UD3. Psychological Changes and Adaptation to Illness PDF

UD3. Canvis psicològics i adaptació a la malal6a Promoció de la Salut i Suport Psicològic al Pacient CFGM Cures Auxiliars d'Infermeria CURS 2023-2024 Con6nguts 01 La salut 02 La ins6tució sanitària. Hospitalització 03 Repercusions psicològiques d'emmalal6r 04 Mecanismes de defensa davant la mala6a...

UD3. Canvis psicològics i adaptació a la malal6a Promoció de la Salut i Suport Psicològic al Pacient CFGM Cures Auxiliars d'Infermeria CURS 2023-2024 Con6nguts 01 La salut 02 La ins6tució sanitària. Hospitalització 03 Repercusions psicològiques d'emmalal6r 04 Mecanismes de defensa davant la mala6a 05 Reaccions del personal assistencial davant la malal6a i el sofriment 06 Reaccions de la família davant la mala6a 01 La Salut Concepte de Salut Definició clàssica: Tradicionalment s’ha definit la salut com “Absència de malal6a o invalideses”. Inconvenients: La paraula “normal” s’u6litzava com a sinònim de Salut, però la línia divisòria entre el normal i el patològic no sempre és fàcil de definir. El concepte de “normal” varia amb el temps. Les definicions nega6ves no són ú6ls Concepte de Salut Definició de la OMS (1948): La salut és un estat de complet benestar dsic, mental i social, i no només l’absència d’afeccions o malal6es. (OMS) Avantatges Aspecte posi6u de la salut Dimensions social i mental. Inconvenients Utòpica Subjec6va. Concepte de Salut Definició de la Conferència Alma-Ata (1978): Estat de benestar dsic, mental i social amb capacitat de funcionament a nivell cultural, intel·lectual i espiritual. Avantatges Objec6va Concepte de Salut El concepte de salut té a veure amb estar i sen6r-se bé, però referit a tots els aspectes de la persona. És a dir, no només des del punt de vista dsic, sinó també psicològicament i en l'esfera social, sen6r-se bé en relació amb les persones que ens envolten. Així, estar sa suposa no només l'absència de malal6a dsica o psicològica, sinó també presentar un bon estat d'ànim i estar integrat a la societat Aleshores, si estem trists, ja no gaudim de salut? Si tenim menys amics dels que voldríem, no tenim salut? Si ens sen6m sols, cansats o de mal humor..., hem perdut la salut? Certament, vist així, Qui està sa? I més didcil encara, qui està sa tot el temps? Concepte de Salut A la pràc6ca, quan parlam de salut ens referim a l'absència de problemes dsics i de malal6es mentals ia estar integrat a la societat en què vivim. Això no obstant, no hem d'oblidar que els altres aspectes són també molt importants i estan relacionats entre si. La salut entesa així és una cosa que canvia conlnuament i sobre la qual el que hi ha són diferents nivells, de manera que ja no parlam d'estar sa o malalt, sinó de tenir un nivell de salut més o menys elevat. Nivell de Salut Cada persona té un nivell de salut en un moment donat, depenent de com es troba amb relació als tres aspectes esmentats anteriorment. Podríem establir un traç con6nu que expressaria aquest estat, col·locant l'individu en un lloc o un altre segons el nivell de benestar tant dsic, com psicològic i social. Nivell de Salut A l'extrem de la dreta se situa l'estat de benestar complet en tots els aspectes. A l'extrem esquerre, la situació oposada. Hi ha moltes coses que es poden fer per elevar aquest nivell (desplaçar-se cap a la dreta del gràfic) i abasten múl6ples aspectes: l'esfera social, la psicològica i, per descomptat, la dsica. El paper del TCAI és: Contribuir a elevar en la mesura del possible el nivell de salut de les persones a qui atén Promoure la seva salut Ajudar-los a disminuir l'ansietatç Fer que se sen6n còmodes, que puguin expressar els seus temors, que es relaxin tant com sigui possible Contrinuir a que tenguin cobertes les seves necessitats bàsiques En general, col·laborar perquè disminueixin les seves emocions nega6ves i afavorir les posi6ves . Concepte de Salut Aquest concepte de salut serà molt important en el tracte amb persones que pateixen alguna malal6a i a les quals el TCAI intentarà ajudar a elevar el nivell de salut en la mesura de les seves possibilitats. 02 La ins6tució sanitària. Hospitalització El tractament d'alguns problemes de salut requereix l'ingrés de la persona afectada a un hospital. Aquest fet pot suposar un impacte important en el pacient i també en els seus familiars i familiars. La ins6tució sanitària L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l'hospital com una part integrant d'una organització mèdica i social que té com a missió proporcionar a la població assistència mèdica i sanitària tant cura6va com preven6va i els serveis externs dels quals s'irradien fins a l'àmbit familiar. Els hospitals, i en general tots els centres assistencials, són estructures jerarquitzades on hi ha nivells diferents d'autoritat i de responsabilitat que condicionen diferents rols: rol del personal mèdic, del personal d'infermeria, dels TCAI, dels pacients, etc. La ins6tució sanitària Funcions dels hospitals Als hospitals es duen a terme funcions no només assistencials, sinó també docents, preven6ves i inves6gadores. Són llocs molt tecnificats on s'està en contacte amb mul6tud d'aparells i mitjans tècnics sofis6cats que resulten estranys i sovint amenaçadors per a les persones alienes a aquest entorn. Assitencial Docent Es diagnos6quen i tracten malal6es Es realitza formació del pesonal sanitari Preven6va Inves6gadora Es duen a terme accions des6nades a prevenir les malal6es o les seves complicacions S'inves6ga per aconseguir millores en la salut de la població Repercusions de l'hospitalització Per al pacient, l'ingrés a un hospital suposa entrar en un entorn que li resulta desconegut i on pot trobar dificultats per integrar-s'hi. Aïllament El pacient ha abandonat el seu entorn habitual. Tot el que li resultava familiar i proper fins ara ha quedat lluny i ara es limita a l'habitació de l'hospital. Pèrdua dels seus rols habituals Els rols familiars o laborals que la persona exerceix fins aleshores queden en suspens i són subs6tuïts pel rol de pacient hospitalitzat. Limitació de la mobilitat L'ac6vitat dsica, en el millor dels casos, es redueix a desplaçaments per l'habitació o, de vegades, pel passadís de la planta. Repercusions de l'hospitalització Pèrdua d'in6mitat Hi ha una pèrdua d'in6mitat dsica, especialment si es tracta d'habitacions compar6des; a més el pacient pot necessitar ajuda per a la neteja personal o ser sotmès a algunes exploracions que li resul6n incòmodes. D'altra banda, també es poden plantejar preguntes sobre qües6ons d'àmbit personal. Dependència El pacient depèn ara del personal sanitari per aconseguir la recuperació i ha de seguir les seves directrius i les de l'hospital (horaris de menjar, visites, etc.). La necessitat de seguir les pautes li pot provocar una ac6tud de passivitat, ja que sent que ha perdut el control de la situació i està indefens. La passivitat i dependència massives s'han d'intentar evitar; per fer-ho cal afavorir l'autonomia del pacient tant com sigui possible i no realitzar aquelles tasques que pot fer per ell mateix i transmetre-li que, encara que ha de seguir les instruccions del personal, també par6cipa ac6vament per aconseguir la seva recuperació. Depersonalització En el moment de l'ingrés el pacient perd part de les senyes d'iden6tat (els seus rols, per exemple) i es transforma en un pacient més, que ocupa una habitació similar a les altres i manté uns horaris i unes normes semblants. A més, el personal que l'atén pot veure-hi no tant una persona com una malal6a (despersonalització en el tracte que rep del personal sanitari). L'hospitalització a la infància HOSPITALISME. DEPRESSIÓ ANACLÍTICA Es tracta d'un conjunt d'alteracions dsiques i psíquiques que pateixen els nins com a conseqüència d'un internament prolongat en ins6tucions sanitàries o d'un altre 6pus, privats de l'afec6vitat dels familiars propers. L'hospitalisme es defineix també com «la sèrie de trastorns que pateix el nin internat com a conseqüència de la carència més o menys llarga del clima familiar, que inclou la separació de la mare, la introducció en un ambient estrany i la manca de les relacions afec6ves pròpies de l'individu». Entre les alteracions dsiques que apareixen en nins amb hospitalisme es troba la detenció o retard en el creixement i les alteracions en el desenvolupament intel·lectual. Reacció davant de l'hospitalització Cada persona reacciona de manera diferent davant d'aquesta situació. Dependrà de la seva personalitat, de la seva situació sociofamiliar, del 6pus de malal6a i del grau de coneixement del seu entorn sanitari. En general les reaccions del pacient seran les següents: PROBLEMES EMOCIONALS Ansietat Depressió Baixa autoes6ma PROBLEMES COGNITIUS Dificultat per a l'aprenentatge Reacció davant de l'hospitalització Ac6tud adapta6va: ajuda a la recuperació És una resposta posi6va La persona entén la necessitat d'estar hospitalitzada i col·labora en tot el possible per aconseguir la seva recuperació Ac6tud no adapta6va: no ajuda a la seva recuperació Conducta depressiva Conducta agressiva o de rebuig El pacient està deprimit i abstret, completament La seva conducta amb el personal és agressiva i de apà6c i falt d'interès. No col·labora i es mostra passiu. rebuig i es nega a seguir les seves indicacions. Se l'anomena "bon pacient", perquè no és agressiu, Poden arribar a ser pacients molt didcils però és un error perquè la seva ac6tud no facilita la Se'ls anomena "mal pacients" seva recuperació 03 Repercusions psicològiques d'emmalal6r Repercusions psicològiques d'emmalal6r El fet d'emmalal6r suposa un canvi psicològic important, especialment si la malal6a és de mal pronòs6c, incapacitant o altera de manera significa6va la vida diària. Les malal6es banals poden ser només una molès6a, però l'impacte psicològic d'una malal6a greu o incapacitant pot ser enorme i estendre's a totes les esferes de la vida d'una persona, incloent-hi també repercussions sobre els seus familiars. Així, a la pròpia malal6a se li afegiran sempre una sèrie d'efectes psicològics secundaris (provocats per la malal6a) que poden arribar a ser un element destacat que acompanya el pacient durant tot el procés i que també hi influeix. MALALTIA REPERCUSIONS PSICOLÒGIQUES Fases d'acceptació de la malal6a Des que apareixen els primers símptomes fins que una persona accepta que està malalta, s'atravessen les següents fases: Fase 1: NEGACIÓ Fase 3: NEGOCIACIÓ Es nega la malal6a o les seves conseüències La persona es rebel·la i lluita contra això. Està irritable i furiosa "No pot ser, no és cert" "Es vera la malal6a, però no passarà res dolent" "No és just, no hi ha dret" Fase 2: IRA, RÀBIA I FRUSTRACIÓ Tristesa i angoixa per la situació. Símptomes de depressió Fase 5: ACCEPTACIÓ I RESIGNACIÓ Es pensa que fent alguna cosa, tot canviarà "Si prenc aquesta infusió tots els ma6ns, el pronòs6c millorarà" "Quina desesperació! Quina desgràcia, no puc amb això" Fase 4: DEPRESSIÓ S'accepta la situació "És el que hi ha, ho he d'acceptar i lluitar" Fases d'acceptació de la malal6a Fases d'acceptació de la malal6a Caracterís6ques psicològiques de la persona malalta Un cop assumida i acceptada la situació, els sen6ments d'una persona malalta són els següents: Sorpresa Sorprèn que l'organisme hagi fallat. De vegades s'acompanya de negació, la qual es pot prolongar excessivament en el temps. Sen6ment d'amenaça i de perill per a la integritat dsica. Ansietat És present sempre, encara que amb diferent intensitat. El nivell d'ansietat que experimenta una persona malalta depèn de: El 6pus de malal6a. La personalitat. El coneixement del medi sanitari. Els suports de què disposa (família/amics). Les experiències prèvies rela6ves a la malal6a. Altres repercusions de la malal6a Focalització de l'atenció en el funcionament del propi cos És freqüent que la persona malalta observi amb tot detall qualsevol pe6t canvi o possible símptoma. Sovint l'atenció no només se centra en l'aspecte dsic, sinó que l'individu es fixa més en si mateix en tots els aspectes. És a dir, es torna egocèntric. Temor i por Hi ha por del dolor, de les conseqüències dsiques i del pronòs6c. La por de la mort és una cosa que és present especialment en les persones ancianes i en les malal6es de mal pronòs6c. Aquesta por augmentarà l'ansietat. Estrenyiment de l'univers Es mostra molt poc o nul interès per tot el que sigui aliè a un mateix i la malal6a; així, per exemple, es perd interès per esdeveniments de l'entorn, de familiars o esdeveniments considerats importants abans. Canvia la idea que tenim de nosaltres mateixos Un es pot mostrar més fort del que es creia o, per contra, sen6r que la seva fortalesa és menor del que pensava. En qualsevol cas, el pacient es veu a si mateix de manera diferent. Altres repercusions de la malal6a Pot canviar l'escala de valors de la persona En el cas de malal6es serioses, coses que abans eren molt importants ara es consideren secundàries i al contrari. DOLOR ANSIETAT Soledat És una sensació que es percep encara que la persona es6gui acompanyada. En el cas de malal6es greus es pren consciència que tots naixem i morim sols. Dolor Entorn És un símptoma que acompanya gran nombre de malal6es. La seva presència influeix de manera important a l'estat psíquic del pacient. Produeix ansietat, la qual, alhora, fa que el dolor augmen6. Si la malal6a s'acompanya d'ingrés en un hospital o ins6tució pot aparèixer inquietud per abandonar casa seva i sen6ments d'amenaça i por de trobar-se en un entorn que resulta desconegut. Altres repercusions de la malal6a El pacient pot témer també les repercuions sobre els seus familiars o amics que la malal6a pugui genera (problemes econòmica, dificultats per a les ocupacions quo6dianes, etc.) Tot això pot ser també causa important d'ansietat. Altres repercusions de la malal6a Altres repercusions de la malal6a 04 Mecanismes de defensa de la malal6a Mecanismes de defensa davant la malal6a Davant l'ansietat que se sent pel fet d'emmalal6r, la ment desplegarà una sèrie d'estratègies per intentar controlar-la d'alguna manera. Una d'elles són els mecanismes de defensa de la personalitat: REGRESSIÓ PROJECCIÓ NEGACIÓ DESPLAÇAMENT RACIONALITZACIÓ Mecanismes de defensa davant la malal6a REGRESSIÓ És el mecanisme de defensa més important que trobareEn general la seva intensitat serà més gran com més elevat sigui el nivell d'ansietat que experimen6 la persona malalta. La regressió s'afavoreix per: La malal6a (ansietat). La nova situació de dependència i submissió (depèn del personal sanitari per recuperar-se i ha de seguir els consells i els tractaments que aquest li indiqui). L'estrenyiment de l'univers caracterís6c. El pacient torna inconscientment a períodes de la seva vida en què la sensació de seguretat era més gran. Mecanismes de defensa davant la malal6a REGRESSIÓ A causa de La regressió, podem veure persones que es comporten d'acord amb edats inferiors a les que tenen i no és estrany que la seva conducta es torni infan6l (en els nIns es mostren comportaments de períodes més primerencs de la seva infància). La regressió és causa freqüent de comportaments exigents, mancats de col·laboració, amb baixa tolerància a les contrarietats, irritables i de vegades fins i tot franca hos6litat sense mo6u aparent. Tot i que la intensitat de la regressió és molt variable, està sempre present. A mesura que la malal6a millora, la regressió va desapareixent i La persona tornarà a mostrar el comportament habitual. La regressió La regressió és més fàcil de tolerar en pacients greus. No obstant això, pot ser didcil en pacients les malal6es dels quals no revesteixen importància. En aquests casos, poden ser didcils de suportar les demandes exagerades d'atenció. Mecanismes de defensa davant la malal6a PROJECCIÓ Sol sorgir com una forma de descàrrega de l'hos6litat i l'angoixa que el pacient sent; de vegades atribueix al personal sanitari ia qualsevol persona que li envol6 sen6ments o ac6tuds hos6ls cap a la seva persona. En aquests casos no són rares les queixes de tracte inadequat, manca d'amabilitat i de no saber fer la seva feina. De vegades el pacient acusa el personal sanitari de ser la causa per la qual no experimenta millora ja que, segons ell, no se l'està atenent correctament. Mecanismes de defensa davant la malal6a NEGACIÓ La negació, tant al pacient com als seus familiars, és especialment freqüent en pacients amb diagnòs6c de càncer i davant d'una mort propera. A més, existeix pràc6cament sempre a l'inici de la malal6a. En pacients terminals és freqüent que els familiars alternin moments d'acceptació amb preguntes i comentaris rela6us a una situació de curació o millora propera. Exemple Un pacient terminal al qual se li prac6qui alguna tècnica pot preguntar si li quedarà cicatriu, com serà quan li re6rin algun drenatge, com s'apanyarà quan es6gui a casa, etc. Mecanismes de defensa davant la malal6a DESPLAÇAMENT La ira i l'hos6litat que se sent per estar malalt es desplaça cap a un altre objec6u, que pot ser el personal que l'atén. Els TCAI i altres persones properes al malalt soler ser el blanc de comportaments hos6ls. A diferència de la projecció, en què les emocions s'atribueixen als altres («són hos6ls amb mi, no em tracten bé»), ara l'hos6litat s'expressa clarament, però es dirigeix cap a un blanc equivocat. Exemple Un pacient es mostra hos6l amb el TCAI sense que hi hagi cap mo6u. Davant de situacions d'aquest 6pus cal recordar sempre que el pacient només està descarregant la seva angoixa i que el fet no té res a veure amb nosaltres. Cal mantenir sempre la calma i, si escau, ajudar-lo a iden6ficar l'autèn6ca raó dels seus sen6ments i a trobar altres formes de canalitzar-los. Mecanismes de defensa davant la malal6a RACIONALITZACIÓ El pacient duu a terme raonaments i explicacions cercant la part posi6va de la malal6a. Exemple Un malalt comenta: «Ara no m'he d'ocupar dels problemes habituals», «Aquí es6c tranquil perquè sé que és el millor lloc en aquests moments». 05 Reaccions del personal assistencial davant la malal6a i el sofriment Reaccions del personal assistencial davant la malal6a i el sofriment El contacte freqüent amb el pa6ment pot fer que el personal assistencial experimen6 tensió i angoixa. Per canalitzar aquests sen6ments es poden posar en marxa una sèrie de mecanismes: Ac6tuds de negació Es nega el pa6ment que experimenten les persones que estan al nostre voltant, especialment el pa6ment psicològic. Es pot considerar que el pacient es queixa sense mo6u o que "No n'hi ha per tant". Ac6tuds maníaques (alegria excessiva i sense mo6u) Davant de situacions especialment tristes o didcils poden sorgir reaccions d'alegria, rialles, etc. Reaccions del personal assistencial davant la malal6a i el sofriment Ac6tuds de fugida (evitació) Se cerca un allunyament de la situació o de la persona el pa6ment de la qual ens afecta. L'atenció es realitza amb rapidesa i de forma superficial, o pot fins i tot que s'inten6 evitar atendre'l. Silenciació del pacient És una forma de fugida en què a la persona malalta no se li deixa parlar, quan comença a explicar com se sent de malament se'l fa callar, bé mitjançant algun mètode que ho aconsegueixi o directament demanant-li que guardi silenci. Fredor excessiva S'intenta reduir al mínim la implicació amb el pacient, per la qual cosa es mostra fredor i desinterès. Reaccions del personal assistencial davant la malal6a i el sofriment Despersonalització És un fenomen que consisteix a veure només el problema de salut i no les persones que el pateixen; així, per exemple, es parla d'una cura, l'ictus, una higiene, etc., en lloc d'una persona a qui es fa una cura, algú que ha pa6t un ictus o un pacient a qui es netejarà. D'aquesta manera s'intenta no percebre el pa6ment. Aquest fenomen pot fer que es trac6 els pacients com a «objectes» i no com a persones. És important que el TCAE es6gui alerta per iden6ficar aquests mecanismes en ell mateix, evitant o minimitzant la repercussió sobre els pacients. De vegades, el contacte quo6dià amb el pa6ment, juntament amb el treball assistencial, pot dur algunes persones a pa6r el que s'anomena la síndrome del cremat (burn-out), que provoca esgotament dsic i emocional, gran desmo6vació i baixa autoes6ma. 06 Reaccions de la família davant la malal6a Les reaccions familiars. Fases La malal6a i l'hospitalització repercuteixen sempre sobre els parents de la persona afectada. La malal6a greu suposa un estrès important i una crisi per a la família. Tot i que cada cas és diferent, la majoria de les famílies d'un malalt greu mostraran una sèrie de sen6ments i reaccions davant de la situació, que varien des del moment en què es rep la informació fins que s'assumeix la nova situació i s'hi adapten. Les reaccions familiars. Fases Sorpresa i Negació El primer sen6ment de la família és incredulitat i negació. Davant de malal6es greus és freqüent que la família passi per una fase en què es neguen a creure que és cert i pensen que es tracta d'un error mèdic. Si la negació persisteix durant massa temps, pot ser causa que el malalt no rebi les atencions ni les cures que necessita. A més, l'ac6tud dels familiars com si no passés res és una font d'angoixa per al malalt. Frustració i Ira Passada la fase anterior, els familiars senten frustració, ràbia, ira i impotència davant de la situació. De vegades, aquesta es manifesta en forma de sen6ments de còlera i agressivitat que, si es tracta d'un pacient hospitalitzat, poden anar dirigits cap al personal que l'atén. Les reaccions familiars. Fases Negociació i Depressió La família intenta pactes o negociacions més o menys irracionals per intentar solucionar el problema, cosa que se segueix de depressió. En el cas d'un nin, pot passar que els pares es considerin incapaços de tenir cura del seu fill com ho fa el personal sanitari, cosa que es tradueix en més depressió i de vegades certa hos6litat envers el personal sanitari, ja que se senten desplaçats. Els sen6ments nega6us dels familiars disminueixen si reben informació sobre el funcionament de l'hospital i sobre les cures del pacient. És convenient, sempre que sigui possible, compar6r la informació sobre la cura amb la família i permetre'ls par6cipar en allò que es pugui, especialment si es tracta de menors. Resignació i Acceptació Finalment, la família accepta i es resigna a la situació. Per arribar a aquesta fase és de gran ajuda la informació que reben, el tracte càlid del personal, el temps i fer front a la situació. La família no arriba a aquesta fase de cop i volta, sinó a través d'un procés gradual, de manera que van passant a poc a poc i alternant fases de depressió amb acceptació i resignació fins que finalment predomina clarament aquesta úl6ma. La família segons el 6pus de malal6a PACIENT AGUT O D'URGÈNCIES En aquests casos, el nivell d'ansietat tant de la família com del pacient sol ser molt elevat. Els mecanismes de defensa de la personalitat poden aparèixer fàcilment i de vegades són molt marcats. Cal tenir sempre en compte la possibilitat de situacions d'ira, frustradó i descàrrega de tensió. És habitual una alta demanda d'informació. Els familiars solen trobar-se en una situació d'espera tensa i poden mostrar conductes exigents o fins i tot agressives si perceben que el temps d'espera per obtenir informació es prolonga en excés. La família segons el 6pus de malal6a PACIENT CRÒNIC En aquest cas la família sol mostrar un nivell de coneixement del procés molt més alt, per la qual cosa la demanda d'informació sol ser menor i referida a aspectes ru6naris com la forma més adequada de preparació dels menjars per al pacient, de tractaments que habitualment rep, etc. És important tenir en compte que la informació que es dóna s'ha de restringir únicament als aspectes que depenen de nosaltres mateixos i mai d'altres professionals. En el cas de familiars de pacients crònics dependents és possible que alguns d'ells supor6n nivells d'estrès i de sobreesforç molt alts. Si duen a terme tasques de cura d'aquestes persones solen mostrar signes d'esgotament dsic i psíquic. S'anomena «claudicació familiar» la situació en què els propis familiars d'un pacient dependent crònic o terminal se senten desbordats i incapaços d'atendre'l. El cuidador principal d'un dependent crònic es pot veure obligat a renunciar al seu temps lliure, relacions socials, treball, etc. i fer front a un esforç enorme que l'esgotarà amb el temps tant dsicament com psicològicament, si no disposa de períodes de descans (síndrome del cuidador) La família segons el 6pus de malal6a PACIENT TERMINAL En el cas de pacients terminals, la família pot estar travessant la reacció de dol de forma an6cipada i trobar-se en alguna de les fases de la mateixa. Així hi podem veure expressions de frustració i ira, negociació amb depressió o mostres d'acceptació i resignació. Sense oblidar-nos de la negació i dels altres mecanismes de defensa de la personalitat. Això no obstant, l'habitual és veure en ells moments de gran emo6vitat i tristesa seguides de períodes d'acceptació i resignació amb mostres d'enteresa. La família segons el 6pus de malal6a PACIENT A LA UCI L'estada a l'UCI és una experiència estressant tant per a la persona malalta com per als familiars. Les persones de l'entorn del pacient poden sen6r temor, ansietat o fins i tot incredulitat davant d'aquesta situació, que és un element afegit a la malal6a. Tenen gran necessitat d'informació i també una notable necessitat de proximitat amb el seu familiar malalt. La família segons el pacient malalt El pacient és el pare o la mare S'hi afegeixen els temors i les dificultats derivats de la impossibilitat per exercir certes funcions que en la família en depenen, com poden ser qües6ons domès6ques, d'atenció als altres membres, problemes de 6pus econòmic o social, etc. La família segons el pacient malalt El pacient és el fill Quan el malalt és un nin, al temor i l'angoixa que senten els seus familiars se li afegeix sovint un sen6ment de culpabilitat. Els pares pensen que haurien d'haver-ho evitat, especialment si es tracta d'un accident. La família ara experimentarà canvis, sovint importants en les ru6nes diàries, que són necessaris per poder atendre les seves cures. SI el nin té germans, aquests queden relegats a un segon pla. De vegades els pares mostren ac6tuds sobreprotectores i veuen en tot un potencial perill perquè està malalt. Poden experimentar sen6ments de gelosia i d'ira cap al personal que atén el nin ingressat, ja que se senten dolorosament incapaços de tenir-ne cura, i es veuen en part suplantats pel personal sanitari. La família segons el pacient malalt El pacient és un ancià (pare, padrí) Quan el pacient és un ancià podem trobar dues situacions diferents: De vegades els familiars es mostren sobreprotectors, estan en tot moment pendents d'ell, els preocupa que es6gui sempre acompanyat i poden demanar abundant informació rela6va als seus cuidats i al procés de la malal6a. En altres ocasions els ancians són pràc6cament abandonats a hospitals o ins6tucions i els familiars no acudeixen en cap moment. Si ho fan esporàdicament, és freqüent que mostrin conductes exigents i fins i tot agressives amb el personal que l'atén com una manera de disminuir el seu sen6ment de culpabilitat. LA SÍNDROME DEL CUIDADOR S'anomena síndrome del cuidador a un trastorn que es presenta en persones que són cuidadors principals d'una persona dependent. Hi pot aparèixer esgotament dsic i psíquic degut sobretot a l'estrès con6nuat. Sovint pateixen també dolors crònics, a•eracions de la son, cansament generalitzat, abandonament de la cura personal, ansietat i depressió. La família segons el pacient malalt La família segons el pacient malalt Gràcies