Stress and Anxiety in Patient Care PDF

Promoció de la Salut i Suport Psicològic al Pacient UD4. ESTRÈS I ANSIETAT CFGM Cures Auxiliars CURS 2023-2024 d'Infermeria ConKnguts 1. L'estrès 2. Fenòmens Osics i psicològics associats a la reacció d'estrès 3. L'estrès adaptaKu i l'estrès patològic 4. L'estrès en les persones malaltes 5. L'estr...

Promoció de la Salut i Suport Psicològic al Pacient UD4. ESTRÈS I ANSIETAT CFGM Cures Auxiliars CURS 2023-2024 d'Infermeria ConKnguts 1. L'estrès 2. Fenòmens Osics i psicològics associats a la reacció d'estrès 3. L'estrès adaptaKu i l'estrès patològic 4. L'estrès en les persones malaltes 5. L'estrés en l'entorn del pacient 01 L'ESTRÈS CONCEPTE D'ESTRÈS La causa de l'estrès, és a dir, l'amenaça, pot ser qualsevol succés, situació, etc., que és percebut com a perillós, ja sigui real o imaginari. El terme estrès se sent sovint en les converses: «EsKc estressat», «Quin estrès que tenc», etc. Solem equiparar-lo amb estar nerviós, encara que això no sempre és exacte. El que és decisiu és que la persona la percebi com a tal, per això no tots els es]muls resulten estressants per a totes les persones ni en la mateixa mesura. L'estrès es pot definir com una reacció que es produeix en nosaltres quan ens senKm amenaçats o en perill, i que inclou canvis Osics i psíquics. No totes les persones experimenten un senKment d'amenaça davant de les mateixes circumstàncies. CONCEPTE D'ESTRÈS Per a algunes persones estar envoltades de molta gent pot ser una situació estressant, però a d'altres els pot resultar una mica agradable i trobar-se molt relaxades en aquest context. Moltes persones viueb com una cosa amenaçant el simple fet d'entra en un centre sanitari, ns i tot encara que només h i vagin de visita. Les situacions estressants també poden ser degudes a circumstàncies posiKves (un viatge, un casament, etc.); l'amenaça la senKm per temor que alguna cosa surK malament CONCEPTE D'ESTRÈS EXEMPLE La reacció d'estrès és un mecanisme que es va desenvolupar en els éssers vius al llarg de l'evolució i serveix per afavorir la supervivència en situacions perilloses. Per exemple, al món animal, ens podem imaginar l'escena d'una gasela a la sabana i una lleona famolenca. La gasela veu que la lleona s'hi dirigeix i comença a córrer amb gran rapidesa. . La gasela està experimentant estrès. Aquesta reacció es dispara amb l'objecKu de lluitar per la vida. El mateix mecanisme defensiu es produeix en nosaltres, encara que les situacions amenaçadores siguin molt diferents de la descrita, i el que cal per eliminar les amenaces també és diferent. CONCEPTE D'ESTRÈS CONCEPTE D'ESTRÈS CARACTERÍSTIQUES DE L'ESTRÈS La reacció d'estrès és un mecanisme dissenyat per afavorir la supervivència en situacions de perill. Prepara l'organisme per dur a terme una acKvitat Osica important La resposta a l'estrès pot ser de dos Kpus De fugida De lluita Qualsevol de les dues ha d'eliminar l'amença La situació d'amenaça s'ha de resoldre en poc temps i no s'hauria d'extendre durant dies o setmanes. CARACTERÍSTIQUES DE L'ESTRÈS EXEMPLE En la situació de la gasela: L'animal ràpidament percep la situació i el seu organisme posa en marxa una sèrie de senyals d'alarma i de defensa (en aquest cas, de fugida el més ràpida possible) per intentar sobreviure. Bàsicament la gasela necessita estar ben desperta, correr molt i molt ràpid per escapar. Al seu organisme es produiran una sèrie de canvis que li permetran fer-ho, ja que la seva vida està en joc. Això inclou que els seus músculs faran més esforç i consumiran més oxigen, per la qual cosa el seu cor bombarà més sang i la seva respiració es farà més intensa. Si no hi ha aquest mecanisme, la supervivència en el món salvatge seria més diOcil. De la mateixa manera es comporta el nostre organisme quan ens senKm en perill i els canvis Osics i psíquics seran similars als de la gasela. CARACTERÍSTIQUES DE L'ESTRÈS A la vida moderna no és probable que ens creuem pel carrer amb una lleona salvatge, però hi ha una sèrie de situacions que ens fan senKr en perill. Les circumstàncies en què experimentam por a la nostra societat són d'índole molt diferent i la reacció d'alerta no està «dissenyada» per a elles; això pot comportar seriosos problemes a l'organisme. Quan el senKment d'amenaça es prolonga en el temps, i amb això la reacció d'estrès, poden sorgir problemes de salut. Les situacions que es perceben com a amenaçadores a la nostra societat són causa d'estrès No sempre requereixen acKvitat Osica per resoldre's. Poden prolongar-se durant llargs períodes de temps. CARACTERÍSTIQUES DE L'ESTRÈS CARACTERÍSTIQUES DE L'ESTRÈS 02 FENÒMENS FÍSICS I PSICOLÒGICS ASSOCIATS A LA REACCIÓ D'ESTRÈS BASES NEUROBIOLÒGIQUES DE L'ESTRÈS La reacció que es posa en marxa davant una amenaça inclou canvis importants a nivell Osic i mental. A més, apareix un estat anomenat ANSIETAT BASES NEUROBIOLÒGIQUES DE L'ESTRÈS La reacció d'estrès s'inicia en el moment que percebem que estam en perill. Des del cervell parteix un senyal nerviós que fa que s'alliberin a la sang grans quanKtats d'unes hormones anomenades: ADRENALINA NORADRENALINA CORTISOL + info BASES NEUROBIOLÒGIQUES DE L'ESTRÈS EFECTES DE LES HORMONES A L'ÀMBIT MENTAL Sensació d'alerta (la persona està completament desperta). Agudització dels senKts (es perceben al màxim els sons «sospitosos», s'observa amb detall allò que ens envolta, etc.). APARELL RESPIRATORI La respiració es torna ràpida i superficial (taquipnea) per augmentar la quanKtat d'oxigen que cal dur a la sang. APARELL CIRCULATORI El batec del cor es fa més fort i ràpid, per bombar més sang (taquicàrdia) i la persona pot senKr els seus propis batecs (palpitacions). SISTEMA MUSCULAR Augmenta la força en els músculs esquelèKcs, els quals reben ara més sang del normal. Es produeix tremolor. BASES NEUROBIOLÒGIQUES DE L'ESTRÈS EFECTES DE LES HORMONES PELL CIRCULACIÓ A LA SANG Pàl·lida i freda, atès que rep menys sang del que és habitual. AUGMENT EN L'ACTIVITAT NERVIOSA (SN SIMPÀTIC) Sudoració La sang circula més ràpid i es modifica la seva distribució al cos de manera que augmenta el flux als músculs, al cor i als pulmons i disminueix a la resta dels òrgans (com la pell o l'aparell digesKu). L'objecKu és enviar més oxigen i nutrients a les parts del cos que necessiten fer un esforç en aquest moment i disminuir-lo a les que la necessiten menys en aquesta situació (per exemple, una mala digesKó serà un problema menor en un moment perill). + info BASES NEUROLÒGIQUES DE L'ESTRÈS El resultat de tot això és: MAJOR CAPACITAT PER CÓRRER O PER LLUITAR La palidesa i la suor freda, a més del tremolor, són indicadors d'estrés i ansietat en una persona. ESTRÈS I ANSIETAT Quan ens senKm en perill es produeix la reacció d'estrès i experimentem ansietat, de manera que tots dos con ueixen en les persones que se senten amenaçades. Estrès i ansietat són termes que sovint apareixen associats. Tots dos tenen aspectes en comú, encara que no signi quen el mateix. L'estat d'ansietat el podem equiparar al de por, temor o inquietud, i s'acompanya de símptomes com palpitacions, tremolors, taquipnea, suor freda, etc. L'ansietat és la resposta a l'estrès i inclou manifestacions Osiques i psicològiques. Tot i això, molts individus poden experimentar ansietat sense que hi hagi estrès, és a dir, sense que hi hagi sensació d'amenaça o causa que ho jusK qui. Aquest Kpus d'ansietat pot sorgir en algunes persones sense cap moKu real que ho jusK qui. Per tant, és la manera com ens senKm davant una amenaça i és normal davant certes situacions. + info ESTRÈS I ANSIETAT SenKr ansietat ocasionalment és part de la vida normal. No obstant això, aquest sistema (reacció d'estrès, ansietat) es pot veure desbordat o no funcionar de manera correcta. Moltes persones experimenten senKments freqüents d'ansietat sense causa que ho jusK qui o per moKus que no són realment una amenaça (per exemple accedir a un centre sanitari de visita); i alguns Kpus de personalitat són especialment propensos a l'estat d'ansietat sense causa real. Sovint intentam manejar i controlar l'ansietat de forma inconscient a través de diferents mecanismes, com per exemple els mecanismes de defensa de la personalitat; els més generals són regressió, projecció, negació, desplaçament i racionalització. És corrent la somaKtzació de l'ansietat, és a dir la transformació de l'ansietat en diversos símptomes Osics. Per exemple, una persona sent ansietat, però el que manifesta és un dolor d'estómac fort, dolor muscular, etc. FÒBIES Por intensa i desproporcionada a alguna cosa que no és un perill real. + info ESTRÈS I ANSIETAT Els trastorns d'ansietat són comuns a la població i inclouen les fòbies, els trastorns de pànic i els trastorns d'ansietat generalitzada. TRASTORNS DE L'ANSIETAT GENERALITZADA Por con]nua i excessiva que no desapareix davant "coses normals", per exemple, la salut, la feina, els estudis, etc. TRASTORNS DE PÀNIC Atacs de pànic sobtats i sense moKu aparent ESTRÈS I ANSIETAT ESTRÈS I ANSIETAT 03 L'ESTRÈS ADAPTATIU I L'ESTRÈS PATOLÒGIC L'ESTRÈS ADAPTATIU I L'ESTRÈS PATOLÒGIC La reacció d'estrès és molt important i necessària a la vida actual. Un cert grau d'ansietat ens permet estar alerta davant de situacions compromeses i ens ajuda a afrontar els reptes. Avui dia també es donen situacions de perill: agressions, accidents, catàstrofes naturals, incendis. En situacions de perill real, aquesta reacció conKnua segueix essent molt important. A més, un cert nivell d'estrès és imprescindible, per exemple, per preparar-se de pressa i arribar a temps a classe o a la feina; per posar-se a estudiar un examen, no perdre l'autobús, anar a una cita en hora, etc. L'estrès que ens permet respondre a les exigències de la vida diària: estudiar, treballar, relacions socials, etc., és necessari i té una intensitat baixa (ESTRÈS ADAPTATIU) L'estrès com a problema sorgeix si el nivell és alt i es prolonga en el temps (ESTRÈS PATOLÒGIC) NIVELLS EXTREMADAMENT ELEVATS PROLONGACIÓ EN EL TEMPS ESGOTAMENT I DANYS A L'ORGANISME BLOQUEIG. ENS SENTIM PARALITZATS Un nivell de pànic (terror) extremadament elevat ens bloqueja L'ESTRÈS I ANSIETAT COM A PROBLEMA Si ens trobam en estat d'alerta permanent, amb tot l'organisme preparat per respondre a una situació de perill de forma con]nua, pot ocasionar problemes molt greus L'ESTRÈS ADAPTATIU I L'ESTRÈS PATOLÒGIC EFECTES DE L'ESTRÈS PRONOLGAT (ESTRÈS CRÒNIC) Cansanci Alteracions de la conducta amb irritabilitat Pèrdua de gana Increment del consum de drogues com tabac o alcohol Dolors de cap (cefalees) Di cultat per conciliar la son o insomni franc (a causa de la situació d'alerta) Disminució de la capacitat de concentracióç Lapsus de memòria Imapaciència, agressivitat, labilitat emocional UKlització de mecanismes de defensa de la personalitat Augment de la pressió arterial, di cultat per respirar o problemes digesKus FASES DE L'ESTRÈS Prolongació excessiva en el temps o massa intensitat Fase I Fase II REACCIÓ D'ALARMA RESISTÈNCIA AcKvació de l'organisme La resposta es manté Fase III ESGOTAMENT Els òrgans afectats es veuen superats en la seva capacitat i arriben a lesionar-se i emmalalKr ESTRÈS I MALALTIES PSICOSOMÀTIQUES Un elevat nivell d'hormones de l'estrès durant llargs períodes de temps afecta e lfuncionament de l'organisme de forma notable. Les malalKes psicosomàKques són aquelles que tenen un origen relacionat amb l'estrès i en la seva evolució intervé l'estat mental, és a dir: Milloren quan la persona està tranquil·la Empitjoren quan existeix ansietat Trastorns i malalKes psicosomàKcs Certs mals de cap (cefalees) Colon irritable Algunes inflamacions intesKnals Alguns Kpus de marejos Certs episodis de sensació de falta d'aire i ofegament 04 L'ESTRÈS A LES PERSONES MALALTES NERVIOSISME I DISTRACCIÓ, AMB DIFICULTAT PER A LA CONCENTRACIÓ I PER PRESTAR ATENCIÓ RESPIRACIÓ RÀPIDA I SUPERFICIAL No se n'adonen del que se'ls diu i necessiten que se'ls repeteixin les coses Sensació de falta d'aire Irritables. UKlitzen mecanismes de defensa de la personalitat, per la qual cosa poden tenir acKtuds inesperades Sensació de pressió en el pit Pell pàl·lida, freda i suorosa. Tremolor de mans. Dolor en el pit L'ESTRÈS A LES PERSONES MALALTES º Pupil·les dilatades (midriasi) El nivell d'estrès i l'ansietat varien depenent del Kpus de malalKa i les seves repercusions + info EL PACIENT AGITAT I VIOLENT Algunes persones poden experimientar un nivell d'ansietat extemadament alt, amb sensació de gran tensió interna, que no poden controlar. Aquests pacients representen un perill potencial, tant per si mateixos com per qui els envolta perquè la seva conducta pot ser impulsiva i desordenada. EL PACIENT AGITAT Es mou constantment (hiperacKvitat motora) i sense nalitat Empeny allò que té davant i parla de forma inconnexa i, de vegades, colèrica. EL PACIENT AGRESSIU O VIOLENT Quan la hiperacKvitat motora té un objecKu, aleshores es parla d'agressivitat o de violència i es pot manifestar en forma d'hosKlitat o tendència cap a la destrucció d'alguna cosa que l'envolta o cap a ell mateix (autodestrucció). Poden generar un problema d'ordre i seguretat, per la qual cosa sovint es requereix la presència de personal de seguretat. Els episodis d'agitació no solen instaurar-se sobtadament, sinó que tendeixen a anar-se generant a poc a poc. El signe més caracterísKc anterior a un episodi d'aquest Kpus és el comportament motor del pacient: mou les mans con]nuament, no pot romandre quiet, colpeja algun objecte, etc. Parla de pressa, en veu alta i de forma incontrolada, podent uKlitzar paraules no adequades a la situació ni al lloc. EL PACIENT AGITAT I VIOLENT CONDUCTA DAVANT UN PACIENT AGITAT O VIOLENT Evitar entrar en confrontació. Escoltar-lo, si vol parlar. Respondre les preguntes, si n'hi ha. No estar tot sol amb aquest pacient. Cridar-lo pel seu nom. Mostrar fermesa. Proporcionar-li espai al voltant (perquè necessita més espai personal del que és normal). Mantenir-se a una distància més gran del que és habitual. Mantenir la calma i mostrar tranquil·litat. Transmetre sensació de control de la situació. Parlar-los de forma suau i pausada, amb acKtud posiKva. EL PACIENT AGITAT I VIOLENT FASES DEL CICLE DE LA VIOLÈNCA Fase I Fase II Fase III INTENSIFICACIÓ La tensió es va acumulant i augmenta progressivament EXPLOSIÓ Es produeix l'incident agut o l'agressió POSTEXPLOSIÓ Penediment i calma 05 L'ESTRÈS A L'ENTORN DEL PACIENT L'ESTRÈS A L'ENTORN DEL PACIENT Les persones properes a algú amb probles de salut, tant per moKus personals (familiars) com laborals (personal assistencial) es veuen freqüentment exposades a l'estrès que genera la situació. EL PERSONAL ASSISTENCIAL I L'ESTRÈS El personal assistencial és suscepKble de paKr estrès i ansietat de manera notable a causa de determinades circumstàncies de la seva vida quoKdiana i del contacte constant amb el paKment i la malalKa aliena o la mort. A més, si la càrrega de treball és elevada, la persona també es pot veure afectada. L'ansietat en el personal assistencial té repercussions sobre les persones a qui atén i sobre la seva pròpia feina. Elevat nivell d'ansietat en el personal assistencial Contribueix a l'aparició de conflictes amb els pacients i amb els companys de feina. Predisposa a cometre erros Accentua en els pacients la tensió que els produeix la malalKa i l'hospitalització Dificulta o retarda la seva recuperació EL PERSONAL ASSISTENCIAL I L'ESTRÈS És convenient que el personal assistencial sigui conscient del seu propi nivell d'estrès i ansietat i aprengui a controlarlos. Aturar-se a analitzar els propis senKments i conèixer les tècniques per manejar i disminuir l'estrès és molt recomanable. En alguns casos pot ser necessària l'ajuda professional. De vegades, l'estrès manKngut a la feina pot desencadenar la síndrome del cremat o de burnt-out. Mètodes per disminuir l'estrès i l'ansietat Tècniques de relaxació (relaxació muscular). Meditació. Exercici Osic. Mantenir horaris regulars (ritme vigília-son, horaris de menjars, etc.) Alimentació saludable. Evitar l'excés de cafeïna i alcohol. Mantenir bones relacions socials Reservar temps per a l'oci L'ESTRÈS EN ELS FAMILIARS D'UN PACIENT Les repercussions sobre els familiars i amics d'una persona malalta poden ser molt importants i sempre inclouen un nivell d'ansietat i estrès que estarà en funció de les circumstàncies familiars i del Kpus de malalKa. El nivell més elevat d'estrès el pateixen els familiars d'una persona ingressada a l'UCI, encara que no podem oblidar l'elevat nivell d'angoixa als familiars d'un pacient la malalKa del qual té mal pronòsKc o és terminal. Entre els familiars d'un malalt crònic amb un nivell de dependència elevat, podem trobar-nos amb persones que han arribat a la fase d'esgotament i que estan en risc per a la seva salut o ja han emmalalKt, o bé estan desbordades per la situació i no saben què fer. UNITAT DE CURES INTENSIVES L'UCI és el lloc on el nivell d'estrès és més elevat, tant als pacients com als familiars. Els factors estressants són: Situació de risc vital Deshumanització. Mínim control sobre el medi. Aïllament. Disminució dels es]muls externs. Augment del nombre d‟es]muls arK cials. Absència de confort. SÍNDROME DEL CUIDADOR És un trastorn que es presenta en persones que són cuidadors principals d'una persona dependent. Hi pot aparèixer esgotament Osic i psíquic a causa de l'estrès conKnuat i sovint pateixen també dolors crònics, alteracions de la son, cansament generalitzat i abandonament de la seva cura personal. Aquestes persones acabaran emmalalKnt si persisteixen en aquesta situació, per la qual cosa necessiten ajuda. CLAUDICACIÓ FAMILIAR L'ESTRÈS EN ELS FAMILIARS D'UN PACIENT S'anomena així a la situació en què els propis familiars d'un pacient dependent crònic o bé terminal se senten desbordats i incapaços d'atendre'l. Si viu al domicili solen sol·licitar el seu ingrés hospitalari. L'ESTRÈS EN ELS FAMILIARS D'UN PACIENT L'ESTRÈS EN ELS FAMILIARS D'UN PACIENT GRÀCIES