RESUM COMUNICACIÓ I EXPRESSIÓ ORAL PDF

Comunicació i expressió oral TEMA 1: ACÚSTICA I FISIOLOGIA DE LA VEU INTRODUCCIÓ A LA FISIOLOGIA DE LA VEU La veu es un fenomen que es produeix mitjançant la interacció de diversos sistemes fisiològics. 3 aparells principals que intervenen: - Aparell respiratori: es la base de la producció...

Comunicació i expressió oral TEMA 1: ACÚSTICA I FISIOLOGIA DE LA VEU INTRODUCCIÓ A LA FISIOLOGIA DE LA VEU La veu es un fenomen que es produeix mitjançant la interacció de diversos sistemes fisiològics. 3 aparells principals que intervenen: - Aparell respiratori: es la base de la producció de la veu proporcionant l’aire necessari per fer vibrar les cordes vocals. - Aparell fonador: situat a la laringe, es on es produeix el so a través de la vibració de les cordes vocals. Aquesta vibració es modula segons la tensió, la longitud i la pressió de l’aire que passa per les cordes. - Aparell ressonador: inclou les cavitats nassals, la boca i altres estructures que amplifiquen i modelen el so produït a les cordes vocals, donant lloc al timbre únic de cada veu. APARELL RESPIRATORI Nas, boca, tràquea, pulmons i diafragma. Durant la producció de la veu, l’aire es mou des dels pulmons, passant per la tràquea, cap a les cordes vocals. FASES DE LA RESPIRACIÓ - Inspiració: es pren aire pels pulmons - Retenció: l’aire es manté a la cavitat pulmonar - Expiració: l’aire s’expulsa, passant per les cordes vocals per generar so. TIPUS DE RESPIRACIÓ R. CLAVICULAR: Es produeix quan s’eleven les espatlles i el pit, només u a petita part dels pulmons s’omple. Es poc eficient per a la producció vocal ja que genera tensió als músculs del coll i les espatlles i limita el flux d’aire, provoca fatiga vocal ràpidament i trenca la fluïdesa del discurs. R. PULMONAR: Implica una expansió dels pulmons sense la participació plena del diafragma. Tot i que permet una millor projecció vocal continua sent limitada en termes de control del flux d’aire i sosteniment de la veu. Això pot conduir a la fatiga vocal en llargues locucions/ interpretacions. R. DIAFRAGMÀTICA: Es la forma mes eficient de la respiració per a la veu, ja que permet una expansió completa dels pulmons amb el mínim esforç, proporcionant un control excel·lent del flux d’aire i una millor projecció vocal. Redueix la tensió muscular i disminueix la fatiga, permet frases llargues i una veu clara i sostinguda. 1 Comunicació i expressió oral APARELL FONADOR Es el responsable de la producció de si i es troba principalment a la laringe, on es situen les cordes vocals. La veu es modula a través de la tensió, longitud i el grau d’aproximacio de les cordes vocals, que determinen la intensitat i el to de la veu. EL TO DE LA VEU Està determinat per la velocitat de vibració de les cordes vocals. Quan les cordes vocals: - Es tensen i s’allarguen produeixen un to mes agut - Es relaxen i es fan mes curtes generen un to mes greu Fonamental per variacions d’entonació i per expressar emocions o significats subtils. INTESISTAT DE LA VEU Fa referència al volum o força amb que es parla. Depèn de la pressió de l’aire que surt de,s pulmons i la quantitat que fa vibrar les cordes vocals. - Com mes gran sigui la pressió mes intens ser el so - Si la pressió es baixa la veu serà mes suau RELACIÓ ENTRE INTENSITAT, TO I CORDES VICALS - To agut: cordes vocals llargues i tenses, amb vibracions mes ràpides - To greu: cordes vocals mes relaxades i curtes, amb vibracions mes lentes - Intensitat alta: major pressió d’aire i les cordes vocals es mantenen juntes mes temps - Intensitat baixa: menys pressió d’aire i les cordes vocals es mantenen relaxades i lleugerament separades. APARELL RESSONADOR Responsable de donar forma i color al so que produeixen les cordes, modulant el timbre. Aquest aparell inclou: - Cavitats cranials - Cavitats nassals - Vel del paladar - Cavitat bucal HARMÒNICS I MANIOULACIÓ DEL TIMBRE A L’APARELL RESSONADOR Els harmònics son sons que acompanyen la freqüència fonamental produïda per les cordes vocals. Quan les cordes vibren generen el so i una sèrie de sons mes aguts que son aquests harmonics. - Freqüència fonamental: so mes baix produït per la vibració de les cordes vocals, determina el to de la veu. - Harmònics: son sons mes aguts que es superposen a la f.f afegint profunditat i color al so. Fa que no sigui monòton. 2 Comunicació i expressió oral MANIPULACIÓ DEL TIMBRE A L’APARELL RESSONADOR El timbre es la qualitat o color de la veu que ens permet distingir en una veu d’una altra. Cavitats nassals, bucal i faringe actuen com a filtres que amplifiquen o atenien els harmònics. EXTENSIÓ TONAL I TESSITURA EXTENSIÓ TONAL: rang total de freqüències que una veu/instryment pot produir, des de la nota mes greu a la mes aguda. Capacitat d’abastar una amplia extensió tonal permet major flexibilitat a l’hora d’expressar-se. TESSITURA: part de l’extensió total on una veu/instrument es mou amb mes comoditat i estabilitat. Sense fatiga vocal, permet mantenir una locució fluida durant temps prolongat. ENTONCACIÓ: variacions en el to o la melodia de la veu dins d’una frase o discurs. Us correcte es essencial en locució per mantenir l’interès, marcar les pauses i expresar emocions o matisos. Les tres estan interrelacionades en la producció de la veu: - Extensio tonal marca els límits de les freqüències que pot emetre la veu - Tessitura defineix la zona mes còmoda i eficient per treballar - Entonació es la modulació d’aquestes freqüències dins la tessitura per expresar significats. HIGIENE DE LA VEU Enemics mes comuns de la veu: - Tabac, esgotament, begudes fredes i calentes, aire acondicionat, ambients secs, olors forts de productes químics, menjar picant, forçar la veu. Consells per a una bona higiene vocal: - Beure aigua a temperatura ambient, dormir suficient, mantenir ambients ventilats, practicar la respiració diafragmatica, consumir aliments rics en vitamina A i mantenir un estat emocional equilibrat. Alguns dels problemes mes comuns associats amb la manca de cura vocal son: - Disfonia: us inadequat de la veu, forçant-la l parlant en ambients no adequats. Es una alteració en la qualitat de la veu amb sons aspres o roncs. - Fatiga vocal: esgotament físic i vocal, manca de descans. Es manifesta en la dificultat per mantenir una veu clara durant un llarg període de temps. - Nòduls i pòlips vocals: forçar la veu, cridar… provoca formació de nòduls o pòlips a les cordes vocals que poden necessitar tractament mèdic o fins i tot cirurgia. 3 Comunicació i expressió oral TEMA 2: ELS RECURSOS EXPRESSIUS DE LA VEU FONÈTICA I ESTÈTICA DE LA VEU Transmet paraules, emoció, intenció i matisos a través del que es coneix com a expressió fonoestèsica. Classificació de Rodríguez Bravo 1999: - Funció idiogràfica: capacitat de la veu per identificar l’orador - Funció afectiva: reflecteix l’emoció a través del to i la intensitat - Funció simptomàtica: com la veu pot revelar l’estat emocional o físic del parlant - Funció ubicativa: situa l’oient en un context específic mitjançant to i ritme - Funció empàtica: permet que la veu imiti elements del món exterior, com ara els ,oví ments o els estat emocionals, per generar empatia en l’oient PARÀMETRES EXPRESSIUS DE LA VEU INTENSITAT No només està influenciada per la distància entre els interlocutors sinó que també te un paper essencial en la modulació dels estats emocional i la focalitza col de parts claus. DISTÀNCIA DELS INTERLOCUTORS: Rodríguez Bravo distingeix entre 4 nivells - I. Íntima (0-0,5m) es fa servir en converses personals o íntimes amb intensitat suau i baixa. - I. Personal (0,5-3m) transmet proximitat emocional, sovint utilitzada en contextos informals o amistosos mantenir un to accessible i proper. - I. Social (3-8m) s’usa en contextos formals o professionals, com discursos o presentacions. Intensitat es fa servir per mantenir un to professional. - I. Pública (+8m) discursos dirigits a un gran públic, intensitat es alta per captar l’atenció ESTATS EMOCIONALS: els canvis d’intensitat poden reforçar l’expressió emocional. - Ràbia o excitació -> intensitat de la veu sovint augmenta - Tristesa o melancolia -> intensitat mes baixa - Alegria o entusiasme -> tendeix a ser mes vibrant i potent FOCALITZACIÓ DE LES PARAULES MITJANÇANT LA INTENSITAT: Ajuda a dirigir l’atenció de cap als aspectes mes importants del missatge. Aquesta tècnica pot modificar la interpretació i l’impacte del discurs, millorant la comunicació efectiva en diversos contextos. 4 Comunicació i expressió oral TONALITAT Afecta a la percepció emocional del missatge. Controlar el to es fonamental per crear variacions emocionals. El psicòleg Paul Ekman va identificar 7 emocions bàsiques que son universals, es poden expresar clarament a través de la veu mitjançant variacions en la intensitat el to i el ritme i altres elements paralingüístics. RITME, LES PAUSES I ELS SILENCIS A LA COMUNICACIÓ ORAL El ritme inclou la velocitats amb la que es parla, l’ús estratègic de pauses i de silencis 1. Canvis de ritme per captar l’atenció: varia la velocitat alternant entre ritmes ràpids i lents, ajuda a crear dinamicitat i interès. 2. Velocitat estàndard orientativa: es d’unes 120 a 150 paraules/minut. Permet que es pugui seguir el discurs amb claredat. 3. Pauses i silencis: a. Pauses breus: utilitzades per accentuar paraules o frase clau ajudant a la comprensió i a la retenció d’informació. b. Pauses llargues: creen espais per a la reflexió o per augmentar l’impacte emocional, sovint usades abans o després d’un punt important. c. Silencis expressius: reflecteixen emocions com sorpresa, tristesa o indignació, aportant profunditat al discurs. d. Silencis narratius: utilitzats per marcar transicions entre esdeveniments en una història, creant efecte dramàtic o indicant canvis en la trama. e. Silencis interactius: donen temps als interlocutors per pensar o respondre, facilitant una comunicació mes eficaç. TEMA 3: LA SINTAXI SONORA QUE ES? Manera en que s’organitzen i connecten les paraules en el discurs oral per crear frases comprensibles i efectives. Es centra en la fluïdesa i la naturalitat del discurs oral. Determina la claredat, coherència i impacte del discurs. QUE ES UN GRUP FÒNIC? Es la unitat mínima de la sintaxi sonora que es troba entre dues pauses naturals en el discurs oral. Es el fragment mes petit en que es pot dividir una frase sense perdre el sentit. Es facilita la respiració del locutor, s’aconsegueix una millor projecció vocal i es millora la comprensió del missatge. 5 Comunicació i expressió oral La sintaxi sonora utilitza els grups fònics per determinar on es fan les pauses, com es distribueixen les entonacions i com es modula la intensitat vocal. COM FUNCIONEN ELS GRUPS FÒNICS EN LA PRÀCTICA Solen tenir una estructura interna composta per: - Part inicial: es la part on la veu puja fins arribar a la primera síl·laba tònica. - Part intermèdia: la veu es manté estable en intensitat i entonació, facilitant la fluïdesa de la parla. - Part final (tonema): la veu realitza una variació d’entonació, que marca el final del grup fonic i prepara l’oient per al següent grup. ELS DIAGRAMES D’ENTONACIÓ Representacions visuals de com varia el to de la veu al llarg d’una frase. Ens ajuden a entendre com l’entonació por canviar el significat d’una frase, expressar emocions o actituds, i fins i tot indicar si una frase es una pregunta, afirmació o exclamació. Utilitzen línies i fletxes per mostrar com puja i baixa el to de la veu. PRINCIPALS PATRONS D’ENTONACIÓ - Cadència: el to baixa al final de la frase, indicant finalització o afirmació. - Anticadència: el to puja al final de la frase, indicant pregunta o dubte. - Suspensió: el to es manté pla al final, indicant continuïtat o enumeració. - Semicadència i semianticadència: variacions dels patrons anteriors utilitzades en contextos específics. TEMA 4: PRESENTACIÓ DE TV: FACTORS QUE INFLUEIXEN Mes enllà del discurs o de la informació que es transmet, aspectes com l’enquadrament, vestuari, maquillatge… ajuden a comunicar millor el missatge i contribueixen a establir una connexió emocional amb l’Audiència. ENQUADRAMENT Determina com es percep el presentador i el context. 6 Comunicació i expressió oral - Plans tancats: PP o plans mitjos curts es centren en el rostre del presentador, capturant cada detall de les seves expressions facials. Moments emocionals o transmetre intimitat i connexió. - Plans oberts: plans generals, permet una visió mes descriptiva del context. VESTUARI Paper crucial en la percepció que te l’Audiència del presentador. Aspectes clau del vestuari televisiu: - Colors: forts o brillants poden captar massa atenció i distreure de la informació. Preferible colors suaus i neutres. - Patrons: cal evitar teixits amb patrons que poden generar efectes visuals indesitjables en la pantalla. - Blancs i transparències: poden reflectir excessivament la llum, provocant sobreexposició o brillantor excessius. - Accessoris: peces de joieria properes al micròfon poden provocar sorolls molestos o interferir en la qualitat del so. I si son molt vistoso poden distreure. MAQUILLATGE 3 funcions essencials: - Millorar (destacar trets facials) - Corregir (reduir imperfeccions) - Transformar DECORAT Creació de l’atmosfera, ajuden a definir l’ambient emocional del programa i a guiar la percepció de l’espectador. ALTRES FACTORS - MÚSICA (marcar to i emoció del programa) - PÚBLIC (aporta dinamisme i energia) - GRAFISME (complementa i visualitza la informació que s’ofereix) - ESTIL DE CADENA O CANAL (influeix notablement en el to i la presentació) TEMA 5: LA COMUNICACIÓ NO VERBAL En un context televisiu, la capacitat d’harmonitzar el que es diu amb el que es sent i s’expressa es clau per generar una connexió veritable. Albert Mehrabian, conegut per la seva regla del 7%-38%-55% del missatge: - 7% es comunica a través de les paraules - 38% es transmet pel to de veu - 55% a través del llenguatge corporal 7 Comunicació i expressió oral Es important que els gestos reforcin de manera orgànics el missstge verbal. 5 àrees d’influència clau: - Expressions facials (reflecteixen les emocions i matisen el missatge) - Mirada (establir connexió i generar confiança) - Gestos (reforcen o complementen el discurs) - Postura corporal (transmet seguretat o obertura) - Desplaçaments (ajuden a estructurar el discurs i a mantenir el dinamisme) EXPRESSIONS FACIALS Segons els psicòleg Paul Ekman, les expressions facials son universals. En TV, on els primers plans son habituals, el control de les expressions facials es crucial per generar una connexió emocional amb l’Audiència. L’ús adequat en harmonia amb la veu permet amplificar el missatge, reforçar els punts clau i generar una resposta emocional, contribuint a una comunicació mes autèntica i efectiva. MIRADA En entorns professionals mantenir una mirada directa es sinònim de confiança i seguretat, una mirada ferma per relaxada. En reunions o entrevistes, mantenir el contacte visual en un 70-80% del temps es recomanable per evitar semblar distant o desinteressat. COM MIRAR AL PÚBLIC Evitar mirar un únic punt. Preocupar mantenir una mirada inclusiva Quan es parla amb el suport de diapositives o pantalles, es important evitar mirar constantment la pantalla ja que pot transmetre inseguretat i desconnexió. Juan Tamariz en el seu llibre “Los cinco puntos magicos” proposa una tècnica de reposar la vista en l’entrecella de l’espectador. També desenvolupa la idea dels fils imaginaris, que surten dels ulls del comunicador cap s cada membre del públic, mantene la tensió visual. LES EXTREMITATS: ELS MOVIMENTS DE LES MANS Tipologia completa de gestos en la comunicació no verbal basada en Ekman i Frieden: - Gestos emblemàtics: amb un significat universal o que poden entendre’s sense necessitat d’acompanyar paraules. Útils per comunicar idees ràpides i clares. - Gestos il·lustradors: donar suport al discurs verbal i ajudar a descriure o reforçar el missatge. - Gestos reguladors: gestionar el ritme i la dinàmica de la comunicació entre interlocutors. - Gestos adaptatius: reflecteixen emocions internes, transmeten senyals sobre l’estat emocional de la persona. 8 Comunicació i expressió oral - Gestos afectius: expressen emocions o estats d’ànim mes intensos i connecten directament amb els sentiments. De tots, els ilustradors son els mes essencials ja que ajuden a visualitzar el missatge facilitant la comprensió. GESTOS IL·LUSTRADORS - Distribuir el contingut: uns ma oberta orientada cap al públic, permeten dividir el discurs en parts clares i estructurades introduint nous temes. - Comparar i enumerar: com usar cada ma per representar diferents conceptes, ajudant-los a retenir millor. - Il·lustrar objectes o idees visuals: simular formes o espais, fent que el discurs sigui mes atractiu i fàcil de seguir. - Quan es vol remarcar un verb d’acció com creixem o aprenem, un moviment ascendent amb la ma pot reforçar visualment el concepte de progrés o desenvolupament. EVITAR MOVIMENTS T-REX Aquestes posicions inclouen moviments com el puny tancat, les mans creuades o gestos repetitius amb els dits, que sovint denoten nerviosisme o falta de compromís. Es preferible realitzar moviments mes expansius i controlat. Gestos amplis com obrir els braços o gesticular amb les mans de manera natural. POSTURES CORPORALS - Postures obertes: cos està relaxar amb els braços i les cames des encreuades i les espatlles relaxades. Transmet obertura, seguretat i disponibilitat. - Postures tancades: braços i cames creuats, espatlles enfora des o mans amagades. Podem transmetre incomoditat, distància emocional o falta d’interès i inseguretat. POSICIÓ VOSE Facilita la transmissió d’un missatge de manera oberta, segura i eficient. Cos recte però relaxat, amb els peus lleugerament separats i les espatlles obertes. Les mans poden estar visibles mostrant les palmes cap a l’interlocutor. Vertical / Oberta / Simètrica / Estable POSTURES A EVITAR - Posició full de figuera (timidesa i vulnerabilitat) - Mans a la butxaca (confiança excessiva, passivitat i desinterès) - Mans a l’esquena (vergonya o intenció d’amagar alguna cosa) - Mans a la cintura (desafiament o autoritat) - Braços creuats (actitud tancada i restringida, crea barrera física i emocional) 9 Comunicació i expressió oral ELS DESPLAÇAMENTS DEL COS Evitar els moviments constants i aleatoris es importat ja que poden generar distracció i transmetre inseguretat. MOVIMENTS LATERALS ADEQUATS - Exposició de diverses opcions (cada una pot associant-se a una posició diferent) - Narració d’una història (representar les etapes, inici, nus, desenllaç) - Presentació de punts de vista enfrontats (es poden presentar des de extrems oposats) DESPLAÇAMENTS CAP ENDAVANT I ENRERE - Endavant: moments clau emfatitza, crea proximitat i reforça la connexió - Enrere: permet una visió global de l’orador i de l’escenari MOVIMENTS EN DISGONAL PER MOSTRAR ELEMENTS VISUALS Quan es treballa amb pantalles o elements visuals, els moviments en diagonal son ideals per mantenir el contacte visual amb el públic sense perdre de. Insta el suport visual TEMA 6: L’ESTRUCTURA DEL DISCURS Perquè una presentació sigui efectiva, cal garantir que inclogui 3 elements fonsmentals: valor del contingut, atractiu i claredat. - Si l’inici aporta valor però no es prou clar, el missatge pot resultar caòtic i difícil de seguir. - Si es clar i te valor però manca d’atractiu, podria semblar avorrit i no aconseguir captar l’atenció. - Si es clar i atractiu però manca de valor es corre el risc de que es percebi com a superficial. L’INICI DEL DISCURS Estratègies per fer un inici efectiu: Ha de combinar un contingut de valor que connecti amb els interessos o necessitats del públic, un enfocament atractiu que generi curiositat i una estructura clara que faciliti el seguiment del discurs. LA LLEI QB O “quin benefici trec d’això” es una regla fonamental per captar i mantenir l’atenció de l’audiència, es essencial posar-se en el lloc del públic i preguntar-se quin valor real aportarà el missatge. A mes entendre el context del públic permet adaptar el discurs a les seves necessitats i expectatives. 10 Comunicació i expressió oral EL DESENVOLUPAMENT DEL COS DEL DISCURS Un desenvolupament ben estructurat garanteix que el missatge arribi de manera clara i efectiva. EL MODEL PUMA (Presentació d’Arquitectura Subjacent del Missatge) de Dan Roam. Inclou una línia horitzontal que representa el fil conductor del discurs (cap,columna vertebra, i cua) i les línies verticals (potes) que aporten detalls i exemples per enriquir el missatge. La línia horitzontal es el fil conductor que guia l’audiencia des del començament fins al final. Cada punt de la línia horitzontal es pot enriquir amb uns línia vertical, inclouen detalls, exemples o anècdotes. La cua del PUMA en un discurs es el tancament o reflexió final que inspira l’audiencia a actuar, resumint el missatge central amb una frase impactant i motivadora que deixi empremta. ASPECTES RELLEVANTS PER AL DESENVOLUPAMENT EFECTIU DEL COS DEL DISCURS De totes les estratègies la mes important es evitar la sobrecàrrega d’informació, dir poc però ben dit. Hi ha altres estratègies: - Utilitzar transicions clares entre seccions (ajuda a a mantenir el flux) - Reforçar amb exemples concrets - Utilitzar repeticions estratègiques (dels punts clau per reforçar el missatge) - Anticipar i abordar possibles preguntes o dubtes - Variar el ritme i utilitzar pauses estratègiques - Emfatitzar els punts clau amb recursos verbals TÈCNIQUES D’ARGUMENTACIÓ Eines que ajuden a presentar les nostres idees de manera clara, lògica i persuasiva. 10 maneres es d’argumentar: 1. Tesi-antítesi-síntesi: presenta la teva opinió, exposa els arguments contraris i finalitza amb una conclusió equilibrada que enforteix la teva postura. 11 Comunicació i expressió oral 2. Exemples concrets 3. Dades i estadístiques: donen suport i augmenten la credibilitat 4. Cronologia: ordre temporal per mostrar evolució o una seqüència de causes i efectes. 5. De general a específic: comença amb una idea general i després entra en els detalls 6. D’específic a general: inicia amb un exemple concret o un cas particular per arribar a una conclusió general 7. Analogies i comparacions: compara el teu argument amb altres idees similars o utilitza analogies per simplificar conceptes complexos 8. Argument d’autoritat: cita experts, estudis reconeguts o institucions de prestigi 9. Refutació d’arguments contraris: anticipa els possibles contra arguments i desmenteix-los amb evidències o raonaments demostrant solidesa 10. Apel·lar a valors ètics o morals: per connectar amb l’audiencia a un nivell emocional ALTRES VARIANTS DE DISCURS PUMA EL PUMA EN REPÒS: L’INFORME Ideal per informes descriptius o exposicions de dades. L’objectiu es proporcionar informació de manera ordenada i exhaustiva, sense grans canvis emocionals. EL PUMA QUE GRIMPA: L’EXPLICACIÓ Representant una progressió d’habilitats o coneixement. Útil per guiar a l’audiencia a través d’una explicació gradual, pas a pas. EL PUMA QUE ATACA: EL DISCURS Prepara per superar obstacles, creant un recorregut dinàmic. Es perfecte per discursos persuasius o motivació als on es vol superar objeccions o convèncer a l’audiencia. EL PUMA QUE SALTA: EL DRAMA Fa un gran salt, generant un recorregut emocional que culmina amb un moment impactant o inspirador. Ideal per connectar profundament. EL TANCAMENT: LA CUA DEL DISCURS En aquesta fase, s’ha de reforçar el missatge central, recuperant els punts clau i deixar una ultima impressió que inspira o motivi. Elements clau: 1. Fase de transició: assenyala que el discurs arriba a la seva conclusió 2. Recuperar el punt de partida: connectar amb el tema o exemple amb que s’ha iniciat. Ajuda s tancar el cercle i reforça la coherència 3. Destacar les aportacions principals: resumeix els punts mes importants, oportunitat per recordar a l’audiència el que ha après. 12 Comunicació i expressió oral 4. El punt final: la darrera frase: finalitza amb una frase contundent, inspiradora o memorable. Ha de sintetitzar el missatge central i tenir prou força per quedar en la memòria. TEMA 7: EL MATERIAL DE SUPORT Eina fonamental per enriquir el discurs. Dues maneres molt diferents d’utilitzar el material de suport en una presentació: - Darth Vader: diapositives saturades amb molt text, llistes llargues i un disseny carregat poden intimidar l’audiencia, tendeixen a distreure mes que a reforçar el missatge. - Yoda: representa l’ús minimalista i clar amb una diapositiva meta, visual i sense sobrecàrrega d’informació. Permet centrar l’atenció en l’orador i el missatge. PRINCIPIS BÀSICS DE DISSENY DE DISPOSITIVES 1. Mantingueu la claredat i elimina el superflu 2. Desenvolupa la creativitat per generar un disseny visual 3. Sincronitza el teu discurs amb les diapositives FUNCIONS PRINCIPALS DEL MATERIAL DE SUPORT 1. Reforçar visualment idees o conceptes clau 2. Interpretar dades numèriques amb gràfics 3. Captar l’atenció amb imatges expressives 4. Identificar personatges, objectes o conceptes 5. Sintetitzar relacions i processos amb diagrames Una bona guia o pauta de com escollir diapositives efectives, Dan Roam: - Qui/que: utilitza retrats o icones per representar elements qualitatius - Quant: gràfics o diagrames per mostrar dades quantitatives - On: mapes per il·lustrar ubicacions o posicions especials - Quan: línies de temps per reflectir seqüències o esdeveniments en el temps - Com: diagrames de flux per explicar processos o relacions causa-efecte - Per què: gràfics de múltiples variables per deduir o fer prediccions complexes PAUTES BÀSIQUES PER DISSENYAR MATERIAL MULTIMÈDIA PER A PRESENTACIONS ÚS DE COLORS - Paleta coherent i limitada (2-3 colors principals) - Assegura un contrast adequar entre text i fons - Significat dels colors o Blau: credibilitat, confiança i professionalitat. Ideal per temes formals o Vermell: passió, energia o advertència. Destacar punts clau o generar urgència o Verd: natura, equilibri i participació. Percepció activa i inclusiva o Groc: atrau atenció i evoca optimisme i energia. Per destacar però pot cansar 13 Comunicació i expressió oral o Blanc: puresa, simplicitat i netedat. Ideal com a fons neutre o Negre i gris: elegància, sobrietat i professionalitat TIPOGRAFIA - Fons llegibles i senzilles - Evita us excessiu de decoracions o tipografies difícils de llegir - Grandària del text: o Títols mínim 28-32 o Text principal mínim 20-24 o Notes o exemples menors mínim 18 - Jerarquia tipogràfica (evita combinar massa estils diferents) DISSENY GENERAL - Minimalisme visual (cada diapositiva ha de centrar-se en una idea principal) - Estructura clara i uniforme - Imatges i gràfics - Afavoreix imatges a pantalla completa o amb fons net ÚS D’ELEMENTS MULTIMÈDIA - Vídeos i Àudios que no siguin massa llargs màxim 1-2 minuts - Animacions i transicions simples i coherents per no distreure CONTINGUT ADAPTAT AL PÚBLIC Llenguatge visual adequat COHERÈNCIA I PROFESSIONALITAT Estil uniforme, mantenir mateixa paleta de colors, tipografia i estètica al llarg de tota la presentació. 14