Història d'Espanya (3) PDF

1. El Catalanisme social i polític El catalanisme fou un moviment inicialment social que desenvolupa fins a ser polític. Per entendre aquest moviment, s’ha de tenir en compte els següents factors: ➔ Desenvolupament de les indústries catalanes, especialment les tèxtils ➔ Nacionalisme Cat...

1. El Catalanisme social i polític El catalanisme fou un moviment inicialment social que desenvolupa fins a ser polític. Per entendre aquest moviment, s’ha de tenir en compte els següents factors: ➔ Desenvolupament de les indústries catalanes, especialment les tèxtils ➔ Nacionalisme Català emergent ➔ Urbanització i desenvolupament de les ciutats centrals 2. Catalanisme social 2.1. Regnat d’Isabel II (1833-1868) Un sector important del liberalisme conservador es mostra crític amb el model d’estat centralista, volen reconeixement de la identitat cultural catalana, protecció de les indústries i la descentralització administrativa (Provincialisme)1 2.2. La Renaixença Es pren com l’inici de la renaixença amb la publicació de l’“Oda a la pàtria” (1830), per B.C. Aribau on s’identifica el poble, llengua i pàtria i es desvela de la consciència nacional. Efecte de la renaixença La renaixença instiga la voluntat de recuperar la identitat nacional perduda, a partir de la llengua, cultura, tradicions, etc. Es reivindica l’ús del català, ja que durant el primer terç del s. XIX aquest es troba limitat a un ús únicament personal, tot i que té un auge en la literatura i el teatre de forma vulgar, no culta. Durant el bienni progressista (1854-1856) sorgeix una altra força política liberal (central), la unió liberal, liderada per Leopold O’Donnell, rep el suport de la burgesia catalana. També és durant aquest Bienni Progressista, l'any 1859, quan se celebra per primer cop els Jocs Florals, sent aquests una plataforma de llançament de valors culturals emergents del país. 1 Provincialisme: Fa referència a qualsevol escrit, manifestació o posicionament en favor i defensa dels interessos econòmics, jurídics o culturals de Catalunya  3. Catalanisme Polític El pas del catalanisme social al polític origina com un moviment polític que es manifesten contra el centralisme uniformador del nou Estat liberal. Entre aquestes revoltes (Entre els anys 1835 i 1843) les més conegudes sent les bullangues (tumult, avalot): protestes pel malestar social i polític dirigit contra el clergat i les autoritats polítiques. Un exemple serà la Jamància (1843), contra Espartero. (Jamància ve de jamar, menjar, eren grups incorporats a la revolta per menjar de franc). Abans del 1868 no hi ha cap mena de catalanisme, només certes demandes de descentralització política. 3.1. Republicanisme Feudal - Catalanisme progressista De tots els emergents grups nacionalistes catalans el que rep més suport popular es tracta del republicanisme feudal, dels quals destaca el seu caràcter progressista i anticentralista. Defensen l’organització federal de l’estat espanyol i el repartiment dels poders entre l’estat, la regió i el municipi. Durant el sexenni revolucionari (1868-1874) aquest grup pateix un desenvolupament major i neix Francesc Pi Margall, qui sosté que el sistema federatiu permet la unitat de les parts sense destruir la varietat. Francesc Pi Margall i altres republicans federals, dels quals destaca Valentí Almirall són els creadors del Pacte de Tortosa (1869), en el qual es marca com finalitat la creació d’un estat federal espanyol. És a finals d’aquest sexenni que hi ha un apogeu i crisi del federalisme, ja que és afavorit per les guerres que pateix Espanya (3ª guerra Carlina, Guerra llarga, etc.) A Catalunya durant el 1r període de la restauració (1875-1898), el republicanisme evoluciona de la mà de Valentí almirall, qui escriu “lo catalanisme” (1886), en el qual s’associa el catalanisme amb el federalisme. No és separatista, sinó regionalista, defensant el partidisme de Catalunya. Aportacions de Valentí Almirall 1979 - “Diari Català” → Primer diari en català 1882 - creació del Centre Català 1885, va ser un dels promotors del Memorial de Greuges  El centre català convoca el Segon Congrés Catalanista (1883), en el qual es configura el catalanisme polític, es decideix abandonar els partits polítics espanyols i militar en formacions exclusivament catalanes i es posa en evidència la decisió dels catalanistes en progressistes i conservadors. Es tracta d’apropar el catalanisme a la burgesia, mitjançant un míting (1885) on participen organitzacions econòmiques de la burgesia, institucions culturals i entitats catalanistes. S’aprova el Memorial de Greuges (1885), sent aquest el primer manifest polític unitari del catalanisme presentat a Alfons XII on es demana el següent pel sistema administratiu Català: Defensa el dret Civil català Demanda de proteccionisme Defensa de la llengua catalana La idea no es pot desenvolupar del tot en presentar-se com un catalanisme republicà, que no atrau la burgesia, i política, no social que no atrau el poble. El centre català acaba desapareixent. Descentralització: Tècnica administrativa on es transfereix part d’una administració central o autonòmica a entitats de caràcter públic d’àmbit geogràfic reduït o d’especialització funcional. Permet mantenir control polític atorgant autonomia. 3.2. Catalanisme Conservador 3.2.1. Lliga de Catalunya i el missatge de la Reina Regent La lliga de Catalunya es tracta d’una organització política liberal conservadora que sorgeix pel desvinculament de certs intel·lectuals del centre català (1887) Entre aquests trobem a Àngel Guimerà, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i Enric Prat de la Riba Aquests redacten el Missatge a la reina regent (1888), una petició d’autonomia dirigida a la regent Maria Cristina. L’any 1889 inicien una campanya en defensa del dret català per evitar la reforma del Codi Penal, que finalment es canvia per afavorir a Catalunya per respectar el tradicional ordenament jurídic Català. Va ser la primera victòria del catalanisme  3.3. Unió catalanista i les Bases de Manresa L’èxit de la campanya contra el Codi Civil comporta la necessitat d’una nova entitat que uneixi els nuclis catalanistes. Pel que el 1891 Narcís Verdaguer i Callis i altres membres de la lliga de Catalunya funden la Unió Catalanista Base social → Burgesia conservadora, Professions liberals, petits propietaris rural. Objectius → Propagació de les idees regionalistes i realització d’un programa comú per a tots els grups catalanistes La unió catalanista (1891) té un paper molt important com entitat que lliga les altres organitzacions catalanistes i va comportar el triomf definitiu de les tesis catalanistes sobre les regionalistes. Bases de Manresa Per aprovar el programa polític, la unió catalanista fa una assemblea de delegats a Manresa (març de 1892) d’on surten unes bases per a la constitució regional catalana (Bases de Manresa), la primera formulació d’un projecte d’Estatut d'Autonomia 1a Base → Especificacions del poder central a Catalunya En les 16 bases restants es tracta el poder regional català, la plena sobirania en el govern interior, la possessió de competències absolutes, l’oficialitat de la llengua catalana, càrrecs públics només efectuats pels catalans i el restabliment de les institucions catalanes antigues. Totes les bases tenen un caràcter medievalitzant tradicionalista. Com resposta el govern central inicia una repressió contra el catalanisme, justificant-ho com que era un perill per a la unitat d’Espanya. 3.4. La crisi del 98 i el catalanisme El desastre del 98 desprestigia els partits dinàstics, el que provoca una notable expansió del catalanisme, que es distancià del sistema de la Restauració. També, el catalanisme disposava d’una base social important, d’uns líders consolidats i una ideologia elaborada. Catalunya A Catalunya destaca una gran expansió dels moviments nacionalistes i el fi del domini dels partits dinàstics. Les classes dominants catalanes i basques pateixen un trencament amb el poder polític de Madrid, i desconfien de la seva capacitat per regenerar l’estat. Opció per la via autonomista (autonomies) i problema del “Tancament de Caixes”, amb el govern de Sivela (1899). Aquesta va ser una reforma fiscal del govern central que genera una forta protesta a Catalunya, manifestada en la negació dels comerciants a l'hora de pagar impostos i de l’alcalde de Barcelona (doctor Robert) a l'hora d’autoritzar els embargaments. El fracàs del govern de Silvela, impulsa la unió entre dos grups polítics: La Unió regionalista (1899), creada per la burgesia industrial i que agrupava als antics partidaris del regeneracionisme, demana autonomia política i administrativa. El centre Nacional Català (1900): Una escissió de la unió catalana. Aquests presenten una candidatura única a Barcelona en les eleccions de 1901 sota el nom de “quatre presidents”, obtenint una victòria electoral, sent el primer cop que guanya un partit no dinàstic.