processos cancerígens, que ocasiona la lesió de vasos i ganglis limfàtics que ocasiona l'aparició d'edemes. - Per inflamació crònica dels ganglis, amb fibrosi, arribant a obstruir el flux limfàtic a través d’ells Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP05/ UF1: Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 17 de 27 Altres edemes Edema de l'embarassada: durant l'embaràs es produeix un augment de la permeabilitat capil·lar que afavoreix el filtrat de líquids. La pujada de la progesterona redueix l'eliminació de sodi per l'orina, augmentant la retenció de líquids A més, el pes del fetus també dóna lloc a edemes per compressió. - Localització: sobretot en extremitats inferiors (disminueix en decúbit supí o elevació de cames). És tractable amb DLM excloent, com és lògic, la zona abdominal. S'aconsella consultar amb el metge abans d'iniciar les sessions. 3.1.5 ELS ÒRGANS LIMFOIDES Tim: És un òrgan pla i de consistència tova situat en la part alta del tòrax. És un dels controls centrals del sistema immunitari de l'organisme. El Tim exerceix una clara influència sobre el desenvolupament i maduració del sistema limfàtic i en la resposta defenso-immunitaria del nostre organisme. També pot influir en el desenvolupament de les glàndules sexuals i en el creixement de l'individu. Melsa: És un òrgan que està situat en la part superior de la cavitat abdominal esquerra. Funcions principals de la melsa: − Destrucció de sang( eritrocits vells). − Funció immunològica: la melsa és la font de producció d'anticossos i conté una massa gran de teixit limfàtic, intervenint en la formació de limfòcits. − Emmagatzemen sanguini: La melsa serveix com a reserva de sang o, de manera més específica, d'eritròcits. Amígdales: Es tracta d'òrgans formats per teixits limfàtics, situades al voltant de la gola, protegint l'entrada de les vies digestives i respiratòries, de la invasió bacteriana. Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP05/ UF1: Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 19 de 27 Medul·la òssia: En ella es formen totes les cèl·lules de la sang, (limfòcits inclosos). Es troben en la cavitat dels ossos. En un principi és vermella i amb l'edat va sent substituïda en part per teixit gras (medul·la òssia groga). Plaques de Peyer: Són unes acumulacions de teixit limfàtic que es troben en determinades mucoses, com les que recobreixen interiorment l'intestí i les vies respiratòries. Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP05/ UF1: Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 20 de 27 3.2 FUNCIONS DEL SISTEMA LIMFÀTIC El sistema limfàtic,a més de realitzar una funció d’equilibri osmolar (liquid) en l’espai intersticial o tissular, posseeix una important funció en el sistema inmunitari del nostre organisme. Resposta inmunitària de l’organisme: IMMUNITAT INNATA O ADAPTATIVA INESPECIFICA O ESPECIFICA BARRERES FAGOCTIS COMPLEMENT. CEL·LULAR HUMORAL NATURALS Estem contínuament exposats a la invasió d’agents nocius, que ens poden afectar a la salut; però tenim un sistema immunològic, que té la capacitat de defendre’ns de dues maneres: Sistema immunològic inespecífic: Es produeix a curt termini a través de cèl·lules que destrueixen els agents patògens que entren en el nostre teixit. Les cèl·lules encarregades d’ aquesta acció, són cèl·lules FAGOCITARIES. - Teixit conjuntiu (Histiòcit) - Sang (Monòcits) - Fetge (Cèl·lules de Kuffer) - Bazo (Melsa) - Amígdales Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP05/ UF1: Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 21 de 27 - Medul·la òssia - Etc... Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP05/ UF1: Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 21 de 27 Sistema immunitari específic: Es realitza a traves de limfòcits T i B: - Limfòcits T: Donen una resposta immune directa. - Limfòcits B: Dona una resposta immune humoral, per la formació d’ anticossos, aquests es troben a la sang, limfa, ganglis limfàtics, líquid corporals, teixits conjuntiu i òrgans limfoides especialitzats (melsa, tim, medul·la vermella de l’ os, amígdales i fol·licles limfàtics de les mucoses). Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP05/ UF1: Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 21 de 27 4. Concepte de drenatge limfàtic manual DLM Tècnica específica de massatge que es realitza mitjançant moviments de bombeig a base de pressions suaus, rítmiques i monòtones, executades en el sentit de la circulació limfàtica. Té com objectiu descongestionar els ganglis limfàtics, estimular el flux de la limfa i drenar els teixits facilitant l'eliminació dels rebuigs cel·lulars. Com a conseqüència del drenatge limfàtic, es millora la resistència de l'organisme, ja que els productes tòxics i restes cel·lulars són filtrats als ganglis, les cèl·lules dels teixits són banyades per la sang renovada que els aporta oxigen i nutrients. A més, al ser un massatge lent, suau i rítmic, té efectes relaxants i calmants. 4.1 CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DEL DLM 1- Pressió La pressió dels moviments circulars serà progressivament creixent fins a assolir un màxim al pol oposat en el qual es va iniciar el moviment, disminuint progressivament en tancar el cercle, amb la qual cosa es realitza un efecte de bombeig. El temps en la fase de pressió serà més gran que la de depressió. La intensitat de les pressions s'adaptarà individualment, així quant més tou sigui el teixit o major la seva infiltració, tant menor serà la pressió aplicada. 2- Ritme El ritme pressió- descompressió es correspon amb el ritme cardíac, per la qual cosa es realitzarà una pressió per segon, repetint-se els moviments de 5 a 7 vegades. 3- Direcció El drenatge es realitza en el sentit del flux limfàtic. A tota zona del cos es tindrà present que primer es buidaran els ganglis i es treballaran les zones proximals, deixant d'aquesta manera els vasos lliures per ser omplerts per la limfa empesa des de les zones distals, que són les últimes que es treballen. Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP05/ UF1: Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 23 de 27 4.2 INDICACIONS i CONTRAINDICACIONS del DLM 4.2.1 Indicacions 1- Limfedemes diversos, per exemple edemes posttraumàtics o postquirúrgics. 2- Edemes per embaràs 3- Edemes en el síndrome premenstrual 4- Tractament d’èstasis venosa:Fleboedemas (varius), telangièctasis facials(couperose), rosàcia, edemes facials. 5- Bosses palpebrals 6- Lipodistròfia (cel·lulitis) 7- Cames cansades o pesades. 8- Dermopaties (acne, cicatrius traumàtiques o postquirúrgiques, cremades, èczemes sebàcic, psoriasi) millorant el seu estat. 9- Cefalees, migranyes, neuràlgies (afeccions neurològiques) 10- Constipats, sinusitis 11- Recuperacions (fractures) 12- Nafres per immobilitzacions cròniques al llit. 13- Pre i post- quirúrgic 14- Hematomes 15- Post- immobilització 16- Àlgies (dolor) 17- Reumatismes 18- En tractaments antiestrès 19- Per relaxar la musculatura * En totes les indicacions que constitueixin una patologia, s'ha de consultar amb el metge prèviament a la realització d'un D.LM. 4.2.2 Contraindicacions Existeixen dos tipus de contraindicacions: - Contraindicacions relatives: depenent del cas es podrà realitzar el DLM. - Contraindicacions absolutes: no es realitzarà en cap cas el DLM. Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP05/ UF1: Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 24 de 27 Contraindicacions relatives: 1- Hipotensió arterial 2- Tiroidopatías 3- Àlgies pèlviques (còlic de ronyó, dolor menstrual) no realitzar a la zona. 4- Malalties autoimmunoalèrgiques (lupus, artritis reumatoide) 5- Asma bronquial 6- Inflamacions agudes 7- Nevus 8- Post- tromboflebitis i post-trombosi (s’ha de consultar al metge abans d’iniciar les sessions) Contraindicacions absolutes: 1- Edema limfodinàmic per insuficiència cardíaca 2- Neoplàsies en curs (càncer) 3- Infeccions agudes (ferides infectades) 4- Flebitis o tromboflebitis en curs. (si fa més de tres mesos que pren anticoagulants ja se li pot realitzar drenatge, però això l'haurà de decidir sempre un metge, el limfoterapeuta mai no actuarà pel seu compte en aquests casos). 4.3 DURABILITAT DE RESPOSTA DESPRÉS D’UN DLM - Temps de treball: 5-10 min =6-12 h de durabilitat - Temps de treball: 25 min =12-24 h de durabilitat - Temps de treball: 40-45 min =24-48 h de durabilitat/ 72 h si el cos ja està acostumat o entrenat de realitzar-se drenatges. - El temps mínim per a un bon efecte són 40-45 min - Màxim 1 h i ½ 4.4 CARACTERÍSTIQUES DE LES MANIOBRES DE DLM - o es realitzen friccions ni lliscaments de la pell, per això no s'utilitzen productes lliscants en l’ aplicació del massatge. - S' aplica amb una força ajustada a cada persona i zona que es treballa segons l'elasticitat de la pell i en direcció adequada per a cada zona que treballem. - El ritme és harmònic i monòton. Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP05/ UF1: Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 25 de 27 - Hem de crear una fase de contacte, una de pressió i una de descompressió en cada un dels moviments que realitzem. - La pressió que farem és molt mes suau que la del quiromassatge, serà entre 15 i 40 Torr. ( unitats de pressió ). - S'inicia el massatge des de la zona proximal a distal dels ganglis limfàtics de la zona a treballar , per així anar obrint pas per a poder transportar el líquid acumulat. Així sempre iniciem i acabem qualsevol DLM del cos amb el drenatge de la zona limfàtica del coll doncs és la zona a on hem de dirigir tota la limfa al ésser el punt final del recorregut limfàtic, anomenada aquesta zona términus. - L'aparició de dolor, molèsties o hiperèmia al efectuar el massatge serà indicatiu d'estar realitzant massa pressió. - La fase de pressió i de descompressió son d'igual importància i el pas d'una a l’ altra ha d'ésser de forma creixent en la fase de pressió i progressivament de forma decreixent en la fase de descompressió. Ambdós fases estan condicionades a: - L' edat i la constitució del pacient. - L' afectació que presenta el pacient. - Les zones a tractar. - L'estat d'elasticitat que es troba el teixit a treballar. - Les reaccions de la pell. 4.4.1 Zones de treball Segons la fisiopatologia limfàtica dividirem el cos humà en 9 zones a treballar: - Coll - Cara( Facial) - Extremitats superiors (EESS) - Tòrax anterior (Pit) - Abdomen - Extremitats inferiors (EEII) - Nuca - Dorsals - Lumbars Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP05/ UF1: Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 26 de 27 4.5 DIFERENCIA ENTRE DLM i QUIROMASSATGE 4.5.1 QUIROMASSATGE - Millora la microcirculació activant els processos de filtració i reabsorció, així activant la mobilització i eliminació de toxines presents en els músculs i en el teixit conjuntiu de la zona que és treballa. - Regula el to muscular, sobretot el de la musculatura estriada. - Millora o manté l'elasticitat dels músculs, tendons i de teixits conjuntiu en general. - Efecte inicial estimulant i després relaxant, tant de físic com psíquic. - Enrogiment de la zona a l'activar la circulació sanguínia (hiperèmia). - Ritme ràpid. - Mans més tenses que en el D.L.M i dits molt actius. - Utilització de lubricants. - Les pressions de massatge han de tindrà certa intensitat. 4.5.2 D.L.M - Actua sobre els vasos limfàtics activant-los amb la consegüent millora de l'eliminació del líquid intersticial i de la limfa que poden estar estancades per alguna patologia. No hi ha augment en la filtració dels capil·lars sanguinis. - Influeix tant sobre els fibres musculars estriades, afavorint la seva relaxació. - Va dirigit a activar la circulació limfàtica. - Efecte antiestrés per activació del sistema parasimpàtic i sedació del sistema simpàtic. - Mai ha de provocar enrogiment de la zona - Pressions suaus. - No dolor i ritme lent. - Mans flàccides i dits passius. - No s'empren lubricants perquè esvararien els mans sense aconseguir drenar. Document elaborat per : professores del mòdul Versió 1 Arxiu: Dossier MP05/ UF1: Drenatge estètic i tècniques per pressió. CFGS Estètica Integral i Benestar. Pàg. 27 de 27

Use Quizgecko on...
Browser
Browser