Teoria Ciències PDF

Emma Castro Cáceres Matemàtiques, Ciències Experimentals i Educació CIÈNCIA 1. Definicions de ciència La actividad intelectual y práctica que abarca el estudio sistemático de...

Emma Castro Cáceres Matemàtiques, Ciències Experimentals i Educació CIÈNCIA 1. Definicions de ciència La actividad intelectual y práctica que abarca el estudio sistemático de la estructura y el comportamiento del mundo físico y natural a través de la observación y la experimentación. 1 1 f. [LC] Coneixença exacta d'un certe ordre de coses. 1 2 f. [LC] Conjunto de coneixencias resultantes del estudio. Què ens aporta la ciència ? - Respondre a les inquietuds inherents en l’ésser humà. - Capacitat de reflexió critica sobre temes transcendents de la societat actual (canvi climàtic, vacunes, radiacions, energia nuclear…) - Respon a les necessitats, cada cop mes altes, de desnvolupament tecnològic. - Major comprensió del món que ens envolta i de nosaltres mateixos. Això ens permet millorar la nostra qualitat de vida. - Hàbits de conducta ecològics (amb el medi) i saludables (amb un mateix). - Fomenta l’interès per la conservació del medi i el desenvolupament sostenible (salut planetària, justícia ambiental). Finalitats de l’educació científica Quines son les possibilitats educatives de la ciència a l’educació infantil? - Permet donar nom a les coses (interrelació llenguatge/ciència ). - Ens ajuda a conèixer el món amb mes profunditat. - Ens ensenya a buscar (metodes) per resoldre un problema. FINALITATS 1. Adquirir coneixements sobre les aplicacions de la ciència i de la tecnologia. 2. Desenvolupar la consciència, actituds i pautes de comportament favorables a la conservació del medi. 3. Adquirir coneixements sobre teories i fets científics. 4. Preparar els infants per a ser capaços de seguir sense dificultats estudis posteriors. 5. Aprendre a gaudir fent Ciència. 1  Emma Castro Cáceres Matemàtiques, Ciències Experimentals i Educació 6. Desenvolupar actituds científiques (ex. curiositat, esperit crític, honestedat, dubte sistemàtic, etc.). 7. Aprendre tècniques de treball experimental (ex. mesurar, utilitzar el microscopi, muntatges de laboratori, etc.). 8. Aprendre tècniques de treball (ex. treball en equip, tècniques d'estudi, recerca d'informació, etc.). 9. Desenvolupar el pensament lògic (ex. classificar, comparar, inferir, deduir, etc.). 10. Aprendre a expressar i comunicar les idees, oralment i per escrit. 11. Desenvolupar la consciència, actituds i pautes de comportament favorables a la conservació de la salut individual i col·lectiva 12. Aprendre la metodologia de treball científic (ex. observar, plantejar hipòtesis, dissenyar experiments, treure conclusions, etc.). 13. Interessar a tots els alumnes -nens i nenes- pels estudis científics. 14. Adquirir els conceptes necessaris per entendre els fenòmens quotidians. 15. Aprendre coneixements que possibilitin que l'alumnat no cregui en idees acientífiques. 16. Desenvolupar la consciència dels aspectes socials de la Ciència. Els INFANTS son científics SI L’infant: - es fa preguntes sobre el món proper que desconeix - fa prediccions - experimenta - compara - conclou - integra les noves conclusions a les ja existents - es formula noves preguntes Controvèrieses socio-científiques Les controvèrsies socio-científiques son problemes que sovint sorgeixen al nostre món i tenen implicacions científiques i/o tecnològiques. Es consideren problemes perque no hi ha un consens de com aquests podrien resoldre’s i a mes impliquen connotacions ètiques i morals. 2  Emma Castro Cáceres Matemàtiques, Ciències Experimentals i Educació Aquests enfocaments pedagògics estan sorgint a l’educació infantil, posant èmfasi en la formació del professorat, tot i que la complexitat d’aquestes matèries no permet un desenvolupament ampli. Pseudociències Estudis que, amb pretensió de ser cientifics, trenquen algun principi de la filosofia de la ciència o del mètode científic. Propostes que es presenten com a científiques malgrat no estar basades en proves ni el consens de la comunitat científica. Fet: una cosa que es pot comprovar. interferència: no es pot comprovar NATURALESA DE LA CIÈNCIA 2. Naturalesa de la ciència és el conjunt d’idees metacientífiques amb valor per a l’ensenyament de les ciències naturals. - Epistemologia - Història de la ciència - Sociología de la ciència Epistemologia L’epistemologia es la capacitat de reflexió critica d’una materia sobre si mateixa. Es preocupa de com aquella matèria contribueix els seus coneixements. L’epistemologia de la ciència es preocupa del mètode amb el qual obtenim els coneixements ciencitifics. Història de la ciència Teories: empirisme, racionalisme, condictisme, relativisme, constructivisme… Emprisme s. XVII i s. XVIII El coneixement s’obté a partir de les dades de l’experiència sensible mitjançant un mètode de científic. INDUCTIU. L’experiència com a font de coneixement. 3  Emma Castro Cáceres Matemàtiques, Ciències Experimentals i Educació Sempre han existit visions empíriques del món amb les seves diferents variants: des dels filòsofs grecs (Aristòtil, els sofistes..) als franciscans de l'edat mitjana (R. Bacon o G. de Ockham) passant pel positivisme d’A. Comte o el Cercle de Viena del s. XX. Empirisme escèptic s. XVIII No només reconeix la debilitat de la raó humana sinó, també, la insuficiència de l'experiència. Aquests dos instruments de coneixement humà no donen seguretat. Empirisme positivisme s. XVII i s. XVIII Considera la ciència com l’únic coneixement autèntic i objectiu, les teories de la qual es realitzen des de l’observació i experimentació expressades finalment amb fórmules matemàtiques. Racionalisme s. XVII i s. XVIII Les diferents teories racionalistes es mouen entre dos punts: - Moderat: La base del coneixement és la nostra capacitat intel·lectual. La raó ha de precedir les altres formes d’adquisició de coneixement. - Extrem: La raó és la única font fiable de coneixement. DEDUCTIU Igual que amb els empiristes, ja des de l’antiga Grècia podem parlar de visions racionalistes (Demòcrit, Protàgores...) El concepte d’idees innates ja apareix en aquella època. Conductisme Modificació del comportament presentant estímuls agradables o desagradables alhora que altres estímuls als quals es volia que l'individu desenvolupés aversió o gust. El comportament dels infants s'adquireix i es modifica a través de la interacció amb l'entorn, mitjançant processos de condicionament. Els/Les mestres dissenyen estratègies que promouen un ambient d'aprenentatge on les conductes desitjades són reforçades i les no desitjades es redueixen. 4  Emma Castro Cáceres Matemàtiques, Ciències Experimentals i Educació El coneixement és una construcció de la intel·ligència humana que va creant noves estructures a partir dels coneixements que ja posseeix i de les seves experiències. S’ha d’incloure dins un context i un objectiu. Les teories estan condicionades. INDUCTIU Constructivisme Segons aquesta filosofia, el coneixement científic no és un anar descobrint el món sinó l’anar creant models que ens siguin útils per explicar-lo. A mesura que va passant el temps ens veiem obligats a anar millorant aquests models. Oposat al conductisme. Zona de desenvolupament proper. Les teories científiques es refusen per falsació quan un element crucial les contradiu. La ciència avança per un continu de falsacions i reemplaçament temporal per una teoria més satisfactòria (Popper). Les teories avancen amb canvis progressius o degeneratius (Lakatos). - Paradigmes, conjunt de creences, valors i tècniques compartides per una comunitat científica. Ciència normal domina un paradigma. Ciència revolucionària canvis de paradigma (Khun). - Relativisme: una teoria és verdadera en relació amb el seu context (Kuhn). Ausubel (1976) proposa el descobriment guiat pel mestre/mestra. Rol del mestre/a Visio empirista Visió empirista de la didàctica de les ciències. Diferenciació entre classes teòriques i pràctiques. Si la ciència és una acumulació de fets i teories: - Els coneixements previs no importen. Són conceptes erronis a corregir. - S'han de transmetre els coneixements científics verdaders. - Els conceptes són externs al subjecte. Visió empirista de la didàctica de les ciències. Si la ciència treballa a partir de l'observació sensible: - L'estudiant ha de saber observar i aplicar el mètode (inductiu). - L'aprenentatge es pot produir per descobriment. Visió racionalista 5  Emma Castro Cáceres Matemàtiques, Ciències Experimentals i Educació Visió racionalista de la didàctica de les ciències. Si la raó és la font de coneixement: - S'ha de potenciar als estudiants l'ús de la lògica i el raonament abstracte. - És a partir d'aquí que podran aprendre ciències significativament. Visió racionalista de la didàctica de les ciències. - La majoria dels errors dels alumnes venen de la incorrecta aplicació de la lògica. Si canviem això els errors i les concepcions prèvies no seran un problema. - Piaget defineix el pensament formal com a última etapa del desenvolupament. - Les activitats estaran enfocades més a desenvolupar el pensament formal que els conceptes. Visió constructivista Visió constructivista de la didàctica de les ciències. Considera que el coneixement científic es construeix a partir de la ment humana, en un context social, tenint en compte els coneixements existents i els actes creatius on el raonament va abans que l'observació. Visió constructivista de la didàctica de les ciències. - L’infant aprèn construint de forma activa el seu coneixement, partint d'un context social i de les seves idees prèvies. - Les teories dels infants, tenen la seva coherència i utilitat (venen d'analitzar les seves experiències). - S'ha de treballar un canvi conceptual posant en contradicció les idees de l'alumne per crear una nova concepció sòlida i significativa. - El problema del canvi conceptual és que molts cops tornem a les concepcions alternatives prèvies. Naturalesa de la ciència - Observació i inferència - Lleis i teories científiques - Evidencia empírica - Mètodes de la ciència - El paper de la creativitat - Objectivitat i subjectivitat - Coneixement tentaiu - Ciencia i societat 6  Emma Castro Cáceres Matemàtiques, Ciències Experimentals i Educació Dues visions de la ciència Empiropositivista Existeix un únic métode científic, amb etapes definides que segueixen un ordre estricte. Els fets observats en un experiment són iguals per a tothom. El coneixement descobert és 100% objectiu, independent del context. Es basa en la generalizació de lleis a partir dels fets observats directament. La imaginació, els sentiments i els interessos, no hi influeixen. El coneixement científic progresa perquè cada vegada és més veritable. Relativista No existeix cap mètode científic, es pot construir coneixement científic de qualsevol manera. Tothom observaria fets diferents en el mateix experiment. El coneixement inventat pels científics és 100% subjectiu, perqué depèn completament del context. Es basa en l'acomodació de teories preconcebudes als fets observats. Tot depèn de la imaginació, els sentiments i els interessos de les persones que investiguen. El coneixement científic no progresa perqué sempre canvia segons el context. DIDÀCTICA DE LA CIÈNCIA 3. Bases de didàctica Què ensenyar? - Camp d’estiu de les ciències, continguts de les ciències experimentals. - Energia, matèria , interacció. Conceptes transdisciplinaris: espai, temps, canvi, evidencia … - Currículum oficial (continguts, processos, competències actituds…) Quan ensenyar ? L’alumne ha de tenir experiències sobre el tema i no l’ha de dominar. Ha d’existir un context i ha de ser rellevant perque l’alumne es formuli preguntes. 7  Emma Castro Cáceres Matemàtiques, Ciències Experimentals i Educació Com ensenyar? - Actitud correcta i bona disposició - Visió de la naturalesa de la ciència del mestre (continguts) - Visió de l’ensenyament- aprenentatge del mestre (metodologia) Finalitat La finalitat de l’Educació Infantil és contribuir al desenvolupament: - emocional i afectiu, - físicimotor, - social i cognitiu dels infants, en col·laboració amb les seves famílies, Proporcionant-los un clima i entorn de confiança on se sentin acollits i amb expectatives d'aprenentatge. Hexàgon didàctic Tipus de raonament - Deducció (mètode teòric): inferior els fets basant-se en la llei general. Es veritat sempre. Teoría Experimentació Confirmació Exemple: Regla: La llei de la palanca diu que quan més lluny s’está del punt frontisa menor força s’ha de fer per produir el mateix efecte. Cas: Obro la porta amb el mínim esforç. Deducció: estic lluny de la frontisa. - Inducció (mètode experimental): arribar a una conclusió a partir de la generalització. Observació Hipòtesi Experimentació Dades Interpretació Teoria Exemple: Cas 1: he vist una tortuga que té closca. 8  Emma Castro Cáceres Matemàtiques, Ciències Experimentals i Educació Cas 2: he vist una altra tortuga que té closca. Cas 3: he tornat a veure una alta tortuga i també té closca. Regla: per tant, les tortugues tenen closca. - Abducció (reonament explicatiu que crea noves idees): a partir de la descripció d’un fet o fenom, ofereix a arribar a una hipòtesis que explica les raons o motius del fet mitjançant les premisses obtingudes. Fets Observació Hipòtesi Exemple: Regla: Els imants “s’enganxen” als objectes ferromagnètics. Cas: La porta de la nevera está feta d’un metall ferromagnètic. Abducció: L’imant s’enganxarà a la porta de la nevera. Inducció/ Abducció La conclusió pot ser veritat o no. Per saber-ho, s’ha de fer una observació més (experiment, pregunta...) La conclusió és raonablement o probablement certa. La conclusió inclou informació nova, que no està continguda en las premisses. Com aprenen els infants? Bases de didàctica Aspectes importants a ensenyar Condidear de manera explícita el coneixment previ de l’alumne. L’activitat ha de ser el mes propera possible a “fer ciència”: ○ Ensenyar a fer (experiències) 9  Emma Castro Cáceres Matemàtiques, Ciències Experimentals i Educació ○ Ensenyar a pensar (estratègies de raonament) ○ Ensenyar a parlar (llenguatge, conceptes, nocions) Proporcionar entorns socials d’aprenentatge (treball en grups, debats…) Propocionar la comuniacio (presentacions, debats…) Proporcionar una bona actitud. Es molt important tenir en compte el coneixements previs dels infants, es a dir, ensenyat des del coneixment previ. Canvi conceptual: Substitució de models mentals de l’alumnat per models científics. R. Driver (1988), canvi conceptual en 4 fases: - Orientació: Destinada a despertar l’atenció i l’ interès de l’alumnat pel tema. - Explicitació: Consisteix en l’exposició per part de l’alumnat de les seves idees. - Reestructuració: On s’han de modificar les idees dels alumnes per mitjà de diferents estratègies. - Revisió del canvi d’idees: Es tracta de comparar les noves idees amb les inicials. Model científic: Representació simplificada de la realitat. Transposició didáctica: Des de la ciència dels experts a la ciència que es fa a l’aula Creixement conceptual: Adquisició del model científic a partir de conceptes científics previs. Concepcions alternatives Característiques - Apareixen abans de l'ensenyament formal. - Són universals i molt persistents. - Poden ser elaboracions molt complexes. - De vegades actuen com autèntics obstacles d'aprenentatge. - Depenen del context. - Són construccions personals que han sigut elaborades de forma més o menys espontània. FINALITAT EDUCACIÓ CIENTÍFICA: Ajudar als infant a construir un model que els sigui útil per interpretar els fenòmens naturals del món i els seus canvis i per fer prediccions. ESPAIS 4. Panera dels tresors 10  Emma Castro Cáceres Matemàtiques, Ciències Experimentals i Educació En la elaboració d’una panera ha de contenir el següent: - Infants a qui va dirigida. - Caracteristques de la panera dels tresors. - Continguts que es treballen. - Objectius de la panera dels tresors. - Paper del educador/a durant l’experimentació. - Recomanacions de manteniment. - Mesures de seguretat. Es presenten com una manera ordenada d’aprofitar l’activitat espontània dels infants, i tenen en comú l’exploració i la descoberta dels objectes. El primer és un preludi del segon. S’ofereixen en moments diferents del desenvolupament dels infants. Són jocs que es poden fer a l’escola bressol o en altres contextos com l’espai familiar, en grup o individualment. S’hi col·loca una varietat d’objectes, que han de servir d’estímul als diferents sentits. S’ha de tenir en compte, a més del tipus d’estimulació que promouen, la seguretat i el seu manteniment. Afavoreix: - Concentració. - Ús de tot el cos i coordinació entre mans i vista. - Capacitat de triar entre diversos objectes. - Capacitat d’exploració d’objectes i propietats. - Independència dels adults, trobar el seu propi ritme. - Plaer de la sorpresa. - Estructuració del pensament. - Primeres comunicacions entre nadons. - Millor coneixement de cada infant. Ha d’oferir el màxim interès través dels sentit…. - Tacte: textura, forma, pes, mida… - Olfacte: varietat d’olors… 11  Emma Castro Cáceres Matemàtiques, Ciències Experimentals i Educació - Gust: aliments… - Sol: timbre, intensitat, impactes, sonalls… - Vista: color, forma, longitud, mida, brillantor… Recomanacions generals: Oferir-la a infants que puguin seure i encara no gategin (6-18 mesos). Col·locar-hi objectes que permetin una àmplia gamma d’experiències (sentits, consciencia de moviment...). Renovar sovint els objectes, no només pel seu possible deteriorament (s’ha de fer neteja i manteniment) sinó també per oferir més diversitat. Que no hi hagi més de tres infants a cada cistell, perquè puguin seure de costat i recolzar-hi el colze per agafar els objectes amb l’altra mà. Que tinguin roba còmoda i que estiguin descalços. Recomanacions en relació als adults: Actitud passiva però atenta dels adults, que proporcioni seguretat. Una mirada, un somriure de tant en tant és suficient. Intervenir però no interferir. S’ha de prestar molta atenció perquè no es facin mal amb algun objecte i perquè no acabin en baralles. Observar atentament les interaccions i intercanvis d’objectes per prendre nota i observar els progressos a través del temps. Joc heurístic És l’evolució de la panera dels tresors. Oferir als infants (d’1 a 2 anys) durant un temps determinat i en un entorn controlat, una gran quantitat d’objectes per a què juguin lliurement sense que intervinguin els adults. Ensenya a l’infant a descobrir per si mateix les coses. Racons i tallers - Racó: Normalment és refereix a una zona concreta i adaptada de l’aula on l’alumne realitzarà les activitats de forma autònoma o en un petit grup. - Taller: Normalment fa referència a una activitat en grup que permet als infants intercanviar coneixements. Poden ser grups grans de la pròpia classe, d’un mateix nivell o de diferents edats (I3, I4 i I5). 12  Emma Castro Cáceres Matemàtiques, Ciències Experimentals i Educació Moltes vegades una activitat que comença de forma autònoma en un racó pot acabar com a taller, p.e.: posant en comú el que s’ha aprés amb un mural o creant un diccionari. És per això que molts cops troben els termes racó i taller indiferentment. Racons Estan pensats sobretot per alumnes de segon cicle. Els racons ens permeten organitzar l'aula en petits grups, cadascun dels quals realitza una tasca determinada i diferent. Segons el tipus d'activitat alguns racons necessiten ser dirigits pel mestre. En d'altres els nens/es poden funcionar amb força autonomia. Organitzats en grups reduïts, els nens i nenes aprenen a treballar en equip, a col·laborar i a compartir coneixements. Els racons també potencien la seva iniciativa i el sentit de la responsabilitat. Els/les mestres porten un control de manera que cada infant vagi passant al llarg d'un període de temps (setmana, quinzena,...) per tots els diferents racons de treball. Va bé que hi hagi més d’un/a mestre a l'aula de manera que cadascú s'encarregui d'uns racons concrets. Treballar per racons ens permet dedicar una atenció més individualitzada a cada nen/a, planificant activitats d'aprenentatge adaptades als seus coneixements previs. Tallers Els tallers d’infantil han de servir per potenciar certs aspectes pedagògics claus durant aquesta etapa educativa, centrats en la descoberta progressiva del món que l’envolta. - Fomentar l’observació. - Construcció i ordenació del coneixement. - Representació del coneixement: dibuixos, fitxes, esquemes, murals… - Donar significat i verbalitzar les seves reflexions. Les peces soltes Les peces soltes són objectes molt variats que es poden utilitzar sols o combinats per permetre que els infants manipulin, canviïn, moguin, controlin, etc. Fomenten el desenvolupament del joc simbòlic, físic, verbal i musical, dramàtic, de construcció, de destrucció, de fantasia, etc. (García i Mosquera, 2019). Els minimons 13  Emma Castro Cáceres Matemàtiques, Ciències Experimentals i Educació Els minimons són una de les aplicacions més usuals i reconegudes actualment a l’educació infantil i primària. - Són una varietat de joc simbòlic no estructurat. - Ajunta gairebé tots els tipus de joc (construcció, exploració, social, fantàstic, simbòlics, amb regles, etc.). - Ajuden a desenvolupar la imaginació, la creativitat, el llenguatge, la motricitat fina, la intel·ligència social, la persistència, la solució de problemes, etc. A diferència del joc simbòlic preestablert, implica la construcció del propi món. Es pot relacionar amb narracions: convida a crear-les. Els recursos materials són tan variats com el joc mateix: roba, paper, cartró, plàstic, fusta, objectes, niños… Altres propostes amb materials i específic: safates d’Experimentació, parets o panells sensorials. Racons científics ex: - Model d’esser viu. - El concepte d’espai i temps. - Potenciar l’observació (d’animals i plantes). - El clima, en general, o en particular: la pluja, els núvols, les estaciones... - Una funció o diverses funcions vitals dels animals o plantes. - Estats d’agregació (sòlid, líquid, gas), canvis d’estat. Plantejar un problema o una pregunta que s’ha de traduir a termes operacionals i ajustar a l’edat. Una base d’orientació podria seguir la següent estructura de preguntes: Què tenim? què fem? què passaria si...? què ha passat? per què ha passat? o com ha passat? En quant al material... Quantitat adequada d’objectes: molts despisten i pocs limiten. Barats i fàcil adquisició (millor si són casolans i/o reciclats). Important per qüestions pràctiques i educatives. Agradables estèticament, vistosos i que acompleixen condicions de seguretat. 14  Emma Castro Cáceres Matemàtiques, Ciències Experimentals i Educació MODELS 5. El model de ciència escolar El model de ciència escolar proposa una forma pròpia de treballar ciència a l'escola, diferenciada de la metodologia que utilitzen els científics i científiques. Parteix de la idea següent... - L’alumnat construeix el coneixement científic a partir de la discussió i contraposició de les seves pròpies idees sobre el món. Com ensenyar ciència a l'escola, si la ciència... - treballa amb uns nivells elevats d'abstracció. - ha evolucionat tant i ens tants àmbits que ja no és sols entendre els fenòmens sinó també relacionar-los. - té un llenguatge propi de difícil comprensió. Per treballar la ciència a l'escola… - disposem de recursos didàctics. - simplifiquem la ciència per fer-la més comprensible. Volem que l'aprenentatge sigui significatiu, és a dir, que perduri en el temps. Si l'aprenentatge no és significatiu correm el risc que les concepcions prèvies tornin a agafar força per sobre dels conceptes treballats. Segons el model de ciència escolar: - Les ciències que s'ensenyen han de tenir sentit per a l’infant. - Aquest ha de ser capaç d'aplicar els coneixements intencionadament en produir-se el fenomen. - Ja que ha de poder relacionar l'aprés amb el fenomen. - A l'escola els contextos han de ser el més propers als interessos de l’infant. - S'han de proposar unes fites científiques adaptades a l’infant. - S'han de facilitar fòrums de discussió científics que els infants vegin com a propis. - S'ha d'adaptar el llenguatge. 1. Perquè volem conèixer el món (objectiu)? 15  Emma Castro Cáceres Matemàtiques, Ciències Experimentals i Educació - Entendre el món. - Millorar condicions de vida. 2. Com connecten els experiments amb les teories? - Mètodes deductiu, inductiu, abductiu. 3. Com canvien les ciències? - Criteris socials (és vàlida l'aportació d'aquesta teoria?) o criteris racionals (inducció reflexiva). 4. Ens diu alguna cosa del món real? - Realisme, escepticisme o instrumentalisme. La proposta de model de ciència escolar es basa en el MCC. 1. Objectiu És el que li dona sentit a la ciència. L'objectiu a la classe de ciències ha de ser adequat per a l’infant. S'ha de presentar vinculat a l'avaluació (objectiu final de l’infant). Oferir als infants objectius que despertin el seu interès. - En aquesta etapa els nens/es són exploradors nats. - Els objectius han d'estar enfocats a fer comprendre i conèixer el món més proper per a l'Infant. 2. Mètode (teoria i experiències). Ciència: No existeix un mètode únic tot i que sembla que hi ha una forma predominant de treball. Escola: Els mètodes han de ser flexibles en funció del concepte. De vegades tècniques experimentals i altres lingüístiques. La ciència escolar demana procediments per a que l'alumne pensi i actuï. - El mestre/mestra ha de facilitar la discussió amb les preguntes adequades. - Els infants han d'experimentar i el mestre/mestra ha de guiar-los amb les seves preguntes. - Hem de fomentar la capacitat d'expressió científica del nen demanant que ens expliqui com entén el món parlant i dibuixant-lo. 3. Racionalisme (els judicis). Ciència: Dificultat per saber si una teoria és certa o falsa. Escola: Per poder parlar de racionalitat l’infant haurà de veure com aconsegueixen les seves fites i com emeten judicis els científics. Els infants han de raonar i jutjar la certesa dels coneixements sense perdre de vista la seva posició d'aprenents. 16  Emma Castro Cáceres Matemàtiques, Ciències Experimentals i Educació 4. Realisme Com a mestres hem de pensar que les ciències ens ensenyen coses del món que ens envolta i que aquests són fets aproximadament certs. Acceptem que els fets del món es reconstrueixen amb les teories científiques. És necessari representar els fenòmens i els fets, així com els instruments utilitzats i les teories, d'una forma coherent. El que els nens aprenen ha de ser transmès com a un fet del món real que el professor coneix i domina i del qual l'alumne no en té un coneixement format. Per tant, vigileu amb les informacions científiques que doneu, ja que per ells seran veritats absolutes. Està pensat per un alumnat en procés de desenvolupament metacognitiu. Es basa en la idea que els alumnes no són científics i s'ha d'adaptar la ciència a l'aula. La transposició didàctica sorgeix de la pregunta: Què puc fer per que aprenguin ciències? Com les he d'ensenyar? No perdre de vista la importància del llenguatge en el món científic. El joc El joc com a base de l'exploració del món físic i social. Exercita i adequa les conductes perceptives i motores. De grup i de rols fomenta la comunicació i enteniment mutu afavorint el coneixement social. Fa referència a situacions del seu entorn immediat. Incrementa les experiències que configuren el coneixement. Inicia la base simbòlica dels aprenentatges posteriors. Models L’activitat científica escolar ha d’oferir condicions per expressar i modificar els models mentals interactuant (entorn i persones) per transformar-los en models precursors i, més endavant, en models científics escolars. Els models precursors, segons Weil-Barais (2001), són: - Models compatibles amb un coneixement científic apropiat. - Construïts sobre certs elements dels models científics, però amb un rang d’aplicació limitat. - Han de servir per preparar el pensament dels infants per a seguir construint coneixement científic escolar. 17  Emma Castro Cáceres Matemàtiques, Ciències Experimentals i Educació A l’escola s’hauria de treballar al voltant de 4 models sobre el medi natural: 1. Un model de materia. 2. Un model d’ésser viu. 3. Un model de planeta terra i de l’univers. 4. Models per a regularitat s físiques. Model de materia Un model per explicar-se... - algunes propietats de diferents materials d’ús quotidià. - algunes classes: homogenis o heterogenis. - alguns canvis (mesclar i separar, escalfar i refredar). - alguns cicles (d’on venen i cap on van els materials). Poden arribar a un model que els materials estan formats per moltes parts, molt petites, que no es poden veure ni amb un microscopi, que la seva unió pot ser més o menys forta, que es mouen i que en augmentar la temperatura es mouen més ràpidament. Model d’ésser viu Un model per explicar-se... - alguns aspectes de la seva estructura, diversitat i del cicle de la vida. - la nutrició com a intercanvi de matèria i energia amb el medi ambient. - La relació com a capacitat de captar estímuls i donar respostes. - La reproducció com a generació de nous individus a partir de progenitors que s’hi assemblen. - És molt important estudiar l’organisme formant part d’un medi amb el qual interacciona, i no de manera aïllada. Model de planeta terra i univers Un model per explicar-se... - com interaccionen els seus components (eclipsis, fases de la Lluna etc.) - alguns aspectes de la seva estructura (òrbites, formes...). - com canvia i evoluciona en el temps (estacions, dia-nit...). Models per a explicar regularitats en… - alguns sistemes mecànics, òptics o elèctrics (l’eco, les ombres, els circuits...). - alguns components i estructures. 18  Emma Castro Cáceres Matemàtiques, Ciències Experimentals i Educació - algunes forces que hi intervenen i la seva relació amb els canvis que donen lloc (flotabilitat, tensió de cordes...). - algunes fonts d’energia i com es transmet (calor, llum...). Model precursor Dissenyem un experiment per veure com afecta un abric a la calor del que te a la vora o a dins.. Guia per als mètodes científics Diàleg i reflexió En aquest diàleg es veu com la mestra guia als nens posant de relleu contradiccions. - Hem d'identificar les idees inicials que tenen els nens. - Hem de dominar bé els conceptes que donarem a classe. - Això és una feina motivadora. 19