TEMA 4 IJUE CO 2024 PDF
Document Details
Uploaded by AppropriateRhodium
Universitat de València
Tags
Related
- Notes de Cours Droit de l'UE - Université de Namur 2023-2024 PDF
- Nugent (2017) - The Government and Politics of the European Union (Ch. 09) PDF
- Temario Común - Tema 37: Las Instituciones del Sistema Financiero PDF
- Test EU Policies PDF
- ΕΥΡΩΠΑΙΚΗ ΕΝΩΣΗ ΘΕΣΜΙΚΑ ΟΡΓΑΝΑ ΚΑΙ ΠΟΛΙΤΙΚΕΣ PDF
- EU Law Lecture PDF
Summary
This document details the institutional system of the European Union, focusing on its core elements such as the European Parliament, the Council of the European Union, and the European Commission. It also examines the principles and functions of these institutions within the broader context of the Union.
Full Transcript
TEMA 4: EL SISTEMA INSTITUCIONAL (I) 1. El marc institucional de la Unió Europea. 2. El Parlament Europeu. 3. El Consell Europeu. 4. El Consell. 5. La Comissió Europea. 6. El Tribunal de Justícia de la UE: introducció. BBM Un1iversitat de València El sistema institucional de la Unió I 1. EL MARC I...
TEMA 4: EL SISTEMA INSTITUCIONAL (I) 1. El marc institucional de la Unió Europea. 2. El Parlament Europeu. 3. El Consell Europeu. 4. El Consell. 5. La Comissió Europea. 6. El Tribunal de Justícia de la UE: introducció. BBM Un1iversitat de València El sistema institucional de la Unió I 1. EL MARC INSTITUCIONAL DE LA UNIÓ EUROPEA. INTRODUCCIÓ: Objectiu: procés unitari d’integació política i económica progresiva Unificació institucional orgànica/ estructural: pero sense afectar a les competències de cada Tractat. En 1957. Unificació de les Assamblees i el Tribunal de Justicia Tractat de Fusió 1965/67: Unificació de les Comisións i dels Consells. Comissió Unica Consell únic: Unificació del Consell (COREPER) El Tractat de Lisboa de 2007 fusionaba la Comunitat Europea amb la Unió Europea. Per tant la Unió succeeix a la Comunita Europea TRACTAT de Lisboa: 7 institucions Art. 13 TUE: Parlament, Consell Europeu, Consell, Comissió, Tibunal del Justicia, Banc Central Europeu,Tribunal de Comptes (TFUE) Órgans consultius Agències 2 El sistema institucional de la Unió I SISTEMA INSTITUCIONAL: COMPOSICIÓ Les institucions de la Unió són: ART.13 TUE — El Parlament Europeu, — El Consell Europeu, — El Consell, — La Comissió Europea (denominada en endavant «Comissió»), — El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, — El Banc Central Europeu, — El Tribunal de Comptes CARACTERS DEL SISTEMA INSTITUCIONAL: més democràtic, mes eficaç i més trasparent. (TUE) TÍTOL III > ORIGINALITAT: La UE organització internacional d’integració basada en l’atribució de l’exercici d’una part de la sobirania de cada estat membre. de la UNIÓ: col.laboració de les tres institucions, negociar i dialogar entre les tres insitucions decisories. 295 TFUE DIALÈCTICA> Consell: centre de poder en el sistema institucional DISTRIBUCIÓ DE FUNCIONS ENTRE LES INSTITUCIONS El sistema institucional de la Unió I PRINCIPIS DEL SISTEMA INSTITUCIONAL:Principis en les relacions inter intitucionals Principi d’autonomía institucional Principi de cooperació leial Principi de trasparència PRINCIPI D’EQUILIBRI INSTITUCIONAL: Art. 13.2 TUE Cada institució exerceix les competències que li han sigut atribuïdes pels tractats, en les modalitats i condicions previstes per aquests. Les institucions tenen poders que exerceixen autònomament d’altres institucions i òrgans, però cal colaboració i diàlec entre les institucions.(295 TFUE) En conseqüència: Els poders atribuïts a una institució no poden ser exercits per o una altra, excepte la delegació de poders per a adoptar actes no legislatius i d'execució (Arts 290/ 291 TFUE) Que els poders atribuïts a les institucions han de ser exercits per aquestes en els límits i condicions imposats en els tractats dels seus poders respectius. (ART 295 TFUE) 4 Equilibri institucional basat en la colaboració: respete a les relacions entre les institucions i respete a l’exercici El sistema institucional de la Unió I ORGANS DE DECISIÓ: INSTITUCIONS PARLAMENT CONSELL Comité de Representants Permanents(COREPER) COMISSIÓ ÒRGANS CONSULTIUS: Comité Econòmic i Social + Comité de les Regions 5 El sistema institucional de la Unió I EL CONSELL EUROPEU: https://www.consilium.europa.eu/es/history/ ORGANITZACIÓ I FUNCIONS DEL CONSELL EUROPEU Consell Europeu. Institució de la Unió: Art.13TUE / 235.3 TFUE ART.15 TUE «El Consell Europeu donarà a la Unió els impulsos necessaris per al seu desenvolupament i definirà les seues orientacions i prioritats polítiques generals. No exercirà cap funció legislativa. 2. El Consell Europeu estarà compost pels Caps d'Estat o de Govern dels Estats membres, així com pel seu President i pel President de la Comissió. Participarà en els seus treballs l'Alt Representant de la Unió per a Afers exteriors i Política de Seguretat EL CONSELL EUROPEU DONARÀ A LA UNIÓ ELS IMPULSOS NECESSARIS PER AL SEU DESENVOLUPAMENTi definirà les seues ORIENTACIONS PRIORITATS POLÍTIQUES generals. NO EXERCIRÀ CAP FUNCIÓ LEGISLATIVA. El Consell Europeu: una de les set institucions oficials de la UE. Direcció política i jurídica de la UE Periodicitat de les reunions: ordinàries: dos vegades per semestre Regla general decisions: consens 6 PROCÉS D’INSTITUCIONALITZACIÓ DEL CONSELL EUROPEU: ORITGE: “de les Cimeres al Consell Europeu”: Conferència de caps d’estat i de govern, Paris decembre de 1974. Es va institucionalitzar una pràctica internacional, amb el fi d’organitzar una cooperació política més estreta, fora de l’ambit “comunitari” i al mes alt nivell de representativitat internacional. El nou Consell Europeu es reuneix per primera vegada. Març de 1975 a Dublín. El sistema institucional de la Unió I : EL CONSELL EUROPEU: Naturalesa del Consell: Dualitat funcional del Consell: «comuntaria» / «cooperació política» vs Globalitat en l’actuació DECLARACIÓ D’STUTTGART, 1983 sobre la UE fixa els eixos esencials de la naturalessa del Consell: Globalitat d’actuació (ámbit general, pilar comunitari, PESC, COOPERACIÓN POLICIAL I JUDICIAL....) Paper d’impuls polític i orientacions generals de la construcció europea. Posibilitat d’actuació en terreny comunitari concrets, formació del Consell. Feïnes del Consell: definir les orientacions de la construcció europea; proporcionar les directrius per a l'acció comunitària i la cooperació política; obrir nous sectors a la cooperació; i expressar la posició comuna sobre les qüestions de relacions exteriors. L'Acta Única (1986): inclou per primera vegada al Consell Europeu en l'articulat dels Tractats comunitaris fixant la seua composició i donant-li un ritme de dos reunions a l'any. El Tractat de Maastricht (1992) oficialitza la seua funció en el dispositiu institucional de la UE Creació de l'Eurogrup: primera reunió el 4 de juny de 1998 Tractat de Lisboa: NOVA ETAPA: El Consell Europeu: institucionalització formal institució de ple dret amb el seu propi president D E C I S I Ó D E L C ON S E L L E U R OP E U d' 1 de de s e m b r e de 2 0 0 9 de la P r e s i dè n c i a de l C o n s e l l ( 2 0 0 9 / 8 8 1 / U E ) r e l a t i v a a l ' e x e r c i ci President permanent del Consell Europeu i Alt representant de la Unió per a la politica de Defensa i seguretat comú L'Alt representant de la Unió per a Afers exteriors i Política de Seguretat participa en els treballs del Consell Europeu, però no és membre El sistema institucional de la Unió I : EL CONSELLEUROPEU: PROCÉS D’INSTITUCIONALITZACIÓ DEL CONSELL EUROPEU: ORITGE: “de les Cimeres al Consell Europeu”: Conferència de caps d’estat i de govern, Paris decembre de 1974. Es va institucionalitzar una pràctica internacional, amb el fi d’organitzar una cooperació política més estreta, fora de l’ambit “comunitari” i al mes alt nivell de representativitat internacional. El nou Consell Europeu es reuneix per primera vegada. Març de 1975 a Dublín. Naturalesa del Consell: Dualitat funcional del Consell: «comuntaria» / «cooperació política» vs Globalitat en l’actuació DECLARACIÓ D’STUTTGART, 1983 sobre la Unió Europea eixos esencial de la naturalessa del Consell: Globalitat d’actuació (ámbit general, pilar comunitari, PESC, COOPERACIÓN PPOLICIAL I JUDICIAL....) Paper d’impuls polític i orientacions generals Posibilitat d’actuació en terreny comunitari concrets, formació del Consell. Creació de l'Eurogrup: primera reunió el 4 de juny de 1998 Tractat de Lisboa: NOVA ETAPA PER AL Consell Europeu: institucionalització formal Passa a ser una institució de ple dret amb el seu propi president. Asumix funcions: Art. 7.2 TUE, Art15.2. PESC I PCSD (ART.23 A 46 TUE) Institució d’impulsió política. Art.13TUE / 235.3 TFUE DECISIÓDELCONSELL EUROPEUd'1dedesembrede2009relativaal'exercicidelaPresidència delConsel(2009/881/UE) El sistema institucional de la Unió I EL CONSELL EUROPEU: COMPOSICIÓ: Art 15 TUE «El Consell Europeu estarà compost pels Caps d'Estat o de Govern dels Estats membres, així com pel seu President/a i pel President/a de la Comissió. Participarà en els seus treballs l'Alt Representant de la Unió per afers exteriors i Política de Seguretat».» Legitimitat democràtica de la representació en el Consell Europeu; Art 10.2 TUE «Els Estats membres estaran representats en el Consell Europeu pel seu Cap d'Estat o de Govern i en el Consell pels seus Governs, que seran democràticament responsables, bé davant els seus Parlaments nacionals, bé davant els seus ciutadans. El Consell Europeu estarà assitit per la Secretaría general del Consell 235.4 TFUE COMPOSICIÓ CAPS D'ESTAT O DE GOVERN DELS 27 EEMM DE LA UE PRESIDENT/A DEL CONSELL EUROPEU PRESIDENT/A DE LA COMISSIÓ. COMPOSICIÓ TUE Excepcionalment, prévia unanimitat «encontres amb representants de tercer països» El sistema institucional de la Unió I EL CONSELL EUROPEU: PRESIDENT DEL CONSELL EUROPEU: projecció exterior, visibilitat i permanència Art.15 TUE «5. El Consell Europeu elegirà al seu PRESIDENT per majoria qualificada per a un mandat de DOS ANYS I MIG, que podrà renovar-se una sola vegada. En cas d'impediment o falta greu, el Consell Europeu podrà posar fi al seu mandat pel mateix procediment.>> EL PRESIDENT DEL CONSELL EUROPEU: Elecció: pel propi Consell, periòde 2 anys+1/2, una sola reelecció Estatut personal President: 15.5 TFUE Funcions Dimensió interna: a) presidirà i impulsarà els treballs del Consell Europeu; b) vetlarà per la preparació i continuïtat dels treballs del Consell Europeu, en cooperació amb el President de la Comissió i basant-se en els treballs del Consell d'Assumptes Generals; c) s'esforçarà per facilitar la cohesió i el consens en el si del Consell Europeu; d) al final de cada reunió del Consell Europeu, presentarà un informe al Parlament Europeu. Dimensió externa: Art.15.6 TUE «El President del Consell Europeu assumirà, en el seu rang i condició, LA REPRESENTACIÓ EXTERIOR DE LA UNIÓ en els assumptes de política exterior i de seguretat comuna, sense perjudici de les atribucions de l’Alt Representant de la Unió per a Afers exteriors i Política de Seguretat». 10 La representació exterior de la UE: presidència rotatoria del Consell, excepte «Afers exteriors» 16.9 + Comissió 17.1 TUE https://www.consilium.europa.eu/es/meetings/fac/2023/03/20/ El sistema institucional de la Unió I EL CONSELL E U R O P EU : REUNIONS del Consell Europeu: Continuitat REUNIONS ORDINÀRIES: Art.15 TUE. «El Consell Europeu es reunirà DUES VEGADES PER SEMESTRE per convocatòria del seu President. almenys quatre vegades a l'any, normalment al març, juny, octubre i desembre. REUNIÓ EXTRAORDINÀRIA:Art 15.3 235.4 TFUE El Consell Europeu estarà assistit per la SECRETARIA GENERAL DEL CONSELL. 16.7 TUE Un COMITÉ DE REPRESENTANTS PERMANENTS dels Governs dels Estats membres s'encarregarà de preparar els treballs del Consell. COREPER: 240.1 TFUE. Un Comité compost per Representants Permanents dels Governs dels Estats membres s'encarregarà de preparar els treballs del Consell i de fer les tasques que aquest li confie. Coordina i prepara els treballs de totes les sessions del Consell i, al seu nivell, tracta d'arribar a un acord que posteriorment se sotmet a l'aprovació del Consell. A més, vela per la coherència de les polítiques i accions de la Unió Amb el Tractat de Lisboa: El Consell d'Assumptes Generals: ( C AG) Prepararà les reunions del Consell Europeu i garantirà la seua actuació subsigüient, en contacte amb el President del Consell Europeu i de la Comissió.( projecte d’ordre del dia, 4 setmanes abans) C AG : Art. 16. 6 T U E vetlarà per la coherència dels treballs de les diferents FORMACIONS del Consell Ordre del dia definitiu. Adoptat pel Consell Europeu a l’inici de la reunió. Intervenció President del PE oper a expresar la seua opinió 235.2 TFUE Obligació de presentar un informe despres de cada reunió FORMACIÓNS: El Consell d'Afers exteriors: elaborarà l'acció exterior de la Unió ateses les línies es1t2ratègiques definides pel Consell Europeu i vetlarà per la coherència de l'acció de la Unió. El sistema institucional de la Unió I EL CONSELL EUROPEU ORGANITZACIÓ DELS TREBALL I PROCEDIMENTS DE VOTACIÓ DEL CONSELL EUROPEU: PROCEDIMENT DECISORI: CONSENS: 16.4 TUE excepte quan els Tractats disposen una altra cosa. Art15.4 TUE Consens, implica ACORD de tots el caps d’estat o govern, o be la no oposició frontal. UNANIMITAT: VOT FAVORABLE DE LA TOTALITAT DELS ESTATS MEMBRES 235 TFUE La Comissió pot delegar la gestió i administració en Directors Generals i Caps de Departament. 28 La Comissió Serveis General e interns+ Direccions Generals EL SISTEMA INSTITUCIONAL (I) :LA COMISSIÓ EUROPEA ATRIBUCIONS de la COMISSIÓ: 1. La Comissio te asignada la missió esencial de PROMOURE L’INTERÉS GENERAL DE LA UNIÓ. 2. Quasi-monipoli d’inicitiva NORMARTIVA. 3. Mante els poders de GESTIÓ i DECISIÓ, MÉS L’EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST. Es preveu la la delegació de la capacitat legislativa del Parlament i del Consell en favor de la Comissió. Art.290 TFUE La Comissió, pot seguir rebent poder d’execución del Estat 291TFUE. 4. GUARDIANA DELS TRACTATS.Vigilància del Respete del Dret de la Unió Poders d’inspecció, Recurs per incumpliment. 260.3 TFUE Propossar al Tribunal de Justicia la sanció a l’Estat infractor en el propi recurs sobre les mesures de trasposició de les directives. 31 EL SISTEMA INSTITUCIONAL (I) LA COMISSIÓ EUROPEA DRET d’INICIATIVA NORMATIVA: La Comissió te dret de proposta quasi general. La Comissió participa en la formació dels actes legislatius i no legislatius de la Unió. 17.2 TUE> Decisió del Consell per la qual es modifica l'Acte relatiu a l'elecció dels Diputats al Parlament Europeu per sufragi universal directe, annex a la Decisió 76/787/CECA, CEE, EURATOM del Consell, de 20 de setembre de 1976, fet a Brussel·les el 21 de maig de 2002. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=DOUE-L-2018-81155 LOREG: Titol VI https://infoelectoral.interior.gob.es/opencms/es/procesoelectoral/preguntas-frecuentes/tipos-de-elecciones/elecciones-alparlamentoeuropeo/#:~:text=En%20Espa%C3%B1a%20la%20circunscripci%C3%B3 n%20electoral,en%20todo%20el%20territorio%20nacion 34 EL SISTEMA INSTITUCIONAL (I) EL PARLAMENT. PROCÉS ELECTORA: ELECCIONS CADA 5 ANYS PER SUFRAGI UNIVERSAL, SECRET I DIRECTE ESCRUTINI: PROPORCIONAL CIRCUNSCRIPCIONS ELECTORAL: Única (ex. Espanya) Votació de llistes amb vot de preferència (panachage) o bloquejada (Espanya) Barrera per a l’atribució d’escons ( la barrera no es pot superar el 5% del vot emesos) Límits a la campanya electoral dels candidats. Ningú pot votar més d’una volta Les dates de les eleccions es determinaran en l’acta. https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=DOUE-L-2018-81155 Vot anticipat, per correu, vot electrònic o per internet TOTS EL CIUTADANS tenen dret a ser electors i elegibles en les eleccions al PE en el seu lloc de residència. (Arts. 20, 22.2 TFUE y 39 Carta de Niça) Directiva del Consell 93/109/CE, de 6 de Decembre 1993 Edat mínima(18- 25 anys) Vot per correu o en els consolats Renovació de llocs en cas de dimissió o mort - de altre tipus: Itàlia 35 EL SISTEMA INSTITUCIONAL (I) EL PARLAMENT COMPOSICIÓ LA DISTRIBUCIÓ D'ESCONS EN EL PARLAMENT Art.14.TUE«2. El Parlament Europeu ….representants dels ciutadans de la Unió. El seu número no excedirà de setcents cinquanta, més el President.La representació dels ciutadans serà decreixentment proporcional, amb un mín im de sis diputats per Estat membre. No s'assignarà a cap E stat membre més de noranta-sis escons.>> Nombre de membres màxim 750, més el president. La representació serà “decreixentment proporcional”, amb un mínim de sis diputats per país i un màxim de 96. La proporcionalitat decreixent implica que un país més xicotet no pot tindre més escons que un altre més gran, i que el ràtio d'habitants per escó ha d'augmentar a mesura que s'incrementa la població. Així, la distribució de seients en la Cambra permet reflectir l'evolució demogràfica dels Estats membres. Des de l'1 de febrer de 2020, el Parlament Europeu compta amb 705 escons, enfront dels 751 (el màxim permés pels tractats de la UE) que tenia abans de l'eixida del Regne Unit de la UE. Actualment 705 diputats en set grups politics. Espanya 59 36 EL SISTEMA INSTITUCIONAL (I) ESTATUT DE MEMBRE DEL P E EL PARLAMENT PRIVILEGIS I INMUNITATS: PROTOCOL 7ª SOBRE ELS PRIVILEGIS I IMMUNITATS DE LA UNIÓ Llibertat de deplaçament sense restriccions Facilitats aduaneres i de control de cambis. No poden ser objecte de persecució, arrest o detenció per rao de l’exercici de les seues funcions. Gaüdeixen d’inmumitat de jurisdicció penal que sols es podrà alçar pel Parlament. Imcompatibilitats: Art. 7AEE -membre del Govern d'un Estat membre, -membre de la Comissió de les Comunitats Europees, -Jutge, advocat general o secretari del Tribunal de Justícia o del Tribunal General. membre del Tribunal de Comptes, o membre del Comité Econòmic i Social ,membre del Comité de les Regions, Defensor del poble membre del Comité Executiu del Banc Central Europeu membre Consell d'Administració, del Comité de Direcció o empleat del Banc Europeu d'Inversions membre de comités o organismes creats en virtut o en aplicació dels Tractats funcionari o agent en actiu de les institucions o organismes corresponents. 2. A partir de les eleccions al Parlament Europeu de l'any 2004, la condició de diputat al Parlament Europeu serà incompatible amb la condició de nacional. 37 Incompatibilitats del la LOREG EUROPEA EL SISTEMA INSTITUCIONAL (I) EL PARLAMENT ORGANITZACIÓ INTERNA: El PE aprova el seu propi Reglament Elegeix al seu propi president/a per majoria absoluta, als vicepresidents i al Qüestors per un periòde de dos anys i mig renovables. REUNIOS , seus i Perióde de sessions ordinari: A Estrasburg, se celebren els dotze períodes parcials de sessions, de periodicitat mensual, inclosa la sessió en la qual s'adopta la decisió sobre el pressupost anual de la Unió; A Brussel·les; els períodes parcials de sessions addicionals se celebren. Les comissions parlamentàries també es reuneixen a Brussel·les; a Luxemburg. la Secretaria del Parlament i els seus serveis de suport segueixen situats Periode de sessions extraordinari: a petició de la majoria absoluta, de la Comissió o del Consell. GRUPS POLÍTICS: els diputats s’agrupen per afinitats politiques i no per nacionalitats. Grup polític: mínim 25 diputats elegits almenys per ¼ del estats membres. ORGANITZACIÓ DELS TREBALLS PARLAMENTARIS. Mesa del PE Conferència de Presidents. Conferència de Presidents de comissions parlamemtàries, permanents o temporals, generals o especials, d’investigació 226TFUE. SISTEMES DE VOTACIÓ I QUÒRUM: majoria absoluta dels sufragis 3e8 xpressats QUÒRUM:1/3 dels membres efectius, exigible si ho demanen previament 40 diputats EL SISTEMA INSTITUCIONAL (I) EL PARLAMENT FUNCIONS / ATRIBUCIONS PARLAMENT EUROPEU: Article 14 1. TUE El Parlament Europeu exercirà conjuntament amb el Consell: FUNCIÓ LEGISLATIVA I LA FUNCIÓ PRESSUPOSTÀRIA. Exercirà funcions de CONTROL POLÍTIC I CONSULTIVES, en les condicions establides en els Tractats. Elegirà al President de la Comissió. 39 EL SISTEMA INSTITUCIONAL (I) EL PARLAMENT ATRIBUCIONS: DE CONTROL POLÍTIC. Interpelacions i torns de preguntes Informe General Anual i informes sectorials. Art. 233TFUE informes sectorials sobre: l'evolució social, cohesió económica i social, ciutadania,agricultura Comissions temporals d’investigació. MOCIÓ DE CENSUTA I VOTACIÓ DE CONFIANÇA A LA COMISSIÓ: Art 234TFUE Dirigida contra la Comissió per exigir responsabilitats polítiques Décima part dels diputats, motivada per escrit. La presidència del PE, l'anuncia als diputats i la notifica a la Comissió. Debat i votació : d'una a quatre setmanes Votació nominal i pública. Doble majoria: 2/3 dels vots expressats i la majoria absoluta dels membres PE Si la moció prospera: dimissió col.lectiva de la Comissió: President/a i comissaris Participació en el mombrament d’Institucions: Nombrament del President/a de la Comissió. Designa al Defensor del Poble (Síndic) Dret de petició davant el Parlament 24 TFUE Control democràtic de legalitat:ius standi davant el TJUE 40 EL SISTEMA INSTITUCIONAL (I) EL PARLAMENT INICIATIVA LEGISLATIVA I EL PE. La iniciativa normativa es una atribució tradicional de la Comissió, que dinàmica i equilibris institucionals de la Unió. Consell: Article 241TFUE PE Art. 225 TFUE > Excepcionalment el PE pot prendre la iniciativa: per a iniciar una revisió ordinària del Tractats Art. 48.2 TUE PE te la iniciativa de presentar al Consell una proposta de decisió per a la composició del PE 15.2 TUE suposa un punt essencial en la Presentar projectes per al elecció dels diputats del PE L'estatut i condicions generals d'exercici de les funcions del diputats Modalitats de l'exercici del dret d'investigació L'estatut i condicions generals d'exercici de les funcions del Defensor del Poble. 43 EL SISTEMA INSTITUCIONAL (I) EL PARLAMENT FUNCIÓ LEGISLATIVA CONJUNTA PARLAMENT I CONSELL: Tractat de Maastrich 1992 el PE i el Consell, legisladors en el procés de decisió de normes bàsiques. CODECISIÓ PE Tractat d' Amsterdam Tractat de Lisboa (nous àmbits matèrial i normes que s'aproven pel procediment legislatiu ordinari) CARÀCTERS BÀSICS FUNCIÒ LEGISLATIVA,( TUE) Funció Legislativa: PARLAMENT I CONSELL (Arts 14 i 16TUE) Executiva/ No Legislativa: CONSELL/ COMISSIÓ/ ALTRES INSTITUCIONS + CON SELL ACTES LEGISLATIUS: (Art. 294 TFUE) Actes legislatius que tenen la seua base jurídica en els Tractats. PROCEDIMENT LEGISLATIU ORDINARI: Paritat Consell i Parlament Procés iniciat amb la proposta de la Comissió i acaba amb l'adopció conjunta pel Parlament i el Consell, amb participació paritària i un sistema de doble lectura o debat. Transparència i caràcter públic en el Parlament i el Consell. Votació: Parlament per majoria. Consell per unanimitat 16.3 TUE Àmbits d'actuació nombrossos, més de 90 preceptes contenen les bases jurídiques per adoptar actes legislatius: Com ara: transports, ciutadanía, política social, protecció als consumidors... 44 EL SISTEMA INSTITUCIONAL (I) EL PARLAMENT ROCEDIMENT LEGISLATIU ORDINARI PRIMERA LECTURA: La Comissió envía la proposta legislativa al Consell i al PE, les dos institucions fixen la seua posició. També s'envía (en totes les versión lingüístiques) als Parlaments nacionals,Comité Econòmic i Social i al Comité de les Regions per informe o dictàmen. La Comissió sempre estarà present en el debats i votacions de les instàncies PRIMERA LECTURA EN EL PE: DEL PE (294.3 TFUE). El PE aprova per majoria de vots la proposta de la Comissió o primera lectura. Després l'envia a al Consell. 2) 3) emetre la seua posició en la PRIMER LECTURA EN EL CONSELL i el pot: 1) esmenes a la proposta. El PE no te termini per a Aprovar la posició del Parlament per majoria qualificada: APROVAT DEFNITIVAMEN. No aprovar la posició del Parlament: esmenes del Consell a la proposta de la Comisió per unanimitat. El Consell transmet la seua posició al PE SEGONA LECTURA SEGONA LECTURA DEL PE: El Parlament davant la postura del Consell podrà: Aprovar la posició del Consell per majoria de vots emesos, aprovar per silenci sense cap decisió, en conseqüència, l'acte es considerarà adoptat per primera lectura,es revissarà i es publicarà en el DOUE. Rebutjar per majoria del membres l aposició del Consell; no es pot adoptar l'acte. Tornar la proposta legisltiva inciar novamente el porcediment. Posposar esemnes a la posició del Consell per majoria de membres, més diactèmen positiu de la Comis4s3ió. El PE trasmet les esmenes al Consell a la Comisió que pot EL SISTEMA INSTITUCIONAL (I) EL PARLAMENT SEGONA LECTURA DEL CONSELL: Aprovar totes dels esmenes del PE: be per majoria qualificada les esmenes que tenen conformitat de la Comisió o be per unanimitat. Si no aprova totes les esmenes del Parlament, la presidència del Consell te que convocar necesariament al Comitè de Conciliació, propiciant un acord entre els dos legisladors si no hi ha acord: no hi ha acte legisltiu Acord sobre un text conjunt per majoria qualificada en el Consell i per majoria dels representants del Parlament. TERCERA LECTURA per acord al Comitè de Conciliació l'Acord serà confirmat per majoria qualificada per majoria de vots emessos en el PARLAMENT. FIRMA CONJUNTA DE LES PRESIDÈNCIES: PE+ CONSELL PUBLICACIÓ: DOUE 44 del CONSELL i EL SISTEMA INSTITUCIONAL (I) EL PARLAMENT PROCEDIMENT LEGISLATIU ESPECIAL: (Art. 289.2 TFUE). Actes legislatius que tenen la seua base jurídica en els Tractats. Preponderància del Sempre en un acte legislatiu, be del Consell o be del Parlament participarà l'altra institució. L'adopció del Pressupost es un cas excepcional: procediment legislatiu especial. Paritat entre les dos institucions Consell i Parlament. PARTICIPACIÓ DEL PARLAMENT EN LA CONCLUSIÓ D'ACORDS INTERNACIONALS I EN ESTATS CONSELL sobre el PARLAMENT. l'ADHESIÓ DE NOUS CONFORME/DICTÀMEN D'APROVACIÓ (TUE): El Parlament participa prestant el consentiment de la Unió en matèria de Tractats internacionals. DICTÀMEN Art 218.6 a)TFUE a) prèvia aprovació del Parlament Europeu en els casos següents: i) acords d'associació; ii) acord d'adhesió de la Unió al Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals; iii) acords que creen un marc institucional específic en organitzar procediments de cooperació; iv) acords que tinguen repercussions pressupostàries importants per a la Unió; v) acords que es referisquen a àmbits als quals s'aplique el procediment legislatiu ordinari o, si es requereix l'aprovació del Parlament Europeu, el procediment legislatiu especial. Tractas d'adhesió de nous membres,el Parlament Europeu es pronunciarà per majoria de45ls membres (reforzada) Art. 49 TUE EL SISTEMA INSTITUCIONAL (I) EL PARLAMENT PRÈVIA APROVACIÓ DEL PARLAMNET EN diverses MATÈRIES, I PARTICIPACIÓ EN LA FUNCIÓ LEGISLATIVA DEL CONSELL. Matèries subjectes a prèvia aprovació en el marc del procediment legisltiu especial del Consell LLuitar contra la disciminació Instància inferior > ART. 257 TFUE permet la creació d' instàncies inferiors, > 52 EL SISTEMA INSTITUCIONAL (I). El Tribunal de Justícia de la UE: introducció. TRIBUNAL GENERAL: Creat pel Tratat de Lisboa. Anterioment Tribunal de Primera instància Instància intermèdia: El TG coneix assumptes en primera instància i es Tribunal d'apelació respecte de les sentències dels Tribunals especialitzats. ART.19 TUE 259 TFUE > RECURS DE CASACIÓ:256 TFUE Podrà interposar-se recurs de cassació davant el Tribunal de Justícia,contra les resolucions dictades pel Tribunal General en virtut del present apartat limitat a les qüestions de Dret, en les condicions i dins dels límits fixats en l'Estatut 63