L'informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits PDF

L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits PID_00283524 Aida Aguilera Martínez Ramon Escobar Toneu Montserrat Lacalle Sisteré Temps mínim de dedicació recomanat: 3 hores © FUOC PID_00283524...

L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits PID_00283524 Aida Aguilera Martínez Ramon Escobar Toneu Montserrat Lacalle Sisteré Temps mínim de dedicació recomanat: 3 hores © FUOC PID_00283524 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits Aida Aguilera Martínez Ramon Escobar Toneu Montserrat Lacalle Sisteré Llicenciada en Psicologia per la Llicenciat en Psicologia per la Uni- Doctora en Psicologia. Professora as- Universitat de Barcelona (UB). Ha versitat de Barcelona. Màster en sociada a la Universitat Autònoma col·laborat amb diversos grups Intervenció Ambiental: Contextos de Barcelona (UAB) i la Universitat d’investigació en projectes relaci- psicològics, socials i de gestió. Ha Abat Oliba CEU (UAO). Supervisora onats amb aspectes cognitius en desenvolupat diverses feines en internacional en TREC de l’Institut adults i pacients amb esquizofrènia l’àmbit de la intervenció ambiental i Albert Ellis de Nova York. Actual- i trastorn bipolar a Espanya i els Es- comunitària. Actualment combina la ment, combina la pràctica clínica a tats Units d’Amèrica. Actualment, seva tasca com a psicòleg al Centre l’Institut RET i la docència. Profes- treballa com a psicòloga en l’àmbit Penitenciari d’Homes de Barcelona sora col·laboradora de l’assignatura privat i exerceix com a professora amb la consultoria de l’assignatura Avaluació psicològica a la Universitat col·laboradora a la Universitat Ober- Avaluació Psicològica a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). ta de Catalunya (UOC). Oberta de Catalunya (UOC). La revisió d'aquest recurs d'aprenentatge UOC ha estat coordinada pel professor: Juan Carlos Medina Alcaraz Segona edició: setembre 2021 © d’aquesta edició, Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC) Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona Autoria: Aida Aguilera Martínez, Ramon Escobar Toneu, Montserrat Lacalle Sisteré Producció: FUOC Tots els drets reservats Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit del titular dels drets. © FUOC PID_00283524 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits Índex Introducció.................................................................................................. 5 Objectius....................................................................................................... 6 1. Funcions de l’informe psicològic................................................... 7 2. Característiques generals................................................................. 8 2.1. Contingut.................................................................................... 8 2.2. Forma........................................................................................... 9 3. Estructura bàsica de l’informe psicològic................................... 10 4. Tipus d’informes psicològics........................................................... 13 4.1. En funció dels objectius.............................................................. 13 4.1.1. Avaluació i diagnòstic................................................... 13 4.1.2. Orientació i selecció...................................................... 13 4.1.3. Intervenció o canvi....................................................... 13 4.2. En funció de com s’organitza la informació............................... 14 4.2.1. Basat en les tècniques.................................................... 14 4.2.2. Basat en el problema..................................................... 14 4.2.3. Basat en la teoria........................................................... 14 4.3. En funció del context d’aplicació............................................... 15 4.3.1. Clínic.............................................................................. 15 4.3.2. Educatiu......................................................................... 15 4.3.3. D’orientació vocacional................................................. 17 4.3.4. De selecció de personal................................................. 21 4.3.5. Jurídic............................................................................. 24 5. Repercussions dels informes psicològics...................................... 31 Bibliografia................................................................................................. 33 © FUOC PID_00283524 5 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits Introducció En aquest mòdul, en un primer moment, estudiarem les característiques de Lectura recomanada l’informe psicològic en general, per tal de disposar de la base necessària que Podeu completar els contin- ens permeti identificar les particularitats de cadascun dels diferents tipus guts d’aquest mòdul amb la d’informe, en funció de l’àmbit en què s’estigui operant. lectura del capítol: Fernández-Ballesteros, R. (2013). Comunicación de los A continuació, treballarem d’una manera específica el procés d’avaluació psi- resultados: el informe psico- lógico. A R. Fernández-Balles- cològica que se segueix en l’àmbit clínic, en l’orientació vocacional, en la se- teros (Ed.). Evaluación psicoló- lecció de personal i en l’àmbit jurídic. gica. Conceptos, métodos y es- tudio de casos (pp. 101-122). Pirámide. La nostra resposta com a professionals en cadascun d’aquests àmbits és un informe psicològic amb unes peculiaritats que veurem a continuació. © FUOC PID_00283524 6 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits Objectius En aquest mòdul, l’estudiant trobarà les eines i els continguts necessaris per assolir els objectius següents: 1. Tenir integrades les característiques generals de l’informe psicològic. 2. Comprendre l’avaluació psicològica com un procés científic d’anàlisi de la conducta. 3. Tenir una visió general de com el procés d’avaluació psicològica culmina en la devolució de la informació. 4. Conèixer les peculiaritats de l’avaluació psicològica en cadascun dels àm- bits. © FUOC PID_00283524 7 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits 1. Funcions de l’informe psicològic A la fase final de l’avaluació psicològica, cal fer una aturada per reflexionar sobre tot el procés i plasmar aquesta reflexió en un informe psicològic com- plet. Aquest esforç de fer una «fotografia panoràmica» també pot confirmar i qüestionar la línia de treball que cal seguir. Les funcions d’aquesta comunicació escrita o oral queden definides amb els objectius següents: Informar l’usuari o el seu representant legal de les conclusions assolides amb l’avaluació psicològica, en resposta a la seva lícita demanda i respec- tant els seus drets. Informar les autoritats demandants, generalment judicials, a fi de donar resposta a les seves peticions d’assessorament en l’àmbit pericial o com a testimoni qualificat en el judici. Informar les diferents entitats intervinents sobre l’evolució del subjecte, a fi de justificar la proposta que es formula (per exemple, en el cas de les institucions penitenciàries, pot ser progressió de grau de tractament, regressió, llibertat condicional, canvi de règim de vida, etc.). Fer derivació a d’altres professionals, de manera que cal coordinar el se- guiment i l’evolució del tractament que es duu a terme. © FUOC PID_00283524 8 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits 2. Característiques generals 2.1. Contingut L’informe psicològic és l’exposició de resultats d’un procés d’avaluació psicològica dut a terme amb posterioritat a una demanda, sigui de di- agnòstic, orientació, selecció o intervenció psicològica. Té com a finalitat donar resposta a aquesta demanda, que pot procedir de la persona que ha estat avaluada o de la que l’ha derivat, i també del representant o autoritat legal competent. Atès que pot ser oral o per escrit, el que fan alguns professionals és presentar l’informe per escrit i, posteriorment, l’expliquen oralment al client, tutora legal, etc., mitjançant una entrevista de devolució. També està prevista la defensa oral de l’informe davant les instàncies judicials el dia del judici que se cita al professional de la psicologia per actuar com a pèrit. Pel que fa al contingut, es demana que compleixi una sèrie de requisits: 1) Rigorositat. Cal definir amb claredat i precisió la conducta o problema ob- servat, i procurar exposar els resultats de la manera més concreta i objectiva possible. 2) Contrast i replicació. Atès que és un document de caràcter científic, qual- sevol psicòleg ha de poder contrastar i replicar els resultats, però cal tenir pre- sent que l’informe té una data de creació i pot deixar de ser vàlid si ha passat un període de temps excessiu. És una exposició de l’estat del pacient en un moment concret, i també en un context determinat, que pot haver canviat. Per tant, tampoc no serveix perquè altres professionals el copiïn directament per estalviar-se feina un cop transcorregut un cert temps. Imagineu-vos un informe elaborat des d’un centre penitenciari fa deu anys, pel que fa a una persona que actualment ja ha refet la seva vida, s’ha rehabilitat i, per tant, moltes de les variables que es van valorar en el seu moment ja no existeixen i l’entorn pot ser totalment diferent. 3) Qualitat dels instruments i la seva correcta utilització. Cal saber triar Vegeu també els instruments emprats segons determinats criteris de qualitat i adequació al Les variables referents a la cas concret. En aquest sentit, ens basarem en les directrius per a l’ús dels qualitat i l’ús de les tècniques tests psicològics com a forma d’ajustar els esforços al màxim i economitzar s’han cobert al mòdul «Història i procés de l’avaluació psicolò- els recursos, per assolir la màxima eficiència respecte dels objectius perseguits. gica» de l’assignatura. © FUOC PID_00283524 9 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits 4) Utilitat. L’informe està vinculat al motiu inicial, o al que s’ha pactat amb el pacient (demanda), amb la qual cosa, caldrà contestar sempre la pregunta: per a què o qui es fa l’estudi? N’ha de quedar constància a l’informe corresponent. 5) Qualificació i responsabilitat professional. La seva elaboració l’ha de sig- nar un professional col·legiat al Col·legi Oficial de Psicòlegs, que tingui la for- mació, la preparació i l’experiència adequades. És per això que l’informe apor- tarà les dades d’identificació, el número de col·legiat i la data d’elaboració. 2.2. Forma Cal que l’informe sigui tan concís com sigui possible, que solament estigui reflectida la informació vinculada al motiu inicial. El llenguatge ha de ser clar i comprensible, adaptat sovint al client o usuari i, a més, cal vetllar per una perfecta redacció i correcció ortogràfica. La informació ha d’estar organitzada per tal que sigui entenedora, tot i que la manera d’organitzar les dades pot variar en funció de l’objectiu i de la persona o entitat a qui s’adreça. És vital que, a part de l’estructuració, la informació sigui coherent amb el cas presentat. Cal evitar informes especulatius que es limiten a exposar una sèrie d’informacions de diversa procedència, sense cap cohesió, en què es treuen conclusions d’una manera especulativa i es fa coincidir el diagnòstic amb el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM, Diagnostic and Sta- tistical Manual of Mental Disorders) o altres classificacions nosològiques (Ame- rican Psychiatric Association, 2013). També cal destacar la importància que té el pronòstic, atès que en aquest po- dem contestar dues preguntes essencials: 1) Què passaria en cas d’implementar la intervenció? 2) Què podria passar en cas de no produir-se la intervenció? És fonamental la presentació de la informació d’una manera sintètica, sense redundàncies, amb un llenguatge clar, fluid, entenedor, professional, etc., però amb escassos tecnicismes, llevat que sigui adreçat a un altre tècnic de la salut mental. Si cal, s’explicarà detingudament per evitar malentesos. Les expressi- ons més mundanes tampoc no hi tenen cabuda i la correcció ortogràfica i gra- matical és imprescindible. Cal subratllar, un cop més, la transcendència de la rigorositat i l’objectivitat. © FUOC PID_00283524 10 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits 3. Estructura bàsica de l’informe psicològic A continuació, us presentem una proposta estàndard d’informe psicològic clí- nic, que pot ser la base per estructurar qualsevol tipus d’informe psicològic, amb les corresponents adaptacions contextuals. 1) Informació identificativa Dades de la persona avaluada: edat, sexe, estat civil, nivell educatiu, ocu- pació, etc. Proporcionar també les dades del client, si aquest no coincideix amb la persona avaluada. Dades del professional: nom, número de col·legiat. Data d’emissió de l’avaluació. Període comprès. 2) Referència, motiu de consulta i objectius Qui remet el subjecte a fer la consulta: ell mateix, els pares, la parella, un familiar, etc. Motiu inicial de la consulta: breu descripció de la demanda. Possible reformulació del motiu de consulta. Objectius plantejats pel subjecte o la família. Objectius acordats amb qui fa la consulta. 3) Situació familiar i social Genograma familiar. Dades sobre conflictes, trencaments, separacions, qualitat de relació. Condicionants socials o econòmics. 4) Antecedents Historial psicològic o psiquiàtric. © FUOC PID_00283524 11 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits Resultats de les intervencions prèvies. Anamnesi (dades biogràfiques, socioculturals i ambientals rellevants rela- cionades amb el motiu de consulta, sobretot en infants i adolescents). Dades ambientals passades. 5) Observacions de la conducta del subjecte Aparença física, presentació, higiene. Alteracions visuals, auditives, del llenguatge. Conducta motriu del subjecte: nivell d’activitat, rapidesa, coordinació vi- suomotora, plor, flexibilitat, conductes estereotipades, repetitives, manie- risme, postura, contacte ocular, etc. Conducta verbal: articulació, parla (lenta o ràpida), quantitat i qualitat del llenguatge, estil de comunicació, etc. Conducta emocional: relació amb la persona avaluadora (cooperació, re- sistència, conductes negatives), actitud cap a si mateix, actitud davant si- tuacions vitals importants, etc. Respostes davant la situació de prova: grau de comprensió de les instruc- cions, hàbits de treball, estratègies que utilitza, nivell d’atenció o concen- tració, i grau de motivació, esforç o perseverança, resposta davant èxits i fracassos, retroacció sobre la seva actuació, etc. Actituds: col·laboració, persistència, intolerància, etc. 6) Àrees avaluades, tècniques aplicades i resultats obtinguts (intel·ligència, personalitat, etc.) Justificació i enumeració dels instruments emprats: – Instrument x: puntuacions obtingudes. – Instrument y: puntuacions obtingudes. Anàlisi de les puntuacions més significatives: – Aspectes cognitius. – Característiques de personalitat i funcionament emocional. – Relacions entre ambdós. – D’altres en funció de la demanda i els instruments emprats. Síntesi i integració dels resultats dels diferents instruments utilitzats: – Comportament objecte d’estudi. – Característiques de personalitat i repertoris bàsics de conducta. © FUOC PID_00283524 12 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits – Observacions per a la comprensió dels resultats (estratègies, capacitat d’aprenentatge, tipus d’errors, incidents). – Resolució de les discrepàncies entre la informació aportada pels dife- rents informadors o les incongruències entre els resultats de les proves. 7) Conclusions i recomanacions Integració de les dades, en què cal esmentar la font (informadors, proves). Identificació de variables que poden contribuir al manteniment, l’agreujament o la millora de la situació objecte de consulta. Resposta a la demanda (diagnòstic, orientació, selecció o intervenció). 8) Tractament o recomanacions (si la demanda és d’intervenció) Orientació i procediment terapèutic més adequat: – Tipus d’intervenció. – Àmbits d’actuació: mèdic, psicològic, ambiental, educatiu i prioritats. – Suggeriments específics per estimular el creixement psicològic del sub- jecte. – Valoracions de seguiment: variables a avaluar i punt de tall per consi- derar l’evolució. – Reforços: a la família, als educadors, als professionals. Valoració de la intervenció: comparació entre la línia base i els avenços assolits. © FUOC PID_00283524 13 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits 4. Tipus d’informes psicològics Un cop definides les característiques generals de l’informe psicològic, en aquest apartat aprofundirem en les diferents modalitats d’informe segons di- ferents elements: els objectius, l’organització de la informació i el context d’aplicació. 4.1. En funció dels objectius Depenent dels objectius de l’informe psicològic, detallem a continuació què cal incloure en l’elaboració d’aquest informe. 4.1.1. Avaluació i diagnòstic Quan l’objectiu principal és el diagnòstic, el procés psicològic finalitzarà en la contrastació de les hipòtesis amb l’exposició de l’informe oral o escrit en què es descriurà la formulació diagnòstica. S’exposarà clarament i, tot seguit, també es faran explícites les recomanacions. En efecte, tot i que l’objectiu sigui d’avaluació, sovint poden quedar descrites les estratègies o les intervencions que el psicòleg o la psicòloga considera necessàries per provocar o mantenir el canvi. 4.1.2. Orientació i selecció Si l’objectiu és l’orientació vocacional, s’exposaran les professions per a les quals el subjecte pot ser apte, davant les quals ha presentat els seus interessos i preferències, i que l’avaluador ha valorat a partir de l’anàlisi de les seves capa- citats, potencialitats, etc. Pel que fa a la selecció professional, també se segueix un procés per valorar l’encaix de les persones candidates amb el lloc de treball ofert, de manera que sovint s’arriba a una petita llista a seleccionar, finalment, per l’entitat que fa la demanda. 4.1.3. Intervenció o canvi Quan l’objectiu d’entrada està relacionat amb la intervenció i el fet de gene- rar un ambient propici perquè el pacient assoleixi els canvis, caldrà exposar l’estratègia que es proposa en un primer moment. Així mateix, també caldrà comunicar els resultats aconseguits després del tractament, que estaran inte- grats en un informe psicològic. Per tant, caldrà especificar el següent: Abans de la intervenció: quina és l’orientació i els objectius de canvi a assolir. Es definiran les variables dependents (conducta problema a mo- © FUOC PID_00283524 14 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits dificar), les independents (variables a manipular) i les tècniques de trac- tament seleccionades com a les més eficients per a cada cas. Després de la intervenció: s’exposarà la valoració de la intervenció a par- tir de l’anàlisi dels resultats de l’aplicació del pla de tractament i la cons- tatació dels canvis produïts. Interessa que el mateix subjecte opini sobre els canvis viscuts. Aquesta valoració es pot dur a terme en posteriors sessi- ons de seguiment. Es faran constar els indicadors i els nivells assolits per al seguiment successiu de l’estabilitat dels canvis. 4.2. En funció de com s’organitza la informació L’informe psicològic es pot elaborar posant el focus en diferents aspectes: les tècniques aplicades, la problemàtica presentada i el marc teòric des del qual treballa el professional. Concretem cadascun d’aquests casos a continuació. 4.2.1. Basat en les tècniques Aquesta modalitat d’informe, potser, és la que requereix menys esforç pel que fa a l’organització de la informació, ja que aquesta està estructurada en funció de les tècniques aplicades i els resultats que s’han obtingut. No obstant això, cal remarcar que aquesta facilitat pel que fa al professional pot tenir com a conseqüència una dificultat de comprensió més gran quant al pacient o client de l’informe. 4.2.2. Basat en el problema En aquest tipus d’informe, les dades s’organitzen entorn de la problemàtica presentada per la persona que ha fet la demanda. A diferència de l’anterior, aquest acostuma a ser més fàcilment comprensible per a la persona deman- dant, ja que els problemes que presenta són descrits clarament. La dificultat més rellevant seria que, atesa la varietat de l’experiència que pot aportar el cli- ent, és difícil trobar una estructuració «estàndard». Les àrees a avaluar poden ser diferents. 4.2.3. Basat en la teoria Finalment, en aquests informes es fa més present que en els anteriors el marc teòric des del qual treballa cada professional. Prenent com a referència aquest rerefons teòric, inclourà apartats específics que li permetin avaluar les variables necessàries per formular les hipòtesis pròpies del seu model. En aquest sentit, aquesta modalitat presentarà avantatges o inconvenients en funció de si la persona receptora comparteix el mateix marc teòric o no. © FUOC PID_00283524 15 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits 4.3. En funció del context d’aplicació El context en el qual s’aplica el procés d’avaluació psicològica determina al- gunes particularitats que ha de presentar l’informe psicològic. En els següents subapartats exposarem les característiques principals de cadascun dels àmbits d’aplicació, què cal tenir en compte per elaborar l’informe i alguns formats específics que es poden utilitzar en cada cas. 4.3.1. Clínic La clínica és l’àrea de la psicologia que té més popularitat en termes de la seva Lectura recomanada dimensió i demanda, és a dir, constitueix l’àrea de preferència de la major part Podeu ampliar l’apartat del de les persones graduades en Psicologia. context clínic i veure’n un exemple d’informe amb la lectura del capítol: Com hem vist anteriorment, és vital plantejar-nos de quina manera podem Anarte, M. T. i Godoy, A. estructurar la informació recavada a les diferents fases del procés d’avaluació (2013). Diagnóstico clínico: un caso de ansiedad. A R. psicològica. En efecte, després de seguir el procés pas a pas, arriba el moment de Fernández-Ballesteros (Ed.). comunicar les nostres conclusions a les persones interessades. En aquest punt, Evaluación psicológica. Concep- tos, métodos y estudios de casos escollim el tipus d’informe que escollim, és essencial assegurar que aquest és (pp. 381-402). Pirámide. comprensible, i també oferir la possibilitat de fer preguntes i resoldre dubtes. Aquests tipus d’informes tracten de les qüestions que hem vist a l’estructura bàsica presentada més amunt, i tant el seu contingut com la seva forma de- pendran de la demanda formulada i de les característiques del cas. Per altra banda, el procés avaluatiu, que porta a aquesta fase de devolució, és el que ja s’ha explicat al llarg dels mòduls previs. Per tant, no ens estendrem aquí i us referim a la lectura recomanada per consolidar el vostre aprenentatge en aquest àmbit. Pel que fa a la resta d’àmbits, tot i que és possible adaptar l’estructura bàsica que hem vist anteriorment, a continuació us proposem alguns formats més específics que es poden emprar en cada cas. 4.3.2. Educatiu Des de fa algunes dècades, l’àrea psicològica està immersa dins el món edu- Lectura recomanada catiu, amb la qual cosa es demana al psicòleg dur a terme avaluacions psico- Podeu ampliar l’apartat del educatives. context educatiu i veure’n un exemple d’informe amb la lectura del capítol: Els objectius d’aquestes avaluacions són els següents: Lacalle, M. i de la Osa, N. (2013). Evaluación en la in- fancia y la adolescencia. A R. Identificar les necessitats educatives de l’alumnat que presenta dificul- Fernández-Ballesteros (Ed.). tats en el seu desenvolupament personal i desajustos respecte del seu cur- Evaluación psicológica. Concep- tos, métodos y estudio de casos rículum escolar. (pp. 339-356). Pirámide. © FUOC PID_00283524 16 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits Oferir recomanacions per progressar en el desenvolupament de les seves capacitats. Concretar decisions respecte de la proposta curricular, tant per a l’estudiant, la família, com per a la mateixa institució escolar. Cada avaluació psicoeducativa culmina en la presentació d’un informe en què s’identifiquen les necessitats educatives de l’estudiant i s’estableixen les cor- responents línies de treball en la millora de la intervenció educativa. Aquest tipus d’informe ofereix algunes particularitats: A l’apartat de les dades d’identificació, cal fer èmfasi en les dades de la família i el centre educatiu, a més de les del subjecte. També cal explicar les dades biogràfiques, els diversos intents d’intervenció anteriors, els canvis de centres educatius i els motius que els van justificar. Cal tenir present la diferència entre els informes adreçats als pares de l’infant, que seran elaborats amb un llenguatge molt comprensible i amb indicacions de la seva possible participació per donar suport a la intervenció, i els dirigits a l’equip educatiu de l’escola, que poden contenir termes més tècnics. Estaran centrats majoritàriament en els problemes d’aprenentatge detectats, per tal que el personal docent pugui dur a terme els ajustos educatius que calguin. Model d’informe educatiu (adaptat de C. Moreno-Rosset i I. M. Ramírez- Uclés, 2019) 1) Dades del servei i de la persona avaluadora 2) Dades generals de l’estudiant Nom i cognoms. Data de naixement. Adreça. Noms dels pares. Centre escolar. Modalitat educativa. 3) Dades de l’avaluació Data. Motiu de la consulta. 4) Historial personal (antecedents i dades rellevants de l’evolució) Biològics: embaràs, part, maduració inicial, desenvolupament general, etc. Dades mèdiques d’interès: malalties, diagnòstics psicològics o psiquiàtrics, etc. Psicològics: desenvolupament intel·lectual, llenguatge, aspectes emocionals, afectius i conductuals, esdeveniments vitals estressants, etc. Sociofamiliars: relacions familiars entre pares i germans, socialització, oci, àrea mo- tora, alimentació, sexualitat, etc. © FUOC PID_00283524 17 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits 5) Història escolar Reforç educatiu: adaptació curricular, etc. Suports escolars: dins i fora dels centres educatius. Aspectes sociofamiliars. 6) Valoració funcional dels aspectes psicopedagògics Tècniques i proves utilitzades. Desenvolupament general, aspectes: – biològics, – intel·lectuals, – desenvolupament motor, – autonomia personal i social, – comunicatius lingüístics, – adaptació i inserció social, – emocionals. Nivells de competència curricular en les diferents àrees, estil d’aprenentatge i moti- vació per aprendre. Estimulació de les necessitats educatives especials per a la seva futura escolarització. 7) Intervenció d’altres serveis i professionals: si han intervingut altres serveis, públics o privats, de l’àmbit educatiu o social. 8) Conclusions: redactades d’una manera clara i adaptades al cas, que siguin útils i com- prensibles. 9) Modalitats educatives recomanades: per exemple, escolarització compartida, segui- ment psicològic, etc. 10) Orientacions Personals: per al procés d’ensenyament i aprenentatge, per a les adaptacions d’accessos i curriculars, sobre recursos materials i humans i sobre les modalitats de suport. Familiars: suport, valoració de l’entorn per fer les tasques escolars, posicionament familiar, etc. 4.3.3. D’orientació vocacional Igual que l’anterior, es tracta d’una àrea compresa dins de l’àmbit infantoju- Lectura recomanada venil, ja que generalment té lloc en plena adolescència. En aquest cas, però, Podeu ampliar l’apartat del específicament cal oferir una guia i suport per tal que l’estudiant descobreixi context d’orientació vocaci- les seves potencialitats i les orienti cap a una professió en el futur. onal i veure’n un exemple d’informe amb la lectura del capítol: L’orientació vocacional requereix aprofundiment en: Forns, M. (2013). Orientaci- ón vocacional. A R. Fernán- dez-Ballesteros (Ed.). Evalu- Les capacitats. ación psicológica. Conceptos, métodos y estudio de casos (pp. Les potencialitats. 403-436). Pirámide. Els coneixements adquirits. El coneixement de l’univers formatiu. El mercat de treball. Els gustos i aficions, també de les coses que no li agraden. Alguns dels exemples de demandes més freqüents són els següents: © FUOC PID_00283524 18 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits Incomoditat en els estudis que s’estan duent a terme, inseguretat respecte del futur, etc. Desorientació general sobre quin itinerari formatiu prendre. Avaluació de la capacitat per dur a terme els estudis actuals o futurs. A partir de la recollida de la primera informació, cal poder descriure adequa- dament la demanda, conèixer els antecedents i estudiar la situació actual. En les entrevistes s’intentarà aprofundir en diverses qüestions (vegeu taula 1). Taula 1. Àrees a avaluar en les entrevistes d’orientació vocacional Hàbits d’estudi Revisió dels apunts i materials de classe. Aspectes formals i de contingut. Com superar els problemes i treballs pràctics. Com preparar-se per a l’estudi. Horaris d’estudi i temps invertit. Lloc on estudia. Projecte professional Elecció de la carrera. Trajectòria acadèmica. Concepte professional subjacent. Concepte de si mateix des de la perspectiva professional i laboral. Activitats Freqüència, acceptació. extraescolars Context social Relacions interpersonals, amb els familiars, companys de classe, amistats, relacions de parella, etc. Valoració psicològica Autoestima. Autoconcepte. Encerts o errades Quines destaca i per què. personals Valors Quins valors són importants i exemples. Font: elaboració pròpia Un cop avaluat globalment en tots aquests aspectes, podrem plantejar la hi- pòtesi global, a què seguiran hipòtesis més específiques. Caldrà proporcionar informació sobre el coneixement de l’oferta d’estudis i la seva projecció en el món professional. També es podran administrar tests de personalitat o d’intel·ligència, i tam- bé d’interessos professionals, per ajustar millor aquestes àrees, que permetin avançar cap a l’elaboració d’un nou projecte professional. A continuació, s’adjunta un model d’informe personal d’orientació professi- onal. © FUOC PID_00283524 19 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits Model d’informe d’orientació vocacional 1) Nom, programa acadèmic i curs 2) Currículum competencial: es pot treballar conjuntament amb l’estudiant, però cal adaptar el format a les seves particularitats i, preferentment, amb un màxim de dues pàgines. 3) Projecció professional a) Objectius professionals d’especialització (vegeu taula 2). Taula 2. Objectius professionals d’especialització Nom de l’especialització professional: Tasques del lloc de treball Competències tècniques mínimes requerides per exercir l’especialització triada Competències tècniques addicionals del lloc de treball Competències personals i socials associades al lloc de treball Font: elaboració pròpia Aquesta anàlisi es repeteix per a totes les especialitzacions professionals objectiu. b) Itinerari de formació (vegeu taula 3). En aquest apartat, s’indica la formació necessària per assolir les competències associades a cada especialització. També caldrà indicar la formació que addicionalment pot ajudar a complementar l’especialització. Finalment, també cal determinar si en la data d’elaboració de l’informe la formació ja està completada o bé formarà part d’un itinerari de formació en el futur. Taula 3. Itinerari de formació Nom de l’especialització professional: Itinerari de formació mínima necessària per exercir l’especialització Assolit o pendent triada Itinerari de formació complementària addicional Assolit o pendent Font: elaboració pròpia © FUOC PID_00283524 20 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits Aquesta anàlisi es repeteix per a totes les especialitzacions professionals objectiu. c) Característiques de les empreses objectiu (vegeu taula 4). Indicar el tipus d’empresa i les característiques de les empreses que potencialment podrien proporcionar llocs de treball que corresponen a l’especialització triada. Taula 4. Característiques de les empreses objectiu Nom de l’especialització professional: Característiques de les empreses objectiu Font: elaboració pròpia Aquesta anàlisi es repeteix per a totes les especialitzacions professionals objectiu. 4) Pla de formació personal a) Estratègies (vegeu taula 5). Indicar quines seran les estratègies que s’utilitzaran per pro- moure el currículum personal d’acord amb les característiques de les empreses objectiu. Taula 5. Estratègies del pla de formació personal Nom de l’especialització professional: 1) Estratègia: Justificació: 2) Estratègia: Justificació: 3) Estratègia: Justificació:... Font: elaboració pròpia b) Pla d’actuació (vegeu taula 6). Indicar d’una manera seqüenciada els passos a seguir per promoure l’especialització professional. Taula 6. Pla d’actuació Estratègia Tasques Descripció de la tasca 1 1 2 3... 2......... Font: elaboració pròpia © FUOC PID_00283524 21 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits 5) Data de l’informe i dades de la persona avaluadora 6) Vist-i-plau de tutoria 4.3.4. De selecció de personal A la primeria dels anys vint del segle passat, i com a resultat de l’experiència Lectura recomanada de les seleccions dutes a terme per l’exèrcit nord-americà, es va arribar a la Podeu ampliar l’apartat del conclusió que cada persona estava preparada per a una posició «que li corres- context de selecció de per- pon». Les crisis econòmiques, la mobilitat de la població, etc., han comportat sonal i veure’n un exemple d’informe amb la lectura del que la selecció de les millors persones candidates sigui una praxi molt habitual capítol: avui dia. Ansorena, A. i Fernández-Ba- llesteros, R. (2013). Selecci- ón de personal. A R. Fernán- La selecció habitualment comença mitjançant un treball intern amb l’empresa dez-Ballesteros (Ed.). Evalu- ación psicológica. Conceptos, o institució que vol fer la contracció, en què es defineix molt bé la posició métodos y estudio de casos (pp. 439-459). Pirámide. a oferir i les tasques, responsabilitats i funcions que porta associades. Quan l’oferta ja ha estat publicada, o bé quan comença el procés de cerca i selecció mitjançant altres modalitats (per exemple, caçatalents o headhunting), el pri- mer pas sol ser l’estudi del currículum personal, com a primer cribratge de les persones candidates. Això també succeeix encara que ja estiguin integrades a l’entitat demandant, és a dir, quan es tracta de processos de promoció. Més endavant, la intervenció del professional de la psicologia, amb tècniques, com l’entrevista, ja serà fonamental. No obstant això, en molts casos la seva apor- tació ja comença des de l’inici del procés. Avui dia, les entrevistes poden ser presencials, telefòniques o per videoconfe- rència. Aquesta entrevista implica bona part de l’acreditació efectiva de les competències mostrades al currículum, entre les quals hi ha la del coneixe- ment d’altres idiomes que es requereixin en el perfil demandat, per tant, una part d’aquesta es podrà dur a terme amb algun d’aquests idiomes. Per fer el cribratge de grans grups de persones candidates, s’utilitza sovint l’entrevista conductual estructurada (ECE) que hem vist en mòduls anteriors, de gran utilitat, atès que permet l’adaptació a qualsevol lloc de treball. Pel que fa a l’informe, l’estructuració dels models específics per aquest àmbit ha experimentat pocs canvis, però cal destacar aspectes importants en aquesta àrea: 1) El respecte a la intimitat de la persona candidata. Per tant, cal obviar aspec- tes de la personalitat que no són necessaris, que no tenen cap vinculació amb la tasca demandada, i que estan afectats pel codi deontològic dels psicòlegs. 2) Cal tenir present que el perfil demanat ha d’estar dins els paràmetres de la legalitat. 3) Les conclusions i la informació de les persones candidates han de ser cus- todiades, i també cal exigir aquest compromís a l’empresa o entitat receptora. © FUOC PID_00283524 22 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits 4) Cal descartar tota pràctica que signifiqui un menyspreu a la integritat de les persones candidates i allunyar-se d’algunes exposicions perilloses a aquestes, com pot ser la coneguda ficció publicada com a llibre i representada al teatre «El mètode Grönholm», entre d’altres. 5) En el dia a dia de molts processos de selecció, situacions com la del punt anterior no són tant freqüents com d’altres que també signifiquen un menys- preu i una desigualtat entre les persones candidates, com ara algunes que in- clouen continguts lligats al gènere (per exemple, preguntes sobre l’edat, estat civil, planificació familiar). Cal deixar aquestes variables fora del procés de se- lecció. 6) Cal prioritzar la senzillesa, la brevetat i l’aportació d’idees clares per faci- litar les decisions de les entitats demandants. Presentem, a continuació, una proposta d’informe de selecció de personal, adaptable i ampliable, que pot servir de guia per a qualsevol professional d’aquesta àrea. Model d’informe de selecció de personal 1) Data, dades de la persona avaluadora 2) Dades generals de la persona candidata 3) Proves administrades Entrevistes biogràfiques. Entrevistes en profunditat. Proves situacionals. Tests d’intel·ligència. Tests de personalitat. Altres tests: interessos professionals, etc. 4) Revisió de l’expedient professional 5) Descripció dels requisits del lloc de treball 6) Informe d’avaluació. Aquest informe ha estat elaborat per a la utilització confidencial del client i, per tant, caldrà mantenir-lo sota custòdia. El contingut es considera confidencial i per a ús exclusiu del servei de recursos humans del client. L’informe es refereix al moment en què es va fer l’avaluació, de manera que no és perti- nent la seva interpretació en un altre moment. Cal fer una avaluació de cadascuna de les àrees necessàries (vegeu taula 7). Cal analitzar cadascun dels elements fins a cobrir el total d’àrees avaluades (personalitat, intel·ligència, comunicació, interessos professionals, etc.) i arribar a completar la taula següent com a síntesi (vegeu taula 8). © FUOC PID_00283524 23 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits Taula 7. Àrees avaluades Àrea Nivell Baix Mitjà Alt Molt alt Formació (citar titulació) General Específica per al lloc Adquirida en l’experiència laboral Potencialitat Adquirida recentment Idiomes Català Castellà Anglès Altres: Noves tecnologies General Sistemes operatius Internet Altres: Experiència laboral General Relacionada amb l’activitat Estabilitat laboral Versatilitat Coneixement de l’organització Altres: Font: elaboració pròpia Taula 8. Informe d’avaluació: punts forts, potencialitats, àrees a millorar de la persona can- didata Punts forts més significatius: Àrees de millora més importants: Font: elaboració pròpia © FUOC PID_00283524 24 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits Aspectes a tenir en compte a llarg termini: Aspectes a tenir presents en el seu desenvolupament i formació: Potencialitats i com desenvolupar-les: Font: elaboració pròpia 4.3.5. Jurídic Els cinc àmbits ja clàssics de la psicologia jurídica en què tradicionalment els professionals de la psicologia han dut a terme avaluacions han estat els se- güents: 1) L’àmbit policial, amb l’objectiu d’orientar la tasca investigadora amb l’anàlisi de perfils. 2) L’àmbit forense, amb l’objectiu de l’avaluació de la responsabilitat crimi- nal. 3) L’àmbit privat, per a les incapacitacions, guàrdies i custòdies dels fills, he- rències, defensa d’acusacions, etc. 4) L’àmbit de tractament, amb l’objectiu d’orientar l’avaluació al tractament tant en institucions penitenciàries, centres de menors, institucions psiquiàtri- ques com en els recursos comunitaris especialitzats. 5) L’àmbit de la investigació, per tenir cada cop menys llacunes en el conei- xement de la dinàmica de la delinqüència, tant mitjançant enquestes generals de conducta criminal com en poblacions penitenciàries. Per exemplificar aquest àmbit, ens centrarem prioritàriament en l’avaluació en l’àmbit forense, amb l’objectiu de l’avaluació de la responsabilitat crimi- nal, atesa la impossibilitat d’abastar tots els contextos. A més, a diferència dels àmbits anteriors, en comptes de recomanar-vos la lectura d’un capítol, aquí desenvoluparem en profunditat la funció avaluativa de la psicologia que cul- mina amb l’elaboració de l’informe. El psicòleg forense, a l’hora de dur a terme l’avaluació, sol partir del marc teòric de la psicologia clínica aplicada en l’àmbit forense, conjuntament amb la seva formació específica sobre legislació, criminologia, psicologia social i victimologia, entre d’altres disciplines. © FUOC PID_00283524 25 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits Cal tenir present que el marc de les preguntes que qualsevol psicòleg forense ha de contestar per escrit i oralment sol diferir, en gran manera, del context habitual en què es van desenvolupar la majoria de les proves psicològiques. Per tant, és un repte per a la psicologia forense anar-se desenvolupant progressi- vament amb models, estratègies, tècniques i instruments propis, és a dir, con- tinuar l’adaptació creixent dels coneixements psicològics clínics en el marc legal. En aquest sentit, actualment ja hi ha proves conegudes com les escales Rogers per a l’avaluació de la responsabilitat criminal (R-CRAS; Rogers, 1984), les de detecció i avaluació de l’estat mental en el moment del delicte (MSE; Slobogin, Melton i Showalter, 1984), entre d’altres. Pel que fa al professional, és imprescindible comptar amb un ampli bagatge de coneixements per a l’avaluació forense. De vegades, no hi ha cap més prova que la paraula d’una persona contra la d’una altra, per tant, cal tenir en compte el següent: Les persones implicades en una causa judicial solen negar els fets que se’ls imputen o exagerar la simptomatologia per aconseguir rebaixar la seva responsabilitat (eximents o atenuants). Per tant, sovint cal afrontar situ- acions de simulació o dissimulació de símptomes. Se sol intentar donar una imatge millorada de si mateix, per produir un cert efecte de seducció cap a les persones intervinents. Es tracta de l’anomenada desitjabilitat social. Hi ha mitjans específics per avaluar la credibilitat de les persones peritades. Cada psicòleg forense actua en una fase presentencial i, per tant, sovint no hi ha una col·laboració per part de la persona avaluada per mostrar clarament com va poder tenir lloc la interacció delictiva, ni tampoc hi ha possibilitats de poder examinar l’estat mental del subjecte en el moment dels fets, amb la qual cosa és imprescindible el treball amb indicadors de patrons conductuals. Ai- xí, cada vegada més, els coneixements sobre el cicle del delicte, sobre la crimi- nogènesi i la criminodinàmica, sobre la conducta delictiva i la seva interacció, les tipologies de víctimes, el procés psicosocial de la victimització criminal, els models transaccionals de la victimització, la veracitat del testimoni, etc., són de vital importància per a una bona avaluació i diagnòstic. Metodologia de l’avaluació forense Cal destacar l’actitud de la psicòloga o el psicòleg forense davant el peritatge, en què són transcendentals conceptes bàsics com la neutralitat, el distancia- ment afectiu, els prejudicis, la valoració de la simulació, etc. © FUOC PID_00283524 26 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits L’anàlisi de l’estat mental en el moment dels fets és molt difícil, llevat que hi hagi proves recollides immediatament per la policia, el metge forense o altres pèrits, de manera que el psicòleg forense es queda amb l’opció de l’estudi de la tipologia del tipus de delicte i la compatibilitat del perfil del subjecte avaluat. També ens trobem amb algun cas en què hi ha reconeixement dels fets, però amb una incapacitat pel record concret, atès que s’ha diagnosticat una amnè- sia dissociativa que sovint actua com a mecanisme de defensa davant una re- alitat inacceptable psicològicament, que també ha dificultat l’anàlisi de l’estat mental en el moment dels fets. Les tècniques i els mètodes d’avaluació han de ser seleccionats d’acord amb la seva validesa, fiabilitat, vigència i eficàcia, ja que tota l’avaluació ha d’anar di- rigida a contestar les preguntes que la instància judicial ens planteja respondre. Un possible guió metodològic podria ser el que segueix a continuació, tot i que sempre cal tenir en compte que la metodologia de l’avaluació forense s’adaptarà a cada cas per poder respondre les preguntes formulades al pèrit. 1) Consulta i anàlisi de l’expedient judicial. El primer pas que se sol fer davant de qualsevol avaluació psicològica forense és dirigir-se al Jutjat d’Instrucció per a la consulta i l’anàlisi de l’expedient judicial. No obstant ai- xò, aquesta consulta també es pot fer en un segon moment per tal d’evitar els prejudicis que aquest tipus de casos poden causar en qualsevol persona i tenir, abans, la primera entrevista amb la persona acusada o client. En tot cas, queda a decisió del forense quan farà aquesta consulta de l’expedient, en què serà important tenir en compte el següent: Declaracions dels imputats. Declaracions de les víctimes. Declaracions dels testimonis. Denúncies prèvies. Informes policials. Informes medicoforenses. Informes hospitalaris. Informes d’institucions penitenciàries. Informes socials. Etc. 2) Anàlisi de la demanda. Un cop consultat l’expedient judicial, s’analitzarà la procedència de la demanda, l’aclariment d’aquesta, la instància penal de la qual procedeix, les parts en conflicte, les denúncies prèvies, els interessos secundaris del denunciant, la possibilitat de simulació, etc. © FUOC PID_00283524 27 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits 3) Citacions. El tipus de citació que fa el psicòleg o la psicòloga forense estarà determinat, entre altres circumstàncies, per si el subjecte està privat de lliber- tat o no. S’hauran de valorar, prèviament, les diferents possibilitats d’ubicar l’exploració en un marc concret que faciliti la comunicació. 4) Entrevistes. Vegeu el mòdul «Tècniques, estratègies i procediments de re- collida d’informació (I)», en què ja s’han tractat les entrevistes pericials i la informació que recullen. 5) Coordinacions Amb professionals que puguin aportar informació rellevant per a l’avaluació (policia, centres penitenciaris, assistents socials, centres de trac- taments especialitzats, etc.). Amb l’entorn proper de la persona peritada, si fos necessari. 6) Estudi del cas. Síntesi de tota la informació recollida durant l’avaluació i la valoració de les conclusions, que doni resposta a la demanda. Aquest procés conduirà a l’elaboració de l’informe pericial, que es caracteritza pel següent: No ha de contenir tota la informació que el pèrit ha obtingut, sinó sola- ment aquella necessària per respondre a la demanda formulada. Cal reduir al màxim aquelles dades íntimes de les persones que no tinguin cap rellevància per al cas, ja que els documents són públics. S’han de respectar els drets fonamentals de la persona: llibertat, dignitat, intimitat, drets humans, etc. L’informe pericial s’ha de limitar a la infor- mació pertinent i ha de tenir una especial cura en el respecte de la vida privada. Cal evitar els judicis de valor, etiquetatges que poden devaluar la persona, els termes excessivament tècnics sense aclariment, i també les conclusions poc fonamentades i reduir, al màxim, les inferències. No es podran utilitzar els informes pericials amb altres finalitats que les que han motivat la seva creació. La persona té dret a ser informada sobre els mètodes, els objectius i les conclu- sions. Si es tracta de menors, informarem les persones que n’ostentin la pàtria potestat. Si són fills de pares divorciats, cal informar l’altre progenitor. © FUOC PID_00283524 28 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits En aquest context, cobra especial rellevància tenir molt presents els principis que regeixen en els diferents codis deontològics de la psicologia. En aquest àmbit, el retorn de la informació i l’informe sovint no representen el final del treball, sinó que, com a pèrit, sovint també s’ha d’assistir al judici oral. Evidentment, de forma prèvia, és convenient dur a terme una preparació exhaustiva del cas, i també entrenar una oratòria clara i un control de la co- municació verbal i no verbal. És important mostrar-se d’una manera assertiva, neutra i objectiva davant els intents de manipulació, interpretacions errònies, crítiques i interpretacions favorables del nostre peritatge per part d’advocats defensors, acusacions particulars, fiscals o el mateix jutge o jutgessa. És habi- tual que es vulgui relacionar els perfils habituals del delicte concret amb la personalitat del subjecte a enjudiciar. El pèrit, en aquests casos, haurà de va- lorar l’adequació o perillositat de fer aquest tipus de correlacions. En aquest context, cal tenir clar el terme imputabilitat. És un concepte ampli que es podria definir com l’element indispensable per a la determinació de la responsabilitat penal d’un subjecte davant la comissió d’un determinat fet delictiu, en què han d’estar presents els factors biològics, psicològics, morals i personals que determinen el coneixement de la il·licitud dels fets i, com a molt rellevant, la intencionalitat de fer-ho. La valoració de la imputabilitat o de la responsabilitat penal és una funció privativa dels jutges. Així, trobem que mentre el concepte de responsabilitat penal, des del punt de vista legal, fa referència al concepte d’imputabilitat, des del punt de vista psicològic, aquesta «anomalia o alteració psíquica, que no permet comprendre la il·licitud dels fets o actuar d’acord amb aquesta comprensió», fa referència a les capacitats cognitives (capacitat per conèixer la naturalesa del fet i el seu caràcter injust o no) i volitives (capacitat per dirigir o controlar la seva conducta d’acord amb la seva capacitat cognitiva). Una bona part del procés d’avaluació psicològica en l’àmbit forense té interès a determinar aquestes qüestions. Per exercir en aquest àmbit, us recomanem estar al dia del marc le- gal aplicable a la vostra regió, especialment pel que fa tant a la Llei d’enjudiciament civil com criminal, per tal de conèixer els principis de l’actuació pericial. Model d’informe pericial 1) Informació identificativa Dades personals de la persona explorada. Dades del professional que emet l’informe i la seva formació especialitzada. Data de l’avaluació. Indicació clara sobre la confidencialitat d’aquest document. Consentiment informat per part del client. 2) Objectiu del dictamen pericial. L’objectiu sempre és la valoració d’x... a petició d’x... També cal especificar la causa, és a dir el procediment judicial concret. Petició del Jutjat d’Instrucció... de... Fets atribuïts. © FUOC PID_00283524 29 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits Diligències prèvies o procediment judicial, etc. Fets denunciats (si s’escau). Preguntes fetes per la instància judicial... al pèrit psicològic. 3) Situació familiar i social Antecedents familiars. Antecedents personals en casos en què sigui rellevant. – Antecedents clínics. – Història toxicològica. – Història sexual. – Trajectòria formativa i laboral. 4) Exploració psicològica a) Metodologia emprada Entrevistes semiestructurades i entrevistes en profunditat. Administració de tests i la validació al nostre país. Altres. b) Observacions de la conducta del subjecte Presentació, aspecte, orientació espaciotemporal. Puntualitat. Actitud. Vocabulari, fluïdesa, coherència, fil argumental, etc. Concentració, atenció, memòria. Presència de deliris. c) Altres fonts d’informació Consulta de l’expedient judicial del sumari. Contacte amb familiars. Coordinació amb altres recursos: – Institucions penitenciàries. – Entitats especialitzades en toxicomanies, salut mental, atenció social, etc. 5) Àrees avaluades i resultats obtinguts. Algunes àrees típicament avaluades són les següents: Intel·ligència – Tests administrats i resultats més rellevants, amb la interpretació corresponent. – Execució de les proves i anàlisi qualitativa. Personalitat – Tests administrats. – Interpretació de les escales de validesa. – Interpretació de les escales més rellevants. Risc de reincidència – Avaluació de protocols de reincidència: HCR20, SARA, etc. – Trencaments de condemna anteriors. Factors de protecció – Sensibilitat empàtica, reconeixement ple de responsabilitats, etc. – Contenció de l’entorn familiar, social, etc. – Possibilitats laborals, formatives, esportives, etc. 6) Diagnòstic o formulació diagnòstica Tenir presents: psicopatia, trastorns mentals, trastorns duals, etc. 7) Conclusions Síntesi amb integració de resultats en funció dels objectius del dictamen pericial. Contextualització dels fets. Orientació sobre la preservació de les capacitats cognitives i volitives. © FUOC PID_00283524 30 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits 8) Proposta de tractament o recomanacions Àrea de treball que cal prioritzar. Proposta de mesura alternativa (serveis a la comunitat, etc.). Internament en una institució especialitzada. Altres. Torn d’intervenció professional Els col·legis oficials de psicologia, per exemple, el de Catalunya, solen facilitar al Departament de Justícia un únic llistat d’experts per formar part del torn d’intervenció professional (TIP) amb diverses categories i subcategories. Els requeriments mínims per participar en el TIP són la col·legiació i comptar amb una assegurança de responsabilitat civil, i tenir l’acreditació de for- mació necessària per poder desenvolupar aquestes tasques amb la professio- nalitat necessària. Així mateix, el Departament de Justícia disposa d’una aplicació informàtica de cerca de pèrits judicials d’ús exclusiu dels òrgans judicials. La consulta es pot fer per partit judicial, per especialitat i subespecialitat, i també permet visua- litzar els pèrits disposats a actuar. Les dades que es visualitzen, entre d’altres, són la seva titulació, l’especialitat, els partits judicials en què volen actuar i el col·legi professional o entitat a què pertanyen. Les categories o especialitats en les llistes de pèrits són dues: 1) Forense: en què es recomana específicament una formació especialitzada en psicologia forense. Les subcategories són: civil, família, penal i neuropsico- logia. 2) General: que permet a persones col·legiades que no tenen formació espe- cialitzada en psicologia forense poder participar en el TIP. Aquesta categoria es proposa per aquells psicòlegs o psicòlogues amb altres àrees d’expertesa o especialitzacions, com la psicologia clínica, o sobre matèries o trastorns psico- patològics determinats. Ambdues categories tenen les mateixes implicacions relatives als deures i les obligacions com a pèrits adscrits al TIP. Per a més informació, us recomanem que consulteu el col·legi professional de la vostra àrea geogràfica. © FUOC PID_00283524 31 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits 5. Repercussions dels informes psicològics Cal tenir present la repercussió que els informes psicològics poden tenir, per la qual cosa, com ja s’ha comentat anteriorment, les autores i els autors s’han de responsabilitzar dels continguts, els han de signar i han de disposar de la cobertura legal adient, tant pel que fa a la titulació, com a l’assegurança professional. També cal fer esment de la responsabilitat civil i penal del pèrit. Heu de tenir en consideració que, a partir dels informes, es poden prendre decisions molt importants per a les persones: Aquestes decisions poden comportar limitacions o l’autorització per exercir determinats rols. Cal avaluar les conseqüències de limitar i pro- hibir, com d’adjudicar un rol pel qual la persona no estigui preparada, amb els consegüents problemes que pot generar. Cal considerar la repercussió social que pot tenir deixar lliure una perso- na perillosa, sense haver estat tractada fins a les darreres conseqüències, o empresonar una persona innocent que ha estat injustament acusada, amb tota la pressió social que representa haver estat detinguda, la reper- cussió mediàtica, etc. No obstant això, decisions d’aquesta mena correspon prendre-les a un jutge o jutgessa. Com a línia general, el professional de la psicologia ha d’actuar amb responsabilitat i ètica, segons les normes que el codi deonto- lògic estableix. Això inclou aspectes com adquirir una formació adequada, actuar amb imparcialitat o protegir els drets de les persones. En resum, l’informe psicològic cal entendre’l com una oportunitat de co- municació entre el professional i el client. Tot i ser un document de caràc- ter científic amb una base metodològica sòlida, perquè sigui útil ha de ser comprensible i ha d’incorporar un llenguatge inclusiu i respectuós amb totes les parts. © FUOC PID_00283524 33 L’informe psicològic: teoria i adaptació en diferents àmbits Bibliografia American Psychiatric Association (2013). Diagnostic and statistical manual of mental disorders (5th ed.). Anarte, M. T. i Godoy, A. (2013). Diagnóstico clínico: un caso de ansiedad. A R. Fernández-Ba- llesteros (Ed.). Evaluación psicológica. Conceptos, métodos y estudios de casos (pp. 381-402). Pirá- mide. Ansorena, A. i Fernández-Ballesteros, R. (2013). Selección de personal. A R. Fernández-Balles- teros (Ed.). Evaluación psicológica. Conceptos, métodos y estudios de casos (pp. 439-459). Pirá- mide. Fernández-Ballesteros, R. (2013). Comunicación de los resultados: el informe psicológico. A R. Fernández-Ballesteros (Ed.). Evaluación psicológica. Conceptos, métodos y estudios de casos (pp. 101-122). Pirámide. Forns, M. (2013). Orientación vocacional. A R. Fernández-Ballesteros (Ed.). Evaluación psico- lógica. Conceptos, métodos y estudios de casos (pp. 403-436). Pirámide. Lacalle, M. i de la Osa, N. (2013). Evaluación en la infancia y la adolescencia. A R. Fernández-Ballesteros (Ed.). Evaluación psicológica. Conceptos, métodos y estudios de casos (pp. 339-356). Pirámide. Moreno-Rosset, C. i Ramírez-Uclés, I. M. (2019). Evaluación psicológica. Proceso, técnicas y apli- caciones en áreas y contextos. Sanz i Torres. Rogers, R. (1984). Rogers Criminal Responsibility Assessment Scales (R-CRAS) and Test Manual. Psychological Assessment Resources. Slobogin, C., Melton, G. B., i Showalter, C. R. (1984). The feasibility of a brief evaluation of mental state at the time of the offense. Law and Human Behavior, 8(3-4), 305-320. Recuperat d’https://doi.org/10.1007/BF01044698