Psicologia del desenvolupament emocional

Es basa en el respecte mutu entre les persones i en la reciprocitat. Les normes són interioritzades, reflexionades i discutides. Apareix el concepte d’equitat: les persones no són tractades per igual, sinó a partir de les necessitats i circumstàncies.

El valor de les normes està lligat a les persones que les dicten (adults) i s’han de complir perquè ho diu l’autoritat. Orientada al càstig i a l'obediència, la funció del càstig és la expiació.

Es basa en el component cognitiu de la moralitat: el raonament o judici moral. El desenvolupament moral, és el fruit de la construcció per part del subjecte, a partir del procés cognitiu i de l’estimulació que proporciona la interacció social.

Conjunt de normes que regulen la conducta humana cap als altres en termes generals. Estableixen els límits i el que no es pot fer.

Refereixen-se als usos socials (com vestir, com saludar, com tenir cura dels nens, costums...). Varien en cada societat.

Són un sistema de regulacions innates sobre com relacionar-se amb els altres (justícia, integritat, respecte...).

Estan codificades i es caracteritzen per un poder que s’ocupa d’imposar sancions en cas de violació.

Les persones són tractades per igual segons la llei.

L’individu és premiat en funció de l’esforç i dels mèrits.

Si es produeixen sancions per la pròpia naturalesa de les coses. La justícia és perfecta i sempre s’aplica.

El contingut de la mentida és el que la converteix en més greu per als menors de 7 anys.

L’acció correcta és la que satisfà les pròpies necessitats. Reciprocitat pragmàtica: si faig quelcom per algú, ell ho farà per mi.

Valor central: el càstig i l'obediència. S'actua en funció del que estableix l’autoritat, sense tindre en compte les intencions de la conducta.

La moral està determinada per les normes externes: el que pot suposar un càstig és dolent.

L’acció correcta és la que agrada i ajuda als altres. Les bones intencions són molt importants, es busca l’aprovació dels altres.

Valor central: la llei. El més important és la llei. Es pot considerar tot el sistema social en el seu conjunt: té en compte dos punts de vista i les lleis socials.

La base de la moralitat és la conformitat amb les normes socials i mantenir l’ordre social és important.

Els valors són relatius als grups, però existeixen uns drets i valors bàsics universals (dret a la vida, a la llibertat) i han de ser protegits.

El bé és definit a partir d’uns principis ètics universals que tothom ha de mantenir. Si les lleis i acords socials violen aquests principis, el punt de vista moral ha de prevaler segons el legal.

La moralitat es determina a través de principis i valors universals que ens permeten examinar críticament la moral de la societat.

Accions que beneficien a un altre sense que un obtingui cap recompensa

Es basa en el raonament per a resoldre dilemes morals en base als nostres valors. Quin raonaments tenien cap a diferents situacions en un àmbit moral.

Es refereix a conductes com ara ajudar, consolar, compartir,...

La majoria de les investigacions suggereixen que el pas per aquesta etapa és relativament tranquil·la.

Són els esdeveniments particulars de la vida els que determinen el curs del desenvolupament.

Classifica el desenvolupament en etapes universals lligades a una sèrie de crisis relacionades amb l’edat.

La família és el primer grup social on ens desenvolupem, és l'origen dels trets personals i socials dels nens i adolescents. S'hi generen sentiments de pertinença, compromís personal entre els seus membres i relacions d'intimitat durant un període llarg de temps.

El primer context on ens desenvolupem, més persistent i intensa, i que afecta l'àmbit social i personal.

És l'estil d'interacció dels pares que influeix en les relacions pares-fills, determinant el tipus de vincle i les conseqüències evolutives del nen. Estils de criança com el democràtic, autoritari, permissiu i negligent influeixen en el desenvolupament emocional i social dels fills.

Un estil educatiu caracteritzat per alts nivells d'afecte i control, comunicació oberta, establiment de normes coherents i disciplina inductiva basada en el raonament. Promou l'autoestima, l'autocontrol, les habilitats socials i la capacitat de posposar la gratificació.

Un estil educatiu amb alts nivells d'exigència i control, però amb baixos nivells d'afecte i comunicació, control restrictiu, prohibicions, amenaces i càstigs físics. Pot afectar negativament l'autoestima, l'autocontrol i les habilitats socials.

Un estil educatiu amb alts nivells d'afecte i comunicació, però amb baixos nivells d'exigència i control. Es basa en la llibertat del nen per prendre decisions, amb poca imposició de normes. Pot resultar en baixa competència social, desobediència i dificultat per controlar els impulsos.

Un estil educatiu caracteritzat per baixos nivells d'afecte, control i implicació en la criança. Els pares estan desconnectats emocionalment dels seus fills, amb poca sensibilitat a les seves necessitats. Pot provocar baixa autoestima, problemes de conducta i vulnerabilitat emocional dels fills.

És una concepció més holística de la parentalitat, que busca dotar els pares d'eines per a respondre de forma ajustada a les necessitats dels infants, superant les concepcions tradicionals i responent a les realitats familiars actuals.

Un model que considera l'influència familiar com un procés dinàmic i bidireccional, on el fill no només rep, sinó que també influeix en els pares. Reconeix les diverses influències del entorn i la interpretació subjectiva del nen en la interacció familiar.

La consciència de nosaltres mateixos que es desenvolupa gradualment al llarg de la vida. Es basa en la progressiva disgregació de la fusió inicial del nen amb els seus cuidadors i la seva capacitat d'interacció amb l'entorn. Mai s'acaba de consolidar i va experimentant canvis.

Valoració personal sobre les pròpies característiques, habilitats i relacions amb els altres. Es basa en les metes que ens proposem i en la importància que li donem a diferents factors com l'aspecte físic o la relació amb els amics. Pot variar al llarg de la vida.

La capacitat de percebre's com a una unitat independent, un sentiment que sorgeix entre els 18-24 mesos i que implica reconeixement de si mateix en el mirall o en una pantalla.

La identitat és la percepció que tenim del nostre jo en el món i el nostre lloc en ell, i està influenciada per factors com l'edat, els estils parentals, les condicions de vida i el moment històric. Es configura durant l'adolescència i pot canviar al llarg de la vida.

Un procés que s'inicia durant l'adolescència i que implica reconstruir el nostre sentiment de qui som. Es tracta d'un procés complex, amb diversos factors que influeixen en la seva construcció, com ara els canvis físics, psicològics i socials.

Un procés que implica explorar i descobrir nous aspectes de la personalitat, els valors i les preferències. S'assoleix un compromís amb la pròpia identitat i s'adquireixen major autonomia i independència.

La identitat de gènere es basa en la percepció de si mateix com a home o dona. Es desenvolupa en els primers anys de vida, sent influenciada per factors com la cultura, les normes socials i la interacció amb els altres.

Un conjunt de canvis físics, emocionals i cognitius que experimenta l'adolescent durant el pas a l'edat adulta. S'inclouen la pubertat, la reconstrucció de la identitat, l'assumpció d'una nova imatge corporal i l'adquisició de noves capacitats cognitives.

Una etapa del cicle vital on es reavaluen les metes i els somnis que han estat aconseguits. Els pares s'adapten al fet que els seus fills creixen i adquireixen més autonomia, com a conseqüència, es produeixen canvis en el sistema familiar.

Un procés on el sistema familiar s'adapta a les noves necessitats i dinàmiques entre els seus membres. Es poden generar conflictes fruit de discrepàncies, però també noves maneres de relacionar-se.

Un procés que implica redefinir el nostre sentiment de

Un estil d'avis que implica un alt grau d'interacció i participació en la vida dels néts. Aquests avis són actius en la criança i tenen una forta influència en la seva vida.

Un estil d'avis que implica el suport i el recolzament als néts, però sense un nivell alt d'interacció. Aquests avis ofereixen companyia, trucades, visites o consells, però sense participar activament en la criança.

Un estil d'avis caracteritzat per una distància emocional i una baixa interacció amb els néts. Aquests avis s'abstenen de participar en la vida dels seus néts, limitant les seves visites o la seva participació en activitats.

Un estil d'envelliment que posa l'accent en la introspecció, la reflexió sobre la vida i la recerca de sentit. Es pot donar cap a la mitja edat o més endavant, i pot ser un procés tranquil o turbulent.

Aquest estil de criança es basa en la confiança i el respecte envers els infants, permetent-los participar en la presa de decisions i oferint-los explicacions clares sobre les regles i normes.

És la capacitat de percebre als infants com a individus amb necessitats i emocions úniques, adaptant l'educació a cada cas.

Aquesta interacció és com un ball entre els pares i els infants, on tots dos s'influeixen mútuament.

Aquest model reconeix que infants criats al mateix entorn poden ser molt diferents a causa d'experiències i relacions diverses.

Aquest estil parental busca el bé de l'infant, però amb un control molt estricte, amb poca flexibilitat i comunicació.

Aquest estil parental té un equilibri entre afecte, control i comunicació, permetent la autonomia de l'infant.

Amb l’edat, les persones tendeixen a prioritzar més la seva vida interior i a retirar-se de la societat.

Es refereix a l'estabilitat de la personalitat al llarg del temps. Segons estudis, els 5 grans trets de personalitat, com l'extraversió o la inestabilitat emocional, semblen estabilitzar-se en l'edat adulta.

És la percepció que tenim de nosaltres mateixos, el coneixement que ens tenim.

La capacitat de regular-se a un mateix per a afrontar els reptes de la vida.

Es refereix a l'adaptació de les nostres metes i preferències a la realitat.

Són estratègies que ens permeten mantenir la nostra identitat i el nostre benestar enfront dels reptes de la vida.

Un procés a través del qual les persones adquireixen una visió més autèntica i personalitzada sobre la seva pròpia vida, reconeixent que algunes metes o aspiracions potser no es poden assolir, però que la felicitat pot trobar-se en altres aspectes. Aporta una perspectiva de satisfacció a la vida present i de valoració de les coses bones disponibles.

Una etapa caracteritzada per la integració de l'experiència vital passada i la seva valoració final. En aquesta etapa, la persona busca un sentit a la seva vida i intenta acceptar el seu final de manera serena i satisfactòria.

La manera com les persones narrant les seves històries donen sentit a la seva vida, proporcionant una interpretació coherent de les seves experiències i transicions, amb l'objectiu de compartir-la amb els altres.

Un estil d'envelliment que s'adapta a les limitacions físiques i emocionals de la vellesa, centrant-se en la conservació del benestar actual i l'acceptació de les limitacions presents.

L'experiència de la vellesa amb un sentiment de incomoditat i desvalorització degut a la sensació de dependència o inutilitat, dificultant l'acceptació de la fragilitat física i emocional.

Una etapa de la vida on es busca un sentit i una satisfacció amb el que s'ha aconseguit. Es busca deixar un llegat o un impacte positiu en el món.

Un sentiment de no haver aconseguit el que es volia a la vida. Es pot produir quan no es sent satisfacció amb el que s'ha aconseguit o amb el que s'ha deixat de fer.

Un estudi de la personalitat que identifica cinc trets principals: neuroticisme, extraversió, obertura a l'experiència, agradabilitat i consciència.

L'estudi d'Erikson sobre el desenvolupament psicosocial identifica un gran nombre d'etapes que tots els éssers humans viuen, cada etapa té una batalla o un desafiament central, que cal resoldre per a poder passar a l'etapa següent.

Els trets de personalitat poden experimentar petits canvis al llarg del temps, especialment amb el pas dels anys. Els trets com la extraversió i el neuroticisme tendeixen a disminuir amb l'edat, mentre que la consciència i l'agradabilitat tenden a créixer.

Un model de personalitat que identifica 5 trets bàsics i estables: inestabilitat emocional, extraversió, amabilitat, responsabilitat i apertura a l'experiència.

Aquests estudis van concloure que la personalitat es manté estable al llarg de la vida, però que es produeixen canvis en els trets i les adaptacions.

Un estil d'avi que participa activament en la vida dels seus néts, tenint una forta influència en la seva educació i creixement.

Un tipus d'actitud davant la jubilació que considera la jubilació com una oportunitat per a realitzar projectes i activitats que no eren possibles en el treball.

Canvis que es produeixen en la personalitat durant la segona meitat de la vida.

Aquesta jubilació es caracteritza per persones que es jubilen però després han de tornar a treballar degut a dificultats econòmiques.