La Segona República Espanyola (1931-1936)

La Lliga de Catalunya va considerar inconstitucional la llei de reforma agrària que canviava els contractes. Van recórrer al Tribunal de Garanties Constitucionals que la va suspendre, bloquejant la seva implementació.

Pretenia crear un exèrcit professional i democràtic, assegurant la lleialtat a la República. Es van prendre mesures com la jubilació amb sou íntegre i la llei de retir d'oficialitat per a militars no afins a la República.

Treure del servei militar els oficials contraris a la República mitjançant un incentiu econòmic per a la jubilació.

Permetre la jubilació a oficials contraris a la República abans d'arribar a l'edat legal, forçant-los a abandonar el servei.

Reduir el nombre d'acadèmies militars de 7 a 3, amb la clausura de l'Acadèmia Militar de Saragossa.

Anul·lar tots els ascensos dels militars obtinguts durant la Dictadura, tornant-los a la seva posició inicial.

Crear un cos de militars afins a la República per a la defensa interna.

Canviar el sistema de reclutament i reduir el temps de servei militar.

Es va crear per controlar els impostos i analitzar el potencial econòmic del país. Va contribuir a la modernització basada en l'educació.

Va impulsar la millora de les condicions laborals amb la creació de serveis d'assistència social.

Va ser un dels pilars de la política educativa de la República, que buscava un sistema educatiu laic, obligatori i gratuït. Aquest mètode es basa en l'experimentació i l'observació, permetent un aprenentatge més actiu i participatiu.

Organització que va impulsar una escola no marcada per la religió, obligatòria, gratuïta, mixta i que promou el mètode Freinet amb els valors de la igualtat i la solidaritat.

Va ser un diccionari que va contribuir a la normalització de la llengua catalana i va permetre que s'ensenyarà en l'ensenyament.

Va tenir com a objectiu aconseguir la igualtat jurídica de la dona amb l'home dins del matrimoni.

La República va impulsar centres d'investigació per modernitzar el sector agrícola.

La República va apostar per la formació com a motor de desenvolupament, creant centres d'educació primària i secundària.

La Llei de contractes de treball que va regular els convenis col·lectius i va protegir el dret a la vaga a Espanya l'any 1931.

L'augment de la setmana laboral a 40 hores i l'augment dels salaris per als treballadors a Espanya.

L'aplicació d'assegurances socials per a casos com la maternitat o accidents laborals a Espanya.

La situació, en la qual les polítiques del govern de la Segona República van ser percebudes com a massa moderades per als grups radicals i massa radicals per a la burgesia, van ser considerades excessivament moderades i poc suficients pel moviment obrer radical.

L'incendi de diversos convents, en algunes ciutats d'Espanya, poc després de l'inici de la Segona República.

L'esdeveniment, en el qual el general Sanjurjo (un opositor al govern de la Segona República), va organitzar un cop d'Estat a Sevilla i a Madrid per a derrocar Azaña i acabar amb les reformes.