Història de les biblioteques, dels arxius i d'altres col·leccions documentals PDF

5.1. Història de les biblioteques, dels arxius i d’altres col·leccions documentals Prof. Jesús Gascón Arxius i biblioteques Mesopotàmia i proper orient = En la zona del proper i mitjà orient s’han trobat nombro...

5.1. Història de les biblioteques, dels arxius i d’altres col·leccions documentals Prof. Jesús Gascón Arxius i biblioteques Mesopotàmia i proper orient = En la zona del proper i mitjà orient s’han trobat nombrosos dipòsits de tauletes, en temples i palaus, que feien a mitges la funció d’arxiu i de biblioteca nacional. Eren sales petites per què no es preveia la consulta in situ, ubicades en soterranis per a una millor protecció. En alguns casos, les tauletes revelen algun sistema d’organització dels fons (signatures topogràfiques, llistes de les obres, colofons que indiquen si una tauleta és d’una determinada sèrie, catàlegs amb anotacions d’identificació de les tauletes…) i en d’altres encara queden restes dels sistemes d'instal·lació dels fons, que normalment es guardava en cabassets protegits per quitrà, caixes de fusta i gerres, col·locats en prestatgeries de fusta. = Els dipòsits més antics són arxius que contenen registres comercials, legals i administratius (béns distribuïts per les autoritats del palau), amb seccions de referència o biblioteques auxiliars dels arxius. A partir del segon mil·lenni, trobem biblioteques amb obres històriques, mèdiques, religioses, textos de rituals o de màgia i endevinació. Sovint s’hi trobem diccionaris i llistes multilingües. Arxius i biblioteques Mesopotàmia i proper orient Tauletes de l’arxiu del palau reial d’Ebla, a Tel Mardikh. A la dreta, a dalt, el palau; a sota, el lloc on es va trobar l’arxiu, en l’actualitat. Els textos trobats són uns 17.000, entre documents sencers i fragments –d’uns 5.000 documents originals. En la seva major part daten dels últims sobirans de la ciutat (ca. 2250 a.C.). Es van trobar repartits a tres llocs: un petit magatzem al costat del pati d’audiències, on hi havia un prestatge de fusta inserit a la paret; la sala principal de l’arxiu, amb prestatgeries de fusta, al menys a dos costats. El tercer lloc va ser una sala del sector administratiu, on hi havia una mena de moble escriptori amb tauletes. Arxius i biblioteques Mesopotàmia i proper orient Assurbanipal, rei d’Assíria, va reunir la biblioteca més important del moment. Les prop de 20.000 tauletes trobades a les excavacions són avui al British Museum. A Nínive es van trobar, el 1849, milers de tauletes a dues sales del palau de Senaquerib (704-681 a.C.). Poc després va ser trobat el palau d’Assurbanipal, amb les restes d’una altra biblioteca encara més gran. A més de còpies de vells textos religiosos, mitològics i literaris, s’hi conservaven: cartes, textos administratius i econòmics, que evidencien l’evolució de la cultura assíria. Senaquerib i Assurbanipal van fer fomentar, de manera conscient i per primer cop a la història, la recopilació de documents antics i la còpia de textos amb una voluntat que avui diríem filològica i científica. Esquerra: retrat imaginari d’Assurbanipal a la biblioteca, per Ginés Quiñonero (2003). Dreta: tauleta amb el mite de la visita de la deessa Istar a sa germana Ereshkigal. Acaba amb un colofó que diu que la tauleta és propietat d’Assurbanipal “rei de la terra d’Assur.” Prové de la a biblioteca de Nínive (Londres, British Museum, K 162). Arxius i biblioteques Egipte = A Egipte en deien “casa de les escriptures”. Les biblioteques-arxiu feien la mateixa funció que a Mesopotàmia, però es troben més sovint als temples. = Coneixem biblioteques lligades als temples com Karnak, Denderah i Edfou (temple d’Horus amb una inscripció amb 37 títols) i Tebes. = Funcionaris i sacerdots eren els seus usuaris, ja que sovint eren també els únics que dominaven les tècniques lectores i els únics que necessitaven utilitzar aquestes informacions per a la seva tasca. = Els palaus i els temples eren els llocs de màxima seguretat i que garantien la conservació dels documents. En aquests centres s’inicia la tècnica bibliotecària d’organització que després serà adoptada per les biblioteques gregues.  Dipòsits docu- mentals Casa dels Llibres Temple d’Horus, a Edfú Entrant per la porta central, i a mà dreta, hi ha un espai destinat a ser el dipòsit dels llibres rituals del temple, on n’hi ha inscrits els títols. La inscripció al mur diu: “la Casa dels Llibres d’Horus, on hi ha els Poders d’Horus-Ra”. Biblioteques i arxius a Grècia = Existia un arxiu d’actes públiques o privades d’interès públic a Atenes, el Metroon , on s’haurien conservat, entre els documents relatius a l’administració pública, els originals de les obres de teatre. = També trobem biblioteques als centres d’ensenyament, especialment de les escoles filosòfiques, com ara l’Acadèmia i el Liceu = En època hel·lenística, trobem biblioteques privades de grans autors, com Aristòtil l’obra del qual no s’entén si no disposava d’una gran biblioteca, que suposadament hauria organitzat ell mateix. = Per imitació, es creen grans biblioteques patrimonials i d’investigació: Alexandria i Pèrgam Biblioteques i arxius a Grècia Biblioteca d’Alexandria = Creació: any 285a.C. per Ptolemeu II, a partir de la col·laboració de Demetri de Fàleros = En principi era una biblioteca reial privada del rei, però aviat es va convertir en un centre cultural de primera magnitud, vinculada al Museum, una mena de centre d’estudis especialitzat en filologia, medecina i ciències naturals, on vivien i treballaven els més prestigiosos intel·lectuals de l’època. Es va complementar amb el Serapeum = Missió: reunir tota la producció escrita grega, antiga i contemporània, en les seves versions més acurades i a partir d’un treball filològic, lingüístic i històric, i reconduir-les al seu possible estat original, fins a obtenir exemplars canònics. – exegesi dels textos. – distinció entre copies verídiques i atribuïdes – divisions en els llibres – comentaris a l’obra dels poetes Arxius i biblioteques al món antic Grècia Cal·límac de Cirene, director de la biblioteca d’Alexandria el 245 a.C., va compilar els Πίνακες (Pinakes, Llistes o Taules). Obra perduda (se’n conserven petits fragments), en 120 rotlles de papir, no sabem del cert quin tipus d’obra era. Tot i que sovint s’ha qualificat com a catàleg de la biblioteca, també podria ser (i és més probable) que fos una biobibliografia dels autors grecs, dels quals deuria donar-ne la vida i la llista de les seves obres. Cal·límac, segons un gravat del s. XIX. Probablement, la bibliografia es va fer a partir del fons de la biblioteca, però ignorem si donava la localització de La cultura grega va introduir el concepte d’autor com a l’obra a la col·lecció, fet determinant per a considerar que element d’identificació d’una obra. es tracta d’un catàleg. A partir dels vuit fragments conservat, només podem induir que: els autors estan agrupats en classes (retòrica, lleis, poesia èpica, tragèdia, lírica, història, medicina, matemàtiques, ciències naturals, etc.) i en alguns casos, subclasses; en cada classe, els autors s’ordenen alfabèticament pel nom; al nom de l’autor s’afegeixen dades biogràfiques; després de l’autor se citen títols d’obres, potser agrupades per gèneres o característiques similars; se cita l’incipit de cada obra; s’indica l’extensió de l’obra, donant-ne el nombre de línies. Biblioteques i arxius a Grècia Biblioteca d’Alexandria La biblioteca d’Alexandria, gravat d’O. von Corven, 1876 Inscripció de Tiberi Claudi Bàlbil, de Roma (3-56), matemàtic i astròleg, que esmenta que tenia la direcció supra Museum et ab Alexandrina bibliotheca, dirigint les dues institucions conjuntament –de fet, n’era una de sola– i confirma que la biblioteca funcionava encara el segle I Biblioteques i arxius a Grècia Biblioteca de Pèrgam = Creada per Atal I a finals del segle II a.C, seguint el model de la Biblioteca d’Alexandria, en va ser la rival més directa = Era una biblioteca de tipus filosòfic i menys científica que la d’Alexandria. = Es desconeix el nombre de volums, que alguns autors estableixen en 200.000 i que haurien estat transferits a Alexandria per ordre de Marc Antoni. = Un dels seus bibliotecaris famosos va ser Crates de Malos = Se n’ha pogut localitzar la planta, a l’acròpolis de la ciutat. Biblioteques i arxius a Grècia Pèrgam Biblioteca à Biblioteca Teatre Maqueta de l’acròpolis de Pèrgam reconstruïda. L’edifici que hi ha al centre, a un dels costats del pati en forma de U amb porxos, és la biblioteca. Al pati hi ha, en diagonal, el temple d’Atena. Biblioteques i arxius a Roma = Roma hereta el model i el patrimoni bibliotecari del món grec a mesura que el conquereix. = Genera el seu propi sistema d’arxius estatals: el Tabularium. = Existència d’arxius (tablinum) i biblioteques privades. = Existència de biblioteques d’ensenyament. = Existència de biblioteques públiques. Biblioteques i arxius a Roma Les biblioteques privades = Documentades des del segle III a.C, arran dels contactes amb la cultura grega, en les cases patrícies. Sovint són un element d’ostentació. = Sovint obertes al cercle d’amistats, eren destinades a l’otium. = Es troben a les vil·les de la ciutat de Roma i a les dels centres d’estiueig, com Herculà i Pompeia. = Al principi es nodreixen de la copia feta pels esclaus, després pel mercat editorial. = Sovint disposaven d’una secció grega i una altra de llatina. Els rotlles es disposaven en armaris oberts, i s’han trobat col·leccions de fins a 18.000 volums. = Ornamentades fastuosament, amb retrats d’autors i pintures al·lusives a temes literaris Biblioteques i arxius a Roma Planta d’una casa romana amb l’espai destinat al Tablinum, que feia a l’hora de despatx del paterfamilias i d’arxiu dels béns familiars Biblioteques i arxius a Roma Relleu procedent d’Aquileia, de la tomba d’un metge: un home llegeix un rotlle davant d’un armarium obert, on hi ha altres altres rotlles. El conegut dibuix de l’esquerra reprodueix el relleu amb algunes diferències. Segles III o IV d.C. Nova York, Metropolitan Museum of Art. Biblioteques i arxius a Roma Reconstrucció de la biblioteca privada de l’emperador Adrià a la seva vil·la de Tívoli. Biblioteques i arxius a Roma Les biblioteques públiques = En tenim notícies des de l’època de Cèsar, però les més antigues documentades són de l’època imperial, a partir de les fundades per August; la Palatina i l’Octaviana = Els emperadors rivalitzen en la creació de biblioteques públiques a Roma i a altres ciutats de l’Imperi. = Al segle IV es comptabilitzen 28 biblioteques públiques, que potser inclouen les dels centres d’ensenyament. = S’organitzen en dues seccions, grega i llatina, reflectint l’origen de la producció llatina. = En aquestes biblioteques no hi ha taller de copia = Els seus fons provenen del mercat i també de còpies obtingudes a la biblioteca d’Alexandria. = També dels donatius dels autors contemporanis, segons alguns investigadors. Existeix la figura del procurator bibliothecae, més aviat un càrrec burocràtic, que s’ocupa de la xarxa de biblioteques públiques sostinguda per l’administració i d’aplicar les polítiques d’adquisició i censura sobre les obres. Arxius i biblioteques al món antic Roma Marc Terenci Varró, al segle I a.C., va escriure el tractat De bibliothecis, en tres llibres, però perdut, on deuria parlar sobre la gestió de biblioteques a partir del model grec, i que deu haver influït notablement en les biblioteques romanes. Sabem que a Roma hi havia bibliotecaris per organitzar les grans biblioteques. Tiranni organitzà la biblioteca de Ciceró, on esclaus grecs formats mantenien el catàleg actualitzat, reparaven els rotlles malmesos, els col·locaven al seu lloc i en feien còpies. Els bibliotecaris solien ésser esclaus o presoners grecs, formats i amb coneixement de la llengua per poder copiar i gestionar les col·leccions d’obres en grec, o erudits romans. En alguns moments, les biblioteques públiques de la ciutat tingueren un coordinador, alt funcionari designat per A Luci Volusi Mecià, fill de Luci, prefecte d’Egipte, prefecte l’emperador, el procurator bibliothecarum, que havia de del subministrament de gra, pontífex menor, procurador supervisar-ne els pressupostos i les tasques de cadascuna. dels libels i censos de l’emperador Antoní Pius, procurador jurisconsult, procurador de les biblioteques, procurador Tingueren aquesta funció Tiberi Juli Papus (que treballà sota Tiberi, Cal·lígula i del Servei de Postes, procurador dels libels d’Antoní Pius, Claudi), el també llibert Tiberi Claudi Scirtus, potser el primer que va tenir supervisor de les obres públiques del diví Adrià, prefecte oficialment el títol de pro[curator] bybl[itothecarum] (CIL IX, 1739) o Gai de la Cohort I Èlia Clàssica i prefecte d’enginyers militars. / Suetoni Tranquil, procurator a studiis, a bibliothecis i ab epistulis d’Adrià. Patró de la colònia. / Dedicat per decret públic dels decurions. Inscripció funerària d’Òstia. Biblioteques i arxius a l’Alta edat mitjana Biblioteques religioses Les biblioteques de l’alta edat mitjana, ubicades als monestirs i a les catedrals, disposaven de pocs documents que, sovint, cabien en un moble anomenat Armarium A la dreta, Armarium amb els evangelis Mosaics del mausoleu de Gal·la Placídia, a Ravenna, ca. 450. Biblioteques i arxius a l’Alta edat mitjana biblioteques monàstiques Biblioteca de Santa Walburga Biblioteca Malatestiana a Cesena, Itàlia. Construïda entre 1447 i Zutphen, Països Baixos 1452, segueix el model medieval de sala amb naus. Data 1564 És una biblioteca catedralícia d’ús públic, que segueix el model arquetípic de la sala en naus. Els mobles són originals. La biblioteca es va crear per lluitar contra la reforma protestant Biblioteques i arxius a la Baixa edat mitjana Biblioteques catedralícies Claustre de la catedral de Gloucester, de mitjan s. XIV (abadia durant l’Edat mitjana). Les petites cel·les al mur eren moblades i servien per estudiar i llegir (estaven ben il·luminades) i guardar-hi llibres. Escoli: aquest claustre és el que es va fer servir en el rodatge de les pel·lícules de Harry Potter. Biblioteques i arxius a l’edat mitjana Ubicació dels llibres Durant tota l’edat mitjana els llibres es col.loquen plans als prestatges. Corneli Nepos descobreix dins d’un armarium el llibre de la història de Troia, de Dares el Frigi. Miniatura del Roman de Troie, de Benoît de Sainte-More. Copiat a Itàlia (Bolonya?), al començament del s. XIV. París, BNF, ms. fr. 782, fol. 2v. Biblioteques a la Baixa edat mitjana Catàlegs inventari medievals Les fonts no donen gaire dades sobre el contingut i ordenació de les biblioteques anteriors al segle IX. Eren biblioteques petites, els volums de les quals cabien en un armari, sense problemes d’emmagatzematge o recuperació, sense que fossin necessaris catàlegs o altres eines. Cap al segle IX, es troben alguns còdexs amb catàlegs de biblioteques, d’uns 300 o 400 còdexs. Són llistes de llibres, inventaris del fons de la col·lecció tal com es troba a les prestatgeries. Normalment, els llibres s’identifiquen amb una menció genèrica del contingut, l’incipit i l’autor. De vegades, dóna alguna característica del còdex: nombre de volums o línies, tipus d’enquadernació, etc. La forma dels noms d’autors i títols no estava estandarditzada, ni tan sols dintre d’un mateix catàleg. L’ordre de la llista reflecteix l’ordenació dels volums, per matèries o disciplines i, habitualment, de la que es considerava més important a d’altres. L’ordre de la biblioteca de Fulda, de mitjan segle IX, era l’usual a moltes biblioteques eclesiàstiques era: primer, textos bíblics, i a continuació: glosses, llibres litúrgics, patrística, filosofia, dret, gramàtic, història i medicina, a més d’obres clàssiques. Biblioteques a la Baixa edat mitjana Classificació dels fons a les biblioteques Richard de Fournival va redactar en 1260 el catàleg de la seva biblioteca, titulat Biblionomia. Aquesta biblioteca fou adquirida per Gerard d’Abbeville i donada a la Universitat de la Sorbona. Es conserva una còpia del catàleg del s. XV, avui a la Université de la Sorbonne. L’autor agrupa els 162 volums segons un esquema de classificació original, codificat amb una combinació de lletres o nombres que designen la prestatgeria amb altres de diferents, o d’altre color. La classificació proposada presenta nou categories, per a onze prestatgeries, on els volums s’ordenen per format: 1. Filosofia 1. Gramàtica 2. Dialèctica 3. Retòrica 4. Geometria i aritmètica 5. Música i astronomia 6. Física i metafísica 7. Metafísica i moral 8. Miscel·lània de filosofia 9. Poesia 2. Ciències lucratives 1. Medicina Richard de Fournival. Biblionomia. Còdex del final del s. XIV, amb la part 2. Dret civil corresponent a la filosofia. 3. Dret canònic 3. Teologia 1. Text i comentaris bíblics 2. Patrística Biblioteques a l’edat moderna Ubicació dels llibres El quadre, tot i que tardà, mostra la forma habitual d’emmagatzamatge dels llibres durant l’Edat Mitjana i bona part del segle XVI: en horitzontal i mostrant-ne els talls, als quals es retolaven els autors, títols o un element que els identifiqués. Guercino. Retrat de Francesco Righetti 1626-1628 Col·lecció particular Biblioteques de sobirans Fins al segle e XVII, les biblioteques més destacades van ser les de les famílies o individus que tenien el poder sobirà d’un estat: reis, papes, famílies nobles de ciutats- estat italianes, o de les entitats de govern de repúbliques aristocràtiques com Venècia o Gènova. Encara que privades, van consolidar-se com institucions vinculades a l’estat, esdevenint biblioteques obertes als estudiosos i essent, en bona part, la base de les futures biblioteques nacionals. Eren biblioteques particulars i, per tant, responien als interessos dels propietaris: solien tenir fons molt extensos però, sobretot, selectes, ja que el preu no era un problema per a aquestes famílies. D’altra banda, moltes eren hereves de les grans biblioteques medievals i conservaven còdexs antics, enquadernacions de qualitat, etc., tots de gran valor. Biblioteca medicea-laurenziana (Florència) Projectada per Michelangelo en 1524. Tot i que l’arquitectura és nova, encara segueix l’esquema medieval de biblioteca d’una nau amb pupitres inclinats, perpendiculars al mur, i llibres encadenats. La biblioteca va ser construïda per a hostatjar la col·lecció de la família Mèdici, llavors, i fins al segle XVIII, governants de la república florentina i, després, del Gran Ducat de Toscana. Biblioteques eclesiàstiques Edat moderna Les biblioteques de monestirs, catedrals i esglésies van incrementar molt els fons: la gran producció impresa de llibres de religió, teologia i similars va fer que poguessin créixer molt. D’altra banda, els estudis superiors que oferien els ordes religiosos i la tasca d’estudi particular que feien els eclesiàstics va fer que algunes incorporessin molts fons d’altres matèries, esdevenint biblioteques generalistes. Biblioteca del Klementinum (Praga) Antic col·legi dels jesuïtes, avui forma part de la biblioteca nacional Biblioteques eclesiàstiques Edat moderna = Les biblioteques eclesiàstiques van continuar conservant el ric patrimoni anterior: els antics còdexs, encara que passats de moda o obsolets per als usos litúrgics, continuaven tenint un interès històric i patrimonial que va fer que aquestes biblioteques conservessin bona part del passat bibliogràfic europeu que, en bona part, havia estat destinat a institucions religioses. Biblioteca de l’abadia benedictina de Metten (Baviera 1722-1726 Remodelació de 1722-1726 de l’antiga biblioteca –instal·lada en una sala baixa i fosca. La rica decoració barroca és obra de Franz Joseph Holzinger (estucs) i Innozenz Waräthi (pintura); en destaca el color i els pilars centrals, amb figures, com també la integració de les prestatgeries al conjunt. Biblioteques a l’edat moderna Ubicació dels llibres: Prestatgeries perpendiculars als murs Els antics pupitres ja no són suficients per acollir l’increment de fons que facilita la impremta i s’articulen prestatgeries damunt les taules d’escriptura que es disposen perpendicularment als murs, per aprofitar al màxim la llum natural Alguns dels exemples més antics d’aquest sistema es troben a les biblioteques d’Oxford: Corpus Christi College (1517), St. John's College (1596), Sir Thomas Bodley's library (1598), Merton College (1623), Jesus College (1677-79) i el Magdalen College (de data incerta), presenten encara el sistema adoptat quan van construir-se. Merton Christi College (dalt) i Corpus Christi College a Oxford) Biblioteques a l’edat moderna Classificació dels fons a les biblioteques En aquestes biblioteques, els catàlegs Fusta del catàleg d’una biblioteca. estaven constituits per fustes amb Gouda, 1664 papers enganxats, als quals hi havia Part del catàleg de la biblioteca de escrits els títols dels llibres que hi Gouda (Països Baixos), havia al cos de prestatgeria. Biblioteca de la catedral de Hereford Biblioteques eclesiàstiques Edat moderna Biblioteca dels canonges augustinians de Sankt Florian (Sankt Florian, Alta Àustria). 1744 Els edificis del monestir, fundat al segle X, es referen a partir de 1686. La biblioteca es comença a construir en 1744, amb projecte de Johann Gotthard Hayberger. Té uns 130.000 volums. Biblioteques a l’edat moderna Classificació dels fons a les biblioteques Els catàlegs manuscrits, en forma de volum, van ser, a mida que les col·leccions van anar creixent, la forma habitual de catàleg a les biblioteques: la impressió en resultava costosa i ineficaç, ja que en anar augmentant els volums, el catàleg imprès quedava obsolet. Els catàlegs manuscrits s’anaven completant en diferents volums o eren substituïts per d’altres actualitzats. Catàleg manuscrit de la biblioteca del convent dominic de Santa Caterina de Barcelona, redactat al s. XVIII (Barcelona, Universitat de Barcelona). La UB conserva 59 volums de catàlegs manuscrits de diferents biblioteques conventuals catalanes, procedents de la desamortització de 1835. Índice de los libros que tiene su Magestad en la torre alta deste Alcázar de Madrid. 1637. Catàleg manuscrit de la col·lecció del rei Felip IV d’Espanya. Biblioteques a l’edat moderna Els tractats: Gabriel Naudé (1600-1653) Va ser bibliotecari del cardenal Mazarin, escrigué en 1627 l’Advis pour dresser une bibliothèque (Consells per a endreçar una biblioteca), que es pot considerar com el primer manual general i complet de biblioteconomia. Adreçat als col·leccionistes de llibres, parteix de la seva experiència com a bibliotecari. Considera que les biblioteques han d’estar obertes al públic en general: cada llibre té el seu lector i el lector sempre podrà fer ús d’un llibre. Han de planificar-se prèviament, per la qual cosa és millor que se n’encarregui algú amb la formació necessària, el bibliotecari. Davant la gran quantitat de llibres, són necessaris els instruments de control: catàlegs, inventaris... L’ordenació ha de tenir una lògica, i millor si és per matèries: teologia, filosofia, jurisprudència, medicina, història, matemàtiques i humanitats. la selecció del fons és molt important: cal començar pels millors autors de cada disciplina, i per les obres més valorades pels experts, siguin antigues o modernes. recomana donar prioritat a les obres en la seva llengua original, ja que les traduccions poden alterar-ne el contingut. està en contra de qualsevol tipus de censura i valora el llibre pel seu contingut, no per l’aparença. en l’adquisició, val la pena comprar biblioteques completes i obres de segona mà, més barates. La biblioteca necessita un pressupost estable per créixer i mantenir el fons. el local ha de ser adequat, amb bona il·luminació i espais diàfans, amb prestatgeries adossades als murs. “S’endrecen als prestatges seguint algun tipus d’ordenació per tal que puguin donar servei, a mesura que sorgeixi una necessitat... Això és impossible si no es classifiquen i ordenen per matèria, de tal manera que sigui fàcil trobar-los en llocs concrets... Sense aquest ordre, una col·lecció de llibres, sigui quin sigui el seu volum, no mereix rebre el nom de biblioteca.” Biblioteques nacionals La majoria de biblioteques nacionals anteriors al segle XIX té el seu origen en les col·leccions dels sobirans del territori. A partir del segle XVI, s’estableixen disposicions legals en alguns països per que les biblioteques rebin exemplars de tot el que es publica al territori (dipòsit legal), però la norma no es generalitza fins al segle XIX. Aquests fons constituiran les bases de les futures biblioteques nacional També, per la mateixa riquesa dels fons i el caràcter estatal i institucional que van adquirint amb al temps, obren al públic, encara que sovint continuen essent propietat particular del sobirà. Biblioteques nacionals Bibliothèque nationale de France Es considera la primera biblioteca nacional la de França, originada en la col·lecció dels reis. Carles V havia fundat el 1367 la “bibliothèque du Roi”. Francesc I va afegir-hi la seva col·lecció i la del conestable Bourbon, instal·lant-la el 1547 al palau de Fontainebleau, nomenant-ne un bibliotecari (l’humanista Guillaume Budé) i establint, per primer cop al món, el dipòsit legal segons el qual els impressors tenien l’obligació d’enviar a la biblioteca un exemplar de cada un dels llibres que imprimien. S’assegurava així tenir la globalitat de les obres editades al regne, a més de poder-ne controlar millor els continguts i estalviar-se importants despeses l’adquisició. A dalt, galeria del palau de Fontainebleau, primera seu de la biblioteca reial de Francesc I; a sota, quadre de Gillot Saint-Evre amb la fundació de la biblioteca medieval per Carles V. i retrat de Guillaume Budé, primer bibliotecari, per Jean Clouet (1536). Biblioteques nacionals Biblioteca Nacional (Madrid) Fundada per Felip V el 1711, a imitació de la francesa, com a Biblioteca Pública de Palacio. El 1716 se’n decretà la creació i se li atorgà el privilegi del dipòsit legal. Fins a 1836, la Biblioteca va ser propietat de la Corona; llavors va passar a dependre del Ministerio de la Gobernación i s’anomenà Biblioteca Nacional. La funció que havia de tenir era fer arribar el coneixement als ciutadans i recollir les biblioteques particulars dels nobles que Decret de creació de la biblioteca, publicat el morien, per evitar que es dispersessin i perdessin. 1716. A sota, gravat mostrant la primera ubicació de la biblioteca, a la Casa del Tesoro, Per un privilegi reial del mateix any, va obligar als impressors tocant l’alcàsser que, dos anys més tard va ésser destruït per un incendi. del regne a dipositar un exemplar de cada un dels seus treballs, tot inaugurant el dipòsit legal a Espanya. Biblioteques nacionals British Library (Londres) El 7 de juny de 1753, Jordi II del Regne Unit promulgà el decret que donà origen al British Museum, del que formava part una biblioteca. Es va formar a partir de les col·leccions d’objectes i llibres de John Sloane. S’hi afegiren els fons de les biblioteques de Sir Robert Cotton i dels comtes d’Oxford. El 1757 s’hi traslladà la biblioteca reial, amb 60.000 volums, que s’hi integrà en 1823 com a King’s Library. Fins al 1973 no va canviar el nom al de British Library. Avui compta amb més de 25 milions de llibres i, en total, uns 150 milions de documents de tot tipus. Actual sala de la King’s Library, al British Museum, amb una exposició permanent; a sota, a l’esquerra, la King’s Library el 1836. A la dreta, sala de la biblioteca reial instal·lada al palau de Buckingham, abans del trasllat. Biblioteques especialitzades i centres de documentació Al llarg dels segle XIX i XX es comencen a configura un nou tipus de biblioteca, l’especialitzada. La proliferació d’institucions dedicades a l’estudi o la recerca en un àmbit concret (des d’acadèmies a instituts de recerca) feien necessari un suport documental especialitzat. Les biblioteques eclesiàstiques i universitàries eren essencialment generalistes (encara que amb algunes matèries destacades), com també ho eren les nacionals i les públiques. Es podrien considerar com a primeres biblioteques especialitzades, a banda d’algunes de particulars, les de les acadèmies i societats científiques, Dalt: biblioteca de la Royal Society (Londres) sorgides a partir dels segles XVII-XVIII i amb un àmbit d’especialització definit. Hi seguirien biblioteques Baix: National Library of Medicine (Bethesda, EUA) especialitzades en dret com les dels cossos legislatius o bufets d’advocats, en ciències de la salut (hospitals i laboratoris), les d’instituts universitaris i facultats, museus, empreses, oficines de l’administració pública, etc. El perfil de l’usuari és diferent: sol ser un investigador o un tècnic que cerca documentació d’un alt grau d’especialització, i, sovint, amb unes necessitats de temps marcades per la urgència del treball o la investigació A dalt: biblioteca de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona. Fundat en 1833, és a la seu actual des de 1922; la biblioteca, amb 350.000 volums, es va refer durant els anys quaranta. A sota, d’esquerra a dreta: biblioteques del Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona), fundada en 1907 i amb 105.000 volums; Herbert W. Dickerman Library, del Wadsworth Center, centre de recerca biomèdica del New York State Department of Health, a Nova York. Precedents de la biblioteca pública Primeres biblioteques obertes al públic Les primeres biblioteques que es poden considerar públiques eren biblioteques, com les de l‘antiga Roma, obertes al públic, sense restriccions de classe social, però el seu fons era sovint erudit i molt especialitzat (provenien, en general, de grans col·leccions particulars) i no s’adeia amb el nivell cultural de la majoria. A la pràctica, doncs, eren biblioteques útils només als erudits, estudiosos o estudiants de nivell alt. També s‘anomenava pública la biblioteca destinada a l‘ús col·lectiu d‘una comunitat o la pensada per al benefici públic, encara que no tingués accés al públic, com ara les d‘institucions de govern. Biblioteca malatestiana (Cesena) Sovint, s‘originen com a donacions de 1447-1452 personatges que cedeixen els fons i alguns Fundada per Domenico Malatesta, senyor de Cesena, a mitjan segle XV llegats per a mantenir les biblioteques, amb al convent de San Francesco, on va fer construir la sala de la biblioteca. condicions d‘ús determinades. Als 50 volums dels frares va afegir-ne uns 150 propis. Tot i que el testament de Malatesta diu que els llibres són per als frares, es considera la primera biblioteca pública dels temps moderns, ja que encarrega al municipi que en tingui cura juntament amb l‘orde franciscà. Això ha fet que es conservi gairebé intacta. Precedents de la biblioteca pública Biblioteques associatives: els clubs de lectura. Davant l’absència de fons d’accés públic que responguessin als interessos i possibilitats de les capes socials més nombroses (treballadors i burgesia), i en moments que l’administració pública encara no assumia la funció de crear biblioteques públiques, van sorgir associacions privades encaminades a l’adquisició i difusió de llibres i material de lectura entre els seus socis, a canvi d’una Dalt: Collin Campbell Cooper Jr. A View of the Interior of Library quota o un pagament. Hall on Fifth Street. 1879. S’hi pot veure el bust de Pal·las que va cantar Poe, un lector habitual, a The raven. A baix, el Library Hall de Philadelphia, seu de la Library Company Van sorgir a Anglaterra durant el segle XVIII: els membres feien aportacions petites que feien possible, entre tots, comprar una quantitat determinada de llibres: a mida que s’anaven llegint se’ls passaven i, un cop acabats, es venien per a comprar-ne d’altres, o se’n compraven més i s’augmentava la col·lecció. Les adquisicions es decidien cooperativament. El fons es guardava en la casa d’algun membre o en un local públic, com la taverna. Van tenir molt d’èxit, especialment a llocs petits i entre persones amb pocs recursos econòmics. Precedents de la biblioteca pública Biblioteques d’entitats culturals privades A Catalunya, aquest tipus de biblioteca es troben principalment vinculades a entitats associatives culturals i recreatives com els ateneus, casinos i cercles, que proliferen des de meitat segle XIX. A diferència de les anglosaxones, són un servei més de l’entitat, però no l’únic. L’Ateneu Català (1860), el Cercle de Lectura de Reus (1859), el Casino Gerundense (1845), l’Aliança de Poble Nou (1870), etc., són exemples d’aquest tipus d’entitat, L’Ateneu Barcelonès es creà en 1872 a partir de l’Ateneu on sovint s’instal·laven petites biblioteques o sales Català i el Casino Mercantil Barcelonès (1860). La de lectura per a premsa i revistes. També biblioteca, amb uns 6.000 volums en 1877, 50.000 en 1921 aparegueren els ateneus obrers dedicats a i uns 300.000 en l’actualitat, i importants col·leccions de l'ensenyament de la classe treballadora, amb revistes i diaris, fou durant molts anys una entitat molt escoles primàries i d'oficis: Ateneu Català de la activa en la vida cultural de Barcelona. Classe Obrera (Barcelona, 1861), Ateneu Igualadí de la Classe Obrera (1863), etc., que desembocaren en un moviment d'universitat popular que donà lloc a l' Ateneu Enciclopèdic Popular (1909) o l' Ateneu Polytechnicum (1924) , desapareguts en 1939. La Biblioteca del Centre de Lectura de Reus (1859) és encara avui la més important de la ciutat, amb uns 200.000 volums. Biblioteques públiques La biblioteca pública moderna és concebuda per a donar accés a la informació a un públic general, amb uns fons adequats a aquesta funció, i preveu el préstec de documents. S’originen entorn a la idea que la lectura és un mitjà redemptor per a la classe obrera, nou estament sorgit de la Revolució Industrial, que cal formar i instruir per tal de minimitzar els riscos de conflicte social i ideològic. La lectura es considera un element formador en els àmbits professional intel·lectual i moral i per això es creen escoles i biblioteques. El seu paper en l’alfabetització i la formació de la població fa Biblioteca pública de la Vilette (París), 1875 que siguin biblioteques dependents de l’administració pública i finançades amb pressupostos públics. La lectura no es considera una activitat de lleure, sinó d’instrucció i per això la majoria d’iniciatives tindran, fins al segle XX, un cert paternalisme, on la biblioteca tria i selecciona les lectures que serviran per educar millor el lector, fent així que s’integri tot adoptant els valors de les classes benestants.