Apunts d'Història: Unitat 5, La Restauració (PDF)

UNITAT 5. LA RESTAURACIÓ SEGONA FASE DE LA RESTAURACIÓ 1898-1931 1898-1923 - La crisi del règim (règim de la monarquia) 1923-1930 - Dictadura del Primo de Rivera 1930-1931 - Cau la Monarquia La segona fase es diu del desastre a la segona República o la crisi de la Restauració DEL DESASTRE A LA...

UNITAT 5. LA RESTAURACIÓ SEGONA FASE DE LA RESTAURACIÓ 1898-1931 1898-1923 - La crisi del règim (règim de la monarquia) 1923-1930 - Dictadura del Primo de Rivera 1930-1931 - Cau la Monarquia La segona fase es diu del desastre a la segona República o la crisi de la Restauració DEL DESASTRE A LA 2a REPÚBLICA. (1898-1931) Regència de M. Cristina (1898-1902) Regnat d’Alfons XIII (1902-1932): Alfons XII és jove, però se’l fa major d’edat perque el país necessita un rei no una reina (1902) Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930): El rei i la dictadura es portaven bé i estava d’acord amb la dictadura, mentre hi ha dictadura el rei continua sent rei. 1. L’IMPACTE DEL DESASTRE (1898-1902) Desastre del 98: La pèrdua de les colònies, inici d’una crisi progressiva del govern de l’estat que es va caracteritzar per la divisió interna dels partits del govern i per l’inestabilitat política. Van aparèixer nous partits com ara els republicans, els regionalistes i els socialistes però els conservadors i liberals continuaven alternant-se el poder. El sistema de la Restauració va trobar l'oposició política i ideològica del moviment obrer i d'una part de les classes mitjanes urbanes. Aquest sector va ser, el receptor de les crítiques dels intel·lectuals que constituïren l'anomenada generació del 98 i la base del renaixement del moviment republicà, que reivindicava la república com a únic règim que podia regenerar i modernitzar el país. Es van estendre els valors del REGENERACIONISME - JOAQUÍN COSTA MARTÍNEZ (volia regenerar el pais ja que no funcionava) Va escriure un llibre: Oligarquía y caciquismo como la actual forma de gobierno en España, 1902 (llibre que estudia la situació d’espanya i proposa una reforma politica de tot el país) Reformisme politic ○ Molts dirigents es van sentir regeneracionistes i van intentar solucionar els problemes d'Espanya «des de dalt>». (Rei, nobles i burgesos) poder polític/econòmic L’havien de fer desde dalt, pq sino la faran des de baix, els obrers, i té por de que ells arreglin la situació amb una revolució diferent. Oligarquia: Classe social que té el monopoli del país REGENERACIONISME: Denuncia: Tots aquests s’han de solucionar per tirar el país endavant Els mals endèmics d’Espanya i del liberalisme de la Restauració: ○ Poca participació electoral, caciquisme, corrupció, endarreriment econòmic, analfabetisme,... Proposa: Reforma de l’Estat: moralització de la gestió pública, i una democràcia federal Modernització de l’agricultura (col·lectivisme) Obres públiques: infraestructures, els embassaments, transport, hospitals ja que es un benefici comú, dona feina a molta gent. Ensenyament públic “escuela y despensa” Escuela = educació, Despensa = tenir una feina per comprar menjar - 2 necessitats bàsiques Oblit de les glòries del passat (Colònies americanes): proposa oblidar les glòries del passat, oblidar el que tenies abans i ara ja no ho tens, no serveix de res seguir pensant en alguna cosa que ja no tens Estat: com està organitzat el país Els de dalt no s’adonaven d'això i no ho volen fer, els polítics van rebre el regeneracionisme d’una manera negativa, els que manaven es van oposar (rei, noblesa, burgesia) Un cop fracassa la «revolució des de dalt», es va encarnar en solucions autoritàries. Alguns polítics tenien la ment més oberta - *Govern de Francisco Silvela (Conservador) va dimitir i va deixar de successor a: - *Govern d’Antonio Maura (Conservador) - *Govern de José Canalejas (Liberal) Intenten fer algunes reformes (electorals, socials, laborals, tributàries, reduir el paper de l’església) Mantenen el bipartidisme (torn dinàstic) i el falsejament electoral. Hi va haver dos governs els dos eren conservadors (Maura i Silvela) i també un partit del govern liberal (Canalejas), van intentar fer algunes reformes, intentar fer petites coses amb poques ganes i sense que molta gent ho acceptes. Ningú accepta res, ningú vol un petit canvi FRACÀS DEL REGENERACIONISME I LA REVOLUCIÓ DES DE DALT Fracassa per la Intransigència de les classes del poder, els que estan al poder no ho accepten ni toleraven cap reforma fiscal que dotés l’estat, ja que no volen perdre poder. Agitació social - els de baix s’agiten perquè les coses no milloren. 2. LES CRISIS POLÍTIQUES DE LA RESTAURACIÓ Les crisis polítiques de la Restauració (1898-1923) van ser esdeveniments clau que van afeblir el règim. Alguns dels moments més importants van ser: 1905: primera crisi 1909:segona crisi 1917: tercera crisi 1918-1923: quarta crisi Les crisis es van fer cada cop més importants i profundes, accelerant la caiguda del règim. Problemes d’espanya 1. RETARD ECONÒMIC I CULTURAL respecte a Europa / Injust repartiment de la riquesa - Reivindicacions dels obrers i jornalers (Moviment obrer) 2. RÈGIM POLÍTIC ARTIFICIAL I CORRUPTE Les Institucions (Parlament, Ajuntaments) no representen els ciutadans. Manipulació de les eleccions (cacics, tupinades) Alternança dels Partits dinàstics – Nous partits (socialistes, republicans) fora del sistema - Democràcia ? Molt imperfecta 3. EXÈRCIT Assenyalat per la Guerra de Cuba I el Marroc i amb l’orgull ferit Material insuficient i antiquat Poc operatiu, excés de comandaments 4. NACIONALISMES (CATALÀ, Gallec, basc) Començava a ser una cosa més important i ya no només era de quatre intel·lectuals, hi havia gent que pensava que catalunya havia de ser més independent El problema que hi havia que Espanya estava dividida Atac al concepte de pàtria Primer Problema (la base de tot) El pais té uns recursos pero estan repartits de manera injusta, les propietats les té la burgesia i les terres les té la noblesa i l’església. Com que el problema encara no s’havia solucionat comencen aparèixer els problemes amb els obrers i jornalers. Segon Problema El règim polític. En tots els organismes públics manava gent que els ciutadans no havien triat i els ciutadans comencen a cansar-se. Continua havent caciquisme, tupinades. També segueix estan el bipartidisme, i ara els partits que estaven fora (del frau electoral, els que no eren i el liberal ni el conservador) comencen a tenir més gent que els vota i ara seran més importants Hi ha 4 crisis: ○ Primera: 1905 ○ Segona: 1909 ○ Tercera: 1917 ○ Quarta: 1918-1923 PRIMERA CRISI LA CRISI DEL CIVILISME (LA CRISI DEL CU-CUT) 1905 a Barcelona Durant aquesta etapa, hi va haver un govern conservador (1902-1905) i un de liberal (1905-1907). Amb els liberals al govern es va generar la primera gran crisi del sistema. L'any 1905, el setmanari satíric català Cu-cut! va publicar un acudit antimilitarista de Junceda. Uns Militars de Barcelona feren justícia i assalten les publicacions Cu-cut i Veu de Catalunya, diari proper a la Lliga Regionalista. Tenen el suport de les guarnicions de la resta d’Espanya. Els militars demanen La Llei de Jurisdiccions: els delictes contra l’exèrcit i la pàtria els han de jutjar tribunals militars. El govern liberal, hi va accedir. El civilisme, una de les característiques de la Restauració de Cánovas que havia suposat la primacia del poder civil sobre el militar, va sofrir un retrocés. Accepten la llei perquè si no els militars els atacaran, aniran a per ells i ells el que farien si no es un cop d’estat. En aquella època els que estaven al govern tenen por dels militars i per això la van aceptar. Aquesta llei durara fins la república Catalunya respon amb la creació de SOLIDARITAT CATALANA: Coalició de tots els partits catalans, liderats per la Lliga Regionalista. A les eleccions de 1907, obtenen 41 dels 44 diputats catalans al Congrés. Aquesta unió es va formar per defensar els interessos de Catalunya i protestar contra la creixent militarització de la política espanyola. Manifest de la Solidaritat Catalana (1906): Polítics catalans s’ajunten i fan una coalició que es dira Solidaritat Catalana i se presenten junts a les eleccions properes a Madrid. Tothom vota a la coalició de solidaritat catalana La Llei de Jurisdiccions continua vigent Suposa la primera intromissió dels militars en la vida política, del segle xx Posa de manifest la força del catalanisme. Per primera vegada el catalanisme era algo important SEGONA CRISI LA CRISI DEL PACTE DEL PARDO (LA SETMANA TRÀGICA) 1909 Continuava l’alternança en el poder dels 2 partits dinàstics, amb intents de polítiques basades en el regeneracionisme Antonio Maura (Conservador) José Canalejas (Liberal) Els polítics intenten fer reformes pero no se'n ensurten i les reformes no li interessa a l’església, la burgesia, la noblesa, a vegades els polítics tenen unes intencions pero despres es troben amb els que manen i no es poden fer. Espanya tenia tenia una part del Marroc en la que actuava de manera de protectorat, Espanya controlava el Marroc, tenia l’exèrcit alla. Els marroquins es volien independitzar plenament i tot suvint atacaven el exèrcit espanyol, molt sovint els derrotaven Els espanyols eren soldats i els marroquins eren guerrillers, aquest anaven atacant els soldats i ho aconsegueixen. Els marroquins van derrotar l'exèrcit espanyol prop de la frontera de Melilla i aquests van demanar la la llei de mobilització de reservistes, és a dir, homes que ja havien fet el servei militar i que en la majoria dels casos ja havien format una família. Es van convocan cada vegada més espanyols degut a les morts Barcelona: Mobilització popular contra la lleva i les quintes i vaga general (26 al 31 de juliol de 1909) L’objectiu inicial va quedar superat per la revolta popular contra: els militars i l’església (crema d’edificis religiosos), barricades, … Lleva = quintos (any de naixement) feien la mili que durava 1 any i quan acabaven anaven cap a casa, la feien per estar preparat en cas de guerra - Davant d’aquesta mobilitcació de joves la gent d’espanya es van plantar pq tots els joves marxaven a la guerra i va començar la S.tràgica. Van sortir les famílies i els obrers de bcn a la protesta. S’anomena st tràgica pq van haver moltes mort. Va ser una semana on la ciutat es va convertir en un camp de guerres on es van fer barricades (barrera que poses al carrer per a que no passi l’enemic), manifestacions i bombes - incendis esglésies i edificis religiosos (convents, escoles, hospitals) El govern de Maura(conservador) declara l’estat de guerra quan el problema si li va anar de les mans Control per part de l’exèrcit, es el que controla el carrer, gran repressió contra tots els que van poder agafar que cremaven esglésies, Repressió molt dura i indiscriminada: 2000 persones fugen a França i 2500 detinguts. Jutjats per la nova Llei de Jurisdiccions 59 cadena perpètua 5 execucions (Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog i anarquista - va ser acusat sense proves de ser l'inductor dels fets de la Set. tràgica) La setmana tràgica, 1909 Conseqüències: - Trencament de la Solidaritat Catalana (La Lliga regionalista → el partit majoritari a catalunya que en aquells moments era el partit que va liderar la solidaritat dóna suport a la repressió, de que s’acabi la set. tragica) La lliga era de tendencia conservadora, els membres eren de la burgesia, la burgesia no volen jaleos, volen que la gent vagi a treballar i s’acabi tot - Protestes generalitzades a Europa i Espanya. Campanya MAURA NO - El Partit Liberal + Partits d’esquerres(no dinastic): exigeixen la dimissió de MAURA Per aconseguir els seus propòsits, van iniciar una campanya de boicot contra el govern. Finalment, el rei va fer cessar Maura i va nomenar Moret nou cap de govern. L'aliança dels liberals amb partits no dinàstics va suposar el trencament del «pacte del Pardo», acord que establia una solidaritat mínima entre els dos partits dinàstics.  - Això s’acaba quan el rei convoca eleccions i puja al poder el partit Liberal (Canalejas) intenta fer reformes seguint les pautes regeneracionistes. Canalejas és assassinat per un anarquista, 1912 Magnicidi= Assassinat d’un lider, persona important / Regicidi = Assassinat d’un rei EL CATALANISME (1833-1931) El Catalanisme polític és un conjunt de doctrines i moviments socials i polítics nascuts al segle XIX i arribats als nostres dies. Afirmen la personalitat política de Catalunya, en reivindiquen el reconeixement i tenen la voluntat d’incidir en la gestió política i administrativa del conjunt d’Espanya. Causes de l’aparició del catalanisme: -Industrialització de Catalunya i domini social de la burgesia -Reacció contra el centralisme cultural i polític del nou estat liberal: federalisme, carlisme -Influència del Romanticisme: valora el passat medieval, època d’esplendor a Catalunya La Renaixença Moviment cultural sorgit als 30’ amb la voluntat de recuperació literària de la llengua catalana. Al llarg del segle XVIII i a principis del XIX l’ús del català com a llengua de cultura anà disminuint. El català no tenia presència ni en l’Administració ni en l’ensenyament. Únicament se’n feia un ús quotidià. En aquest context, cap a la dècada de 1830 va sorgir un moviment cultural i literari, la Renaixença, que reivindicava l’ús del català com a llengua literària de cultura. És fa la primera gramática de la llengua catalana, tot això anava adreçat a gent que sabia llegir i escriure (burgesos i escriptors). S’ha convingut que l’Oda a la Pàtria publicada a la revista el vapor(1833) de Bonaventura Carles Aribau i els escrits de Joaquim Rubió i Ors marquen l’inici d'aquesta primera manifestació del catalanisme cultural. El 1859 va promoure la restauració dels Jocs Florals, un concurs literari que premiava textos poètics en català. Renaixença Popular Va impulsar la literatura i cultura popular en català, incloent-hi corals (Anselm Clavé), teatre popular amb crítica social (Serafí Pitarra, que era escriptor, però com la gent no podia llegir va escriure obres de teatre en català que es representava a les ciutats), i la premsa en català. A més, es va difondre a través de l’excursionisme i altres canals, arribant a sectors més amplis de la societat, més enllà de les elits. Tothom no tenia accés al diari pero el diari de la tramontana, molta gent sí que el va poder començar a llegir i entendre el que llegia El Cant Coral era una altra manera de fer arribar el catalanisme a la gent, era a través de la música. Jacint Verdaguer(escrivia poemes) i Àngel Guimerà (escrivia teatre), van aconseguir que la literatura arribes a tothom Unió dels corrents Culte i Popular Figures com Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà van aconseguir unir la Renaixença culta i la popular, impulsant així la recuperació de l’ús literari del català. Aquest moviment també va contribuir al naixement del catalanisme polític, influït pel federalisme català i alguns aspectes del carlisme. Aparició del Catalanisme Polític 1. Catalanisme Progressista: ○ Base Popular: Té una orientació laïcista i federalista. ○ Precedents: Es desenvolupa a partir de protestes com les bullangues (revolta de la Jamància, 1843) en contra del centralisme estatal i influenciat pel federalisme de Francesc Pi i Margall, que defensava un estat descentralitzat i federal. 2. Catalanisme Conservador: ○ Base Burgesa: Defensava una autonomia política per a Catalunya, però col·laborava amb el govern central espanyol. ○ Precedents: Inclou influències del moviment carlí, que també defensava certa autonomia. Figures i Organitzacions Clau Valentí Almirall: Considerat el fundador del catalanisme polític modern. ○ Va fundar el Diari Català, el primer íntegrament en català. ○ Organitza els Congressos Catalanistes, on es debat el futur del catalanisme. ○ Crea el Centre Català (1882), el primer partit catalanista. ○ Memorial de Greuges (1885): Presentat al rei Alfons XII, aquest document denuncia l’opressió de Catalunya per part de Castella i defensa els interessos econòmics, legals, culturals i lingüístics de Catalunya.  ○ Ideari de Lo Catalanisme: Oposició al centralisme i l’oligarquia. Defensa una associació de pobles dins d’Espanya, promovent la regeneració de Catalunya com a via per a la regeneració espanyola. Catalanisme d’Inspiració Religiosa: ○ Representat pel bisbe Josep Torras i Bages, que defensa una visió catalana basada en els valors tradicionals: família, propietat i religió. En la seva obra La tradició Catalana, articula aquesta perspectiva. Lluís Domènech i Montaner i Àngel Guimerà ○ Son dos persones del mon de la cultura, funden el primer partit polític que es la Lliga de Catalunya és el primer partit catalanista de base burgesa. Organitzacions i Documents Clau Lliga de Catalunya (1887): Organització fundada per Àngel Guimerà i Lluís Domènech i Montaner. El 1888, envien un Missatge a la Reina Regent Maria Cristina, amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona, demanant autonomia per a Catalunya. Unió Catalanista (1891): Federació d’entitats catalanistes amb l’objectiu de difondre el catalanisme i crear un programa polític comú. ○ Bases de Manresa (1892): Primer projecte d’Estatut d’Autonomia per a Catalunya, establint les bases per a una Constitució Regional Catalana. ○ Es posicionen internacionalment amb el Missatge al rei dels Hel·lens, donant suport al nacionalisme grec en el seu conflicte amb l’Imperi Otomà. Repressió i Situació a Finals del Segle XIX Repressió: El catalanisme és acusat de separatista pels governs centrals, i es prohibeixen publicacions i actes de propaganda. Evolució del Catalanisme: A finals del segle XIX, el catalanisme, tant progressista com conservador, no buscava la independència sinó el reconeixement de la personalitat catalana dins d’Espanya i la regeneració política. Aquest moviment havia guanyat molta popularitat, especialment per la seva oposició a les guerres colonials a Cuba i Filipines. Domini Conservador: Fins al 1930, el catalanisme conservador es manté com la força dominant. Evolució del Catalanisme Polític i Creació de la Mancomunitat Segona Fase de la Restauració: Durant aquesta etapa, el catalanisme va guanyar suport popular i va passar a ser un moviment de masses, mentre que els partits dinàstics espanyols van perdre representativitat a Catalunya. Aquesta fase va culminar amb la creació de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), la primera institució de govern pròpia a Catalunya des de la pèrdua de les institucions catalanes en el segle XVIII. Corrent Principal del Catalanisme 1. Catalanisme d’Esquerres: Aquest corrent va tenir influència progressista però sense una estructuració tan sòlida com el conservador fins al segle XX. 2. Catalanisme Conservador: Va ser el corrent més fort i dominant fins a la II República, amb gran influència de la burgesia catalana. Ideologia i Figures Clau Enric Prat de la Riba amb la seva obra La nacionalitat catalana, va definir Catalunya com una nació amb característiques pròpies (llengua, dret, art) que tenia dret a l’autogovern. Proposava una Espanya federal en què cada regió tingués autonomia. Lliga Regionalista (1901): Fundada per Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó, aquest partit va liderar el moviment Solidaritat Catalana, una coalició de forces catalanistes que va impulsar la campanya per l’autonomia de Catalunya i va liderar la Mancomunitat. ○ La Veu de Catalunya era el diari del partit. ○ La Lliga va patir dues escissions: el Centre Nacionalista Republicà (1904) i Acció Catalana (1922). Altres Corrent Polítics dins del Catalanisme Republicanisme Federal: Representat pel Partit Republicà Català (1917), amb figures com Francesc Layret i Lluís Companys. Independentisme Radical: El partit Estat Català (1922), fundat per Francesc Macià, va ser un dels primers moviments que defensaven obertament la independència de Catalunya. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC): Fundada el 1931 a partir de l’aliança entre el Partit Republicà Català i Estat Català, ERC es va convertir en un partit clau durant la II República. Altres Partits i Moviments Relacionats Unió Socialista de Catalunya (1923): Escissió del PSOE que defensava un socialisme adaptat a la realitat catalana. Partit Republicà Radical (1908): Liderat per Alejandro Lerroux, era anticatalanista i va arribar a les classes populars amb un discurs agressiu i anticlerical. Va evolucionar cap a la dreta durant la II República. LA MANCOMUNITAT És va formar l'any 1914, primera administració catalana es fa pq les 4 diputacions de catalunya s’uneixen (es mancomunen) i ho impulsa el partit “la lliga”, el gran impulsor va ser Enric Prat de la Riba. No van tenir noves competències, ni més recursos, van aprofitar aquests diners per fer coses conjuntament. La mancomunitat dura desde el 1914-1925 durant aquest anys va fer molta feina en molt poc temps. Les 4 diputacions presenten una proposta de Mancomunitat a Madrid i aquest ho accepten. La Diputació: organisme que s’escolleix a través d’eleccions municipals, (cada 4 anys) i d'això surten els regidors de l'ajuntament que aquests escolleixen a l’alcalde i entre tots els regidors alguns van a la diputació. El primer president va ser Prat de la Riba El segon Josep Puig i Cadafalch El tecert va ser Alfons Sala Obra del govern: Foment de la llengua i la cultura catalanes, a través del projecte cultural i educatiu: - Es va intentar recuperar la llengua catalana - Es van fer biblioteques - Escoles experimentals (eren escoles agràries que feien coses pràctiques) - Escoles de Magisteris - Es va crear l’institut d’Estudis Catalans - Es va fer la Pompeu Fabra: Diccionari General de la Llengua Catalana - Es van fer junta de Museus - Renovació pedagògica - Es va fer l’escola industrial, escola del treball Desenvolupament econòmic a través d’una infraestructura de serveis públics i administratius bàsics: - millora la xarxa de carreteres - infraestructures hidràuliques - va portar el sistema postal i telefònic - es van fer escoles agràries on els joves anaven a aprendre oficis, cooperatives.. DISSOLUCIÓ Es va acabar de manera sobtada, degut a que el 1923 va arribar la dictadura i el dictador Primo de Rivera va anomenar Alfons Sala (antiautonomista, per desmantellar-la) Suprimida definitivament el 1925, durant la Dictadura de Primo de Rivera La mancomunitat torna amb el final de la dictadura i l’arribada de la III república on es crea la generalitat 1931 TERCERA CRISI LA CRISI MÚLTIPLE DE 1917 (TRIPLE COMMOCIÓ REVOLUCIONÀRIA) (No és ben bé una crisi, sinó que es un període) Després de la st.tràgica el president era maura i va ser sustituit per canalejas, el qual van matar i ja no hi va apareixer cap líder important. - Després de la mort de Canalejas, no hi ha lideratge en els partits dinàstics: Divisió interna Els líders d'aquestes eren conscients que el bipartidisme, estava arribant a la seva fi. Això va deixar el país en una situació d'incertesa i fragilitat política A nivell econòmic estem a la I Guerra mundial: - Espanya es manté neutral però dins del país hi ha els que estan d’acord amb els partidaris d’Alemanya (germanòfils) i partidaris dels aliats (aliadòfils) Alguns partits politics burxaven pq espanya entres però com eren dos bàndols no ho feien. - Durant la Guerra, Espanya augmenta les seves exportacions es beneficia a nivell economic, ja que els països que estaven en guerra no podien produir i espanya com que no ho està produeis i ven. Espanya es fa molt rica pero guanyen els diners els empresaris, la burgesia s’enriqueix, però el proletariat no. Al 1917 a nivell mundial comença la rev. Russa. A partir de 1917 els obrers de tot el món pensen que si russia ho ha fet i ha anat bé, ho han de fer, així que el moviment obrer es radicalitza, es molt present. - S’enfronten al Sistema: en aquesta crisi tenim 3 elements L’exèrcit Les forces polítiques no dinàstiques (també els catalanistes) El moviment obrer Com comença? PART DE L’EXÈRCIT S’IMPOSA AL PODER CIVIL Els militars espanyols estaven al marroc i els que estaven alli aconseguien ascendir de categoria més ràpid pq estaven en zona de guerra. En canvi, els d’espanya es quedaven estancats sense pujar, llavors aquests s’organitzen i creen les Juntes de defensa: Un grup de pressió sobre el poder polític que fan peticions al govern i demanen: ascensos basats en l’antiguitat i augments de sou. El govern finalment les reconeix pq no facin un cop d’estat i prenguessin el poder. En resposta a aquesta provocació militar, el govern va suspendre les garanties constitucionals i va tancar les Corts. Malgrat la seva il·legalitat, però, el poder civil va acabar reconeixent oficialment les Juntes de Defensa militars. LES FORCES POLÍTIQUES PARLAMENTÀRIES NO DINÀSTIQUES El tancament de les Corts va provocar un altre moviment polític, els catalans s’enfaden per això i organitzen una altra associació l’Assemblea de Parlamentaris (Liderada per la Lliga Regionalista) es reuneixen 69 Diputats i Senadors, a Bcn pq ho volien fer d’amagat, reclamen: - Corts Constituents (parlament i volien fer una constitució) - Reorganització de l’Estat (menys centralista i federal) - Reivindicacions autonomistes (vol autogovern) - Mesures econòmiques (la gent ha de pagar impostos, principis de proporcionalitat ”qui més té, més paga) - Reforma de l’exèrcit El govern descobreix que s’han reunit, entren a l'assemblea amb els policies i Se suspèn l’Assemblea i els participants són detinguts (actuen així per mantenir el bipartidisme perquè no volen aquesta reforma, ja que aquesta reforma significaria que entraran altres partits al govern (ja no només estarien el liberal i el conservador si no que també entrarien els no dinàstics (els republicans, …) EL MOVIMENT OBRER La revolució passa a l’octubre, i davant de tota la situació que estaven (guerra mundial) al 1917 convoquen una vaga general a tot el territori espanyol i per fer acabar la vaga el govern va recórrer a l'exèrcit. VAGA GENERAL DE 1917 sufocada per l’exèrcit La vaga va tenir més afectació a les ciutats on hi havia més obrers A Astúries va durar 1 mes La vaga de 1917 L'exèrcit feia tasques d'escorta als tramvies perquè hi havia una vaga i, si no, no hi hauria ningú que els conduís. Així doncs, agafaven un obrer, el posaven al tramvia, i l'acompanyaven per assegurar-se que la resta d'obres no li fessin res i pogués continuar circulant. QUARTA CRISI LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) Va ser un període (1918-1923) Van aparèixer tots els problemes que s’havien anat creant de manera definitiva (s’acaben amb la instauració de la dictadura) Problemes: - Polític - Nacionalisme català - Militar - Social / Obrer Nacionalisme català Catalunya continua demanant més autonomia i cada cop que demanen a madrid la resposta era que no.(Nova reivindicació d’Autonomia, que no es va atendre.) Llavors Catalunya deixava de donar suport al govern i això feia que el govern de madrid caigués = inestabilitat (La Lliga deixava de donar suport als governs: Inestabilitat) Militar - Va ser el detonant El Marroc va ser l’origen de la st. tràgica, seguia sent una colònia Espanyola i era una qüestió d’honor ja que era l'única que els hi quedava, l'únic lloc on encara es podia manifestar el colonialisme espanyol després de la pèrdua de les possessions d'ultramar. Però en realitat era poc rendible econòmicament, pq havien de portar militars, sous… Lis resultava més fàcil deixar la colonia però volien tenir algo Les cabiles (tribus) es revoltaven constantment. i guanyaven a l'exèrcit espanyol Nova derrota militar al marroc: Desastre d’annuel (1921) -L’exèrcit espanyol (comandat pel General Fernández Silvestre) és derrotat pels independentistes marroquins dirigits per Abd el-Krim. L'exèrcit espanyol fugí a la desbandada fins a Melilla i va tenir més de 12.000 baixes i a espanya els hi provoca vergonya ja que els han guanyat els marroquins La culpa li donen al general que dirigia les operacions, al general fernandez silvestre. L’opinió pública i els partits d’esquerres; culpen l’exèrcit i el Rei de la derrota ja que va posar ell el general silvestre alli a marroc i pensen que hagués pogut posar algú més preparat Social / Obrer Aquest període es en el que hi ha més moviment obrer, mes exaltació i molt conflictiu, agitació social creixent a tot el país (sobretot a bcn). Perquè els obrers no han millorat les seves condicions de vida i a més ha passat la rev russa. Per l’impacte de la Revolució Russa (1917) a tot Europa i el final de la I Guerra Mundial, i això porta un augment de les vagues i conflictes (Vaga general 1919) Miren que ha passat a rússia i pensen que també pot passar aquí, això els reforça. Aquesta etapa s'anomena pistolerisme, ara canvien de tàctica i no tiren bombes ja que mataven gent que no tenien culpa, ara utilitzen la pistola a bcn els obrers anaven amb pistoles pel carrer matant als burgesos/patrons, als polítics, als guàrdies civils, militars… El govern i els patrons van reaccionar i tbe feien el mateix. Aquests, tenien matons, contractaven a gent per carregar-los. Polític Els 2 partits del govern (conservador i liberal) no tenien líders que volien asumir la situació del pais, així que s’intenta formar governs de concentració nacional, que s’ajuntin tots els partits i tots junts per intentar arreglar la situació, van cridar a tots els partits, pero no funcionaven pq eren molt diferents i això provocava més inestabilitat. Van fracassar perquè els partits dinàstic estaven fragmentats i sense lideratge: Inestabilitat *Davant la nova crisi els polítics no van saber reaccionar 1918-1923: En 5 anys van haver-hi10 governs differents Els obrers intentaven arreglar-ho assolint al poder Els burgesos-polítics sol veuen la possibilitat d’una dictadura, cop d’estat, pq els obrers no exclatesin Els polítics no arreglaven la situació aixi q va sortir un militar, Miguel Primo de Rivera (Capità General de Catalunya), Que fa un Cop d’Estat militar a Barcelona, va declarar l’estat de guerra (no hi ha drets, els militars ho dominen) i van suprimir la constitució de 1876 Devant del cop d’estat el rei els recolza i lis dona el poder - El rei Alfons XIII nomena Primo de Rivera president del Directori Militar i Civil (posteriorment) EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER A LA SEGONA FASE DE LA RESTAURACIÓ. El mov. obrer a intervingut en algunes de les crisis (sobretot en les dos ultimes) Segle XX, el mov obrer continua existint i es fa més fort. - Pel que fa a les condicions de vida continuaven pràcticament iguals, continuen vivint en estricta subsistència, és a dir cobrant per cobrir només les necessitats bàsiques. - A més els seus problemes es van agreujar, ja que les ciutats cada cop eren més grans, les cases, els carrers i totes les infraestructures estaven molt més deteriorades és a dir els obrers, en sortir del poble (on vivien malament) per anar a viure a la ciutat es troben en una situació pitjor: al poble, almenys, tenien la família a prop i una casa pròpia, mentre que, a la ciutat, moltes vegades no coneixien ningú I les cases estaven construides de qualsevol manera. Aquesta situació va generar un odi cap a les classes riques, deien que ells eren els culpables de la seva situació. El creixement accelerat de les ciutats va augmentar la divisió social i un odi creixent a les “classes riques”. (Aquest odi ja l’hem vist amb assassinats i etc pero durant aquests anys de la segona restauració será una de les causes pràcticament de totes les crisis) Els obrers cada cop estan més mobilitzats, ja no son obrers que van a treballar i ja esta, sinó que estan més actius, participen a tot el que poden, per una banda tenen “la premsa” els diaris de l'època (diaris obrers, socialistes) que els fan saber que està passant a rússia o altres llocs del món, llavors veuen que ells tbe ho poden aconseguir. I per altra banda durant aquesta etapa augmenten moltíssim l’afiliació als partits polítics d’esquerres i als SINDICATS. Afiliar-se vol dir apuntar-se, ser membre del partit; rebre informació, poder participar a les assemblees per això a les vagues que es feien hi  havia tanta participació ja que tenen la informació necessària. A totes les empreses tenen un delegat sindical que els incita a anar a les vagues. En aquesta època apareix un moviment anomenat Anarcosindicalisme1, de l'anarquisme surt una variant, aquest mov són Sindicats anarquistes ben organitzats, que l’unic que accepten són els sindicats, es a dir, accepten que per a poder funcionar ha d’haver una minima organització ( el govern no l’accepten però si l’organització entre els propis obrers). Apareixen sindicats anarquistes: El més important es la CNT (Confederació Nacional del Treball), és un sindicat anarquista molt important durant la restauració, la república i durant la guerra civil. Més endavant apareix la FAI: (Federació Anarquista Ibèrica), era més radical, fundat clandestinament dins de la CNT(es va fundar de manera clandestina pq estem en la dictadura del primo de rivera i els sindicats es van prohibir però van sortir els de la cnt van sortir uns quants més exaltats i van formar un altre) per fomentar l’anarquisme pur, l’apoliticisme sindical (els sindicats no es podien barrejar amb els partits polítics), evitar els pactes amb els partits republicans i volien anar per la via directa a aconseguir la societat igualitària que vol l'anarquisme. A espanya: hi ha dos sindicats la CNT q es anarquista i la UGT que es socialista, la importancia de l'anarquisme era bastant gran, sobretot estava a Catalunya entre els obrers i a Andalucia. La resta més o menys era mes socialista. Les Zones d’agitació i conflictivitat social Zones industrials: 1. Barcelona: (El sector textil, electricitat, metal·lúrgia) 2. Madrid (La construcció i transports ja que creixia molt) 3. País Basc (indústria pesant = sidermetal·lúrgica) 4. Asturies (mineria) Andalucía: 5. Camp andalús (obrers, jornalers del camp) A PARTIR DE 1917 AUGMENTA LA CONFLICTIVITAT ja que passen els anys i la situació dels obrers no canvia i a partir de la revolució russa. quan els obrers de tot el món veuen que a rússia s'ha aconseguit “el comunisme” el mov obrer vol intentar-ho ( el seu objectiu ara és canviar el món, ja no es conformen amb millorar la situació de vida). 2 moments molt impo: REVOLUCIÓ RUSSA (1917): Radicalització del moviment obrer: AMB L’OBJECTIU DE CAPGIRAR L’ORDRE SOCIAL FINAL DE LA I GUERRA MUNDIAL (1918): 1 Anarquistes estaven en contra del poder, el govern, contra qualsevol mena de superioritat i organitzacions  ***Durant la Guerra: Espanya va començar a produir i exportar als països, s'enriqueix l’economia només de les classes altes i els obrers seguien cobrant lo mateix i la seva situació no millora. Els preus van pujar a Espanya, però no els sous: S’enriqueix només la burgesia industrial i els propietaris agraris ***Quan s’acaba la guerra: S’acaben les exportacions, augmenta l’atur i la vida s'encareix (els obrers encara estaven pitjor). Els obrers es van radicalitzar i van començar les grans vagues: Vaga General de 1917 (la convoque la CNT i UGT) Vaga de la Canadenca, 1919, s’estén a altres sectors, Va començar a Barcelona amb el sector elèctric i es van anar ajuntant altres sectors, i van aconseguir que Bcn es quedes sense electricitat. (no funcionaven els tramvies, fàbriques..) i gracies amb aquesta vaga van aconseguir la jornada laboral de 8 hores. El numero de vagues a Espanya comença a augmentar a partir del 1915 fins arribar al 21, despues pràcticament desapareixen perquè hi ha la dictadura i esta prohibida la vaga, tornen a augmentar quan només hi ha la república. Va sorgir l’etapa del pistolerisme (El temps de les pistoles): espiral de violència es va caracteritzar pels enfrontaments violents entre sindicats i patronal. - Van formar el SINDICAT LLIURE (Grups paramilitars creats per la patronal catalana i els poders públics) que eren els patrons i les autoritats, una organització que contractaven a sicaris sortien per matar de manera selectiva Per altra banda els sindicats van respondre amb el mateix SINDICAT ÚNIC: Alguns sindicalistes de la CNT més radicals responen amb l’acció armada (acció directa o propaganda de fet) Eduardo Dato (partit conservador.) va aprovar la LLEI DE FUGUES: Que permetia a la Policia i Guàrdia Civil disparar als detinguts que intentessin fugir (al·legaven que es volien escapar- amb aquesta excusa deien que havien intentat fugir i sel carregaven). A Barcelona, aquest període es va conèixer com "la Rosa de Sang" a causa de la quantitat de víctimes. Els atemptats eren selectius: es van deixar d'utilitzar bombes i es va començar a matar directament amb pistola a les persones especifiques que es volia eliminar. Els obrers van patir més morts que els patrons, ja que aquests podien pagar sicaris. Les persones destacades que van morir van ser: Francesc layret : Advocat republicà, defensor de sindicalistes Salvador Seguí “ el noi del sucre” dirigent de la CNT Eduardo Dato: President del govern, va autoritzar la Llei de Fugues Davant d’aquest panorama, Primo de Rivera (militar) va fer-ho acabar amb un cop d’estat, molta gent va estar d’acord, entre els quals molts polítics. Dins dels que li van donar suport, havia la burgesia catalana i espanyola, la burgesia industrial veia la possibilitat d’una revolució i per això donà suport al cop d’estat i dictadura de Primo de Rivera. La burguesia estava cansada dels atemptats, de les vagues, dels obrers, dels anarquistes… i com volen que les fàbriques funcionesin i la gent anés a treballar dóna suport. A més, hi havia el temr de que es repetís una revolució com la russa. El moviment obrer van aconseguir coses com ara: La llei del descans dominical La llei d’accidents laborals Lleis protectores del treball de les dones i els infants …