Història d'Espanya: La Segona República (1931-1936) PDF

HISTÒRIA D’ESPANYA TEMA 4: LA SEGONA REPÚBLICA (1931 - 1936) DE LA DICTADURA A LA REPÚBLICA​ 2 PRINCIPIS DE LA REPÚBLICA​ 3 BIENNI REFORMISTA (1931 - 1933)​ 4 Govern d’A...

HISTÒRIA D’ESPANYA TEMA 4: LA SEGONA REPÚBLICA (1931 - 1936) DE LA DICTADURA A LA REPÚBLICA​ 2 PRINCIPIS DE LA REPÚBLICA​ 3 BIENNI REFORMISTA (1931 - 1933)​ 4 Govern d’Azaña​ 4 La Constitució de 1931​ 5 Reforma agrària (1932)​ 6 Reforma de l’exèrcit (1932)​ 7 Reforma de l’església​ 7 Autonomia de Catalunya​ 8 Reforma educativa​ 9 Reforma laboral​ 10 Crisi i fracàs del Bienni Reformista​ 10 BIENNI CONSERVADOR (NEGRE) (1933 - 1936)​ 11 Les línies polítiques del govern durant el Bienni Conservador​ 11 Crisi d’octubre de 1934​ 12 La crisi a Astúries​ 12 La crisi a Catalunya​ 13 L’obra del Govern de la Generalitat (1932 - 1934)​ 13 Epíleg: les eleccions de 1936​ 14 Escàndol de l’estraperlo (1935)​ 14 Escàndol de Nombela (1935)​ 14 ESQUEMA PRESIDENTS​ 15 PERSONATGES​ 15 1 DE LA DICTADURA A LA REPÚBLICA La Dictadura de Primo de Rivera que inicialment va rebre el suport ampli de la població i va aportar un gran creixement econòmic, va finalitzar a causa del Crack del 29 i la creixent oposició que va comportar a Alfons XIII a ordenar la dimissió de Primo de Rivera. En conseqüència, es va voler recuperar el règim anterior a la dictadura amb la substitució de Primo de Rivera per Dámaso Berenguer, encarregat de dur a terme el trànsit de la dictadura a l’anterior règim. Tanmateix, recuperar el règim anterior va ser impossible per les següents raons: ​ Desprestigi dels partits dinàstics: partits liberal i conservador ​ Monarca impopular: tenia poc suport i reconeixement perquè va consentir una dictadura ​ Forces antidinàstiques “Pacte de Sant Sebastià”: els opositors es van organitzar per elaborar una estratègia per enderrocar la monarquia (inici dels contextos de la Segona República) El Pacte de Sant Sebastià (agost de 1930) on les forces polítiques i les intel·lectuals es van posar en contra de la dictadura (Alcalá Zamora i Azaña) i van concretar la manera d’acabar la dictadura. Per tant, l’objectiu va ser la supressió de la monarquia i proclamar la República i, posteriorment, fer un govern provisional que permetria aprovar una constitució i dotar a Catalunya d’un estatut d’autonomia El 15 de desembre es va planificar un acord entre l’exèrcit i el poble on es coordinaria un aixecament militar, insurrecció militar i una vaga general, per tal de proclamar la República. Tanmateix, els militars es van anticipar. Els capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández es van avançar a la data acordada (15/12/1930) proclamant la República el 12 de desembre de 1930, sense la vaga general, a Jaca i a causa d’això, van ser vençuts i executats. Les conseqüències per no coordinar ambdós successos prèviament acordats, van ser: ​ Il·legalització dels representants del govern provisional, els quals van ser detinguts i empresonats a Madrid ​ L’intent de vaga general també va fracassar El 14 febrer de 1930, va dimitir Dámaso Berenguer perquè no va executar les ordres d’Alfons XIII que demanava recuperar el règim anterior i va ser nomenat Juan Bautista Aznar. Seguidament, el 12 d’abril de 1931 es van celebrar les eleccions municipals que van fer un gir cap a una possible república, donats els resultats que presentaven una victòria clara dels republicans al país. Com que no es donava suport a la monarquia van guanyar els partits republicans que van formar part del “Pacte de Sant Sebastià” i ERC a Catalunya (41 de les 50 capitals de província). Aquests, s’havien presentat a les eleccions com un referèndum entre la monarquia i la república. Cal destacar que a Catalunya va ser una victòria aclaparadora (Macià). Davant els resultats, el 14 d’abril de 1931 es va proclamar la Segona República. 2 Alfons XIII va abdicar i exiliar a França, encara que, inicialment no en tenia cap intenció, però va ser aconsellat pels militars que li van dir que en cas contrari comportaria molts problemes (jutjar, demanar responsabilitats…). La situació requeria un govern per organitzar-ho tot (constitució, eleccions...). Llavors, es va formar un govern provisional presidit per Niceto Alcalá Zamora amb els membres alliberats hores abans de la presó. Per contra, abans de poder-se organitzar es va presentar la primera dificultat tenint lloc a Catalunya. Resulta que els catalans havien entès que si es proclamava la república, el país seria una república federal. Per això, Macià (l’avi) estava eufòric per la República i pensava que es podria fer la república catalana. Malgrat això, Macià va haver de renunciar a la proclamació de la República Catalana com un estat dins de la federació de Repúbliques Ibèriques. Per aconseguir-ho va caldre tres dies de dures negociacions fins que va acceptar Generalitat i elaborar l’Estatut de Catalunya (1932). Això significava que s’acceptava l’organització interior del territori català a condició que les Corts espanyoles ho permetessin. PRINCIPIS DE LA REPÚBLICA La República tenia per objectius: ​ Igualtat davant de la llei, l’educació i el treball: tothom havia de tenir la mateixa possibilitat d’estudiar, de treballar… Independentment de la classe social i econòmica del ciutadà ​ Laïcitat eliminació de la religió de la vida política: eliminar l’església catòlica de la vida pública, política i educació. És a dir, separar el seu poder i desvincular-la de l’Estat ​ Elecció i mobilitat de tots els càrrecs públics ​ Monocameral i separació de poders: només hi ha una cambra i se separen els tres poders (Montesquieu) ​ Expropiació de l’Estat a canvi d’una indemnització per raó d’utilitat social ​ Drets i llibertats ​ Matrimoni civil i divorci ​ Integritat respecte a les autonomies Demografia Economia ​ Caiguda de la natalitat i mortalitat ​ Concentració urbana ​ Desaparició del corrent migratori ​ Sector agrari motor econòmic exterior ​ Crisi econòmica 1929 ​ Augment de l’atur Mobilitzacions sindicals Conflictes laborals 3  La República va aixecar expectatives desmesurades entre les classes baixes i temor entre les classes més tradicionals (tenien por que aquestes mesures els perjudiquessin) Europa: feixisme i comunisme → a Europa hi ha un ampli creixement de feixisme a Alemanya i comunisme a Rússia. Per això, als republicans els feia por que el feixisme entrés a Espanya i als conservadors els feia por que arribés el comunisme. BIENNI REFORMISTA (1931 - 1933) L’objectiu és modernitzar i democratitzar la societat espanyola. Partint de les eleccions municipals del 14 d’abril de 1931 on van guanyar les esquerres, es forma el Govern provisional d’Alcalà Zamora (14/04/1931 - 28/06/1931) que organitzarà el país i prendrà les mesures pertinents per a legalitzar unes noves eleccions nacionalment. Tanmateix, aquesta organització va requerir un cert temps i va ser un impàs fins a les següents eleccions. Durant aquest període de temps el govern va legislar les següents legislatures: ​ Decret d’Estatut Jurídic Provisional de la República: pautes per fer unes noves eleccions i, per tant, les permeten ​ Decret d’Amnistia política general: els empresonats que havien format part del “Pacte de San Sebastián” van ser alliberats i d’aquesta manera, podran liderar el govern ​ Decret de protecció contra l’expulsió de pagesos de les terres: comportarà a una reforma agrària Tot això va permetre una convocatòria d’eleccions generals el 28 de juny de 1931 on el resultat va ser un altre cop una àmplia victòria a les forces d’esquerra a tota Espanya i que va permetre un Govern de coalició entre socialistes i republicans. ​ El partit amb més vots i escons va ser el PSOE, amb 116 escons, seguit del Partido Republicano Radical de Lerroux amb 90. ​ Cap de Govern: Manuel Azaña (Acció Republicana) ​ President de la República: Alcalà Zamora (Dreta liberal republicana) → estarà durant quasi tota la República ​ Catalunya, ERC va obtenir el 6,5% dels vots i 31 escons (sobre 470 escons). Govern d’Azaña El nou Govern d’Azaña, va posar en marxa una política de reformes amb l’objectiu d’intentar fer un país més modern i amb més justícia social. És a dir, millorar la situació d’aquell que es van veure perjudicats en el règim anterior (classes obreres). Per tant, els seus reptes, van ser: ​ Redacció de la nova Constitució 1931 de la República: constitució nova (anterior: Constitució del 1876, monàrquica), republicana i per primer cop, amb el vot femení ​ Redacció dels Estatuts d’Autonomia de Catalunya i del País Basc: possibilita l’autonomia d’algunes regions, en concret, les regions històriques (Catalunya, País Basc i Galícia) 4  ​ Atacs procedents dels sectors més conservadors de l’Església: durant els primers dies de la República va haver-hi incidents contra l’església i el govern no va intervenir. Per tant, calia solucionar-ho i evitar l’increment de l'oposició dels conservadors. ​ Les primeres grans convocatòries de vaga dels sindicats CNT I UGT: donat que es volia deixar enrere l’Espanya obsoleta calia implantar mesures. Tanmateix, davant la insatisfacció i desacord de les classes obreres, es reinicia les vagues dels sindicats. D’altra banda, els objectius d’Azaña van ser: ​ Ordenació de l’Estat segons els principis democràtics i de justícia social. Principi d’igualtat absoluta entre tots els ciutadans: igualtat entre homes i dones (treball, educació, independència…) ​ Descentralització de l’Estat: la qüestió de l’autonomia política de Catalunya i del País Basc… → poder donar els Estatuts d’autonomia, és a dir, autonomia, a les regions històriques (Catalunya, Galícia i País Basc) ​ Reforma Agrària: el gran intent de transformar el règim de la propietat de la terra en el camp espanyol → va ser una de les reformes bàsiques de la Segona República ​ Ordenació del sistema productiu i el creixement econòmic, amb les difícils relacions entre el gran capital i els sectors benestants, i les aspiracions del moviment obrer i els camperols: la propietat de les terres seran d’aquells que la treballin ​ Estat laic: separació de l’Església i de l’Estat → fins en aquell moment, l’església estava protegida i subvencionada per l’Estat. Tot i això, ara l’església passaria a ser una entitat privada, eliminant el seu poder i influència sobre la vida social (matrimoni, enterraments), educació... ​ Reforma, modernització i fidelització de l’Exèrcit, força sobredimensionat, arcaic i majoritàriament de signe monàrquic: l’exèrcit era, és i serà una clara amenaça contra el govern perquè els militars eren contraris a la República. Per tant, és necessari controlar-los mitjançant l’intent de treure’ls i apartant-los dels càrrecs (ex: Franco a Canàries). A més, el govern sempre va ser conscient que l'exèrcit era una clara amenaça, però no ho aconseguiran → cop militar La Constitució de 1931 ​ Sufragi universal masculí i femení, majors de 23 anys: estableix per primer cop el vot femení (Clara Campoamor a favor i Victòria Kent en contra) Victòria Kent argumentava que si les dones votaven, no estarien preparades perquè sempre havien estat sotmeses als homes i serien manipulables, a més que no havien estat educades sobre la república En canvi, Clara Campoamor argumentava que tots estaven formats per una part femenina i masculina i, per tant, no incapacita les dones sobre el dret a vot; abans tothom és ciutadà que home i dona, o sigui, tothom viu en una societat on s’hauria de gaudir sobre el dret a vot i, si es volia modernitzar el país, calia incorporar el dret femení com els altres països europeus. 5  ​ Reconeix dels drets fonamentals i aboleix els privilegis de classe: busca la igualtat (suprimir els privilegis de classe) ​ Dret a l’educació i drets socials: s’invertirà molts recursos en l'educació; hi haurà molts drets socials, se cercaran lleis que millorin la situació de treballadors i no hi haurà rei perquè el poder el té el poble ​ Separació de poders. ​ Espanya renuncia a la guerra com a instrument de política nacional: l’objectiu dels republicans és que la guerra no influenciï sobre la posició política dels ciutadans ​ Model d’Estat integral (no federal), però compatible amb l’autonomia política de les regions amb personalitat nacional: l’Estat no és federal, però el poder està descentralitzat en les autonomies de les nacionalitats històriques (Catalunya, País Basc i Galícia) ​ Òrgan unicameral, Congrés de Diputats i un cap de l’Estat: una única cambra, únic òrgan de govern → govern de diputats ​ Elegibilitat, representativitat i responsabilitat política de tots els càrrecs de l’Estat: els càrrecs polítics tenen responsabilitat política. Per això Azaña acaba dimitint el 1933 per la seva actuació que suposarà unes víctimes. El Govern Constitucional d’Alcalà Zamora es canvia pel govern Manuel Azaña (desembre 1931 - novembre 1933) després de les eleccions. Reforma agrària (1932) Va ser un dels projectes potents d’Azaña i tenia per objectiu la modernització de l’agricultura, la millora de les condicions de vida dels pagesos i la fi al latifundisme. Aquesta va consistir en: ​ L’expropiació: els latifundistes, propietaris de moltes terres, perdien les terres que no treballaven a canvi d’una suma de diners (amb indemnització o sense). Localitats: Andalusia, Extremadura, Ciutat Reial, Toledo, Salamanca i Albacete. ​ La creació de l’Institut de Reforma Agrària (IRA) que era l’encarregat de lliurar les terres expropiades a les juntes provincials que després les assignaven als camperols. ​ Jornada de 8h: fins ara només estava al sector industrial a causa de la Vaga de la Canadenca. ​ Prioritat dels jornalers per treballar les terres del municipi: els camperols que no tenien assignada una terra per treballar, serien els primers a aconseguir-ne una ​ Els propietaris havien de tenir totes les terres conreades si no volien que usdefruit passés als treballadors: els latifundistes continuaven essent els propietaris de les terres, però aquelles que no es treballaven, passaven a ser treballades pels jornalers i a més, els beneficis que s’obtenia, s’ho quedava el jornaler. Tanmateix, els problemes van ser: 6  ​ Pressupost molt baix: no es podia expropiar totes les terres que s’havien promès ​ “La terra per qui la treballa”: donat que no es van poder expropiar totes les terres, els camperols es van decebre i enfadar perquè només van generar 4300 propietaris dels 70.000 previstos ​ Problema agrari entre propietaris i jornalers es van radicalitzar: els camperols estaven desemparats i a l’atur i els latifundistes no estaven d’acord amb la reforma. Això va ocasionar una agitació camp andalús (1932 - 1933) ​ Els conservadors en contra van fer un boicot que reduïen les terres conreades provocant augment de l’atur. D’altra banda, a Catalunya no hi havia latifundistes (Camp català: llei de contractes i conreu). Es va substituir el contracte de rabassa morta i parceria per contractes de 6 anys com a mínim i la possibilitat d’accedir a la propietat de la terra que s’havia treballat durant llargs períodes de temps. Els pagesos la consideraven moderada. En canvi, la Lliga de Catalunya (dreta) va decidir que la llei de la reforma agrària (canvi de contractes) era inconstitucional. Això va provocar el bloqueig de la llei, és a dir, va obstaculitzar-la perquè van recórrer al Tribunal de Garanties Constitucionals, que la va suspendre. Reforma de l’exèrcit (1932) “Pel meu honor servir bé i fidelment la República” Pretenia crear un exèrcit professional i democràtic, és a dir, havien d'assegurar que els militars que resten, que es queden, fossin fidels a la República. Aquestes mesures van aconseguir treure més de 10000 militars, ja que aplicaven pressió als militars d'edat avançada que no eren afí a la República perquè es retiressin ​ Jubilació amb el sou íntegre: encoratjava als militars poc afins a la República i d’edat avançada a la jubilació sense perdre diners perquè el que es volgués jubilar, pogués cobrar el mateix estant jubilat ​ Llei de retir d’oficialitat: poder-se jubilar encara que no arribés a l'edat de jubilació, fet que facilitava la jubilació als contraris de la república. En cas contrari, havien d'amollar-se a la República ​ Reduir les acadèmies militars de 7 a 3: clausurar les acadèmies dels militars, sobretot la de Saragossa (Acadèmia Militar de Saragossa) que és la més potent ​ Van anul·lar tots els ascensos obtinguts durant la Dictadura: retornar la posició, rang inicial dels militars abans dels ascensos que es van produir durant la Dictadura ​ Van crear la guàrdia d’assalt: cos específic de militars afins a la República ​ Canviar el sistema de reclutament i reducció del temps destinat al servei militat ​ Reduir el pressupost de l’exèrcit 7 Reforma de l’església Pretenia limitar la influència de l’església en la societat i secularitzar la vida social. Donada la Constitució de 1931 que decretava un Estat laic, es van fer una sèrie de lleis per acabar amb tot allò catòlic (matrimonis civils, divorcis…) que va molestar a les classes conservadores. Els següents objectius es van començar a activar, però van quedar interrompudes al Bienni Conservador ​ No confessionalitat de l’Estat: l’Estat no té religió oficial ​ Llibertat de culte ​ Supressió del pressupost de l’església: l'Estat no finançarà l'església ​ Divorci (llei 1932) ​ Matrimoni civil ​ Secularització dels cementiris (llei 1932): no hi haurà cementiris catòlics, sinó civils sense ritus religiosos (catòlics) ​ Es va dissoldre l’ordre dels jesuïtes (monjos) i es van nacionalitzar els seus béns argumentant que obeïen a un poder estranger pel seu vot d’obediència al Papa: a fi de reduir, dissoldre, tancar per tal de reduir tot allò religiós i simplificar les ordres eclesiàstiques ​ Retirada dels crucifixos de les escoles: a les escoles hi havia símbols catòlics (crucifix i Franco/rei) per eliminar la influència de la religió sobre l’educació. També van voler treure tots els símbols de caràcter religiós dels edificis públics ​ No podien dedicar-se a ensenyar ni crear col·legis privats: no va tenir lloc, ja que quan s’havia d’aplicar van perdre les eleccions, no arriba a la pràctica Autonomia de Catalunya Govern provisional de la Generalitat de Catalunya amb Francesc Macià d’ERC (va intentar acabar a dictadura el 1926 i va guanyar les eleccions municipals), va encarregar la redacció d’un projecte d’Estatut d’Autonomia Catalunya impacient, va començar a redactar l'Estatut al mateix temps que la Constitució de 1931, fet que no coincidissin en alguns decrets (la Constitució és superior a l'Estatut) El 20 de juny de 1931, la comissió presidida per Jaume Carner (encarregat de coordinar la creació de l'Estatut, coordina les persones que el redacten) havia redactat l’Estatut de Núria i el va presentar al Govern català. Primer calia buscar el suport als ajuntaments i el 26 de juliol la totalitat dels ajuntaments catalans van aprovar l’Estatut de Núria. Posteriorment, es va convocar un referèndum (2 d’agost de 1931) per donar o no suport a l’Estatut. Els resultats van donar un gran suport (99% sobre el 75 % de votants del cens total), unit a un document amb més de 400.000 signatures de dones, les quals encara no tenien dret a vot, però van fer un recull de signatures. Per tant, es va aprovar l’Estatut de Núria a Catalunya. 8 Tanmateix, L’Estatut va quedar en suspens fins que es va aprovar la Constitució Espanyola i es definís quin era el model d’Estat per al conjunt d’Espanya. El maig del 1932 van començar el debats a les Corts. Com a conseqüència, es va iniciar una campanya anticatalanista (oposició política espanyola). Això, més l’intent de cop d’estat de Sanjurjo (1932) va condicionar a Azaña perquè no donés tot el que decretava l'Estatut, ja que va tenir por i va preferir, per evitar problemes, reduir l'Estatut no donant el 100% del que havien demanat. Finalment, després d’un duríssim debat parlamentari a Madrid, l’Estatut d’autonomia de Catalunya va ser aprovat (9 de setembre de 1932 - 1934) amb un text que diferia de l'original Un cop aconseguit l’Estatut d’autonomia de Catalunya que donava el dret a l’autodeterminació, es va aprovar: ​ Autonomia: Catalunya com una regió autònoma dins d’Espanya ​ Cooficialitat llengua catalana i castellana ​ Parlament i Govern de la Generalitat de Catalunya: elegits en unes noves eleccions al parlament i per sufragi universal Com a president del parlament de Catalunya va haver-hi Lluís Companys i com a president de la Generalitat de Catalunya, Macià. No obstant això, quan va morir Macià, Lluís Companys el va substituir durant la resta de la 2a República, la Guerra Civil i la dictadura. ​ Institucions pròpies ​ Competències internes (distribució del territori, educació, seguretat...) L’objectiu de la generalitat va ser recuperar l'obra de la Mancomunitat (educació, creació de cooperatives, formació laboral...) ​ Estatut interior (funcionament de la Generalitat) ​ Fixar majoria d’edat 21 anys ​ Fomentar creació de cooperatives agràries ​ Va fundar escoles i centres d’ensenyament secundari ​ Normalització de la llengua catalana ​ Nova divisió territorial 38 comarques Reforma educativa ​ Incrementa un 50% el pressupost en educació per reduir l’analfabetisme: resoldre l'analfabetisme dels ciutadans ​ Creació de 6750 escoles i 7000 places de mestres noves i millora del sou: crear moltes escoles perquè és un dret i millorar les condicions laborals dels professors ​ Escola laica, mixta, obligatòria i gratuïta: la majoria de gent necessitava mà d'obra a casa, però si l’educació era obligatòria i gratuïta, garantia quasi l’assistència d’alumnes ​ Van reformar els estudis de Magisteri. 9  ​ Difondre la cultura a les zones rurals amb xarxa de biblioteques, cinema...: activació de la cultura per tots els àmbits Reforma laboral ​ Llei de contractes de treball que regulava els convenis col·lectius i protegia el dret a la vaga 1931: Els votants són treballadors i cal millorar les seves situacions laborals ​ Setmana laboral de 40h i es van augmentar els salaris: millora de la situació dels obrers i s’implanta la jornada laboral de 8h als pagesos perquè a les indústries ja estava (Vaga de la Canadenca) ​ Es va promoure les assegurances socials (maternitat, accident laboral…): desenvolupament de lleis favorables als treballadors Crisi i fracàs del Bienni Reformista Les polítiques d’Azaña van ser considerades excessivament moderades i poc suficients per als sectors més radicals del moviment obrer (CNT, seguidors socialistes de Largo Caballero...), als quals els va decaure les expectatives perquè no es van assolir els objectius que esperaven; i massa radicals i socialitzants per les classes benestants de la societat (burgesia financera, Església, Exèrcit...). Les causes principals van ser: ​ La “Crema de convents” (1931): en algunes ciutats importants, poc després de l'inici de la República, es van cremar diversos convents com a reacció contra el cardenal Segura. Aquest volia i tenia la intenció de vendre el patrimoni eclesiàstic fora d’Espanya per tal d’enviar els diners a l’estranger i que no es quedessin a la república. Això va causar la indignació dels contraris a l’església i van començar a cremar els convents Davant la situació, el Govern d'Azaña no va reaccionar, fet que va incrementar la violència contra l'església i va acabar declarant l'estat de guerra enviant l'exèrcit i solucionar-ho. Finalment, aquest va comportar un perjudici per l'església. ​ La “Sanjurjada” (estiu 1932): Sanjurjo va ser un general que estava destinat a Sevilla i que no li agradaven les reformes que feia Azaña (reforma agrària i autonòmica). Per això, a fi d’acabar amb el govern d’Azaña i les reformes, va planejar un cop d'estat que estava dissenyat per tenir lloc a Sevilla i Madrid. Tanmateix, va haver-hi una filtració a Madrid que va permetre que Azaña es pogués preparar i defensar. A causa d’això, va fracassar, però a Sevilla va ser diferent. La reacció a Sevilla va ser per part dels anarquistes i comunistes que van organitzar una vaga general amb l’objectiu de parar a Sanjurjo, el qual arran d’això va tenir dificultats per poder gestionar-ho. Posteriorment, Azaña va decidir enviar aviació i soldats cap a Sevilla. Quan els soldats de Sanjurjo van saber de l’enviament d'Azaña van renunciar a continuar i Sanjurjo va exiliar-se a Portugal. No obstant això, el van detenir i interceptar i, inicialment el van condemnar a mort i després una cadena perpetua. ​ Fets de l’Alt Berguedà (1932): a la zona minera de l’Alt Berguedà va començar a sorgir un pensament on les reformes que fa Azaña eren considerades poc suficients i es van 10  desmarcar per fer un comunisme llibertari que promovia uns reformes més potents. Seguidament, es va estendre per la zona i Azaña, que no podia permetre una zona amb comunisme llibertari, va haver d’enviar l’exèrcit per solucionar-ho. Finalment, el problema es va resoldre amb detencions i empresonaments. ​ Fets de Casas Viejas (gener, 1933): va ser el detonant i causa final que va provocar la dimissió d’Azaña. Els camperols que no havien tingut les terres dels latifundistes (reforma agrària), descontents per la política social de la República, es va afegir a la decepció del proletariat rural davant la Llei de la Reforma Agrària (1932). Van proclamar l’11 de gener, com a Catalunya, el comunisme llibertari que es va estendre per la zona. Van decidir fer un aixecament anarquista a Casas Viejas (Medina Sidònia, Cadis) mitjançant un assetjament a la caserna de la Guàrdia Civil per armar-se. Un cop ho van aconseguir, va suposar la humiliació de la Guàrdia Civil i, aquests, per recuperar-la van calar foc a la caserna amb els camperols a l’interior, els quals s’havien enfortit. Això va causar la sortida dels camperols i la seva detenció. Tanmateix, l'endemà, els Guàrdies civils van decidir matar-los, afusellant-los sense cap criteri i a l’atzar. Davant la situació, Azaña, mal informat, va fer un comunicat on defensava l’acció de la Guàrdia civil. Un cop es va assabentar dels fets reals, l’oposició (esquerra) va demanar la seva dimissió i finalment, va decidir dimitir a causa del succés i dels anteriors perquè la Constitució de 1931 decretava la responsabilitat dels polítics. Poc després de la dimissió d’Azaña (estiu de 1933), els socialistes es van desmarcar del Govern causant la crisi de la coalició republicana – socialista. Alcalà Zamora, va nomenar un Govern provisional que tenia com a encàrrec la nova convocatòria d’eleccions generals pel 19 de novembre de 1933, les quals per primer cop serien cridades les dones amb el dret a vot que va desembocar a una participació massiva. Malauradament, els resultats van ser sorprenents i contraris als esperats perquè va guanyar clarament la dreta. BIENNI CONSERVADOR (NEGRE) (1933 - 1936) El gran guanyador de les eleccions resulta ser la CEDA (extrema dreta) de Gil Robles, una coalició dels partits de dretes que es van presentar junts per tal d’aconseguir el màxim de vots. Tanmateix, Alcalà Zamora, per por a les conseqüències com la reacció dels sindicats (vagues manifestacions, violència…) negocia amb Gil Robles. El seu objectiu era que Alejandro Lerroux, líder del Partido Radical (centredreta) i segon més votat a les eleccions, fos el nou Cap del Govern i evitar així la reacció de la classe obrera (esquerres). Finalment, va nomenar Lerroux, amb algunes condicions de Robles, com a nou Cap de Govern amb el suport de Gil Robles al Parlament. Respecte a Catalunya, la Lliga Regionalista, Catalana, va guanyar les eleccions desplaçant ERC. Aquest canvi d’ideal va ser el resultat de l’incompliment que s’havia promès. 11 Les línies polítiques del govern durant el Bienni Conservador El govern conservador va començar a desmantellar tota l’obra del govern reformista: ​ S’atura la Reforma Agrària: devolució de les terres a la noblesa i indemnització als que havien patit expropiació de les seves terres, llibertat de contractació i acomiadament, i baixada dels salaris. ​ Fre al Projecte d’Estatut del País Basc i intent de retallada de l’autonomia catalana ​ Recuperació del pressupost de culte i clergat i fre a les mesures de separació de l’Estat i de l’Església. ​ Col·legis catòlics van continuar la tasca docent i es va reduir el pressupost en educació. ​ Indult als implicats al cop d’Estat del gral (Sanjurjo del 1932 - exili a Lisboa): indult a Sanjurjo i les persones implicades al Cop d’Estat de Sanjurjo ​ Mesures destinades a reforçar l’ordre públic i a la repressió de les activitats sindicals: prohibició de les vagues que no tinguessin autorització del govern ​ Es varen reduir els salaris i es va promoure l’acomiadament dels treballadors que haguessin defensat la legislació reformista. ​ Projecte de reforma de la Constitució de 1931 Crisi d’octubre de 1934 Davant la mobilització obrera la CEDA (Confederación Española de Derechas Autònomas) va exigir entrar en el govern i Lerroux va accedir-hi el 5 d’octubre de 1934 amb la incorporació de tres ministres. Davant això, els partits d’esquerra van veure-ho com una deriva cap al feixisme perquè temien que Espanya esdevingués com Alemanya o Itàlia on hi havia un estat feixista. Per això, la UGT va fer una vaga general per impedir el nou govern el mateix 5 d’octubre. La vaga no va tenir el mateix ressò a tota Espanya i va ser desigual. Es va dur a terme a Aragó, Múrcia, Santander, zones d’Andalusia, Catalunya i al País Basc. Finalment, es va desencadenar una autèntica revolució entre el 5 i el 18 d’octubre. La crisi d’Astúries i la de Catalunya van ser les més significants i duradores que van portar al Govern a declarar l’Estat de guerra La crisi a Astúries Dirigits per Aliança Obrera, 20.000 miners armats es van mobilitzar i van prendre el poder en moltes localitats de la regió durant dues setmanes. Van formar Uníos Hermanos Proletarios per enderrocar el règim republicà (govern de la República), desvincular-se d’ell i instaurar un règim socialista. Van aconseguir tenir accés a armes a les fàbriques d’armament i la dinamita de les mines. El govern desbordat va declarar l’estat de guerra i va enviar la legió i altres unitats de l’exèrcit comandades pel general Franco que va dur a terme una duríssima repressió (més de 1000 minaires morts, 2000 ferits i 5000 detinguts d’esquerra, prohibició de diaris i ajuntaments dissolts). 12 Aquesta manera d’actuar a Astúries va comportar a una crítica dels països estrangers mitjançant una campanya internacional de solidaritat amb les víctimes i en contra del govern de Lerroux. La crisi a Catalunya El 1932 es va redactar i acceptar l’estatut de Catalunya. La Lliga que no estava d’acord es va retirar del Parlament i va exigir la convocatòria de noves eleccions. La crisi política va agreujar l’aprovació de la Llei de contractes de conreu que afavoria als rendataris. Això va tensar la relació entre els propietaris rurals i el govern de Catalunya; i també entre el govern català i l’estat perquè la Lliga de Catalunya considerava que no tenien competències, van enviar-la als jutjats i el Tribunal constitucional la va considerar il·legal, impugnant-la i donant la raó a la Lliga. Tot això va coincidir amb l’entrada de la CEDA al govern que va detonar la vaga general del 5 d’octubre i el Govern de Companys li va donar suport. El 6 d’octubre Companys va proclamar l’Estat Català dins la República Federal Espanyola, desvinculant-se del Govern però continuant essent espanyol. Carles Pi i Sunyer, batlle de Barcelona també la va secundar. El govern va declarar l’estat de guerra i va enviar el general Batet que es va encarregar de reprimir la rebel·lió. A diferència d’Astúries, a Catalunya no es van utilitzar ni armes ni explosiu per això va finalitzar ràpidament. El palau de la Generalitat que va ser assetjat i el 7 d’octubre es va rendir Companys i es van detenir més de 3500 entre els quals, tots els membres del govern de la Generalitat. Com a conseqüència, els membres del govern de la Generalitat van ser jutjats, trobats culpables i condemnats a 30 anys de presó, més l’autonomia va ser suspesa i molt ajuntaments catalans van ser destituïts. L’obra del Govern de la Generalitat (1932 - 1934) * Pregunta llarga: ​ Bienni Reformista: eleccions de Catalunya, Govern de Catalunya, fets del 1933 i Sanjurjo ​ Bienni Conservador: fets del 1934, se suspèn el Govern de Catalunya que fins al 1934 havia fet... En l’àmbit econòmic: ​ Foment de les cooperatives i de centres d’experimentació agrària: imprescindible que el camp es modernitzés amb cooperatives i creació de centres per innovació i millora ​ Creació del Servei d’Estadística i de l’Institut d’Investigacions Econòmiques: controlar els impostos i mirar el potenciament del país (modernització del país per educació i formació) En l’àmbit social i cultural: ​ Institut contra l’Atur Forçós, el Consell de Treball i els serveis d’Assistència i Prevenció Social: millora de la situació dels treballadors amb creació d'hospitals i serveis sanitaris ​ Reorganització de l’atenció primària i creació de nous hospitals ​ Creació de centres de primària i secundària: necessari tenir formació com a motor de millora Creació de l’Escola Normal Mixta destinada a la formació de mestres Creació de les colònies d’estiu, biblioteques i conservació del patrimoni: fomentar les biblioteques, patrimoni, donar la possibilitat que els nens gaudissin a l'estiu d'activitats 13  ​ Normalització de la llengua catalana (Diccionari de Pompeu Fabra): regulació de la llengua perquè s'ensenyarà en l'ensenyament del dia a dia ​ Legislació favorable a la millora de la condició de la dona (dona equiparada jurídicament a l’home dins del matrimoni): aconseguir la igualtat de la dona * Política educativa durant la República ​ Fomentar educació ​ Educació laica ​ Mètode pedagògic Freinet: aprendre a través de l'experimentació i observació Font no textual: CENU Consell de l'escola nova unificada: organisme que vol impulsar una escola no marcada per la religió, obligatòria, gratuïta, mixta i que promulgui el mètode Freinet i amb els valors de la igualtat i solidaritat. Es desvinculi de l'escola que existia a Espanya fins abans de la Segona República Epíleg: les eleccions de 1936 * Pregunta llarga → final del Bienni Conservador: l’any 1935 no millora La crisi de 1934 va erosionar els partits de centre dreta i això va comportar l'any 1935, a actuacions impopulars del govern com: ​ Eliminació de la Llei agrària ​ Bloqueig de l’Estatut Basc que havia estat aprovat en el referèndum: donats els fets de 1934, es va bloquejar l’autonomia de Catalunya i, per tant, també, la del País Basc ​ Nomenaments de caps militars poc democràtics: posar en alts càrrecs democràtics, a militars com Franco (General Franco Cap de l’Estat Major) El Govern de Lerroux va ser obligat a dimitir per dos escàndols de corrupció, dels quals un afectava indirectament el govern (escàndol de l’estraperlo) i l’altre directament (escàndol de Nombela). Escàndol de l’estraperlo (1935) Strauss era un empresari de jocs d’atzar que volia introduir una mena de joc de la ruleta. La màquina havia estat prohibida i il·legalitzada a Holanda i Strauss es va traslladar a Espanya. Va demanar permís per ficar-la en funcionament, el qual li va proveir el fill de Lerroux, després de contactar-s’hi i d’implicar-lo (regal de dos rellotges un per al seu pare i l’altre pel ministre de Governació van fer possible aconseguir el permís). Va començar a funcionar al Casino de Sant Sebastià i el governador civil la va prohibir. Per no perdre els ingressos, Strauss va escriure a Lerroux explicant la implicació del seu fill i demanant-li una indemnització. Lerroux va ignorar la carta i Strauss va decidir explicar-li a Azaña. Aquest va notificar-ho al fiscal de l’Estat, iniciant-se una investigació amb la informació obtinguda. Escàndol de Nombela (1935) Poc després de l’escàndol de l’estraperlo, va sortir el de Nombela que implicava directament el govern. El funcionari de colònies Antoni Nombela va acusar membres del partit de Lerroux d’haver 14 resolt de forma fraudulenta i il·legalment l’expedient que indemnitzava a la Companyia d’Àfrica occidental, propietat d’un empresari català que havia aconseguit un contracte públic per connectar per vaixell les colònies de Guinea Equatorial. Aquests fets van acabar amb el Partit Radical de Lerroux. La seva dimissió va comportar que els governs que el van succeir fossin breus per la manca de consens entre les forces parlamentàries. Finalment, es van dissoldre les Corts i es van convocar eleccions el 16 de febrer de 1936. A les eleccions del 16 de febrer de 1936, per primer cop a la història, les esquerres (republicans, comunistes, socialistes…) es van unir en un partit polític per poder guanyar les eleccions i, per tant, guanyar els partits de dretes. El resultat va ser la victòria del Front popular i aquest d’acord amb el seu programa polític va: ​ Desactivar tot el que va fer Lerroux ​ Recuperar les idees d’Azaña (Bienni Reformista): aplicar la legislació reformista i les reformes aturades durant el Bienni conservador ○​ Obligació de les empreses a readmetre als treballadors que havien participat en els vagues del 34 ○​ Restabliment de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i activació de l’estatut del País Basc i Galícia ○​ Reforma agrària ○​ Amnistia… ​ Amnistia als presos polítics de 1934: alliberament de tots aquells que haguessin estat presos per motiu polític contra les idees conservadores A partir de l’abril de 1936 el general Mola va organitzar la xarxa colpista per acabar amb l’obra de la República. ESQUEMA PRESIDENTS President de la República President del Govern de la República (equivalent al rei) 1930 - 1936 Alcalá Zamora Azaña (Izquierda Republicana) (partit progressista) Lerroux (Partido republicano radical) Azaña (abril 1936 - 1939) Azaña Casares Quiroga Quan torna a guanyar el front popular, es decideix que el president del govern de la República sigui Alcalá Zamora, però la Constitució no permet que ho sigui. Per tant, ho serà Azaña i en el seu lloc, el substituirà Casares Quiroga com a president del govern de la Repúblcia 15 PERSONATGES Dámaso Berenguer Alcalá Zamora Azaña Aznar Macià Clara Campoamor Victoria Kent Casares Quiroga Sanjurjo Gil Robles Lerroux Lluis Companys 16