Comunicació Final PDF

COMUNICACIÓ I SIGNIFICAT Comunicació: procés privilegiat i únic que identifica el comportament humà. El significat de les paraules està en les persones i no en les mateixes paraules. El significat de les paraules pot tenir diferents significats segons les connotacions que tu li donis. Les cures in...

COMUNICACIÓ I SIGNIFICAT Comunicació: procés privilegiat i únic que identifica el comportament humà. El significat de les paraules està en les persones i no en les mateixes paraules. El significat de les paraules pot tenir diferents significats segons les connotacions que tu li donis. Les cures infermeres s’elaboren a partir del que observem però també del que ens expliquen pacients i families. La comunicació en infermeria és básica i molt important. Cada ésser humà es caracteritza per la forma que construeix i organitza els esdeveniments (elements cognitius, afectius, conductuals) que és la seva representació del món. Aquesta representació determina el ventall de conductes possibles de la persona i solen ser diferents a les que té la persona del costat. Ex. Atracament del lladre que és amable. No és un atrac normal perquè hi ha comunicació que transmet calma i en cap moment existeix violència. Creure que la propia realitat és la realitat mateixa és una perillosa il·lusió (Watzalwick, 1992). Pensar que el que jo percebeixo i pensó és la realitat, és una il·lusió ja que cada individu és únic. El que pensem que és una realitat és una construcció socio-cultural i familiar, fixada a través d’una convenció social. La societat ens inculca les seves convencions socials. El que está clar per a mi només ho está per a mi només ho está per a mi i a través del feed-back s’arrriba al contingut, al sentiment i a la demanda del nostre introductor. En definitiva, la comunicació és un procés continu i dinàmic format per una sèrie d’esdeveniments variats. 1.MODELS COMUNICACIÓ COMUNICACIÓ-ACCIÓ (CONGRESSOS) La comunicació, en tant que acció forma part d’una concepció lineal del procés  A parla a B Existeixen dues hipòtesis: - Important habilitat de comunicar-se - Transmet directament significat dels fets Aquestes NO tenen en compte principis i valors. En aquest model el receptor té un paper passiu i l’emissor és responsable de que el missatge arribi. Incomprensions poder ser culpa d’emissor o receptor  receptor pot no entendre el missatge però al ser un model que no interactuen no pot comunicar que no ho ha entès. Es tracta d’un model insuficient i imprecís. COMUNICACIÓ-INTERACCIÓ: Comunicació interaccional té caràcter recíproc i mutu, és circular. Les dues persones volen entrar en relació i han de ser capaces de posar-se en el lloc de l’altre  percebre el món de l’altre. Emissor cercle receptor. COMUNICACIÓ-TRANSACCIÓ Participants són alhora comunicadors i exerceixen influencia mútua entre ells. Una diada de comunicació implica Existeix part de contingut de missatge que té a veure amb relació existent entre comunicadors. MODEL DE COMUNICACIÓ SEGONS INTERACCIONISME SIMBÒLIC (BLUMMER, 1969) Tres principis filosòfics:  Significat que éssers humans donen a certs objectes influeix en seva relació amb els mateixos.  Significació de coses de la vida està influenciada per interaccions socials d’individus  Significació de coses i objectes són incorporats i modificats per l’individu a través de procés d’interpretació amb finalitat de permetre afrontar els diferents successos de la vida. Segons vas progressant en la vida reinterpretem les coses apreses, segons Blummer desemboca en actuar diferent. IMPLICACIÓ D’AQUESTS PRINCIPIS EN CURES INFERMERES: Primer principi: allò que impulsa a persona a actuar en situació específica està en relació a significació que aquesta situació té per a ell. Ex. Decidir consultar a professional i que depèn de importància que assigni a aquesta situació el pacient. Professional ha de ser prudent en elecció de les intervencions donat que el que pot ser important pel pacient a lo millor pel professional no. Professional ha de desenvolupar… Segon principi: comportaments no estan produïts només per interacció dels participants, sinó que són productes de la societat. Professional ha de considerar a la persona atesa en el seu context social i cultural i és molt important NO JUTJAR. Ex. Noia amb erosió que volia ser model i no volia marca, però metge s’ho pren com que no és res. Tercer principi: individus aborden problemes que consideren molt importants. Professional ha d’estar alerta per identificar esquema de comportament específic. Pot estar temptat a fer servir frases del tipus: No es preocupi ja passarà, Jo en el seu lloc no li donaria tanta importància, Dins d’uns dies ho veurà d’una altra manera 2. PRINCIPIS COMUNICACIÓ SEGONS ESCOLA DE PALO ALTO I  Impossible no comunicar, per la qual cosa, en un sistema donat, tot comportament d’un membre té valor de missatge per tots els demés. Sigui com sigui sempre estem comunicant, inclús morts o en coma (físicament, sense haver de parlar)  Tota comunicació presenta 2 aspectes: contingut i relació, de tal manera que segon engloba a primer i en conseqüència es converteix en metacomunicació.  Definició d’interacció està sempre condicionada per puntuació de seqüència de comunicació entre participants.  Tota relació de comunicació és simètrica (fondamentats entre iguals) o complementària (fondamentats entre diferents jefe-empleado), segon es fonamenti en igualtat o en diferència dels agents que participen en ella, respectivament. * 3. AXIOMAS DE WATZLAWICK (1967) 1. Impossible no comunicar: interacció tot comportament té valor de missatge. Missatge és una unitat de comunicació. Tot missatge afecta en comportament de la resta. 2. Tota comunicació presenta 2 aspectes: contingut i relació, de tal manera que el segon engloba primer i en conseq. Es converteix en meta comunicació.  Comunicació no només transmetre missatges, sino també serveix per definir relació entre emissor i receptor. 3. Tot intercanvi de comunicació simètric o complementari... * interacció de cada interlocutor puntua unes seqüències + que altres. Dependrà d’aquesta puntuació com veig el món. Puntuació serveix per estructurar la forma de comportar-nos. 4. FUNCIONS BÀSIQUES DE COMUNICACIÓ Informativa: informar d’alguna cosa, explicar alguna cosa. Influència o persuasió: en infermeria està permesa quan volem benefici o millora pel pacient, la resta de situacions no. Comandament o instrucció: donar ordres. La comunicació és un element clau per comunicació entre persones, però desenvolupar una comunicació efectiva no succeeix de forma natural, és una qualitat que es pot aprendre. La comunicació és un procés força complex que cal ser entès en termes psicològics. 5. TIPUS COMUNICACIÓ: Verbal: oral, escrita, llegida, escoltada... Esdevé per mitja de paraules, transmissió per signes lingüístics i tret específic de esser humà, ja que és l’únic que fa servir comunicació verbal i no verbal. - Missatges orals s’esvaeixen en ser produïts, quan són importants cal escriure-l’s. - Hem d’utilitzar les paraules de forma correcta per aconseguir un significat exacte. - Adaptar a nivell de comprensió de persones a les que ens dirigim sino no ens entenen. Avantatges comunicació escrita: permanència missatge que es transmet i queda ben definit objectiu del missatge. Ha de ser: ben dirigida, ben estructurada i ben escrita.  o Exemple de la coma: pot ser pausa, crear herois, pot ser solució, cambiar una opinió, condenar o salvar. o Accents: Té hace sudar, él te hace sudar. Comunicació positiva: persones tolerem malament que en diguin que no (sobretot si creiem que tenim raó). Es pot dir el mateix sense dir que no. Ex. A mi no me toca  Crec que aquesta tasca li toca a l’Helena. Pares fan servir molt sovint negació i prohibicions a comunicació amb seus fills  rebuig per part dels fills  cal aprendre a comunicar-se positivament. Ex. NO cridis  parla baixet NO peguis al Joaquim  tracta amb carinyo a Joaquim NO desordenis  toca guardar NO toquis res  anem només a mirar NO corris  ves més a poc a poc No verbal: Comunicació telefònica: no veiem lo NO verbal de l’altra persona Maneres de viure la trucada: modificació de resposta a persona que truca.  Còmode/incòmode  Agradable/desagradable (Ex. “tenim molt treball, perquè truca” = desagradable)  Oportú/inoportú (Ex. Truquen però no és el moment) Interlocutor que truca a servei hospitalari espera de persona que respon: - Solució a problema - Necessita que el tranquil·litzin o informin - Desitja resposta ràpida i concreta S’ha de ser molt curós amb la informació dels pacients, ja que poden trucar persones que no són aquests pacients i podem facilitar dades personals. Hem d’assegurar-nos que donem les dades al receptor correcte. Depèn de com jo contesti, la persona que truca respon d’una manera o una altra. No només hem de tenir en compte la resposta sinó el to de veu. Si estem a servei hospitalari hem d’intentar ser agradables, donar peu a que sigui còmode i pensar que sigui oportuna. Estem en una època que la immediatesa és un criteri que demanen els pacients, no tenen paciència. 6. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN PROCÉS DE COMUNICACIÓ Quins factors penseu que influeixen en comunicació entre éssers humans? Confiança, edat, cultura, religió, creences, personalitat, tipus de persona, moment, lloc, canal, context/situació/motiu, estat anímic...  Valors i creences: o Valors: relacionats amb autoestima, allò que guien la meva conducta i el que prioritzo a la meva vida. El com jo actuo i prioritzo comporta tenir o un tipus de comunicació o una altra. Depenent de la persona doncs tindran diferents prioritats. Moltes persones valoren només el que té importància per a elles mateixes i no és correctes. Influeixen molt en el procés de comunicació. Són diferents per cadascú  intentem imposar-los al nostre interlocutor  implicació en infermeria: pacient no vulgui ser atès per tu, discussions, no voler treballar amb tu en cas de ser company,... Ex. Amistat, empatia, sinceritat, educació, respecte,... Sistemes de valors difereixen entre persones per: edat, estudis, món del treball, situació de parella, relacions parentals, educació rebuda (no estudiantil),... Modifiquen i orienten els valors personals. o Creences: influeixen en manera de comunicar. Poden ser: racionals (quan tenim evidència), cegues (s’adquireixen perquè no hi ha evidencia de la seva existència) o irracionals (tot i haver evidències decideixes creure, tot i que sigui lo contrari i estigui demostrat). Ex. Eutanàsia, avortaments, violència masclista, terraplanistes,...  Aspectes socials: cada societat o cultura subministra a seus membres explicació sobre estructures i significat de coses. o Idees preconcebudes: apreses a edat primerenca, són obligacions que ens imposa la nostra cultura/societat més pròxima. Poden ser subtils i sovint desconegudes i limiten de forma important estil comunicatiu i interacció de persona amb altra.  Aspectes culturals: cultura ensenya a individu: com comunicar-se a traves de llenguatge, gestos, vestimenta, menjar, forma utilitzar espai (són diferents per cada lloc tot i que no es cregui  ex. Xinesos són molt propers)  Aspectes familiars: aprenem autoestima (ex. Adults parlen nens callen,...), poder (ex. Germà petit intenta imposar-se per sobre del gran, però realment el gran mana), intimitat, autonomia, confiança i habilitat per comunicar-se (però podem millorar-la). Membres de família es comuniquen d’acord a certes disposicions que governen les seves transaccions, aquestes transaccions no són establertes de forma escrita. El procés que porta a percebre “forma en que coses són” es construeix des de naixement a través de consens. A mida que neixen els nous membres es van traspassant.   Aspectes individuals: depèn de com vols percebre la realitat, una cosa és la realitat i un altra cosa el que tu perceps o decideixes percebre.  Percepció: funció psíquica que permet a organisme a traves de sentits, rebre, elaborar i interpretar informació que prové de seu entorn. Nostre comportament amb altres depèn de com els percebem. Hem de reconèixer que sempre hi ha interpretació personal i subjectiva de situació. Comportament dels altres cap a nosaltres també depèn de com ens perceben en tot moment. Per percebre és precís sentir, interpretar i comprendre el món en que es viu. Totes les dades que qualsevol individu posseeix sobre món en que viu han de passar prèviament pels seus sentits  límits fisiològics d’ésser humà. Estímuls Estímuls Estímuls Sentits Creació de representació Ex. Cas d’escena de crim amb 21 canvis d’escena. Conclusió: per observar has de tenir atenció i intenció en ell - Abrham Kaplan  Altres aspectes: religió, filosofia, situacions personals...: o Filosofia de vida o Situacions personals o... Ex. Nois que veuen un 6 i un 9 perquè es troben en diferents perspectives.  Empatia i feed-back per entendre a altra persona. 7. ACTITUDS NEGATIVES QUE IMPEDEIXEN ENTENDRE MÓN DE L’ALTRE  Actitud avaluativa  de jutjar: no arribarem a entendre el que passa perquè estem preconcebint coses abans de saber-les i veure-les.  Actitud de curiositat  intenta esbrinar intimitat de l’altre, només interessa una part i no el fenomen sencer.  Actitud bel·liciosa  desig de dominar i contradir. Pendent del que contestarà la’ltre i pensa que millor defensa és l’atac.  Actitud apassionada  gran emoció. Interfereixen els sentiments. 8. RUMORS Poden ser utilitzats per conèixer els temes centre d’interès de la gent. S’obté informació sobre ordres o instruccions concretes. S’intenta conèixer: esperances (membres organització), temors (subordinats) i humors (membres de l’equip). Ex. Rumor sobre pujar els preus de la universitat. 9. MILLORA DE LA COMUNICACIÓ Normes per emissió de missatges informatius  Utilitzar frases curtes i ben estructurades.  Dicció clara i entonació adequada.  Evitar termes tècnics (tecnicismes).  Fer servir comunicació positiva. Errors freqüents:  Tecnicismes  Seguretats prematures (segur que m’ha entès)  Silencis disfuncionals (dura + 2/3 segons)  Alta reactivitat  Utilitzar el no en la nostra comunicació Despertar el nostre sentit d’autocrítica és base de millora de nostres habilitats comunicatives. RECORDEU  Tenir cura amb les ambigüitats  Normes ortogràfiques fan que missatges siguin comprensibles, s’han d’utilitzar RESUM: - Sistema complex de símbols - Estructura gramatical - Apresa i utilitzada per transmetre informació:  Aspectes informatius (transmissió adequada)  Aspectes persuasius (per produir certs canvis) 10. ASPECTE INFORMATIU DE LA COMUNICACIÓ Persones ateses sovint reflecteixen insatisfacció per comunicació assistencial. Normalment insatisfacció és per la manca d’informació. Factors o fonts de satisfacció:  Personalitat malalt: influeix sempre, per exemple persones més tímides o que els hi costa més comunicar-se.  Procés d’interacció: quan ens dirigim a persones hem de transmetre que estem disponibles per explicar-ho tot i resoldre dubtes, sensació de que estem allà. El lloc influeix molt també, s’ha de transmetre la informació en llocs adients que no puguin haver massa interrupcions.  Hipòtesi cognitiva (comprensió/memòria)  nens o persones grans: si jo que atenc penso que perquè els hi explico si no m’entendran o s’enrrecordaran, passa molt amb nens i persones grans. No hem de fer això, hem de tenir-los en compte. Pel fet de ser nens o persones grans no tenen menys dret d’estar informats. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN COMPRENSIÓ DE LA PERSONA ATESA - Dificultat material aprés (tecnicismes o massa llarg) - Abscència de coneixements previs (el context) - Dependència/timidesa/regressió No s’obliden per igual totes les informacions; la més recordada és el diagnòstic mèdic i les menys recordades són les instruccions/recomanacions. MÈTODES ENCAMINATS A AUGMENTAR COMPRENSIÓ  Escurçar i simplificar frases  Agrupar informació segons categories  Donar informació per punts ASPECTE PERSUASIU DE LA COMUNICACIÓ Capaç de produir canvis d’actituds i de comportaments de persona que escolta (receptor). Comunicació persuasuiva és lícita i necessària dintre de competència profess. d’infermeria sempre que canvis que es vulguin produir siguin beneficiosos pel malalt  informació i assessorament. TOT I AIXÒ HEM DE TENIR EN COMPTE  Una correcta informació no garanteix una conducta saludable.  Persona no modifica seus hàbits de vida simplement perquè informem de que son perjudicials.  Persona no fa cas a nostres recomanacions, no té perquè estar malament informada o no haver entès el que li hem dit.  Moltes persones correctament informades diran que no han rebut cap tipus d’informació.  Tenim tendència a informar menys a persones de nivell socio-cultural baix. Vídeo de Loles León (com. verbal i NO verbal): Missatge: hem entès el missatge gràcies a comunicació NO verbal.  COMUNICACIÓ NO VERBAL 1.GENERALITATS - Té relació amb aspectes de supervivència. - Validar missatges verbals: estem afirmant el que diem. - Desenvolupar relacions interpersonals: hi ha determinats aspectes de nostra comunicació no verbal que ajuden a nostres relacions interpersonals. - Iniciar i mantenir interacció social Per facilitar comprensió dels estats d’ànim en missatges fem servir emojis. Una característica de comunicació no verbal és la seva heterogeneïtat que configuren sistemes ben diferents i que tenen el tret comú de no ser verbal. Extrem de comunicació NO verbal  mims. Hi ha gestos que aprenem i fem sense adonar-nos que mostren una comunicació NO verbal que indiquen missatges sense necessitat de parlar. El llenguatge no verbal canvia amb els anys, anem desenvolupant i canviant. Ex. Nena es tapa la cara amb les mans quan menteix, jove es toca la boca amb dits d’una mà,... BARRERES Amb el llenguatge corporal es poden expressar pensaments, a través dels gestos, amb els quals poden posar-se barreres, des de parcial fins ferma, i també mostrar actituds (hostils, superioritat). És a dir, una barrera és qualsevol cosa que es posa entre l’interlocutor i un mateix, tant a nivell de braços com a nivell de cames (pot ser un objecte o el nostre propi cos i gestos). La comunicació no verbal també depèn de l’entorn social i del context de la persona. ➔ Zona poc poblada: salutació de lluny amb la mà aixecada ➔ Zona rural: salutació d’apretó de mans però amb distància ➔ Zona urbana: salutació de prop (apretó de mans normal) SALUTACIONS Canvien depenent de la zona geogràfica en la que es viu. A més, com donem la mà expressa molt de nosaltres mateixos. Ex. Zona rural  salutació de lluny, Zona rural  salutació amb les mans però amb espai entre persones, Zona urbanitzada  salutació amb mans molt propera personalment. Com donem la mà, expressa molt de nosaltres mateixos, en infermeria hem de ser propers però sense excedir-nos. Ex. Donar la mà i recolzar altre mà en canell, colze, húmer o hombro (és la menys agressiva). 2.CLASSIFICACIÓ DE CONDUCTES NO VERBALS - Proxèmica: comportament espacial - Kinèsica: moviment del cos, expressió facial i mirada - Aspecte exterior: món dels artefactes, ètnia, salut, etc. - Paralingüística: aspecte no lingüístic PROXÈMICA - Territorialitat: identificació d’una àrea pròpia (bombolla personal). Hi ha diferències entre persones, ja que en certes situacions s’ha de reduir. Ex: en transport públic evitem o ens defensem de la invasió d’aquesta bombolla amb apropament a la paret, fent barrera, distracció amb auriculars, mirada cap a on no hi ha gent, etc.  Zona pública (ex. Sabi donant classe, + 360 cm)  Zona social (espai d’ús a estranys 123 – 360 cm)  Zona personal (festes, reunions socials, 46 – 122 cm)  Zona íntima (15 – 46 cm (0-15 cm infermera)). - Espai: sistema de protocols i regles de distribució d’aquest espai, tenint clar que + proximitat = + intimitat. Només permet que hi hagi algú a prop si hi ha certa intimitat. - Contacte físic: tacte com a punt crucial de relacions humanes. Video 50-50: noi càncer assignen psicòloga. Que suggereix aquest tros de pel·lícula? Comunicació NO verbal forçada. Al començament es nota que no vol anar a la terapeuta, a sobre es troba amb la novata. També se la veu incòmoda a la terapeuta. No contacte visual al començament per incomoditat. Toqueteig de coses físiques mentre el noi parla per telèfon. Segona escena és més propera, es nota que estan més còmodes, es veu el canvi d’escena amb el deteriorament del noi (gorro per pèrdua de cabell i més pàl·lid). EL TACTE Comunicació a travès de tacte és acció + social + bàsica i primitiva. És punt crucial de relacions humanes. De totes formes d’expressió NO verbal, contacte físic és el que pot originar + conflictes si no es fa adequadament. A nostra cultura: no està ben vist tocar als altres més que en casos d’intimitat (família, parella, amics íntims,...). Ex. A països nòrdics distància personal és més gran, aquí a Espanya es + petita, a anys 80 deien que els homes espanyols són fogosos. A infermeria no és així, a traves de tacte infermera transmet moltes coses: confiança, escolta activa.... Ex. Vídeo d’infermera en covid agafant la mà a pacient. Pacient identifica a seva infermera quan li agafa la mà. Perquè és necessari el tacte infermer? Per transmetre confiança, relació més propera, se senti acompanyat, per transmetre coses que no es diuen. Abans de tocar-lo s’ha de conèixer al pacient i si l’hem de tocar per realitzar algun procediment hem de demanar permís. ÚS DE L’ESPAI La orientació és refereix a l’angle d’orientació, el cos indica la direcció a la que es vol anar. A més, el nostre cos i la mirada indiquen cap a on ens volem dirigir.  Front a front: existeixen diferències jeràrquiques.  Angle 90º: normalment és amb aquesta com es mantene converses. POSTURA És l’aspecte menys controlable que cara o veu, element + fàcil d’interpretar de conductes no verbals i ens pot expressar: - Estats d’ànim que la cara no fa - Rols viscuts - Confiança en si mateix EXPRESSIÓ FACIAL Té gran potencialitat a nivell no verbal. És la més important en la comunicació dels estats emocionals ja que pot reflexar actituds i és, junt amb la parla humana, la principal font d’info. A més, proporciona retroalimentació no verbal sobre els comentaris dels altres. Per tant, cal mirar sempre a la cara a les persones que atenem. Les persones som capaces de modificar la nostra expressió facial i emocional a voluntat, però l’expressió fingida no es pot mantenir massa estona (és molt difícil). Tot i així, hi ha aspectes difícils de controlar com la transpiració i les pupil·les. La cara té possibilitat de realitzar més de 1000 expressions facials diferents, que es poden combinar entre elles: por, tristesa, felicitat, sorpresa, còlera, interès i fàstic. Expressions bàsiques: por, tristesa, felicitat, sorpresa, fàstic, còlera, interès (es fan combinacions de totes). MIRADA Punt + important de comunicació facial són ulls  cultural Significatiu fet d’evitar sistemàticament mirada de l’altre.  Mirada negocis  triangle front ulls  Mirada social  triangle ulls – boca  Mirada confiança  ulls (íntima) Quan tenim pacient davant l’hem de mirar a la cara, fer-li sentir que l’estem escoltant. ASPECTE EXTERIOR Món artefactes, ètnia, estat de salut,... Hi ha dos tipus de senyals:  Estàtics: no canvien amb transcurs d’interacció. Ex. Senyals edat  Dinàmics: canvien a voluntat i ens ajuden a conèixer aspectes de pacient. Ex. Etnia,... ASPECTES PARALINGÜISTICS Aspectes no lingüístics del discurs. Té dos grans segments:  Elements de la veu: to, volum, ritme, etc.  Ús de la veu: fluïdesa, pauses... El color sí que importa: El color vermell proporciona a la persona que el porta seguretat. En una entrevista de feina, o quan es hem de presentar a alguna cosa important, el vermell transmet als altres una visió positiva de nosaltres.  EMPATIA 1.RELACIONS INTERPERSONALS I INTRAPERSONALS No són independents, sinó complementàries ja que  Relacions que establim amb els altres són reflex de com ens relacionem amb nosaltres mateixos.  Interpersonals: establerta amb els demés. Intel·ligència interpersonal és capacitat de posar-se empàticament en el lloc de la resta i relacionar-se amb la resta.  Intrapersonals: establerta amb si mateix. Intel·ligència intrapersonal és capacitat de conèixer, controlar-se i motivar-se a si mateix. Video: chicken in the egg: porc comença a sortir amb gallina i menjava molt ous però deixa de menjar-los per empatia cap a ella. Deixa de menjar-los perquè l’estima i li importa més. 2. EMPATIA Capacitat d’entendre com pensa o se sent una persona, sense que sigui necessari estar d’acord amb ella i sense confondre’ns o identificar-nos amb situació d’aquella persona, i comunicar-li aquesta comprensió (llenguatge adient). És “veure amb els ulls de l’altre”, “posar-se en les sabates de l’altre”, “escoltar amb les orelles de l’altre”. Empatia és habilitat per respondre correctament a pregunta: Com em sentiria o actuaria jo, si estigués en el seu lloc? Hi ha determinats col·lectius que no poden sentir empatia, però per poder estar en societat fan un efecte camaleònic imitant com se sent la resta. Video: comprender mejor a los demás: Chico estresado durante un día normal le entregan gafas para poder entender a los demás. Video: como han quedado mis niños! Noia que veu que els nens s’han tallat els cabells, al començament plora i després veu que no es per tant. Les tres cuartes parts de les misèries i malentesos en el món acabarien si les persones es possesin en les sabates dels altres i els comprenguessin. ALGUNES DEFINICIONS  Agudesa empàtica: sensibilitat de l’ajudant (infermera) al flux de sentiments i la captació de significats de la persona ajudada i les habilitats per comunicar-li aquesta comprensió de forma intel·ligible a la persona ajudada.  Actitud empàtica: disposició de persona per captar marc de referència interior de l’altre, els sentiments i els significats (Carl Rogers).  Aptitud empàtica: capacitat per a l’empatia. CONTE EL POU DE L’EMPATIA Senyor amb situació límit i a aquest problema li diem amb l’aigua al coll. Té una escala però a pesar de tot està tant preocupat que no veu aquesta escala i no pot sortir, no toca el terra. Senyor ho explica: m’ha dit el metge que m’ha de demanar més proves, potser tinc VIH i el puc contagiar als meus fills  que diríeu? Entenc com et sents, encara queden més proves i no ho hem de donar tot per perdut. Molts professionals tirem cordes amb actituds paternalistes o autorìtaries amb frases prefabricades que generen tranquil·litat: “ tiren cordes” amb un “acarnissament de consolació”. Ex. no es preocupi, amb el temps tot es cura, està vostè en bones mans, és millor que no pensi en això, hi han altres que estan pitjor... Aquest tipus de frases no ajuden a ningú. El que hem de fer és baixar al pou (NO sentir el mateix que el altre, SÍ amb disposició d’entendre els significats que la persona dona al que està vivint, per planificar els cuidatges)  Que diríeu al pacient? Primer de tot preguntar-li com se sent la persona, escoltar-la, preguntar que necessita. La missió de la infermera és captar la necessitat de l’altre i el seu món emotiu de significats. Acompanyar en el procés d’identificar els propis recursos per afrontar les dificultats  és la persona la que ha de trobar les solucions. Video: comprensió de les cures: diferents situacions a un mateix hospital fent reflexionar sobre el nivell d’empatia que tenim. 3. DEFINICIONS Simpatia: actitud que inspira inclinació o afecte i porta afavorir l’objecte  afirmem a persona. Manera de ser i caràcter d’una persona que fa que sigui atractiva i agradable. Capacitat de percebre la situació d’una manera similar a la de l’altra persona. Això implica preocupació, participació o el desig d’alleugerar els sentiments negatius de l’altre. (Diccionari manual il·lustrat de Llengua Espanyola). Antipatia: actitud que causa repugnància natural, ens porta desafiament  nega i destrueix a persona. Video: simpatia o empatia? És simpatia  es talla els cabells per la seva germana. 4. OBJECTIUS DE L’ACTITUD EMPÀTICA  Comprendre el que viu realment la persona que és objecte de les cures. Ex. nen petit amb muleta i metge parlant a la seva altura.  Ajudar a corregir si és necessària la percepció.  Transmetre interès sincer.  Reconèixer la seva importància.  Motivar obertura (comunicació).  Explorar els sentiments. DIMENSIÓ CONDUCTUAL DE L’ACTITUD EMPÀTICA Actitud empàtica:  Escolta activa: habilitat d’entendre, observar, escoltar i acollir bé, centrat en persona que comunica.  Proporcionar resposta empàtica: habilitat de comunicació verbal i No verbal de donar una resposta empàtica a la persona a la que he fet escolta activa. FORMES DE MANIFESTAR COMPRENSIÓ EMPÀTICA  Reiteració  Preguntes de síntesi: llavors és X no?  Auto-revelació  Compartir informacions i opinions: només del que li preocupa. Conte de les papallones: regne de papallones, rei envia a papallona a la vela i no torna (simpàtica). Segona papallona surt va a la vela, torna i li diu al rei que simplement és una vela (antipàtica). Papallona tercera surt, veu la vela, la analitza i torna amb ales una mica cremades i explica al rei.  ESCOLTA ACTIVA I FEED-BACK Escolta activa: procés psicològic que parteix de l’audició i que implica altres variables del subjecte com són: atenció, interès, motivació,... Això fa que sigui procés molt complex que la simple passivitat que associem al “deixar parlar”. Possibilita l’accés a l’experiència de la persona a la que vull ajudar. Escolta activa no és només posar l’orella, sinó que hem de fer saber a l’altre que és escoltat, que se l’entèn (feed-back). Cal una disposició d’acollida del missatge que s’envia. Centrar-se en l’altre, suposa cert “buit de si mateix”, de les coses pròpies i dels prejudicis  sempre puc escoltar? “Hablar es una necesidad, pero escuchar es un arte” 1.PRINCIPIS ESCOLTA ACTIVA  Fer preguntes obertes  sobre el que m’està dient. Ex. m’estàs dient això?  Utilitzar silencis  silencis funcionals  Parafrasejar  feedback = m’està dient X.  Interpretar llenguatge simbòlic  tot el no verbal de la persona s’ha de saber interpretar, perquè de vegades el no verbal ens diu més del que ens diu verbalment la persona. 2. BARRERES A L’ESCOLTA ACTIVA - Ansietat - Superficialitat - Judicis de valor - Impaciència  aplaçament (buscar un altre moment per poder escoltar) - Passivitat  quan altra persona no dona feedback, deixo de parlar i interpreto que no li interessa. - “Sermonejar”  això et passa per X = NO ajuda, s’ha d’evitar perquè no serveix de res. 3. ELEMENTS PER ESCOLTAR ACTIVAMENT  Eliminar possibles distraccions, no fer altres coses al mateix temps.  Establir contacte visual.  Utilitzar un to de veu i un volum adequat.  Reforçar a la persona que parla mitjançant expressions que entenem el que està dient (feedback).  Deixar parlar i no interrompre.  Concentrar-se en el que diu per poder resumir-ho.  Centrar les nostres intervencions en el que ens està dient.  Controlar silencis.  NO jutjar, no donar idees o solucions prematures, ni contrarestar.  Identificar els sentiments de la persona que parla.  Ser pacient.  Controlar les pròpies emocions.  Prendre notes si es creu convenient. 4. ERRORS EN ESCOLTA ACTIVA  No fixar-se en to de veu que utilitza persona i que ens pot transmetre sentiments que no explicita.  Ficar-se en conversa amb experiència personal.  Utilitzar postures incorrectes: mirada perduda, braços creuats, postura massa relaxada, en lloc de mirar als ulls, assentir amb el cap.  Fixar-se en distraccions de l’entorn en lloc de concentrar atenció en el que diu l’altra persona.  Respostes curtes o tallants.  Canviar bruscament de tema.  Compte amb barreres! 5. ESCOLTA NO EFECTIVA Es produeix quan:  Minimitzar/desqualifico  Canvi de tema  Donar consells  Culpabilitzar/jutjar  Fer preguntes tancades  Agressivitat  Ignorar o no donar respostes 6. ESCOLTA NO VERBAL Veure comportament no verbal de l’emissor també ens indica coses que persona no ens està explicant. La postura, el to, la mirada,etc... Video castor: dona que fa disfressa al seu fill en una nit de castor. Escolta a seques però no activament, perquè el nen només li dona temps de dir-li que va disfressat de castor. A més està fent el sopar alhora i fa encara més difícil escoltar activament al nen. Conclusió: val la pena escoltar activament, escoltar explicacions i no quedar-se en la superficialitat o donar per fet. 7. A ESCOLTA ACTIVA S’HA D’EVITAR  Interpretació situació  Pretendre iniciar psicoteràpia  Discutir amb altra persona  Donar consells  Fer prediccions (demà es trobarà millor...)  Utilitzar desaprovació o diferència  No respectar silencis funcionals, deixar pensar tu i l’altre  FEEDBACK COMUNICATIU El “feed-back” és efecte de retorn o resposta de missatge. En context de cures d’infermeria, el feed-back comunicatiu és element molt important perquè ens ajuda a veure si persona amb la que estic parlant li està arribant el missatge i l’està entenent. Per aconseguir objectius terapèutics és necessari que infermera sàpiga si s’ha rebut el missatge correctament per evitar errors d’interpretació. Les funcions del feed-back comunicatiu són: - Validar comunicació inicial - Imprimir sentit i direcció de comunicació següent - Estimular canvis de conducta, actitud, sentiments o percepció Hi ha diferents tipus de feed-back comunicatiu:  Conscient/inconscient  paraules o gestos. Ex. diga’m, t’estic escoltant conscient. Ex. gestos = com. no verbal  inconscient  Espontani/després de súplica  potser que es doni en un moment donat espontàniament o després de que persona faci una pregunta indirecta sobre el que ha estat parlant. Ex. M’has entès?  Amb paraules/sense paraules  Formal/informal  depenent del context en que ens trobem i relació amb altre persona. 1.FEED-BACK INFORMATIU Prcés tant verbal com no verbal mitjançant el qual persona informa a altra o a si mateixa respecte la seva conducta. Tipus:  Segons procedència: o Intern: quan m’ho comunico a mi mateixa. o Extern: quan es altre el que t’ho comunica.  Segons intenció: o Positiu: li dono a altra persona aspectes de millora d’aquesta situació, elements per millorar. o Negatiu: quan feed-back es converteix en crítica, intentes enfonsar a altra persona. 2. RECOMANACIONS PER DONAR FEED-BACK - Començar i acabar amb to positiu - Buscar moment i lloc oportú - Empatia respecte situació de l’altra persona - Centrar-se en conducta - Donar-lo d’un en un - Basar-se en fets objectius - Ser breu i precís - Destacar com ens afecta aquest comportament a nosaltres EFECTES POSITIUS FEED-BACK  Recolza o estimula comportaments positius.  Corregeix formes de comportament que no afavoreixen ni a interessat ni a grup.  Aclareix relacions entre altres persones i ajuda a comprendre millor l’altre.  ASSERTIVITAT I TÈCNICA DE RESSOLUCIÓ DE PROBLEMES 1.ASSERTIVITAT Les habilitats socials són conductes apreses, per tant, les podem millorar. Quan som més hàbils en la comunicació assertiva ens ajuden a ser més nosaltres mateixos i faciliten la comunicació i la resolució de problemes amb altres persones. Les persones assertives són persones amb la capacitat d’expressar allò que pensen sense atacar a la resta. Assertivitat: conducta que permet defensar els drets propis tenint en compte no trepitjar ni violar els drets dels altres. L’art de relacionar-se bé amb altres persones. La fermesa, la seguretat personal i la confiança amb tu mateix. La llibertat de decidir per un mateix. Respectant els demés es pot: - Expressar gustos i interessos propis. - Parlar d’un mateix sense cohibir-se - Acceptar elogis (no falsa modèstia). - Discrepar obertament. - Demanar aclariment. - Dir que no. Recordar sempre centrar-ho en JO. Ser assertiu significa ser capaç d’expressar-se amb seguretat sense haver de recórrer a comportaments passius, agressius o manipuladors. 2. ESTILS Estil passiu/submís: persones sacrificades i tímides. Es deixen trepitjar pels demés, no defensen els seus interessos. Fa el que diuen (sense importar el que senti o pensi). No expressen sentiments, desitjos, anhels,... Gasten molta energia en aconseguit l’aprovació de la resta. Els hi costa dir que NO. Davant situacions d’ansietat i estrès poden quedar-se bloquejats. DESCUIT DELS LÍMITS PROPIS. Avantatges: no sol ser rebutjat. Desavantatges: se n’aprofiten. Estil agressiu/dominant: són persones “fortes” que no es permeten vulnerabilitats. Les seves vides i relacions es polaritzen en guanyar o perdre, amb la creença que s’ha de defensar atacant  agressivitat (no ha de ser insultant, pot ser per gestos també). Manca d’habilitats socials. Excessiva ansietat en les situacions en les que s’hagi de “donar la talla”. Classifiquen les persones en bones (submises) i dolentes (qualsevol que s’oposa al que pensa). Sols és vàlida la seva opinió i prenen les decisions en solitari. DESCUIT DELS LÍMITS DELS ALTRES. Avantatges: no sol ser trepitjat. Desavantatges: ningú vol tenir-lo a prop  dificultats per treballar en equip. Estil assertiu/adequat: coneixen i creuen en els seus drets i en els drets dels demés. Demanen aclariments quan ho consideren necessari. Saben dir que NO si així ho decideixen. Saben acceptar els seus errors. Saben demanar el que volen de manera clara, concreta i positiva. Utilitzen to de veu agradable. Parla fluidament i amb seguretat. La mirada és directa serena i té un relaxament corporal. RESPECTAR ELS LÍMITS PROPIS I ALIENS. Avantatges: és acceptat. Desavantatge: cap, si realment és assertiu. Estil manipulador/egoista: camuflen les seves veritables intencions, el seu objectiu és assolir profit personal. Tenen una falsa escolta. Utilitzen expressions falsament halagadores. Utilitzen allò que un diu. Avantatges: en principi solen sortir-se amb la seva. Desavantatges: quan se’ls coneix, solen ser evitats. COSES A TENIR EN COMPTE  Mai s’ha de confondre l’agressivitat amb la mala educació.  Freqüentment s’identifica al submís amb la persona educada.  Tampoc l’assertivitat s’ha de confondre amb dir a l’altre “a la cara” el que es pensa (crítica)  recordeu centrar les comunicacions en com us afecten a vosaltres mateixos. Recordem que ser assertiu no significa voler tenir la raó, podem estar equivocats però tenim dret d’expressar el que pensem cadascú. TOTHOM TÉ DRET A EQUIVOCAR-SE. RESUM ASSERTIVITAT: Objectiu: crear comunicació i respecte mutu. Penso, crec, sento, ¿que penses?,... Efectes: resol els problemes, se sent còmode amb la resta i ell mateix, creen la majoria d’oportunitats, és bo per ell i per la resta. Escullen per si mateixos. 3. COMPONENTS DEL MISSATGE ASSERTIU 1. Explico la situació de forma assertiva: sense valoracions ni recriminacions. És a dir, el que jo estic veient subjectivament però sense criticar. 2. Dir com em sento davant d’aquesta situació: com et sents no és culpa de ningú. Evita SEMPRE recriminacions. 3. Exposa quina és la teva petició: sense donar voltes, digues el que vols. 4. Planteja els avantatges de la teva petició: no vols que sigui interpretat com agressivitat, llavors el que cal plantejar són els beneficis per les dues parts davant aquesta petició. AVANTATGES DE SONAR EL MISSATGES DE FORMA ASSERTIVA  Haurà rebut el missatge que volies transmetre.  Es prendran decisions al respecte.  L’emissor deixarà de sentir frustració per la situació. 4.ALTRES ASPECTES A TENIR EN COMPTE PER ADQUIRIR ASSERTIVITAT COMUNICACIÓ AGRESSIVA: la comunicació agressiva cal aturar-la amb assertivitat: en segons, podem passar de tenir una conversa amigable, a una batalla dialèctica i molt incòmoda quan: - Interlocutor interpreta erròniament alguna cosa que has dit. - Interlocutor no tolera desacords i intenta imposar la seva opinió com una veritat absoluta. - Interlocutor fa comentaris sarcàstics o agressius. Opcions  Respondre atacant amb frases ofensives (i tu més)  no recomanable mai.  Fer servir la tècnica de mirall 1. Ficar atenció en el contingut del que l’altra persona pensa  no pensar en el que li respondrem, hem de tractar d’entendre el que pensa l’altre. 2. Ficar el focus en sentiments de l’oient  en reflectir els seus sentiments se li retorna, amb empatia, una imatge de si mateix que li pot ajudar a prendre consciència de com s’està sentint. RESPECTAR ELS NOSTRES PROPIS PRINCIPIS: ser assertiu és saber dir que no, quan és que no. Moltes vegades fem coses que mai faríem per no saber dir que no i per allò que pensaran (primera cigarreta, primer got d’alcohol...). Amb el temps normalment aprenem a dir que no... Tot i que pot passar molt de temps. La majoria de les vegades quan sabem dir que no, tenim problemes quan ens insisteixen, llavors passem a buscar excuses. Hi ha diverses formes de dir que no:  Repetir reiterar que NO es vol fer allò que ens proposen.  Fer servir les mateixes paraules del nostre interlocutor. Em portes al centre en cotxe? M’estàs demanant que et porti en cotxe al centre? M’agradaria portar-te però no puc. 5.¿QUÈ IMPEDEIX TENIR UNA CONDUCTA ASSERTIVA? Ansietat davant determinades situacions per efecte d’aprenentatges o experiències anteriors. Interpretació inadequada de la situació per falses creences socials i culturals. Dèficit o absència d’habilitats relacionals. Absència de models socials adequats. Escassa pràctica. 6.TÈCNICA DE RESSOLUCIÓ DE PROBLEMES Primera fase: saber que tinc un problema  acceptar que tinc un problema, creure en la capacitat de resolució, identificar la situació-problema (no centrar-se en les emocions) i inhibir la resposta impulsiva. Segona fase: definició del problema  definir característiques del problema (situació, persona, vivència (AMPLIAR) i formular objectius (què vull? què desitjo?). Si reflexiono correctament en aquesta fase pot ser que me n’adoni (AMPLIAR) Tercera fase: generar solucions  Brainstorming (va molt bé a mà escrit), generar un pla d’actuació en base a les solucions plantejades tenint en compte les característiques personals (com ho afronto? que i com ho dic?). Tenir en compte els factors situacionals (triar el moment adequat per fer-ho). Quarta fase: pla d’actuació  posar en pràctica la decisió adoptada, passar a l’acció i evaluar si s’ha resolt el problema o no. En cas de no resoldre’s tornar al punt 1. Quinta fase: planificació i actuació.