Evolució de les Cures i el Pensament Infermer PDF

EVOLUCIÓ DE LES CURES I EL PENSAMENT INFERMER UNITAT 1 HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DE LES CURES INFERMERES La història de les cures, s’organitza al voltant de dos grans eixos que originen dues orientacions: ASSEGURAR EL MANTENIMENT DE LA VIDA, lligat a l’expressió de TENIR CURA...

EVOLUCIÓ DE LES CURES I EL PENSAMENT INFERMER UNITAT 1 HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DE LES CURES INFERMERES La història de les cures, s’organitza al voltant de dos grans eixos que originen dues orientacions: ASSEGURAR EL MANTENIMENT DE LA VIDA, lligat a l’expressió de TENIR CURA FER RETROCEDIR LA MORT - Guarir La primera tasca, de la qual podem dir que som hereves les INFERMERES i ha estat tradicionalment atribuïda a la DONA Fer retrocedir la mort s’ha relacionat, tradicionalment amb els HOMES. Primer per la funció que tenien aquests fora de casa (caçadors, pescadors, guerrers…) i, en segon lloc, per qüestions metafísiques, el BÉ i el MAL. “TENIR CURA NO SIGNIFICA DONAR UN TRACTAMENT” ETAPA DOMÈTICA ETAPA VOCACIONAL ETAPA TÉCNICA ETAPA DEL TENIR CURA DEL TENIR CURA EDAT MODERNA PROFESIONAL PREHISTÒRIA EDAT MITJANA INICI EDAT EDAT CIVILITZACIONS CONTEMPORÀNIA CONTEMPORÀNIA ANTIGUES Les 4 etapes de la història de la infermeria descrita per Collière (1993), corresponen als diferents períodes de l'evolució sociocultural en el món i amb les quatre condicions diferents de la cura: DOMÈSTICA: ✓ Primeres societats primitives. ✓ Les cures anaven encaminades a les necessitats bàsiques (higiene, alimentació...). ✓ La dona és l'encarregada del manteniment de la vida enfront de les condicions adverses del medi, feien les cures dins de la llar. Els homes eren els encarregats de sortir a caçar... ✓ Es comencen a distribuir les feines per sexe. ✓ Les dones assumeixen rols relacionats amb la maternitat i la lactància. VOCACIONAL:  ✓ Origen en el pensament cristià. ✓ El concepte de SALUT-MALALTIA té un valor religiós. ✓ Assistència més espiritual que física. TÈCNICA: ✓ Es desenvolupa la ciència mèdica. ✓ Existeix una lluita contra la MALALTIA. ✓ El "saber" mèdic s'enfoca a la persona com a persona malalta. ✓ Les persones encarregades de les cures són "els auxiliars del metge". ✓ Infermeria perd la seva identitat i passa a ser un "tècnic". LA CURA DELS MALALTS EN ELS POBLES PRIMITIUS ELEMENTS RELLEVANTS CURA O AJUDA és un terme que apareix des dels inicis de les civilitzacions. SALUT-MALALTIA s'interpreta com a intervenció sobrenatural, considerant Aquesta com un premi o un càstig de les conductes humanes. Per tractar les malalties es combinen els sabers naturals amb rituals de tipus espiritual. L'atenció de les persones malaltes és responsabilitat d'una figura a la qual se li dona poders divins. La dona és l'encarregada de les cures, fent front a les condicions adverses del medi. Podien fer rituals per assegurar, promoure i garantir la vida (utilització de l'aigua per fer higienes, pells per fer abrics, plantes com a olis... CURES BÀSIQUES). EL TENIR CURA A LA PREHISTÒRIA La prehistòria es divideix en: PALEOLÍTIC: ✓ La població està agrupada com a mecanisme de protecció. ✓ Es dedicaven a la caça ✓ Utilitzaven pells d'animals per abrigar-se, fer cordes... ✓ L'aigua per la higiene, les plantes... ✓ La dona aprèn l'efecte de les plantes medicinals, utilitzen les mans per cuidar, donar calor... ✓ Van descobrir el foc MESOLÍTIC: ✓ Essencialment són caçadors, però coneixen l’agricultura, la ceràmica... ✓ Viuen de manera sedentària NEOLÍTIC: ✓ Etapa caracteritzada pel pas d’una comunitat depredadora a una productora  ✓ Es van establir al costat dels rius o grans llacs ✓ Comencen a fer aliments que poden guardar (pà...) ✓ Primers animals domèstics, per menjar i per ajudar a les feines diàries EDAT DELS METALLS: ✓ Descobreixen la capacitat de modelar els materials i que aquests siguin més resistents. CONSIDERACIONS SOBRE LA SALUT I LA MALALTIA PALEOPATOLOGIA: És la disciplina que investiga l’evolució de la malaltia al llarg de la història i com les societats s’han anat adaptant als canvis del seu entorn. És possible que les primeres idees sobre els tractaments i les cures poguessin sorgir de l’observació dels animals: ✓ Llepar les ferides ✓ Menjar herbes com a laxants... ✓ Ficaven les ferides inflamades a l’aigua Tot i això, no es troben solucions a totes les malalties i s’ha de buscar altres factors causals. La història de la infermeria en la prehistòria és limitada a causa de la falta de registres escrits i evidència directa. Encara que no existeixen registres detallats, es creu que els rols de cura i sanació estaven basats: INTUÏCIÓ: Observació, es fixaven en el que feien els animals, com per exemple submergir les ferides inflamades a l'aigua, llepar-se les ferides... EMPÍRICA: Com a producte de l'experiència. L'ANIMISME Es comença a parlar del BÉ i el MAL, el que és BO i el que és DOLENT per permetre que continues la vida. Apareix la idea de l'animisme. És una creença espiritual que atribueix VIDA i, per tant, un ESPERIT, a tots els objectes a més a més dels éssers humans. Aquest ESPERIT pot ser BO o DOLENT. D'aquesta manera, intentaven donar una explicació a totes les malalties i fenòmens que no entenien. La causa de les MALALTIES s'atribuïa a esperits DOLENTS, en conseqüència, la curació anava dirigida a l'expulsió del cos. (COS= morada hostil pels esperits dolents). Les poblacions depenien en gran manera del seu entorn natural per a la seva supervivència. Amb la recol·lecció de plantes medicinals i l'aplicació de mètodes rudimentaris tractaven ferides i malalties. Els coneixements sobre les propietats curatives d'unes certes plantes i recursos naturals probablement es transmetien de generació en generació. S’han pogut identificar quadres de: ✓ Gigantisme – Nanisme ✓ Fractures de crani i altres que s’han vist que estaven curades PROCEDIMENTS utilitzats: ✓ Cops al cos: Possible origen dels massatges ✓ Elaboració de pocions repugnants: Per expulsar els esperits, via intestinal i/o oral (laxants o herbes emètiques) ✓ Trepanacions: Foraden el cap per expulsar els esperits que estaven aquí ubicats ✓ Aplicació de calor, utilització del foc, instruments candents i cataplasmes per cremar els esperits dolents ✓ Banys d’aigua freda, transpiració forçada (saunes), dejú, males olors i sorolls bestials per expulsar els esperits dolents La DONA CUIDADORA – DONA SÀVIA, era l’encarregada de satisfer les necessitats de manteniment de la vida, la salut i el benestar del grup. Això està relacionat per exemple, amb el part i totes les cures relacionades com l’alletament, i les cures perinatals, la fertilitat i això es vincula amb la cura de les persones ferides i malaltes. També tenien la funció del manteniment del campament... Feien cures bàsiques: ✓ Ús de l’aigua per la higiene ✓ Pells per abrics ✓ Plantes per l’alimentació A mesura que les cures es van complicant comencen a sorgir els “ESPECIALISTES”, homes i dones escollits que s’havien sortit d’una malaltia, lesió greu o haver viscut una experiència mística. Donada la consideració sobrenatural de la malaltia van aparèixer els XAMANS o BRUIXOTS de les tribus. Habitualment eren membres de la tribu i es mantenien allunyats del poblat. Se suposava que tenien poders SOBRENATURALS. Posteriorment, van aparèixer les cerimònies de tipus religiós i aquestes passen a mans dels SACERDOTS, que actuaven com a mediadors entre les forces bones o dolentes (metge-sacerdot) En aquesta etapa s'entremesclen els rituals màgics, els coneixements intuïtius i les cures domèstiques.