Apunts Comunicació i TIC PDF

APUNTS-COMUNICACIO-I-TIC.pdf student6403 Comunicació i TIC 1º Grado en Enfermería Escuela Universitaria de Enfermería y Terapia Ocupacional (Campus Terrassa) Universidad Autónoma de Barcelona Reservados todos los de...

APUNTS-COMUNICACIO-I-TIC.pdf student6403 Comunicació i TIC 1º Grado en Enfermería Escuela Universitaria de Enfermería y Terapia Ocupacional (Campus Terrassa) Universidad Autónoma de Barcelona Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10607716 COMUNICACIÓ I TICS 1er Infermeria Curs 2023 – 2024 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10607716 Comunicació i TIC 1er Infermeria Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 1 Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales Comunicació i TIC Banco de apuntes de la a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10607716 Comunicació i TIC 1er Infermeria UNITAT 1: EXPOSICIÓ ORAL Les estratègies comunicatives s’adquireixen. Els actes comunicatius exerceixen influències: influïm i som influïts. L’orador desplega recursos verbals o lògics, ètic i passionals per commoure i convèncer l’audiència. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Primer de tot ens hem de preguntar: Amb qui volem parlar: l’audiència on haurem d’esbrinar el que puguem. Quin objectiu o Informar, ensenyar, estimular, animar, motivar, persuadir, convèncer, debatre, esbrinar, negociar, divertir, entretenir. o En pot haver més d’un, però un ha de prevaler. Sobre què: tema, missatge que t’agradi i coneguis. Exposició ordenada de les idees, pensaments o coneixements sobre un determinat tema amb la finalitat d’informar, convèncer a l’auditori, així com qüestionar altres idees sobre el tema exposat. 1. ELABORACIÓ EXPOSICIÓ ORAL 1.1. INTRODUCCIÓ Apertura amb força! Estadística impactant Dada curiosa Pregunta inclusiva-reflexiva Anècdota personal Citació Salutació Funció empàtica: posa en contacte l’orador amb l’audiència. Estableix comunicació atenta Breu i clar (3 o 4 idees) “millor poc que recordar, que molt per oblidar” Enunciar les parts del discurs 2 Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10607716 Comunicació i TIC 1er Infermeria 1.2. NUS / DESENVOLUPAMENT El que escrivim per ser dit, és diferent del que escrivim per ser llegit. Elaborar un guió o esquema amb les idees centrals. Vistós: establir alguna complicitat. Utilitzar llenguatge adequat al públic. Diferenciar bé les tres parts (introducció, nus i conclusió). Power point, gràfics, imatges... Limitar el nombre de temes clau a cada diapositiva. Organització, brevetat i ús acurat de la llengua Precisió lèxica Reforçar la idea central. Coherència. Restringir les crosses o paraules-comodí. Crossa: o Corporals o Orals o De paraules Preparació adequada: o Coneixement del tema o Assajar o Frases curtes. No introdueixi frases innecessàries. o Si diem que acabem, fem-ho. 1.3. CONCLUSIONS Ha de resumir, recordar fil principal. Breu i clara. Recapitulació de les idees principals. No noves idees Escrites en positiu. Respondre als objectius. El tancament ha de ser: S’ha de evitar tancar amb frases com: “Bueno pues ja esta”, “ja he acabat”, “pues eso”,... Un bon final es igual de important que un bon principi. 3 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10607716 Comunicació i TIC 1er Infermeria UNITAT 2: ORALITAT I ESCRIPTURA 1. LLENGUA ORAL VS ESCRITA ORAL ESCRITA Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Llengua natural i el primer que aprenem de la Modalitat apresa durant l’ensenyament i comunicació culturalment diferent a cada país Implica co-presència No hi ha co-presència És improvisada i informal És planificada i formal L’ultima característica no sempre es aixi, per exemple, no serà el mateix parlar amb el teu amic per whatsap que amb el teu jefe. 2. PARLAR I ESCRIURE Sistemes de comunicació autònoms amb propietats diferenciades. Mateix sistema lingüístic però es produeixen i manifesten de diferent manera. L’existència de l’escriptura es basa en la capacitat de l’home per parlar. Parlar es a escriure com caminar és a nedar, s’ha de aprendre. ORALITAT ESCRIPTURA Es produeix mitjançant sons i es percebuda per Es produeix mitjançant imatges, lletres i es l’oïda (un programa de ràdio, un podcast, etc) percebuda per la vista Transitòria i es perd un cop s’ha produït, això no Permanent i duradora tot i que pot ser destruït el sempre es així, per exemple un àudio es paper o es perd permanent en el temps Immediata en el temps i l’espai (el que s’ha dit ja Independent del temps i el lloc en que s’ha s’ha dit, només es pot rectificar produït (permet esborrar, canviar, sense que ningú s’assabenti) Té més risc de patir alteracions en la transmissió Funciona com testimoni dels fets, els dona (joc del telèfon) fiabilitat Interacció entre els participant tot i que no No permet la interacció entre els participants sempre es aixi, discurs, podcast (whatsap permet interacció i es escrita) El llenguatge no verbal és primordial El llenguatge no verbal NO es primordial Predomina la improvisació Predomina l’elaboració Constitueix la forma natural de comunicació No és la forma natural de comunicació A la comunicació oral hi ha informació contextual que es deriva de l’entorn immediat espacial i temporal en una situació comunicativa. La comunicació oral depèn de l’entorn, per exemple, parlar amb primera i ultima fila o parlar amb algú abans i després de quiròfan, gravar un podcast al carrer o en una habitació insonoritzada. La informació implícita sobre la que es construeixen molt discursos orals depenen de la situació comunicativa (construïm un discurs o expressions verbals d’una manera o altre, però correcta). 4 Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10607716 Comunicació i TIC 1er Infermeria 3. SITUACIONS COMUNICATIVES I REGISTRES LINGÜISTIC S Les situacions segons la cultura i el grau d’institucionalització: PRIVADES PÚBLIQUES INSTITUCIONALS RITUALITZADES Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. solemne elevat protocol casual informal íntim Les característiques per un bon registre: - Elecció de la forma lingüística - Estructura de l’enunciat - Grau de control de l’enunciat o Control previ: grau de preparació prèvia de l’enunciat (contingut, forma, estructura). De l’altra planificació a la improvisació. o Control durant la producció: grau d’atenció i control durant la producció. 4. LA COMUNICACIÓ ELECTRÒNICA Es desdibuixa la frontera entre oralitat i escriptura. Desig de produir per mitjans gràfics propietats de la llengua oral (menys al correu electrònic i màxim al xat). Característiques de la co-presencialitat (al grau d’institucionalització el correu ha de ser una comunicació escrita amb un petit percentatge d’oralitat però de forma més formal). 5. COMUNICACIÓ ESCRITA PROFESSIONAL Els registres d’infermeria són el testimoni documental clar i concís dels actes i conductes dels professionals i de la persona atesa on queda recollida tota l’activitat infermera realitzada a les persones, al seu entorn (família, cuidador/a principal), el seu tractament i la seva evolució. Els registres formen part de la historia clínica (HC) i son únics (un registre per cada persona i no es pot fer copia i pega). La seva finalitat és l’intercanvi d’informació́ de les cures realitzades, la continuïtat d’aquestes i la millora en la qualitat de l’atenció́ deixant constància de l’actuació́ infermera tant del rol propi com del rol col·laboratiu. 5 Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10607716 Comunicació i TIC 1er Infermeria Objectius: Legal: són una prova objectiva de les cures realitzades, és per això que cada professional és l’únic responsable del seu registre i, si ha una denuncia o acte judicial, els ha d’agafar el jutge. Professional: continuïtat de cures per al següent professional que necessiti mirar-ho i faciliten la comunicació i les transferències d’informació inter i intraprofessional. De seguretat: seguretat del pacient per tenir registre dels professionals i els seus actes o cures. La finalitat dels registres també contribueixen a la promoció de l’atenció integral i individualitzada de l’usuari (té accés a l’atenció primària, metges especialitzes, etc). A més, faciliten la valoració i evolució de l’usuari, la investigació i docència. Són un dret de l’usuari i faciliten l’avaluació de la qualitat. Les normes generals d’un registre son: Les anotacions han d’estar escrites de forma objectiva, sense prejudicis ni judicis de valor. La informació subjectiva del pacient i de la família l’anotarem utilitzant cometes. Les descripcions de les dades objectives s’han de recolzar amb proves concretes. S’han d’evitar les generalitzacions (bé, regular,...) Les anotacions seran correctes tan ortogràficament com gramaticalment. Utilitzar només abreviatures d’ús comú. Les expressions en argot (lo col·loquial) només s’utilitzaran en el context d’una declaració del pacient. Les anotacions s’han de fer en els registres adequats. Registrar en ordre cronològic. Fer anotacions el més aviat possible. Registrar les anotacions només pels pacients dels que en som responsables. Anotar totes les consultes fetes a altres professionals. No utilitzar els registres per problemes o per adjudicar culpes. Les normes generals a tenir en compte en fer un registre manuscrit son: Si ens oblidem de fer una anotació, s’haurà d’afegir en el primer espai disponible identificant l’anotació tardana. La lletra ha de ser llegible. Signar els registres de manera llegible. No escriure en llapis ni utilitzar tippex. Evitar deixar espais en blanc (al acabar d’escriure es fa una línia amb boli). No eliminar pagines dels registres, si cal, fer copies indicant-ho, sense eliminar l’original. Anotar dia, hora i any. Els aspectes a tenir en compte: Ortografia: “no s’ha li veu”, micción expontania. Ambigüitat: mañana sin incidències; curada, buen aspecto. Contradiccions: tranquil·la, desorientada, descansa durante la noche, orientada. Diureisis abundante, miccione continentes la majoria i ocasionalment. Interferències lingüístiques: realitzats cuidados habituals d’infermeria, sentada al silló, toma ressopó. Redundàncies: responde a estimulos verbales verbalizando a preguntes simples. Curo dit EIE (extremitat inferior esquerre) peu. 6 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10607716 Comunicació i TIC 1er Infermeria UNITAT 3: PARTS D’UN TEXT Un text es un conjunt d’enunciats amb intenció comunicativa en un context determinat que no té límits ni gramaticals, ni de grau de complexitat, ni d’extensió. Els seus components no són només oracions, sinó també els paràgrafs i les marques tipogràfiques. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. La realització de qualsevol tipus de text és un acte comunicatiu en que els continguts comuniquen el coneixement i la forma comunica qualitat, maduresa i nivell on s’han de tenir coses a dir i s’ha de saber dir-les. 1. TEXT EXPLICATIU Ordre de l’explicació: Plantejament del tema Desenvolupament de les explicacions Conclusió (coherència amb les idees que es volien explicar) 2. TREBALL MONOGRÀFIC Consisteix a elaborar un text a partir de la informació que s’ha obtingut sobre un tema determinar. El seu objectiu és demostrar que es posseeixen certs coneixement i que, a més, se saben redactar correctament. No s’ha de copiar llibres o altres treballs i les fonts són només la base per construir un nou text. Cal citar les fonts consultades i no es poden presentar com a pròpies, això es plagi. 2.1. ETAPES D’ELABORACIÓ D’UN DISCURS, TEXT O TREBALL 1. Inventio: què dir? 2. Dispositiu: com organitzar-ho. 3. Elocutio: com dir-ho. 4. Memòria: redacció escrita. 5. Acció: difusió. 2.2. ESTRUCTURA D’UN TREBALL I CONTINGUTS Portada: títol i identificació o Tipus de treball o Títol del treball ▪ Ha de ser explicatiu del treball ▪ Incloure les paraules clau del treball en el títol ▪ Evitar paraules genèriques ▪ Evitar paraules buides o obvies (per exemple informe, treball, estudi). Es poden incloure en el subtítol. ▪ No títols llargs o Autor per ordre alfabètic o Assignatura o Nom del professor o Centre, curs i estudis o Data en que es lliura Agraïments (opcional) 7 Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10607716 Comunicació i TIC 1er Infermeria o Pàgina en que figura un text molt breu que dona gracies a la persona que ens han ajudat o Va darrera de la portada i abans de l’índex Resum o Ha d’incloure totes les parts del treball o Habitualment es marquen la quantitat de paraules que ha de contenir Índex Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. o Títol de cada apartat i pàgina o Índex automatitzat Introducció (presentació) o Planteja el tema que desenvolupa el treball o Explica els objectius del treball o Explica l’objecte d’estudi o Presenta l’estat de la qüestió o Permet una visió global del treball o Anima a la lectura de la resta de text o Presenta els blocs o continguts del treball Desenvolupament o cos del treball: capítols, subcapitols, paràgrafs o Es el nucli de treball, on s’ha de desenvolupar la informació relacionada amb el tema o La informació ha de ser rellevant ▪ Es important fer una selecció de la informació que es vol exposar ▪ Mostrar les fonts d’informació dins del text ▪ La informació complementaria o que no sigui bàsica, s’ha d’incloure en els annexos o Ha de tenir una presentació coherent i correlativa dels continguts o Ha de donar resposta al tema del treball o Es pot organitzar en apartats i subapartats Conclusions (tancament) o És la ultima part del treball o Presenta un síntesi de la informació o els resultats més important o Planteja una valoració o reflexió final o Proposa treballs futurs o millores (si s’escau) Bibliografia i altre fonts documentals o Una bibliografia es composta de referències bibliogràfiques o Aquest apartat va al davant dels annexos o Estils de construcció de les referencies bibliogràfiques mes habituals en sanitat (Vancouver i APA) Annexos: documents que amplien o completen la informació del treball, però no son rellevants 2.3. EDICIÓ I REVISIÓ D’UN TEXT: PROPIETATS Adequació o Relació entre el tet i el context o Relació entre l’emissor i el receptor o Sintonia amb la situació comunicativa: gèneres i registre Coherència o Permet entendre el significat d’un text o La intenció comunicativa, coincideix amb l’objectiu o Fa referencia a la manera d’organitzar i al desenvolupament de la informació (breu, clar, suficient, i progressiu → d’allò general a allò concret) 8 Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10607716 Comunicació i TIC 1er Infermeria o Un text coherent és aquell que dona la possibilitat de transformar i reduir el contingut d’un text. Cohesió o Un text té cohesió en relació a l’estructura i a l’organització del text ▪ Cohesió lingüística / semàntica Un text cohesionat és aquell que els enunciats del qual estan perfectament relacionats per connectors. Els connectors són senyals visuals que marquen la distribució de les idees i fan evidents les relacions entre paràgrafs i frases Connectors sintàctics (pèro, tanmateix) i marcadors discursius (primerament, recapitulant) ▪ Cohesió ofimàtica Els espais entre el títol d’un apartat i el text ha de ser sempre el mateix Els espais entre el final del text i el títol de l’apartat següent ha de ser el mateix La justificació ha de ser la mateixa a tot el text L’interlineat ha de ser el mateix ▪ Cohesió tipogràfica La lletra ha de ser la mateixa a tot el treball La tipografia dels títols ha de ser la mateixa a tot el treball (segons el nivell) La negreta no s’ha d’utilitzar dins del text. Pot ser útil als títols La cursiva no s’ha d’utilitzar dins el text. Pot ser útil als títols. S’ha d’utilitzar per identificar els mots d’un idioma diferent al del text No pot haver un títol a final de la pàgina i el text a la pàgina següent Precisió lèxica o L’existència d’un terme designador específic precís exclou l’ús de la paraula en sentit genèric. o Evitar les paraules clixé o comodí: cosa, tema, rollo, haver, fer, tenir, donar, posar,... o Val més una paraula justa que mil frases repetitives o ineficaces. 2.4. ASPECTES GRÀFICS I SIGNES DE PUNTUACIÓ Delimiten les diferents unitats del text: Paràgraf: punt i a part. Frase: punt i seguit. Signes d’interrogació i exclamació són variants del punt i també indiquen final d’oració. Espais en blanc: Tots els signes de puntuació, tret dels parèntesis i el guions, s’escriuen immediatament després del caràcter anterior i van seguits d’un espai en blanc. Cal deixar un espai en blanc abans dels parèntesis i guions d’obertura i un després del de clausura. No s’ha de deixar cap espai en blanc després del guió o del parèntesis d’obertura, ni abans del de clausura. Ús de majúscules i minúscules: Després dels signes que marquen segment dins l’oració, sempre escrivim en minúscula. 9 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10607716 Comunicació i TIC 1er Infermeria Després del punt, punts suspensius i signes d’interrogació i d’exclamació, el caràcter que va a continuació, l’escrivim en majúscula, atès que marquen límit d’oració. Quan els dos punts introdueixen una enumeració que s’inicia en un paràgraf nou, podem utilitzar indistintament la majúscula com la minúscula. 2.5. DEÀLEG DE LA REDACCIÓ Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 1. No tinguis pressa 2. Utilitza el paper com a suport 3. Esborrany 4. Pensa en la teva audiència 5. Revisa la gramàtica i l’ortografia al final 6. Fixa’t en els paràgrafs. Endreça 7. Repassa la prosa frase per frase 8. Ajuda al lector a llegir 9. Deixa reposar el teu escrit 10. Pensar, escriure i revisar (PER) 10 Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10607716 Comunicació i TIC 1er Infermeria UNITAT 4: COMUNICACIÓ CIENTÍFICA “La ciència no existeix si no es comunica” La ciència infermera ha de tenir un conjunt de coneixements: tenir cura, cuidados i caring. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 1. MÈTODE CIENTÍFIC Observació Hipòtesi Experimentació Resultats La ciència s’ha de comunicar: Tant els científics com la ciutadania ha de tenir accés a la informació que genera la recerca. Si els avenços científics no s’expliquen, o no s’expliquen bé, la ciència perd bona part del seu sentit. Per que és un deure amb la societat. Per que és positiu per al conjunt de la ciència. Com es comunica la ciència: Comunicació entre científics Divulgació científica La comunicació entre científics i la divulgació pot fer-se mitjançant: treball monogràfic, resum, ressenya o recensió, memòria, pòster, vídeo-pòster, revisió bibliogràfica o article científic. Tipus d’articles científics: es fa després d’una investigació i es publica en diferents revistes. o Editorial: article d’opinió basat en la experiència i coneixements de l’autor o Revisió bibliogràfica: revisió de la literatura científica, revisió narrativa,... o Cas clínic: cas real d’interès o Article original o “paper” L’estructura per un article original o “paper” ha de ser: Resum curt de la recerca d’unes 200 – 300 paraules Introducció del marc teòric i context del treball Metodologia: explicar com s’ha fet l’estudi i quins mètodes s’han fet servir Resultats: descripció dels resultats de la recerca Discussió / conclusions: els autors expliquen les conseqüències que la seva recerca pot tenir per l’àmbit científic. Bibliografia: referencies als estudiós i articles rellevants pel tema. 2. ESCRIPTURA ACADÈMICA Ha de ser objectiva. Llenguatge científic: les paraules han de ser exactes i apropiades al fet o concepte que vulguem explicar, evitar termes innecessaris i evitar l’excés d0adjectius, adverbis i conjuncions. Mantenir el mateix temps verbal (present, passat, futur) i evitar formes recarregades. Registre formal i acadèmic. 11 Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10607716 Comunicació i TIC 1er Infermeria Es preferible la frase directa al circumloqui. Evitar interferències lingüístiques, no abusar d’estrangerismes Evitar el sexisme i la deshumanització del llenguatge (“casos de diabetis” millor, persones amb diabetis; “les infermeres” millor, el personal d’infermeria). Les abreviatures i acrònims (paraula formada amb les inicials) s’utilitzarà després d’escriure el significat complet d’aquesta la primera vegada que apareix en el text. Si s’utilitzen més de 10 acrònims o abreviatures, es pot adjuntar una pàgina amb la seva descripció. No utilitzar-les en el títol. Evitar frases llargues mitjançant la substitució de varies frases més breus. No utilitzar frases fetes. És bàsic utilitzar correctament els signes de puntuació, aquests serveixen per separar i clarificar les idees, a la vegada que compensen la carència de gestos, inflexions en la veu, etc. Els paràgrafs no han de superar les 10 o 12 línies. Cada paràgraf ha de representar una idea. La idea principal del paràgraf ha d’estar formulada al principi del mateix. Les distintes frases i els diferents paràgrafs han de guardar una explicita connexió entre si. Eliminar tot el que no sigui imprescindible. Utilitzar adequadament connectors argumentatius. Evitar tautologies o redundàncies. La majúscula només s’ha d’utilitzar a l’inici de frase, pels noms propis i per les sigles. 2.1. CONNECTORS Utilitzar connectors i organitzadors textuals: 1. Per marcar ordre: en primer lloc, primer, d’antuvi, en darrer lloc, en segon lloc, per començar,... 2. Per posar èmfasi: és a dir, en altres paraules, cal insistir en, la idea central és, cal tornar a dir,... 3. Per encetar una tema: respecte a, en relació a, un altre punt important és, pel que fa a,... 4. Per resumir: de l’altra, altrament, l’atra banda, en resum, en poques paraules, resumint el que s’ha fit fins ara,... 3. INFORME O MEMÒRIA Són escrits molt estructurals, que reuneixen i presenten les dades recollides durant una investigació o una experiència concreta i les comenten. La memòria acadèmica es un treball informatiu i cronològicament detallat d’experiències pròpies i significatives relacionades amb la formació rebuda. Descriu fidelment aquelles experiències de treball adquirides durant la realització de la pràctica en un temps determinat i que posen de manifest els seus coneixements i habilitats. 4. PÒSTER Presentació gràfica d’un text acadèmic o científic. El pòster comunica un treball d’investigació, els resultats d’una recerca, un projecte, etc. Combinant text i imatges. El pòster té la intenció de captar l’atenció de l’audiència per poder comunicar una informació determinada. El disseny, l’organització del text, l’ús del color i el tipus de lletra són elements imprescindibles a tenir en compte. 12 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10607716 Comunicació i TIC 1er Infermeria 5. DIFUSIÓ O DIVULGACIÓ CIENTÍFICA La ciència també tracta d’arribar a tots els públics. Mitjançant programes de comunicació com la ràdio, TV o diaris; xarxes socials; mitjans de comunicació especialitzats i espais de divulgació científica. Els mitjans de comunicació i la divulgació científica serveix per a: Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Informar: explicar els fets i la noticia. Explicar: treball més ampli de contextualització i reportatge Opinar: ens formen una opinió del mon que ens envolta. Editorial, article i columna. La difusió de la ciència pot ser mitjançant: Científic: paper essencial ja que són els experts en la seva especialitat. Periodista: intermedis de la comunicació que treballen conjuntament amb el científic. Divulgador: persones que divulguen la ciència fora del mitjans de comunicació utilitzant uns continguts més conceptuals i generals amb l’objectiu didàctic i no pas informatiu. Institucions: empreses de l’àmbit tecnològic o innovació amb la missió de facilitar de manera immediata i senzilla l’accés a la informació i documentació de la seca àrea. Per a divulgar la ciència a la ciutadania ho fem a través de paraules curtes i senzilles, mitjançant llenguatge concret, simple i entendible variant la tipografia. 6. TALLER COMUNICACIÓ CIENTÍFICA 6.1. DEFINICIÓ DE RESUM Resumir significa escurçar un text prioritzant les idees principals que es volen transmetre i apartant els detalls insignificants de manera que el producte final sigui un altre text fidel al contingut informatiu de l’original, cohesionat i ben estructurat. Reduir un text a ¼ dels seus mots aproximadament. Distingit la informació que es essencial de la qual és accessòria. Seleccionar i organitzar les idees o dades més importants i interessants del text. Facilita la compressió i l’aprenentatge de nous coneixements. Intenta reduir el sentit del tema amb una frase. No es presenta en forma d’esquema. No hi havia valoració subjectiva. No hi ha informació nova. No es presenta amb cites bibliogràfiques inserides. No es presenten abreviatures. 6.2. INFORME O MEMÒRIA Són escrits molt estructurats, que reuneixen i presenten les dades recollides durant una investigació o una experiència concreta i les comenten. La memòria acadèmica és un treball informatiu i cronològicament detallat d’experiències pròpies i significatives relacionades amb la formació rebuda. Descriu fidelment aquelles experiències de treball adquirides durant la realització de la pràctica en un temps determinat i que posen de manifest els seus coneixements i habilitats. 13 Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10607716 Comunicació i TIC 1er Infermeria Un informe o memòria es un text que té l’objectiu de donar compte de les tasques, activitats que s’han fet en un temps determinat. L’estructura de la memòria ha de contenir al cos de treball: Resum de l’activitat feta. Valoració del que s’ha fet. Propostes de millora. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 6.3. PÒSTER Presentació gràfica d’un text acadèmic o científic. El pòster comunica un treball d’investigació, els resultats d’una recerca, un projecte, etc. combinant text i imatges. El pòster té la intenció de captar l’atenció de l’audiència per poder comunicar una informació determinada. El disseny, l’organització del text, l’ús del color i el tipus de lletra són elements imprescindibles a tenir en compte. Per començar necessitem: tema, sentit comú i una eina de disseny adequada. Un pòster ha de ser com un tràiler d’una peli: breu i senzill, que no ho expliqui tot, visual i atractiu, et situa en la temàtica i es motivant i intrigant. El contingut es essencial, però no la única cosa important. Cal tenir en compte l’estructura, l’espai del que disposem, el disseny i la presentació. Per evitar textos massa llargs, es pot partir d’un resum, el més breu possible. 14 Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10607716 Comunicació i TIC 1er Infermeria UNITAT 5: QUÈ ÉS COMUNICACIÓ? Comunicar és l’acció i procés de transmetre un missatge, establint una relació i una interacció social. 1. ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ Font d’informació: origen del missatge. Missatge: conjunt d’informacions que es transmeten. Emissor: qui codifica el missatge. Codi: sistema compartit per emissor i receptor, format per senyals (lèxic) i regles de combinació (sintaxis) que permeten la codificació i descodificació. Canal: mitjà físic pel qual circula el senyal. Senyal: forma codificada del missatge capaç d’utilitzar el canal. Receptor: qui descodifica el missatge. Destinatari: a qui va dirigit el missatge. Referent: objecte, persona o subjecte al que al·ludeix el missatge (ho va fer ell. Es necessari saber qui es ell). Soroll: interferències de la transmissió. Context: conjunt de circumstàncies que envolten l’acte comunicatiu. 2. AMPLIACIÓ DEL MODEL DE SHANON I WEAVER Retroalimentació o feedback: a la comunicació humana l’emissor i el receptor intercanvien de manera ràpida els seus papers i emeten / reben informació contínuament (introduït per cannon): Meta comunicació: marc referencial composat per múltiples factors, entre els que destaquen el cultural i el grupal. Si no es comparteix aquest marc, generalment per pertànyer a diferents cultures, poden existir dificultats en la comprensió del missatge. 3. SUFICIÈNCIA DEL CODI COMÚ Ens comuniquem per mitjà del llenguatge, les llengües són codis i ens comuniquem codificant i descodificant missatges. El codi comú no es suficient per produir comunicació, existeixen factors com l’ambigüitat semàntica, factors extralingüístics, o inclús pot ser més important el que s’insinua amb el que s’expressa. La interpretació, no consisteix només a descodificar correctament el contingut del missatge, sinó també, a completar-lo adequadament amb el nostre coneixement. Reduir tota la comunicació humana a l’ús d’un codi és força inadequat. 15 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10607716 Comunicació i TIC 1er Infermeria 4. AMB QUI ENS COMUNIQUEM Esquema clàssic: emissor i destinatari. Tenir en compte la identitat dels interlocutors. No parlem sempre igual (nen/adult, amic/desconegut). Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Quan la persona a qui es dirigeix el missatge el rep i l’interpreta correctament podem diferenciar els processos en els que es transmeten continguts intencionadament i aquells altres en els que els continguts s’obtenen fruit d la deducció a partir de dades observades. Una cosa és el que es comunica i una altra el que inferim. intenció adequada producció inferència comunicativa interpretació Comunicar és transmetre informació (esquema clàssic). A més a més, la comunicació ens permet influir en els altres, manifestar pensaments, emocions, realitzar activats com saludar, demanar, agrair, insultar... Control previ: grau de preparació Alta prèvia del improvisació planificació contingut, forma i CONTROL l’estructura DEL MISSATGE Control Atenció Control durant la producción atenció i estricte relaxada monitització del missatge 16 Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10607716 Comunicació i TIC 1er Infermeria 5. GRAU DE CONTROL DEL MISSATGE Registres informals: improvisació i menor grau de control sobre la pròpia producció. Registres formals: major planificació prèvia i major atenció en la producció. 6. INTERPRETACIÓ. COMPRENSIÓ D’UN ENUNCIAT Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Es molt més que conèixer els significats de les paraules enunciades i les relacions gramaticals existents entre elles. Implica fer inferències que connectin allò que es diu amb el que es suposa mútuament o amb el que s’ha dit abans. Allò que l’emissor comunica i la informació que el receptor obté del senyal són presumptament idèntiques. 7. ASPECTES QUE INTERVENEN EN LA INTERPRETACIÓ Cultura Experiència personal Moviments del cos Mirada Veu / entonació 8. AXIOMES DE LA COMUNICACIÓ Un axioma de la comunicació son veritats inqüestionables universalment vàlides i evidents, que s’utilitzen sovint, com a principis en la construcció d’una teoria o com a base per a una argumentació. 8.1. PRIMER AXIOMA. LA IMPOSIBILITAT DE LA NO COMUNICACIÓ No hi ha res que sigui de conducta, no hi ha no-conducta, és impossible no comportar-se. Activitat o inactivitat, paraules o silenci, tenen sempre valor en la comunicació. 8.2. SEGON AXIOMA En tota la comunicació existeixen do elements bàsics: Element de contingut Element de relació o element ambienta o La relació i l0ambient que envolta al contingut donant-li sentit a la comunicació. o “meta comunicació” és el marc referencial que permet interpretar. 8.3. TERCER AXIOMA La naturalesa d’una relació depèn de com s’ordenin la seqüencia dels actes comunicatius. Interacció conversacional, es desenvolupa mitjançant intercanvis verbals i gestuals. Si les informacions transmeses als do nivells coincideixen, la comunicació és congruent. Tot tipus d’interacció comunicativa és bidireccional: l’emissor i el receptor s’afecten mútuament, generant una reacció en l’altre o generant una seqüencia determinada. 17 Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10607716 Comunicació i TIC 1er Infermeria 8.4. QUART AXIOMA. COMUNICACIÓ DIGITAL I ANALÒGICA Els éssers humans es comuniquen tant analògica com digitalment. El mode digital és la comunicació verbal i en canvi, el mode analògic és tota la comunicació que es produeix d’una manera no verbal. Es basa en els gestos, les postures, etc. 8.5. CINQUÈ AXIOMA. INTERACCIÓ SIMÈTRICA I COMPLEMENTÀRIA La relació simètrica està basada en la igualtat de posició jeràrquica (dos companys de feina). La relació complementària està basada en la diferencia de posició jeràrquica (comandament- treballador). Tots els interlocutors es situen en una d’aquestes dos posicions en un moment determinat. 9. ELEMENTS D’UNA SITUACIÓ COMUNICATIVA Són el conjunt d’elements que intervenen en un acte de comunicació. 9.1. SITUACIÓ Localització espacial i temporal en què es produeix la comunicació. Valorar les possibles barreres externes i internes. Escena psicosocial. 9.2. PARTICIPANTS Les persones que intervenen en la interacció. Característiques socio-culturals. Relacions entre ells. 9.3. FINALITAT Metes / productes Les finalitats es refereixen tant als objectius com als productes que se n’obtenen i que poden coincidir o no amb l’objectiu inicial. 9.4. NORMES 18 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10607716 Comunicació i TIC 1er Infermeria La comunicació té uns beneficis en que milloren el clima emocional, millora la confiança mútua, augmenta la eficàcia de les actuacions i s’aprenen. Els estudis diuen: L’estil bàsic de comunicació està centrat en les tasques o en l’activitat tècnica i no en la persona. Poc temps dedicat a la persona. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Es tendeix a negar els sentiments i les emocions. Es desenvolupen estratègies per a controlar i despersonalitzar la relació. Tot això passa perque els professionals no saben com parlar amb els usuaris. I no saben com escoltar als usuaris. En general, estructurem d’una manera molt rígida les interaccions per: Poder-les controlar Evitar “pèrdues de temps” i poder dedicar-nos a habilitats tècniques Evitar conflictes emocionals impredictibles Una relació despersonalitzada permet ignorar la realitat emocional de la persona. 9.5. ASPECTES RELACIONATS AMB LES HABILITATS DE COMUNICACIÓ Hi ha estudis que demostren que una bona comunicació té influencia en: Disminució de demandes o visites Disminució de proves diagnostiques Disminució de baixes laborals Millora de la satisfacció del tracte rebut Millora de la satisfacció de la cura proporcionada Major satisfacció laboral Per tant els beneficis d’una bona comunicació professional provoca: Augment en la capacitat per detectar problemes psicosocials de l’usuari Potencia l’adherència terapèutica Millora l’estat de salut general de l’usuari Major satisfacció de l’atenció i percepció de la competència professional Disminueix la freqüència de problemes legals en relació a la mala praxi És la base del vincle terapèutic 19 Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10607716 Comunicació i TIC 1er Infermeria UNITAT 6: COMUNICACIÓ NO VERBAL La comunicació no verbal es aquella classe d’accions comunicatives que transcendeixen la paraula parlada o escrita. Amb la comunicació verbal es transmet la informació un 30%, en canvi amb la comunicació no verbal transmetem un 70%. Aquesta comunicació pot: Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Acompanyar a les paraules Sempre està present Engloba posició, expressió, gestualitat, postures,... És allò implícit Es captada per la intuïció Tradicionalment ha estat subestimada pels professionals Les seves característiques son: Afectiva: es transmeten sentiments. Inconscient: difícilment controlable per la voluntat, és a dir, no s’és conscient del que s’expressa gestualment i amb major credibilitat. Equívoc: múltiples interpretacions segons el receptor, situació i cultura. 1. CLASSIFICACIÓ DEL LLENGUATGE NO VERBAL Es classifica segons la dimensió: Kinèsica Característiques físiques de l’interlocutor Tactèsica Artefactes Proxèmica Factors ambientals del procés comunicatiu Paralingüística (asimetria en la comunicació) L’estudi del moviment corporal segons la kinèsica es basa en: Mirada: contacte ocular i moviments dels ulls. Expressió facial: somriure, depressió de la comissura labial, contracció muscular fàcil, obrir la boca sense parlar. Postura: endavant / enrere, rígides / flacciditat, tanca / obert. Moviments corporals: continus, gesticulació i encongir espatlles. La tactèsica en entorns sanitaris presenta majors diferencies culturals: instrumental, objectiu no comunicatiu (moure al pacient, exploració) i expressiu, funció comunicativa (confiança, empatia, proximitat). En la proxèmica és té en compte la relació: íntima, personal, professional o social, pública. En canvi en la paralingüística: el to, velocitat, fluïdesa, silenci i modulació. En quan a les característiques físiques de l’interlocutor els estereotips socials relacionats amb l’aspecte que resulten important en la comunicació, és a dir, les característiques físiques canvien la nostra percepció. Els artefactes com la roba i els complements de moda presenten funció social i comunicacional. Poden distreure del missatge que es pretén donar. 20 Con el Plan Turbo, además de eliminar los vídeos también recibes descargas sin publicidad mensuales a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10607716 Comunicació i TIC 1er Infermeria 2. CLASSFICIACIÓ DELS ACTES NO VERBALS Emblemes: tenen traducció verbal directe, és a dir, es poden substituït per paraules i