UD.2 ANATOMIA GENERAL DE LA CAVITAT BUCAL PDF

UD.2 ANATOMIA GENERAL DE LA CAVITAT BUCAL C9 -CAI Professora: Esther Palomeras 1. OSSOS DEL CRANI I DE LA CARA 1.1 Introducció 1.2 Funcions dels ossos 1.3 Ossos del crani 1.4 Ossos de la cara 1.1 INTRODUCCIÓ La descripció del cos humà es...

UD.2 ANATOMIA GENERAL DE LA CAVITAT BUCAL C9 -CAI Professora: Esther Palomeras 1. OSSOS DEL CRANI I DE LA CARA 1.1 Introducció 1.2 Funcions dels ossos 1.3 Ossos del crani 1.4 Ossos de la cara 1.1 INTRODUCCIÓ La descripció del cos humà es fa en una posició concreta: LA POSICIÓ ANATÒMICA Com la podem definir? Cos humà viu Situació dempeus Membres superiors penjant al llarg del cos Palmells mirant cap endavant (supinació) Puntes dels peus dirigides cap endavant Mirada recta i horitzontal ELS PLANS ANATÒMICS 1. Pla medià/sagital El pla medial divideix l’individu en posició anatòmica en dues parts i guals i simètriques (dreta i esquerra) Les estructures que s’acosten al pla medial: medial o internes Les estructures que s’aparten del pla medial: laterals o externes Exercici: posa exemples Els plans sagitals , són verticals i passen a través del cos. Són paral·lels al pla medial Pla frontal o coronal Divideix l’individu en posició anatòmica de dalt a baix en dues parts, una d’anterior i una de posterior. Forma angle recte amb el pla medial Les estructures que queden per davant del pla frontal: ventrals o anteriors Les estructures que queden per darrera del pla frontal: dorsals o posteriors Exercici: posa exemples  Pla transversal Divideix l’individu de manera horitzontal de davant a darrera. Aquest pla forma angle recte amb els plans anteriors. Les estructures que queden per sobre del pla transversal: superiors o cranials Les estructures que queden per sota del pla tranversal: inferiors o caudals Exercici: posa exemples Els plans de la boca i superfícies dentals (Fig. 1 fotocòpies) *Això es veurà a la UD3 més àmpliament. - pla medià o sagital de la boca : divideix la boca en dues meitats simètriques (esquerre i dreta); si la superfície dental està més pròxima al pla sagital s’anomena mesial; si la superfície dental es troba més allunyada del pla sagital bucal s’anomena distal. - pla horitzontal o transversal: separa l’arcada dentària superior de la inferior donant la superfície oclusal. La superfície vestibular o labial : és la superfície que està encarada cap al vestíbul i llavis. La superfície lingual (per l’arcada inferior) o superfície palatina (per l’arcada superior): és la que està situada a l’interior de la boca. 1.2 Funcions dels ossos 1)Funció sosteniment 2)Funció de protecció 3)Funció motora 4)Funció metabòlica (calci i fòsfor) 5)Funció hematopoètica 6)Funció de creixement 1.3 Ossos del crani (Fig. 2 del llibre) El crani dóna protecció a l’encèfal, el qual es troba al seu interior. El crani sembla un sol os , però, en realitat... n’hi ha uns quants!!! Aquests ossos han crescut junts; durant la infància presenten articulacions en forma de cartílag. En el nadó s’ anomenen fontanel·les. Durant l’ossificació aquest cartílag va desapareixent, de forma gradual, i els ossos acaben unint-se per línies de sutura. Aquestes articulacions entre els ossos del crani no tenen mobilitat. Així doncs, quans ossos formen el crani?  OSSOS CRANI Os Parietal Os Frontal Os Temporal Os Esfenoides Os Occipital Os Etmoides Os frontal Os frontal És imparell i forma la part anterior del crani Participa en la formació del sostre cranial i de la base Ossos parietals (2) Os parietal esquerre -Ossos parells bastant senzills -Situats a la línia mitja del crani -Tenen forma corba i aplanada -Formen el sostre i la paret lateral de la cavitat cranial Os occipital -Situat a la part posterior i inferior del crani -Conté el forat occipital, per on passa la medul·la -A cada costat del forat occipital hi ha els còndils occipitals que suporten l’atlas, la primera vertebra de la columna -Per sobre dels còndils hi ha uns conductes per on hi passa el nervi hipoglòs (innervació de la llengua) - A la superfície posterior i inferior s’hi observa la protuberància occipital externa. Os occipital Forat occipital Conducte del nervi hipoglòs Còndils occipitals Protuberància occipital externa  Ossos temporals (2) Ossos parells que formen la base del crani i la paret lateral Conté: - l’aparell auditiu ( al seu interior) - conducte auditiu intern (per on passen els nervis facials i auditius) -conducte auditiu extern (que acaba amb una obertura externa) Presenta diferents apòfisis : - apòfisi mastoide - apòfisi estiloide - apòfisi per l’articulació amb el zigomàtic o malar També cal parlar de la cavitat glenoidea, important en L’ATM Activitat 15 E) Os esfenoide Obertura del si -Forma la base de la cavitat Cos esfenoïdal cranial Ala menor -Està format per dues ales majors i dues ales menors -El cos (situat entre les ales), conté: -una excavació, anomenada “sella turca” on s’hi troba la hipòfisi -un espai aeri anomenat si esfenoïdal (comunica amb el nas) Ala major -Les ales menors, contenen: -obertures pels nervis òptics -Les dues ales formes part de Apòfisi les parets de les cavitats pterigoide,làmina mitja orbitàries - S’hi troba l’apòfisi pterigoide Activitat 15 c) Os etmoide És imparell i simètric situat a la línia mitja, per davant de l’esfenoide Les úniques parts que es poden veure a la cavitat cranial són: -la làmina cribrosa (està travessada per molts orificis que permeten el pas dels nervis olfactius) -la “crista galli” una apòfisi que s’eleva des de la làmina cribrosa i dóna inserció a les meninges La làmina perpendicular forma part del envà nasal. Conté unes prolongacions anomenades els cornets nasals superior i mig Conté uns espais aeris anomenats sins etmoïdals Activitat 16 d)  Visió superior de la base del crani Os etmoides Os frontal Cos de l’esfenoide Os temporal Os parietal Forat occipital Os occipital Crani d’un nadó Crani d’un adult 1.4 Ossos de la cara La cara està formada per 14 ossos: 1 mandíbula o maxil·lar inferior 2 maxil·lars superior 2 palatins 2 zigomàtic o malars 2 nasals 2 cornets nasals inferiors 2 lacrimals o unguis 1 vòmer  SITUACIÓ DELS OSSOS DEL CRANI Os Parietal Os Frontal Os Temporal Os Esfenoides Nasal Os Occipital Lacrimal Zigomàtic o malar Os Etmoide Maxil.lar inferior o mandíbula Maxil.lar superior  Secció anterior de l’òrbita esquerre Frontal Etmoide Palatí Nasal Malar Lacrimal Esfenoide Ala major Maxil·lar Ossos zigomàtic o malars: és el pòmul i contribueix a la formació de la cara, així com la paret de la cavitat orbitària. Ossos nasals: són dos ossos molt petits, mes o menys rectangulars que formen el pont del nas Ossos cornets nasals inferiors: lamina molt fina de forma allargada i arquejada; estan situats a l’interior de les fosses nasals. Ossos lacrimals: petits i plans que formen part de la paret medial de la cavitat orbitària. Presenta una fosa on hi ha el sac lacrimal Os vòmer: Os imparell que constitueix la part posterior i inferior de l’envà nasal Ossos maxil·lars superiors (2) Hi ha dos ossos maxil·lars superiors (dret i esquerre) units en la línia mitja. És molt irregular i ocupa tota la cara Alberga les dents de dalt formant l’arcada superior Parts de cada os maxil·lar superior: -Cos:al seu interior té un gran espai aeri anomenat si maxil·lar o antre de Highmore que comunica amb les fosses nasals (és el major ressonador de l’esquelet) -Apòfisi ascendent o frontal: prolongació que s’articula amb l’os frontal. -Apòfisi zigomàtica: és una prolongació lateral que s’articula amb l’os zigomàtic o malar -Porció corba entre l’apòfisi frontal i la zigomàtica: formen l’orbita de l’ull i per sota hi ha l’orifici infraorbitari per on hi passa un nervi encarregat de la innervació de la pell de la cara. -Apòfisi alveolar: part inferior del maxil·lar superior i està format per unes cavitats anomenades alvèols dentaris on es troben implantades les dents superiors -Apòfisi palatina: és la zona que forma part del paladar dur i la part superior forma part del sòl de la cavitat nasal. - Espina nasal anterior :forma la base del nas  Visió lateral del maxil·lar dret Escotadura lacrimal *Apòfisi frontal *Apòfisi zigomàtica Orifici infraorbitari *Espina nasal anterior *Apòfisi alveolar Ossos palatins Són dos ossos formats per una làmina horitzontal i una de vertical: - la vertical contribueix a la formació de la paret de la cavitat nasal -l’horitzontal, s’ajunta amb l’altre os palatí per formar la part posterior del paladar dur. *Recorda: A la part anterior dels ossos palatins s’hi troben les apòfisis palatines dels maxil·lars superiors Paladar ossi, visió inferior Os palatí làmina horitzontal Esfenoide Maxil·lar Apòfisi (apòfisi palatina) zigomàtica del maxil·lar  Visió superior del paladar ossi, sinus maxil·lar i cornet nasal inferior Palatins Esfenoides Si maxil·lar Cornet nasal inferior Espina nasal anterior Visió medial del maxil·lar i palatí drets Cara nasal del maxil·lar Si maxil·lar Apòfisi frontal del maxil·lar Làmina Espina vertical de nasal l’os palatí anterior Apòfisi palatina del maxil·lar Os maxil·lar inferior o mandíbula És l’únic os mòbil de la cara i forma l’ATM amb l’os temporal. Té forma de U i està formada per 3 parts: *Cos mandibular. És la zona central de l’os i té una orientació horitzontal. Al costat superior hi ha els alvèols dentaris on s’hi troben les dents inferiors. Ap. coronoide Cara externa de la mandíbula Orificis Tubercles mentonians mentonians Protrusió mentoniana Condil Orifici mentonià Protusió mentoniana Tubercles mentonians Eminències alveolars  Cara interna de la mandíbula Solc milohioïdal Orifici lingual Fosseta digàstrica Espina mentoniana *Branques ascendents (2). Són verticals i a la part superior de cada branca hi ha dues eminències anomenades: - apòfisi coronoide: la part anterior - apòfisi condilar o còndil de la mandíbula: és la part posterior; la part més ampla del còndil s’anomena cap de la mandíbula, per sota hi ha una part més estreta anomenada coll mandibular; el còndil forma l’ATM Entre les dues apòfisis hi ha l’escotadura mandibular. A la cara interna hi ha l’orifici del conducte dentari, por on entren els nervis i vasos sanguinis de les dents inferiors, els quals continuen fins a l’orifici mentonià. També s’hi troben el solc milohioïdal i la línia milohioïdal (relacionats amb el múscul milohioïdal que permet el descens de la mandíbula) *Angle de la mandíbula Angle format per la unió entre el cos i la branca ascendent  Escotadura Cap de la mandibular mandíbula Apòfisi coronoide Espina de Spix o Còndil de la língula de la mandíbula mandibula Orifici del conducte dentari Solc milohioïdal Línia milohioïdal Cara interna de la part dreta de la mandíbula *Angle de la mandíbula Angle format per la unió entre el cos i la branca ascendent Cara externa de la mandíbula Angle de la Branca mandíbula ascendent Cos de la mandíbula Repàs:  2. ARTICULACIONS TEMPOROMANDIBULARS I CRANIOFACIALS 2.1 Articulacions craniofacials 2.2 Articulació temporomandibular (ATM) 2.1 Articulacions craniofacials Una articulació és: os+os / os+dent 2. OSSOS DEL Tipus d’articulacions: CRANI I DE LA CARA Amfiartrosi :moviment lleuger 2.1 Funcions dels ossos Ex: vertebres 2.2 Ossos del crani 2.3 Ossos de la cara Diartrosis: moviment lliure Ex: ATM Sinartrosi: sense moviment Els ossos del crani -No hi ha moviment entre ells: sinartrosi -Són articulacions fibroses sense cartílag articular 2. OSSOS DEL CRANI I DE LA -La unió dels ossos del crani s’anomenen sutures. Exemples: CARA Sutura frontal o coronal (frontal i parietals) Sutura lambdoïdea (occipital i parietals) Sutura sagital: (entre els dos parietals) Sutura 2.1 Funcions escamosa (temporal i parietal)dels ossos 2.2troben En les sutures del crani s’hi Ossos del illes petites crani òssies anomenades ossos wormians 2.3 Ossos de la cara Els nadons tenen 6 fontanel·les (amb cartílag) en el moment de néixer; es van tancant durant el primer any de vida La gòmfosi: és una articulació immòbil mitjançant la qual s’uneix la dent a l’alvèol. Estan unides pel lligament periodontal. 2.2 Articulació temporomandibular (ATM) Uneix la mandíbula amb l’os temporal És l’única articulació mòbil del crani= (diartrosi) És bicondílica: el cap del còndil encaixa pels dos costats a la cavitat glenoidea de l’os temporal (per davant del conducte auditiu extern) *Experiència. Dit a dintre l’orella Obrir: el còndil abandona la cavitat glenoidea Tancar: el còndil entra a la cavitat glenoidea L’ATM està formada per: a) Superfícies articulars: els elements ossis que entren en joc en aquesta articulació són: - Còndil mandibular - Cavitat glenoidea de l’os temporal. Aquestes superfícies estan recobertes per un teixit fibrós. b) El menisc El menisc és imprescindible perquè hi hagi rotació de les superfícies articulars. És una petita placa formada per teixit conjuntiu fibrós, té forma de S i es troba entre les superfícies articulars. c) Estructura lligamentosa: Està formada per la càpsula articular i els lligaments de reforç d) Membranes sinovials:. Entre les membranes sinovials hi ha el líquid sinovial que s’encarrega de lubricar les superfícies articulars, sobretot al començament i final dels moviments Els moviments de la mandíbula són: -Ascens i descens e la mandíbula -Avançament i retrocés de la mandíbula -Moviment de lateralitat La funció de l’ATM es pot veure alterada per una sèrie de factors com: -estrès -defectes de posició de les dents -mals hàbits: bruxisme -etc... Això pot provocar l’aparició de l’anomenada : Síndrome de disfunció mastegadora Símptomes: dolor per davant de l’orella, soroll de l’ATM en obrir i tancar la boca, bloqueig de l’ATM etc... 3.ELS MÚSCULS DEL CAP, FACIALS, MASTEGADORS I DE LA LLENGUA 3.1 Funcions i tipus de músculs. 3.2 Músculs mastegadors. 3.3 Músculs facials relacionats amb la cavitat bucal. 3.4 Altres músculs relacionats: suprahioïdals i linguals 3.1 Funcions i tipus de músculs -El total de músculs representen el 43% del pes corporal -El sistema muscular és l’encarregat de produir tots els moviments corporals com a resultat de la contracció o relaxació d’algun múscul o grup de músculs. Funcions dels músculs -Moviment -Producció de calor -Manteniment de la posició corporal Tipus de músculs: Múscul estriat o esquelètic: de contracció voluntària; la majoria s’inserten a l’esquelet i són els responsables del moviment de l’aparell locomotor. Múscul llis: de contracció involuntària; es troben a l’aparell digestiu, visceres, vasos sanguinis i pell Múscul cardíac: té aspecte estriat però és involuntari; forma part de miocardi del cor i té capacitat de relaxar-se i contraure’s unes 60-80 vegades/minut en condicions normals. Cal definir: -Origen d’un múscul. L’extrem de múscul que menys es desplaça -Inserció d’un múscul. L’extrem que es mou al contraure’s el múscul Quins són els músculs relacionats amb el moviment mandibular? Mastegadors Músculs facials relacionats amb la cavitat bucal Altres :Suprahioïdals i músculs linguals 3.2 Músculs mastegadors ( Fig. 3 fotocòpies) - La funció més important és l’elevació de la mandíbula - Estan innervats pel nervi trigemin (parell cranial V) Quins són? Múscul Temporal Múscul Masseter: - la seva contracció continuada per tensió nerviosa dóna bruxisme. Pterigoide intern o medial Pterigoide extern o lateral *Buccinador:tot i que no es considera mastegador, participa en el procés, augmentant la pressió a l’interior de la cavitat bucal. 3.3 Músculs facials relacionats amb la cavitat bucal La musculatura mímica facial està relacionada amb un conjunt molt nombrós de petits grups musculars, que són els encarregats de produir tots els gestos que caracteritzen l’expressió facial. S’insereixen a la pell. Els més importants són: Múscul frontal: eleva les celles i arruga el front Múscul orbicular dels ulls o de les parpelles: permet el tancament dels ulls. Envolta l’orbita, com un esfínter. Múscul superciliar: permet fer baixar la pell del front i de les celles. Múscul orbicular dels llavis: permet el moviment dels llavis (ex: tancament i obertura de la boca), *Múscul buccinador: serveix per bufar, per expressió facial i per comprimir, cap endavant i cap endarrere, el contingut de la cavitat bucal. Múscul elevador del llavi superior: s’insereix al llavi superior i prové de la massa muscular del múscul orbicular dels ulls.. Múscul mentonià: eleva el llavi i el porta cap enfora (gest de menyspreu o tristesa) Múscul risori: Permet somriure Múscul zigomàtic major i múscul zigomàtic menor: s’insereixen al llavi superior i angle de la boca; s’originen a l’os zigomàtic. Permeten l’elevació del llavi superior Platisma o cutani del coll: s’origina a la base de la mandíbula i s’insereix a la pell situada per sota de la clavícula; serveix per estirar la pell del coll. Esternocleidomastoidal: va des de l’apòfisi mastoide, just darrera de l’orella, fins la part superior de l’estèrnum i la clavícula.  superciliar frontal Temporal* orbicular de l’ull* zigomàtic major zigomàtic menor elevador del llavi superior orbicular de la boca* Buccinador* risori* platisma o cutani del *depressor coll* de l’angle de la boca (triangular) Esternocleidomastoidal* dels llavis) Mentonià* 3.4 Altres músculs A)Músculs suprahioïdals La seva funció és complementar els músculs mastegadors, sobretot en el descens de la mandíbula Són un conjunt de músculs situats per sobre de l’os hioide. Os hioide Múscul digàstric La seva funció és el descens i retrocés de la mandíbula. Múscul digàstric ventre anterior Múscul digàstric Os hioide ventre posterior  Múscul milohioïdal Permet l’elevació del sól de la boca per la deglució Múscul genihioïdal La seva funció és col·laborar amb el múscul milohioïdal. Múscul milohioïdal Múscul genihioïdal Os hioide b) Músculs linguals Són els músculs de la llengua N’hi ha de dos tipus: -Músculs intrínsecs: comencen i acaben a la llengua -Músculs extrínsecs: comencen a la llengua i acaben a un altre lloc La seva funció és permetre el moviment de la llengua durant: - La deglució - Fonació - Masticació 4. ELS NERVIS 4. NERVIS CRANIALS. SISTEMA NEUROVEGETATIU DEL CAP I DEL COLL Encèfal SN central Medul·la Sistema nerviós Nervis espinals o raquidis: surten de la medul·la i innerven tot SN l’organisme: del perifèric tronc als peus. Nervis cranials: surten directament de l’encèfal i innerven els músculs i els òrgans del cap, cara i coll. N’hi ha 12 parells. Recordem : L’encèfal està format per: -Tronc encefàlic -Bulb raquidi -Pont -Mesencèfal -Cerebel -Diencèfal -Hipotàlem -Tàlem -Cervell El teixit nerviós està format per dos tipus de cèl·lules: les neurones (condueixen i processen l’impuls)i la neuròglia (sosté i protegeix). Les neurones poden tenir diferents funcions: sensitiva (recull sensacions): fibres sensitives que condueixen els impulsos dels òrgans dels sentits i vísceres al SNC motora (moviments voluntaris): fibres motores que transmeten els impulsos nerviosos del SNC als músculs i glàndules de connexió (possibiliten els arcs reflexos) Llegir fotocòpies, fig. 4  Nervis cranials I: N olfactori II: N òptic III: N motor ocular comú IV: N patètic V: N trigemin VI: N motor ocular extern VII: N facial VIII:N auditiu IX: N glossofaringi X: N vague XI: N espinal XII: N hipoglòs Parell V: nervi trigemin És el més voluminós i comença al gangli de Gasser (que es troba a l’os temporal ) Té funció: -motora sobre els músculs mastegadors i de la regió de la boca -sensitiva recollint la sensibilitat de la cara, àrea nasal llengua, dents, maxil·lars i part del cap. Es ramifica en: 1.Nervi oftàlmic 2.Nervi maxil·lar superior 3.Nervi maxil·lar inferior o mandibular  lacrimal Nervis de la cara; visió medial *maxil·lar oftàlmic sup. *trigemin (V) *facial supraorbitari (VII) nasociliar *maxil·lar inf. alveolar sup. *glossofaringi (IX) posterior alveolar *alveolar inf. sup. mig lingual alveolar sup. anterior mentonià Llegir: El nervi trigèmin, facial, glossofaringi i hipoglòs de les fotocòpies, fig.4 5. GLÀNDULES SALIVALS 5. Glàndules salivals Són glàndules exocrines annexes a la cavitat bucal Les seves secrecions (saliva) són abocades, directament, a la boca. Es poden agrupar en: A) Glàndules salivals menors B) Glàndules salivals majors A) Les glàndules salivals menors: Són unicel·lulars Es distribueixen per la mucosa que recobreix la boca, o sigui, es troben a l’interior de la boca N’hi ha entre 500 i 700 Secreten el 8-10% de la saliva total i la drenen per petits conductes independents S’anomenen: -Glàndules palatines (paladar dur) -Glàndules glossopalatines (paladar tou) -Glàndules labials -Glàndules bucals (a les galtes) -Glàndules linguals -Glàndules sublinguals menors Exemples de glàndules salivals menors Glàndules palatines  Glàndules palatines Glàndules labials B) Les glàndules salivals majors Són pluricel·lulars No es troben a la cavitat bucal Drenen a un conducte excretor que porta la saliva a l’interior de la cavitat bucal N’hi ha tres: 1)Glàndula sublingual 2)Glàndula submaxil·lar 3)Glàndula paròtida 1) Glàndula sublingual Es troba per sota de la mucosa del sòl de la boca Drena la saliva per petits conductes. Parlem del conducte de Bartolini (que travessa la mucosa per sota del 2n incisiu inferior) Conducte de Bartolini Glàndula sublingual 2) Glàndula submaxil·lar Situada al coll, per sota de la boca El seu conducte de drenatge s’anomena conducte de Wharton que desemboca al costat del frenell lingual Conducte de Wharton Glàndula submaxil·lar 3) Glàndula paròtida És situa per sota del conducte auditiu És la més gran Drena la saliva pel conducte de Stenon i desemboca a la boca a nivell del 2n molar superior Glàndula paròtida Conducte d’Stenon Les glàndules salivals majors Gl. paròtida Gl. sublingual Gl. submaxil·lar Llegeix fig.5 Funcions de la saliva. 6.ElS SINS PARANASALS Hi ha quatre grups de sins paranasals localitzats a l’espessor dels ossos que envolten la cavitat nasal. Són cavitats plenes d’aire i revestides de mucosa. Reben el nom de l’os on es troben i són parells: cavitat del costat dret i cavitat del costat esquerre Funcions dels sins paranasals Elaboren moc per netejar l’aire que penetra a la cavitat nasal. Exerceixen com a caixes de ressonància per a la producció dels sons. Fan més lleugers els ossos que els integren. Quins són aquests sins? Els sins frontals: es troben a l’os frontal, sobre les celles. Drenen a la part posterior de les fosses nasals. Els sins maxil·lars: es troben als ossos maxil·lars, a la seva part central, sota l’òrbita. Drenen les fosses nasals per sobre dels cornets inferiors. Els sins esfenoïdals: situats a l’esfenoide per sota de la fossa nasal; presenten mides i formes variables. Drenen les fosses nasals per sobre dels cornets superiors. Els sins etmoïdals: es troben a l’etmoide i desemboquen sota el cornet mitjà.  SINS PARANASALS Visió lateral Si frontal Si esfenoidal Si maxil.lar  s. frontal s. esfenoïdal s. maxil·lar s. etmoïdal Radiografia lateral del crani 7. LA CAVITAT BUCAL 7. La cavitat bucal En quines activitats intervé la boca? Sentit del gust mitjançant les papil·les gustatives de la llengua Descomposició mecànica dels aliments mitjançant les dents, la llengua i galtes Dissolució i digestió química dels aliments mitjançant la saliva (l’amilasa és un enzim de la saliva que serveix per començar la digestió dels sucres: midó a maltosa) Deglució mitjançant la llengua, la saliva i el paladar Vocalització mitjançant la llengua, els llavis i les arcades gingivodentàries Parts de la boca: Galtes o parets laterals Músculs que formen el sòl de la boca Paladar dur (dos maxil·lars superiors i dos palatins) Paladar tou (comença a partir del cordal i té l’úvula) Llavis Llengua  La llengua És un òrgan muscular mòbil Està revestida de mucosa (com el sòl i la cavitat bucal) Està formada per una part anterior lliure ( s’anomena cos lingual i conté les papil·les) i part posterior (s’anomena base lingual i conté les amígdales linguals) Llegir les fotocòpies fig.6  * * * * * * * * * * * Resum L’aparell mastegador, està format per: -Ossos maxil·lars superiors + palatins -Mandíbula -ATM -Músculs relacionats amb els moviments mandibulars -Músculs relacionats amb la mímica facial que forma part de les parets bucals. -Elements vasculars i nervis corresponents -La boca amb totes les estructures anatòmiques que la integren i es relacionen amb ella: llavis, galtes, paladar, sòl de la cavitat bucal, llengua, arcades gingivodentàries, glàndules salivals i dents.