Història de la comunicació PDF

Història de la comunicació INTRODUCCIÓ A LA HISTORIA DE LA COMUNICACIÓ: La innovació tecnològica està desenvolupada per frens i acceleradors. Hi ha acceleradors com els socials però també hi ha frens que retenen i avorten la implantació d’una tecnologia nova. El model de Brian Winston, un model soc...

Història de la comunicació INTRODUCCIÓ A LA HISTORIA DE LA COMUNICACIÓ: La innovació tecnològica està desenvolupada per frens i acceleradors. Hi ha acceleradors com els socials però també hi ha frens que retenen i avorten la implantació d’una tecnologia nova. El model de Brian Winston, un model sociocultural pe a l’anàlisi de la innovació tecnològica en comunicació. - Performance: correcció d’un objecte determinat, materialització del conjunt de coneixements. Ex. IPhone. - Necessitat Social: necessitat social que emergeix en un moment determinat i que abans no estava. El prototip ha d’intentar satisfer una necessitat social (accelerador) - Potencial de la Llei: reté la innovació tecnològica perquè pot trastornar una situació social que perjudiqui a una part de la societat. Aquests sempre intenten frenar la implantació. Ex. El bla bla car pot perjudicar als taxistes. - Tecnologia: materialització de la ciència. - Prototip: primera vegada que es materialitza la ciència. Te errors i encara no és públic. Ex. Avions Wright/ Daguerrotip (primer prototip de fotografia) - Invenció: prototip evolucionat que s’ha fet públic a través d’una patent, una conferència, la premsa... - Difusió (producció) – etapa de massificació - Ideació: imagina la innovació. Un cop les idees son clares es materialitzen en un prototip. - Competència: conjunt de coneixements científics i tècnics d’una societat determinada. - Redundàncies: (tecnologia obsoleta) víctimes del procés tecnològic. tecnologia que ha quedat obsoleta o superada. - Spin-Offs: (producte derivat) tecnologia imprevista inicialment. Es refereix a que es molt habitual que en el procés d’implantació duna nova tecnologia apareix una implantació que no estava prevista. Una tecnologia evoluciona cap a una direcció que no estava prevista. - Dialèctica: lluita entre els interessos contraposats (industria emergent vs. negocis amenaçats) entre mig hi ha els consumidors (demanda) que seran els que facin triomfar o fracassar el producte. 1 Història de la comunicació TEMA 2: IMPREMTA, CAPITALISME, REFORMA I CONTRAREFORMA GUTENBERG Va inventar premsa/impremta La impremta es la mare de: xxxxx Any 1456 Imprimeix la primera Bíblia. Detecta una necessitat social no resolta, i era que la demanda de llibres era superior a la tecnologia de l’època. La seva premsa es la dominació de la premsa del vi i la tècnica d’estampació. - Fa una estampa per cada lletra j cada símbol de metall en lloc de fusta. (Plom, estany i antimoni) - La tinta tradicional era una barreja de greix (oli) i sutge, experimentaa Mb diferents substàncies fins que arriba a una tinta pastosa que s’asseca rapid i no perd el color QUE ES UN INCONABLE? (pregunta d’examen) INCONABLE: Llibre imprès anterior al 1500. Tipus de llibre, son els mes cars del món. La bíblia de gutenberg es un d’ells. CÒDEX: llibre manuscrit pot ser anterior o posterior a la impremta, però ho mes habitual es que siguin anteriors. Generalment estan escrits en pergamí. El triomf de la imprempta es fulgurant, això ens indica la gran demanda que tenia, ja que es va difondre molt ràpid per tota Europa. CAPITALISME Amb el creixement de les ciutats, anys 50, i l’expansió de la burgesia augmenta la demanda de llibres, que supera a la oferta. Fins al s. XIII, inici de la baixa Edat Mitjana, només demanda a llibres el clergat. La impremta es tracta de la primera industria cultural de la humanitat amb lògica capitalista (producció de masses). El mercat s’inunda de productes impresos amb opus les de la vida dels sants, Estampes… La impremta no es revolució per la continuïtat, no es crea del no res sinó que parteix d’una tecnologia i d’uns formats preexistents. El que Gutenberg fa es mecanitzat el procés de producció. S’instal·la el paper com a suport d’escriptura ( fins llavors pergamí o ditela) Elements de Continuïtat (no revolució) Elements de Canvi (revolució) - No es produeix un boom d’alfabetització - Multiplicació de la producció de llibres i - El mercat del llibre es manté en una minoria començament d’una certa expansió - El llibre manuscrit no desapareix sinó que el - Sorgeix la premsa sensacionalista (publicacions substitueix progressivament efímeres, impresos barats, fulls ocasionals…) - Les formes de comunicació predominants - Les relacions es feien pels venedors ambulants eren visuals i eren Estampes de personatges… 2 Història de la comunicació LA IMPREMPTA COM A BÉ CAPITALISTA: La imprempta transforma el llibre i apareixen les cobertes. Els impressors volen col·locar l’estoc i apareixen els primers llibreters. Els llibres s’han de vendre i han d’entrar pels ulls, es comencen a dissenyar cobertes, Es produeix l’estandaritzacio del format intern del llibre: índex, capítols… CANVIS SOCIOCULTURALS DE LA IMPREMTA - Substitució del llatí per llengües vernacles. Amb la imprempta es van començar a normalitzar les llengües populars. - Canvi en les elits intel·lectuals, el coneixement estava limitat fins al renaixement. - La imprempta es la principal eina de difusió del protestanisme TEMA 4: ELS PRIMERS DIARIS I EL NAIXEMENT DEL PERIODISME MODERN. PREMSA DE MASSES I AGÈNCIES DE NOTÍCIES/PUBLICITAT Sorgeix gràcies a la imprempta. Requisits per a que sigui periodisme: - Ha de tenir una periodicitat/regularitat (la Relación no es periodisme perquè no es periòdic) - Contingut d’actualitat (la Relación si que conte contingut d’actualitat) - Forma de comunicació publica (la Relación es publica) La premsa del s.XVI es un model de Proto periodisme. El Noticiarisme Manuscrit (s.XV) anterior a la imprempta. Es informació d’actualitat però no es publica ni periòdica. MANIFESTACIONS DEL PERIODISME AL S. XVII Durant l’edat moderna sorgeix la primera premsa estable i amb regulació a França. Es diferencia dels avisos o relacions per la seva regularitat, tot i així es bastant similiar (num. De pág. Format petit, falta d’imatges) Eren anomenades Gasetes, que era el nom de la moneda que costava el producte. - Periodicitat ample. Es transforma fins a convertir-se a un cop a la setmana - No gaire estable - Es publicaven conflictes político-militars, informacions relacionades amb la monarquia europea - Hard News dedicades a un públic molt selecte, premsa d’elits - No hi havia sensacionalisme, vida de personatges d’epoca… - Amb una capçalera en lletres majúscules grans. La resta era text sense titulars ni imatges. Cada paràgraf es una única columna per pagina. Format petit LA GAZETTE DU FRANCE (1631): publicava notícies sobre la guerra i els avenços tecnològics. Era publicació semi- oficial tot i ser privada, era de Théophraste Renaudot però rebia finançament de l’estat. Perdura fins a finals del s.XVIII amb la caiguda de l’antic règim. LA GASETA DE MADRID (1666): era publica perdura dins avui amb el nom de Boletin del Estado. Es on s’inscriuen les lleis. 3 Història de la comunicació La primera gaseta espanyola neix a Catalunya 1641 en plena Guerra dels Segadors i era una traducció literal de la Gazette du France en català. Es efímera i dura poc. La majoria de les gasetes tenen durada curta. (Canard, libel, panflet) Journal: no eren diaris sinó una mena de gasetes amb regularitat que cobrien temes de contingut literari, filosòfic, tecnològic, cultural. Com evoluciona dia a dia l’actualitat. - La publicació mes important era El Journal des Sçavans - Journalisme – periodisme Pregunta d’examen: DIFERENCIA ENTRE TIRADA, DIFUSIÓ I AUDIÈNCIA. Tirada o tiratge: quantes copies s’imprimeixen d’un llibre/ revista/buelltí/full. Quants exemplars Difusió: tots dos conten numero de copies pero la difusió eludeix les copies que arriben als consumidors/clients. Es la resta de la tirada i els exemplars que no es venen. Es el numero d’exemplars que s’han venut. Gairebé sempre la difusió es menor que la tirada, sobren exemplars. La difusió la controla OJD (Oficina de Justificació de la Difusió, empresa independent que fa auditoria de la difusió ) Audiència: quanta gent ha llegit o llegeix el diari, TV… qualsevol mitjà incloent mitjans on-line i xarxes socials. A esp la controlen dos organismes diferents - EGM (Estudio General de Medios, es una enquesta Telefónica o en persona) - Kantar (Audimetria, mesura d’audiència de TV LA IMPREMPTA DE GUTENBERG A LA ROTATIVA A principis del segle 19 comença a canviar la mandra de fer premsa, comença la substitució cap a la premsa de masses. Es produeix un canvi quantitatiu: mes publicacions, mes pàgines i mes exemplars. FACTORS DE LA REVOLUCIÓ DE LA PREMSA 1. F. Sociopolítics: a. Revolucions liberals: implantar el liberalisme comporta a una extensió del sufragi i la premsa s’ampliaran per informar als possibles votants. El dret del sufragi augmenta la demanda d’informació b. Cada vegada que hi ha una ampliació del sufragi au està la demanda. 2. F. Econòmics: a. Expansió del capitalisme: Capitalisme industrial, produir en massa i generació d’estoc. Per extingir els estocs apareix el consumisme i la publicitat b. Publicitat apareix com a font de finançament de la premsa c. Demanda d’informació econòmica 3. F. Tecnològics: a. Revolució tecnològica (relacionades a com s’elabora el periodisme i a la distribució física) 4 Història de la comunicació PROCÉS DE PRODUCCIÓ: - 1870 apareixen les primeres rotatives - Fabricació de paper en bovina continua amb pasta de fusta en lloc de draps, provoca un abaratiment del paper. - Linotípia: composició del text es com una gran maquina d’escriure semiautomàtica, el text s’anava teclejant - Tractament d’imatges a la premsa També hi ha factors tecnològics que afecten indirectament la premsa com la revolució de les màquines i de les telecomunicacions (ferrocarril i vaixell de vapor) ANYS 30-40 S.XIX La primera premsa de masses sorgeix a Nova York, ja que existeix una llibertat de premsa molt alta. Els primers diaris sensacionalistes son breus, amb poques imatges i sense titulars. Per primera vegada en la historia es fan tirades diàries de 10.000 exemplars. Els diaris mes destacats son The Sun, Herald i Tribune ANYS 80-90 S.XIX Continua l’expansió a Nova York però amb un salt quantitatiu a tirades de 600 mil exemplars diaris. Com a canvis qualitatius: el sensacionalsme modern neix llavors i explota el morbo, la curiositat i augmenta el numero de ventes i la difusió. - Soft News: premsa Rosa, societat (temes tous) - Hard News: economia, política… (temes durs) Les dues principals cadenes de diaris de Nova York son: (guerra comercial) - Ney York World (Pulitzer) - New York Journal (Hearst) NOVES TÈCNIQUES DE SENSACIONALISME - Baixada de preus i lliure mercat - Principal font d’ingressos es la publicitat - Baixa el nivell de vocabulari i gramàtica per arribar a les masses - Enriquiment visual: il·lustracions i fotografies i grans titulars - Explotar de mandra sistemàtica el sensacionalisme amb soft News com crims, assassinats, luxe… 5 Història de la comunicació ALTRES MODELS DE PREMSA DIÀRIA (FINALS S.XIX) PREMSA IDEOLÒGICA O DE PARTIT: - Objectiu de promoure una ideologia, un ideal, un líder… - Influir ideològicament en la gent, premsa molt abundant en el món occidental - Pocs exemplars, objectiu d’adoctrinar. Origen de la difusió de masses dels partits - Estan vinculats al cicle electoral PREMSA DE QUALITAT: oposada al model sensacionalista - Destaquen les Hard News: política, parlamentaria, internacional, economia… i la cultura com l’opera i teatre. - Premsa elitista: destinada a classe mitjana alta. Tracten temes seriosos i rigorosos. Es típica del model Anglo germànic on hi ha una dualitat molt marcada entre premsa sensacionalista i de qualitat. La publicitat es mes cara als diaris de qualitat. o Anglaterra: The Times, The Guardian, The Independent (qualitat) VS. The Sun (sensacionalista) o Alemanya: Die Welt VS. Bild o EEUU: New York Times, Washington Post VS. Journal, World PAÏSOS LLATINS (ESP, PORTUGAL, GRÈCIA, ITÀLIA I FRANÇA) - No hi ha una dualitat marcada, la majoria dels diaris son un híbrid entre sensacionalisme i qualitat amb un factor ideològic molt fort - El País intenta imitar el model de qualitat dels països germànics. No hi va model sensacionalista pur a Esp - En el model llatí exclusivament existeix una fortalesa dels diaris esportius que suprimeixen l’absència de premsa sensacionalista. - El rol sensacionalista l’han assumit els diaris esportius i la premsa del cor YELLOW PRESS Terme nord-americà que prové d’un còmic del Journal anomenat Yellow Kid, el personatge va adquirir tanta fama que es va acabar utilitzant per designar la premsa sensacionalista del Journal i el World. Els diaris d’escàndols difonen més que els de qualitat, premsa vulgar, masclista i racista. Es molt popular als països anglosaxons, on es llegeix mes que als llatins. AGÈNCIES DE NOTÍCIES Apareixen durant la segona meitat del s.XIX amb funció d’intermediari: recopilem informació a gran escala i la subministren als mitjans de comunicació. La primera agència es funda l’any 1832 Charles Lluís Havas a França, Agència Havas. La fundació coincideix amb la primera onada de premsa de masses, el sorgiment de les agències en una conseqüència d’això. 6 Història de la comunicació AGÈNCIA HAVAS - Els mitjans necessiten cobrir la demanda internacional - L’agència recopila publicacions de l’estranger, la tradueix al francès i la ven als diaris de París - Havas no en tenia prou amb la materia primera de les publicacions estrangeres i va posar corresponsals a les principals ciutats perquè li subministressin informació. (Correu i coloms missatgers) - El govern francès contracta els serveis d’Havas i es converteix en el seu principal client Apareix la competència a partir d’extrebalaldors. (Mateix model que Havas però amb un mitja de transmissió diferent, el telègraf) - Agència Reuters: Londres 1851, Julius Reuters, avui encara existeix - Agència Wolff: Berlín 1849 Per eliminar la competència, les agències formen un càrtel l’any 1859 i es “reparteixen” el món. Es passen informació per o triplicar els costos: - Havas: imperi francès, conca del mediterrani i Amèrica llatina - Reuters: imperi britànic - Wolff: Europa central, Europa occidental i les àrees d’influència. Els EEUU es una potencia emergent i capital de premses de masses. Sorgeixen agències com Associated Press a NY 1846 o cooperatives formades per grans diaris de NY. El càrtel explota després de la PGM. EEUU es consagra com a gran país emergent i es trenquen els equilibris colonials - Havas: 1920-1930 continua com agència de notícies independent fins l’ocupació nazi. Llavors es nacionalitzada pel govern de Vichy. Amb l’alliberament del país en 1944-1945 es converteix en una empresa semi-publica anomenada France-Presse. Avui en dia es de les agències mes importants del món. - Reuters: continua com agència privada, la mes gran del món. - Wolff: sobreviu a la PGM però 1933 Hitler expropia l’agència. Al final de la SGM es converteix en Deutsche- Presse- Agentur en l’alemanya occidental i trenca amb l’agència nazi. - Associated Press: EEUU guanya les dues guerres i l’agència s’expandeix. AGÈNCIES DE NOTÍCIES ESPANYOLES Esp no te agències pròpies sinó que son filials de les grans internacionals. Agència Fabra: fundada pel català Nilo Fabra a Madrid 1865. Crea un centre de corresponsals imitant el model de les grans agències europees però amb menys recursos. La premsa espanyola es esqufida, les tirades son petites i en treuen menys benefici. La solució perquè l’agència no tanques era afiliar se a una gran agència, Havas, en un acord en exclusiva reapostitat. Espanya es converteix en una colònia informativa d’Havas, la visió del món dels diaris espanyols es la dels francesos. A partir dels anys 30-40 sorgeixen noves i petites agències. Durant la guerra civil Fabra funciona sota el govern republicà. Al final de la Guerra Franco fusiona Fabra amb altres dues agències i funda l’agència EFE (1939). Actualment de les mes importants del món. EFE es una agència publica de l’estat espanyol. A Cat es funda l’agència Catalana de Notícies als anys 90, propietat de la Generalitat i TV3. Es una agència publica catalana d’àmbit comarcal i dels països catalans. 7 Història de la comunicació TEMA 5: EL NAIXEMENT DE LES TELECOMUNICACIONS MODERNES LA TELEGRAFIA A mitjans del s.XIX apareixen les telègraf IES modernes, basades en l’electricitat. El primer telègraf es basa en la transmissió de missatges a traves de cables per senyal elèctric. FORMES ANTERIORS A LA TELEGRAFIA: senyals de fum, sistema de banderes, telègraf òptic immediatament anterior a l’electic. La primera línia de telegrafia òptica es construeix a França durant la Rev. Francesa i en principi tenia una vinculació amb la guerra. TELAGRAFIA ÒPTICA Assenta les bases de la moderna, era un sistema molt car i poc eficient. Consistia en una successió de torres amb un còdex de màstils i travessers. Te una durada relativament curta 1794-1850/52. El primer sistema de telegrafia opció espanyol apareix l’any 1844 i consistia en tres línies que seguien el model radial: 1. Madrid-Irún (frontera francesa) 2. Madrid-València-Barcelona-La Jonquera 3. Madrid-Cadis Tenia un caràcter militar i era controlat per l’exèrcit. La xarxa espanyola trenca l’any 1857 i constava amb mes de 200 torres. INCONVENIENTS TELEGRAFIA ÒPTICA: lentitud, sistema exclusivament terrestre, no funcionava de nit ni quan feia mal temps, sistema molt costos, baixa capacitat de transmissió… TELEGRAFIA ELÈCTRICA La primera línia comercial te lloc any 1844 a EEUU entre Washington-Baltimore i els missatges es retransmeten mitjançant el sistema Morse. AVANTATGES T.ELÈCTRICA: - Demanda insatisfeta (caràcter econòmic/capitalisme industrial) - Demandes militars i polítiques interessades en un sistema mes àgil, econòmic i amb mes capacitat - Desenvolupament de la xarxa de ferrocarril (necessitat de seguretat per a la coordinació) VINCLE T. ELÈCTRICA I COMUNICACIÓ DE MASSES: - Mètode de comunicació molt mes ràpid - Agències de notícies depenen molt del telègraf - El missatge s’envia en forma de telegrama mitjançant un cable 8 Història de la comunicació TELEFONIA Neix com a evolució del t.electric, amb la diferencia que amb la telegrama es transmeten missatges codificats en Morse mitjançant impulsos elèctric i en el telèfon es transmet la veu. TELÈFON: respon a una necessitat social i es útil pels negocis, comerç i industria. Es construeixen edificis d’oficina i els primers clients son periodistes que busquen info a gran velocitat. TEMA 7: FOTOPERIODISME, REVISTES IL·LUSTRADES I CARTELLISME IL·LIUSTRACIÓ - Apareix a França primera meitat segle 19 - L’accelerador inicial que determina l’èxit es el desig que tenien les classes burgeses per inmortalitzar, retratar, perdurar a travès del retrat. - El retrat era disponible per les Clases feudals que tenien els diners per contractar un pintor. Era un luxe. - El primer nom de la fotografia es el retratisme - Posteriorment la fotografia adquirirà noves funcions fins al dia d’avui - Daguerroti primera forma de fotografia - Nicéphore Niépce realitza el primer prototip de fotografia (es diu que es la primera perquè es la mes antiga que es conserva) Funcions posteriors de la fotografia —> fotoperiodisme (finals s.19) LIMITACIONS TECNOLÒGIQUES DE LA FOTOGRAFIA PRIMITIVA - Daguerrotip era un únic exemplar (ja que la fotografia es feia amb un únic positiu) impedeix fer copies. - Temps d’exposició de la imatge havia de ser molt llarg - Era difícil accedir a les màquines - El suport fotogràfic (placa metalica el del daguerrotip) es difícil de manipular, voluminós - Limitava el seu ús en exterior ja que son aparells enormes i difícils de manipular EVOLUCIÓ Evolucionen progressivament cap a màquines mes portàtils. Any 1840 apareix el Calotip (copies en negatiu). Els avanços permeten la reducció del temps d’exposició amb objectius que permeten fotografiar més lluny i aprofitar més la llum. Es realitzen fotos en menys temps. Any 1925 apareix la càmara Leica, que son càmeres petites amb més d’un suport alhora i amb film. Permetia fer ràfegues de fotos. (Altra marca Ermanox) L’any 1884 apareixen les pel·lícules de fotografia que permeten fer més fotos. 9 Història de la comunicació FOTOPERIODISME - Els primers anys estan limitats per la dificultat de fer premsa. - Els primers fotoperiodistes son persones que s’apropen a llocs d’interès, en aquell moment guerres - Pioner del fotoperiodisme Roger Fenton es enviat per un diari britànic a la Guerra de Crimea. (Hi va per millorar l’opinió publica sobre el conflicte)(portava una carreta que era el seu laboratori portàtil). Eren fotos de “postureo” (soldats posant) perquè sinó la foto sortia moguda. No hi ha fotos de la guerra pura. 1880 apareix el primer fotogravat. Permet inmediatesa i la novetat del fotoperiodisme. Tècnica de fotogravat: abans d’això les fotos es pintaven a ma en una placa litogràfica per poder fer copies per premsa. Digitalitza el procès, Semitono Halftone. El semitono o halftone es una tècnica d’impressió que permet recrear imatges en escala de grisos o en color mitjaçant punts de diferent mida i densitat. Persona es guanya la vida fent fotografia periodística, fent fotos i venent-la a la premsa. De mandra Freelance o amb Agències de fotografia. Adquireix prestigi i comencen a adquirir fama, com Robert Capa que fotografia la Guerra Civil Espanyola… (companya Gerda Taro) ROBERT CAPA ERA UN FOTOPERIODISTA HUNGARÈS QUE ES VA FER FAMÓS PER LES SEVES FOTOS DE LA GUERRA CIVIL. NO ES CATALÀ. FOTOPERIODISME A CAT I ESP Arriba especialment a les grans capitals. En aquest context Bcn i Cat es el lloc mes avançat de fotoperiodisme. La quantitat i qualitat de fotoperiodisme a BCN es mes gran que a la resta. - Alexandre Merletti realitza fotografies càndides del judici de la Setmana Tràgica de Barcelona i l’atemptat contra Alfons XIII a Barcelona. - Agustí Centellers treballa per a la Generalitat durant a Guerra Civil. S’emporta els negatius a França fins la Transició i mostra els testimonis gràfics de la Guerra. FOTOGRAFIES CÀNDIDES Es aquella que es fa de mandra espontània i que es fa d’incògnit. Fotografies robades Erich Salomon va entrar amb la càmera amagada en una bossa i va fotografiar el govern i les institucions alemanyes. AGÈNCIES DE FOTOGRAFIA Comencen als anys 20 del s.XX amb l’agència de Dephot que es exclusiva de fotografia. Comercialització de fotos L’agència Màgnum a l’any 1947 agrupa a Capa i a altres fotògrafs de prestigi per millorar el negoci: - Capa, Henri Cartier-Bresson realitzen fotografies socials (son co-fundadors de l’agència) - David Seymour fotografia de guerres i famosos - George Rodger fotografia els jueus en els caps de concentració i el tercer món Es una cooperativa de fotògrafs. Protegeix els drets i els interessos econòmics. 10 Història de la comunicació TEMA 8: EL NAIXEMENT DEL CINEMA ELS NOTICIARIS CINEMATOGRÀFICS El cinema apareix al desembre de 1895 gràcies als germans Lumière. El primer noticiari apareix l’any 1910 i perduren fins als 60. Desapareix per culpa de la TV, telenotícies els substitueixen. (Desapareix a tots lloc menys a Espanya) Noticiari cinematogràfic: es premsa filmada, notícies d’actualitat filmades. Tenen durada d’uns 10-15 mins en edicions periòdiques, amb 5-7 temàtiques per peça. (Periòdic audiovisual). Predomini de l’especularitat i les “soft news”, lògica de revista més que de diari. Projecció en les sales de cinema, abans o a l’intermedi de llargmetratges. Les productores franceses i nord-americanes dominen el panorama del noticiari cinematogràfic. El primer noticiari que apareix es a França l’any 1909 i s’anomena Pathé Jornal. Va tenir un gran èxit i proliferació de competidors, fins a 7 noticiaris competint pel mercat francès. Industrialització. Ràpida exportació a altres països occidentals. A Espanya no s’arriba a desenvolupar una industria autòctona sinó que predominen les productores estrangeres. CRONOLOGIA - ANYS 10 apareixen - ANYS 20 -> les majors nord-americanes agafen l’hegemonia - 1927 -> sonorització, encariment de la producció però major atractiu - ANYS 30 i 40 -> època daurada dels noticiaris cinematogràfics - ANYS 50 i 60 -> crisis i desaparició a causa de la TV ÚS PROPAGANDÍSTIC Noticiaris com a vehicle de propaganda als règims totalitaris (Giornale LUCE, Itàlia/Deutsche Wochenschau Alemania) A Espanya auge durant la Guerra Civil. Destaca “España al dia” produït pel comissariat de propaganda de la Generalitat Republicana. 1942 Franco instaura monopoli del No-Do (noticieros y documentales) com a instrument de propaganda del règim. 11 Història de la comunicació TEMA 9: NAIXEMENT I EXPANSIÓ DE LA RÀDIO COM A MITJÀ DE MASSES RADIODIFUSIÓ La radio apareix als anys 20 com un Spin Off de la telegrafia (enviament de senyals a traves de cables), com una tecnologia derivada a la telegrafia sense fils. 2 etapes: - 1896 Radio es una tecnologia de telecomunicació (enviar missatges d’un punt a altre)(Wireless Telegraphy) - 1920 Evoluciona per convertir-se en un mitja de comunicació. (Broadcasting) Marconi es l’inventor de la telegrafia sense fils, signa la primera patent de la telegrafia sense fils l’any 1896. Senyals Morse no àudio. La telegrafia sense fils en un principi s’utilitzava per controlar el tràfic marítim. (Primera etapa) Any 1910 s’instaura que tots els vaixells han d’incorporar una estació telegrafica de mandra obligatòria. ETAPA DELS ANYS 20 Broadcasting: consistia en la comunicació des d’un punt a una audiència determinada que depenia del radi de l’emissió. Novembre de 1920 es funda a Pitsburg (EEUU) la KDKA, la primera emissora de ràdio oficial. Hi havia molta demanda social d’oci domèstic, les emissores retransmitien òperes, teatres, concerts, conferències. L’èxit es tan gran que les emissores s’interfereixen unes amb les altres. El govern americà ha d’intervenir per posar ordre i promulgui la primera llei de regulació de la ràdio. L’estat crea un organisme Radio Comission que s’encarrega de regular el sistema radiofònic a EEUU. La seva funció principal es: - Atorgat i retirar les llicències - Arbitrar en els conflictes L’any 1934 ja es sap que la teconologia del futur es la TV i el govern s’avança per regular-la. La Radio Comission evoluciona a la Federal Comunication Comission. MODEL DE NEGOCI DE LA RÀDIO Als EEUU es un negoci privat en un 99%. Una de les poques emissions publiques es la PBS (Public Broadcasting System) que sorgeix als anys 40 i es una xarxa que per tantes a les universitats. Als anys 30 es formen les primeres xarxes d’emissions (Network) que durant una franja horària emeten el mateix programa i així aglutinen audiència. Gràcies a aquesta gran audiència es poden finançar amb milions de dòlars en publicitat. Sorgeixen dues grans Networks: - NCB – National Broadcasting Corporation - CBS – Columbia Broadcasting System - ABC – American Broadcasting Corporation El sistema de publicitat i patrocini comença a mitjans dels anys 20 12 Història de la comunicació LA RÀDIO A EUROPA Segueix un model mes paternalista que als EEUU. La seva funció es educar la societat. Segueix una idea mes elitista i no pas de fenomen de masses. Es produeix la intervenció del govern per dirigir a la gent ideològicament. Aquest model sorgeix a causa de 3 factors: 1. Tradició europea de l’intervencio estatal 2. Reacció de la premsa enfront de l’aparició d’un nou mitjà a. Perill com a competidor pels ingressos publicitaris b. Reacció negativa, volen un control sobre la ràdio c. Llei de supressió radial, creuen que la ràdio els eliminarà 3. La industria de l’espectacle veuen a la ràdio com un competidor LA RÀDIO AL REGNE UNIT Sorgeix a principis dels anys 20. 1922 estat obliga a apuntar-se sota tutela governamental a les emissores privades en la BBC (British Broadcasting Company). Anys 1927 es nacionalitza la BBC i passa a anomenar-se BBCorporation. LA RÀDIO A ESP Apareix als anys 20-30 i no hi ha tant intervencionisme com a Europa però tampoc es tan lliure com als EEUU. La primera emissora que va emetre programació regular va ser Ràdio Ibèrica de Madrid l’any 1923. La primera emissora que va rebre una autorització oficial va ser Ràdio Barcelona l’any 192. Ricardo Urgioti es el pare de la ràdio espanyola. Vol imitar el model de les Network americanes. Compra Radio Madrid i altres emissores importants de les ciutats importants i funda Unión Radio, que es la primera Network d8iniciativa privada a Espanya. Després de la Guerra Civil es transforma en la Cadena Ser. Ràdio mitja exclusiu a les famílies mes riques durant els anys 20-30. Es una mitja de ciutat, no arriba als pobles petits. L’any 1933 apareixen les primeres emissores a ciutats mitjanes i petites, com Ràdio Tarragona. La ràdio tenia una franja horària de tarda-nit i no emetia informació (la dictadura no va permetre que fos un mitja periodístic) La República tampoc fa gaire cas a la ràdio. Només es produeix la incorporació periodística i la creació de mitjanes emissores. - Guerra civil – la ràdio s’utilitza com a eina de propaganda de masses - L’any 1937 neix a Burgos: Ràdio Nacional Espanya, element de propaganda franquista - Union Ràdio continua com a Cadena Ser sota el control del govern - RNE te el monopoli d’informació periodística. - L’església com aliada al règim també te ràdios pròpies (inici de la cadena COPE als anys 60. 13 Història de la comunicació TEMA 10: NAIXEMENT I EXPANSIÓ DE LA TELEVISIÓ Es com un spin-(Office) de la ràdio amb imatge amb moviment - La primera patent televisiva es signa l’any 1924 - La primera emissora de TV amb programació regular es la BBC any 1936 a Londres - La SGM atura el desenvolupament de la TV. La BBC reinicia les emocions l’any 1946 i llavors te el boom de la TV al món occidental. - L’any 1956 neix TV1 En els inicis de la TV destaquen dos models: 1. Model Nird-Americà: predomina la iniciativa privada, l’entreteniment, es un mitja de masses finançat amb publicitat. Les principals emissores les munten les principals emissores de ràdio seguint el seu model. 2. Model Europeu: elitista, paternalista, cultural… s’accentua mes l’intervencionalisme estatal. Els governs controlen les emissions fins als 80. No existeix TV privada. La TV la paguen els ciutadans amb l’impost anual Cànon, que avui encara està vigent (excepte països llatins: esp, Grècia i Portugal) TRANSICIÓ DEL NOTICIARI CINEMATOGRÀFIC AL TELEVISIU Es produeix una ruptura progressiva durant la dècada del 60. En un principi el noticiari televisiu era el “Busto Parlante” es a dir, un home assegut llegint notícies. Després se li van afegir imatges per il·lustrar el que estava passant. Telecine: en una pantalla davant la càmera de la tele es projectaven imatges filmades pels noticiaris. Càmera de vídeo ENG: apareixen als anys 70 i son les primeres càmeres de vídeo portàtil que ajuden a donar un pas endavant als noticiaris cinematogràfics. 14