Psicologia Educació (Bloc 3 i 4) PDF

 BLOC 3: EL DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA 1. EL DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL EN EL CONTEXT FAMILIAR “És la unió de les persones que comparteixen un projecte vital d’existència comuna, durador, on es generen forts sentiments de pert...

 BLOC 3: EL DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA 1. EL DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL EN EL CONTEXT FAMILIAR “És la unió de les persones que comparteixen un projecte vital d’existència comuna, durador, on es generen forts sentiments de pertinença al grup, existeix un compromís personal entre els seus membres i s’estableixen intenses relacions d’intimitat, reciprocitat i dependència.” - Segons Rodrigo i Palacios Transformació de la família al llarg dels anys. La família és el primer context on ens desenvolupem. És l’origen dels trets personals i socials dels nens i adolescents. Motius: Primera influència Més persistent Més intensa Afecta a l’àmbit social i personal Pels adults… - Desenvolupament de l’autoestima i el benestar psicològic. - Escenari per a l’aprenentatge de reptes, assumpció de responsabilitats i compromisos. - Escenari de trobada Intergeneracional, nexe d’unió entre el passat i el futur. - Xarxa de recolzament davant les diverses transicions vitals. Pels fills i filles… - Desenvolupament de llaços afectius amb els cuidadors. - Clima d’afecte i recolzament que afavoreix l’estabilitat emocional. - Estimulació cognitiva. - Estratègies de socialització. - Facilita el desenvolupament en altres contextos Control i supervisió del comportament: L’adult anteposa els seus sentiments als dels infants. - Importància de la familia, però com exerceix la seva influència? - Dues perspectives: A) Model tradicional de socialització familiar. B) model de construcció conjunta i d’influències múltiples. A) MODEL TRADICIONAL DE SOCIALITZACIÓ FAMILIAR - Procés educatiu: pares posen en joc determinats estils d’interacció que determinen el tipus de relació pares-fills i les conseqüències evolutives sobre la seva conducta i personalitat. - Estil d’apego dels fills depèn dels trets bàsics de la conducta del spares: disponibilitat i sensibilitat. Estils de criança i educació… (Macoby y Martin, 1983). En base a dos dimensions: - Afecte i comunicació - Exigència i control Estils educatius familiars (Palacios y Moreno, 1994 i Ceballos y Rodrigo, 1998). 1. Estil democràtic: Nivells alts d’afecte i control. Relació càlida i afectuosa que inclogui l’exigència i la fermesa. Dialogants i sensibles a les necessitats del fill. Estableixen normes i són coherents en el seu compliment, però no rígids. Disciplina inductiva basada en el raonament i l’explicació i control-guia. Tendeixen a promoure els comportaments positius més que a inhibir els negatius. Ajuden a afrontar situacions que requereixen cert esforç, ajustant-se a les seves possibilitats. Conseqüències evolutives: - Alta autoestima. - Gran capacitat d’autocontrol. - Competència i habilitats socials. - Autonomia. - Capacitat per a posposar la gratificació. - Persistents en els seus esforços, constants. - Principis morals interioritzats. 2. Estil autoritari: Valors alts en exigència i control, i baixos en afecte i comunicació. Tenen poc en compte els seus interessos i necessitats. Tendència a un control restrictiu i sever, prohibicions, amenaces i càstig físic. Control-imposició. Les normes són imposades sense explicació. Conseqüències evolutives: - Baixa autoestima. - Escassa habilitat en la relació social. - Escàs autocontrol. - Possibles conductes agressives davant el control extern. - Obediència i submissió davant el control extern - Heteronomia i Recompenses a curt termini  3. Estil permissiu: Alts nivells d’afecte i comunicació, acceptació, sensibilitat. Absència d’exigència i control. Prevalença dels interessos i desitjos del nen. Permeten regular les seves pròpies activitats. Gairebé no s’imposen normes, exigències o demanda d’esforços. Conseqüències evolutives: - Nens alegres i vitals. - Dificultat per a controlar els seus impulsos i Immaduresa - Alta autoestima. - Poc persistents en les tasques - Baixa competència social. - Desobediència, rebel·lia davant normes que xoquen amb els seus desitjos. 4. Estil negligent: Nivells baixos d’afecte i de control. Escassa implicació en les tasques de criança i educació. Fredor i distanciament en la relació. Escassa sensibilitat a les necessitats del fill. Les normes són absents i, a vegades, apareixen de forma excessiva i incoherent. Conseqüències evolutives: - Baixa autoestima. - Problemes de conducta - Baixa competència social. - Inestabilitat emocional - Escassa sensibilitat a les necessitats alienes. - Vulnerabilitat - Poc control d’impulsos. - Dificultat per a respondre a les normes. desobedients Algunes consideracions sobre el model tradicional… És un model bastant rígid i simplista per què: - Aborda les influències familiars com un procés simple i unidireccional. - Oblida el paper actiu del nen. - Pressuposa que els pares actuen sempre igual, amb els diferents fills i situacions, i que no canvien o evolucionen amb el temps. QUE VOL DIR SER PARE/MARE? ❖ Parentalitat positiva (Unió europea, 2016) ❖ Criança positiva (supera la consanguinitat. Concepte inclusiu) ❖ Criança responsable (Hepworth, 2014): criança que dóna resposta ràpida i ajustada a les necessitats dels infants. ❖ Suposa dotar d’eines als pares i mares, en lloc de fer-ho de forma reactiva,quan la situació és complicada. - Concepte holístic - Canvi en la concepció de l’infant - Canvi en el rol de la família Estudis recents revelen altres variables a tenir en compte... Influències genètiques. La majoria d’aquestes influències són comunes a tots els éssers humans, ens preparen per a la interacció. Sobretot s’ha observat en dos trets de personalitat: - Extraversió. (activitat, assertivitat, entusiasme) - Neuroticisme. (ansietat, tensió, fragilitat emocional). Influència ambiental: compartida i no compartida. Per què dos germans criats en el mateix ambient són diferents? Inf. Ambiental no compartida. Schaffer (1996)→ unitat de transmissió ambiental en la família: micro ambients. Influències simultànies i posteriors. - Simultànies: que operen paral·lelament al sistema familiar. Ex. La TV. - Posteriors: aquelles que es donen un cop “abandonem” el nucli familiar. Relació amb els iguals, relació de parella,... Anàlisi de la percepció de 848 adolescents sobre l’estil parental del seus pares (Oliva, Parra y Arranz, 2008): Consideren 6 dimensions: Afecte i comunicació. Promoció de l’autonomia. Control conductual. Control psicològic (estratègies manipuladores: inducció de culpa, retirada d’afecte…). Revelació: el fill comparteix el que fa fora de casa. (l’adolescent contava o no les coses que feia fora de l’àmbit familiar) Humor. Els resultats de l’estudi revelen 3 tipologies d’estils parentals: Pares estrictes: Alt grau de control conductual i psicològic. Grau mitjà: mostres d’afecte, promoció, autonomia, revelació i humor. P. Indiferents: nivells baixos en totes les dimensions analitzades P. Democràtics: nivells alts en afecte, promoció autonomia, revelació i humor; nivell mig en control conductual; molt baix en control psicològic. Conclusions de l’estudi de Jiménez -Lagares y Muñoz Tinoco (2005) sobre pràctiques familiars que no afavoreixen el des. infantil: Disciplina incoherent: pares no sistemàtics o en desacord (un que et diu que sí i l’altre que no), Disciplina colèrica i explosiva: pegar, cridar, amenaçar … Baixa implicació i supervisió. Ni ajuda al desenvolupament dels nens/no control dels pares Disciplina rígida i inflexible: no adapten les seves estratègies a l’edat, comportament o situació, tampoc negocien. B) MODEL DE CONSTRUCCIÓ CONJUNTA I D‘INFLUÈNCIES MÚLTIPLES Té en compte que: ❖ Les conductes dels infants són molt variades. ❖ El mateix estil educatiu té manifestacions conductuals diferents en funció de: - la situació, - la interpretació subjectiva del nen. Els pares han de tenir uns límits i unes regles flexibles. Factors que incideixen en la construcció conjunta de les relacions familiars. I. Característiques psicològiques del destinatari: el comportament d’un modifica el de l’altre i viceversa. II. L’edat del destinatari: les mateixes conductes requeriran estratègies de control diferents per a ser eficaços. Les capacitats cognitives evolucionen. III. Percepció i acceptació de les pràctiques educatives dels pares. La interiorització de les normes determinada per: - Claredat del missatges (com de clar diem les normes) - Grau d’acceptació (l’infant cada vegada que creix s'anirà revelant) - Possibilitat d’elaboració vs. imposició. (de les normes per part dels pares) 2. LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT DES D’UNA PERSPECTIVA EVOLUTIVA Reaparició de l’estudi del jo a la dècada dels 70. A) L’AUTOCONCEPTE Segons Wallon (1932): La consciència de nosaltres mateixos comença a formar-se molt aviat però necessita d’un procés llarg per a consolidar-se. Mai s’acaba de consolidar definitivament. Va patint canvis i transformacions en funció de l’edat i les experiències vitals. (segons la importància que li donem) A.1 Preludis del sentiment de personalitat (Wallon, 1934). Sorgeix com un procés de progressiva disgregació de la fusió inicial del bebè amb els seus cuidadors. Va construint una relació afectiva intensa en la que s’alternen tensió – relaxació, angoixa – satisfacció,... Aparició sentiment d’eficàcia personal (4-10 m.)→ capacitat per produir respostes contingents en l’entorn. Es va aprenent amb un període llarg de temps. Funció de diàleg tònic (intens afectiu).  8-9 m.→ comencen a mostrar signes d'auto reconeixement quan veuen la seva imatge en el mirall o en una pantalla. A.2 Consolidació de la consciència de si mateix. Entre els 15 i 24 mesos, són capaços de resoldre amb èxit la “prova de la taca”. 18 – 24 mesos: aparició dels pronoms personals (“jo”, “el nen”,... i del “tu” per referir-se als altres). Aparició de sentiments de competència / incompetència i la consciència de compliment o transgressió de les normes. Donar-li variabilitat de comunicació. 2-3 anys: els terribles dos anys. El jo es conquesta a través de la oposició. La era del NO, donar alternatives. Diuen el no perquè tenen una incompetència ja que no ho sap fer. En conclusió... És el resultat d’un procés actiu de construcció al llarg del desenvolupament. En funció de les capacitats emocionals i lingüístiques es desenv, d’una manera o una altra. En funció del grau de desenvolupament cognitiu i de les experiències socials. Entre els 3-6 anys: descripcions centrades en trets i característiques observables, activitats habituals,...No són capaços d’anar més enllà. B) L’AUTOESTIMA (concepte molt important) ❖ És la dimensió valorativa del jo: Com valoro les meves característiques. Com em sento respecte el que sóc. Quins són els meus límits,... ❖ Una construcció subjectiva a partir de: Les metes que ens proposem Importancia concedida a alguns continguts (+ o -). És una realitat psicològica multidimensional… L'ordre de prioritats és diferent per a cadascú. ❖ Autoestima física: la valoració que fa del seu aspecte físic, destreses i habilitats corporals. ❖ Autoestima social: la valoració de les relacions amb els pares, amics i persones significatives. ❖ Autoestima acadèmica: la valoració del rendiment en les diferents matèries escolars. ❖ Estima global: determinada per les puntuacions en les diferents dimensions i el grau d’importància que s’atribueix a cadascuna. És estable l’autoestima? No, tot va canviant. - Disposem d’una autoestima de base que al llarg del cicle vital va experimentant pujades i baixades (no seran molt notables), estabilitzant-se en determinats moments. - Però també existeix una autoestima baromètrica (ens va pressionant a mesura que ens van passant coses) que ens fa ser sensibles allò que ens toca viure. Determinants de l’autoestima... - Els estils educatius parentals: segons si han donat atenció o no, a ajudat a nivell emocional. - Els companys i els professors. - La pròpia persona. C) LA IDENTITAT A L’ADOLESCÈNCIA (Erikson, 1950). Qui sóc? Què vull ser? Què considero important? C.1 Les identitats a l’adolescència (Macia, 1966) En base a dos dimensions: - Crisi i recerca (actual o passada) - Compromís amb valors, ideología, professió IDENTITAT EN MORATÒRIA: Estic investigant i buscant IDENTITAT DIFUSA: No es comprometia molt bé cap ideologia, ni amb mi mateix…Si aquesta passa per una crisi es pot aconseguir la identitat 1 o 3. Determinants de la identitat… ❖ Moment de l’adolescència. ❖ Estils de relació familiar i vinculació amb els pares. ❖ Condicions de vida i possibilitats de futur. ❖ Moment històric – cultural (generació). C. 2 La identitat de gènere. Entre els 18-30 m.→ Identitat de gènere: basant-se en el tipus de roba, pentinat,...Ja que la capacitat cognitiva és molt petita. Edats preescolars → Estabilitat de gènere: un nen es convertirà en home però si li posem vestits,.... A finals dels 2 a. → Constància de gènere: no es pot canviar de gènere sense tindre en compte el vestuari, pentinat,... 3. L’ADOLESCÈNCIA COM A TRANSICIÓ A L’EDAT ADULTA. Com són els adolescents? “Los jóvenes de ahora aman el lujo, tienen pésimos modales y desdeñan la autoridad. Muestran poco respeto por sus superiores y ya no se levantan cuando alguien entra en casa. Están siempre dispuestos a contradecir a sus padres y a tiranizar a sus maestros (Sócrates, S. IV A.C)” Creences sobre l’adolescència d’avui en dia... - La majoria dels pares pensen que ells eren més treballadors, més respectuosos i més madurs que els seus fills adolescents. - No tenen referents clars a diferència d’ells. - Els pares no troben l’equilibri entre la condescendència i els límits, entre el diàleg convincent i la imposició. Àrees problemàtiques evidenciades avui en dia… - Conflictivitat parental s'instal·la en els infants/adolescents - Inestabilitat emocional - Conductes de risc: consum de tòxics A) CANVIS EN EL SISTEMA FAMILIAR Per a entendre millor la dinàmica del sistema familiar en aquesta etapa, hem d’analitzar: - Canvis biològics, emocionals i cognitius que tenen lloc a nivell interpersonal (adolescent i pares) - Els processos interpersonals (patrons de comunicació, distanciament,...) - Context sociocultural (diferents cultures). Canvis en l’adolescent… - Pubertat: maduració física i sexual. - A nivell emocional: es té més consciència sobre els estats emocionals i fa referència a estats mentals a l’hora d’explicar el que sent. Busquem un estima més enllà del nostre, parella. - A nivell cognitiu: pensament operatori formal (pensament hipotètic: referències de caire hipotètic).Fiquem paraules al que ens està passant, al nostre nivell emocional. - Reconstrucció de la Identitat personal, com hi han tants canvis, aqui adaptem noves idees, per al nostre futur adult. Si en aquesta etapa som més competents a nivell cognitiu i emocional, per què és té la imatge de l’adolescent inestable i vulnerable? - Assumir una nova imatge corporal: nosaltres evaluem les parts del nostre cos d’una manera molt més exagerada que la resta del món. - Iniciar la construcció de la identitat, - Aprendre a utilitzar les noves capacitats cognitives,... ⇣ Pot generar estrès i les emocions es poden desbordar. A més a més, tindre les capacitats no assegura saber-les utilitzar. Canvis en els pares… - Crisi de la meitat del cicle vital. - Valoració de les metes i somnis aconseguits. - Final d’una etapa on ja no tenen nens i nenes sinó adolescents (adults). Processos interpersonals… - Sistema familiar en transició que possibilitarà noves maneres de relació (en totes les etapes) entre els seus membres que s’aniran estabilitzant gradualment. - Conflictes ➔ discrepància entre les necessitats i objectius que plantegen els pares i els adolescents. B) CONTEXT SOCIOCULTURAL - Influència mitjans de comunicació. - Augment de les influències a les que estan exposats. (als 11,12 i 13 anys són molt influenciables) - Inici més precoç i finalització més tardana de l'adolescència. - Tipologies familiars diverses (homosexualitat, monoparental) - Rapidesa amb la què es produeixen els canvis. És fàcil reconstruir la identitat amb aquestes condicions? C) COMUNICACIÓ I CONFLICTIVITAT Canvis en els patrons d'interacció entre pares i fills: - Passen menys temps junts. - Diferències en la percepció de la dinàmica familiar. Principals motius de conflictivitat: - Utilització del temps lliure - Normes i regulacions familiars (hora d’arribada, vestuari,...) No hi ha dades concloents pel que fa a les diferències de gènere. Existència de conflictes Intergeneracionals en l'adolescència... - Augment de la conflictivitat en l’adolescència primerenca. - Més discussions sobre l’elecció professional cap al final de l’etapa. - Els pares tenen una visió més optimista de la conflictivitat que els seus fills. Fills mentalitat de catàstrofe. - Més discussions amb les mares. Més predisposició a parlar i a la empatia. Malgrat tot això si hi ha una bona resolució, els conflictes tenen una influència positiva. D) INFLUÈNCIES FAMILIARS SOBRE L’AJUST I EL DESENVOLUPAMENT ADOLESCENT 1. Enfoc dimensional AFECTE: - Necessitat d’afecte i proximitat amb els pares. - Quant més càlida és la relació pares – fills ➔ millor desenvolupament o ajust psicosocial. Ex: Alta competència, autoestima i benestar psicològic... - Falta de cohesió + conflictes➔ problemes d’ajust intern en l’adolescent. Ex. Depressió/ Aspectes relacionts CONTROL O MONITORITZACIÓ. - Control: establiment de límits, exigència de responsabilitats, supervisió del comportament. - Monitorització: coneixement/estratègies que utilitzen els pares sobre què fan els seus fills. - A més control, més ajust. - Absència de control➔ prob. conductuals. Dificultat: COM exercir el control o monitorització? CONCESSIÓ O FOMENT DE L’AUTONOMIA: - Fomentar el diàleg bidireccional i la discussió d’arguments, promou un pensament més independent i personal, que fa que l’adolescent sigui més competent socialment. 2. Enfoc tipològic Els fills de pares democràtics tenen nivells més alts d’autoestima i moralitat. Adolescents crescuts en un ambient indiferent→ prob. emocionals i conductuals. Fills de pares autoritaris→ poca confiança en ells mateixos. Fills de pares permissius→ problemes de cta. - Importància de la coherència en l’estil educatiu adoptat pels pares. - Tenir en compte que la comunicació i la relació és un procés d’influència bidireccional. - Influència de factors aliens a la família (grup d’iguals (els pares ja no son els referents), TV,...) E) IMPLICACIONES EDUCATIVES PER A FOMENTAR EL SEU DESENVOLUPAMENT 1) Canviar la representació social negativa que existeix sobre aquesta etapa. Allò que es pensa de l'adolescència no és tan negativa. 2) Conèixer les necessitats dels nois i noies (Flexibilitat i sensibilitat ➔ BON AJUST). 3) Establir límits clars (tots necessitem límits), raonats i justificats. Per a reflexionar… - És una etapa tan negativa com us pensàveu? - Quines són les necessitats dels adolescents? 4. EL DESENVOLUPAMENT MORAL A LA INFÀNCIA I A L'ADOLESCÈNCIA MORAL O ÈTICA: Estudi de les normes que regulen la conducta humana cap als altres en termes generals. - Tota societat té la necessitat d’establir unes normes per a evitar els conflictes entre les persones ➔ REGLES MORALS. Quantes més normes posem és que més conflictes hi ha. - Les normes estableixen els límits, fins on es pot arribar i què és el que no es pot fer. - La moral està formada per components innats però que són modelats per la cultura i la societat. No han de ser innats. - Inicialment les normes són implantades per l’altre i a poc a poc passen a ser interioritzades. Existeixen 3 tipus de normes socials: - Normes Convencionals: regulen els usos socials (com vestir, com saludar, com tenir cura dels nens, costums,...) varien en cada societat. - N. Morals: sistema de regulacions innates sobre com relacionar-se amb els altres (justícia, integritat, respecte,...). - Normes Jurídiques (lleis): estan codificades i es caracteritzen per un poder que s’ocupa d’imposar sancions en cas de violació. 1. Com s’adquireix la moral? Plantejament dels psicòlegs: la moralitat es va adquirint al llarg del desenvolupament. - Primers estudis: es centraven en com van adquirint els individus les característiques morals que es consideren valuoses (VIRTUTS: honestedat, altruisme, generositat,...). - Piaget: El juicio moral en el niño (1932). Canvi d’orientació cap a l’estudi dels criteris amb els que ens basem per a jutjar les conductes morals i quin raonament fem d’elles. Enfoc dominant en l’estudi del desenvolupament moral: ENFOC COGNITIU - EVOLUTIU. - Màxims representants: Piaget i Kohlberg. - Es centren en el component cognitiu de la moralitat: Raonament o judici moral - El desenvolupament moral, és el fruit de la construcció per part del subjecte, a partir del procés cognitiu i de l’estimulació que proporciona la interacció social. Si falta un d’aquest components no es pot arribar a un desenv. moral. A) LA CONTRIBUCIÓ DE PIAGET. - Considerava que les normes poden ser imposades pels altres o bé ser interioritzades. - Existència de normes infantils presents en els jocs de regles. - Tècnica utilitzada en els seus estudis: històries en les que els nens havien d’avaluar el grau de bondat o maldat del protagonista (estudis sobre la responsabilitat i intenció). evaluava la mentira. - En altres casos, els hi demanava l’avaluació d’una mentida. ⇣ Responsabilitat objectiva: és el contingut de la mentida el que la converteix en més greu per als menors de 7 anys (amb majors altres inferències). També va veure que a mesura que creixem el concepte de justícia evoluciona: de les sancions expiatòries (rebre un càstig) a les sancions per reciprocitat (dirigides a reparar les conseqüències de l’acte). Altres conceptes que va desenvolupar: - Justicia immanent: si es produeixen sancions per la pròpia naturalesa de les coses. La justícia és perfecta i sempre s’aplica. El culpable sempre ha de ser castigat. - Justícia retributiva: l’individu és premiat en funció de l’esforç i dels mèrits. - Justícia distributiva: es distribueix el bé afavorint a tothom per igual. Pel que fa a les relacions entre els iguals, en l’exemple en que un gran abusa d’un petit i aquest es defensa, els resultats que va trobar van ser: - Amb l’edat van augmentant les respostes de reciprocitat i la conducta del nen petit és aprovada. - Els infants menors de 7-8 anys, consideren la conducta recíproca com a indesitjable perquè està prohibida pels adults i perquè accepten que el més gran sempre és l’autoritat. No capacita de discernir del que està bé i el que està malament, ja que l’autoritat és l’adult. Segons Piaget hi ha 2 nivells en el desenvolupament moral: MORAL HETERÒNOMA (5 - 11 a.): - El valor de les normes està lligat a les persones que les dicten (adults) i s’han de complir perquè ho diu l’autoritat. Orientada al càstig i a l'obediència, la funció del càstig és la expiació. - La responsabilitat objectiva: l’acció és valorada com a + o – en funció de les conseqüències i no de la intenció (REALISME MORAL). MORAL AUTÒNOMA (11 – 12 a.): - Ja és capaç de jutjar les normes en funció de la bondat o maldat, independentment de qui les dicti. - Es basa en el respecte mutu entre les persones i en la reciprocitat. - Les normes són interioritzades, reflexionades i discutides. - Apareix el concepte d’equitat: les persones no són tractades per igual, sinó a partir de les necessitats i circumstàncies. - Les relacions cooperatives entre els iguals són les que faciliten el raonament moral. En resum... - Piaget va fer un treball exploratori que va permetre superar les limitacions dels plantejaments basats en l’estudi dels continguts morals. - Es basa en l’estudi del raonament moral i en descriu dos nivells: heteronomia i autonomia. - El nen realitza els seus progressos morals gràcies al desenvolupament cognitiu i a l’establiment de relacions menys egocèntriques i més cooperatives amb els iguals. B) LA CONTRIBUCIÓ DE KOHLBERG Lawrence Kohlberg (1927-1987), psicòleg americà que va realitzar estudis més detallats seguint les tècniques de Piaget. La seva obra es centra en: L’estudi del judici moral: procés de raonament per a resoldre dilemes morals en base als nostres valors. Quin raonaments tenien cap a diferents situacions en un àmbit moral. Formulació d’ estadis (precisos) del desenvolupament moral: 3 nivells + 2 sub estadis cadascun d’ells. Realització d’ estudis transculturals. Mètode d’investigació: - Planteja als nens dilemes morals i els hi demana la seva opinió sobre la millor solució al dilema: Com s’hauria d’actuar en una situació i per què. - A partir de les respostes descobreix l’estructura del judici moral del subjecte. Allò important són les raons que dóna la persona per a justificar la seva resposta. - Va comprovar que davant d’un dilema, diferents persones responien amb arguments del mateix nivell (idèntics). Ex: Dilema de Heinz (p.449). 3 nivells del raonament moral… Nivell 1. PRECONVENCIONAL. La moral està determinada per les normes externes: el que pot suposar un càstig és dolent. ❖ ESTADI 1. Moralitat Heterònoma (5-8 a. aprox.). Valor central: el càstig i l'obediència. S'actua en funció del que estableix l’autoritat, sense tindre en compte les intencions de la conducta. No es pot tenir en compte dos punts de vista. ❖ ESTADI 2. Moralitat d’intercanvi. Apareix la consciència que poden existir 2 punts de vista i coordinar-los. L’acció correcta és la que satisfà les pròpies necessitats. Reciprocitat pragmàtica: si faig quelcom per algú, ell ho farà per mi. El càstig ha de ser proporcional a la falta. Nivell 2. CONVENCIONAL La base de la moralitat és la conformitat amb les normes socials i mantenir l’ordre social és important. ❖ ESTADI 3. Moralitat de la normativa interpersonal (Adolescència). La bona cta. és la que agrada i ajuda als altres (O. cap a la conducta estereotipada o perspectiva del “bon/a noi/a”). Les bones intencions són molt importants, es busca l’aprovació dels altres. Dues perspectives en conflicte es resolen a partir d’unes normes per a tots. ❖ ESTADI 4. Moralitat del sistema social. Valor central: la llei. El més important és la llei. Es pot considerar tot el sistema social en el seu conjunt: té en compte dos punts de vista i les lleis socials. La conducta correcta és realitzar el propi deure, les lleis no s’han de desobeir. El primordial és el que diu la norma. Els deures són correlatius amb els drets. Nivell 3. POSTCONVENCIONAL La moralitat es determina a través de principis i valors universals que ens permeten examinar críticament la moral de la societat. ❖ ESTADI 5. Moralitat dels drets humans (A partir dels 20 a.). Els valors són relatius als grups, però existeixen uns drets i valors bàsics universals (dret a la vida, a la llibertat) i han de ser protegits. Les lleis i sistemes socials es jutgen segons garanteixin aquests drets. Ha d’existir una jerarquia de prioritats entre aquests drets, que ajudin a prendre decisions morals si hi ha conflicte. ❖ ESTADI 6. Principis ètics universals. El bé és definit a partir d’uns principis ètics universals que tothom ha de mantenir. Si les lleis i acords socials violen aquests principis, el punt de vista moral ha de prevaler segons el legal. Principis morals abstractes: igualtat, respecte a la dignitat,.. Resultats dels estudis transculturals... - Volia demostrar que l’existència dels estadis era universal i per això va estudiar si les respostes de subjectes d’altres cultures s’adequaven a aquests nivells. - RESULTAT: tot i que els subjectes d’altres cultures oferien explicacions basades en continguts diferents, la seva forma de raonar era la mateixa ➔ UNIVERSALITAT DELS ESTADIS. - Aquest autor també creu que hi ha una coherència bastant gran entre la conducta moral i el raonament moral ➔ conclusions dels seus estudis amb joves i adults delinqüents, aquests subjectes es mantenen en els estadis 1 o 2. La Teoria de Kohlberg ha donat lloc a nombroses investigacions i en general els seus postulats són bastant acceptats. 2. El Raonament Pro social … Màxima representant : Nancy Eisenberg. - Es refereix a conductes com ara ajudar, consolar, compartir,... Relacionades amb l’altruisme (fer algo sense esperar res a canvi): “accions que beneficien a un altre sense que un obtingui o esperi cap recompensa”. - La conducta cap a les altres persones es caracteritza per dos extrems: Pro social o antisocial. - Va realitzar estudis longitudinals i transversals en diferents cultures, i va trobar 5 estadis similars als 5 primers estadis de Kohlberg. - La tècnica que va utilitzar també va ser el plantejament de dilemes pro socials on el subjecte havia de triar entre: Satisfer els propis desitjos i necessitats O els dels altres.  BLOC 4: EL DESENVOLUPAMENT SOCIOEMOCIONAL A L’ADULTESA I LA VELLESA 1. EL DESENVOLUPAMENT SOCIAL I DE LA PERSONALITAT A L’EDAT ADULTA Etapes del cicle vital… - Infància (0-12) - Maduresa (40-60) - Adolescència (12-20) - Vellesa (40-60) - Joventut (20-40) - Quarta edat (80+) A) DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT ADULTA: Model de crisi normativa: Classifica el desenvolupament en etapes universals, lligades a una sèrie de crisis relacionades amb l’edat. Ex: Teoria psicosocial d’Erikson. Model dels successos de vida (més actual): Són els esdeveniments particulars de la vida els que determinen el curs del desenvolupament. Segons Erik Erikson… Generativitat: bon legat, satisfet Estancament: no avança, no satisfet amb el que ha fet durant el transcurs de la seva vida. Altres autors… - G. Valliant (1977): allò important és mantenir el significat de la pròpia vida. D’acord amb els aspectes del teu entorn i pròpis. - R. Gould (1978, 80): 30-40 a. Sensació d'urgència per arribar a la meta proposada doncs el temps és limitat. - D. Levinson (1986, 1992): 40-45 a. Transició i crisi de la meitat de la vida. Època de reflexió. Existeix la crisi dels 40 o de la meitat de la vida? La majoria de les investigacions suggereixen que el pas per aquesta etapa és relativament tranquil·la ja que... Superació de la criança dels fills, Plenitud laboral o es dóna el canvi de professió per a sentir-se més realitzat, Compromís amb el present (família, amics,...).  Són estables els trets de la personalitat? Les investigacions suggereixen que la personalitat és bastant estable al llarg del cicle vital. Fins i tot els trets es reafirmen amb l’edat. Ex: Una persona extravertida ho segueix sent. Estabilitat després dels 30 anys dels “Cinc grans trets de la personalitat”: ❖ Neuroticisme: vist que ha partir dels 40 als 50 van a menys. ❖ Extraversió: vist que ha partir dels 40 als 50 van a menys. ❖ Apertura: vist que ha partir dels 40 als 50 van a menys. ❖ Simpatia: augmenta o es queda als mateixos nivells. ❖ Escrupolositat: augmenta o es queda als mateixos nivells. B) CANVIS FAMILIARS: Període de rols canviants (cultures occidentals): més persones solteres, més divorcis, famílies reconstituïdes,... D’altres experimenten el major grau de satisfacció marital (U). Divorci: especialment difícil en aquesta etapa. Motius principals són la falta de temps, preocupació per la pròpia felicitat, està més acceptat, més independència entre els conjugues,... Noves parelles: 75-80% dels divorciats. Parelles més madures i realistes en quant a expectatives. D’aquest percentatge també hi ha un altre en que es tornen a divorciar amb aquestes parelles. Síndrome del “nido vacío”: Els pares senten infelicitat, preocupació, soledat i depressió per la marxa dels fills. S’ha vist que el pare fa més reunions i la mare prefereix parlar i comunicar-se. - No hi ha diferències de gènere. - Aspecte positiu: retrobament de la parella, més temps per a altres activitats,... Fills bumerang: adults joves que retornen a casa dels pares per problemes econòmics, laborals, divorcis,... Generació Sandwich: Adults que encara estan criant als seus fills i s’han de fer càrrec dels seus pares. Els avis avui en dia viuen més i, per tant, són més dependents. Violència familiar… La violència familiar es pot donar en qualsevol estrat social, raça, cultura o religió. Gènere: en general l’abusador sol ser el marit, en un 8% dels casos ho és la dona. Etapes de l’agressió: augment de la tensió (a. verbal), incident greu de maltractament i penediment amorós. Abús infantil: més freqüent en ambients estressants o amb dificultats econòmiques, famílies nombroses, amb alta conflictivitat marital,...Pot existir en tots els àmbits i classes socials.  Hipòtesi del cicle de la violència: abús i negligència cap als nens els predisposa a repetir patrons. C) TREBALL I TEMPS LLIURE L’adultesa és el temps de major productivitat, èxit i poder adquisitiu per a la majoria. Per a altres, que potser no han assolit l’èxit esperat, la feina es valora menys mentre que la família i altres activitats lúdiques es tornen més importants. O bé, canvien de professió. Relació entre edat i treball positiva: com més gran és el treballador més satisfacció experimenta. Excepte→ Esgotament o burnout: el treball es torna estressant al créixer la insatisfacció amb les condicions o el tipus de feina. Pot provocar un canvi a millor o pot ser a causa de una necessitat econòmica. 2. PERSONALITAT I ADAPTACIÓ A LA 3a EDAT CONVERTIR-SE EN AVI / ÀVIA... És una de les transicions evolutives pròpies de l’adultesa tardana que degut al ritme de vida actual es va desplaçant cap a la vellesa. Estils d’avis: Avis involucrats: participen de manera activa i tenen influència en la vida dels néts. A. de companyia: ofereixen recolzament, avis que truquen i visiten amb freqüència als néts. A. distants: Rara vegada visiten als néts i acostumen a queixar-se de la conducta infantil d’aquests. JUBILACIÓ ACTITUDS DAVANT LA JUBILACIÓ Actitud de refusar-la (negació, per ex en jubilacions anticipades. També en nivells alts educatius i forta vinculació amb la feina) Acceptació: com a fet inevitable. Actitud conformista i resignada. Jubilació com a alliberament. Premi al treball realitzat. Pot provocar avorriment per falta d’expectatives.  Jubilació com a oportunitat: posar en marxa projectes que fins aleshores no han estat possibles: viatges, voluntariat, oci, relacions socials, etc. Aquesta és la jubilació en sentit positiu ja que permet noves activitats i en algun casos mes enriquidores que el propi treball. Altra jubilació: la jubilació confusa: Gent gran que es jubila però després ha de tornar a treballar per dificultats econòmiques. Qüestió central en relació a l’envelliment… - La personalitat es manté estable o canvia en la segona meitat de la vida? - Si l’estabilitat i el canvi coexisteixen... Què es manté amb els anys i què és el que canvia? ⇣ Model de personalitat de Hooker (2002). MODEL DE PERSONALITAT DE HOOKER (2002) 1) ELS TRETS DE PERSONALITAT Dimensions bàsiques de la personalitat, són relativament estables. 2) ADAPTACIONS CARACTERÍSTIQUES Metes, tasques evolutives o motivacions lligades a contextos i moments vitals. 3) LES HISTÒRIES VITALS. Creació narrativa de la nostra vida, el resum d com som i com hem arribat a ser-ho. 1) Els trets de personalitat Model dels 5 grans trets de personalitat: ❖ Inestabilitat emocional ❖ Amabilitat ❖ Extraversió ❖ Responsabilitat. ❖ Apertura a l’experiència 1.1 Estudis centrals en el canvi: estudis de Kansas City. Anys 50, Universitat de Chicago. Què van descobrir? - Amb l’edat s’aprecia una major tendència a la interioritat. - Es produeix un procés natural de retirada: Teoria de la desvinculació. - Les diferències de gènere es difuminen i convergeixen amb l’edat. 1.2 Estudis centrats en l’estabilitat: estudis de Baltimore. Els 5 grans trets de Costa i McCrae. No confirmen canvis importants de personalitat → sembla estabilitzar-se en algun moment de l’edat adulta. Van comprovar l’estabilitat moderada en: ❖ Inestabilitat emocional ❖ Extraversió ❖ Apertura a l’experiència.  2) El JO: Autoconcepte i Processos Adaptatius Jo = aquell coneixement que tenim de nosaltres mateixos. Dues vessants en l’estudi del jo: - El JO com a objecte / contingut: Qui sóc? - El JO com a subjecte / procés executiu: el Jo en acció. 2.1 El JO com a objecte/contingut Com ens percebem i creiem que som. ⇣ AUTOCONCEPTE. Paradoxa de l’envelliment ⇣ Els atributs positius, l’autoestima, el benestar subjectiu, el sentit de control, NO experimenten canvis significatius a la vellesa. 2.2 El JO com a subjecte/procés Conjunt de processos encarregats d’administrar els recursos que tenim per a decidir la nostra trajectòria evolutiva i afrontar els canvis, reptes i amenaces. ⇣ L'autoregulació i l’adaptació. Les funcions adaptatives són essencials per a fer front a les pèrdues que comprometen al nostre autoconcepte. Dos processos adaptatius antagònics (Piaget): Assimilació → S’actua per a aconseguir metes i satisfaccions personals. L’ús d’aquestes estratègies disminueix amb l’edat. Acomodació →S’ajusten les metes i preferències a la trajectòria real i a la situació present. Augmenten amb l’edat. Des de la perspectiva del cicle vital es diferencien 3 facetes o estratègies… Manteniment / Continuïtat. Destaquen les activitats compensatòries: - Trobar nous camins per a superar les dificultats. - Reorganitzar activitats per ajustar-les a les noves circumstàncies. Ex: Economista jubilat que fa de voluntari. Canvi en els estàndards de comparació: Aquestes estratègies de relativització de l’envelliment portades a l’extrem serien la NEGACIÓ. Regulació de la pèrdua. Reajustar les metes. - Es reconeix la impossibilitat d’alguns projectes. - Es redefineixen les aspiracions. - Es prioritza conservar les coses bones disponibles i possible en el present  Substituir unes metes per unes altres. - Es prioritzen metes més realistes. - Es tendeix a reduir els nombre de requisits per a estar sa (“poder valer-se”). Creixement. Segons Erikson… Generativitat. - Adultesa. Compromís amb les generacions futures i amb la creació d’alguna cosa que ens sobreviurà. Integritat del jo. - Vellesa. Vinculada a la avaluació de la pròpia trajectòria vital al final de la nostra vida. ⇣ Si s’aconsegueix sent que ha valgut la pena viure, es sent satisfet amb les decisions preses i afronta serenament el final de la seva vida. El Jo a la Quarta Edat (80-85) Moment compromès pel jo. ❖Condicions límits de l’experiència d’envellir. ❖Utilització preferent d’estratègies d’acomodació. ❖Vivències centrades en el present, en allò quotidià. ❖Sensació de ser una càrrega i de no poder valer-se per un mateix→ descens en el benestar subjectiu. 3) Les històries vitals Els individus narrem històries per a comprendre’ns a nosaltres mateixos i als altres. Ens proporcionen una versió de la nostra trajectòria vital on els canvis i les transicions apareixen justificades i coherents. Característica de les narracions: ❖ Jo narrador, ❖ Jo narrat. Ruth i Oberg (1996) etiqueten les històries vitals en funció de la metàfora central que les caracteritza i que transmeten un significat global com: La vida dolça La vida com a carrera de balles La vida com a carrera laboral Una vida dedicada La vida amarga La vida com una trampa.