Guia Comunicació Igualitària a l'Aula PDF

GUIA PER A UNA COMUNICACIÓ IGUALITÀRIA A L’AULA 1 Edita: Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Autoria: L’Apòstrof, SCCL, i Unitat d’Igualtat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ÍNDEX Disseny, il·lustracions i maquetació: L’Apòstrof, SCCL...

GUIA PER A UNA COMUNICACIÓ IGUALITÀRIA A L’AULA 1 Edita: Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Autoria: L’Apòstrof, SCCL, i Unitat d’Igualtat de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ÍNDEX Disseny, il·lustracions i maquetació: L’Apòstrof, SCCL Agraïm a la professora Marta Peña i al professor David Pino les seves aportacions Presentació 4 1. La comunicació igualitària 6 2. La discriminació de gènere en els ensenyaments STEM 8 3. Propostes per a una comunicació igualitària a l’aula 14 3.1. El material docent escrit i audiovisual 15 3.1.1. Comunicació escrita 15 3.1.2. Comunicació audiovisual 19 3.1.3. Exemples i enunciats de problemes 22 3.1.4. Contribució de les dones a la disciplina 23 3.2. La gestió de l’aula 25 3.2.1. Metodologia docent 26 3.2.2. Comunicació oral 27 3.2.3. Participació 32 3.2.4. Treballs de grup 34 3.2.5. Comunicació no verbal 35 3.3. Instruments d’avaluació 36 4. Annexos 38 4.1. Glossari 39 4.2. Normativa aplicable 41 4.3. Bibliografia 45 ACTIVITAT FINANÇADA AMB CÀRREC ALS CRÈDITS REBUTS DEL MINISTERI D’IGUALTAT (SECRETARIA D’ESTAT D’IGUALTAT I CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE)  PRESENTACIÓ PRESENTACIÓ Un dels objectius estratègics de la UPC és enfortir el respecte per la diver- sitat i el compromís amb la igualtat de gènere. La UPC és una universitat centrada en disciplines STEM amb una mancança rellevant de dones en la docència i l’estudiantat. Formar persones socialment conscienciades és una activitat essencial de les universitats. El marc general de l’AQU especifica: “La competència de la dimensió de gènere és transversal i ha d’estar orientada a desenvolupar un raonament crític i un compromís social amb la pluralitat i diversitat de reali- tats de la societat actual, des del respecte als drets fonamentals, a la igualtat de dones i homes i a la no-discriminació.” L’any 2020, la UPC va aprovar la competència transversal de la perspectiva de gènere en la docència. Aquesta guia és un recurs adreçat al PDI de la UPC i als centres docents UPC en la seva tasca d’implementar la perspectiva de gènere en la docència. Els objectius de la guia són: Reforçar la competència transversal de la perspectiva de gènere en la docència a la UPC mitjançant la comunicació i una cultura no sexista i igualitària a l’aula. Dotar de recursos el PDI de la UPC per facilitar que la comunicació i la cultura en la universitat no generin patrons discriminadors o de violència implícita a l’aula. Desitgem que sigui una guia clara, entenedora i pràctica per a tota la comunitat. Gràcies per promoure el seu ús. Vicerectorat de Responsabilitat Social i Igualtat de la UPC 5  LA COMUNICACIÓ IGUALITÀRIA 1) LA COMUNICACIÓ IGUALITÀRIA De vegades, les persones ens expressem amb paraules, gestos, accions o imatges que denigren determinats grups socials o els menysvaloren respec- te d’altres. Sovint són fruit de la interiorització inconscient d’una ideologia patriarcal, classista, racista, LGTBI+fòbica..., que encara està molt present en la nostra societat. Un dels grups humans tradicionalment més discriminats i invisibilitzats en les accions comunicatives són les dones, és a dir, ni més ni menys que el 50,9% de la població de Catalunya el 2021. Sovint la paraula, el text, la imatge, la mirada o la disposició de l’espai –perquè tot comunica– reflecteixen i alhora reforcen l’androcentrisme i el sexisme contra les dones. Comunicar de manera androcèntrica i sexista afavoreix la desigualtat entre les persones. Si volem construir una societat més justa i igualitària, alesho- res haurem de comunicar de tal manera que tothom se senti igualment representat i que aquesta representació sigui digna, és a dir, haurem de comunicar de manera igualitària o inclusiva. D’altra banda, en la mesura en què el gènere s’experimenta conjuntament amb altres identitats també socialment construïdes, com la classe social, l’ètnia, l’orientació sexual o la diversitat funcional, la comunicació iguali- tària haurà de fer seva també la mirada interseccional, és a dir, tenir en compte com s’encavalquen els diferents sistemes d’opressió, discriminació i dominació, i vetllar per no caure en manifestacions no sols sexistes, sinó tampoc racistes, classistes, homòfobes, trànsfobes, capacitistes, que ex- pressen fòbies als cossos no normatius, etc. 6 7  LA DISCRIMINACIÓ DE GÈNERE EN ELS ENSENYAMENTS STEM 2) LA DISCRIMINACIÓ DE GÈNERE Avui dia, la majoria de persones que van a la universitat a l’Estat espa- EN ELS nyol són dones; en canvi, constitueixen una clara minoria en les carre- res cientificotècniques, també anomenades STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics). Segons dades del 2016, la taxa d’homes ENSENYAMENTS graduats en ciències, matemàtiques, informàtica, enginyeria, indústria i construcció per 1.000 habitants, amb edats compreses entre 20 i 29 anys, era del 30,1‰, mentre que la taxa de dones graduades era del 13,0 ‰1. Resulta especialment preocupant la davallada del percentatge d’investiga- STEM dores del sector de l’ensenyament superior que treballen en l’àrea d’engi- nyeria i tecnologia; segons dades de 2019 extretes de l’informe Científicas en cifras 20212, només un 12% de les investigadores treballava en aquesta àrea, gairebé set punts menys que el 2015. El sostre de vidre professional per a les dones també és present en el sistema de ciència. D’acord amb el mateix informe, Científicas en cifras 2021, malgrat que les dones representen ja el 41% del personal investigador de l’Estat espanyol, només un exigu 23% dirigeix instituts de recerca, i a les universitats tan sols el 23% de persones que exerceixen el càrrec de rector/a són dones i només un 35% estan al capdavant de deganats i departaments, i un 36% en consells de govern. Com més s’ascendeix de categoria en el sistema universitari, més reduïda és la presència de les dones.3 1 Instituto Nacional de Estadística (2018). Citat a: Epifanio, Irene (2020). Matemàtiques: guies per a una docència universitària amb perspectiva de gène- re. Xarxa Vives d’Universitats. Disponible a: https://www.vives.org/programes/ publicacions/publicacions-xarxa-vives/descarrega-de-les-publicacions/ 2 Unitat de Dones i Ciència del Ministeri de Ciència i Innovació (2021). Cien- tíficas en cifras 2021. Madrid: Disponible a: file:///C:/Users/Usuario/Downloads/ CientificasenCifras2021_ResumenEjecutivo%20(2).pdf 3 Pastor, Inma, i Pérez, Anna (coord.), (2019). El biaix de gènere en el reclu- tament, la promoció i la retenció del personal a les universitats (informe 2019). Xarxa Vives. Disponible a: https://www.vives.org/programes/publicacions/publi- cacions-xarxa-vives/descarrega-de-les-publicacions/ 8 9  LA DISCRIMINACIÓ DE GÈNERE EN ELS ENSENYAMENTS STEM Per explicar aquesta representació tan baixa de les dones, hem de tenir No cal dir que, des de fa uns anys, estan tenint lloc canvis importants en les en compte diversos factors. Un és la influència dels estereotips que assignatures i titulacions STEM gràcies a la inclusió transversal del gènere. ens modelen com a persones des de petites4, inculcant-nos que hi ha feines La UPC treballa des dels anys noranta per incorporar la perspectiva de de dona i feines d’home, estudis de dona (sobretot lletres i atenció a les gènere en els seus estudis reglats, ja que, amb més o menys profunditat, persones o cures) i estudis d’home (sobretot ciència i tecnologia), i que en- totes les assignatures poden incloure la perspectiva de gènere. carrilen les dones cap a determinades trajectòries vitals, de les quals queda exclosa l’activitat científica. No obstant això, encara queda camí per recórrer. Una part de les resis- tències prové de la presumpció errònia que en les carreres científiques i Un segon factor explicatiu té a veure amb les menors oportunitats pro- tècniques no hi ha discriminació de gènere perquè les ciències són objec- fessionals i acadèmiques en el camp científic que aquestes tenen res- tives i neutrals. Això és així, però no ho és el llenguatge que s’utilitza per pecte dels homes. Segons un estudi del Pew Research Center, les dones comunicar-les, la metodologia docent, la gestió de l’aula, els referents, els que treballen en l’àmbit STEM perceben sovint discriminació i assetjament exemples i els exercicis que es fan servir per aprendre-les, i les proves i sexual i pensen que ser dona suposa més un desavantatge que un avantat- les persones que avaluen aquest aprenentatge, exactament com passa en ge per a l’èxit de les seves carreres”5. altres carreres. Però encara hi actua un tercer factor, i és que moltes joves que dubten Aquesta percepció que les disciplines STEM, pretesament objectives sobre la carrera a seguir desestimen els estudis STEM perquè perceben i neutres, s’ensenyen sense discriminar les dones és una manifesta- que hauran d’aprendre un contingut allunyat dels seus interessos i en un ció més d’allò que es coneix com a ceguesa al gènere. Per a l’Institut entorn acadèmic poc amigable6. Europeu de la Igualtat de Gènere (EIGE per les seves sigles en anglès), “la ceguesa al gènere és la manca de reconeixement que els rols i les responsabilitats de les dones/nenes i els homes/nens s’atribueixen o s’imposen en contextos socials, culturals, econòmics i polítics especí- fics”. L’informe La perspectiva de gènere en docència i recerca a les univer- sitats de la Xarxa Vives7 reconeix que la ceguesa al gènere també afecta la docència universitària. 4 Bian, Lin; Leslie, Sarah-Jane i Cimpian, Andrei (2017). “Gender stereotypes about intellectual ability emergeix early and influence children’s interests”. Sci- ence, 355 (6323), pàg. 389-391. Citat a: Calvo, Encina (2018). Física: guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere. Xarxa Vives d’Uni- versitats. Disponible a: https://www.vives.org/programes/publicacions/publicaci- ons-xarxa-vives/descarrega-de-les-publicacions/ 5 Pew Research Center (2018). Women and Men in STEM Often at Odds Over Workplace Equity. Disponible a: https://www.pewresearch.org/soci- al-trends/2018/01/09/women-and-men-in-stem-often-at-odds-over-workplace- equity/ 6 Vegeu, per exemple, els resultats d’un qüestionari administrat a alumnes, a Mas de les Valls, Elisabet; Peña, Marta (2020). Enginyeria industrial: guies per 7 Verge, Tània i Cabruja Teresa (2017). La perspectiva de gènere en do- a una docència universitària amb perspectiva de gènere. Pàg. 12-14. Xarxa Vi- cència i recerca a les universitats de la Xarxa Vives. Situació actual i reptes de ves d’Universitats. Disponible a: https://www.vives.org/programes/publicacions/ futur. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d’Universitats. Disponible a: http://vives. publicacions-xarxa-vives/descarrega-de-les-publicacions/ org/PU3.pdf [consulta: 23/06/2021] 10 11  LA DISCRIMINACIÓ DE GÈNERE EN ELS ENSENYAMENTS STEM La comunitat universitària necessita erradicar la discriminació contra les do- Tinguem present que la ceguesa al gènere repercuteix negativament en la nes. Aconseguir-ho propiciaria una millora del clima universitari i, per tant, del docència de diverses maneres: en el cas de les dones, les més perjudicades grau de satisfacció de l’alumnat. Però a més d’això, la inclusió equitativa de per aquest fenomen, les invisibilitza en generalitzar indegudament els fenò- les dones promou l’excel·lència científica i, per tant, fa augmentar els mens estudiats només partint de les experiències dels homes; representa beneficis que la societat obté de la ciència. La docència no sexista millora de manera errònia les seves necessitats, comportaments i actituds com si la qualitat docent i la rellevància social dels coneixements, les tecnologies i les fossin una desviació del model ideal, el masculí; tapa la diversitat de les do- innovacions produïdes. Ens ajuda a comprendre millor les necessitats, com- nes, però també dels homes en tractar uns i altres com grups homogenis, i portaments i actituds del conjunt de la població, defugint les interpretacions explica les diferències basant-se en estereotips de gènere9 10. parcials basades en l’home com a subjecte universal i els essencialismes so- bre homes i dones. D’aquesta manera s’eviten errors en la conceptualització En canvi, una docència no sexista estimula el pensament crític de l’alum- teòrica i en les anàlisis empíriques. Tinguem present que sovint la ceguesa al nat, en proporcionar-li noves eines per identificar els estereotips, nor- gènere en la recerca ha retardat avenços tecnològics i ha ocasionat la pèrdua mes i rols socials de gènere. L’alumnat aprèn així a qüestionar els patrons de vides i de diners, tal com mostra amb diversos exemples el projecte Gen- de socialització dominants i desenvolupa competències que li permetran evi- dered Innovations8. Dit clarament: com a societat no ens podem permetre tar la ceguesa al gènere en la seva futura pràctica professional. el luxe de perdre tant de talent femení. 9 Lovenduski, Joni (1998). Gendering Research in Political Science. Annual Review of Political Science 1: 333–356. Citat a: Marc general per a la incorpo- ració de la perspectiva de gènere en la docència universitària. Disponible a: https://www.aqu.cat/doc/doc_19381922_1.pdf 8 Gendered Innovations és un projecte de la Comissió Europea per incor- porar la perspectiva de gènere en ciències, medicina i salut, enginyeries i medi 10 Minnarch, Elizabeth K. (2010). Transforming knowledge. Philadelphia: ambient. Temple University Press, 2a ed. 12 13  PROPOSTES PER A UNA COMUNICACIÓ IGUALITÀRIA A L'AULA 3) PROPOSTES 3.1. EL MATERIAL PER A UNA DOCENT ESCRIT I AUDIOVISUAL COMUNICACIÓ Una part molt important de l’aprenentatge de la disciplina té com a suport documents escrits i audiovisuals. Alguns d’aquests documents seran fets IGUALITÀRIA per la professora o pel professor de l’assignatura, d’altres li vindran ja do- nats. En tots dos casos, és molt important que tingui present en tot moment fer servir material inclusiu, tant a l’hora de produir-lo com a l’hora de triar A L’AULA aquell que no és de producció pròpia. 3.1.1 COMUNICACIÓ ESCRITA Les llengües són reflex de les societats que les creen i, per tant, acos- tumen a presentar també característiques androcèntriques i sexistes. La llengua catalana no és cap excepció a això. Però no hi ha res en la llen- gua mateixa que li impedeixi evolucionar i suprimir les marques andro- cèntriques i sexistes que encara conserva. De fet, fins i tot aquella part de l’idioma que triga més a canviar, és a dir, la normativa, ha anat reduint la seva càrrega androcèntrica i sexista en aquests darrers anys. Ho veiem, per exemple, en la feminització del nom de moltes professions (advocada, arquitecta, doctoranda, tècnica...) que no fa gaires anys només admetien la variant masculina. Expressar-nos en un llenguatge igualitari o inclusiu contribueix a visi- bilitzar les dones i a la igualtat de gènere en general; a més, ben emprat ens permet guanyar precisió comunicativa. Ara bé, aquesta forma d’ex- pressió de vegades no és fàcil; per exemple, ens costa més quan parlem de manera espontània que quan escrivim, o si intentem aplicar els seus criteris en la revisió final del text que no pas si els tenim presents des de la preescriptura mateix, abans fins i tot que haguem escrit cap línia. La principal dificultat gramatical amb què topa el llenguatge inclusiu és acon- seguir referir-se de manera natural i concisa a un conjunt de persones mixt o indeterminat sense utilitzar el masculí amb funció genèrica, un masculí que cada cop és més qüestionat. En aquells contextos en què no hi trobem alternatives viables, recomanem emprar el masculí però inserir en altres fragments prou referències genèriques i també femenines perquè tothom se senti inclòs, garantint, això sí, que no provoca ambigüitat. 14 15  PROPOSTES PER A UNA COMUNICACIÓ IGUALITÀRIA A L'AULA Bones pràctiques en la comunicació escrita Sens dubte, moltes d’aquestes dificultats s’esvairan a mesura que l’ús de les formes inclusives les torni naturals i que la necessitat d’expressar-se de Presentar la dona com a ésser manera inclusiva empenyi a crear nous usos lingüístics. independent, no per la seva relació amb un home. Tot i amb això, podem afirmar que en aquests moments ja disposem de prou recursos de llenguatge inclusiu per garantir que totes les persones se “Marie Curie, la dona de Pierre sentin incloses i dignament representades en qualsevol text, considerat glo- Curie, també física i química” balment. La majoria els trobareu a Criteris per al tractament del gènere en “Marie Curie, física i química” els documents de la UPC11. A continuació els complementem en forma de bones pràctiques amb altres criteris per evitar expressions sexistes, racis- tes, capacitistes, etc. La gran majoria són recomanacions molt evidents. Remarcar el paper actiu de les dones. No perpetuar rols de gènere: evitar clixés com ara referir-nos a homes desenvolupant “Hertha Ayrton (1854-1923), a més una activitat intel·lectual i a dones tenint d’enginyera elèctrica i inventora, cura d’un nadó, sinó parlar de persones de va ser una destacada sufragista qualsevol sexe fent tota classe d’activitats britànica. Recordem que, a la Gran de manera indistinta. El fet de presentar les Bretanya, el dret de vot de les tasques que tradicionalment són femenines dones va ser concedit després de com a activitats que corresponen igualment la Primera Guerra Mundial” als homes, i al revés, ajuda a trencar els estereotips de gènere. “Hertha Ayrton (1854-1923),  a més d’enginyera elèctrica i “Una dona de fer feines porta una hora inventora, va ser una destacada planxant. Calculeu la potència i l’energia sufragista britànica. Recordem consumida per la planxa sabent que...” que, a la Gran Bretanya, les dones van guanyar el dret “Porteu una hora planxant.  de vot després de la Primera Calculeu...” Guerra Mundial” No usar asimètricament cognoms i tractaments, aposicions redundants i denominacions sexuades “Tycho Brahe i la seva germana van 11 https://www.upc.edu/slt/ca/recursos-redaccio/criteris-linguistics/genere mesurar amb gran precisió la posició dels estels des del seu observatori a l’illa danesa de Ven” “Els germans Tycho Brahe i Sophia Brahe van mesurar amb gran precisió la posició dels estels des del seu observatori a l’illa danesa de Ven” 16 17  3.1.2 COMUNICACIÓ Visibilitzar les persones no- Escriure els noms dels càrrecs en minúscula, AUDIOVISUAL binàries, quan per una raó o altra parlem de les identitats de gènere. tal com estableix la normativa: la presidenta, De vegades les imatges també amaguen, subordinen, encasellen o ata- el degà, la doctora, la catedràtica, l’alcalde, quen les dones. Per exemple quan concedeixen importància essencialment “tots dos sexes” la ministra... Escriure’ls en majúscula inicial, als atributs corporals (cosificació); les mostren sobretot en rols estereotipats a part de ser incorrecte, constitueix una (estereotipació); presenten com a específic d’un sexe allò que hauria de ser “qualsevol sexe” expressió de classisme. general, com ara mostrar els homes en activitats públiques i les dones en activitats domèstiques (especificació), o quan elles acostumen a aparèixer “homes i dones” més petites, en un lateral o al fons de la imatge o poc il·luminades, mentre “homes, dones i persones  que ells ocupen els primers plans, sempre més alts, en un angle que els no-binàries” ressalta per la posició de la càmera (relació de submissió-dominació). No tractar la dona com a apèndix de l’home o subordinada a aquest “Quan els científics marxen a l’estranger s'acostumen a Bones pràctiques traslladar amb les seves dones en la comunicació audiovisual i nens” “La científica o el científic que marxa a l’estranger s'acostuma a traslladar amb la seva família” Repassar la concordança quan el referent Vetllar per equilibrar és femení, perquè sovint es fa erròniament la freqüència d’aparició “Quan els científics marxen en masculí, probablement pel costum d’homes i dones. a l’estranger s'acostumen d’emprar pertot el masculí com a genèric. a traslladar amb les seves parelles i criatures” “Parlem amb altres persones, experts en la matèria” Garantir que els vídeos “Parlem amb altres persones,  i les imatges són expertes en la matèria” accessibles a persones amb discapacitat visual “S’han identificat prop de mil substàncies o auditiva. amb propietats biològiques semblants; per tant, són potencials candidats a presentar algun efecte contra la malaltia” “S’han identificat prop de mil  Presentar les dones de forma autònoma, amb capacitat d’iniciativa, substàncies amb propietats actives i segures, per exemple ocupant llocs de responsabilitat en biològiques semblants; per tant, són l’àmbit públic; en activitats esportives i en activitats estereotipades com potencials candidates a presentar a masculines, i en activitats associades a l’aventura, a la iniciativa i a algun efecte contra la malaltia” l’èxit (però sense transvestir-les d’homes). 18 19  PROPOSTES PER A UNA COMUNICACIÓ IGUALITÀRIA A L'AULA Presentar els homes en tasques de e cura i d’assumpció s in c lu s ives i qu de responsabilitats atge ncs ió i n e c essites im r en aquests ba en l’àmbit privat, entac usca disci- d e fe r una pres tereotips, pots b ecífiques de les rvir i en professions Si has e ix in tants es im a tges esp e t p oden se d u e n it is considerades no repro iures; no conten s el que necess s ll egon tradicionalment d’imatge U P C , però s la com a femenines. Presentar imatges plines de lats on apareguin alhora també: r a n s f o rmar Re per T dones i homes fent la B a n c d ’Imatges A, mateixa activitat. Per representar FOTOPIK famílies, mostrar-les oject Donar la mateixa de molt diverses, no Noun Pr importància a sols formades per mare, dones i homes pare i criatures, sinó en les imatges Vetllar per representar també mostrar famílies de grup, tenint la diversitat no gais, lesbianes, sense en compte la estereotipada de les descendència, de mare ubicació, la mida persones, tenint en o pare amb criatures, de les figures compte les diferents famílies enllaçades, femenines i edats, aspectes físics, comunitats afectives... masculines i capacitats, orígens, d’altres elements classes socials, ètnies, com el vestuari, la etc. il·luminació, etc. PREGUNTES QUE CAL FER-NOS DAVANT D’UNA IMATGE O UN PRODUCTE No representar les persones AUDIOVISUAL LGBTI+ amb expressions corporals i gestuals, maneres 1. Qui s’hi representa? Sempre apareixen homes blancs? de vestir o tons de veu que les ridiculitzin o que en facin mofa 2. Si hi apareixen famílies, són diverses? per motiu de la seva identitat de gènere o orientació sexual i 3. Tots els cossos són normatius, o bé hi ha persones amb discapacitat i amb cossos diferents? afectiva. Mostrar diferents grups socials 4. Hi ha estereotips de gènere, tòpics culturals? (dones i homes; persones de diferent ètnia...) amb el mateix estatus, en una 5. Hi ha una visió compassiva o paternalista d’algun situació d’igualtat i no de superioritat o col·lectiu? jerarquització. Procurar que a les nostres imatges no apareguin tan sols persones 6. El missatge és accessible per a tothom (subtítols, blanques. lectura fàcil…)? 20 21  PROPOSTES PER A UNA COMUNICACIÓ IGUALITÀRIA A L'AULA 3.1.3 EXEMPLES I ENUNCIATS 3.1.4 CONTRIBUCIÓ DE LES D’EXERCICIS DONES A LA DISCIPLINA En molts llibres de text, els homes protagonitzen la major part dels enun- La referència a dones en els llibres de text d’educació secundària és ciats dels problemes (un enginyer, un científic, un veterinari, un astronau- del 5% en ciència i de l’1% en tecnologia12 13. La presència de dones ci- ta...) i la majoria d’exemples i exercicis es contextualitzen en activi- entífiques també és molt minoritària en les imatges que il·lustren les in- tats considerades com a masculines, com ara esports majoritàriament formacions científiques publicades en els principals mitjans de la prem- practicats per homes o activitats militars (per exemple, un context balís- sa estatal14. tic per tractar de les lleis de Newton en física). Aquests contextos acostumen a estar allunyats de la vida quotidiana i dels problemes socials, cosa que Aquesta falta de referents femenins en les disciplines STEM no fomenta les encara distancia més les noies d’aquestes disciplines, que troben massa vocacions femenines. Segons els estudis de Hughes, Nzekwe i Molyneaux15, abstractes i desconnectades de la vida quotidiana. l’interès de les noies per les STEM augmenta quan coneixen dones referents en aquests àmbits. Per tant, incloent enginyeres i científiques STEM generarem models de referència per a la societat i per a les joves i despertarem vocacions científiques entre aquestes. Bones pràctiques en els exemples i enunciats d'exercicis 12 Kohan, Marisa (2017). "¿Quién es responsable de borrar a las mujeres de Donar el mateix los libros de texto?" Disponible a: https://www.publico.es/sociedad/igualdad-res- ponsable-borrar-mujeres-libros.html. Citat a: Epifanio, Irene (2020). Matemàti- protagonisme a les ques: guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere. Xarxa dones que als homes Vives d’Universitats. Disponible a: https://www.vives.org/programes/publicaci- en els exemples ons/publicacions-xarxa-vives/descarrega-de-les-publicacions/ i enunciats dels 13 López-Navajas, Ana (2014). “Análisis de la ausencia de las mujeres en los problemes, així com manuales de la ESO: una genealogía de conocimiento ocultada”. Revista de en les imatges que els Educación, 363: 282-308. Disponible a: http://www.mecd.gob.es/dctm/revista- il·lustren. de-educacion/articulos363/re36312.pdf?documentId=0901e72b817fcfba. Citat a: Epifanio, Irene (2020). Matemàtiques: guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere. Xarxa Vives d’Universitats. Disponible a: https:// Plantejar tant com sigui possible Evitar enunciats o exercicis www.vives.org/programes/publicacions/publicacions-xarxa-vives/descarre- exemples i enunciats que reforcin els estereotips ga-de-les-publicacions/ amb rellevància social. de gènere. 14 González, David; Mateu, Anna; Pons, Empar i Domínguez, Martí (2017). “Women Scientists as Decor: The Image of Scientists in Spanish Press Pic- tures”. Science Communication, 39 (4), pàg. 535-547. Citat a: Calvo, Encina (2018). Física: guies per a una docència universitària amb perspectiva de gène- re. Xarxa Vives d’Universitats. Disponible a: https://www.vives.org/programes/ publicacions/publicacions-xarxa-vives/descarrega-de-les-publicacions/ Atribuir tant a dones com a homes tota mena d’activitats, especialment als homes 15 Hughes, Roxanne M.; Nzekwe , Brandon i Molyneaux, Kristen J. (2013). activitats tradicionalment feminitzades “The Single Sex Debate for Girls in Science: A Comparison Between Two Infor- mal Science Programs on Middle School Students’ STEM Identity Formation.” i a les dones activitats tradicionalment Research in Science Education 43(5): 1979–2007. Citat a: Mas de les Valls, masculinitzades, per contribuir a trencar els Elisabet; Peña, Marta (2020). Enginyeria industrial: guies per a una docència estereotips de gènere. universitària amb perspectiva de gènere. Xarxa Vives d’Universitats. Disponible a: https://www.vives.org/programes/publicacions/publicacions-xarxa-vives/des- carrega-de-les-publicacions/ 22 23  PROPOSTES PER A UNA COMUNICACIÓ IGUALITÀRIA A L'AULA L’e Bones pràctiques f ret ecte M W. de at en les referències don Rossi ilda é Tendir a equilibrar el nombre nes es ter su c p n d’autors i autores en les obres van , han e ientífi er de conce q n com haver stat a ues h uncia pte in treballades a classe o citades en t r a r t sev pte. R d’emp ibuïd n que que d roduït la guia docent. e Introduir referents femenins en els ta n a desc ossite rar un s als dat re iverse per la r s l fen ord-am obrido li va p pseud eus c egade s rece histor continguts. Poden ser dones científiques om o i pub en erica a, Ma sar e nim l·legu s perq rques adora r o ò del passat o actuals, investigadores lica a n ti l m e u i M t el l seu a de fi lda Jo nom d ascul s mas è les h desco arga- principals en projectes de recerca, 188 llibr nal slyn e í c Ma perq ulin avie b erte 3. e W s de directives en empreses líders d’un om l se Gage, tilda e uè le s o les n fet d s an g s o determinat sector relacionat amb la as le XIX una su n reco tingu autore - an n e disciplina o antigues alumnes que inve que j fragist eixem ssin e s nto a va a i a ent n excel·leixen professionalment. La seva r (“ Don alerta bolicio a la tasca es pot destacar en les exposicions es r n inve d’aqu is- docents, en la introducció històrica de nto est nous conceptes o fenòmens; però també res ”), convidant-les a l’aula com a conferenciants o proposant a l’alumnat alguna activitat que parteixi de llegir una novel·la o veure una pel·lícula sobre una científica rellevant. La mateixa docent també pot exercir aquest paper de referent. Introduir en les referències 3.2. LA GESTIÓ DE L’AULA bibliogràfiques L’aula és el principal espai de l’acció docent i, alhora, un agent de socialit- materials zació en què es construeixen les desigualtats de gènere o, al contrari, que incloguin s’aprèn a erradicar-les. En aquest sentit, hem d’intentar convertir l’aula en les dones. això segon: un espai lliure de sexisme. Identifiquem quatre àrees clau per treballar-hi: Incloure en la citació Parlar de persones la metodologia docent bibliogràfica dels materials científiques d’aprenentatge per part del pertanyents a professorat i dels treballs minories sexuals, finals d’estudis (TFG/TFM amb diversitat la comunicació oral / tesi doctoral) els noms funcional i complets de les persones d’altres ètnies, autores, i no només les totes les quals han la participació inicials, per tal de posar hagut de superar de manifest l’aportació de moltes dificultats les dones al coneixement fins a assolir el els treballs de grup científic, perquè, si no, la reconeixement de la cultura patriarcal dominant fa seva vàlua científica. que tendim a pensar que les inicials corresponen a homes. 24 25  PROPOSTES PER A UNA COMUNICACIÓ IGUALITÀRIA A L'AULA 3.2.1 METODOLOGIA 3.2.2 COMUNICACIÓ ORAL DOCENT L’espontaneïtat pròpia de la comunicació oral, especialment a l’aula però L’adaptació dels plans d’estudi a l’Espai Europeu d’Educació Superior també en una tutoria, demana tenir una cura especial per no caure en ex- ha introduït canvis en les metodologies docents i ha incorporat estratègies pressions androcèntriques, sexistes, que reforcin estereotips o que denigrin d’ensenyament per involucrar l’estudiantat en el seu propi aprenentatge. altres grups humans. L’aprenentatge actiu augmenta el rendiment general i, en especial, en El professorat haurà de tenir ben interioritzats una sèrie de recursos de les disciplines masculinitzades, el de les dones en comparació de meto- llenguatge igualitari per a les seves intervencions: dologies més convencionals16. Destaquem l’interès d’emprar metodologies com l’aprenentatge servei, que fomenten el sentit de pertinença i autoeficà- cia de les alumnes, i també la cooperació en comptes de la competència17. El material escrit i audiovisual que emprem a les classes hauria de ser inclusiu, tant pel que fa al llenguatge, com a les situacions, temes i Bones pràctiques protagonistes dels problemes, la presentació de personatges, etc. Si no és en la comunicació oral L’ús de la paraula genèrica “persona”: possible perquè no hi ha materials d’aquesta mena o perquè els materials "Les persones que sigueu seleccionades" ja venen donats, podem explicar aquesta situació a l’alumnat perquè per "Els qui sigueu seleccionats". La seva en sigui conscient i anar-la corregint verbalment a mesura que ens hi reiteració pot fer que s’acabi prenent com anem trobant. Cal trencar el tabú a parlar de desigualtat de gènere a l’aula. Noms col·lectius: el a referent implícit i que més endavant se professorat en comptes la pugui elidir i seguir el relat en femení dels professors, perquè qui ens escolta ja té al cap que ens l’estudiantat en comptes referim a persones, independentment del dels estudiants... sexe. Per exemple, en una intervenció, després de dir “les persones que sigueu Maneres alternatives d’expressar seleccionades...”, es podria continuar així: la mateixa idea sense marca de “aquestes haureu de presentar...”, “totes 16 Boaler, Jo (1997). Experiencing school mathematics: Teaching styles, gènere: “si us interessa...” en lloc podreu...”, etc. sex, and settings. Buckingham: Open University Press. Citat a: Epifanio, Irene de “si esteu interessats en...”, “us (2020). Matemàtiques: guies per a una docència universitària amb perspectiva hem/han informat” per “heu estat de gènere. Xarxa Vives d’Universitats. Disponible a: https://www.vives.org/pro- grames/publicacions/publicacions-xarxa-vives/descarrega-de-les-publicacions/ informats”, la professió en comptes dels professionals, etc. 17 Karim, Nafis I.; Maries, Alexandru i Singh, Chandralekha (2018). “Do evi- dence based active-engagement courses reduce the gender gap in introductory physics?”. European Journal of Physics, 39 (2): 025701. Citat a: Epifanio, Irene (2020). Matemàtiques: guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere. Xarxa Vives d’Universitats. Disponible a: https://www.vives.org/pro- grames/publicacions/publicacions-xarxa-vives/descarrega-de-les-publicacions/ Partícules invariables: “tothom” en comptes de “tots”, “qui” en comptes de “el/s qui”. “Qui no hagi fet el treball” per “els qui no hagin fet el treball...”, “tothom ha d’haver superat” per “tots heu d’haver superat”, etc. 26 27  PROPOSTES PER A UNA COMUNICACIÓ IGUALITÀRIA A L'AULA Formes dobles: “el dia que sigueu enginyers i enginyeres”, “aquelles i aquells de vosaltres que...”, “en el camp En les exposicions, exemples, Evitar les expressions capacitistes. de la física nuclear, els investigadors i les comentaris i converses formals El capacitisme és una forma de investigadores...”. L’ús de les formes dobles i informals a l’aula, evitar la discriminació o prejudici social contra és un recurs especialment important en els presumpció que una relació les persones amb diversitat funcional estudis STEM perquè esmenta explícitament afectivosexual ha de ser o amb discapacitat. les estudiantes i les científiques. Potser heterosexual. resulta més adequat que l’ús exclusiu Per exemple, en comptes de parlar d’expressions genèriques, ja que el fet d’un/a discapacitat/ada, referir-nos que la majoria d’alumnat sigui masculí pot a una persona en situació de provocar que la imatge mental que es forma discapacitat, amb discapacitat o bé en sentir expressions no marcades de amb diversitat funcional; en comptes gènere segueixi sent només la d’homes. de dir que algú té un “defecte” o una “tara de naixement”, referir-nos que té una discapacitat congènita; en comptes de dir “persona invàlida Aquests i altres criteris es troben més desenvolupats a Criteris per al tracta- o minusvàlida”, esmentar-la com a ment del gènere en els documents de la UPC. Pot ajudar també assistir al persona amb mobilitat reduïda; etc. curs “Redacció de projectes i materials de classe amb llenguatge inclusiu i no androcèntric”, destinat al professorat i al personal d’administració i ser- veis, que periòdicament organitza la Universitat. A més, s’ha d’evitar tota mena d’expressions ofensives cap a altres grups humans discriminats i/o minoritaris. Es tracta d’expressions incon- venients que resulten molt òbvies, tant que difícilment el personal docent les utilitzaria mai en una comunicació escrita, però que l’espontaneïtat i la supe- rior informalitat de la comunicació oral podrien afavorir el seu ús, com són: Evitar les expressions que estigmatitzin qui té algun problema de salut mental. Una persona no és mai la seva malaltia. Evitar les expressions racistes i etnocèntriques. Evitar les expressions Per exemple, en comptes de titllar homòfobes. algú de “boig o boja” o de “malalt/a Per exemple, no parlar d’un alumne de color, sinó mental”, parlar de persona amb simplement d’un alumne i, si per alguna raó calgués Per exemple, no problemes de salut mental; en determinar-lo millor, fer-ho pel país de procedència. fer servir la paraula comptes de dir “va a la seva; és Tampoc parlar d’“immigrants de segona generació”, “mariconada” per un autista”, dir simplement que va sinó de descendents de persones migrants (o dir que una cosa és a la seva; en comptes de parlar migrades o d’immigrants); ni de “raça gitana”, sinó insubstancial o no de “situacions esquizofrèniques”, d’ètnia gitana, poble gitano o poble romaní; ni d’una referir-se a algú com parlar de situacions complexes (o "mora" o un "moro", sinó d’una dona o un home una “persona normal” canviants), etc. procedent del Magrib o, si en sabem el país, d’una en contraposició a una persona marroquina, algeriana... Per tractar el fet persona LGTBI; si de migratori, no emprar termes metafòrics que evoquen cas, se l’ha d’anomenar idees de catàstrofe o descontrol com "allau" o persona heterosexual. "onada" d’immigrants, ni tampoc utilitzar tòpics en relació amb persones d’altres països. 28 29  PROPOSTES PER A UNA COMUNICACIÓ IGUALITÀRIA A L'AULA A més, esmentem altres bones pràctiques en la comunicació oral a l’aula i en les tutories, tant per al personal docent com per a l’estudiantat. Saludar a tothom de la No explicar acudits o anècdotes Vetllar perquè mateixa manera. ni fer comentaris amb contingut o l’alumnat empri un expressions sexistes, homòfobes, llenguatge inclusiu racistes... Si algú a l’aula n’explica a l’aula, també en les o en fa, o profereix algun insult presentacions orals. d’aquesta mena, no deixar-ho passar Utilitzar la variant sinó aprofitar per parlar-ne entre femenina del nom de la tota la classe i fer entendre que professió o l’activitat són comentaris ofensius i que cal quan en adrecem o erradicar-los tant dins de l’aula com a fem referència a les tot arreu. dones: una matemàtica, les enginyeres, una facilitadora de l’equip de desenvolupament, etc. No adreçar-se a cap estudianta amb el tractament de “senyoreta”. En adreçar-se a Adreçar-se a les una estudianta o a persones amb el algú amb diversitat gènere que escullin funcional, no canviar i els pronoms que hi de to de veu, fent servir corresponguin. un to paternalista com si és parlés a una criatura. Incloure a totes les persones en les converses informals, sense excloure Evitar al·lusions sobre l’aspecte a ningú per raó de sexe o físic o la manera de vestir d’algú. gènere, origen, orientació Recordem, així mateix, que l’alumnat sexual o qualsevol altra pot dur indumentària o ornaments de característica. caràcter religiós (per exemple, uns hàbits, un hijab, una creu...), com una expressió més del dret fonamental a la llibertat religiosa. 30 31  PROPOSTES PER A UNA COMUNICACIÓ IGUALITÀRIA A L'AULA 3.2.3 PARTICIPACIÓ La ceguesa al gènere també pot ocultar qüestions relacionades amb Impedir les interrupcions l’entorn d’aprenentatge, com les interaccions a l’aula: en les intervenci- disruptives quan una noia ons i la seva freqüència, en les presentacions orals, en les dinàmiques de o un noi intervenen a la relació professorat-alumnat, etc. classe. De vegades els nois, sobretot, no esperen que les En la nostra societat, sovint encara quan les dones parlen a l’espai pú- noies responguin a la pregunta blic acostumen a ser interrompudes més vegades i les opinions que que se’ls ha fet i contesten emeten no solen ser tan acceptades pel grup com les dels homes. La impulsivament en comptes inseguretat que això els genera fa que prenguin menys la paraula. d’elles. Aquests fenòmens també passen a l’aula. Més encara en l’àmbit STEM, en classes on les dones són una clara minoria. Per tant, com a docents sensi- Refermar ! bles a la igualtat de gènere, hem d’afavorir la participació equitativa de EL MA NSPLAINING nois i noies i vetllar especialment per la de les noies. especialment les ALERTA AMB o s es a les don es x p li c a r c intervencions de culí d’e to pa- n s p la in in g é s l’hàbit mas v a o p in ió fe nt servir un les noies per tal El ma s is te m à ti cament la se n d è n c ia d e si l’home sap d’empoderar-les. o donar-lo s b indepe ntar ta i c o n d e s cendent, am e v a. P o t o b eir tant a inte ternalis ui cosa s tratègia m a i e n c a ra que no sig la in ic ia ti v a , com a una es s del te t q u a n la dona pre n , d o m in ant sempre le Bones pràctiques retenir l’a u lin u a to p ri e r ta g u anyar estatus davant e l g ru p masc en la participació a l'aula Donar la paraula de forma equitativa a tots converses. els sexes i tenir cura Actuar i reflexionar davant conflictes de gènere o que la freqüència de qualsevol possible discriminació (pel físic, per l’orientació Fomentar la participació a classe sexual, per l’origen, etc.) que es produeixi a l’aula, com ara intencionadament la també sigui equitativa. actituds micromasclistes o l’explicació d’acudits homòfobs, participació de les masclistes o que desqualifiquin algú per raó d’origen o alumnes quan aquesta d’identitat ètnica, religiosa o cultural. no es produeixi de manera espontània. Donar temps a l’alumnat per respondre a la pregunta, per fer l’exercici a la pissarra... Està comprovat que els nois responen a les preguntes Vetllar perquè joves de tots els sexes participin que els pugui fer la professora o el professor de equitativament en les diferents activitats. manera més ràpida18, probablement perquè les Per exemple, alguns treballs mostren que, en noies tenen més por al fracàs, a equivocar-se i al el laboratori, els alumnes passen més temps en ridícul. l’ordinador mentre que les alumnes el passen en altres activitats19. 18 Orenstein, Peggy (1995). Schoolgirls: Young Women, Self Esteem, and the Confidence Gap. An- 19 Day, James, et al. (2016). “Gender gaps and chor Books. Citat a: Mas de les Valls, Elisabet; Peña, gendered action in a first-year physics Laboratory”. Marta (2020). Enginyeria industrial: guies per a una Physical Review Physics Education Research, 12 (2), docència universitària amb perspectiva de gènere. p. 020104. Citat a: Calvo, Encina (2018). Física: guies Xarxa Vives d’Universitats. Disponible a: https://www. per a una docència universitària amb perspectiva de vives.org/programes/publicacions/publicacions-xar- gènere. Xarxa Vives d’Universitats. Disponible a: ht- xa-vives/descarrega-de-les-publicacions/ tps://www.vives.org/programes/publicacions/publica- cions-xarxa-vives/descarrega-de-les-publicacions/ 32 33  PROPOSTES PER A UNA COMUNICACIÓ IGUALITÀRIA A L'AULA 3.2.4 TREBALLS DE GRUP 3.2.5 COMUNICACIÓ En els treballs grupals sovint es manifesten els estereotips de gène- re. Per exemple, en grups mixtos els nois acostumen a parlar més i més NO VERBAL vegades que les noies, mentre que aquestes acostumen a apuntar i fer de La comunicació no verbal és aquella que es transmet per mitjà de les secretàries més sovint que els nois. expressions facials, la postura corporal, l’organització i ús de l’espai en la interacció, etc. Fruit de la socialització, les dones acostumen a mantenir un contacte físic suau, s’acosten per parlar i ocupen un espai reduït, mentre que els homes solen tenir un contacte físic esporàdic i més dur, parlen de més lluny, ges- ticulen més i ocupen més espai. Una modalitat no és millor que l’altra; és important prendre consciència de les diferents formes de comunicar-se no verbalment i no deixar-se encasellar pels estereotips, sinó promoure entre l’alumnat que cadascú trobi el seu estil propi mentre no destorbi a ningú. La comunicació no verbal ens informa d’actituds i emocions, i dona suport a la comunicació verbal, o bé la matisa o la contradiu. De vegades, el to d’una exposició, però també els gestos, poden indicar connotacions ne- gatives, dobles sentits, ironia o burla. Caldrà tenir cura, doncs, també en aquests aspectes més subtils de la comunicació. Bones pràctiques