Summary

Aquest document ofereix una visió general de la història d'Espanya, incloent l'invasió musulmana, la formació dels regnes cristians i l'expansió cap al sud. Tracta diversos aspectes clau com les relacions amb els regnes veïns i els conflictes polítics i socials.

Full Transcript

HISTÒRIA D’ESPAÑA Invasió musulmana ocupa tota la península ibèrica en 19 anys. Els francs constitueixen els futurs regnes cristians. Musulmans deixaran una gran emprenta en la cultura actual, numeració, part de la llengua, sistemes de reg… Travesen la frontera i passen als pirineus, però van ser fr...

HISTÒRIA D’ESPAÑA Invasió musulmana ocupa tota la península ibèrica en 19 anys. Els francs constitueixen els futurs regnes cristians. Musulmans deixaran una gran emprenta en la cultura actual, numeració, part de la llengua, sistemes de reg… Travesen la frontera i passen als pirineus, però van ser frenats pel rei dels FRANCS. El comtat més gran serà el comtat de Barcelona. No fan cas a l'autoritat del rei FRANC. S.IX Guifré, el Pilós funda el casal de Barcelona fent títol hereditari.(Llegenda de la senyera s. XVI) S. X Borrell I trenca el pacte de vassallatge amb el rei dels francs. Formació dels regnes peninsulars - S. IX regne de Navarra - S. XII regne de Portugal - S. XII enllaç de Peronella d’Aragó i Ramon Berenguer IV. Neix el regne d'Aragó - S.XIII unió Castella i Lleó. L-ANDALUS està dividit en taifes, els regnes cristians del nord aprofitant aquesta distribució per reconquistar aquest territori. Expansió cristiana cap al sud A mesura que el regne de castella aconsegueix més territoris, imposa la mateixa cultura, llengua, lleis, costums… unifica. FEDERAL→ Corona d’Aragó UNIFORME→ Regne de Castella Reina de Castella 1492 fa abdicar al rei de Granada, uìltim rei musulmà. Obliga a convertir al cristianisme. Rei d’Aragó i Reina de Castella es casen pero no unifiquen el territori. Morisco o cristians nous→ Musulmans convertits al cristianisme. El jou i les fletxes→ Dvisises personals: Ferran d’Aragó i Ysabel de Castella. Reina de Castella inverteix diners en Colom per trobar un camí per arribar a les Índies sense passar per la península aràbiga. 2 anys després del descobriment el regne de portugal i castella defineixen un meridià per dividir-se america mitjançant el tractat de Tordesillas. Les índies es van annexionar al regne de castella i es van imposar les lleis en aquelles terres es van produir gran masacres a gran civilitzacions com la aztecas, mayas… Navarra es un territori que el vol França, Aragó i Castella, finalment es “regalen” al 1512 al regne de Castella a canvi de que assegurin que respectin els seus furs, lleis consuetudinàries. Els reis catòlic tenen fills Joan i Joana. Aquesta vivia a les Províncies Unides, casada amb Felip el Hermoso. A Joana li fan tornar per heretar el regne de la seva mare, el seu marit i el seu pare volen tenir el regne de Castella. El seu fill Carles I de España heretarà tot i ademés el seu avi, pare de Felip li passa la corona del Sacre Imperi romano Germànic, es casa amb una reina de portugal i tenen un fill, Felip II. Carles I D’España s'instal·la a la cort castellana des d’on dirigirà el seu Imperi, els seus súbdits alemanys s’havien enfrontat a ell per el catolicisme protestant i també s’enfronta amb els turcs musulmans. El Barroc és l’estil artístic que acompañarà a la contrareforma. Felip II és descendent de Carles I, va heretar les possessions i problemes del seu pare, la lluita contra els turcs, els atura momentàniament a la batalla de Lepanto, al seva lluita contra els protestants, al enfrontar-se a ells s’enfronta amb Elisabeth d'Anglaterra, Felip II crea una gran armada anomenada “la invencible”, amb un intent de escarmentar-la derroten la gran armada española. Instala la cort a Madrid. Esplendor de 40 anys. HIstoriadors confirmen que a partir de la independència de les índies, les províncies unides i la derrota de la gran armada española comença el declivi de d’Espanya. Felip III és el fill de Felip II, contrata a un privat, Duc de Lerman. Decretan l’expilsió dels Moriscos 1708, la qual cosa suposarà una de les pitjors crisis al regne d'Espanya. Felip IV i el Comte Duc d’Olivares guerra dels 30 anys, es disputa l’hegemonia de les famílies europees. El compte no pot negociar sense el permís del regne (les corts, el parlament)... Imposa una serie d’impostos indirecte i directes al poble. Molt descontent per les reformes polítiques sobretot a Catalunya El 1640 es produeix la revolta popular anomenada Guerra dels Segadors, s’aixequen contra el governador amb un crit de guerra “Visca el rei, mori el mal govern” Corpus de Sang. Els borbons donen ajuda al poble català per enfrontar-se a la política. Al 1652 es signa la pau de Westfalia, acaba amb la guerra dels 30 anys, el rei dona el comtat de Rosselló, el Conflent i una part del comtat de la Cerdanya. Carles II és un personatge malalt i mancat d'intel·ligència, producte de l'endogàmia. A la seva mort va provocar un conflicte dinàstic en no deixar descendència directa al tron. Això provocarà diferents pretendents Felip d’Anjou i l’arxiduc Carles. Pretendent uniforme i centralitzat com França i l’altre no uniforme i descentralitzat. Família Habsburg no accepta aquest firmament i comença la guerra de successió. Carles V Quan va arribar sol parlava frances, s'instal·la a la cort castellana des d’on va dirigir el seu imperi, el seu imperi mai s'amagava del sol. S’enfronta als seus súbdits alemanys, no sol a ells si no que mes a mes s'enfronta als turcs alemanys que controlen l’est mediterrani. Els descendents de Carles V arribarien a dominar gran part del continent americà i governen com a reis de castella. Qui arriben a ser reis: Felip II → hereda portugal i les possessions i problemes del seu pare: - Lluita contra els turcs. - La seva guerra contra els protestants i el protestantisme.(s'enfronta amb la reina d’anglaterra) Cort: Gent que envolta al rei. Les corts = Parlament Barroc: és l’estil artístic que acompanyara a la contrarreforma → contraatac a la reforma de Lutero per part de la religió. Segons el cap d’estat - Monarquia - República Segons qui exerceix la - Absoluta, autocràcia, dictadura. 1 persona sola te els tres sobirania. poders. - Liberal - parlamentari i constitució sobirania: dret a (sufragi censatari) decidir sobre els poders de l’estat. - Liberal - democràtic (sufragi universal) GUERRA DE SUCCESSIÓ 11 de setembre de 1714 13 mesos contra l'exèrcit francès, al final d’aquest 13 mesos la ciutat cau. LLuís I i Ferran VI Els dos van morir sense descendència. Carles III. Es un monarca modern, comença a modernizar madrid, va fer clavegueres. Aquest señor fa madrid el que és, la capital. El primero un año y el otro también murió sin descendencia, su hermano más pequeño rey de Nápoles fue a sustituirlo (Carlos III) El quería una capital moderna, quería mar. Quería modernizar el país, es el mejor alcalde madrid, hizo clavegueres, etc. Despotismo ilustrado→ quería uniformizar la lengua en todo el territorio, símbolo de superioridad. Aplicar bases del liberalisme→ misma lei Les persones de del seu naixement entraven en un grup social i tenien una legislació per ells, els privilegiats eren jutgjats però no tant com els no privilegiats. Liberalisme vol donar una normativa per a tots iguals. A l'antic règim els individus no valien res, importava el grup, tant la independència amèrica com la revolució francesa fan una llei que dona drets i deures per a tothom. Revolució Francesa segons quina fase es troba la relació amb frança va ser peor, guerrA, DIPLOMACIA. Napoleó s’escampa per Europa i escampa idees liberals, 1793 Rusia, Prusia i Espanya havien declarat la guerra, Espanya perd i es fa aliada de francia. Al 1804 Napoleó es proclama emperador, i espanya es veu obligada a renovar la alianza amb Francia. Al 1805 es produeix una batalla de trafalgar on els anglesos derroquen el poder naval espanyol, ens la derroten. al 1807 napoleón le pide al rey español en un tratado de fontainebleau que le deje pasar por dentro de españa para atacar a portugal, la presencia de soldados franceses se alojaban a las casas de los españoles→ oposición popular y se rebelan contra los franceses. Ferran aprovecha para ir contra su padre, conspira contra él, donde intenta derrocarlo para instaurarse como monarca liberal. Napoleon os retiene en francia y pone a su hermano como rey de españa (Pepe Botellas) Guerra del Francès. Hi ha dues maneres de lluitar: Guerra de guerrilles i setges. la població lluita d’aquesta manera. Se comencen a organitzar amb juntes provincials. Volen demostrar que volen tindre a Ferran VII de nou. Es riuen la primera constitució però a quan torni. Se aprova el 19 de març. Viva la pepa → celebració constitució. Va escampant el liberalisme i arriba russia i perd. 1815 Comença una nova etapa de restauració absolutista. En aquest moment els tres monarques més importants eren Prussia, Russia i Austria. Aquests tres estats decideixen imposar monarquies absolutes. En aquest moment torna Ferran VII (monarquia absoluta) cap respecte per la constitució de 1812. Aliança militar (santa aliança) qualsevol país que tingui esperança de tindre un sistema liberal sera machacao. 1820 hi han aixecaments liberals 1838 1848 Riego cap d'estat que durant tres any el trienni liberal obligui a ferran VII va a acatar (fer cas) dècada ominosa, ferran se casa i intenta tenir fills felip v de borbó llei de sàlica le dones no poden governar. Al 1830 té una filla, pero fan una pragmàtica sanció per a que en cas de que no tingui un fill, Isabel II pugui reinar. Ferran VII va tenir dues filles Va començar una guerra els que segueixen a Ferran VII i els que segueixen a Maria Cristina. Hi ha 3 guerres carlines. Les zones urbanes defensen el liberalisme. En canvi a les zones rural hi haura més seguidors del carlisme Taronja: Carlisme Quadrats: Ciutats molt carlistes Triangles: Defensors del liberalisme Durant la primera regencia la primera reforma mes important es la de desamortització de l'església. L'església o els nobles no podien vendre les terres. Permet expropiar les terres a l'església, agafaran lots petits i les vendran. Procés jurídic que fa possible que es poden vendre els béns de l'església i nobles. Constitució: És un contracte social entre els governats i els governants Moviments: És el conjunt d’accions 1833-1840 Regència de M. Cristina (moderada) Estatut Reial (carta atorgada) i Constitució de 1837 Reformes (Mendizabal: desamortització béns de l’Església, organització provincial(Javier burgos). 1840-1843 Regència d’Espartero (progressista) Reformes (fi gremis, límits a l’Església, lliurecanvisme...). Gremis: Associació o organització d'artesans que controlen la quantitat, qualitat i el preu dels productes. 1843-1868 Isabel II (moderats, progressistes, demòcrates i Unió Liberal) Constitució de 1845 Reformes: Creació Guàrdia Civil, codi penal, llei del ferrocarril, Concordat Església, Madoz: desamortització béns comunals, control de l’educació, llei de funcionaris, reforma fiscal – impostos directes i indirectes-, obres públiques,...). (Extensió del ferrocarril tot i les dificultats, ampliació terres cultiu, Banco de España, creix la industrial tèxtil catalana...). Durant el regnat de Isabel II Noves tècniques agrícoles i especialització de conreus Industrialització i aparició del moviment obrer S’estenen ideologies socials: socialisme i anarquisme General Serrano, Admirant Topete, Joan Prim i Prats cop d’Estat i ocupan el poder. Busquen un rei, convencen a un noi de la família dels Savoia, Amadeu I. Rei representatiu amb poder limitat. Carlins es tornen a aixecar aprofitant la revolta amb la instauració del nou rei, tercera guerra Carlina. Cuba s’aixeca amb armes contra els espanyols per reclamar una sèrie de drets. Classe obrera reivindica drets General Prim és assassinat i Amadeu marxa S’instal·la una república que dura 11 mesos i que és totalment inestable. 1er president, Pi Margall i Estanislau Figueres i després Nicolas Salmerón i Federal descentralitzada i centralitzada unitaria. El model liberal que se intenta construir agafa de model a França, centralitzat i unitàri. Isabel marxa a l'exili La I república espanyola Dibuix al·legòric→ representa algun concepte NIKE = VICTORIA LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1874-1931) La restauració borbònica es el període polític de la història d’espanya que va de 1874 fins 1931 i que s’inicia després del sexenni democràtic. Correspon al retorn de la monarquia amb la dinastia dels borbó, amb un estat liberal. Estat liberal perquè hi ha un monarca amb poder limitat, perquè hi ha constitució, perquè hi ha parlament, perquè hi ha separació de poders, perquè hi ha sobirania nacional i per tant algun tipus de sufragi. → Legislación secular: es el conjunto de principios legales, prácticas e instituciones que no se basan en ninguna religión o doctrina religiosa. Restauració borbònica, sistema liberal en mans dels conservador: El pronunciament del General Martínez Campos va propiciar la restauració de la monarquia a Espanya. Va aconseguir que Alfons XII tornés al tron després del Sexenni Democràtic i va accelerar la voluntat d'Antonio Cánovas del Castillo. Artifex→ Sistema polític basada en tres coses: 1. Monarquia dels borbó 2. Constitució de 1876 3. Bipartidisme: recompte de vots que dona poder a dos partirs, els més votats, i que es mengen els vot dels altres. Bipartidisme: és un sistema polític que afavoreix dos partits polítics -sovint antagònics- i que exclouen o discriminen les minories polítiques en fer un recompte majoritari. Etapes de la Restauració borbònica Etapes de la Restauració borbònica Consolidació (1876-1898) Crisi (1898-1931) Sistema canovista - torn de partits S’esquerda el torn de partits conservadors i liberals conservadors i liberals Francisco Silvela Segismundo Moret Antonio Cánovas del Castillo Antonio Maura José Canalejas Práxedes M. Sagasta Eduardo Dato Camilo García Polavieja Montero Ríos Francisco Silvela Dictadura del General Miguel Primo de Rivera (1923-1931) Hi ha dos bandes: idealista y realista Partits dinàstics Partit Conservador, liderat per Cánovas, representava els interessos de la burgesia latifundista i financera i dels grups residuals de l’Antic Règim: l’aristocràcia i la jerarquia i grups de pressió catòlics. Partit Liberal fusionista, liderat per Práxedes M. Sagasta, tenia el suport dels professionals liberals, de la burgesia industrial i comercial i dels funcionaris. Latifundista: és una explotació agrària de grans dimensions. A nivell polític no estan representats: Republicans (federals i unitaris) Moviment obrer (socialistes i anarquistes) mai formen partits polítics, es formen amb sindicats. Regionalistes i nacionalistes (catalans, bascos, andalusos, etc) Tradicionalistes (carlins) Demòcrates (fins 1890) Intel·lectuals regeneracionistes: Benito Pérez Galdós, Emilia Pardo Bazán, Joaquín Costa, Francisco Giner de los Ríos... PODER LEGISLATIU→ PARLAMENT→ SENAT+CONGRÉS DE DIPUTATS (SEMICERCLE o arc parlamentari amb escons) PODER EXECUTIU→ govern (consell de ministres) PODER JUDICIAL→ 25 anys→ majoria d’edat - Congrés de diputats→ estan haciendo trampas - llei de l'embut→ todos pasan por el mismo sitio - Manipulació electoral 1. encasellat→ el govern decideix qui serà el pròxim govern abans de 2. caciquisme→ Sistema polític pel qual una democràcia parlamentària és falsejada per la manipulació electoral exercida per persones influents 3. tupinada→ un frau electoral, introduir paperetes no procedents a les urnes o alterar-ne el recompte per tal de desvirtuar el resultat d'unes eleccions. - Barret de copa alta negre→ rica/burges - Barret de fong o bombin→ classe mitja - Gorra→ obrers envien una llista al governador civil→ i eligen a quien quieren que gane. caciquisme→ fenomen global (pintura mèxic) manipulació electoral estava amb la policia i els clergues. escrutinio→ recompte de vots diapo 28 no sale LA GUERRA DE CUBA Cuba era una colònia espanyola segle XVI Estats units ajuda a Cuba Cuba→ isla Antillana Preccedents L’emancipació dels territoris espanyols a Amèrica es va produir a la 1a ½ segle XIX esperonada per les idees liberals i la independència dels Estats Units. A finals del segle XIX, Espanya sols mantenia algunes illes disperses al Pacífic -Palaos, Carolinas i Marianas-, l’arxipèlag de les Filipines, gairebé governat per ordes religiosos, i l’illa de Guam. També les illes antillanes del Carib -Cuba i Puerto Rico-. Cuba s’havia mantingut fidel a la metròpoli degut a: - forta presència militar espanyola - peculiaritats del model econòmic (plantacions sucre i tabac) Plantació: latifundi amb monoconreu Societat cubana La societat cubana tenia una base clarament racial i estava constituïda per: - Blancs espanyols: militars, funcionaris i propietaris terratinents latifundistes. - Mestissos criolls: comerciants, propietaris de terres, etc. - Negres: mà d’obra esclava - Alguns nord-americans propietaris de terres Criolls: descendents d’espanyols, es va barrejar amb indígenes. metropoli: espanya colònia: cuba Causes profundes del conflicte Recordem que Cuba era una illa al mar Carib, colonitzada per la Corona de Castella al segle XVI, i un dels pocs territoris colonials, i el més ric, que mantenia Espanya a Amèrica. Per tant, Cuba era una colònia espanyola que estava controlada per la metròpoli que era qui decidia el seu govern i economia. Polítiques: mala gestió governs de la Restauració, no representació en el govern -no autonomia-, interessos territorials i polítics dels EUA sobre Cuba -vol comprar l’illa-, desprestigi internacional d’Espanya, etc. Econòmiques: grans plantacions en mans d’espanyols a Occidente, el negoci del comerç esclavista fins 1880 que sols beneficia a Occidente i a espanyols; el proteccionisme econòmic -comerç de manufactures i monopoli comercial del sucre des de la metròpoli- sols afavoria a una minoria d’espanyols. Socials: creix el sentiment patriòtic cubà entre els criolls, els negres emancipats es posicionen al costat dels seus alliberadors, creix la desafecció per la repressió duríssima del general Valeriano Weyler. Paper clau de la premsa escrita -campanya mediàtica ferotge- que influeix en l’opinió pública dels ciutadans als EUA i a Espanya que es posicionaran per l’enfrontament. imperialisme colonialisme diapo 37→ desprestigi internacional espanya, regne unit i frança diapo 39→ l'oncle sam, personificació del govern dels estats units. actitud d’avaricia actitud imperialista estats units. diapo 40→ explosió Maine va precipitar la guerra, volien involucrar-se en el conflicte, no se sabe como exploto, inculpan a España Casus helli→ detonant ultimatum diapo 42 diapo 41 los estadounidense→ como cerdo. ESTRELLA→ INDEPENDÈNCIA 5 PUNTES diapo 42 no sale

Use Quizgecko on...
Browser
Browser